Patrícia Plaja: "No hem vist Pedro Sánchez al costat del ministre Puente"

Saludem aquesta hora Patricia Plage, periodista especialitzada en comunicació de crisi. Va ser la responsable de comunicació dels Mossos durant els atemptats del 2017. Patricia, què tal? Bon dia. Hola, bon dia, Ricard. I gràcies per acompanyar-nos. També ens acompanya el Carles Pont, professor de la Universitat Pompeu Fabra, expert en comunicació de crisi. Carles, bon dia. Hola, bon dia. També gràcies per acompanyar-nos. Ahir vam veure com a l'hora de comunicar una tragedia com aquesta, que sempre, clar, aquí els periodistes volem molta informació, però la informació costa de trobar-la, també la gent necessita saber què ha passat. No sé si el que vau veure ahir, Patricia, així grans trets, et va semblar que va ser una bona gestió de la crisi i pel que fa a l'efecte, pel que fa més particularment a la comunicació de crisi, el que vam veure ahir.

Jo crec que en termes generals la resposta comunicativa institucional i també la dels mitjans de comunicació va ser una resposta bona, va ser una resposta àgil i va ser una resposta que va donar cobertura a les expectatives, perquè desgraciadament. Som experts en el país en donar resposta a grans catàstrofes amb múltiples víctimes mortals. Ho porteu explicant des d'ahir. Fa només nou mesos que parlàvem d'un accident de tren amb desenes de víctimes mortals. Això fa que totes les companyies ferroviàries, com el govern espanyol, com la RSA Actors, tinguin molt per la mà el protocol de comunicació del que s'ha de fer, almenys en aquests primers moments en què ens trobem en un cas així.

De fet, ahir fins a les 12 no va parlar ningú del govern, però sí que la informació ens arribava, i per tant els mitjans podíem disposar-la i podíem anar-la comunicant. El primer que va fer va ser el rei, en una declaració molt improvisada, que el van agafar en aquest cas a València. Una estona més tard va compareixer ja des del mateix lloc dels fets del president Manchac i fins a quarts de tres no vam sentir el govern espanyol amb el ministre Òscar Puente i després Pedro Sánchez que també va compareixer a primera hora de la tarda. Aquests tempos, Carles, diries que són correctes? És a dir, que quan compareix l'administració és per donar ja més detalls de tot i mentrestant van donant informació als mitjans?

Sí, jo crec que sí, jo crec que el que hem après, que és el que deia ara la Patricia, és que cada vegada es fa millor la comunicació i sobretot una de les coses que cal tenir present és que s'ha de comunicar un cop se saben les coses. És a dir, ja sabem que tenim una societat en la que la informació va molt ràpid i tots estem molt hàbits d'informació, Però l'administració el que ha de procurar, i sobretot la política, els polítics, han de procurar donar informació veraz i en el moment en què toca. Per exemple, el nombre de víctimes. El nombre de víctimes sí que va ser. Així com moltes coses es van fer bé, els mitjans de comunicació, alguns es van llençar a donar nombre de víctimes d'una manera bastant aleatòria. Aleshores, si ens hi fixem, l'administració, fins que no les va confirmar, no vam tenir xifres bastant reals. I aleshores sí que alguns mitjans el que van fer va ser reconduir aquesta idea, diríem, de donar una expectativa més alta, no? És a dir, dir de moment tantes víctimes.

Sí, el que vas dir també hi havia protecció civil, no? Que deia una xifra. El govern en deia una altra menor. Llavors tot era complicat perquè actualitzar-ho. Corries el risc de precipitar-te més del compte. És important no córrer, però al mateix temps és important mantenir informació. I aquí potser, Patricia, la clau és diferenciar aquella informació que s'adreça més als afectats i familiars directes, per exemple, el telèfon que va posar a disposició Renfe, que és una informació molt de servei, però que és bàsica quan estàs en un moment com aquest, i l'altra, que és la que es dona al públic més general, que vol saber i vol entendre què ha passat.

