Pogacar també vol la Vuelta

Catalunya Ràdio.

Catalunya Áudio. Som podcast.

Benvinguts a Ràdio Volta. Aquí comença el programa número 186. Tadej Pogacar també vol la vuelta.

Come on, Jaime. Come on. Croca, croca, croca, croca. Come on, Jaime. Come on. Croca, croca, croca, croca.

Come on, Jaime. Come on.

Radio Volta, el programa de ciclismo de Catalunya Radio.

Dies enrere, Tadej Pogacar va deixar anar la bomba ciclista. Disputaria la vuelta. L'Eslové vol anar marcant tot el que li falta per guanyar, allò dels cheques verds. Les poques curses importants que li falten per guanyar, de fet, que són molt poquetes. Després d'alguns anys especulant en quan abordaria finalment l'atac a la vuelta, ja el tenim aquí. I a més, el veurem per les carreteres de casa nostra. Pogacar ha començat fort, guanyant la primera etapa, sent el primer líder de la vuelta. I ara, i ara què? Ara qui fa ciclisme ficció sóc jo perquè aquest Radio Volta l'hem preparat i gravat just després del temporal que ha obligat a suspendre la tercera etapa. Per tant, disculpeu-me si acaba passant tot el contrari del que us puguem dir, però el més probable és que Tadej Pogacar clavi una nova mossegada a tots els seus rivals aquest dimarts a Andorra. Passi el que passi, el que està clar és que aquesta és una etapa que ens demostrarà qui està bé i qui no, qui haurà de remar a contracorrent el que queda de vuelta o qui tindrà el vent a favor. Perquè més enllà d'Andorra, aquesta primera setmana de la prova té guardades d'altres etapes importants en ports de muntanya que seguiran exigint als que busquin un lloc al podi. Ràdio Volta torna després d'uns dies de vacances amb un petit parèntesi entremig per anar a cobrir el tour femení. I quin tour? Quin nivell, quina emoció, quina exigència, quina calor i quines corredores que tenim. Tant la Paula com la Mireia, i ja ho sabeu perquè us ho vaig dir, sou excepcionals. Tant a la carretera com, i molt especialment, en el tracte personal. I crec que això la gent ho palpa. Com esteu fent créixer l'afició? Va, més enllà de Pogacar a la Vuelta i de recordar la Paula i la Mireia al Tour, aquest Radio Volta té un nom propi amb majúscules. I m'agafo de nou aquí, a la Vuelta. Avui viatjarem en el temps per recordar una victòria històrica. Sabeu qui va guanyar la Vuelta d'ara fa just clavats 50 anys? Va ser el primer català a guanyar una gran volta per etapes i això convé recordar-ho perquè en tenim molt poquets. Josep Pessa Rodona, el Pessa, de Sant Salvador de Guardiola. Vaja, és una persona de tracte formidable, amb una quarta posició al giro, una onzena al tour i una primera i una segona a la Vuelta. Va guanyar la Vuelta del 76 i avui el tindrem aquí, a Ràdio Volta. Ens posem al dia, primer, amb el resum sonor del que hem viscut aquests últims dies, començant per l'inici de la vuelta. Esteu a punt? 3, 2, 1, sintonitzem Radio Volta.

El Sons de la Semana.

Tadej Pogacar, ancora con sete secondi, spinge lo sloveno, le ultimissime pedalate, due, uno, e va a prendersi la maglia rossa per nove millesimi, nove millesimi. Tadej Pogacar no lasa nulla. No ci posso credere.

No ci posso credere.

Los corredores

están protegiendo. En total, me da lo mismo perder 5 minutos más que 20. A mí esto no me va, eh. Ellos mismos están intentando neutralizar, eh. Bueno, vamos a ver. Sí, sí. Se pone el propio Pogacar en cabeza.

Sí, ahora él está pidiendo. Está pidiendo calma también a todos los corredores. Bueno, vamos a ver qué pasa. Van a parar. Van a parar. Van a parar. Van a parar. Mira a ver. Cancelada, ¿no? Cancelada. Cancelada la etapa. Este es Jean-Marc Marino, uno de los reguladores de.

De la vuelta y han cancelado

definitivamente la carrera. Eso es lo que estaba.

A ver, sinceramente, ahora no. Y ahora va Jasper Philipsen con los tiros. Unuex Mobility todavía en el frente, pero aquí viene Philipsen. Drag Race a la línea, agarra el slipstream del piloto en el descanso.

Último kilómetro, Isaac del Toro está adelante, pero lo están atacando de manera feroz. Isaac del Toro viene para la meta. Atención que acelera por Mañé. Isaac del Toro en los últimos metros. Isaac del Toro. Mañé atrás. Isaac del Toro. A ver si le alcanza Mañé Zambanini. Mañé por la derecha. Viene Magagnotti. Mañé, Mañé, Magagnotti, Mañé, Magagnotti. Paul Mañé se lleva la victoria. Paul Mañé se lleva la victoria. Faltaron nada más 25 metros para el triunfo de Isaac del Toro. Impresionante remate de carrera en el Tour de Alemania. Paul Mañé se lleva la victoria. Magaño tiene el segundo lugar. Isaac del Toro muy cerca, pero es el campeón del Tour de Alemania. Y Paul Mañé el ganador de la última etapa. Damas y caballeros, estas exhibiciones solo

las pueden dar los mejores del mundo. La carretera es la misma para todos.

