Pol Morillas: "En moments de polarització, el centre s'esfondra"

Pol Pol Morillas, que fa estona que espera, és el director del Centre de Recerca i Relacions Internacionals del CIDO. Pol, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Quina anàlisi en fas tu de la derrota dels democristians alemanys? Bueno,

la gran lliçó és que el centre s'esfondra en moments de gran polarització del debat polític i sobretot quan té a veure amb qüestions migratòries, se'n beneficia l'extrema dreta. I quan són temes relatius a l'agenda social, a l'habitatge o a preocupacions sobre l'estatus de vida, veiem que a Berlín, per exemple, és Berlín qui capitalitza. Per tant, el centre tradicional s'esplondra perquè el debat també està molt més polaritzat en temes on hi ha altres partits que se'n beneficien.

Ara mateix, diguéssim, creus que el que està passant a Alemanya és extrapolable també a altres països? Ho veiem també a França, com Macron està intentant també capitalitzar, d'alguna manera, el que és el estar, o sigui, anava a dir, el sistema, diguéssim, el que és els partits més tradicionals. Això pot passar també a Espanya, per exemple?

Depèn molt del sistema polític de cada un dels països. En clau francesa, el que determina sobretot l'ubicació dels diferents partits, les seves propostes i a més, són les eleccions presidencials. De l'any que ve. Allà és un sistema a dos voltes i, per tant, el primer diu que es vota amb el cor i el segon es vota amb el cap. És a dir, quan queden dos candidats es tria no només el que t'agrada, sinó el que menys t'agrada. Per tant, això determina molt com s'acaba configurant el mapa polític. El que és cert és que a França, per primera vegada, Hi ha una sensació que aquest cop sí, Le Pen té moltes possibilitats de guanyar perquè a les enquestes amb qualsevol altre candidat davant surt guanyador. Això sí que seria un canvi fonamental, no només a França, sinó també al conjunt europeu, el tenir França amb una presidenta de França. D'extrema dreta. En els sistemes parlamentaris, com és l'espanyol, però l'alemany i de més, hi ha una fragmentació molt gran del vot, i per tant, com deia abans, els partits tradicionals, que abans s'ho enduien gairebé tot, doncs ara tenen moltes més opcions de dreta i d'esquerra, i de fet aquí a Espanya és una mica una excepció, perquè els blocs de dreta i d'esquerra s'articulen entorn als dos partits tradicionals, fins ara com a mínim. El PP a la dreta i el PSOE a l'esquerra. Això és una mica una excepció dintre d'Europa, on hi ha molts països que aquests partits tradicionals ja han estat superats per les seves, diguem, per els nous partits,

ja siguin més a l'esquerra o més a la dreta. I en aquest escenari de tensió creixent entre l'europeu també i Rússia, Espanya quin lloc diries que ocupa?

Espanya ha volgut tenir una política exterior, i la té, molt assertiva, diguem. Últimament aquest govern té un posicionament molt culpable pel que fa a la guerra d'Ucraïna, pel que fa a la guerra de Gaza, a l'Iran, amb la confrontació als Estats Units per la despesa d'enfenses. Ha tingut una posició molt clara. I davant d'això. El que fan altres països moltes vegades és intentar aprofitar les divisions dins d'Europa perquè hi ha menys potència internacional. Intenten, i Roche és un exemple evident, però també li agrada a Trump aquesta manera de fer, és que com més divisió hi hagi dins de la Unió Europea, més favorable són els seus inversos, que és un bloc comercial desunit, una defensa. Poc estructurada o poc coordinada entre tots, un mercat únic que no s'acaba de completar, unes lleis de control tecnològic que no tenen prou força, i això és el que països com, a dia d'avui, Estats Units, amb Trump, però també Rússia, sens dubtes, beneficien molt. I aquí és on s'ha jugat. La qüestió respecte a la migració, i en el cas nostre, la crisi de Ceuta té darrere aquesta, en bona part, voluntat de divisió i de confrontació per temes migratoris.

És a dir, això de Ceuta realment pot desestabilitzar del tot el govern de Sánchez, diries, Pol.

Home, jo crec que és una crisi molt important. A veure, hi ha el plànol de la gestió interna, que això no em correspon tant a mi valorar-ho, però el que és evident és que hi ha molts països, moltes forces polítiques de fora d'Europa que volen aquesta gestió. Visió, aquesta imatge de la Unió Europea dividida amb els temes migratoris i que alhora, i això ho diu la pròpia estratègia de seguretat dels Estats Units, no ho dic jo, no és una opinió, sinó que és un document oficial que ho diu, que les forces que més es capitalitzaran d'aquestes Unions Europees són les forces patriòtiques, en altres paraules. L'extrema dreta, que pot suposar un revolució per la Unió Europea que fragmenti de tal manera la Unió Europea que els Estats Units sempre tinguin en la Unió Europea un actor secundari respecte a la seva posició internacional. I això és una voluntat escrita i, per tant, totes les eines a l'abast per aconseguir-la seran bones i la migració és probablement la més eficient de totes.