Pla de Boet

On anem? Amb Gerard López.

Hi ha tants camins per poder anar inventant. Ja el trobava a faltar, jo. El Gerard López feia dies que pensava que és Toma, que no ve a explicar-nos alguna ruta. Bona nit, Gerard. Hola, què tal? Com estàs? Tu avui ens portes a redescobrir un altre racó del país, perquè em sembla que t'agrada dir això de redescobrir i no pas descobrir.

Sí, perquè una mica tots ens hem descobert ja i jo penso que de vegades val més dir redescobrir perquè els llocs la gent ja els coneix.

Sí, però tu ens dius coses que jo no conec, eh? A mi em descobreixes coses, eh?

No treguis mèrit, eh? No, no, però segurament l'oient que ens escolti des d'aquest lloc dirà, home, què m'estàs explicant? Aleshores, doncs, redescobrim. Redescobrim, molt bé.

Doncs avui què redescobrirem?

Doncs avui redescobrirem el Pla de Boet.

Si et sembla, farem una bonica ruta circular que ens mostra fermes panoràmiques dels ostres del nostre país i que s'enfila fins al Pla d'Arcalís i fins al riu de Baiau.

M'agrada això de la ruta circular. Què n'hem de dir d'aquest Pla de Boet?

Que el Pla de Boet que no s'hagi explicat mai una vegada i una altra. Sí, sí. A veure, jo et diria que és un racó del Pirineu més que estimulant, amb panoràmiques espectaculars i raconades de gran bellesa. Sí, d'acord, això no és nou, Gerard, això ho sabem, no? És veritat, però ho direm les vegades que faci falta. El Pla de Poet

és un racó del Pirineu més que estimulant, amb panoràmiques espectaculars i raconades de gran bellesa. El Pla de Poet és un racó del Pirineu més que estimulant.

Prou, que m'ha quedat bastant clar, ja no cal que m'ho repeteixis tantes vegades, va.

En fi, de tot això se'n pot gaudir amb una excursió curteta, de molt bon fer, que ens situarà en un dels extrems de la Vallferrera i que demana, com sempre, respecte i més respecte encara. Això sempre. Sempre. Punt de sortida? A veure, el punt de sortida el tenim a l'aparcament de la Molinassa, que està al costat de la Noguera de la Vallferrera. El riu, eh? Sí. Aquest sol ser el pàrquing de sortida que fa servir la gent que vol pujar la pica d'estats. Que això no ho farem avui, eh? No fas cara de voler-ho. Avui no. Avui no, eh? Avui no. Doncs no, no hi anirem. Però sàpigues que la Molinassa és el bon punt per pujar a la Pica d'Estats. Hi ha altres racons, com per exemple els estanys de Sollo, els estanys de Baiau, o on anem, que és el Port de Boet, que està més a la vora. Important, des de fa un parell d'estius, el camí fins a la Molinassa és asfaltat. Està bé. Això està bé. No et deixen les rodes ni et deixes res. Correcte. He vist alguna situació crítica, quan encara no estava asfaltat, que tela. En fi, si aneu a l'estiu, estiu no, estiu, sinó a l'estiu, descobrireu que el camí està asfaltat i que s'ha de pagar. Ah. Perquè, com que, clar, ara és asfaltat, s'hi arriba més fàcilment. Sí, molta més gent. Però també és important gestionar-ho, perquè, si no, hi ha overbooking. Sàpigues que el preu és 5 euros els cotxes i les porgonetes, 2 euros les motos. Molt bé. I això es fa a través de les webs del parc, entenc, no? Correcte, però això a l'estiu. Ara ja que encarem la tardor, no hem de patir. El pàrquing s'hi arriba des del poble d'Àreu, que és l'últim nucli de la Vallferrera. I a Àreu com s'hi arriba? A veure. Recordes una mica? Sí, a veure, sempre és el mateix, no? Si puges des de Lleida, doncs, cap a Balaguer, cap a Camarassa, anar remuntant el riu, Tremp, la Pobla. Geri de la Sal, Sort, Lleburcí, i a partir de Lleburcí cap a la dreta i anem a buscar la Vallferrera.