Pogacar fa paura, deien els italians, després de la victòria, la contrarrellotge, la prova inicial, a la crono del primer dia de la vuelta, imposant-se res per molt poquet a Ethan Hayter, segon classificat, però bastint-se, en definitiva, amb el mallot vermell de líder, tot just començar la prova. A la segona etapa, victòria, també descomunal de Matthew Brennan, quin talent que té. Imposant-se l'esprit amb molta claretat. Atenció, segon classificat, Pau Miquel, tercer, per cert, també Tadej Pogacar. I la tercera etapa, ara ho sentíem en les paraules del Carlos de Andrés, cancelada per la pluja i per la pedra. Camí de Montlluís, camí de Font Romeu. No es va poder acabar, per tant, no hi ha canvis a la general. Veurem què passa a partir d'aquest dimarts amb l'etapa a Andorra i la de dimecres entre Falset i Roquetes. Més enllà de la Vuelta sentíem també la victòria, la tercera victòria d'etapa de Jasper Philipsen al René Huitour, victòria també a la General, per cert. Més enllà d'aquestes, victòria del Paul Mañé a la quarta i última etapa del Tour d'Alemanya amb victòria final aquí per el mexicà Isaac del Toro, que demostra que és un dels més forts del panorama mundial. I és que són dies amb més curses, més enllà de la Vuelta. Hem parlat d'aquest René Huitour, hem parlat del Tour d'Alemanya, però també s'està disputant el Tour de l'Avenir, amb lideratge. A l'hora de tancar aquest Radio Volta, lideratge provisional,

molt probablement també final per al gran favorit Lorenzo Fin, l'italià, i amb la participació de moment sense gaire sort tant de Matisse-Fanker-Koba com de Roger Pareta. Aquests últims dies, a més, s'ha disputat el Tour de Bretanya amb victòria final de Kim Lecourt. Això pel que fa al calendari femení. I abans del fletxe i de centrar-nos en aquesta vuelta, deixem-me fer una petita aturada per parlar de la prova de la Copa del Món disputada aquest passat cap de setmana a Les Guets, a França. D'allà em vull rescatar dos moments. D'entrada, explicar-vos que només una setmana del Mundial de Val d'Isole, Mathieu Van Der Poel va acabar desè a la prova curta dissabte, però segon a la llarga diumenge, només per darrere d'Adrien Boixí, ¿Arribarà a punt per al Mundial? ¿Està afinant prou Van Der Poel, que el veieu com a candidat, com a favorit, com a un més dels outsiders? Aquesta la primera. La segona, i de manera molt especial, també a Leguets, a la prova de descens. Busqueu, feu a favor, busqueu com sigui les imatges de la victòria del jove prodigi francès Max Alran, 19 anys. Una pintassa brutal i una victòria que va fer embogir els aficionats d'una manera, heu de trobar, insisteixo, les imatges, totes, des de totes les mirades possibles, i veure la celebració, veure els últims metres del rand, com traça i com el públic es llança sobre seu creant una imatge amb un efecte

òptic donada que cau sobre seu, espectacular. Aquest és el moment sonor.

¡La victoria! ¡Los Jets, Flo, van a explosar! ¡Va a ser un momento de locura!

¡Los dejamos escuchar! ¡La llegada del boss de fin! Max Allrand aquí en el Jets, monstruoso.

Va,

ara sí. Pogacar, pluja i pedra. Entrem al Territori Fletxa. A Radio Volta, entrem al territori Fletxa. Don Antoni, què tal? Com estàs?

Bones, Isaac. Doncs, bueno, retornant al programa amb el podcast amb tu, però he de dir que he tingut un agost amb moltes curses, perquè el calendari ha estat força ampli des de. Bueno, ho dic comentant en curses amb Eurosport, eh? Sí. Però és que és un agost. No sé si, clar, l'any que ve serà diferent, perquè amb el Supermundial aquest cas es disputarà, canviarà el calendari, imagino, però és que des del meu punt de vista, ostres, he viscut un agost, o estic visquent un agost, molt intens el nombre de curses i poder tornar el tema al calendari és el que ha fet que el Pogacar, un dels atraccions pel Pogacar, de venir a disputar aquesta Vuelta a Espanya.

Ara en parlarem del Pogacar i d'aquesta seva presència a la Vuelta. De fet, jo tenia molts dubtes. Me'n coincidí un dia en una tertulia i ho vaig dir, jo tenia molts dubtes que vingués a la vuelta, justament perquè ell acostuma a fer Quebec-Montreal i a l'haver-hi el Mundial allà, dic, mira, doncs aprofitarà per fer una bona estada, però al final ha optat per fer la volta. Ara, com deia, en parlarem. De fet, tu aquests dies, abans ho sentíem al resum sonor, ja. Coincidint amb la Vuelta, hi ha Renewitour, hi ha Tour d'Alemanya, has estat, no? Crec que amb Renewi, no? Sí, Renewi.

És un patrocinador de. Sí, jo també deia Renewi, però comentant la cursa em vaig quedar. Ostres, no, és Renewi perquè és una empresa de reciclatge, és com de renovar alguna cosa. Llavors, ara no me la diré pas, per això ho dic, perquè. Ens hem de quedar això, que és renyiu, renyiu i. Una cursa molt pensada

pels sprinters, pel que he vist.

Sí, sí, i a part que moltes caigudes, alguns dies, amb una etapa que acaba al mur de Grasbergen. No a dalt de tot, però a meitat, i bueno, el famós Tour de Benelux, que es feia des de fa anys, que jo el vaig córrer, el vaig disfrutar, però aquest any era tot per Bèlgica, o sigui, en cap moment van a buscar Holanda o no hi havia contrariotge, pel que dius tu, que molt per bolsistes, on el Philipsen. Amb l'absència del Milt Johnny Milan, que va caure, que a part va passar una cosa molt curiosa, va caure en un circuit i els van doblar, a Milt i al Consoni, era una cosa inèdita, personalment mai ho havia vist, i al final es va retirar endemà el Milan, però va acabar l'etapa. Tot havia estat doblat pel pilot. Els van haver d'aturar, va passar el pilot i després van continuar. Vaja, una cosa molt curiosa. I a nivell competitiu, dominar el, com he dit abans, el Philipsen i. I vaja, amb algun corredor també que em va agradar, sobretot el noi que va fer segon, el Geno Buchmans, un corredor del Lotto Intermarché. Ara pensava, clar,

és cert que en un circuit no és habitual que et doblin. Tu no sé si t'hi havies trobat alguna vegada al balódrom de Robert. Estava pensant ara que el José Pérez Francés, ja fa uns quants anys, em va explicar que quan ell va guanyar l'etapa d'altura a Barcelona. Que aquella etapa acabava amb dues voltes a l'estadi de Montjuïc i que ell el van acabar atrapant, ell anava en fuga, el van acabar atrapant i ell va venir a dir alguna cosa així com vaig ser tonto de no deixar passar a tots i entrar sol per tenir la fotografia i guanyar en solitari, sinó que ell es va afegir a cua del pilot, els portava una volta d'avantatge i va guanyar aquella etapa. Clar, això suposo que tu en un velodrom no sé si t'hi has trobat mai a Robert.

