Podem denunciar el soroll dels nostres veïns?

6 minuts i arribarem a dos quarts de deu. Avui tenim una dada més d'aquestes que ajuda a entendre de fins a quin punt el problema per accedir a un habitatge és greu i que no és un problema exclusiu de Catalunya ni molt menys. Un sou mitjà només dona per comprar-se un pis d'una habitació. Per a la meitat dels europeus. Ho diu un estudi de la Universitat Tècnica de Viena. La recerca ha creuat més de 22 milions d'anuncis d'immobles, amb dades financeres de més de 30 països, i ha calculat els metres quadrats que es poden comprar els treballadors destinant una tercera part de la renda a una hipoteca a 30 anys. I la conclusió, repeteixo, per a la meitat dels europeus, és que només es poden comprar un pis d'una habitació. O un estudi, això després de pagar molt durant 30 anys. I esmenta casos greus com el de Portugal, Polònia o les Balears. Per tant, tenim que un primer problema és accedir a un habitatge. Després, un cop hi accedeixes, ha d'estar en condicions. I aquí juguem amb una altra dada curiosa que també hem conegut avui. Imagineu-vos estar al sofà de casa o a la vostra habitació i sentir les converses o altres coses. Del pis del costat. Potser això ja us ha passat. Doncs bé, atenció a aquest cas que ens arriba des de Trados, a Nauteran. La promotora d'un bloc de pisos haurà de pagar les obres per insonoritzar els habitatges de l'edifici. I és que l'audiència de Lleida ha condemnat l'empresa després que els propietaris hagin demostrat que poden sentir converses, cops i fins i tot. Els passos dels veïns. Un tema interessant perquè segurament alguns dels que ens esteu escoltant esteu pensant, home, doncs a mi em passa exactament el mateix. Bé, parlem-ne, parlem-ne amb Clàudia Miralpeix, que és advocada, experta en dret immobiliari del despatx Fuentes Lojo. Bona nit, Clàudia. Bona nit, bona nit, aquí estem. Sí, d'entrada, clar, a nosaltres ens ha sorprès molt la sentència, però a tu que t'hi dediques, és inèdita, és a dir, és insòlita una sentència com aquesta o passa més sovint del que ens pensem?

Mira, doncs hi ha una part que sí i hi ha una part que no. La part que sí seria que, al cap i a la fi, aquest problema és una reclamació derivada de defectes constructius. Una comunitat està disconforma amb determinats extrems tècnics i, per tant, reclama contra la promotora venedora. Això és el dia a dia d'un despatx immobiliari. Una altra cosa que pot fer més inèdit el cas concret, és quin tipus de defecte constructiu es parla i en el seu cas quina conseqüència té per a cada una de les persones que habiten en aquell edifici. Llavors, en aquest cas en concret. Quin és el defecte constructiu aquí? Pel que he vist és que el gruix de la paret, si havia de ser de 15 centímetres, era de 12 i mig. Per tant, no estem parlant d'una façana que objectivament des de fora ja es veu una coberta que es nota que no és suficientment inclinada, sinó que el gruix a priori no et planteja si el gruix de la paret és un o l'altre. Clar, aquí entenc que l'empresa

que feia l'edifici, per tant, va dir que les parets tindrien 15 centímetres i, en canvi, quan ho han comprovat, en tenen només 12.

Exacte, ha resultat ser que no. I, per tant, això, en aquest cas, ha provocat una conseqüència que no és que, ben exemple, hi ha conseqüències, ja que hi ha més disconfort tèrmic o no, fa massa fred, fa massa calor, què deu ser? L'aerotèrmia no funciona. O alguna cosa estètica, el vestíbul és més o menys estètic, pot passar, però en aquest cas l'afectació quina és? Què és el que pateixen aquests propietaris que han comprat cada un d'aquests pisos? Doncs el que és el disconfort acústic, el que pot ser una cosa que no és tan habitual de sentir.

Perquè la normativa, què diu respecte als sorolls, si és que diu alguna cosa quan es construeix un habitatge?

