Pogacar entra al club dels 5

Cataluña Ràdio.

Cataluña Audio. Som podcast. Turisme de Navarra us ofereix Ràdio Volta. Entra a VisitNavarra.es i guarda'ns el secret.

Benvinguts a Ràdio Volta. Aquí comença el programa número 185. Enquetil, Merckx, Inol, Indurain, Pogacar.

Come on, Jaime, come on. Clonk, clonk, clonk, clonk.

Allez, if you have the legs, you have nothing to lose. Allez, allez.

Radio Volta, el programa de ciclisme de Catalunya Radio.

Radio Volta, amb Isaac Vilalta.

Des de l'Alp d'Huez perquè vull seguir impregnant-me de l'esperit ciclista viscut aquí. És diumenge al matí, encara queden moltes de les tanques de seguretat instalades en aquests últims quilòmetres, aquí al pàrquing de la zona de Premsa. Hi ha camions de l'organització que comencen a desmuntar, hi ha també els primers ciclistes que ja pedalen, ha plogut aquesta nit una mica, no queda ningú, això sí, no queda ningú dels que ahir al vespre cantaven i ballaven, fotien soroll. I moltes de les deixalles llançades pels aficionats estan recollides en bosses. És el dia després d'un concert multitudinari, d'una gran celebració, del que vulgueu. Però l'escenari, l'entorn, és digne, està molt decent. S'ha acabat el Tour 2026 i Tadej Pogacar ha escrit una nova pàgina de la seva pròpia història, però també de la història d'aquest esport. Ja té 5 tours i la sensació que ens deixa, almenys a dia d'avui, és que això es pot allargar i no pas poc. Ha estat un gran tour, no sé què en penseu vosaltres. Potser no ha tingut emoció en la lluita per la victòria final i aquest, el de l'emoció, és cert que és un component important a l'hora de valorar la qualitat d'una prova com el tour. Però més enllà d'això, m'atreviria a assegurar que ha estat un bon tour, que ha estat un molt, molt bon tour. Ara amb el fletxe ho analitzarem al detall, però deixeu-me fer només un apunt. Mireu qui ha guanyat els 4 mallots.

Pogacar, Carapaz, Pedersen i Del Toro. Amb el sistema de puntuacions que vulgueu. Però quins noms. Bé, jo ara marxaré, 21 revolts avall, però des d'aquí veig la carretera per on baixaven els ciclistes venint de la Saren, on va caure Sepp Kuss. Quan vaig arribar aquí a l'Alp d'Huez divendres al matí, vaig passar per aquell punt i em va cridar molt l'atenció les proteccions instalades per l'organització. Em va semblar exagerat, perquè hi havia punts on encara hi havia més protecció que no pas on va caure el de Colorado. És cert que critiquem i fiscalitzem quan toca, Però també és important ressaltar la bona feina feta, i en aquest cas, en el de la seguretat, xapó per l'organització, pel Departament de Seguretat del Tour de França. Bé, deixem-me enrere dies intensos. Per cert, ara que encara tinc la ment en aquesta bombolla del Tour, deixeu-me apuntar, o millor dit, deixar caure, detalls d'un parell de rumors que circulen dins d'aquesta bombolla que us deia. Alerta amb el futur de Jonas Vingegor, la temporada que ve. I alerta també amb el de Primoz Roglic, la temporada que ve. Tanco parèntesi i me'n vaig cap al resum sonor del que ha estat aquesta última setmana del Tour. Us aviso, se me n'ha anat una miqueta la mà. Esteu a punt. 3, 2, 1, sintonitzem Radio Volta.

El Sons de la Semana.

En segundo lugar, con 28 segundos, mantiene el jersey amarillo. Remco Evenepoel. Rainbow Remco. El campeón mundial. El watch, de nuevo, pertenece a él. Evenepoel es el ganador de un escenario. Y Remco Evenepoel.

Muy mal, muy mal colocado. Y Mathieu le está preparando una llegada perfecta a Philipsen.

Ya Coije quiere remontar, pero no puede y Philipsen va a ganar fácil. Se va a llevar el triunfo de etapa al final, el equipo Alpecin. Lo consigue y muy luchado también, muy luchado. Fíjate cómo se alegra Mathieu.

Aplaudan, aplaudan, no dejen de aplaudir. La victoria de Richard, que ya van a venir. Señoras y señores,

si están en Tulcán, en el Carche, en Ecuador, en Latinoamérica o donde estén, pónganse de pie para aplaudir a esta leyenda. ¡Caramba! ¡Caramba! ¡Carapaz! ¡Carapaz! ¡Carapaz! ¡Sí, señores! ¡Carapaz! ¡Él es la locomotora! ¡Él es Richard Carapaz!

¡Es partido!

¡Oh, no! ¡Oh, la chute de cette queue!

¡Oh, no! ¡Oh, la chute de cette queue! C'est la deuxième dans la descente. Et cette fois-ci, Richard Carapaz va passer devant. Mais quel frieur pour l'américain.

Et puis là, c'est terminé. C'est terminé. Une chute, deux chutes. Et dans la tête, c'est fini.

Segunda victoria para él, segunda para Education First, consolidando además claramente la victoria en el mallot de la montaña. Un corredor que todos los equipos les gustaría tenerle. Espectacular, Richard. Ganando con el maillot de la montaña. Ayer, aquí, en este mismo asfalto, entró en primera posición Tadej Pogacar y hoy lo va a conseguir Richard Canapá.

¡Dios mío! No he visto nada de esto en mucho tiempo. Monopool está ahí, lo están atrapando, se van a ir por todo el camino. Él lo detiene, él lo detiene, eso es increíble. Él ha ganado campeonatos mundiales, ha ganado monumentos, ha ganado en casi todo el terreno imaginable. Pero esto, esto es París. Eso, eso fue algo que no hemos visto. Eso topa el Amstel, eso topa todo.