Jo ara crec que no, però de fet no sé quin any va ser i és habitual, el baladruma és habitual el que passa i el que comentes, que de cop i volta el guanyador no es queda sol amb la imatge, sinó amb altra gent que encara ha d'anar una volta més. Però no, ara jo no recordo res, cap situació com aquella, però sí que et deixa ser curiós. El que a mi em va sorprendre del René Guitur. De Renewitur, és el fet que era un circuit de 21 quilòmetres o 15, és poc probable que passi. I de fet, a la volta, si fixes l'etapa d'Andorra, que pugen l'Embalira, després creuen pel túnel, clar, qui hagi perdut 20 minuts de la pujada, és poc probable, però pot passar. 15-20 minuts es talla el límit de que el primer corredor no es creua amb la resta, perquè torna, o sigui, es trobaria amb la gent de la pujada. Bueno, en fi, coses que són inusuals, però existeix la possibilitat, clar, que pugui passar.

Sí, sí, això ho vaig pensar, és cert que és molt improbable, quan vaig veure el recorregut de l'etapa. Que a nosaltres ens passarà allò tan estrany que no ho podrem explicar perquè estem gravant en dilluns i no haurem viscut aquesta etapa, però clar, és una possibilitat. Ara que dèiem de fets inèdits i coses que ens han passat a la vida o que t'han passat a tu, no sé si t'havia passat mai d'haver de suspendre una etapa per una tempesta tan descomunal com la que han viscut els ciclistes a Font Romeu.

Em va passar la volta a Suïssa, no recordo ben bé l'any, però va ser una sortida d'etapa que hi havia previsió de tempesta, una etapa de muntanya, però clar, l'any d'ertesa que es faria aquell dia. I me'n recordo que això que per la ràdio, un cop es va iniciar la tempesta, el director d'equip només va dir una cosa, que tothom busqués. On trobar, ell va dir, everybody looking for shelter. O sigui, buscar-te un lloc per estar al resguard, que estiguessis fora de perill. I clar, jo me'n recordo que estava al capdavant del pilot, que s'havia enfilat, i ràpid vaig trobar un garatge, i en aquell garatge ens vam posar poder, no sé, 20 corredors, allà on podíem, perquè hi havia unes pedres enormes. I clar, a l'altra banda de la carretera s'havia aturat gent que no podia creuar, que s'havia quedat allà enmig de la tempesta, Però clar, fora del caràcter hi havia una banyera d'un lavabo. Llavors el Mati White, que ara està directe al Movistar, va agafar la banyera, es va posar sota. La va fer com una tartaruga. La va fer servir, se la va posar al damunt, llavors anava fent viatges. A recollir la gent que estava a l'altra banda. Llavors va fer un parell de viatges i va anar a recollir gent. I la portava al garatge. Sí. Que bo. Aquelles imatges que no t'oblides mai. I clar, el cotxe d'equip no sabíem ni on estava ni res, perquè tothom es va aturar allà on te l'hi va agafar, va buscar això sota un balcó, just me'n recordo que estava un creu això amb petites cases d'allà a Suïssa, però és que no hi havia espai per tothom, hi havia gent fora, i el Mati White va fer això, anava fent viatges amb la banyera damunt del

cap. Fa falta la fotografia d'ell amb la banyera a sobre.

Sí, mira, en aquests temps d'avui dia segur que no faltaria, perquè sembla que hi ha periodistes per tot arreu, o pseudo-periodistes, però vaja, que sí, que jo la guardo en la memòria, com un bon record, i si li demanes a ell, si li demanes a ell, digue-li que t'ha. Que va fer amb la banyera, perquè va ser molt graciós.

Doncs mira, aquesta me la guardaré, a veure quin dia hi puc parlar i li preguntaré. Clar, ara deies això de les imatges, jo ara estava remenant imatges perquè realment és curiós veure tots els ciclistes aquest dilluns com s'han amagat al primer hotel que han trobat, això que deies tu, eh? I una de les imatges que, això en directe, el que s'ha pogut veure per televisió, que ha estat molt poc, en Tadej Pogacar al capdavant donant ordres i assenyalant a la resta, primer que frenessin, com donant per neutralitzar l'etapa, i després indicant-los que havia vist un edifici, un hotel, i que anessin tots cap allà. Aquí també hi ha corredor, aquí també hi ha líder, quan fa això.

Sí, sobretot per les dues decisions, no? I el que passa, clar, quan hi ha pedregada és que no et queda una altra. Busca un lloc on està que no et faci mal la pedra, no? I ell, sigui el moment que la veu, descobreix el lloc aquest i ho indica ràpid. Tot i que abans hi ha una altra part de corredors que també s'aturen abans que ell, no? Pel darrer del pilot. Però sí que té aquesta capacitat de lideratge pròpia del Pogacar també. En situacions similars d'aquest tipus sí que s'ha vist líders de curses que de fet no esperen que els comissaris diguin res, ja ho fan ells, ja aturen ells la cursa. I tothom fa cas, clar. M'ha anat bé introduir-te

a la figura de Tadej Pogacar, ja ho dèiem abans, ell va decidir disfrutar aquesta vuelta. De moment podem analitzar molt poqueta cosa, però que sí que ha quedat clar, per si algú en podia tenir algun dubte, ho dic per allò de venir després del tour o poder-se veure superior a la resta, però que ha començat amb la voracitat habitual d'ell. No descansa mai Pogacar.

No, mai. Estar en forma, portar la condició física del tour. Això li permetrà, sobretot al principi, intentar ampliar el marge sempre que pugui i, en principi, entenc que podré gestionar el marge que tingui amb facilitat. Però vaja, a Font Romeu hem tingut un avís que això són tres setmanes, que poden passar coses, és una etapa que van haver-hi ventalls, que hi ha hagut tempesta. Ho hem viscut a la volta molts cops també, que poden passar coses i jo crec que en principi és l'únic interrogant que ens pot quedar, perquè el que has dit, ell anirà a guanyar tot el que pugui i al final gestionar el marge que pugui agafar i estarà com han fet avui, en el moment que les coses es posin dolentes. Trobo un lloc on poder tenir aquest matalàs, d'alguna manera, d'un marge que li permeti agafar certes coses sense haver de fer certs riscos.

