Plors d'emoció al "QNSA": han guanyat un Ondas!

Em diuen que tenim una notícia d'última hora i abans de donar-la, és a dir, abans de donar pas al que. Uau! Uau, uau, uau, uau, uau. Atenció a la nostra audiència perquè de seguida reprendrem el fil, però no sé si ho podem dir, això. Ja ho podem dir, això, eh? No sé si hi ha algú a l'estudi que pugui entrar a acompanyar-me per aquest moment tan especial per Catalunya Ràdio i també per aquest programa i per companys nostres. Sí, sí, em diuen que ja ho puc dir. Catalunya Ràdio acaba de guanyar un Ondas, i no només això. No només això. Atenció a aquest Ondas. Catalunya Ràdio acaba de guanyar un Ondas pel que no surti d'aquí.

Això s'acaba de fer públic ara mateix. L'organització dels Ondes ho acaba de fer públic. No tinc més informació que aquesta. Entenc que el Roger Carandella ho està baixant les escales després de recuperar-se de l'infart que deu haver tingut. I la Marta o algú més, entenc que de seguida els tindrem a l'estudi. Això s'acaba de saber ara. S'acaba de saber ara. El que no surti d'aquí, Acaba de guanyar un Ondas. Ara us donaré més informació, perquè no tinc més informació que aquesta. Massas, escolta'm, això és gros, eh? Molt gros, molt gros.

Moltes felicitats als que no sortí d'aquí. A tu per la part que et toca. Mira, aquí n'hi ha un que està entrant per la porta. Aviam, no sé, hauríem de dedicar-li una ovació, no?,

És el Roger. He baixat corrents, tio. Estàs viu? Estic a punt de plorar, Garriga.

Doncs plora. No, home, no.

No, per què no? Fa un minut que ens ho han dit i no he tingut ni temps d'assumir-ho.

Marc Andreu, vine tu també. Tens més informació o no?

No, saps que no sé ni la categoria.

Estem fent molt malament, això, eh? Aviam. Però estem molt contents. Mira, tenim el tall de com s'ha anunciat, ara ho sabrem tot. Atenció, perquè això ha passat fa, res, dos minuts, Gemma Nierga anuncia l'Ondas pel que no surti d'aquí.

Y también para que no surti de aquí, de Cataluña Radio, por ser un sólido ejemplo de la evolución de la radio y abrir nuevos caminos en los hábitos de consumo, especialmente entre la audiencia joven.

Mira, és l'Ondas a la millor idea radiofònica. Aquesta és la categoria, Roger. I t'havia de dir que això era una bona idea, no?, això del que no surti.

Doncs sí, doncs sí. Si encara recordo quan l'estàvem pensant que estàvem al despatx d'en Santi Faro, que és un despatx molt petit que hi ha, diguéssim, al costat del despatx gros de direcció, Vam agafar una pissarra amb uns rotuladors i vam començar a dibuixar com volíem que fos aquest programa, que sabíem de què havia d'anar més o menys de famosos i tal, però no teníem clar encara quin seria el format, el to, i recordo que ho vam dibuixar i que hi vam fer fotos i que s'havia de dir al principi de tot, en lloc de que anés a sortir d'aquí, El ventilador. I gràcies a Déu no va sortir aquest nom. Però recordo molt quan ho estàvem preparant. Ara t'haig de dir que mai hagués imaginat que ens donarien un Ondas per això. Vull dir que molt feliços.

Mira, és un Ondas ex aequo en aquesta categoria amb lo contó la ràdio d'Onda Cero. Per tant, és un premi compartit, però vaja, compartit o no, és un Ondas pel que no surti d'aquí i ens fa moltíssima il·lusió. Juliana Canet. Ai, Francesc, hola. Hola, Juli.

Quina barbaritat. Perdoneu, que estic superneriosa.

Però és que és el moment de plorar, el Roger no vol plorar, plora'ns tu una mica, doncs, de noció.

És que jo estava aquí a sala de muntatge, muntant Club Tàndem, que estic desquiciada, i he rebut una trucada del meu amic Nil Marbà de la Selva de TV3, que m'ha dit que havíem guanyat un Ondas i no m'ho creia, em pensava que era una broma, estic flipat.

La Marta em diu, no puc parar de plorar, també. Ah, Marta Montaner. Ara, no puc.

No, sí que pots, sí, plora, dona, plora. És molt fort. No,

no, no és cap broma. No és cap broma. El Marc Andreu està viu? Sabem alguna cosa del Marc?