Radio Volta, amb Isaac Vilalta.

És que em feia especial il·lusió tancar amb la veu de l'admirat. Com t'admiro, tio. Rob Hatch, bon amic, moltes converses ciclistes, un tio de nassos, bona gent, divertit, agradable, que ha passat per aquí per Radio Volta en un parell d'ocasions, crec. I com narres, com narres. A l'inici, el Rob era l'últim, eh? A l'inici hem sentit la caiguda de Lipovic narrada per la televisió narlandesa el dia en que Benepul va guanyar a la Crono. A continuació, la victòria de Jasper Philipsen a l'esprint, crec que allò era a Huarón. Sí, final a Boiron. Hem sentit la primera de Carapaz. Hem sentit Pogacar a l'Alp d'Huez. Hem sentit la caiguda, el que us deia abans, de Sepp Kuss, seguida de la segona victòria de Carapaz. I hem sentit aquí amb el Rob Hatch, la narració del Rob, amb la victòria de Mati van der Poel a París. Espectacular. Clar, anava a dir sense paraules, però no, és que el Rob n'hi posa moltes. Espectacular. Ara amb el Fletcher en parlarem. Més enllà d'això, deixeu-me que us digui que l'operació de l'Àlex Molinar va anar molt bé. És a dir, que està bé. Ara toca recuperació, però està bé. Ens hem posat al dia del que ha estat aquesta última setmana del Tour de França. Ara toca analitzar-ho. Entrem al Territori Fletcher.

Joan Antoni, què tal? Com estàs? Molt bones, Isaac. Bé, en certa manera amb ganes que hagi acabat el Tour, perquè queden moltes coses, sobretot el Tour Femení, que ens comença a quedar a prop, però perquè com es va acabar el Tour? Jo crec que ha estat un Tour. Excepcional, molt disputat el dia a dia per les etapes, i vaja, i amb un crac que és el Pogacar, que ens ha fet gaudir, la veritat. Ara anirem analitzant

aquests grans noms que ens deixa el Tour, perquè a més la setmana passada ens va allargar molt, i després ens va dir, ostres, tenia uns quants noms per parlar-ne, doncs mira, avui aprofitarem. Però abans d'entrar en això, deixa'm començar pel final, quina última etapa que vam viure. Sí. Ara la gent em renyarà perquè aixín fred no em surt l'expressió en català, però es va lluitar a cara de perro, allò que es diu, perquè donant-ho tot, però al final ja no servien ni tàctiques ni res, el límit, va arribar Van Der Poel per guanyar. Va, va estar preciós.

El final més espectacular a París, poder, dels. No sé, jo. Que recordi, perquè sí que va haver-hi un any del Vinokurov i més, però amb el circuit. Clar, però és el final somiat. Jo crec que quan ets un corredor com el Van Der Poel, ostres, ser capaç de A París, als camps d'Alicis, ser capaç de batre els velocistes, és el somni, és un dels teus somnis. Guardes allà el calaix els italians diuen sogno nel cassetto és un somni que tens allà guardat i va, quin era aquest somni i un és aquest del Van Der Poel com va acabar d'agònic és un esforç molt agònic va acabar destrossat. I a sobre vam fer primer i segon amb l'Alpecin i el que dius a nivell tàctic és que ja era era un final d'un altre cop un final de clàssica, és que mira que n'hem viscut aquest Tour de França de finals que deies, ostres, això semblava una clàssica doncs sí, sí, va ser un final de clàssica amb el Van Der Poel, amb el Fili Senna amb el Pogacar, amb el Pedersen sobretot allà lluitant, atacant intentant retallar forats un últim dia que és una festa però va ser un espectacle, a més una festa.

A més, la sensació, tu m'ho explicaràs millor, no sé si va fer un sprint dins de l'esprint, a Van Der Poel em va semblar, allò als últims metres que veia com li arribaven per la seva dreta Philipsen i Pedersen, no sé si això es pot arribar a fer, si físicament és possible fer un sprint dins d'un mateix sprint.

A veure, l'esprint de Camps Alicis és molt peculiar, perquè els dos d'estats hi ha bordes, és una recta que es fa molt llarga, pica cap amunt també. Llavors, pel tipus d'esprint que té el Van Der Poel, que és molt de. Si veiem, des d'acabar guanyant el primer Tour de Flandes, ell, diguem-ne que no té por a arrencar el seu esprint el primer. El gestiona molt bé. Un esforç. Ell, sent el primer que huyença, també ha estat llançador del Philipsen, l'esforç el sap gestionar molt bé. I sobretot, a final d'atur i amb aquest final d'etapa icònic com és els Camps d'Elisis, ell, clar, jo crec que va fer una primera acceleració que treu de roda el Pogacar en un context que a ell li va perfecte, que és amb llambordes, I picant cap amunt, aquesta potència que té ell. I al final, al moment que el treu, havia de fer una altra última acceleració per guanyar el segon pany d'equip, que era el Philipsen. Però amb l'acceleració que havia fet un altre corredor norma, que és el Pedersen, que també té un sprint llarg. Llavors es va ajuntar una situació. Molt gràfica, la veritat que en televisió va ser preciosa perquè personalment jo no sabia realment fins que la repetició qui havia guanyat i inclús. Em va intrigar, eh? En fer la repetició, ens van quedar tots allà, ostres, què ha passat aquí? Què és el que hem vist? I vaja, una miqueta t'he posat l'esprint del Mernier, el dia que guanyava Gerak, que va ser un sprint llarguíssim, i també picava cap amunt, o sigui, és un tipus d'això, d'esprint molt similar que corredors d'aquest tipus, que tenen aquesta capacitat. Ho fan. Per exemple, un Philipsen no. Un Philipsen sempre necessita un llançador. En aquest cas, el seu llançador va ser el seu màxim rival, que era el Pedersen, aquell dia. Va agafar la roda del Pedersen i el va deixar que el llancés. Però clar, no hagués vist el Philipsen arrancant a 300 metres d'arribada. El Van Der Poel sí. I un Merlíer també. Aquest sprint, si hagués estat el Merlíer per allà, hagués estat diferent, la veritat. Molt diferent. Però bueno, al final, clar, és qui és i qui està a casa, està a casa. O sigui que també s'ha sobreviure el Tour per

