Pogacar refreda un Tour molt calent

Cataluña Ràdio. Cataluña Audio.

Som podcast.

Turisme de Navarra us ofereix Ràdio Volta. Entra a VisitNavarraPonés i guarda'ns el secret.

Benvinguts a Ràdio Volta. Aquí comença el programa número 183. Pogacsa refreda, un turmó calent.

¿Cómo, Jaime? ¿Cómo?

¡Cronca, cronca, cronca, cronca! ¡Ale! ¡Ale! ¡Ale! ¡Ale!

Radio Volta, el programa de ciclisme de Catalunya Radio.

I és que la calor s'ha convertit en el gran enemic dels ciclistes en aquests primers dies del Tour. De fet, la calor i el ritme altíssim que ha imposat l'UAE en bona part de les etapes. Ja sabeu que Tadej Pogacar va clavar un cop sobre la taula, potser definitiu, el dia del Tour Malet i Gavarni i que des d'aleshores el Tour sembla sentenciat. Ara bé, ara bé. No ens precipitem i deixem sempre aquell marge de prudència perquè ens espera molta teca. D'entrada, si res ha de canviar, en primer lloc pensem que Pogacar pot fer encara més gran la ferida. Això és el més imaginable, tenint en compte com està l'Eslové i com està gestionant la cursa. Però ja sabem que el tour és molt traïdor i que ens espera una segona setmana carregada de trampes. Ara ho analitzem amb la fletxa que, com sempre, ve carregat d'arguments i explicacions i també d'alguna aventura d'aquelles seves destinades als paladars més gurbet. Dit això, ens hi posem en un programa en què tindrem també una entrevista llarga i reposada amb Laia Montoliu, directora de l'agència andorrana Antidopatge. Què, us venen moltes preguntes per fer-li, oi? Com sempre, a Ràdio Volta intentarem que sigui una conversa didàctica, que ens aporti molt, que ens ensenyi, que n'aprenguem. De fet, ja sabem que és molt lleminer especular amb el dopatge i Andorra per la singularitat del País Pirinenc. Avui serà un dia de posar tots els tòpics sobre la taula i descobrir què hi ha de cert. I que hi ha de fals en tots ells. I fer-ho amb el càrrec més destacat en aquesta qüestió, doncs jo crec que és immillorable. De fet, apareix molt poc, per no dir gens, almenys als mitjans del nostre país. I ara, la Laia Montoliu, la directora de l'agència Andorrana Antidopatge, que ha concedit una entrevista més a més profunda a Radio Volta. De seguida ens posem al dia amb un resum sonor que ens permet recuperar el que ha passat aquesta última setmana. Recordeu de memòria. Qui ha guanyat totes les etapes? Ara ho reviurem. Esteu a punt? 3, 2, 1. Sintonitzem Radio Volta.

Raúl, que le están encerrando. Bueno, ha arrancado ya Pedersen y está sacando de rueda a todos los demás. Primero Pedersen, segundo nadie. Segundo Pedersen, sí, sí. Mira Raúl, que está peleando también la segunda posición a pesar de haber perdido algunos puestos en el sprint. Quin Simons, que va a llevarse la segunda posición. Raúl, tercero. Bueno, trabajazo para el equipo y con doblete.

No, el Benepul no puede ya. A ver quién se abre y a ver quién tira a alguien, porque vamos. ¿Y Jonas? A ver, a ver, a ver, que Jonas intenta. Se abre, se abre Jonas, se abre Jonas. Se abre ya. No, Seixas no se va a abrir, ¿eh? De momento aguanta ahí la rueda de Winkler, también es interesante.

En la Tour de France, el servicio normal se ha resumido. Tadej Pogacar ganará por la 23a vez. Tadej Pogacar retira la jersejera amarilla. El mejor motociclista del mundo, una vez más, devorando la carrera más grande del mundo en una forma cannibalística.

¡Mamma mia! Y voilà, patrón.

Doncs ja ho heu anat sentint i amb diferents llengües, amb diferents idiomes, els noms més destacats d'aquesta primera setmana del Tour, més enllà del Gran Depart, que ja van viure en l'anterior Ràdio Volta. El tour, que per cert, ja no hi és l'Àlex Molenar, després de la caiguda a Pau. Des d'aquí, un missatge d'ànims per a l'Uluti, pendent de passar pel quiròfan. Fia, Àlex, que et vagi tot molt bé. El tour, per cert, tampoc hi és en Jan Castellón, que va quedar fora del buit del Caja Rural, tot i tenir opcions fins al final de disputar la ronda francesa. El Jan, que està completant aquests dies un tour de Qinghai a la Xina, excel·lent. A l'hora de publicar aquest Radio Volta, és líder de la General després de quatre etapes disputades, d'un total de vuit, i això demostra que aquí hi ha fusta de ciclista important. Us confessaré que al seu entorn estan meravellats, no amb el rendiment, sinó amb la mentalitat del Jan, amb aquesta capacitat de sobreposar-se a situacions dures per un nano jove, ell és molt jove, veia que tenia el tour a prop, que tenia possibilitats, queda fora del tour d'una oportunitat potser única a la vida estic segur que no però en aquest moment potser única i lluny de quedar tocat d'enfonsar-se de trigar a recuperar-se doncs ja veieu com està competint i sobretot com està rendint a un nivell excel·lent. Són dies. De fet, en l'anterior Radio Ivolta, ara estava pensant, vam parlar molt de fitxatges, de moviments en clau catalana. Aquests últims dies, la qüestió del mercat ha estat més parada, ha estat més aturada. Veurem què passa en aquestes properes setmanes, en aquests propers dies, i què podem anar confirmant del que ja us vam avançar la setmana passada. El proper Ràdio Volta, penseu que ja serà des del Tour, un altre cop. Van viure el Gran Depart i incito l'última setmana des dels Alps per viure la que pot ser la cinquena victòria de Tadej Pogacar al Tour de França o, si hi ha canvis, també explicar-ho sobre el terreny. Per tant, preparem-nos amb les maletes ja a punt per marxar cap al Tour per veure el desenllaç final. Abans, però, ens queda tota la segona setmana on la viurem. Ja ho sabeu. Entrem al Territori Fletxa.