Està corrent amunt i avall per la ràdio, intentant gravar totes les reaccions, i molt content, i li tremolen molt les mans. M'estàs dient que l'esteu fent treballar en comptes de celebrar ara mateix, que us està fent un riu? Li ha sortit d'ell mateix, és a dir, mentre ho estàvem veient, anava gravant, i ara està voltant per aquí, li he dit, entra també, Marc Andreu, vull dir que si està per aquí, que entri, també, sisplau.

Mira, Roger, deixa'm que ho digui jo, perquè potser vosaltres ara esteu en un xoc. Crec que és un premi molt merescut, crec que és un premi que toca, perquè. I ara parlo una mica en primera persona, que és lleig, però aquest any i poc que hem compartit fent programa amb vosaltres i que heu format part de la nostra dinàmica i nosaltres de la vostra, clar, tot l'esclat del que no surti d'aquí a mi just m'enganxa on soc ara, a Washington, i per tant jo ho veia molt des de la distància. Quan arribo a Barcelona i treballo amb vosaltres i veig tot el que genereu, tot el que teniu al voltant, quan veus tota la gent que se us acosta, això de ser una idea. Premiada té tot el sentit, perquè més enllà de que l'antena sigui bona, que és evident, ha generat al voltant tota aquesta comunitat, tota aquesta gent que fa que sigui obvi que això ha de ser reconegut d'alguna manera, ja no només per l'audiència, que ho és habitualment, sinó també per part dels premis. Per tant, deixa'm dir, també per part de la nostra emoció, Aquí el Luque i la Carla estem també aguantant una mica la respiració i mantenint el tipus abans no ens facin fora de la Universitat de Georgetown. Ai, clar, que estàs a Washington. Sí, sí, sí, clar, a mi m'agafa molt lluny. Això és el pitjor dia, perquè ara m'agradaria fer-vos una abraçada. L'haurem de fer dijous, aquesta abraçada. Però deixeu-me dir que és molt merescut i que en nom de. No sé si puc parlar en nom de Catalunya Ràdio, però enhorabona. Estem molt contents, també. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, Francesc. Marta, com estàs? Aviam.

Però és que no sé ni quina categoria hem guanyat. És que no sé res.

Premi a la millor idea de ràdio, més o menys. És una cosa així, Marta.

Estic al·lucinant. A mi m'esteu perdent el pèl. No m'ho puc creure, de veritat.

No, no és cap broma. Espera't, que hi posarem ara seny. Senyor Jordi Borda, director de Catalunya Ràdio, bona tarda.

No em demanis seny, que estic tan content només que ells, perquè et reconeixe ben, perquè m'enganxa fora, m'enganxa molt lluny de l'estudi de Catalunya Ràdio, però no tardarem a fer-nos una abraçada, perquè és un premi molt, molt, molt merescut per ells, per la ràdio que va apostar per ells, per gent com el Santi Faro, per les direccions de la ràdio i per els que vam aguantar moments molt difícils la temporada passada. Estic molt content.

Puc dir Jordi, no? Un moment així. Home, em dic Jordi, em dic Jordi. Sí, no, però al senyor director, no l'he de dir al senyor director. Jordi. Fa la sensació que últimament ens estem acostumant a guanyar ondes com si això fos molt fàcil. Quants en portem a les

últimes temporades? No feia res compte. Això el dia que marxi ja ho farem. Però no m'agrada ser gens protagonista d'això. Crec que el protagonista són la Juliana, el Roger, la Marta, tot l'equip del que no surti, el Marc Andreu, el Jordi Font, tots els que hi ha al darrere d'aquesta idea boja que va néixer a ICAT. Que és el clitor que fa iCat, que va néixer una mitja hora al cap de setmana, que s'ha anat fent gran a poc a poc, sòlid, avançant cada any una mica més, que ha anat voltant per totes les franges de la ràdio nacional d'aquest país, i que al final té un reconeixement que jo crec que se'l mereix, això és com la Champions dels Premis, jo crec que estic molt content per ells i per tota la ràdio pública. Fixa't que en els Ondas últimament s'ha premiat Crims, s'ha premiat el Búnquer, s'ha premiat el Que no surtis, les apostes de formats. El Solidari. Els riscats que fa la ràdio pública, el Solidaris, el Mar al Mur, tot són apostes d'innovació i atreviment i estic molt content.