Clar, hi ha dos nivells, com dius tu, de comunicació. El que em podíem dir una comunicació interna que té a veure amb totes aquelles persones que estan directament relacionades amb l'accident. En aquest cas siguin les pròpies víctimes, els supervivents de la tragèdia, però també tot el seu entorn. I aquí, almenys jo, la informació que tinc i per la que escoltava a través vostre, a través de diferents mitjans de comunicació. Sí que estava molt ben organitzat i per tant, ràpidament, evidentment, amb la situació de caos que es desprèn d'uns fets tan greus, però es donaven les indicacions d'on havia d'anar la gent. I després hi ha aquesta informació més generalista, la que hem de servir al conjunt de la població. Però tot i així, en aquesta fase zero, en les primeres estones, També aquesta informació ha de ser una informació de servei, una informació pràctica d'on trucar, on són els ferits, què cal fer, com podem ajudar. I després vindran aquestes explicacions tècniques i polítiques. Tu deies, Ricard, que amb el tema de les xifres, el ball de xifres, perquè teníem diversos portaveus. Evidentment, una cosa és la teoria i l'altra és la pràctica, però sí que tota la literatura referent a la comunicació de grans emergències, de múltiples víctimes, el que diu és que hem d'intentar minimitzar al màxim possible el número de veus, el número de portaveus que facilitin informació. Això és molt difícil perquè, clar, hi ha molts actors implicats, des del govern central fins a les companyies dels trens, els governs autonòmics i tots els altres actors. Però sí que la ciutadania en general, aquesta gent que està interessada en saber què ha passat, agraeix moltíssim que tinguis un portaveu, si no únic, un parell o tres, com a molt, que siguin els que van actualitzant de manera periòdica aquesta informació. I al final, també els mitjans de comunicació, això els facilita molt la feina, perquè saben que de manera periòdica tenen unes veus autoritzades que són les que aniran actualitzant la informació gairebé al minut.

Carlos, quan has vist els àudios filtrats avui aquest matí, entre la comunicació entre el centre de control de DIF i els conductors també dels trens accidentats, clar, aquí també hi ha una voluntat clara de marcar un relat, i segurament això també forma part d'això. Però diries que és oportú, des d'un punt de vista més pur de comunicació, fer públiques aquestes gravacions just l'endemà?

Bé, aquí hi ha un. I que no sé si hem abordat prou, que és que aquí l'origen antropogènic, és a dir, una causa causada per l'home, diríem, de l'accident, és l'origen de la crisi, és la comunicació, precisament. Si escoltem aquests àudios, a mi em preocupa una mica, diguéssim. Com es comuniquen internament el control de totxa amb els diferents, en aquest cas, maquinistes. Aquest és un tema clau, és a dir, la crisi arriba perquè hi ha una comunicació que no és prou bona. I per tant, la filtració dels àudios, més enllà que es pugui dir que s'ha aprofitat políticament, que això no ho sé, pot ser que sigui així, recordem que estem a prop d'unes eleccions, més enllà d'això, jo crec que és oportú que també la ciutadania vegi que quan diguéssim hi ha una errada sistèmica, perquè això és un encadenament d'errors, hi ha d'haver algú, diguem-ne, algunes persones que assumeixin la responsabilitat de manera clara, és a dir, no només hi pot haver una persona, diríem, comunicant amb el maquinista, hi ha d'haver. Dues o tres persones supervisant aquest sistema que ha fallat. Per tant, crec que també a DIF hauria de fer una revisió, diríem, dels protocols interns que no sé si existeixen en el cas que falli, en aquest cas, el sistema automàtic d'aturament dels diferents trens, en el cas d'això, d'una fallada.

Dels protocols de seguretat ahir al matí dèiem que el ministre estava tocat, que ens constava que estava molt tocat amb tot aquest gesto i el que estava vivint i de fet ho vam veure ahir, de fet hi havia un esforç també per part del ministre de ser empàtic, de respondre a les preguntes, ho vam veure per exemple quan el ministre va demanar de seguir responent preguntes quan el seu equip de comunicació li deia que anés acabant, és a dir, el mateix ministre deia no, no, vull seguir aquí responent les preguntes dels periodistes, o per exemple quan va començar la seva intervenció va començar així.