A Radio Volta, entrem al territori Fletxa.

Joan Antoni, què tal, com estàs? Molt bones, Isaac, doncs res, ens ha passat una setmana de tour, com aquí diu, i encara queden dues, queda molt.

Sí, clar, queda molt, i al mateix temps no sé si, amb quina sensació estàs ara mateix, perquè ja ho hem comentat, amb l'exhibició de Pogacar aquests primers dies, no sé si aquest tour està sentenciat o encara hi ha una petita finestra que passin moltes coses.

A veure, hi ha molta gent que preveu això, que el Tour estigui sentenciat. Hi ha inclús gent que diu que el Tour s'ha acabat. El que passa és que això no és veritat, perquè no és un fet que s'hagi acabat. Queden dues setmanes. Jo crec que és una predicció del que serà, que el Tour ja el guanyarà. Inclús hi havia gent que. Que abans de la etapa del turmalet, que opinava això, que el tour d'això s'acabava aquell dia, no? Clar, en el sentit metafòric, perquè en realitat no, queda molt. El que passa que sí, que entenc la teva pregunta, que dius, ostres, realment s'ha sentenciat, s'ha acabat aquest tour de França. La sensació que dona és que sí, però fins a quin punt no hem de ser fadels al que significa que encara queden tres o dues setmanes de cursa, no? I poder al mes dur del que hem vist fins ara, no? I si traiem els fets i les dades de la diferència que ha fet el Pogacar. Clar, és que també hauríem de pensar històricament en la cursa en si, no? I fins a quin punt es pot aplicar la història en aquest fet, no? O sigui, en el fet d'aquest domini. El que és innegable que fins ara ha estat, és dominador el Pogacar. Clar, el que passarà, que pot passar alguna cosa o mai tant. Clar, que pot passar.

La pregunta evidentment és tendenciosa i estramposa i busca el titular fàcil, però sí que és cert que amb la història recent, amb la trajectòria de Pogacar, amb la forma que té de córrer, amb un Vingegaard que ha de ser ofensiu i que Pogacar el contraatac també és un corredor molt perillós i amb aquestes diferències, clar, això ens porta a dir que el tour està sentenciat, però és evident, i ara ho analitzarem, que queden moltes possibilitats, queda encara moltíssima duresa, hem de veure com passa a facturar tota aquesta calor, perquè fins ara, més enllà de l'etapa del turmalet, no sé si el que hem vist en aquests primers 10 dies, el més dur de tot plegat ha estat el ritme alt de l'UAE i la calor.

I tant, dos factors que fan patir si ho veurem des d'aquesta òptica el ritme elevat fa fer la cursa dura i la calor també tot i que s'ha anat ràpid també hem de pensar que amb més calor la densitat de l'aire és més baixa i per tant circula més ràpid el que passa és que els corrals sí que s'han refrigerat molt bé. Però clar, sempre hi ha aquest problema, que de vegades pot tenir aquesta suor de salts més de la resta del compte, com es gestiona aquesta calor, quines ganes et donen de sortir a fora i córrer amb bici, són factors que de moment al Pogacar no semblen que l'estiguin afectant, per tant. Hi ha molta gent que diu, bueno, si el Poesia no es posa malalt o no cau, el guanyarà aquest tour. En principi sí, però sobretot el que dius, no? És que ha de contratar acá el Bisma, el Wingard. Té equip per fer-ho? Clar, és que de moment, si ho mirem, no sembla que el tingui. Llavors molt haurien de canviar les coses perquè. Perquè això passés. El que no vol dir que sigui impossible. Pot tenir un mal dia, també, el Pogacar, pel que sigui, per aquesta duresa, per aquesta ambició que té, el que passa que no. És poc improbable que passi. Llavors, bueno, jo no sé fins a quin punt he de deixar anar. El dia a dia i centrar-me en els sprints en les escapades, ja ho vam dir el dia dels angles que semblava això, que el Pogacar estava més fort i inclús aquella mirada que el Wingard mira enrere és que el primer final és que es repeteix i no vol dir que el Wingard no estigui fort jo crec que està més fort que mai el que passa és que el Pogacar també està fortíssim sembla escèptic sembla dir, ostres, no pot ser que se'ns hagi sentenciat el Turb. Bueno, el 99% o el 98% sembla ser que sí.

Ara tornarem a la classificació o la lluita per la general, amb aquest Pogacar i tota la resta, però d'aquests primers 10 dies hem vist d'altres coses. I m'agrada preguntar-te especialment per un corredor, perquè en l'etapa d'aquest diumenge Mattia Van Der Poel va brillar de manera excel·lent, però en els sprints que hem vist un psicòleg va guanyar Olaf Koi de manera molt clara. Però els altres dos, Tim Merlier, que és un corredor que tu, no sé si tens debilitat per ell, però sempre el destaques molt i m'agradaria això, perquè ha mostrat una superioritat molt gran respecte dels altres sprinters.