poder disputar aquest tipus de cursa. Volia començar per aquí perquè em va semblar molt bonic i, a més a més, molt icònic per aquest final dels Camps Elisis. Ara anem a noms propis. Mira, a Van Der Poel ja l'hem tocat una miqueta. El primer el poso jo, Tadej Pogacar. Què podem dir d'aquest home que. No sé si. Mira, parlàvem el cap de setmana del Tot Gira, tu i jo. Jo deia que jo tinc la sensació, o m'ha quedat la sensació, que ha estat el Tour de França dels cinc que ha guanyat el més còmode, diguéssim, perquè fins i tot ha acabat fent feina d'agregar-hi per Isaac del Toro. No sé si tu t'has quedat també amb aquesta sensació de superioritat tan absoluta.

Ni tant. Coincideix amb tu. Al final no ha tingut cap dia dolent, no se l'ha vist mai. En una situació que diguis, ostres, aquí el poden enganxar, és cert que també el Víngar va marxar poder massa d'hora i molta gent diu que va caure el dia que precisament estava el Visma fent una estratègia. T'ha intentat atacar el Tadej Pogacar? Honestament, Isaac, jo crec que era massa tímida. Vincar el veia des del dia del turmalet molt derrotat. Mentalment, molt. I, a més a més, el seu propi equip, tret del curs dels corredors que van fer el giro, que s'esperava que el fet de fer el giro els facilités l'estat de forma de cara al tur, no va ser el cas. O sigui que, vaja. En aquest sentit, el Pogacar ho ha tingut molt bé. No ha tingut rival, pràcticament. Això, l'avantatge que tenia sempre respecte al Winger al principi, i després amb el Rinko, això et dona molta tranquil·litat. Però és que, a més a més, ell sempre va jugar a intentar guanyar. O, com has dit, a intentar que el seu company del Toro fes un bon resultat i entrés al podi. Llavors, és evident que ha guanyat molt sobrat aquest Tour de France al Pogacar. O sigui, el que més tranquil·litat ha arribat a París amb el Maillot Groc. I guanyant etapes i batent records a la pujada d'ascensió del Turmalet, tot i que era ben a favor, però el dia del P2 també va fer una bogerada. I mira, sempre parlant del Turmalet al P2, amb el que va fer el P2, molta gent o molts pensaven que el Tour s'havia acabat el dia del Turmalet. Per tothom menys pel Pogacar. El Pogacar, el Tour, s'acabava a París. Es que es va acabar el Tour a 200 metres dels Camps-Élysées. Aquest paio, perdoneu-me l'expressió, però és que aquest tio va estar lluitant fins a 200 metres dels Camps-Élysées. És que és brutal. L'actitud que va tenir en aquest Tour de França és impecable. És absolutament fenomenal. No hi ha cap. És que no li pots dir res en aquest corredor, perquè tot i estar avantajant i dominant aquest Tour, encara vol una etapa, encara vol lluitar pels camps de l'Isis, encara ataca Montmartre, encara vol pujar el més ràpid possible al dia de l'Alpe d'Huez. És que. Per mi és el més bèstia que he vist damunt de

la bici primer un petit incís abans parlaves del vent parlant amb directors aquests dies pel Tour de França feien el matís aquest que han tingut vent de cul durant tot el Tour això també ha ajudat aquestes velocitats altes que és un fenomen que no és habitual tenir-lo sempre favorable i la segona. Sobre Pogacar, ¿qué t'ha semblat aquest rol, gairebé d'agregar-hi sobre del Toro? ¿Tu crees que un malloc groc ha d'assumir aquest rol o ell tenia aquest marge? És a dir, no és una sobrada, sinó que ell tenia aquest marge per amistat i pel que fos va voler-ho assumir. ¿Què et va semblar a tu?

Clar, és que si això es va iniciar a Montjuïc, quan no tenia el malloc groc. És veritat, és veritat. Clar, és que podem analitzar, jo crec que, i això quan ens dèiem d'aquesta perspectiva, i ho vam veure en altres curses també, és la seva naturalesa de líder, de lideratge, o sigui, ell al final és una altra, jo crec, peculiaritat del Pogacar i que el que fa que. Que t'agradi o no, el fet de que domini el ciclisme, això no l'hi pots treure. O sigui, això és indiscutible, que és un nano que cau bé, que té coses molt bones, i té aquesta capacitat també d'intentar ajudar a un amic, en aquest sentit, més enllà d'un company d'equip, un amic, perquè sempre ell ha dit que amb el del toro. A part de ser companyerisme i equip, els uneix una bona amistat. Cosa que amb la Juso poder no va passar. Amb la Juso van xocar una mica també. Això va ser evident. Llavors, clar. Ho fa, però segons amb qui. Jo crec que és un nano que li ha d'acabar bé, ha de tenir aquesta química amb ell perquè ell t'ajudi. I si hi ha aquesta química, ell t'acabarà ajudant. Ho va fer l'any passat també quan va guanyar el Tim Wellens l'etapa del Tour. Ell estava supercontent i a la ràdio demanava. Clar, ell té companys d'equip que se'ls estima molt, i això també fa molt equip. En certa manera, ell és generós, és un líder generós. I que selecciona també els seus companys i els seus amics, no tothom pot estar tan a prop d'ell, és el que jo veig des de fora.