Molt bé, d'acord. Doncs anem cap a l'aparcament. Ja ens ha quedat clar que si ho volem fer a l'estiu haurem de reservar, si no, no costa res. Baixarem del cotxe, però abans de fer el primer pas, la primera suada, Gerard, vull saber les dades de la ruta, que tu ja saps que a mi em fa sempre molta por, per tant, deixa'm apuntar. Les dades. Vull saber-ho tot.

No pateixis, Marta. Enruta super Marta Romagosa Friendly, però de nivell super Friendly. Sí? Sí. De totes maneres, aquests dubtes que em planteges, m'ho estàs dient potser perquè allà mateix tenim la Pica d'Estats, que és la muntanya més alta del país? Per això t'ho dic, perquè no me la colis. M'ho estàs dient perquè arribar-hi des de la Molinassa és un desnivell de 1.450 metres? Ai, mare. A la Pica d'Estats, eh? O m'ho estàs dient perquè al nostre voltant també tenim un munt de sortides fantàstiques amb estants de llarga i matadíssima durada. Mira, no sé què dir-te, és que em fas molta por a vegades. Va, no pateixis, apunta la durada del que farem nosaltres, molt més light, dues hores, tres, màxim. Soportable. Perquè ens ho prenem amb calma, per gaudir. 5 quilòmetres. 5 quilòmetres. Xopat, xopat. 215 metres de desnivell a Super Marta Friendly. I ruta circular amb un 80%. Per tant, per tots els públics. I si no, que ho preguntin a una família que vam trobar aquest estiu, que venia de Mallorca, i anàvem dos marrecs petitons. I feien aquesta ruta. Això ho feien ells, és que es pot fer, de veritat, és molt, molt, molt còmode. Doncs vinga, em sembla perfecte. Som-hi? Som-hi. Doncs bé, sortirem de l'aparcament seguint aquesta pista ampla, la mateixa pista que ens ha portat fins a l'aparcament, que encara continua, ja no és faltada, aquí ja és de terra, per entendre'ns, i que puja fins al Pla de Boet, que de fet el tenim allà mateix, el Pla el tenim a mig quilòmetre només. Ah, sí, l'hi arribem ràpid. Hi ha un primer tram curtet amb el riu a la nostra esquerra, amb un trencant que és el que ens permet anar fins, en aquest cas, al refugi de Vallferrera, que és el punt de sortida per atacar el sostre del país, que no farem avui. Però si voleu fer-ho, ja sabeu, hi ha el trencant allà, d'acord? Recordem que a la Vallferrera hi tenim alguns dels cims més alts de Catalunya. I de seguida ens plantarem al Pla de Boet, perquè ja et dic que és que només són 500 metres per arribar fins allà, d'acord? Ens apareix davant nostre, a mà esquerra, i arribem, a més a més, a un punt una mica elevat. Per tant, ens queda a sota, se'ns obsequia, amb una gran panoràmica, D'acord, amb els seus prats, que, per cert, aquest estiu, rostidíssims. No m'estranya, amb les temperatures que hem tingut. Correcte. Amb el bestiar, també rostit, però aguantant. Aguantant estoicament, sí, sí. I les seves grans serralades imponents que hi ha al darrere, a la dreta, a l'esquerra, al davant, vaja, per tot arreu, perquè és un pla, això, vorejat de muntanya.

O sigui, que arribem al Pla de Buet, diguéssim, allò. Per la porta gran, eh?