Sobretot perquè el Philipsen, per exemple, ha anat a menys respecte als tres anys. I són estils diferents. A mi sempre m'agrada molt el Merlier, l'estil que té. Se li diu el mag, Merlier, perquè és que fa màgia. De vegades surt i té un sprint molt net, també. O sigui, tampoc posa en perill a ningú. Ell sap agafar la seva línia d'esprint i mantenir-la. I, sobretot, m'agrada molt una reacció del seu director, el Thomas Stills, Que la seva virtut és que quan agafa un pic de velocitat el manté. Jo sempre parlo dels sprints del fet d'aquest temps que es triga a agafar aquest punt de potència màxima. I sempre dic, clar, aquest és el que trigues i després, que són sols, normalment són uns cinc segons, i aquí és on els sprints de velocista es fan els càlculs de cara a agafar aquest moment oportun. El que passa és que el que els juga en avantatge al Merrier és la capacitat que té que un cop arriba a aquest punt de potència té la capacitat de mantenir-ho. Clar, això és molt individual i és la seva gran virtut, que té un sprint molt llarg en aquest sentit. Has mencionat l'Olaf Koi a la primera etapa, el dia de poda. La primera etapa de l'esprint va guanyar, però perquè es va saber col·locar molt bé. Al Merlier aquí no li va sortir, en aquest sentit, aquella arribada. Tot i que després, sí, les altres dues, tant el dia de Bordeus com el dia de Bergerac, és que va fer una exhibició. Sobretot l'últim esprit disputat. Va ser una passada. O sigui, allò A part, confesso una cosa. Que jo estava mirant la retransmissió en italià. De vegades canvio idiomes, eh? I mira, dic, dir a l'esprit m'agrada molt com ho retransmeten els italians. I. Ostres, i quan estava fent l'esprit, que a mi ha sortit de l'ànima el mama mia, no? Mama mia. O sigui, quan guanya. I em va fer gràcia perquè si sents la narració en italià, diu el mateix, mama mia. Dic, ostres, si saps això. Mare de Déu, l'esprint que es va fotre aquest home. O sigui, va ser impressionant. De pocs, o sigui, poques vegades s'ha vist d'on va sortir, com va esprintar, la calor després, les imatges que hi ha, que ell entra a l'edifici de la sala de premsa i tot això. Sí, és veritat, és veritat. Per la calor i el temps que triguen recuperar de l'esforç. L'esforç inhumà que va fer en aquest sprint. Va ser molt gràfic. De vegades, molt sovint, veiem només. Va, ha fet l'esprint, creu la línia d'arribada i s'abraça amb els companys. No, no, ell va anar directe a dins i durant molta estona estava recuperant-se de l'esforç. Clar, ell ho va dir, que va fer 50 metres que per ell eren interminables. Va ser maquíssim, són espectacles que és difícil que un altre esportiu de ciclisme t'ofereixi això, això es veu al tour com

estan d'infravalorats els sprints, jo crec que necessiten que s'expliquin molt bé per. Per aconseguir valorar-los com estàs fent tu ara. A més a més, aquell dia, és veritat que Merlier ve de molt enrere, reacciona i recupera moltíssim, i un altre corredor que estava molt enrere, que és William Guirmay, li agafa la roda i crec que acaba fent segon de l'etapa, és a dir, jo crec que si, vaja, això m'ho explicaràs millor tu, però que si no aconsegueix posar-se a roda de Merlier, Guirmay hauria quedat llunyíssim dels primers.

Sí, tot i que el primer forat, després de la corba, el comença a retallar el Guirmay. Jo diria que tots dos, eh? O sigui, el Guirmay va estar molt fort, però inclús l'entrevista al Guirmay post-cursa diu que, clar, que és que va ser increïble. El que va fer el Merlí va ser increïble. Fixa't que t'ho diu un home que hagués guanyat aquest aquí el dia, eh? Fàcil, el Guirmay. Clar, però és que està en una altra lliga, el Merlí. Llavors, per mi són els dos dominadors ara mateix, Josep Maulo de la Coi, però si pensem en consistència, és el Guirmay i el Merlí. Per tant, mira. Ara en tindrem dos, la setmana següent tindrem dos dies més d'esprint, en principi, jo crec, i bueno, tornem a veure perquè és un espectacle.

I després hi ha poqueta cosa més d'esprints. Ah, per cert, un altre nom propi, deixa'm punxar-te una miqueta. Mathieu Van Der Poel, és que és una dada que xoca. Quan t'imagines Mathieu Van Der Poel i el Tour de França, t'imagines moltes victòries. La seva tercera victòria, tot just. Una més que el seu pare, Adri Van Der Poel, en va guanyar dues. Mathieu Van Der Poel, tres, superó el pare, però encara es queda lluny de l'avi. Raimon Polidor, que va guanyar 7. És a dir, que l'avi, de moment, és qui guanya, dels tres.

Sí, sí, sí. Fixa't quin. Ostres, això es diu ràpid, eh? Entre tots tres, centena d'etapes i de curses, i mare meva, quina família. Tot i que l'Adri, clar, és familiar, però no directe, d'acord? Però bé, ja es va ajuntar la filla del Polidor amb l'Adri. Però bueno, al final és tot queda a casa, no? Exacte. De fet, em va fer gràcia, perquè li van demanar a l'Adri, al pare del Mathieu, com valorava si havia estat la millor de les victòries, no només d'etapes d'altura, de les victòries mai guanyades del Van Der Poel, i va dir entre les cinc millors, l'altre dia, entre les cinc millors victòries, que aquí sé que el Van Der Poel n'ha guanyat moltes curses, mira si n'ha guanyat, inclús les de Siglo Cross, L'altre dia va ser. El pare, eh? Les valorava com. Bueno, pare i director, eh? Com de la seva vida va fer una de les 5 millors victòries.

Home, això és dir molt. En carretera, 61 victòries. I aquí té algun Mundial, és a dir, i moltes clàssiques o monuments. És a dir, que déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Va, per anar tancant, fem previsió, sobretot mirant cap al final d'aquesta segona setmana per buscar-li ciència. Perquè, a més a més, és una setmana que enganya. Sempre és molt dura aquesta segona setmana i en aquesta ocasió també ho és.

És la més dura. Pensa que de vegades és la que passa més ràpid la segona setmana, però també perquè vols que s'acabi. Un cop has passat el primer dia de descans, el segon dia de descans es fa llarg, encara a París el veus massa lluny i et posen trampes, etapes trampes com les que tenim en aquesta segona setmana de Tour de França. El massís del Cantal, que no és massís central, massís del Cantal, que és duríssim. I després la part final, tota la part d'Alsàcia, que jo també, és terreny que es coneix poc, aquí el que m'agrada dir és que. És terreny poc conegut, no estem acostumats, cap cursa passa per allà, cap dofiner passa per allà, cap parisnissa passa per allà. D'altres recorreguts sí que poden ser més familiars, aquests no, tant per l'espectador com pel ciclista. Llavors, per exemple, al final es passa el balón d'Alsàcia, sí que el plató de Solassons és un final anal que es fa a la Dofiner, però abans arriba el plató de Solassons, diumenge, has de passar per molts ports, per moltes carreteres. O sigui, jo crec que el camí que queda fins a arribar allà, que el següent dia de descans, és duríssim. Veurem, a nivell climatològic també, perquè, tot i que no he revisat previsions de termini, però sí que és una zona que hi pot ploure molt, molt sovint, i de moment és cert que la tendència de crisi és clara a França,