Està bé aquesta reflexió perquè ens ajuda a dibuixar la personalitat de Pogacar sense ser nosaltres amics íntims d'ell, però sí que són gestos que es veuen des de fora i dibuixen molt bé com és ell. Hem tocat ja el guanyador d'aquest tour, guanyador de 5 tours entre la història, de la resta de noms, qui destaquem i per què? Va, jo el Renko.

El Renko perquè. És que em sap greu que molta gent abans del Tour no el donava com a home a Tour, no? Ell tot i a bé està ja al podi del Tour de França. És que era habitual, inclús amb altres experts en comunicació, gent que fa la mateixa feina que faig jo, eh? A televisió. S'oblidàvem d'aquest corredor i ha estat tercer al Tour de França. Com a possible corredor que pogués tornar a estar al podi i guanyar etapes. El vèiem que no pujava, que era un corredor que no era capaç en aquest nivell de cursa i ell ha demostrat que sí, que ho és. Al final és un nano que ha treballat molt, que va venir al Tour de França sense competir més de 60 dies. Això implica que. La feina que deu haver fet a casa, entrenant, no ens ho podem imaginar. És un atleta que té una capacitat d'entrenament enorme i que ha fet un esforç també en perdre pes, en afinar, en adaptar-se al nivell d'existència del Tour de França. I està a un nivell enorme, perquè també va guanyar contra la llotja. I una etapa en muntanya duríssima, a Plató de Solessons. Per mi és l'home destacable, o sigui, és un nano que es guanya moltes crítiques pel seu caràcter, i jo dic el mateix, et pot agradar o no el Renko, però el que és indiscutible és que la seva feina la fa molt bé. I aquest Tour de França ho ha demostrat, i jo, vaja, el veig com a possible guanyador del Tour, eh? Poder, segons quines circumstàncies que s'haurien de veure. I inclús molta gent diu, clar, si tornessin les contrallotges llargues de 60, 70 quilòmetres, seria un turn més disputat tenint el Remco. I sí que hi crec, amb això, jo, perquè al final les 20 segons que va treure el Pogacar va ser amb una crono també amb una pujada. O sigui que, vaja, la típica crono de 60 quilòmetres per Bordeus, per dir-te alguna cosa, segons quin terreny diferent, ostres, aquí. A qui puder, al Renko li podria. Al Pogacar li podria faltar molt més de temps. O dies de pluja. És que, clar, s'hauria de veure, però. Però canviant una mica el recorregut, poder el Renko s'aproparia més al Pogacar. Però vaja, amb això que vull dir, que és un nano amb un potencial de guanyar un Tour de França enorme. I veurem si ho acaba fent. Però per mi, ara per ara, sense especular, els joves que venen, que podem demanar serà per ells, però estarem ja especulant. El fet d'ara, per mi. Ens volem d'envingar i el màxim rival que pot tenir el Tadei és el Renko.

Això que deies tu, de fet ahir li van demanar i va dir que per guanyar el Tour que no hi sigui Pogacar, que és una via més ràpida i directa. Seguim amb més noms. Ara deia joves, clar, més enllà de Pogacar i de Renko, que no són pas veterans, tercer, quart, cinquè, corredors que optaven al Mallor Blanc, del Toro, amb Sexes, Lenny Martínez. Són d'altres noms destacats, no sé, clar, a tothom li crida l'atenció l'actuació de Paul Sexas, amb 19 anys, i com ha resistit les tres setmanes.

Sí, és seguint el mateix argument del Ren, com molta gent qüestionava, inclús la participació al Tour de França, que era massa jove, que s'estamparia, que la seva progressió era molt dolenta, i al final s'ha demostrat que no. El ciclisme avui dia és un esport molt més jove del que era abans, i això se sap, no és res nou. I també havíem dit en programes abans de Ràdio Volta que havíem d'analitzar molt bé cada cas. I en el cas dels Seixas sí que semblava que no anaven gaire equivocats en intentar participar a l'Altura de França amb aquesta edat. Tornem a dir el mateix, Isaac. És adolescent. És un nano que encara és adolescent. Això què vol dir? Que en el seu desenvolupament encara està en procés desenvolupament. Llavors tenim l'incògnita de com serà aquest nano l'any vinent. A nivell personal, a nivell físic, és que aquí tenim encara uns anys de progressió de la seva persona i el seu físic, que és molt fort. Amb la seva edat, amb un esport de resistència com és el Tour de França, tot i que el regut hagi canviat, que hagi estat el Tour més ràpid, és un Tour que s'ha disputat al màxim des del primer dia. No hi ha hagut cap dia. Que hagin pogut tenir descans. I aquest nano, amb 19 anys, ha estat allà. Inclús ho ha intentat. Un dia que no ho havia de fer, no tenia cap responsabilitat per fer-ho, però va intentar apropar-se al podi. Aquí tenim el paradigma d'aquest nano, del pols zigzag, que ja veurem on acaba.

I que, a més a més, tant ell com el seu entorn, fins i tot et diria que els mitjans francesos s'han moderat, amb aquella por que tots teníem de carregar-lo excessivament de pressió. Crec que tothom aquí ha sabut gestionar bastant bé la situació. Una altra de les reflexions que teníem era que si, o debats, era si aquest tour havia estat avorrit. Home, no, tu i jo coincidíem que avorrit, no? En tot cas, potser havia tingut poca emoció pel que fa a la victòria a la general. Però és que, clar, hem tingut corredors com Mats Pedersen, com Richard Carapaz, fins i tot et diré com Mauro Smith, que ha estat una mica el convidat de Pedra, però va guanyar una etapa i l'hem vist en dues o tres ocasions més allà a la fuga. És a dir, hem vist corredors que han estat molt, molt, molt bé, eh?