No voy a decir buenos días porque evidentemente los días no tienen. Por favor, les voy a rogar silencio. Los días no tienen nada de buenos, evidentemente. Mis primeras palabras obligadamente tienen que ser de consternación por el accidente que hemos sufrido esta mañana, por las víctimas que este accidente ha provocado, por sus familias. Estamos absolutamente devastados y.

I ja en les primeres paraules del ministre es va parlar d'aquest error humà i s'atribuia al tècnic de la torre de control la responsabilitat. No sé si això, Patricia, et va semblar precipitat, que la primera compareixença ja es busqués la resposta de què havia passat.

A mi em va sorprendre, em va sorprendre el canvi de to del ministre Puente en quan fa la intervenció inicial a quan respon preguntes. És a dir, sembla que quan surt té un discurs molt clar de fins on pot arribar, parlant en plata, Però amb les preguntes es deixa anar i va un pas més enllà. I crec que hi ha un risc i hi ha un fet que no podem obviar, que és el perfil d'aquest portaveu, el perfil del ministre Puente. No és un ministre qualsevol, és un perfil polític molt polaritzat i que, per tant pot anar molt bé en unes situacions normals pel seu perfil, pot contribuir a sumar en el seu partit i, a més, en contextos habituals, però en un context de crisi, evidentment, veiem que condiciona des del minut zero. Aquest perfil de portaveu, no? Perquè si em sembla, pregunta, el seu perfil contribueix a reforçar els tres actius bàsics, fonamentals, que diem sempre que ha de tenir la comunicació de crisi, la credibilitat, l'empatia i la confiança. Jo llenço't aquesta pregunta. Potser per una part de la societat sí, però per una altra part el mateix portaveu, en aquest cas el mateix Puente, també es converteix ja en el missatge. És a dir, des de molt aviat la notícia deixa de ser només què diu, sinó qui ho diu, que és el ministre Puente, que tots ahir l'estàvem esperant per les característiques que té. I si us hi fixeu, ahir surt perquè era gairebé injustificable no veure'l, però no l'hem tornat a sentir més. No hem tornat a escoltar el ministre Puente i un altre tret que segur que no és casual, no l'hem vist en cap moment al costat del president Sánchez. No només en compareixença, sinó acompanyant el president

Sánchez. Sí, significatiu. En canvi, sí que hem vist a Pedro Sánchez al costat del president Manchac, amb qui té una relació molt complicada, però que sí que explica coses. Aquesta imatge, com de dir, escolti, aquí les diferències polítiques ara s'aparten per una qüestió molt clara entre el president espanyol i el president Manchac, però en canvi, potser per qüestions també polítiques, amb el ministre Puente no veiem una compareixença conjunta. Veurem què passa els propers dies.

Perdona, Ricard, però aquí hi havia un element que introduïa també el Carles i que segur que té a veure amb aquest fet que veiem amb el president Sánchez o no amb el ministre Puente, és que no podem obviar el context temporal en què estem i que estem a les portes a un mes d'unes eleccions. La proximitat d'unes eleccions dificulta extraordinàriament el normal funcionament d'una comunicació de crisi. Aquesta comunicació d'aquest accident de tren té una peculiaritat que no ha tingut cap altra en els últims anys. Ens hem de remuntar al 2004. Per tant, això. Dificulta extraordinàriament que la comunicació de crisi flueixi amb la mateixa normalitat que fluiria en un altre espai temporal. Perquè el llindar d'exigència per part de la societat serà molt més alt. És a dir, en una comunicació de crisi en un altre moment, un error comunicatiu menor, involuntari, pot ser fàcilment explicable. Pots dir que t'has equivocat sense voler, que t'han facilitat les dades de manera no correcta, i el pots explicar. Però ara, en aquest context en el que ens trobem, es pot convertir ràpidament en una qüestió de confiança política. Es pot qüestionar que hi ha una intencionalitat. Per tant, aquí, al manual de gestió de crèdit, també, el que recull és que com més polititzat sigui l'entorn, més important és que la comunicació es basi en un perfil tècnic. Evidentment, tenint en compte que el president del govern hi ha de ser present, que el president de les comunitats afectades hi ha de ser present, però. No sé si la presencia del ministre Puente suma massa.