però es podia capgirar el temps, també, no? I a veure això com afectaria. Són carreteres on jo he caigut, o sigui, he patit caigudes per d'asfalt, per terreny moll, en fi, no vull desitjar res a ningú, però sí que vull apuntar que és un terreny on poder. De cop i volta sorgeixen altres elements que fan el Tour de França el que és el Tour, que té una grandesa enorme per molts factors. I un és l'aturada, d'altres el terreny, d'altres el nivell. El nivell, l'UAE, és clar que per ells, com més gran sigui, millor. Però queda molt a veure si tot l'esforç que han fet des de l'inici, que això no ho podem oblidar, que és des del dia que va sortir de Granollers aquest equip, han durit la prova. Espera't, a Montjuïc també. Van començar amb el Magnolti, el Tour de l'UE va començar amb el Magnolti a Montjuïc. Clar, és que no s'han aturat gairebé. Inclús el dia del Van der Poel, jo deia, però què fan? Per què els tenen un minut, no? Fins al final. El dia de Caboña, el dia de Foix, també. No ho sé, no ho sé. O sigui, de vegades sí que pots entendre, clar, és que han de tirar perquè si no la fuga acaba a mitja hora. Clar, clar. Però és que s'ajunta una mica això i una mica el que hi ha, si va bé,

que la cursa sigui dura, no? I la meva pregunta és, això és sostenible dins de l'equip? Tant com s'escreuen, veurem. Perquè de vegades aquestes coses de voler fer l'acusadura, de voler intimidar, també. Se't pot girar en contra. Se't pot girar. I has de ser una miqueta més. Amb una mica més d'humilitat. Ells estan corrent amb molta, molta arrogància en aquest sentit. No com a actitud personal, sinó com a actitud en cursa. Llavors, bueno, això té el seu perill, també, evidentment.

Avui m'has provocat amb una altra qüestió, això del massís del Cantal. Ara, quan acabem, em posaré a buscar fotos i informació per veure si ho puc visitar algun dia, que això és un del. El que m'acaba provocant el tour de França sempre descobrint llocs nous i buscant informació per acabar-los visitant o sigui que avui ja tinc feina amb el massís del cantal Mira,

jo et diré que vam fer dia d'escans un dia a Orià a Sant Fleur que va ser el dia del tour que la tapagonya, el Luís a mi em va atropellar el cotxe i tot això i l'endemà, que era dia d'escans, jo mai m'oblidaré perquè el Sean Yates. Jo al matí no el vaig veure, vaig estar liat amb el colze, per la caiguda i tot això, i a la tarda jo estava al massatge i em va venir a visitar el massatge el Sean Yates, però que la va venir amb el culot. Amb una ampolla de beguda d'electrolits. I dic, d'on vens? Dic, m'he anat a fer una ruta amb bici. I el tio es va fer una ruta de set hores per tot el massís del Cantal. Me la va descriure. I pensa que jo estava en una situació de dir, ostres, ja descans del tour. Ahir vaig caure amb tots els problemes que vaig tenir. I aquí l'home em va inspirar molt. És una imatge que mai m'oblidaré perquè dic, això és ciclisme, això és anar amb bici, això és la passió d'algú que està tota la setmana dins del cotxe dirigint l'equip i aprofita el dia d'escans, el dia sencer, per anar amb bicicleta. I és una cosa que a mi l'he tingut molt present i encara la tinc. I m'inspira molt perquè entenc el ciclisme també des d'aquest vessant, de fer esport, de fer cicloturisme i d'això, de passar el dia damunt de la bici.

Totalment, totalment d'acord. Sean Yates, que havia sigut corredor i en aquella època era director teu a l'Sky. Exacte. On està ara, per cert? Perquè l'última referència havia estat a l'Eolo,

també, de director, ara no recordo. No, ell és entrenador, entrena corredors de manera individual, és bon entrenador, sí, els fa, inclús entrena gent que fa ultradistància, perquè els seus dos fills fan ultradistància, i ell viu a Castelló, a la província de Castelló, a prop d'on es fa la cursa de principis d'any de gravel i bé, entrena molts corredors del Regne Unit d'aquí d'Espanya, juniors, amateurs vaja, un referent jo el recomano, qui pugui tenir accés a mail i vulgui ser entrenat, per què no que el que intenti contactar i tindrà sobretot una bona persona al darrere per fer seguiment no sé si està oberta a tothom però bueno perquè no entenc realment. Com ho fa i si té un filtre o té un límit ja fet. Jo entenc pel que fa és que està molt a sobre dels corredors. Per tant, entenc que porta fins a un punt. No és una fàbrica de portar corredors. Ell porta de qui pot i qui l'inspira, imagino. Però ho ha fet des de molt temps. Molt bé.

Recomanació feta que segur que és bona. Joan Antoni, la setmana que ve en tornem a parlar. Moltes gràcies. Igualment, Isaac.

Fins aviat. Radio Volta,

el programa de ciclisme de Catalunya Radio.

Radio

Volta, amb Isaac Vilalta.

Després de tot l'anàlisi amb la fletxa, el que hem fet també és desplaçar-nos fins a Ordino, a Andorra, per visitar el Centre de Tecnificació Esportiva. Andorra és un país petit, però amb una altíssima densitat de ciclistes professionals per sobre dels 150. Jo crec que estan fins i tot per sobre dels 160 ara mateix. I a més, jo crec que tots plegats tenim la sensació, l'estranya sensació, que Andorra i la situació dels ciclistes allà, també de la lluita contra el dopatge allà, ens deixa moltes preguntes i poques respostes. Potser no tenim respostes perquè no preguntem en la direcció indicada. Sempre és molt més fàcil especular i jugar a aquest terreny dels tòpics, de les especulacions, dels disbarats fins i tot, que no pas anar a buscar les respostes apropiades. I per això hem entrat als despatxos de l'Agència Endorrana Antidopatge per trobar-nos amb la Laia Montoliu, la directora de l'AGAT, de l'Agència Endorrana Antidopatge. Aquesta és una conversa. Per cert, gràcies, Ferran, per les gestions. Aquesta és una conversa llarga per conèixer com funciona l'agència. Avui és un dia de trobar moltes respostes.