Que aquest Tour va arrencar a Barcelona fa més de tres setmanes. És que n'hi ha hagut una etapa que haguessis dit, ostres, avui, mira, això hem pres amb més calma, no? Ha estat un Tour molt disputat, molt entretingut dia a dia. Això que deies, és que no em puc perdre cap de les etapes, perquè tenies 60, 60 quilòmetres interessants de cursa, no? És cert que. Que s'ha dominat per un corredor, la General, però clar, la General és una classificació més de la resta, del maillot verd, de la muntanya, de les etapes. El Tour és molt més que el maillot groc, i això jo crec que amb aquesta edició qui ens ho havia molidat ha estat bé per recordar-nos que no cal tenir una incògnita fins a l'últim dia, i poder això també de cara al futur, amb qui organitza el Tour i qui. Qui faci el disseny, és molt important que tu mantinguis l'espectacle el dia a dia. Tu que diguis, ostres, és que vull tenir l'incògnita fins a les tres últimes etapes de veure qui guanya el tour, però això em suposa tenir quatre o cinc etapes de fer la migdiada, les poder no val la pena, saps? O sigui, poder no cal. Una mica en la línia

del que ens deia el Xavi Florencio la setmana passada, que són 21 clàssiques, no són clàssiques, però ja ens entenem, la idea.

Sí. Sí, sí, que és el que identifica el Tour de França, però sí que últimament ens havíem trobat en els segons 15 dies que, ostres, com pot ser que inclús que hi hagi equips convidats i que no hagin intentat anar amb una escapada, que estem veient un grup que circula 30 per hora pel mig de França. Dius, clar, això, que saps que 30 per hora molta gent aguanta avui dia, que no vol dir res, però és una evidència que es va tranquil. Però no, aquest tour ha estat una bogeria. La veritat és que m'ha encantat. Han estat tres setmanes de dia a dia d'espectacle de corredors, inclús el Mauri Schmid, que va guanyar aquella etapa amb el Harold Tejada, però que després ha estat molt més dies escapat i donant guerra. També et diria noms, que ara no us ho diré res, com el Sepp Kuss o el Castrillo. A mi el Castrillo em va agradar molt. Per mi és aquest corredor injust que mereixia molt més d'aquest Tour de França perquè, de vegades som molt crítics també amb Movistar, però és que ho han lluitat molt. Per mi amb dos homes, com era el Raúl García Pierna i el Castrillo, però sobretot amb el Castrillo. Aquest pobre nano s'ha deixat un munt de calés, per dir-lo d'alguna manera, un munt d'energia des del dia de fa. Moltes escapades intentant atacs i al final vas gastant i al final no et surt. Però per mi era clar corredor que hagués pogut guanyar alguna etapa. No va passar, però jo crec que en el futur poder sí.

Doncs aquest tour també deixant llavors, que ja veurem si en el futur acaben florint o no. No sé si ens deixem res, si tens alguna cosa a afegir, ho fem ara, perquè és allò una mica, o parlar o callar per sempre, no per sempre, però ara després del tour tindrem unes setmanes de vacances, o sigui que, no sé, alguna cosa més?

El Leni, el Leni, i fent enllaç amb l'entrevista que vas fer al Xavi Florencio la setmana passada, que ell em recorda que deia que l'objectiu era estar. Entre els 10 em va sorprendre el que va dir, que tu li vas demanar que. Bueno, per la resta, i ell deia que no, que no és com un equip de futbol, em va agradar molt el paral·lelisme, la comparació, dic, clar, nosaltres no és que ens enfrontem davant d'un equip i ja puguem analitzar-ho tot, no, estem en 22 equips. És que em va agradar molt l'entrevista per això. I ell deia, clar, la mentalitat d'ells de dir. Tenim un objectiu amb aquest nano, amb en Leni, i de fer entre els 10. Ostres, van fer entre els 5. Van fer 5 què? Nano encara molt jove. I molt meritori. Aquest cinquè lloc per mi molt meritori, ningú s'ho esperava poder i amb espectacle, que per poc guanyi una etapa el B2S. És que vaja, el Bahrein per mi també. Venia de fer un giró molt bo i va fer un turn genial també. Sense victòria d'etapa, però amb presència i amb una classificació general molt meritoria. I de fet, jo quan els vaig. Van estar dormint aquí a Castelldefels, vaig estar amb el Xavi Florencio també, parlant ràpid. Amb el David Fernández i també amb el Rod, amb el Rod Ellingworth, que és el jove escocí de Mailer Sky, no? I ell em va dir, bueno, estem aquí amb el Leni. Hi havia el Leni per allà, no? I me'l senyalava i, bueno, a veure aquest, què tal. Però jo pensava, ostres, el portaran bé, perquè des del cotxe, des de la part de gestió que era més del rod de l'Inward, crec que el Barín va tenir uns anys una miqueta més baixos, però està tornant, i a mi és un equip que el seu dia m'encantava. Com corria i aquest any, amb el Giro d'Itàlia que vam fer i amb aquest Tour, està tornant al nivell que tenia el Berín fa uns anys. I així és com. Hi ha altres equips que no n'hem vist, com és el Total Energy, el Cofidis, que hi ha equips que. El Grup Amar, aquesta gent. Ha fet el tour o què? Realment hi ha equips que abans sí que estaven molt presents. Però el Bahrein no, el Bahrein, ostres, ha fet un tour magnífic. I des d'aquí la meva enhorabona, sobretot al Xavi, perquè no és gens fàcil la carn de solit i torna a casa amb un enorme resultat.