I tant, grandíssim, només falta, diguem-ne. La catifa. La red carpet, eh? Perquè arribem just, a més a més, on hi ha una mica de mirador, d'acord? Però és que no només hi ha un mirador, també hi ha una zona de pícnic amb taules, cadires, per tant, és que ja és perfecte, arribar i moldre, que dirien, no? I, a més a més, hi ha un camí que baixa fins al pla i que passa pel costat d'una font, que és la font de mossèn Batlle.

I aquesta font, pregunto, es pot beure, aquesta aigua?

Sí, perquè és abundosa, és fresca i regalada, de moment. Fa un parell d'anys, a més a més, el Parc Natural de l'Alt Pirineu la va arreglar una miqueta, perquè s'havia fet una mica malbé i l'aigua sortia, diguem, per sota terra, directament de la Déu, d'acord? Clar, i era una mica tèrbola. Correcte, i s'havia d'arreglar, van posar una mica de canalització, el tub corresponent, en fi, ara és una font, diguem, com d'humana. Ara bé. Important, segons he pogut llegir a la web de Viure els Pirineus, millor que en beguis en moderació, perquè és una aigua bastant àcida, de pH 3. Qualsevol número per sota del 7 és àcid, que el concepte del pH neutre és el número 7. Clar, i això pot A veure, si en beus una mica no passa res, però si tot el dia beguessis aigua d'allà.

Potser hauries d'anar a un lavabo que no hi ha en aquest tindret, diguéssim. Molt bé. Escolta'm, però has parlat de la font de mossèn Batlle, no? Sí, mossèn Batlle.

Qui era? Mossèn Batlle era un mossèn de Sitges de principis del segle XX. El seu nom era Antoni Batlle i Mestre. Era un mossèn molt excursionista, com et pots imaginar, i què feia als anys 30, doncs, del segle passat, eh? Portava grups d'escoltes a fer muntanya i un dels llocs que més li agradava era just aquí, al Pla de Boet i tot el conjunt de la vall ferrera. Quan va començar la Guerra Civil, saps on era?

M'ho puc imaginar, no? Aquí, en el lloc de la font.

Estava baixant la Pica d'Estats, justament. Allà al costat mateix, amb un grup d'escoltes, feia la baixada, tornaven, va esclatar la guerra i res, va haver de marxar del país, em va tornar quan va acabar, l'any 1939. Molt bé,

ja sabem per què es diu així, la font. Escolta'm, ara què fem? Agafem aquest camí fins a la font i baixem?

No, no, no, això de tornada. Ah, de tornada. Perquè quan tornem apareixerem per aquí, per la font. Ara hem de continuar amunt, no? Sí, senyor. Continuem avançant per aquesta pista ample fins que al cap de pocs metres, amb el Pla de Boet sempre a la nostra esquerra, imponent, meravellós, agafarem un corriol més estret i més pedregós i assolellats. Poques ombres, ara. Poques ombres. I un attention, please, perquè podeu quedar soterats. Agafeu un capell, eh? Sí, sí, sí, un barret. Vinga. De mica en mica anem flanquejant el Pla, que cada vegada tenim més a sota, pel vessant oest. També ens alegrarà a la vista un bonic salt d'aigua. És que sí, l'aigua sempre acompanya molt. I és tot aquí, ja ho veus, també un salt d'aigua, una cascada, ens quedarà també a sota. De mica en mica tot això ho anem deixant enrere perquè anem avançant. Per cert, detall important de matriculació. Com de matriculació? Fins ara la ruta ens coincideix amb el prestigiós GR11, d'acord? Per tant, el sender de gran recorregut que creua tot el Pirineu. I la matriculació, les marques que trobarem, són les blanques i vermelles de sempre. Has fet mai algun tram del GR?