Laia Montoliu, què tal, com estàs? Molt bon dia, molt bé. Avui, mira, venint cap aquí pensava, tinc la sensació que avui desmuntarem tòpics. Jo aniré preguntant a veure si acaba sent així. Per cert, abans que res, gràcies per acollir-nos aquí al centre de tecnificació d'Unidol. Les instal·lacions són boniques, eh?

Sí, la veritat és que sí, tenim un centre aquí al centre d'Ordino, molt maco, que tots els esportistes que tenim aquí al país poden gaudir-lo i justament a nosaltres ens deixen també aquest espai, com hi ha les federacions i tot, per poder tenir aquí les oficines i estar també més a prop dels esportistes i de tothom.

Què hi ha? Veig un camp de futbol, he vist també baix una pista, no sé si a 60 metres, coberta. Sí, tenim aquí les instal·lacions.

Hi ha tots els espais d'oficines que les federacions les poden tenir com a la seva seu. Llavors, el cap de futbol és de futbol i de rugby, també, per tema de competicions. I a més a més tenim això, una pista d'atletisme coberta, que també quan fan les competicions d'atletisme cobert les fan aquí, i hi ha dos gimnasos que els esportistes tecnificats poden venir-ne a fer ús, a més a més de tot a un espai que han fet ara de rehabilitació, per això tots els becats i tecnificats poden venir aquí a tot el que és el servei de nutricionisme, rehabilitació, proves d'esforç, estem tots aquí, més el departament del Ministeri d'Esports, que el tenim també aquí a les oficines.

Abans deia, això de desmuntar tòpics, d'entrada estarem d'acord que, parlant de la singularitat d'Andorra, és un país molt petit, situat entre dues grans potències esportives, tant l'estat francès com l'estat espanyol, a més a més amb la qüestió tributària de fons, que tenim una concentració d'esportistes, especialment de ciclistes, molt alta, estem d'acord que Andorra és un país singular en aquest sentit.

Sí, la veritat és que sí, no ens enganyarem que sobretot la singularitat del tema tributari ha estat un punt fort per fer que tot aquest col·lectiu vingués cap aquí. Molts d'aquests ciclistes que tu comentes vivien a Girona perquè és un entorn. A vegades hem comentat amb ells que els és molt fàcil tenir un aeroport a prop, el tema de la climatologia per entrenar i al final han fet aquest salt a venir-se a instal·lar cap aquí a Andorra.

Què és l'Agència Andorrana Antidopatge? És una agència d'antidopatge com pot tenir qualsevol altre país?

Sí, així és. L'Agència Comatal es va crear el 2016. Nosaltres estem. L'Agència Mundial Antidopatge és la que s'encarrega de portar tota aquesta regulació i ens vam posar, com es diu, en incompliment perquè, bé, antigament tot el que era l'antidopatge el portava la secretaria d'Estat d'Esports, d'acord? Llavors van analitzar-ho i van demanar que ens havíem de convertir en el que som, una para pública, és a dir, una gent completament independent d'aquest Ministeri i va ser arrel d'això que amb la llei del 2016 es va crear l'Agat com a una agència nacional que s'encarregués de de seguir tots aquests estaments que ens marca l'Agència Mundial. És la UADA, eh? Sí, la UADA, que a través del Consell d'Europa, de l'UNESCO, però al final nosaltres som un país, no? No pot ser que una empresa privada li digui a un país com fer les coses, no? Però signant aquest codi que ells creen, doncs ens adherim a aquesta normativa de lluita contra el dopatge, però una de les coses que remarquen molt és aquesta independència de les agències, justament perquè no hi hagi cap interacció que la pugui fer caure en aquests paranyos, i clar, al final, depenent d'un Ministeri d'Esports, doncs podria haver-hi aquesta petita incongruència. Ara et preguntaré una

mica com funcioneu, que m'imagino que funcioneu com la resta d'agències antidopatge de la resta del món. Tu fa un any, més o menys, que estàs al capdavant de l'agència?

Sí, aquest vindria a ser el meu segon any. Jo, des del 2018, estava amb l'antiga directora, amb la Natàlia Font, com a tècnica, vaig entrar encarregant-me tot el que era la part d'educació, del pla de control de dopatge, i ja des de l'any passat vaig entrar en el càrrec de direcció.

I com funcioneu en el dia a dia? És a dir, sou més proactius? Vosaltres decidiu, us moveu o seguint directius de la UADA o sou més aviat reactius? És a dir, aquí localitzem o hi ha un problema o hi ha un cas o el que sigui i a partir d'aquí actueu?

Anem a trencar el primer mite. Realment sempre se'ns veu quan es parla de dopatge o d'antidopatge sempre la cosa és, ai mira venen els vampiros, som com els dolents de la pel·lícula i és una miqueta tot lo contrari. Quin és el nostre funcionament? Nosaltres ens regim amb aquests codis i estàndards que té la UADA perquè signem aquest codi que vindria a ser com una miqueta el contracte igual que altres països i altres federacions internacionals. Llavors això ens marca una sèrie de normatives o de coses que hem de fer. Promoure l'educació, a més a més col·laborar amb altres agències o amb organitzacions d'esdeveniments. I a més a més, una de les nostres tasques és crear el que es diu un pla de control de dopatge, que ho fem tots les federacions nosaltres, on normalment al novembre ens encarreguem de, per l'any vinent, doncs analitzar el risc dels nostres esportistes. Al final funcionem per pressupost, llavors comencem pels que ens marca més la guada, que són el grup objectiu. Vindrien a ser els professionals, no els que es dediquen a l'esport. I quants controls li hem de fer, a partir d'aquí els educatius, anem mirant tots aquests esportistes que poden en algun moment representar Andorra en alguna competició internacional, després quines competicions hi poden haver al país, i llavors veiem quin risc té aquell esportista aquell any durant tot l'any de poder ser susceptible de caure en la temptació de dopar-se perquè vagi a competir en un.

