Polèmica pel vídeo del Gremi de Restauració: "Estem cansats del paternalisme del govern"

Bé, estem a les portes de la campanya electoral, en què parlarem. Tots els electors estan jugant les seves cartes i sovint amb formes o mitjans que són més polèmics o provocatius. Un dels últims a fer-ho ha estat el gremi de restauració de Barcelona amb un vídeo que ha penjat a les xarxes contra la prohibició de fumar a les terrasses de bars i restaurants.

El de la derecha, el de la camisa vaquera.

Tatos. Barón, 30 años, diseñador gráfico. Ara el vídeo, que sembla més un curt que un vídeo de xarxa, s'hi ve una suposada ministra de Sanitat amb un col·laborador i van seguint un jove a través de les càmeres al carrer. Paul Forada, bon dia. Sí, és com si fos pràcticament

una pel·lícula, eh?, en què la policia està seguint un delinqüent, el noi, finalment, s'asseu a la terrassa d'un bar a prendre un cafè i s'encén una cigarreta. Alerta!

Y aleshores, com si fossin agents antiavalots, apareixen uns sanitaris, vestits amb els seus equips d'autoprotecció, que li treuen la cigarreta com si es tractés d'un artefacte.

I al final. La reunión con la asociación de pacientes. Qué pereza. ¿Qué quieren ahora? Tratar el problema de las listas de espera de los hospitales.

Al final, la suposada ministra i el seu col·laborador, des d'un terrat, fan mofa d'altres reivindicacions del sector sanitari i la ministra ho celebra tot plegat fumant una cigarret. Què us ha semblat? Pau.

A mi, mira, d'entrada m'ha sapido greu perquè el David Solans, l'actor que hi surt, és bastant col·lega i, hòstia, m'ha fet molta pena que surti en aquest anunci, però bueno, més enllà de la broma. A veure, l'argument del Gremi és que hi ha problemes més grans que un projecte que, per cert, encara no és una llei, no? Però el tabac causa a Catalunya unes 10.000 morts l'any, que això és aproximadament una mort cada hora. Per tant, invocar el col·lapse dels hospitals per no regular el tabac és, de fet, oblidar precisament que els hospitals estan plens també per culpa del tabac. Aquest alarmisme, per cert, tampoc és nou. El 2010 recordareu que la patronal de l'hostaleria va pronosticar una caída del 10% de les vendes i la pèrdua de molts llocs de treball i les 10 plegats d'Egipte, però al final els estudis van trobar que no hi havia cap reducció de la despesa de les llars en bars i restaurants. Però la pregunta que a mi em ve al cap, al moment de veure aquest anunci, és que. Potser sí que cal un gran germà de veritat en el gremi, però que sobretot vigili les pràctiques explotadores dels empresaris. És a dir, l'hostaleria va tenir el 2024 el salari mitjà més baix de tota l'economia, 17.000 euros aproximadament, que és un 40% per sota la mitjana. El 2023-2024 van rebre el 21% de les sancions d'inspecció de treball i és el sector amb més hores extres sense pagar, que són més de 300.000 cada setmana. Per tant, sí que cal un gran germà. Que vigili les terrasses, però sobretot per vigilar les pràctiques explotadores del gremi i, per tant, si creuen que hi ha coses millors a destinar els recursos que exigir-los que la gent no fumi les terrasses, doncs, bueno, els podrien dedicar, per exemple, a pagar una mica millor els seus treballadors i treballadores que pagant una misèria i els exploten de mala manera. 300.000 hores extres cada setmana.

Toni, o Sara, si vulguis. Sara, Sara.