Per què creus que el que no surti d'aquí guanya aquest premi? Què té el que no surti que el fa tan especial?

Perquè mira, perquè això t'ho diran ells, però des d'una franja, des d'una part de la garella de la ràdio, ha estat capaç de trencar totes les costures fer ràdio, fer cultura digital, quan se'ns demana anem a digitalitzar, anem a fer coses digitals innovadores, el que no surti és això, és totalment això, és capaç d'omplir teatres, generar una comunitat, connectar amb els joves, ara tothom vol connectar amb els joves i el que no surti, i el Lod i altres productes hi connecten, jo crec que és una missió compartida per part dels mitjans públics, la ràdio pública.

Sassi, el metge de la ràdio, és allò, cara? Espero que sí. Espero que sí. El director no hi és, però almenys espero que sí. Perquè costarà arribar. Heu recuperat l'E o no, Juliana, Marta, Roger?

Jo ara he abraçat en Marc Andreu que ha entrat aquí a l'estudi, m'estava bramant, m'estava fotent aquí un drama i l'he abraçat fort, però mica en mica sí, crec que ho anem païnt. Crec que tenim els mòbils rebentats ara mateix tots i crec que ens estem recordant de molts noms de molta gent que ens ha ajudat i de molta gent que ha tingut molta paciència des que vam començar i fins que hem arribat fins aquí i que ens han acompanyat i que ens han ajudat molt. I a partir de les 6 ja agrairem a tothom perquè realment hi ha hagut molta, molta, molta gent que ens ha acompanyat des del 2018 que explicava en borda que vam arribar el diumenge a les 9 de la nit fins avui que ens han donat aquest ondes. I res, molt emocionats.

Se't nota, eh? És que m'ho he dit tots els noms i dic. No, no, fes la llista ben feta perquè sempre te'n deixes un i llavors quedes malament i és un moment per quedar bé amb tothom. Doncs escolta'm.

Espero per les dits tots, no? A la llista que he fet crec que les he dit més o menys tots i si m'ha deixat algú que em perdoni. Però sí, sí, és una feina col·lectiva i aquí la figura del Santi i Faro en el seu moment m'agradaria posar-la en valor perquè era el cap de programes de Catalunya Ràdio que va venir amb un programa que era totalment disruptiu, que molta gent ens va dir sou folls, això a la ràdio pública no funcionarà. I ara quan vas a veure un teatre i està ple i la gent participa d'aquest ecosistema, d'aquest imaginari en català i des de Catalunya, crec que és un èxit també d'ell. Crec que no es poden dir gaire coses més.

26 de novembre, al Liceu es fa la gala de premis, per tant aneu buscant allò modelet. Marta, Juliana, Marc Andreu, Roger i companyia. I parlarà la Juliana.

Això ja està més que decidit. Juli.

No prepares el discurs. El que et surti en aquell moment. Envieu el metge de la ràdio si us plau mira que normalment no parem de xerrar però ara jo crec que heu d'agafar una mica la posició a les 6 de la tarda ens tornem a trobar ho celebrem ja amb una mica més de cap i peus i a les 6 i poc el que no surti primera edició amb el Premi Ondas ja sota la butxaca. Uau, quina emoció. Per cert, deixeu-me dir que també el Polònia Premi Ondes Nacional de Televisió a millor programa d'entreteniment. Bravo. I la Rosalia també ha guanyat un Premi Ondes. Premi de la publicitat a la campanya més innovadora de l'any. O sigui que coincidireu el Polònia i amb Rosalia. O sigui, què més voleu? Us surto un capítol allà del programa sol, només de la gala.

Podem tirar una setmana només amb aquesta gala, ja. Ho he explicat tot.

Ja tenim fins Nadal fet, això. Escolta'm, enhorabona de nou, enhorabona. Mira, la Rosalía em diu al blai dos ondes, també el de fenomen musical. Doncs imagina't, això és sensacional. Doncs Juliana, Marta, Roger, Marc, Andreu, tinc moltes ganes de fer-vos una abraçada, la farem dijous quan ens tornem a trobar aquí a la ràdio, però en nom del programa i entenc que també de la casa, moltes, moltes, moltes felicitats. Moltes gràcies a tots. Gràcies. Moltes gràcies. I haureu de donar una Coca-Cola a la Marta, eh?

Sí, sí. Adéu-me'n. Doncs ara encara he de venir caminant, eh? A veure si arribo. Vinga. Molt bé.

Comparteix la ubicació, per si de cas. Va.