En una competició i en quina època té més volum o ha de recuperar i que dius, ostres, psicològicament podria pensar en caure en aquest parany. Llavors, establim els controls que els hem de fer durant aquest any. Llavors, el nostre dia a dia, sobretot ara amb la companya, amb la Laura Bartomeu, que és qui s'encarregarà de tot això com a tècnica, anem marcant durant quin període hem de fer aquest control o hem d'anar. A més a més, el que et deia, tota la formació educativa a les federacions i als esportistes. Al final, els professionals és un fitxatge, és a dir, han de passar per, juguem net en el nostre esport, però tenim molts esportistes que els hem d'educar, ostres, que cause el caure en un parany, com pot ser el dopatge, però més a més, potser prenen medicacions que poden tenir substàncies, però se les poden prendre, però ja no serveix anar amb el justificant mèdic, quins passos han de seguir per poder tenir aquestes autoritzacions. I després, algo que a nosaltres ens va obrir el coneixernos a nivell mundial, sempre he dit que a nosaltres pel Covid va ser una porta que el món sapigués que Andorra tenia una agència nacional. Per què? Perquè el Covid no va parar el que s'haguessin de fer controls de dopatge, però sí que ens va confinar a tots aquests esportistes internacionals que viuen aquí a Andorra.

Llavors les agències van començar a conèixer que Andorra tenia una NADO i que podíem col·laborar en que en comptes d'enviar ells algú aquí a fer un control, doncs nosaltres poder-los anar a fer. Llavors ens va obrir un parany molt gran a poder col·laborar amb altres països que els ajudem, que els esportistes que tenen aquí passin aquests controls amb els nostres agents en comptes de tenir que enviar-los a gent aquí. I després, el que comentàvem ara, totes les competicions que tenim aquí, que al final. Doncs ens fa tenir aquesta col·laboració amb els campionats de BTT. Ja fa molts anys que la ITA ve fer els controls, però els ajudem i llavors sempre tenim esdeveniments. Així que el dia a dia se'ns menja amb tota la feina que tenim.

Ara repassarem algunes dades que tenia. Entenc, per tant, que la sobirania no és exclusivament vostra sobre aquesta qüestió. Ara parlaves de si venen d'altres federacions, però posem pel cas un ciclista, ja que parlem de ciclisme, australià, que està aquí a Andorra, que competeix amb llicència andorrana. Quan està aquí, el control, si se li ha de fer un control, és qüestió vostra? És de l'agència australiana? Com es resol això?

Els esportistes estan sota el paraigües de les agències nacionals dels seus països o de la federació seva internacional. En realitat, el codi el signem tant el país, diguéssim, en aquest cas la NADOS, que ho firma en representació del país, però les federacions internacionals també. Llavors, què passa? En el cas d'Andorra, que tenim un pressupost més petit de l'agència, perquè al final són petits, Però teniu molts ciclistes? Molts. Jo només m'encarrego dels controls dels andorrans, perquè al final són andorrans i jo els haig de controlar. Llavors, si hi ha un anglès, si hi ha un australià, si hi ha un francès, són els seus països els que l'han de controlar. Aquí hi ha sempre la teoria de, no, però com que es treuen les llicències al vostre país, els hauríeu de controlar vosaltres, no? Això no és així. El seu país és qui s'ha d'encarregar de controlar-lo, o en aquest cas l'UCI, que és la seva federació internacional, són els que fan els plans aquests de control. Nosaltres, en aquest cas, quan col·laborem, l'únic que fem és anar a fer la recollida de la mostra, però sempre tant el resultat com l'autorització, perquè molts ens diuen, què? Quants positius d'internacional sempre els hi faig el mateix comentari dic, us en enterareu vosaltres a la part de nosaltres per la premsa o perquè es publiqui no perquè nosaltres no ens arribem mai al resultat ells s'han de federar en el país que resideixen per un tema d'assegurances, clar, ells entrenen aquí llavors si tenen un accident aquí però s'han federat al seu país els seguros del seu país potser no els cobreixen un accident a Andorra. Però el fet d'obtenir la llicència, en el cas d'un control de dopatges, és independent. Sempre l'ha de controlar, ja et dic, el seu país o la seva federació internacional. I això vaig a un altre mite.

A ells, en qüestió, de manera particular, els relaxa la situació? Torno a l'australià que pugui estar vivint aquí, queda molt lluny de casa seva. Andorra, com dèiem abans, és un país amb certa singularitat, com pot tenir qualsevol altre, però això els relaxa la situació o no té res a veure?

Jo crec que no, perquè és el que us dic, des d'allà fa molts anys, és a dir, mira, des del Covid, molts d'ells saben que els hem anat a controlar nosaltres, perquè ja et dic, hem anat a recollir aquesta mostra, I les seves federacions internacionals, tot i que aquí hi ha una mica de casuística estranya, perquè al final Andorra és un país independent, té les fronteres i a vegades el fet de les mostres, estem mirant ben bé la gestió de com es passen per la frontera i tot, que no hi ha problema, però al final són mostres biològiques. Però les seves federacions internacionals ja fa temps que també els venen a controlar aquí a Andorra, vull dir que saben que estan en un pla de control i que d'una manera o altra passen aquests controls de dopatge.

Abans et deia dades, el 2023 vau fer 64 controls, el 2024 78, el 2025 87, amb un positiu que també va ser un cas singular. És a dir, clar, per tot el que m'expliques, aquest volum podria ser molt més gran i molt més mediati si tinguéssiu tots aquests ciclistes internacionals sota el vostre paraigües.

Sí, totes aquestes dades que tu m'has comentat és el que et deia. Aquests són esportistes del nostre pla de control de dopatge. En aquestes dades no entrarien tots els que fem com per controls per altres que li diem nosaltres. Realment, si veus la corba de creixement des del Covid fins ara, se'ns ha incrementat moltíssim. És més, hi ha moltes vegades que fins i tot amb la Laura ho comentem, que se'ns menja una mica. Les col·laboracions aquestes perquè per agències internacionals, sortint del Covid pot ser un control d'un esportista o dos i ara moltes d'aquestes agències ja en fem sis o set i ja no vas a la part hotel on estaven sinó que ja tenen la seva residència aquí i que saps que ja viuen i resideixen i porten els crios aquí a les escoles, vull dir que ja estan afincats a Andorra.

