Planeta ha fet les paus amb AENA pel seu concurs literari, però... I si guanya Feijóo?

Ara, la tarda, amb Francesc Garriga.

Senyor Albert Martín, bona tarda. Molt bona tarda, estimat. Com vas gaudir ahir del Waldeu? Bueno, molt bé, per ser una derrota. És de les millors derrotes que recordes del Barça? Sí, vaig dormir encantadíssim. Això del Xavi Esparra és una cosa molt boja. Sí? Tinc moltes ganes de fer-te preguntes, Albert Martín. Som-hi, a l'ataque. He vist que tens una nova secció al teu diari. Ah. Ah, sí senyor. I ara ja no només tens la ruleta econòmica a la tarda de Catalunya Ràdio, ara tens una secció al teu diari. Sí, perquè el periòdico que sona amor em fan fer com una seccioneta de salseig empresarial. O sigui, fas el que no surti d'aquí, versió empreses. Una miqueta, una miqueta. I, home, alguna cosa ens explicaràs, no? El que vagis. Ja saps que tot el meu és teu, incluent l'infravitatge on visc, els meus fills, que no paren de menjar, el meu Seat Leon, que està fet una carraca. Tens un Seat Leon? Sí, senyor. És automàtic? Com els quillos catalans. És automàtic? No. Doncs no m'interessa. Va, anem a fer girar la ruleta. A veure què surt, a veure què surt, a veure què surt. Oh, tafaneria! Una tafaneria. Doncs, mira, farem un viatge, un petit viatge. Escolta, anem a una nit de glamur, que són els Premis Planeta. Es van celebrar la setmana passada a la Fira, a Montjuïc. I bé, ja saps que allà és un premi dotat amb un milionaco d'euros,

que normalment donen el premi a algú que hagi escrit un llibre que sigui amic de Pablo Motos. Sí, recordem això? Home, no, tampoc és ben bé això, no? Bueno, no, és veritat que aquest any l'ha guanyat la Isabel Allende, i que ho petarà, i que, en fi, és una escriptora com de primer nivell, diguem. Però tu has vingut a parlar de llibres? Perdó, perdó, tot i que mira, si algun dia m'hi convida, soc una intenso, eh, de la literatura. Ah, sí? Sí, sí, algun dia, algun dia. Bé, però anem al tema empresarial. Allà, a part d'una del Premi a la Isabel Allende, va haver-hi un moment de diplomàcia empresarial. Diplomàcia empresarial, mola, mola aquest concepte. Sí, perquè va haver-hi dues empreses que van segellar. La seva pau, la seva reconciliació, després d'una enganxada que havien tingut. Dues empreses. A veure, explica'ns una mica. Sí, igual recordeu que el mes de febrer d'aquest any, Aena, el gestor aeroportuari espanyol, i que presideix Maurici Lucena, que és català, va anunciar la creació d'un premi literari dotat, atenció, també amb un milió d'euros. Sí, era com el premi FIFA de la pau, doncs el premi Aena dels llibres, sí. Això. Qui el va guanyar? Mira, el va guanyar el mes d'abril un escriptor argentina que es diu Samantha Shevlin per un llibre que es diu El buen mal.

I es va enfadar algú pel camí? Pel camí sembla ser que Planeta, empresa catalaníssima fundada per la família Lara, no li va agradar massa que hi hagués una empresa de fora del sector. Ah, de fora del sector. Clar, i que posés aquí un premi literari, en fi, que els hi feia una mica d'ombra. O sigui que ells deien, escolta, aquí nosaltres ja som els que tenim el premi mortalada de l'any, no volem una segona mortalada de l'any. I van pensar a què venen aquests tios dels aeroports. I va haver-hi una mica de tensió i una mica mal rotllet. I va haver-hi. Ho dius en passat? Això vol dir que es va resoldre. Sí, es va anar resolent. Sembla ser que en els últims mesos i en les últimes setmanes, Lucena havia parlat del tema amb el president de Planeta, que també és català, el José Creueras, i que s'havien entès. I a conseqüència d'aquesta pipa de la pau, doncs, el Lucena va haver d'anar dijous allà als Premis Planeta, que no hi havia anat mai, que no hi comptava d'anar-hi. Ah, o sigui que per primera vegada el president de ENA va participar dels Premis Planeta i així va ser com una mica una reconciliació. Exacte. Això vol dir que no es faran més els premis a ENA? Jo he preguntat i la segona edició s'està treballant,

però ara hi ha un problema. No vol dir que s'està treballant. O sigui, no s'ha anunciat? No, no, vull dir, està anunciat. Està en marxa. El tema és que, com saps jo, són les eleccions generals. ENA és una empresa semi-pública. Aleshores, el proper president d'ENA. El posarà el proper president del govern, que sembla ser que serà Alberto Núñez Feijó. Perquè Mauricio Lucena, diguem-ne, que té una mica de color polític. Clar, ell és un tio històricament associat al PSC, vinculat al PSC. Aleshores, recordem, a més, que Núñez Feijó, on vam parlar aquí, va estar fa quatre dies al casament del fill de Creueras. Te'n recordes a quin casament? Home! On li va encantar Presidente, Presidente O sigui, tu descartaries. Que arribessin a parlar del Premi de Literatura A.N. en on casament i dir, escolta'm, si tu arribes a president. Home, jo no sé si es parlar en aquest àmbit. Potser aquella dia estaven molt contents. Amb un puro i un gin tònic. Però clar, vull dir. Tu no ho faries? Jo soc Josep Creueres i tu ets el feijó.

Jo et vinc amb això i no em diries, ah, vas. Clar que sí, lo que tu quieras. Si em deixes el teu ser león, com no m'has de fer això? El que et calgui. Per tant, clar, pendents de les eleccions espanyoles per veure el futur i la continuïtat d'aquest premi literari. Moltes empreses i molts llocs de feina i molta gent important estan molt pendents de les eleccions. Doncs n'estarem molt pendents. Escolta, mira, et faig una pregunta així una mica de. Aquests dies he vist una llista en un diari que deia les 100 millors empreses a les que treballar. No sortia trescat. Som gent sèria aquí. Per què sou gent sèria? Ah, no, que no sortia a la llista. Mira, t'explico. Aquests llistats són molt random, molt poc objectivables i jo diria poc rigorosos. Et diria que no te'ls creguis molt. Em diries fins i tot que algunes de les empreses que surten. És correcte. paguen per sortir? Volia que no t'inmolessis. He intentat que no t'inmolessis, però tu has insistit. No he dit quina. Jo crec que sí, que en aquests premis sempre hi ha gent que els dona credibilitat i prestigi i gent que ha pagat per figurar-hi. I gent i empreses, diguem. Per tant, no en parlem d'això. O sigui, si veieu llistes de les 100 millors empreses amb millor ambient laboral, no capes. A part, tu pots estar a Catalunya Ràdio et tractant com un príncep,

perquè ets el mimat de la casa, que ja m'ho han dit, i una altra persona pot tenir una experiència horripilant, saps? A qui ens creiem? A mi. Doncs ja està, resol. Molt bé, doncs Albert Martín, moltes gràcies.