Ja. Que recordeu on estàvem, eh, Oriol? Aquella eufòria socialista, no?, de les enquestes, diuen que això donarà un gir, el que havíem vist fins ara, no?, que, per tant, que Pedro Sánchez podria guanyar amb les eleccions, i després Iván Redondo, que va venir dilluns al programa, deia això anirà d'un penal, a veure si aconsegueixen majoria o no, en aquest cas el PP i Vox, o la majoria més progressista. Aquest era el context en què estàvem. Passa els fets que passen, I ara mateix, jo no sé si tindran capacitat perquè, com deia la Patricia en aquestes quatre setmanes, que girin la situació i recuperin l'entusiasme. És veritat que de la mort de Mari Carmen fa dues setmanes, només. Sí, ens en recordem relativament. Per això ho dic, vull dir que també és veritat que aquí la velocitat va. Sí, la velocitat és alta. A favor de Pedro Sánchez.

Jo crec que el penal ha arribat, però no ha estat xiulat a favor del PSOE, més aviat al contrari. Crec que aquest penal, en forma de desgràcia ferroviària, no podrà en cap cas fer que el PSOE se'n beneficiï. Crec que també hem de destacar, en termes de comunicació de crisi institucional d'ahir, la intervenció d'Alberto Núñez Feijó, que no va anar a fer sang, sí que va ser contundent, però no va anar a fer sang, va mantenir un perfil institucional. També és veritat que a vegades, quan hi ha fets com aquests, s'ha d'imposar al cervell quan tu vols ser un líder conservador de dretes més o menys normal i desmarcar-te de Vox en algun punt del camí has d'assemblar que t'interessen les víctimes que ets una persona amb un sentit d'estat i ahir no era el dia per anar a fer sang ni molt menys ja veurem què passa. El cap de setmana també veurem què passa amb Fàtima Banyet, que està desapareguda, encara no s'ha decretat oficialment la mort, però és veritat que és un perfil d'aquells que estic convençut que el PP en aquesta campanya l'utilitzarà, no en el bon ni en el mal sentit, sinó que podrà dir que una ministra que era seva havia anat en un d'aquests trens, i per tant és una desgràcia d'aquelles que a vegades es pot buscar, ni que sigui per acció o per omissió, l'empatia de l'electorat, i pel que fa al que deia la Patrícia de sobretriar perfils, que puguin ser creïbles o no per la societat, crec que estem en una fase que hi ha perfils que una part de la societat ja directament n'accepta. Si hi ha una gent que si ara mateix vingués Oscar Puente i digués que ha curat el càncer, hi hauria un 50% de la societat espanyola que diria que això és mentida i que no es posarà mai una vacuna contra el càncer, que hagi manufacturat Òscar Puente, perquè és Òscar Puente, perquè és un troll i perquè és una persona que està molt enfrontada i molt connotada. De fet, ahir, quan hi havia els primers

indicis de l'accident, ja a les xarxes no hi havia res fiable. La majoria de tuits eren insults a Puente, tuits que li deien assassí.

La història de Marcos Llorente va per aquí.

Marcos Donente, futbolista atlètic de Madrid. No vol dir que no hi hagi un historial. No l'ajuda la biblioteca.