Una qüestió una miqueta més social, us trobeu quan aneu a recollir mostres amb el ciclista australià de Tor, Francesc, el que sigui, certa, com t'ho diria, resistència, t'ho digui entre cometes, per una qüestió més cultural, escolta'm, jo he estat tota la vida al meu país que les coses feien de tal manera i ara ve aquí una altra persona que no acabo de tenir clar si és la meva agència antidopatge o si és aquesta o si és la Federació Internacional, la UCI, us heu trobat casos de mirades estranyes en aquest sentit?

No, la veritat és que és el que et deia, tots els que signem el codi, els estàndards ens marquen com hem de fer els controls, els documents que hem de portar, per tant, li faci jo el control, o se'l faci la seva agència a Anglaterra o a Austràlia, o se'l faci en una competició, les directrius seran les mateixes. Llavors, l'única cosa que nosaltres sempre portem en el cas d'aquests controls és que se li indica una ordre d'autorització que ens fa la seva agència on especifique, perquè sí que ens hi trobàvem al principi, no aquesta reticència, però que arribaves com, no, mira, som de l'agència Andorrana Antidopatge i et miren en cara de tu qui ets. Exacte, vostè qui és. Llavors, aquest document, que és el que de l'esportista, és el que marca al final que és la seva agència, que ens autoritza a nosaltres, a la GAT diguéssim, i a la persona que enviem, a recollir aquesta mostra i qui rebrà els resultats. L'única cosa que ens hem trobat, que això ho vam estar comentant amb les agències, és que al final, a vegades el que peria i de Murphy és que en èpoques de risc, serà el mateix risc per una UCI que per una agència internacional. I llavors, potser per llei de Murphy et trobes que apareixen dos agents de control de dopatge, el teu i el de la Federació Internacional, anant a fer el control, perquè al final el tenien pautat aquella època. Llavors, si et quedes un. Ui, ara aquí es queda, que normalment sempre és la Federació Internacional, o amb l'esportista de Tor, que se'ls poden fer controls dins del time slot que ens donen ells o fora del time slot. Fora del time slot, si no estiguessin a casa no seria un fallit de localització. Però que la nit d'abans li hagi anat la Federació Internacional a l'hora de sopar fora del time slot i et presentis tu també al dia següent a l'hora de sopar i et mira amb cara de jolín, poseu-vos d'acord que, clar, en aquest cas nosaltres és com ens toca fer la feina i ells, per molt que s'enfadin, no poden refusar un control perquè seria sospitós. Llavors s'enfaden, parles i ja està, però és l'únic que ens hem trobat.

Això t'anava a comentar ara, a vegades s'explica això dels vampirs a les set del matí, o quarts de set del matí, o la nit de cap d'any, això no, eh? Ho eviteu? No, això, mira,

t'explico com funciona, perquè també són dels mites aquests. És que sempre aneu a molestar. No, en realitat és durant. Ells tenen l'obligació de l'aplicació d'Adams, que és aquest portal de l'Agència Mundial, que sobretot és per protegir l'esportista a nivell de dades i de totes. Hi ha molt tallafoc justament perquè ningú pugui entrar. Al final ells allà posen telèfons, adreces I sempre han d'indicar 60 minuts al dia, entre les 5 del matí i les 11 de la nit. En el que se'ls pot anar a fer un control de dopatge. A més a més, d'on entrenen, si van de viatge i sobretot també on pernocten cada dia. Per lo que et deia, nosaltres podem establir un control dins d'aquest horari que ens donen o fora de l'horari, per lo que vulguis, perquè estiguis investigant, perquè vulguis fer-lo, perquè ens marqui la guada que n'hi ha d'haver alguns fora d'aquests horaris. Llavors sempre diuen, és que aneu a les 6 del matí? Quan anem a les 6 del matí o a les 5 és perquè l'esportista ens ha posat aquesta hora. I per què? Doncs perquè a ell li interessa, durant molts anys el que més s'han fet són controls d'orina i l'orina no la tens sempre en el cos. Si tu el despertes és molt fàcil que en un moment fem la mostra que necessitem i ell se'n pugui anar a entrenar o a fer el seu que. Si ens el posen a la tarda o a la nit o amb aquestes dates, amb aquests horaris, és més difícil i el control es pot allargar moltíssim. Al final, clar, que intentes evitar Nadals i coses així, però és el que et dic, nosaltres tenim unes finestres, per nosaltres el risc, No sabem el dia exacte en què trobaràs aquella substància en el cas que sigui risc. No saps què serà el dimarts al matí. Llavors tu tens un ventany de, bé, sé que durant el mes de juny, juliol, podria ser detectable alguna d'aquestes substàncies. Si és, m'invento, als voltants del desembre, sí que intentes evitar el Nadal, però que al final tens molts dies per poder escollir. El que passa és que també depèn que la gent de control tingui disponibilitat, si s'han de fer els enviaments. Ja et dic, per exemple, Nadals nosaltres no en faríem perquè enviem les mostres a Barcelona i fan vacances al laboratori. Vull dir que són mites d'aquests també, que anem amb aquests horaris.

Potser no em pots respondre, però ara deia, si s'està investigant. Heu estat investigant recentment algun ciclista