Hem vist poca cosa d'aquesta vuelta. De moment hem vist poc de Pogacar. Al proper programa tindrem temps d'analitzar com ha avançat aquesta primera setmana amb l'etapa d'Andorra. Cap a finals de setmana també apareix la muntanya. A veure si Pogacar constata aquesta condició de favorit que tots li pressuposem. Ara tancarem perquè m'espera un protagonista especial tu no hi eres ni com a aficionat ni ara em fas ballar la memòria no havies ni nascut fa 50 anys no, encara no per poc, faig 49 aquest any. He començat la frase i de seguida dic, ep, ep, frena una mica. No, però d'aquelles converses que a mi m'agraden molt perquè crec que el ciclisme té molt d'aquest respecte cap a la seva pròpia història i parlarem amb el ciclista que va guanyar la Vuelta d'ara fa 50 anys, que a més a més va ser el primer català, que a més a més en un lloc amb tanta tradició ciclista com Catalunya només tres catalans han guanyat una gran volta per etapes. Que és ell, el Josep Passarrodona, l'any 76, el Malció Mauri i la Paula Blasi, i ben bé, molt de gust parlar amb ell. No sé si ho sabies, tu, que només tres catalans havien guanyat una gran volta per etapes.

Tenia molt present el Malció i el Passarrodona. Jo crec que el Passarrodona sempre ha estat recordat, almenys a la meva generació. Tot i que no l'hem viscut, perquè feia molts anys, però sí que ho tenia present. El que sí que he d'estar més present que la Paula, clar, acabar guanyant una.

Que dius, ostres, clar, és que aquesta val també, no? I tant, i tant. Doncs que sàpigues, ho dic perquè això no ha quedat enregistrat a la conversa, després ens hem allargat una miqueta més, m'ha mostrat la seva admiració cap a tu, perquè diu que com a ciclista, que era un ciclista diferent, també li agrada molt com ho fas com a comentarista, però això em deia, ostres, cap a la Paris Robert, ell no era un home de clàssiques, o sigui que tu el tenies present, però ella tu també té molt present.

Bueno, mira, són de petits detalls que fan gràcia i que s'agraeixen, evidentment. Molt bé.

Doncs ara ens espera la conversa amb el Josep P. Sarrudona. La setmana que ve en tornem a parlar, a veure si aquesta vuelta s'ha estirat una miqueta ja pel que fa a la classificació general. Doncs, Antoni, moltíssimes gràcies.

Gràcies, Isaac, i bona setmana. Fins la propera.

Radio Volta, amb Isaac Bilalta.

El 16 de maig del 1976, i per primera vegada a la història, un ciclista català va guanyar una gran volta per etapes. De fet, fins ara, només tres catalans ho han aconseguit. Josep Pessa Rodona, el 1976, Malció Mauri, el 1991, i Paula Blasi, aquest 2026. Tots tres han guanyat, a més, la mateixa prova, la vuelta. I el primer de tots, com deia, va ser Pessa Rodona, el Pessa. Ara fa 50 anys clavats. A Ràdio Volta volem celebrar aquesta efemèride respectant la nostra història ciclista i conversant, justament, amb el gran protagonista d'aquella victòria. Pesa Rodona, Vagenc, de Sant Salvador de Guardiola, no va guanyar cap etapa en aquella vuelta, però tot i així es va presentar a la sortida de l'última jornada com a segon classificat per darrere d'un dels grans, de Luis Ocaña. A la contrarrellotge final de Sant Sebastià al País Basc, en una jornada amb doble sector, PESA va sorprendre gairebé tothom, gairebé tothom, i va aconseguir guanyar aquella vuelta. Gaudiu amb aquesta extensa conversa amb el primer català de la història en guanyar una gran volta per etapes.

Josep, què tal, com estàs? Doncs mira, aquest moment molt més gran de quan vaig guanyar la volta. Ara t'anava a preguntar, ara, fa 50 anys clavats, eres l'home de moda aquí al teu poble i a la comarca. Evidentment, evidentment, aquí, ciclista, aquí dintre Sant Sol de Guardiola, no hi havia hagut ningú, hi havia molta gent, llavors era molta gent que anava fins a Manresa a treballar i anaven amb bici. I jo moltes vegades em trobava amb algú o d'aixòs, i de vegades hasta amb l'autocar, que abans eren trastos d'autocar, i anaven a poc a poc i alguna vegada els havia passat i tot. Allò que parava en un moment, allò per pujar algú, i arribava primer jo aquí dalt amb la bici que els altres amb l'autocar, saps? I hasta un dia, un dia que vam. En coincidir una colla, diu, sí, diu aquest que deixava els cotxes enrere a l'autocar.

I em pensava, aquest home és molt valent. Ens has d'explicar on estem avui. Què és aquest local amb tantes. Ara us repassarem amb tantes fotografies i tants trucats.

Això és la Guíxola, que és una colla de noies, noies i homes també, algú també ajuda, que es reuneixen aquí i fan coses com, per exemple, tot això ho han fet elles, veus, posar aquestes fotos aquí, això també, no t'ho he dit, però això és allà, l'Òdrem de Noeta. I elles han cuidat de fer tot això, que a mi ja em va agradar de conya, per exemple, allò era la sortida de Conca, va fer aire i el Merckx va tornar una miqueta això, va fotre una castanya i jo vaig caure, veus perquè, veus això d'aquí? Això d'aquí és una caiguda i em vaig tocar la cama. I llavors ja tot, fins i tot els belgues li deien, hòstia, tranquil, cony, que no d'això. I aquests d'aquí van dir, fot-te allà al costat perquè vegi que no t'has quedat.

Ara repassarem tot això, m'explicaràs sobretot històries amb l'Eddie Mers, que sé que hi tens molt apreci personal, fins i tot.