Sí, algun tramet sí que l'he fet. Tot no, no et dic tot, eh? No, no, tot no, segur. Perquè sabeu que el GR

és aquest que comença al Cap de Creus, travessa tots els Pirineus, i acaba a Euskadi, al Cap Iger, al Golfo de Vizcaya. No l'he fet tot, ni molt menys. 800 quilòmetres. No els he fet, siguem sincers. Si fas això, en faràs un tros petit. Ah, sí? Si fem, diguem, la ruta d'avui. És un tros d'aquest GR, molt bé. En tot cas, a mesura que anem pujant i anem avançant per aquest GR11. Anirem deixant enrere el Pla de Boet fins que deixarem ja de veure'l. No el veurem. Creuarem el barranc del Clot de l'Olla per una palanca de fusta i a poc a poc se'ns obre un altre pla. Arribem al Pla d'Arcalís, que ens mostrarà fermes estampes, però atenció, ara a 2.000 metres d'altitud.

Escolta'm, defineix-me això que dius tu de les fermes estampes. Què vol dir? Fermes estampes.

A l'entrada, unes alegres pastures costarudes esquitxades de coníferes que de mica en mica van perdent inclinació i sempre sota un fons de cims i parets imponents. Això no es perd mai allà. Més endavant, quan som a la meitat del Pla i ben envoltats de vaques brunes variades, que no faltin mai, arribem al riu de Baiau. Coneixes el riu de Baiau? No tinc el gust de conèixer aquest riu, no. Doncs para l'orella, que la paraula Baiau dona per moltes coses. Mira, per començar, Marta, tenim això, el riu de Baiau. Baiau! Tenim el riu que baixa de la muntanya, com tots, i que passa pel Pla de Baiau. Baiau! I que podem remuntar aigües amunt fins als estants de Baiau. Baiau! Estants que reposen sobre el circ glacial del circ de Baiau. Baiau! Estants que tenen ben a prop el refugi de Baiau. Baiau! I circ glacial que té entre els seus cims el pic de Baiau. Baiau! Pic de Baiau, Marta, de 2.885 metres, i si vols encara pots sumar-hi el pas de la Portella de Baiau i encara un altre cim de propina, la Gulla de Baiau.

Ja podien buscar algun altre nom, no?, diguéssim.

Sí, mira, ja ho veieu. Ja ho veieu. Ja ho veieu. Dit això, t'afegiré que fins als estants de Baiau, això és una altra categoria, no ho farem pas, no és el cas d'avui. Avui no. Avui fem una cosa fàcil, com dèiem, una circular al voltant del Pla de Boet, una ruta imperdible, perquè, ja ho sabeu, oi?

El Pla de Boet és un racó del Pirineu més que estimulant, amb panoràmiques espectaculars i raconades de gran bellesa. Prou, Gerard, prou.

Els ulls ens acabaran avorrint a aquest lloc. Tornem a la ruta, que és circular, si us plau. Érem al pont que travessa el riu aquest de Baiau.

T'ha quedat clar el nom de Baiau. M'ha quedat clar. En aquest punt deixem davant del GR11, que s'enfili, que pugi muntanya amunt. Nosaltres no ens enfilem més, nosaltres fem una altra cosa, travessem el riu per una palanca de fusta. Et dic que aquest és un lloc fantàstic, meravellós, que no te n'adones i vas a buscar la càmera i fas foto. No te n'adones? Si anem amb la càmera a la mà tot el dia. Et surt sol, és tan maco aquest lloc, és tan bonic, que és inevitable fer la foto. En fi, fem la foto amb aquest punt, amb el pont, amb l'aigua meravellosa, l'entorn fantàstic. Passem el pont i avancem per una zona idíl·lica i planera. Aquí caminem amb el riu de Baiau i les seves pristines aigües, a la dreta, d'acord? Sota un bosc de pi negre maridat amb una base de naret. Què és això? És una planta que a la primavera fa una flofúxia molt vistosa, que és molt maca. Allà n'està ple, d'acord? I al costat del riu hi ha mulleres i també algun tronc caigut que ens obliga a fer graciosos saltirons també, d'acord? Per poder anar avançant tot buscant les marques del camí. Això sobretot, sí, sí. Que ara aquí ja no són ni vermelles ni blanques. Ah, no, aquí són. Grogues. Grogues. Perquè ja és un recorregut més petitó. Molt bé. Les trobareu indicades als troncs. Als troncs dels pins, no? Sí.