Un té la història i el recolzament que s'ha allaurat. És la persona que s'ha burlat dels incendis a Galícia. No sempre, és veritat. No hi ha una justícia còsmica que realment funcioni tots els cops. Però en el cas d'aquesta persona que s'ha visualitzat tant, que s'ha burlat de tantes coses, dels cribatges a Andalusia, dels incendis, a veure si estàs caliente o no, a Galícia o en altres llocs d'Espanya, Home, que va anar quatre dies abans a riure sobre el que havia passat en un programa d'entreteniment. Clar, s'ha ajuntat, ho deia jo crec que molt bé la Patricia abans, a mi m'ha semblat molt adient aquesta imatge, no? És un context d'eleccions i una persona concreta i determinada que efectivament pot provocar una visceralització. I respecte d'aquesta, hi ha dues reaccions a l'oposició, que evidentment han d'aprofitar això, com no pot ser d'una altra manera. Una més assedegada, més serena, i l'altra més rufiant. És així, és més rufiant. És la persona que diu assassí, que diu banda criminal, que diu que això et perseguirà fins a l'inferno, això també ho feia un de la CUP. Aquesta manera de parlar no és nova. I ja sabem que hi ha una persona de la que es diu que tot això sembla que sigui barra lliure, que ho pugui fer. Doncs ara resulta que hi ha un partit polític que té una manera, jo no la comparteixo, ni en Rufián, ni en Vox, ni en ningú, però és evident que forma part d'una cultura política que ja passa olímpicament de les formes, dels cadàvers, de les persones que estan en aquest moment planyant les desaparicions i encara no saben exactament on estan aquestes persones, i que va pel boc gros. Ah, doncs mira, això és el que havia, això és el que tenim.

En això que dius, per exemple, no sé si ho interpreteu així també, Patrícia, és a dir, que demanen ara compareixença la comissió. Permanent dels diputats. També veieu una qüestió electoral aquí al mig, que demanin la dimissió ara d'una forma forçada d'Òscar Puente. També veieu la política, l'estratègia electoral?

Segur que condiciona, però la gent i els partits polítics haurien de pensar en aquests casos més que en cap d'altres, què espera la societat d'ells. I per tant, si realment a la gent ara li interessa saber si hi haurà no compareixents o no, si es donaran no explicacions. La gent vol unitat i vol, sobretot, que les coses, que els problemes no s'agreugin en catàstrofes d'aquest tipus. Trobar les respostes al més bàsic, això que dèiem, on podem anar a demanar ajuda en cas que encara no haguem pogut contactar amb els nostres familiars. Bueno, informació bàsica i de servei. I es centra en això, no només els familiars, sinó també el conjunt de la població. Volem saber què ha passat, si el tren és segur, totes aquestes preguntes que vosaltres us feien. Però, Hi ha tants dies que guarden espai per les picabaralles polítiques que almenys, comparant amb aquests dies de dol, el decret d'aquests tres dies de dol, això sí que s'hauria de respectar també en l'àmbit polític, el fet de tirar-se per l'enclà els plats pel cap. Perquè la imatge jo crec que no suma absolutament a ningú, ni tan sols als votants de Vox.

Toni, sí, però hi ha una cosa. Però a l'Adena sí, no?

A l'Adena sí que es podia? O què? O que això va a segons sinistres? Perquè aleshores no van parlar res d'això, però no es va parlar res d'això. Jo que dic que condemno totes i cadascuna d'aquestes, per mi també execrables, home, en el moment en què va haver-hi efectivament molts més morts, però a l'Adena què passa? Que a l'Adena sí es podia? No, Però és que llorem.

Les barres van segons el color.

No, no, no, però una qüestió. Per al·lusions. Deixa'm parlar el Toni i després et deixo parlar. No, però és que no és veritat.

Ah, no, no, va ser veritat, que la Dana va ser així.