Sí, home, jo sempre. Home, era el millor corredor. Jo l'admirava, aquest home, perquè anava a tot arreu a guanyar. Això de vegades l'hi han criticat, que volia guanyar tot. Jo això no ho critico. És l'il·lusió que tenia ell de guanyar. Què li passa amb el Pogacar, ara? Exacte, el mateix. Li passa el mateix que li passava a l'Almer. Jo això ho admirava. Que jo no el puc guanyar? Bé, doncs pega, què vols que li faci si no tinc la seva alçada? Això em passava. I llavors, clar, hi ha molta gent que diu que tu vols guanyar tot perquè et deixa que cor. No, a mi em deixen guanyar una gana i no disfruto. Quin de jo puc tindre jo? De dir, hòstia, he guanyat això. Si em deixen escapar i no m'han pogut enganxar, doncs encara. Però si és allò de dir, va, va, tira endavant i guanya. No, home, per favor.

Com deies, estem aquí en aquest local del teu poble, Sant Salvador de Guardiola, on hi ha una exposició que recorda els 50 anys d'aquella victòria a la Vuelta. Ara anirem repassant per aquí. Però et volia preguntar, hi penses molt, en aquella Vuelta?

No, al principi, al principi no, jo en realitat he de ser sincer, si millor m'ho diuen, quan encara treballava, al cap d'allò, que sé, per dir alguna cosa, 25 anys, 30, i li dic, oita, ho sento, la meva feina és aquesta, jo no puc marxar d'aquí de la botiga, ara vine cap aquí, ara vine cap allà, no, era impossible. No tenia il·lusió, però com més gran et fas, jo per exemple ara ja tinc 80, doncs com més m'he anat fent, doncs sí que tenia il·lusió ara, encara que l'Arcadesa m'ho va dir set o vuit mesos abans i jo pensava, bueno, S'ha de veure, no? Sí, jo hi creia en ella, no? Perquè és una noia que és molt casolana, no casolana, és, no sé, no és el d'aquests. Perquè l'alcaldessa d'aquí és qui ha tirat endavant tot això, tots aquests homenatges. La gent que l'ha ajudat. Ha tingut molta gent que l'ha ajudat. I entre tots ho han fet, però la idea era seva. Totes aquestes coses de posar aquells mallots que van portar del casc a escola amb el meu nom al darrere, que eren grans tots, i que per lo menos érem 70 o 80 o 100 persones d'aquell color, a mi em va agradar. Va fer el passadís, eh? Exacte, vaig fer el passadís, anava tocant una d'aquí i l'altra d'allà. Algú no ho ha criticat, de l'arrabal que soc jo, de l'arrabal aquí del poble. Bueno, si a un li agrada bé i si no li agrada. Doncs també.

El dia de. Clar, és que d'homenatge estan fent molts últimament. Aquí va venir el Perico d'Algada, també.

Jo no m'ho volien dir. Però com que algú se'm va entenar i ho va dir, llavors diu, l'alcaldessa va dir, diu, si se n'entera que no l'he dit jo, i segueix l'alcaldessa, em diu, bueno, té, no, no, notícia bona. Diu, vindrà el Pere Delgado. Diu, no fotis, perquè l'Isabel li va donar, nosaltres tenim el número del Pere Delgado, perquè a mi m'ha dit no sé quantes vegades que hi vagui, que no sé què, que hagi de sortir més, que collons, jo tinc molta feina a casa, tio. Sí, home, si tu veiessis el bosc que jo he arreglat, que abans hi havia ceps, hi havia d'això, hi collíem raïms allà, i és una cosa bastant pendent, i ho he anat arreglant amb l'esbrossadora i d'això, perquè abans ho fotíem un volant, i el que segaven, els volants aquells, i llavors veia que feia molt poc i vaig comprar un esboçador i ara ho tinc tot net allò i m'agrada. I hi ha molta gent que passa, hòstia, això sembla un jardí, però diu, i disfrutes amb això? I saps quan hi disfruto? Quan ho tinc tot net i m'assento i ho veig, llavors és quan hi disfruto. Això acostuma a passar.

Vine cap aquí, cap a aquest racó, que aquí hi ha una copa de plata, que és el que et van donar quan vas guanyar la vuelta del. El 31è, no? Sí, el 31è en edició de la Vuelta.

Edició de la Vuelta a Espanya, sí. Gran Premi Finlay.

És una copa de plata molt gran. Vas guanyar la Vuelta del 76. Què recordes d'aquella Vuelta? Aquella volta. Perquè recordem, vas guanyar per davant d'un tal Luis Ocaña, que va fer segon.

Sí, i a més a més també vaig fer quasi el mateix temps que aquest, que ara no me'n recordo. Ah, doncs mira, anem cap aquí a la zona on hi ha els retalls de premsa. Era un crac, aquest nano era un crac. El Dietrich Turó. Exacte, aquest era el Dietrich Turó. No sé si només em va fotre dos segons, o va guanyar aquest, la contrarroja va guanyar aquest segon. Acabàvem una contrarreloge a Sant Sebastià. Mira, hi havia el López Carril, que ara és mort, també el pobre, i resulta que el López Carril els deia, amb la canya, però així, li fotrà un minut i mig. I els altres no s'ho creien, però aquest si no ha fotut mai una contrarreloge, però estan en un moment bo, i aquest tio, ara actualment, està més bé que la canya. I jo li vaig prendre un minut i un segon amb el guanyar. I llavòrens, amb una altra carrera que vam anar, el Pere Orenem, que també és mort, em va dir, avui tens de demostrar que no el vas guanyar de casualitat. I amb aquella contrarreloj que era la Dauphiné-Liberé, i vaig sortir de líder un dia perquè el Pero i jo agafàvem els dos temps i els que tinguin més d'això i jo vaig sortir de líder que estava ja dutxat amb el d'aixòs i em criden que em tenen de posar el mallot de líder i. I això són anècdotes.