Escolta'm, entenc que ara el que fem és anar a buscar

l'altra banda de la vall, doncs. Doncs sí, ja fem el tombant, anem situant-nos al flanc oposat del Pla de Boet, amb l'objectiu de començar el descens i tancar la ruta circular. Abans, però, passarem per un altre punt clau, que és el Pla del Mercat, que no hem de confondre amb el Mercat del Pla de Lleida. A veure, aquest queda especial, el Pla del Mercat. Doncs que era un punt de trobada perdudíssim, com pots imaginar, anant a la muntanya, a molta alta muntanya, que fins a finals del segle XIX, aquests prats situats entre el Pla de Boet i el Port de Boet, eren un punt d'intercanvi de bestiar, de caviures i de productes bàsics. S'hi trobava, bàsicament, per entendre'ns, gent de la vessant de la muntanya de Catalunya i de l'Arieja. Correcte. Però és que està perdudíssim aquest lloc. Perdut, perdut. Allà se feia un mercat, molt bé. I no només això, ara actualment, des de fa pocs anys, a dalt del port de Boet, s'hi fa una trobada popular per recordar aquest antic mercadeig. Aquest estiu se'n va fer l'edició, crec, número 12, el passat dia 29 d'agost. Mira, veus?

Està bé per recordar-ho. Escolta'm, i a partir d'aquí baixem ja?

Sí, ja baixem. Pots triar, tirar a la dreta i pujar una mica fins al Pla de Buet. Al Port de Buet, perdona. Al Port, sí. Al Port, que no ho faríem, tampoc. No. Tirarem a l'esquerra i anem baixant cap al Pla de Buet. Doncs sí, tirem avall, va. Molt bé. Tira avall. Bona opció, perquè de seguida se'ns obre els peus tota l'estampa del Pla de Buet una altra vegada, des del vessant oposat, d'acord? És una visió molt privilegiada de la cascada de Boet, que també veuràs, i si mires cap al fons de la vall, amb una bona panoràmica de les grans arrelades d'aquest petit nostre país. Molt bé. Allò tranquil·lament, eh? Sí, gaudint de. Oh, que maco, oh, que majestuós. I una altra foto, i una altra foto. Una passa, una foto, un grill, en fi. Sense presses, però sense mandra, anem acabant de baixar fins al Pla, sota la cabana de Boet, que ens quedarà a la dreta, i en aquest punt no és estrany compartir els prats amb qui? Hem unes vaques. Vaques, eh? Toros no els vull, eh? Vaques. No sé si n'hi ha algun d'allà barrejats. Ja pot ser. No anirem de vermell, per ser un cas. En fi, t'agrada caminar entre vaques?

A veure, tenir-les. Entre no, perquè em fan una mica de. Jo crec que noten que tinc com por, però veure-les de prop sí.

Correcte. Doncs segurament t'hi trobaries en aquesta situació de veure-les de prop i les podries vorejar. En fi, soparades o vorejades les vaques, només falta creuar el riu que travessa el Pla, que és el mateix riu que ve de Baiau, i anar a buscar la font de mossèn Batlla del Principi. Clar, veure-ho una mica, poquet. Correcte. I ja està, hem acabat la ruta circular, tornem a reconectar i ja només queda acabar de baixar fins al Parc.

Molt bé, i la zona del pícnic, quatre fruits secs, una mica d'aigua, ampolla i vinga, cap a casa. Fantàstic, un bon bistec. Ah, això també. Que va cabrona. Pobretes. No es pot fer foc allà. No, no, un bon bistec en qualsevol restaurant que trobem a baix, només faltaria. Gerard, moltes gràcies. A vosaltres.