El Xavi, que fora de micròfon, em reconeixia que aquesta atenció mediàtica de Paul C. Sass, que a ells els va bé, i que al Leni li ha anat molt bé sortir d'un equip francès, ara fa un parell de temporades, quan va fitxar pel Barany, per alliberar-se també una miqueta de tota aquesta càrrega, que ja saps que França és intrínseca, sobretot quan ens referim al Tour de França. Un últim detall, i amb això acabarem, del Leni, el seu pare, el Miguel, està de no et diré a l'estaf del Barany, però sí que saps que llancen una persona als equips al davant el mateix dia de l'etapa, doncs fa aquesta funció.

Clar, clar. Si ja va fer el giro, ja el vaig veure al giro, el Leni, de fet el dia que va guanyar l'Alex Segar, ell, o sigui, el Leni, l'entrevisten i va ser el Leni el que va avisar, va dir, aquí és un bon joc per guanyar l'etapa. I es va fer l'atac, però és un nano que ha estat professional, que va dominar el món tan baix fa anys i encara té aquest instint dels ciclistes que és evident que la seva feina la fa bé.

I també ajuda a protegir una miqueta més aquest entorn del Lenny, m'imagino. El Lenny amb 22 anys, tenint el seu pare allà a prop, suposo, dic jo, que també d'alguna manera el fa sentir més protegit i acompanyat.

Segur, segur, doncs mira no he caigut amb això però té molt de sentit sí, sí, i tant doncs tanquem aquí carpeta

Tour de França com dius l'1 d'agost comença el Tour femení amb la Mireia i sobretot amb la Paula a veure com els van les coses i bé, ja n'anirem parlant perquè a finals d'agost comença la vuelta, és a dir que ara agafem això uns dies per agafar forces i de seguida tornem i tornem amb més ciclisme. Exacte. Joan Antoni, moltíssimes gràcies.

A tu, Isaac, que vagi bé.

I ara cascada de protagonistes d'aquest tour. No us espanteu perquè són entrevistes curtes i que, a més, he anat fent al llarg de l'última setmana. Algunes ja les haureu sentit per l'antena de Catalunya Ràdio i tot i que han anat caducant amb el pas dels dies, jo crec que segueixen sent interessants perquè cadascuna d'elles ens deixa algunes reflexions per tenir en compte. A més. Ens ajuden a entendre, penso el que acaba passant els dies posteriors i això és molt interessant perquè ens fan aturar i ens fan pensar, realment el que ens diuen els protagonistes en aquestes entrevistes té un fonament? Realment hi ha una intenció? Parlen amb el cor, parlen amb el cap. Ja veureu que no ens enganyen. Vinga, va, comencem. La primera de totes. 22 de juliol. Abel Balderson i Zach Dempster, australià, mànager esportiu del Red Bull Bora. És a dir, darrere de Ralph Denk, el del bigoti, ja hi és ell. Dempster està per sobre, per entendre'ns, de tots els directors esportius. I només per sota de Ralph Denk. El Red Bull, EBN Pool, està carregat de moral. A Catalunya Ràdio, Ràdio Volta. Abel, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Ahir m'ho vas dir, que avui ho intentaries. Ho has intentat, ho has aconseguit, has estat a la fuga, tot i que ha costat moltíssim.

Sí, no sé ni quan s'ha fet, la veritat. Sí que s'ha fet en una primera fuga després del port, a la baixada, que també anava bastant davant, però no he pogut estar. I després hi ha hagut un parón al pelotón, al quilòmetre 110 o així, i molta gent ha aprofitat de saltar, i he aprofitat jo també, i hem pogut arribar al grup de davant. I res, a patir allà el pla com podia i fer-ho el millor possible a guimeta.

Una fuga complicada amb gent de molt nivell, amb interessos, amb Pedersen buscant el mallot verd, amb Mati Fanderpool també treballant per Philipsen. Com ha estat la convivència? Com has viscut el dia allà dins?

Bueno, intentar aguantar com podia i res, intentar reservar-se el màxim possible. Però bé, venen tres dies molt durs, així que a veure si podem recuperar bé. Et queden forces per intentar un d'aquests tres dies? Crec que sí. Avui estava pensant, uau, pagaré molt fort amb el dia d'avui, que he sigut tan fort, però bé, veurem. A veure, gràcies. A tu, que vagi bé.

Zach, què tal, com estàs? Bé, bueno, content amb les últimes dues etapes i a veure què ens esperen els pròxims cinc dies del tour. Ara et preguntaré per això, però ets un australià amb accent ulotí, sí, no? Ja, bueno, jo vaig passar deu anys allà, perquè la meva dona Cristina és del Grotxa, de l'Olot, doncs per això.

Ara ho deies, eh? Primer any aquí al Red Bull Board, aquí al Tour de França, i esteu en una posició immillorable amb el Remco. Quina valoració, encara no s'ha acabat, però quina valoració en fas?

No, estem contents. Al final hem vingut aquí per guanyar etapes i fer pòdium, perquè tots sabem que empacotxar és complicat. És complicat guanyar doncs ja ara estem segons i a veure que com farem en els últims dies En

això del ciclisme l'alegria completa és complicada perquè dues etapes seguides amb el Remco però amb la retirada amb la caiguda de Florian Lipovic com ho heu viscut això dins l'equip?

En una situació molt rara perquè ja estàs content per la victòria de Remco també ja estàs pensant en Lipo perquè al final sobretot l'etapa 20 en Alpe d'Huez era una etapa per a ell 100% què vols dir això és ciclisme, això és la vida i seguim en contacte amb ell i estarem per als pròxims passos perquè torni a entrenar primer i després a correr i. I l'any que ve hi ha un altre Tour de França i estarem aquí amb ell.

Queden tres etapes d'alta muntanya amb el Remco a la segona posició. En marge respecte a la tercera, difícil guanyar, difícil superar a Pogacar. Quin és el pla?