Però allà el vaig tornar a guanyar de 15 o 17 segons, és igual, però el vaig tornar a guanyar allà a l'Ocanya. No era l'Ocanya dels seus millors temps, i ho he de reconèixer, jo ho he dit sempre. Mira, aquest és el López Carril, veus que aquí ens mirem. Unes sabates. Vau arreglar la sabata. Exacte. I a la volta a Espanya aquesta, jo vaig estar tota la volta a Espanya amb ell allà on dormim. A l'hotel. A l'hotel vaig estar sempre amb ell. I un altre any vaig estar amb el Fuente. Que l'altre dia vam estar parlant amb el Perico, que ell deia que una foto que havia vist, que era jo, dic, no, era un Fuente, no, no, que ets tu, coño, aquests xiquets no s'equivoquen, aquests de la revista no s'equivoquen, això el Perico, eh? I l'Isabel, ella ens va pensar, que ja veuràs, ara li enviaré la foto, que posa Pegaso, perquè la volta que jo vaig guanyar posava Pegaso. Sí. I l'altre no, perquè era una que havia guanyat el Fuente abans que jo, i aquella posava no sé què. I llavors es va veure el perigo, es va veure que nosaltres teníem raó, perquè jo ho havia d'haver de seguir, que no era jo. I ell, no, que no, no, que ets cru, que aquesta gent no s'equivoca, que no sé què, que t'han fotut una foto teva. No, perico que no. I l'Isabel va fer això,

saps, li va ensenyar la foto, que hi posa Pegaso, i ella va dir, no, teniu raó.

Vas parlant de l'Isabel, explicaves la teva dona, després et preguntaré per ella, perquè tens una anècdota de quan encara no estàveu casats, però ara, mentre m'explicaves tot això, m'han vingut dues preguntes al cap. Parlaves del Tarango, del López Carril, qui ha estat el teu millor company?

El millor company, el Melero, perquè el Melero era un treballador també, com jo. Jo cap al final sí que se'm mirava, per exemple, la volta a Espanya, després de la volta a Espanya que jo vaig guanyar, la segona que era que vaig fer segon, se'm apujava. Però era ja cap al final. Nosaltres si pinxava Fulanito o Sutanito, a mi, quin any era l'any que vaig fer? Ah, sí, l'any que vaig fer segon de, ai, quart de la volta a Itàlia, em volien fer portar, perquè no hi havia prou cotxes, i em volien fotre portar a mi un tubular, per si d'això dic, si jo vaig abans, vaig a la carrera abans que Fulanito, que és un crac, per vosaltres és un crac, però jo vaig abans que ell, ara. I no vaig voler agafar el tubulant no el vaig voler agafar perquè és una equivocació també perquè si demanes pinxo ho tenia claríssim i

una altra qüestió parlant d'aquesta contrarrellotge que et va servir per guanyar la vuelta quin tipus de corredor eres tu? contrarrellotgista? anaves bé a la muntanya?

eres complet? jo no tenia un d'això que digués amb això em va dinar. La muntanya que no era d'això, però de vegades les muntanyes que eren més dures, passava molta gent que deien que eren escaladors. Jo era, em deien aquests motors de gasoil, saps? Un dièsel. I mica, mica, mica, mica, amb aquelles que eren pujades llargues, em anaven bé. O els altres els anava malament, no sé. I sí, arribava moltes vegades, arribava abans que un d'aquells que deien que eren escaladors. Un corredor molt complet, sí. Sí, jo penso que quan estava bé era un corredor complet. L'any que vaig arribar a Manresa, perquè també vaig ser més burro que la monyeta, vaig tirar més que no pas els altres. I no portava ningú del set o vuit. Corredors que estàvem allà, no n'hi havia cap més del cas. Tu imagina't si pinxo, bueno, no vaig pinxar, i jo hasta me'n recordo que amb una pujada que llavors el merda agafava segons, jo vaig passar segon i tot per la pujada, que allò per esprintar, no sé què, però. No sé si era la ilusió d'arribar a Manresa, no sé, i jo, encara que el perdés, jo no patia per perdre-lo, perquè ho sabia que el perdria.

Mira, fem una cosa, anem cap allà a l'altra banda, que hi ha una foto que m'agrada molt, però mentre estàs em vas explicant això que deies. Això de Manresa, que era una vuelta? Sí, és una etapa de la vuelta de l'any 73. Doncs va, explica'm què va passar amb aquesta vuelta, perquè el dia abans es va arribar a Barcelona i el dia següent s'arribava a Manresa. No, no, no. Ui, encara fèiem cap a la part de Girona. Però aquí hi ha l'anècdota de la teva dona, que encara no era la teva dona, de la

Isabela Montmerc. Explica't, fa. Sí, bueno, quan érem a Barcelona, jo li vaig dir, perquè encara fèiem dues etapes, Després feiem dues etapes. Jo ja feia dos o tres dies que portava el líder. Vaig portar el líder cinc o sis etapes, ja no me'n recordo. Però li vaig dir que baixés a Barcelona si podia amb el seu pare, perquè vam haver d'agafar el tren. Resulta que sí que va baixar. Llavors li vam donar el ram de flors perquè el Maldonés, ella, va donar el ram de flors. Però el que jo vaig trobar raro, que també. Avisessin el maire que es posés allà i el maire li va dir unes paraules a la meva dona que jo era un bon corredor i una vella persona. Bueno, que jo he fet de tot, a mi no he sigut bo i dolent. Però em refereixo que no és que tinguéssim un contacte amb el Merc, molt d'això. Veus el López Carril? Sí que sempre parlava amb el Merc. I llavors moltes vegades ens explicava coses del Merc. I jo és que m'ha agradat sempre el Merc. Encara que guanyes tot i no vulguis deixar guanyar els altres, jo penso que és lògic no deixar guanyar, si pot. Perquè és clar, si a tu et deixen guanyar una carrera, quina dissatisfacció pots tindre tu de guanyar? Jo he guanyat això perquè m'han deixat? Doncs no. Però escolta'm, amb el Merckx parlàveu molt, i també durant les etapes. Sí, però jo no parlava gaire amb el Merckx, però com que me'l mirava, jo estic inclús en una etapa, la penúltima etapa d'aquella volta, que jo vaig fer quart, un de l'equip del Merckx, no em devien veure com un tio que de vegades no el traguen, a mi em tragaven aquella gent, i hasta un altre del lloc, oh. Que ha passat ayer i que a tu molto forte em va dir un corredor del Merck. I jo li vaig fotre un paper com si, saps, no sé, i ara ho penso, o sigui, que el tio et volia animar de que, o sigui, que havies fet una carrera fantàstica. Sí, sí, un corredor. I el maire també m'ho va dir. Diu, és que tu també estàs molt fort. Perquè jo li vaig dir que ell sempre és fort, sempre és fort. I ell em va dir, oh, atenciona, en què té fort, eh? Tu, molt fort també.