Arturo, ara podràs respondre, Toni. Abans de la picabaralla de la Montse i l'Arturo, jo vaig a A veure, hi ha una cosa que ha dit la Patricia. Ha dit la Patricia que jo crec que té tota la raó. En moments d'aquestes situacions tan complicades, la credibilitat és fonamental. I la credibilitat no la té el senyor Puente. Fixeu-vos que el president Sánchez ha estat de la mà en el Emiliano García Page, el seu enemic íntim. I han estat junts per donar una sensació d'unitat dintre, o sigui, pensant en política estic fent, donant unitat dintre del Partit Socialista. Però és, com diu la Patricia, el que espera la gent en situacions com aquestes. I que dimiteixi Puente. Però fixeu-vos que en aquests moments el senyor Puente, bueno, ara dintre d'una zona el president Sánchez se'n va, t'ho acabo de passar, Ricari, ja no sé ni on va, o sigui, ja reps tanta informació que no. Al centre de control de Atocha. Al centre de control de Atocha. Va Puente? Sí. No se sap, no? Bueno, la comunicació de Moncloa no cita el ministre quan seria lo habitual. Però és que quan tens un portaveu que te fa la guitza, millor que no surti. I ara que la Montse ha dit lo del senyor Mazón. Què van fer en el PP? Fora. Per això, el PSOE, si vol tenir un punt. De credibilitat. Un punt d'intentar aquesta remuntada, aquest penalti que li han pitat en contra i que sola li han marcat, i ho han repetit tres vegades i l'han marcat tres vegades, només li queda una sortida al senyor Puente. Ara què tindrem? Al senyor Puente dient que és una errada humana en el Congrés dels Diputats tenir una trifulca política? Això, evidentment, en els tempos electorals no ajuda gens ni mica. Gens ni mica. El millor que podria fer. Al Partit Socialista és que el senyor Puente dimiteixi i també de candidat per Valladolid. Senyor Puente. És el que passarà.

A l'altre Puente. A mi no m'enganxareu dient que Puente no ha de dimitir, ni que ho ha fet molt bé, crec que he estat absolutament crític. Crec que, a més a més, hi ha una qüestió, eh?, un ha de dimitir fins i tot si no és culpa seva. La responsabilitat política. La responsabilitat política. La responsabilitat política fa que fins i tot la mala sort. Esperança de guerra, per exemple, com ho va fer. Fins i tot la mala sort. És a dir, fins i tot quan és una qüestió on no podies fer-ho millor, acumules la responsabilitat política i te'n vas i una altra vindrà de millor i canvies d'etapa, canvies de relat, canvies la situació de les coses i mira que ho porti un altre això és absolutament així i estic completament d'acord i crec que a més a més no tinc cap informació sobre què passarà però crec que el ministre Puente està absolutament mort, no sé si l'aguantaran perquè les eleccions estan molt a prop o no però està com a polític fins aquí ha arribat i crec que ho sap tothom i ho deu saber també ell o si no és el que m'agrada preguntar, ell ho sap? no ho sé, jo tampoc no ho sé. Però aquí jo sí que crec que no ens haurien de passar. La situació seria igual que la d'Amazon, si ahí a les 9 i 20, quan ja es veu el que hi ha, Puente, en comptes d'estar a Atocha, estigués de borrachera. I això no va a passar. Crec que ja està. Això no vol dir.

Que és un matís important, sí. No està malament. La credibilitat és una altra cosa.

Totalment d'acord, totalment d'acord. Seria similar o assimilable a Amazon si ahí a les 9 i 20 Puente no apareix, està amb una senyora dinant o amb un senyor o amb qui vulgui. Això no té res a veure amb el que va passar ahi. El que va passar ahi és que el ministre estava en la via d'estar. Això li treu, això vol dir que ho va fer molt bé? No, no. Això vol dir que no ho va fer tan malament.

No, no, ¿cómo que no ho ha fet tan malament? Aquell no era responsable des del punt de vista jurídic. Aquest sí que ho és. Era el president de la Generalitat Valenciana. No, no era responsable. No és que ho digui jo, és que no ho estic dient jo. Primer, que ja es va estar apartat. I en segon lloc. Perquè van entendre que la responsabilitat política existia, però des del punt de vista jurídic. El comandament directe de tots els trens, qui és, si no? Si no, Òscar Puente. Doncs del CECOPI no era mazón. No, senyor. El president de la Generalitat Valenciana és el responsable del que passa a València. El president del CECOPI no és mazón. I en tot cas, què és això de dir-li això si hi ha ningú més?