Sí, aquí la normativa, cada entitat local estableix uns paràmetres a nivell acústic que s'han de complir i, per tant, tots els projectes de construcció haurien de seguir amb aquests paràmetres. En aquest cas, pel que he vist també, crec que el projecte en concret es comprometia, a part del gruix que hem comentat, a garantitzar uns decibelis de 46 i, en aquest cas, resultava que eren 44. També relacionat amb l'anterior. Si el gruix no és el que ha de ser, doncs tampoc la barrera sonora també és una altra. Llavors, en aquest cas, el projecte podia complir la normativa, però el problema és que no s'ha complert el projecte. Llavors aquí es tracta de fer una comparativa entre el que deia el projecte i la realitat i tots aquells paràmetres que no coincideixin és el que és l'incompliment contractual.

Perquè esclar, si diem per exemple 44 o 46 decibels, és una normativa que és lineal per tothom de la mateixa manera? I per exemple, si es fa un habitatge al costat d'un aeroport, doncs les parets hauran de ser molt més gruixudes per no arribar a aquests 46 decibels? I en canvi en un altre lloc potser podré fer les parets més primes perquè no hi ha tant de soroll ambiental, és això? Exacte, sí, sí, sí.

O sigui, la normativa ja, abans d'establir-se, ja es fa un estudi molt detallat de quin tipus de zona és això, és una zona residencial, és una zona més industrial, més comercial, perquè, per tant, la barrera sonora que et deia serà més o menys. I també en quant als horaris. No és el mateix l'horari diurn que l'horari nocturn.

Clar, o sigui que també es té en compte l'hora del dia, s'entén que a la nit has de tenir més silenci. Exacte, sí, sí, sí.

O sigui, tant a nivell constructiu com després a nivell de convivència.

Si ara ens està escoltant algú que sent molt què passa a casa dels veïns, clar, pot ser també que algú tingui un veí amb un equip de música molt potent i que el posi a tope, aquí no hi ha paret que freni, no? Però si algú diu, ostres, vols dir que és normal aquest soroll o que senti fins i tot què es diuen els veïns o què fan a determinades hores, què ha de fer aquest veí?

Exacte, sí. Mira, la pregunta clau és la que has fet, és normal o no? Fins a quin punt jo, sabent que estic vivint en un edifici amb tantes plantes, amb tants veïns, estic aquí a Barcelona o estic allà, és normal o no? Això és la primera pregunta, plantejar-s'ho. L'altra següent part seria compartir-ho amb els altres veïns. O sigui, tractar si s'ha de diferenciar aquí si són situacions puntuals que s'està fent una mala convivència, que seria com amb l'equip de música, per exemple, obres quan no toquen, aparells d'electrodomèstics quan no toquen. ¿Es tracta d'això? ¿O es tracta que s'està fent un ús normal, una convivència normal, com és aquest cas en concret a Vall d'Aran, i que només això ja està afectant el veí del costat? O sigui, s'ha de diferenciar el que és el mal ús d'un ús normal. Llavors, aquí entraria tota la feina de treball de camp, que dic jo, de recopilació, de dir, bueno, a veure, quants decibelis estan parlant, cada quant hi ha aquests sorolls. Intentar una mica anar cronometrant, o hi ha inclús apps d'aplicacions d'aquestes de mesurar decibelis, que després, per procediments judicials, han anat molt bé. Sí. 5, hi ha obres a la nit. O sigui, no és normal.

Clar, per acabar, perquè no sempre tenim una advocada experta en dret immobiliari a l'altra banda del telèfon, diries que els sorolls és un dels principals conflictes entre els veïns?

Sí, sí, sí, la veritat que si us hi ha conflictes veïnals que solem portar en el despatx, doncs hi ha un gran gruix que és per mal ús o mala convivència, que és el que et dic, això tant ens pot portar com una reclamació a l'Ajuntament. Com a la via civil, inclús posar un procediment judicial perquè es diu de cessació de molèsties, perquè parin aquestes molèsties, com hi ha temes de defectes constructius, com és el cas, que també seria la via civil, i seria anar a arreglar l'origen del problema. Si l'origen del problema és aquella paret, doncs anar a arreglar aquella paret.

Doncs Clàudia Miralpeix, t'agraïm moltíssim que ens hagis atès avui al Catalunya Nit. Una abraçada.

I tant, gràcies a vosaltres.