Mira, allà hi ha aquella foto que se us veu parlant amb el Luis Ocaña, que el Luis Ocaña tenia una fama de tenir

pocs amics aquí a Catalunya no el podíem veure però en canvi tu a mi perquè em digués que jo havia sigut un corredor que els hi va dir a França que com si jo m'hagués servit del que ell atacava o del que ell no atacava però com que jo no em vaig quedar enlloc. Doncs jo havia d'aguantar, només. Jo no he sigut mai un corredor d'atac. Si no m'ho han dit, per exemple, el Pero moltes vegades m'ho deia. I les vegades el Pero, com que sabia més o menys com jo anava, pues algunes vegades li havia fotut cas i havia guanyat hasta els Lagos en Ol, vaig guanyar l'etapa dels Lagos en Ol. Que tampoc era una cosa per guanyar jo. Doncs vaig marxar i amb el Pere i un altre corredor que venien després de mi, els hi vaig fotre cinc minuts. Que això poden hauria de dir, però bueno. No, no, digueu, digueu.

Però et deia això perquè abans em deies que tu amb la canya reies molt. Bueno, perquè m'explicava coses

de la seva dona. Jo que sé, coses que no treuen cap a res. Però me'ls explicava, bueno, coses. Això mentre corrieu, eh? Sí, sí, sí. És que jo no li tenia cap malícia. Si jo, per exemple, em vaig aprofitar, té raó, ell va atacar diverses vegades. També ho va fer el López Carril, amb això d'una verge, amb una pujada d'una verge, que a Locanya precisament es va quedar i allà havia d'haver vist que no estava bé del tot. Tant el López Carril com jo el vam deixar tirat aquella pujada i llavors jo vaig quedar a segons de guanyar la volta. Perquè també amb el Kuiper, que el Kuiper estava allà, el Kuiper va tenir una pega amb la bicicleta al començar la pujada i amb el Kuiper també li vam fotre una d'això, però després el Kuiper a la contralògia no va anar bé. I en canvi jo, al principi, no anava i jo pensava, o sigui, per almenys que foti tercer, que el quart ja l'he fet, per almenys que foti tercer de la volta d'això aquesta. I resulta. Que conforma, perquè és clar, nosaltres no escalfàvem, i com ara els corredors estan allà a mitja hora del que te pego, fent rodillos, per dir-ho d'una manera, pues nosaltres, que va allà asseguts, i ja em cridaran, arranco, i clar, a l'arrencar no anaves bé. I llavors, a mi que hi havia repatxons al principi, vaig fer aquells repatxons, i jo pensava, hòstia, no vas bé, no vas bé. I conforme vaig anar escalfant, llavors em vaig trobar cada vegada més bé, i després sí que ja vaig veure que anava bé, però clar, el Vélez tampoc, perquè el Vélez era el director de Nostra, i el Vélez tampoc em va dir res, diu, però hi havia una baixada, Per arribar a baixar la d'això hi havia una baixada, perquè primer hi havia una pujada i una baixada d'estar fora. Diu, no te la juegues porque vas bien. Vas veient, però com vaig veient? Clar, perquè tothom deia, bueno, tothom esperava que guanyés la canya. És que jo amb la canya li vaig fotre. Una vegada que el vam trobar a Montcaro, que anava sol, encara em va explicar que havia tingut panses aquí del disgust que jo li havia fotut. T'ho juro. I aquestes coses a ell no li donava importància i t'ho explicava. I esclar, llavors ens fotíem fora de viure.

Que bo. 80 anys, però tens molt bona memòria.

Vine cap aquí. Bueno, de memòria, perquè ara m'has dit, perquè moltes vegades a l'Isabel li he de dir, i això, com anava això?

Aquella foto que et deia que m'agradava molt. Aquí hi ha quatre ciclistes. Explica'm qui són aquests quatre.

Mira, aquí és l'Eddie Merck, el Bataglín, que havia passat de mater a professional aquell any. I el Gimondi. I aquest d'aquí deien que era el el deixós, com es deia ara. Bueno, un del cas, però no jo. Però ets tu. Però soc jo. Aquesta pujada era una pujada que tenia. Però és que ara tampoc em surt la del De Sop. Però això era el Giro, eh? Això és del Giro, sí. Això és del Giro, i si d'això el Lozano. No, no el Lozano. Bueno, que era un altre del cas, que no era jo. Això els periodistes, que diu que no s'equivoquen mai. S'equivoquen molt, aquests periodistes. Per això, que aquí, com que no em coneixia ningú, I vaig arribar amb els de davant. A part que el Fuente encara anava més de davant que nosaltres, perquè era una etapa molt dura de muntanya. Jo les pujades no ho passava bé, però les aguantava. Aquestes pujades que eren llargues, les aguantava.

Home, aguantar darrere d'Eddie Merz, de Batallín i de Felice Gimondi, no aguantava tothom. Clar, el giro vas fer quart, el tour vas fer onzè, a la vuelta vas fer primer.

Onzè perquè vaig perdre, amb una pujada que és d'un particular, quin és el Puig de Dom, pot ser? Pot ser, pot ser. Doncs el Puig de Dom, de 5 km, vaig perdre 5 minuts. Què va passar? Jo anava al 9 de la General, i jo estava content perquè, bueno, fred els 10 primers, ja m'està bé. Però allà vaig perdre, bueno, perquè jo ja, com deia l'Inares, tinc tot això pleno de coses roges, perquè tot el teu cos ja no funcionava, saps allò que el d'això dels cotxes. Llums vermells, perdó. Llums vermells, doncs llavors ell deia, tengo todo el desto rojo. I això tenia raó. Si no hi hagués hagut aquella pujada tan forta, podria aguantar, però vaig petar. També com te deia,

vas fer quart al Giro d'Itàlia, 11 al Tour, a la vuelta vas guanyar la del 76, ara fa 50 anys, i després al cap de dos anys vas quedar segon per darrere del Bernard Inol.