Que no faci de president i ja està. Ja no fa. Si voleu,

jo també em poso vulgar i començo a dir quantes prostitutes podien haver arreglat alguns sistemes informàtics a Adif. Podem dir-ho així, no? Comencem a dir-ho, perquè al final la culpa serà d'Àvalos.

Un moment, Montserrat,

em sembla que el que estàs dient no és cap bestiesa. No sé si el llenguatge és més correcte o menys, però és igual. Si el llenguatge és el de menys. No, el llenguatge és important. Bueno, també és important, però no em pararé aquí. Si és que digui que aquest ministeri l'ha portat un senyor com l'Ábalos, si és que està bé, què es digui que ens ho recordem? Un senyor corrupte, un senyor que estava efectivament amb prostitutes, un senyor que estava segurament incapacitat per les qüestions de salut que tenia. I que ara ja està condemnat. I que està condemnat. I ha estat el responsable d'això. Crec que avui. No està condemnat, però no per això. No, però no és història. Crec que avui no està. I és malament explicar això. Totalment d'acord. És que no està malament. I no està malament dir que la gestió de Puente ha estat la que ha estat. I dir que ha estat dolenta. Això tot això. Simplement jo dic.

Que no és comparable el cas Mazón amb el cas Puente. Carles Pomp, vols afegir alguna cosa?

Sí, que queda clar que la resposta està condicionada per unes eleccions, no? La resposta en aquesta situació de crisi. Ho acabem de veure, no? Acabem de veure que la resposta està condicionada per unes eleccions i que, clarament, el que fa falta, diríem, és, si fem una anàlisi, diguéssim, de com s'ha reaccionat a la crisi, una de les coses que comparteixo absolutament que ha dit la Patricia, no?, I alguna de les coses que s'han comentat també aquí a l'estudi, la idea que, per exemple, Feijó ha tingut una compareixença de les que s'esperen. És a dir, s'ha de donar una certa treva, diríem, quan hi ha una situació de crisi, s'ha de donar una certa treva perquè la ciutadania, l'opinió pública, pugui pair, diríem, el que acaba de passar, no? I aquesta treva, per exemple, jo crec que en el cas del PP s'ha entès molt millor que no pas Vox, per exemple. Jo crec que a Vox hi falten 29 dies o una mica més per a les eleccions, falta més d'un mes. Però jo crec que a Vox aquesta reacció que ha tingut no l'ajuda. I després, només per acabar, hi ha un tema que per mi és clau, que és la idea dels portaveus. No s'acaba d'entendre com no hi ha hagut també algun portaveu tècnic, és a dir, més enllà dels polítics, en aquest cas, si el ministre Puente, i això entenc que el govern ho sabia, no estava a l'alçada per la situació que ell té d'activisme polític, podríem dir-ne així, eh?, s'havia d'haver triat també algun portaveu tècnic de DIF que hagués donat la cara. I això també hauria ajudat a contrarrestar aquest tema.

Però passa que no veus que també a DIF està molt desgastada i un portaveu de DIF no donaria la tranquil·litat suficient? Jo crec que aquí hi ha hagut un moviment i acabo, eh? Un moviment interessant per part d'Emiliano García Page, que s'ha convertit en el portaveu institucional, però també el tècnic, explicant quan les grues, etcètera, etcètera, i tal, i sobretot des de primeríssima hora de la mañana. O sigui, ha centrat tot el pes perquè, clar, també té unes eleccions dintre d'un anyet, eh? O sigui, a la qual cosa, jo crec que el president Page no ha estat diguent en fora de joc, eh? Com a mínim ho ve que sí.

Ho hem de deixar aquí. Patrícia, no sé si vols afegir alguna cosa més del que estàvem comentant. Res més. Molt bé. Una abraçada. Patrícia Plàgena, la directora especialitzada en comunicació de crisi. També Carles Pont, professor de la UPF, experta en comunicació de crisi. Gràcies, Carles, també. Que vagi bé. Gràcies a vosaltres.