professional? És el que et dic, nosaltres no entrem al nivell internacional, perquè són les seves federacions, i no ens arriben les notícies a la part de vosaltres. Al final pensa que és, en el cas que hi hagi un resultat advers, només el REP, l'Agència Nacional i la seva Federació Internacional. Normalment, La que rep el resultat primer de tot és la NADO amb aquest advers del laboratori. I tot això s'inicia en un procés, és a dir, quan nosaltres veiem a la premsa o a la tele aquest esportista sancionat potser porten un any investigant tot aquest procés perquè al final hi ha la presumpció d'innocència, l'esportista té dret, quan arriba aquest advers i se li comenta, que pugui analitzar la mostra bé, que es pugui veure si hi havia alguna medicació, totes aquestes coses. Què és el que passa? Que la UADA des de fa molt temps ens obliga a les agències, quan ja s'ha resolt el cas i és favorable en contra de l'esportista, a publicar les nostres pàgines web. Que aquest esportista ha estat sancionat per aquesta substància i el període de sanció, 6 mesos, 3 anys o el que sigui. Durant aquell temps això està publicat perquè ens ho demanen. Llavors és el moment en el que és fàcil que si no hi ha hagut cap filtració, sempre dic, quan es filtra a la premsa abans d'aquestes coses és perquè algú no havia de parlar i ha parlat més, però perquè hagués parlat amb un company, amb el que sigui. Però bé, sí que al final és com tot, l'altre dia ho comentàvem, no? A Andorra cada vegada hi ha més accidents de cotxes perquè són més gent i és més fàcil que hi hagi més cotxes. Doncs Andorra cada vegada té un volum d'esportistes professionals molt més grans que porta a que hi hagi més facilitat de comentaris d'investigacions o que pugui haver-hi coses així. Que ja et dic, a nosaltres ens arriben quasi a la part com a vosaltres. El mite de les farmàcies, és cert? Sí, jo crec que sí. És a dir, jo crec que són bulos d'aquests que venen arrelats de moltes altres coses. És veritat que aquí a Andorra, però això ens passa a nivell mèdic, no estem acostumats a que nosaltres.

Clar, ara ho extrapolem als esportistes professionals, però és evident que és del dia a dia.

Aquí a la farmàcia tu tens constipes i vas i la farmacèutica segurament et donarà un antibiòtic sense aquesta prescripció mèdica, però no perquè t'estigui donant una, saps?, sinó perquè al final som un país molt petit i tenim aquesta facilitat. Vull dir, jo quan me n'he anat de viatge, si m'he hagut de portar antibiòtic he anat a la farmàcia, l'he agafat i ja està. Va haver-hi un moment que hi havia tot el que de que a les farmàcies d'aquí a Andorra es podia adquirir EPO amb una facilitat. Això és un mite encara més gran. És a dir, si ja ha estat, estaria en el seu moment, però penseu que l'EPO és una substància que únicament es pot adquirir a les farmàcies de l'hospital perquè la fan servir per malalties com diàlisis i coses així. Llavors, de la farmàcia que hauria de sortir és de l'hospital, amb un tema que està molt controlat si una medicació d'aquestes surt d'una farmàcia dins de l'hospital. Llavors, que hi pugui haver hagut alguna cosa així, com diem, no sabem fins a quin punt, és el vol, la informació, o que realment vingui de com es pot adquirir un medicament fàcil, llavors també de tot. Seria més algun tema de que pujessin de baix substàncies o coses així que no tant la facilitat d'adquisició.

I acabo, a Andorra és habitual aquests últims anys que hi hagi etapes de la vuelta, del tour, és a dir, teniu molta més activitat ciclista en proporció que als altres països, no només per la presència de ciclistes sinó també de proves. Això entenc que d'entrada no us dona més feina.

No, ens la donen en el sentit de dir, ostres, sabem que durant aquelles setmanes possiblement hi hauran controls o tindrem més demanda, potser, de les seves agències perquè els esportistes estan aquí, però al final és el que diem, ha estat. Una lluita a nivell governamental del Ministeri d'Economia en el seu moment, d'obrir Andorra a que el nostre comerç no fos només l'esquí, les botigues, sinó d'obrir-nos i de portar al final. Aquesta economia esportiva a Andorra i que ha fet tan bé que a nosaltres ens interessa a nivell de turisme que passi una volta perquè al final és tota aquesta gent que també li donem més vida a Andorra, més diners a nivell econòmic i que se'ns mou i que a nosaltres ens dona més feina perquè tots aquests ciclistes passen per aquí, han anat fent el boca a boca, parlaves molt dels australians, no?

Sense assenyalar ningú, perquè he pensat, un país que quedi lluny.

No, no, per això t'anava a dir, no per tal de assenyalar, sinó que jo soc la primera, que el primer, jo també soc agent de control de dopatge, i mentre no està al carrer de direcció, ha fet algun control per altres, i jo me'n recordo un dia de demanar-li a un austràlia, i de Nova Zelanda també en tenim molts, de dir, tu què carai fas a Andorra, i com has conegut Andorra en el mapa, saps? De, hola? I ens deien que això vivien a Girona i que els recordava molt el tema dels seus països, en plan perquè tenen bosc, perquè la climatologia i que a més a més els permetia el tema de l'estació, de dir passem aquí a l'estiu quan allà és hivern, podem anar als nostres països quan per nosaltres no és temporada i allà fa bon temps. I la proximitat no de dir tenim l'aeroport a Barcelona, podem anar a Toulouse i aquí fa mal temps moltes vegades a la seu pots sortir perfectament amb bici i que al final el

que dèiem I que tenen una comunitat, al final també hi ha una qüestió cultural, estar sol en un país a l'altra banda del món o estar en un grupet de potser 20 australians també ciclistes amb qui pots compartir moltes coses.

Sí, sí, i ja no només australians, al final tots ells es coneixen, siguin dels equips que siguin, i és el que dèiem, aquí estan tots vivint, i fa gràcia perquè els veus sortir, i surt el de Movistar, el de l'UAE, amb la mateixa grupeta, però al final tenen un grup aquí també de gent amb la que practicar aquest esport.

Molt bé, Laia, jo he après, jo crec que hem desmuntat bastants mites avui, o sigui que era, em semblava convenient i interessant tenir aquesta xerrada, o sigui que t'agraeixo moltíssim. Te'n vejo el despatx, això sí.

Les vistes són molt maques, sobretot aquí a Casamanya. A l'hivern, quan el veiem tot nevat, la veritat és que no ens podem queixar de les vistes de l'oficina. Moltíssimes gràcies per tot. No, a vosaltres.

Escolta Ràdio Volta a l'app i al web de Catalunya Ràdio amb Isaac Vilalta.

Tanquem aquí el 20è Ràdio Volta de la temporada. El Tour viu de ple en la segona setmana de competició, superant la quadra de la prova. I aquesta és la gran contradicció. El Tour sembla decidit, però tot just ara entra al seu tram més decisiu. Al proper programa, de nou des del terreny, ja des dels Alps, més veus, més anàlisi i més protagonistes.

Ràdio Volta, amb Isaac Vilalta.