D'un dels millors jugadors de totes les èpoques. Sí, perquè va guanyar cinc tours. A més a més, va guanyar un Mundial que hi havia una pujada forta, però no molt llarga, eh? Els va anar deixant d'un en un. Ara, una volta, una fora, una volta podíem deixar-ne dos, i va arribar sol a la meta, tio. Cuidado, eh? El Inol, cuidado. Ah, però tu has estat amb els millors de la història, eh? Sí, però. Lluny d'ell, no, és que si és així, no tenia jo el d'això per poder-lo guanyar, o sigui, no l'hauria pogut guanyar mai, amb una persona d'aquestes tan alta i benet, tots aquests, el Merc, són una sèrie de cursos que tenen alguna cosa més que jo, o sigui, no arribava jo a l'alçada d'ells. Que jo al principi, no sé, si no m'hagués conformat tant, però bueno, no és això tampoc. Faltava una marxa. Escolta'm, abans d'acabar,

ara que et parlo o et pregunto pels millors de la història, què et sembla Tadej Pogacar? Està al mateix nivell que l'Eddie Merckx? No?

Jo sembla que pujant podia millor que Lady Merck. Lady Merck, segons quines pujades, vam al, no sé, al Blue House, també, no, aquell era, bueno, no ho sé, una pujada que, perquè vam fer una etapa el dematí, nosaltres veníem de la Volta a Espanya i el Merck, ah, i el Fuente estava com una moto, i el Merck el volia seguir i no podia, i es va rebentar, perquè, clar, El Fuente tenia una forma de pujar, o sigui, allà amb el canvi anava fent rescà, fotia ra-ra-ra-ra-ra-ra, clar, que fotia el plac gros per pujar, només t'haig de dir això. I el Merc també el volia seguir i la va cagar, i el Fuente va marxar sol, I després el Lassa va fer segon d'aquella etapa. Però no sé que es va passar a la tarda, que l'Almer es devia emprenyar i dir, això no pot ser, i es va fotre de líder l'Almer. Però el Fuente va agafar el líder, eh? I el Fuente va estar a punt de guanyar una volta, però amb l'Antón, que era el director, si hagués sigut el Vélez igual.

Però l'Antón el deixava fer amb el Fuente. I va començar a ploure. I el Fuente li deia a l'Antón, tu tranquilo Antón, que hoy voy a coger 7 minutos. I l'emprenyava perquè hi hagués dos del cas a davant. Ell volia ser el primer. I no sé què llavors va passar, es va posar nerviós, no sé què li va passar, i en vez de guanyar el set, els va perdre. I encara quan va arribar, Bueno, el massagista li va mirar les pulsacions i estava a rebentar, bueno, estava tan d'aixòs que estava a rebentar de les pulsacions i el van haver de calmar i no sé què. I després encara els va dir als periodistes italians, io. Yo tengo una morada como ésta, que vivía en una casa que se portaba un alz. No sé si era una iglesia o no sé qué era. I resulta que encara va guanyar dues etapes el tio, però aquella volta la tenia guanyada si haguessin anat bé. I el Merc també, en una altra ocasió que també hi havia un italià que anava molt bé, anaven amb el López Carril i quatre o cinc tios més al Merc. I va amb una cruïlla, que devia ser allà on estaven el seu hotel, i d'això hi havia el massagista del Merc i no sé què li va dir. O sigui, li va dir que perdia el líder. I el Merc, no sé d'on va treure les portes,

ens va deixar tots tirats i per 17 o 18 segons va guanyar el giro. Podríem, d'històries del MERS, en podríem explicar durant dies. I de vegades, no sé, per fer demostracions, abans es fotien demostracions d'aquestes, no? Atacaven aquests nanos, que potser no és això, perquè als corredors els deien, corredor i dir merda, d'on ve, d'on ve, que no sé què. I el MERS de vegades posava 4 o 5 quilòmetres a tope, i llavors el Vitor s'hi va dir. No, bruta bèstia, i ara tothom li diu en bruta bèstia, des d'aquella, això era del 73, imagina't tu, el Vitossi, perquè esclar, el Vitossi era un tio que marxava bé, i llavors quan va parar el mer, diu, bruta bèstia. I ara tothom li diu, amb aquest el d'això que guanya totes les carreres de ciclocross, també li diuen, com que també és una bèstia. El Van Der Poel. El Van Der Poel, però també li diuen Bruta Bèstia, però la Bruta Bèstia ve de l'any 73, tio. De Lady Merckx.

Josep, escolta, m'ho he passat molt bé, ho hem de deixar aquí perquè si no ens allargaríem molt. No, ja ho pots anar retallant el que vulguis. No, ho deixarem tot sencer, que ha estat un plaer. Res, convidem a la gent que vinguin a veure aquesta

exposició aquí al teu poble. Bueno, ara saps què passa? Que això hi ha gent que ja els agrada, però si han d'estar allà, si jo no els hi puc explicar, jo hi vinc cada dia que obren, jo hi vinc. Perquè llavors. Si un vol saber més o menys d'això, l'altre, i com que tot està allà amb aquells retalls, llavors els explico més o menys d'això. I si és un tio que diu, bueno, jo ja ho he vist més o menys, també m'està bé.

Doncs res, moltíssimes gràcies per haver-nos explicat, per haver-nos acompanyat, i felicitats, encara que sigui 50 anys tard, per aquella vuelta.

Gràcies a tu, perquè també estic molt content que hagis pujat, perquè ja ens coneixíem d'un altre puesto.

Sí, que aquell dia em vas dir, no em facis parlar gaire, que a mi no m'agrada, i avui m'has dit el mateix, i si et descuides.

Bé, tens tota la raó, però perquè ets un tio molt clar i de sol, i em sento bé al costat teu. Saps què farem ara?

Ara acabem l'entrevista, però m'ensenyaràs una cosa que és el que m'ha agradat més de l'exposició, que aquí surtin els de la mig món de Súria i els de la Bona Vista de Manresa, que els coneixes bé. Anem a veure aquesta gent? Sí, i tant. Doncs amb això ho deixem. Josep, moltes gràcies. Gràcies a tu.

Tanquem aquí el 23è Radio Volta de la temporada. Conversa molt llarga amb el PSA, més enllà del que vam enregistrar, tocant molts temes que no han entrat, com per exemple la seva admiració per la Paula Blasi, quan fèiem repàs dels catalans, dels poquets catalans que han guanyat una gran volta per etapes. Ho deixem aquí, ara uns dies sobre el terreny, seguint la vuelta, a veure què pesquem. La setmana que ve, més Radio Volta.

Cataluña Audio. Son fotos.