Bueno, seguir com vam fer fins ara, no? Perquè al final vam fer un pla centrant-nos en l'última setmana que volem arribar allà. Bé, i això és fer les coses bàsiques cada dia i res més. Fins ara tot està funcionant i esperem que sigui així.

Aquest pla contempla atacar l'Alpe d'Huez, per exemple, o Rociers Merlet?

Bueno, al final, si tens patas, ja pots atacar. El que passa és que, claro, l'altre dia tothom està esperant la bomba de Pogacar, pues al final no va a fer res. Jo crec que per nosaltres és més clar, perquè tenim Remco ahí ja, i ja està. Per UAE, ells tenen els interesses d'Isaac, que ells volen que ell fa tercer o segon, I també amb Trec i Decathlon, les altres han de fer la carrera, diguem-ne. Doncs ja, a veure què ens espera. Jo crec que Renko està bé i si hi ha un altre posicionat, jo crec que farem alguna cosa. Zac, moltíssimes gràcies i felicitats perquè és català. Però bé, per l'accent, està greu per nosaltres.

Radio Volta, el programa de ciclisme de

Catalunya Ràdio. 23 de juliol, dijous, Àlex Sanz, mà dreta de Daglar Raider al Q36.5, també una figura per sobre de tots els directors esportius de l'equip, i dirigint, entre d'altres, a un Tom Pitcock instal·lat ja al top ten de manera definitiva, i a més a més amb l'Àlex, sempre amb una anàlisi profund del ciclisme. Àlex, què tal, com estàs? Bé, bé, tot bé. I a la recta final. Ja es va acabant això, que no sé si en teniu ganes, les cares de fatiga les té tothom.

Sí, sí, una miqueta sí, la veritat, però bueno, ara queden dies importants i hem de mantenir la concentració i la motivació i a partir de dilluns ja descansarem.

Bé, la traca final, com deies, encara s'ha d'acabar, però esteu on pensàveu estar? Esteu millor del que pensàveu?

Bueno, la veritat és que l'objectiu era intentar entrefer dels deu primers, de la general, Si ens sortia tot molt i molt bé entre els cinc i estem en aquesta direcció, llavors, contents. Lògicament, en Tom, a part d'això, el que poder-li motivava més inclús és guanyar una etapa. Ha estat a prop dues vegades, se li ha escapat.

Després d'aquesta etapa d'avui, venen dues jornades en final a l'Up2. No sé què et crida més l'atenció d'això o què ens podem esperar. Si canvien molt les coses, tu què preveus?

Bueno, jo crec que el guanyador final no canviarà res, però sí que pot canviar el podi, sobretot, i dels imprimers de la general. Aquí sí que hi haurà. Sí que donarà joc per fer un canvi, i el dissabte és una etapa molt dura, molt dura, A part d'això, anem al Galibier, que són més de 2.500 metres d'alçada. Amb la fatiga que portem, aquestes alçades de cursa, qualsevol cosa pot passar el dissabte. Com tinguis un mal dia, pots perdre 20 minuts, 30 minuts tranquil·lament.

Dues dades ràpides per acabar. Tu que tens aquesta mirada més general, alguna cosa, algun nom que t'hagi sorprès en aquest tour?

Sí, jo crec que és que el Mose m'ha sorprès, sabem la seva qualitat, però la consistència que està demostrant en aquest Tour de França no l'havíem vist abans.

I nota per l'equip més enllà del Tom Pitcock i més enllà de classificacions, de números, estàs content amb l'actuació?

Sí, la veritat és que sí. Al final, com vam parlar al començament d'aquest tour, primer volem formar part de la cursa. Què vol dir això? Que hem d'estar competint, intentant dia a dia que siguem part de la cursa, d'una manera o una altra, bé amb un resultat o bé fent la cursa per intentar aquest resultat. Jo crec que hem estat en aquesta situació molts dies. Ja a la primera etapa a Barcelona vam agafar les responsabilitats de sortida i encara hem estat molts dies a l'escapada. A l'etapa 13 vam saltar una miqueta les alarmes. Llavors jo crec que al final el rendiment de l'equip és bastant bo tenint en consideració que hi ha equips sobre el paper més qualitat. Llavors l'anàlisi és positiva. Àlex, que tingueu molta sort

amb el que queda. Gràcies.

Joel, què tal, com estàs? Bé, la veritat és que emocionant, no?, amb aquesta pujada tan mítica i amb tota la gent que hi havia durant tota la pujada, impressionant. Com l'has viscut amb tanta gent, ara ho deies, eh? Pues la veritat és que se m'ha fet hasta curta, i mira que és llarga i dura, però la veritat és que se m'ha fet hasta curta. Tota la pujada amb gent, hi havia coneguts, fue un espectacle. Tu has de fer algun wheelie, algun cavallet, no sé si has tingut moments. Sí, sí. Algun n'hem fet, algun n'hem fet. I què tal, la gent? Se posava encara molt més eufòrica, així que superbé. Escolta, em deies abans que aquesta tercera setmana t'estàs recuperant molt bé, t'estàs trobant millor que la segona. Sí, ara porto ja uns dies que el cos em comença a respondre, no per fer barbaritats, però com a mínim per no passar tanta misèria.

Havies fet mai la P2? No. Demà hi tornes?

Demà hi torno per una altra partena, així que podré tachar dos ports mítics de per aquí. I a París ja ho tenim aquí a la cantonada, ara sí. Sí, ara ja ho veig, la veritat és que bastant a prop ja, i com que les sensacions són una cosa millor, poder acabar el tour així, disfrutant-lo, la veritat és que és una passada. Acaba de gaudir el que queda. Moltes gràcies. Ràdio Volta,

el programa de ciclisme de Catalunya Ràdio.

