POBRESA ENERGÈTICA

Durada: 59 min

El moviment dels treballadors rurals del Brasil sense terra és probablement l'organització social més gran del món. Agrupa més de dos milions de camperols que ocupen terres improductives per treballar-les. Els sense terra impulsen un model agrícola diferent al dominant, basat en la no-obtenció d'aliments saludables en les terres de propietat pública.

Durada: 26 min

El Kurdistan sirià ha quedat destruït a causa dels vuit anys de guerra a Síria. Hi ha hagut 500.000 morts i dotze milions de desplaçats. Però pels kurds la música és resistència, i sobre aquelles runes, músics, poetes, professors i joves tornen a tocar instruments que almenys durant una estona reemplacen el soroll de la violència. El músic kurd Gani Mirzo, exiliat a Barcelona, va impulsar una campanya per portar més de 200 instruments musicals al Kusdistan. "Gràcies a la música estem vius". Un documental de Pablo Tosco i Migue Roth, produït per Angular, a partir d'un projecte de Musics Sense Fronteres, a partir d'una iniciativa del músic sirià-català Gani Mirzo,

Durada: 20 min

El Senegal afronta un dèficit estructural de professionals de la salut visual.

Durada: 31 min

Professors i alumnes exploren com abordar temes controvertits que generen debat social.

Durada: 21 min

La realitat de les persones migrants en situació irregular, sovint víctimes d'abusos i delictes.

Durada: 30 min

Tres joves que tot i patir el racisme estructural, lluiten amb determinació per trobar el seu lloc al món.

Durada: 25 min

L'any 2005 surten a la llum els arxius que demostren les atrocitats de les dictadures de Guatemala.

Durada: 50 min

Des del bressol del conflicte armat colombià, deu dones supervivents narren les seves històries per a superar el dolor, reivindicar una memòria històrica plural i construir una pau feminista. Leonoricel Villamil,Yuliana Cepeda, Norby Pulido, Nancy Arias, Adonai Rincón, Luz Ángela Yate, Heidi Johanna Rojas, Ángela Patricia Arias, Flor Múnera i Venus Quiroga. Elles són "Berracas", dones lluitadores, empoderades, que troben sempre la força necessària per tirar endavant. Líders anònimes de la reconstrucció de Colòmbia que reivindiquen una transformació social i una perspectiva de gènere necessàries per aconseguir una pau real, inclusiva i duradora. I ho fan malgrat tots els perills que el seu activisme comporta, fins i tot després de la signatura dels Acords de Pau de l'Havana del 2016.

Durada: 29 min

El 10 d'octubre del 2010, entre 10.000 i 20.000 persones s'instal·len prop d'Al-Aaiun, i aixequen un campament de denúncia pacífica per la vulneració constant dels drets socials del poble saharaui, sobretot en l'accés al treball i a la vivenda. Després de 28 dies i una successió d'esdeveniments i creixement constant de la tensió, el règim marroquí decideix desallotjar per la força el campament de Gdeim Izik, i imposa un bloqueig informatiu gairebé total. Per sort, l'Antonio i la Isabel es troben dins el campament i tenen una càmera a les mans. Enregistren la brutal destrucció del campament, centenars d'agents marroquins avancen a través dels milers de haimes. Quan ja és massa perillós continuar al campament, fugen en un 4x4, ajudats per la població saharaui, que els traslladen a Al-Aaiun. Els activistes narren la seva experiència durant uns esdeveniments que probablement han marcat l'inici d'una onada de canvi històrica al món àrab: vivim la seva por extrema, la tensió constant, l'amor per un poble oprimit però valent, el suport en la lluita i, finalment, l'acompliment de la missió heroica que els va ser encomanada.

Durada: 40 min

La resiliència d'una ciutat en què l'any 2012 van començar a arrelar canvis socials subversius.

Durada: 47 min

Sobre la xarxa de cooperatives brasilera "La Justa Trama" que a l'entorn d'un grup de dones que cosien s'ha estès a la producció de cotó ecològic, elaboració de teles, confecció de roba, finançament. La Justa Trama treballa amb criteris d'economia social i solidaria i actualment dóna feina directament a 1.800 persones. La FAO ha posat a La Justa Trama com a model de bones pràctiques

Durada: 30 min

Kalilu Jammeh, un jove desocupat de Gàmbia, va decidir, fa quasi dues dècades, emigrar a Europa buscant feina i un futur millor. Després de tres intents, de 18 mesos i de 17.500 km a través de l'Àfrica, finalment va arribar a Catalunya i s'hi va establir. L'experiència del viatge va ser molt traumàtica, i en Kalilu va decidir escriure un llibre i intentar convèncer altres joves com ell de quedar-se als seus pobles i ciutats, a l'Àfrica. Sense africans, no hi ha cap futur per al continent, i en Kalilu va decidir crear la seva ONG per fer ressorgir el poble on va néixer. Després d'anys de feina i projectes de cooperació internacional, gràcies al suport de Sant Pere de Ribes i d'altres municipis, aquell poblat torna a tenir famílies que conreen la terra, canalla que va a escola i gent que no ha de marxar per tenir l'atenció bàsica de salut. "El viatge de Kalilu. Emigrar o construir l'Àfrica" és un documental de Laszlo Topanich Films i Contrast, que té el suport de la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes i la Fundació Kalilu Jammeh.

Durada: 1 h 4 min

Ens aproximem a la resiliència del poble palestí i a la voluntat de supervivència al llarg del temps.

Durada: 53 min

Activistes de Catalunya i del Brasil s'uneixen contra la pobresa energètica i planten cara a la multinacional Enel-Endesa.

Durada: 43 min

En els darrers 50 anys, el neoliberalisme ha tingut un fort impacte en les condicions de vida i els drets socials. Des de finals dels anys 70 fins als nostres dies hem patit, com a mínim, una crisi per dècada que hem anat arrossegant i acumulant com un contínuum de crisis encadenades. Un pòsit de pràctiques i con-seqüències encara avui presents que són el resultat de la mercantilització de les necessitats essencials i les successives ofensives del capital contra el treball, contra la natura, la terra, el menjar, el sostre, la salut i les cures durant aquests darrers temps. Què n'hem après de quatre dècades de crisis i emergències?

Durada: 48 min

Les famílies en els països d'origen de les dones que migren per buscar una vida amb més recursos a Catalunya. Anàlisi del fet des de diversos països de llatinoamericà i Catalunya La María que cuida una persona gran a Tarragona, les 24 hores del dia, i té el cap posat en el seu pare, que viu a l'altra banda de l'Atlàntic. La Lucelly, una altra de les protagonistes del capítol, cuida la filla d'una família de ciutat, mentre les seves creixen al camp. Són desenes de milers de dones migrades treballen cuidant lluny de casa seva, mentre altres dones omplen el buit que elles han deixat per sostenir la vida dels seus. Cuidar entre terres' es fixa en les cadenes de cures, un fenomen transnacional que encarna la vigència de relacions colonials. Una reflexió sobre la cura d'altres persones, un treball imprescindible però invisible en l'economia global. Un documental de La Directa i CooperAcció, amb el suport de Beca DevReporter de la Unió Europea, Lafede.cat - Organitzacions per la Justícia Global, Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, i Ajuntament de Barcelona

Durada: 22 min

El viatge de l'activista Ch'umilkaj per la memòria mostra històries passades i actuals de Guatemala.

Durada: 27 min

La realitat de centenars de guies turístics que tenen com a única font d'ingressos les propines.