I finalment, 25 de juliol, dissabte, superat el segon Alp d'Hues. Aquí venen tres de cop. Xavi Florencio, director esportiu del Barany, amb un top 5 sota el braç. Patxi Vila, director esportiu del Red Bull Bora, amb Renko Wempul, segona a la general. I Josean Fernández Machín, molt emocionat, manager esportiu, per sobre de tots els directors esportius, de l'equip UAE, amb el cinquè tour de

Tadej Pogacar. Xavi, felicitats, quin somriure que tens. Sí, la veritat, tal com vam parlar el dia d'escant, l'objectiu era entrar aquí al top 10, he intentat, s'ha intentat, va ser molt difícil ahir, però entrar al top 5 jo penso que és un altre nivell, personalment jo penso que estem contents l'equip, i res, a veure si demà va tot bé i celebrar-ho una miqueta. T'esperaves aquest top 5 o simplement hi somiaves? No, la veritat, esperàvem un top 10, sí que hi ha hagut algunes baixes d'alguns corredors que s'han retirat, però hem vist el Leni en les dues últimes etapes que ha estat amb els millors, així que contents d'aquest resultat i pensar que l'etapa de París i res, a disfrutar-ho. Ara que dius això que hi ha hagut algunes baixes, el nivell del Leni és d'un top 5? A veure, no sé, ho ha demostrat aquí. Les dues últimes etapes ha demostrat que pot lluitar per un top 5. Avui mateix estàvem als 5 millors. Ahir va estar allà lluitant per l'etapa amb una escapada que tocava agafar-la. I ahir mateix, agafar confiança, demostrar carrera a carrera, que ja ho ha demostrat aquest any a la Paris-Nice, a Romandia, a totes les competicions que ha fet. I el pròxim gran tour que faci, ja mirarem a veure quin és l'objectiu. Però dic, orgullós d'aquest tour que m'ha sortit. Et deixo que com soni xulet he de marxar pitant cap avall. Així és.

Felicitats Xavi. Moltes gràcies. Pachi, ¿qué tal? Felicidades. Muchas gracias. en el Tour, que no sé si era lo máximo que se puede aspirar con este Tadej, pero qué resultado.

Sí, la verdad es que con Tadej hacer segundo es casi una victoria. Felices, dos victorias de etapa. Si todo va normal mañana en París, segundos en el podio. No podemos esperar más que esto.

¿Cómo se vive dentro del equipo estos claroscuros? El buen resultado de Renko, pero la caída y la retirada de Florian. Bueno, pues es parte de nuestro

negocio y duele, pero bueno, pues en esto nuestro al día siguiente sale la carrera, hay que seguir para adelante y ya trabajar con Florian de cara al futuro. Y a la última, tú que sabes de qué va esto, ¿se ve inaccesible Tadej? Ahora mismo bastante, bastante. Bueno, por lo menos lo hemos batido una vez en una llegada en alto, en Solesón, y hoy también hemos conseguido llegar unos segunditos delante suya, que por lo menos da algo de esperanza. Muchas gracias.

Machín, muchas felicidades.

Estoy realmente más que. Contento, emocionado, emocionado de la actitud, del espíritu y del espíritu sobre todo del equipo, del compromiso que tienen ellos como seres humanos, independientemente de los deportistas que no tienen nada que explicar, simplemente lo habéis visto, pero esta actitud y este compromiso entre personas, yo creo que es como para sentirse muy orgulloso de tener un grupo humano aparte del deportivo.

Fijaros en la situación, estamos a 200 metros de meta, ha acabado ahora mismo la etapa, todavía no has hablado con nadie, supongo que por la radio todo son felicitaciones.

Sí, la verdad que hemos felicitado a los chicos por su compromiso, por ser tan buena gente. La verdad que estoy orgulloso y emocionado de estar al lado de gente tan en armonía, tan grande, tan buenas personas y sobre todo profesionales y campeones como son, quererse tanto como se quiere todo el grupo, no solo ellos dos. Es que te veo muy emocionado, quizá nunca te había visto así. No, porque cuando se gana al final estás contento, estás satisfecho, estás pleno, pero cuando realmente se consigue algo más que una victoria, yo creo que entrar en meta, no sé exactamente si han hecho cuarto o quinto, no sé exactamente lo que han hecho, y entrar celebrándolo como si fuese el mejor triunfo de la historia, yo creo que ese es el compromiso y la actitud que evidentemente tienen y es para estar emocionado.

Sí, la verdad es que ayer todo el mundo esperaba que realmente. Buscásemos una actitud un poco más de defensa porque teníamos a muchos corredores con problemas gástricos, a nivel de problemas de salud, como Tim y como Brendan Manaldi que tuvo que retirarse. Adquirimos ese carácter un poco más combativo, intentar luchar por la etapa nos costó, pero se consiguió en una llegada mítica como al P2E, en la subida mítica como al P2E y la verdad que el equipo estuvo súper y Tadej estuvo sublime.

La última ya, tú eres un poco mayor, pero los dos crecimos con Miguel ganando 5 tours. ¿Qué te dice ahora como director que Tadej y todo el equipo se sienten en la mesa de Anquetil, Inol, Merckx y también Miguel?

Yo creo que primero respeto estar entre gente que cuando eras crío pues las mirabas con una admiración y como que era algo inaccesible, ¿no? Ya te das cuenta que, pues como dices tú, ¿no? Que se han conseguido cinco tours y el tiempo ha pasado muy rápido, pero lo hemos disfrutado. Felicidades. Gracias.

Escolta Ràdio Volta a l'app i al web de Catalunya Ràdio amb Isaac Vilalta.

Tanquem aquí el 22è Ràdio Volta de la temporada. Intens, molt intens. Però és que ara ens agafem unes petites vacances, tot i que això no s'atura. Aquestes properes setmanes tindrem el tour femení, tindrem la vuelta, llavors tornarem a finals d'agost. O sigui que podeu descansar. Però consell, sempre amb un ull obert.