Sí, no, jo estic totalment d'acord amb el que deia el Pau, a més a més amb molta claretat i incontundència. Per mi aquest vídeo és perillós, és aberrant i és irresponsable perquè presenta com una persecució al que en realitat és una política de salut pública, que per cert és una iniciativa legislativa que ha caigut també amb la caiguda de la legislatura. Però al final la prohibició de fumar a les terrasses no pretén perseguir fumadors ni criminalitzar cap conducta de tipus individual, sinó que el que pretén és evitar que les persones que no fumen hagin de respirar el fum dels altres. Vull dir que la llibertat individual no pot estar damunt del dret a la salut de la resta dels ciutadans. I també em pregunto el gremi de la restauració també s'ha de fer càrrec dels seus propis treballadors, no? I ho dic perquè els cambrers estan permanentment exposats en aquestes terrasses al fum i no tenen la llibertat de marxar com podria fer un client, sinó que ells tenen l'obligació de treballar allà i hi ha un estudi de l'Agència de Salut Pública de Barcelona d'aquest mateix any. Que conclou que el 85% de les terrasses analitzades es detectava que hi havia nicotina ambiental. Per tant, això vol dir que hi ha molts cambrers que estan exposats a un ambient que pot ser perjudicial per la seva salut. I després ja plantejar aquesta falsa dicotomia contra posar la lluita contra el tabaquisme amb la lluita contra la reducció de les llistes d'espera. Em sembla que s'alimenta una antipolítica que justament en plena campanya electoral és molt perillosa. I jo li demanaria també al Gremi que prengués com a referència altres països, per exemple Suècia, que va prohibir fumar a les terrasses l'any 2019 i que en aquests moments és el país que registra una menor taxa de càncer de pulmó. Hi ha altres països que tenen una política restrictiva. En aquest sentit, com és Latònia, que només es pot fumar en determinades zones en algunes terrasses, però és que Bèlgica l'any 2027 també té previst prohibir fumar a les terrasses. Per tant, no és que s'estiguin inventant res els polítics a l'estat espanyol, sinó que s'estan prenent d'exemple altres països que han fet una política que els ha donat uns redispositius.

Toni, a veure, jo soc fumador. Soc fumador, i no em sembla malament que s'intenti restringir els llocs de fumar, i no som els únics. I m'agradaria que les alternatives tinguessin millor tracte. Ara, Sara parlava de Suècia, a Suècia hi ha un 5% de fumadors, perquè els parches de nicotina funcionen, i aquestes coses que es posen a la boca, que ara no sé com es diuen, també funcionen i s'ha reduït dràsticament. Dit això, No sabia que el Gremi ha entrat en campanya electoral. Per què fa el vídeo aquest ara, quan la llei no només no entra en vigor, sinó que ha decaigut, o sigui que es tindria que tornar a posar en marxa.

Mira, tallo, com sempre, Toni, perquè fes una pregunta i crec que la pots respondre directament al director del Gremi de Restauració de Barcelona. Roger Pallarols, bon dia. Hola, bon dia, com estàs? Per què ara aquest anunci, Roger?

Bé, nosaltres no hem convocat, com tothom sap, les eleccions. Era un debat que estava a l'agenda pública. No és la primera vegada que hi és. I creiem que és necessari que totes les visions sobre l'assumpte es posin sobre la taula. I el fet que hi hagi campanya electoral. Encara ho alimenta més, perquè al final és un moment en què els partits polítics tenen el deure d'explicar a la ciutadania, també als empresaris, quines són les seves propostes sobre els temes que preocupen. I per tant, ens sembla oportú, malgrat no haver estat nosaltres qui hem convocat les eleccions, com tothom pot compartir. Aquest anunci qui el paga, Roger? Home, evidentment el paga el Gremi de Restauració de Barcelona.

És una anuncia que està molt ben feta, és a dir, que ha costat molts recursos, no?

Bé, bueno, nosaltres tenim una certa tradició de fer la nostra posició amb diferents productes, intentem fer les coses ben fetes, intentem sobretot explicar de què va el tema, no? Al final aquí he escoltat algunes opinions abans que hauria de venir al plató per contestar-les totes, no?, perquè han intentat fer un recorregut. Que moltes d'elles o totes elles es poden rebatre. Al final això va d'explicar dues coses, no? I les dues coses jo crec que són molt interessants en un estat com el nostre. Primer, quins són els límits? Quins són els límits del poder públic en la governança de la vida doméstica? El tema del tabac és el primer tema que tots ens hauríem de plantejar. La majoria de ciutadans, la immensa majoria, n'estem molt cansats d'aquesta actitud paternalista de l'administració. L'administració no té per deure regular la vida dels adults. L'administració té per deure servir els objectius importants que tenim com a ciutadania que només ho podem organitzar des del poder públic. Per tant, penso que és el primer debat important que s'ha de posar sobre la taula i si em manifesto que jo crec que. L'administració té límits i que ha de tenir límits en regular la vida dels adults. I l'altra cosa sobre la necessitat o l'urgència o la importància. Al final, contraposar reptes importants que hi ha sobre la taula en matèria sanitària. En altres coses, com és el tema de permetre o no permetre fumar a l'espai públic,

perquè al cap i a la fi estem parlant d'una terrassa que està a l'espai públic, també la gent no s'ha de fer trampes. La restauració ja és un espai sense fum. La majoria de l'aforament, més del 80% de l'establiment, que inclou l'interior i l'exterior, ja és sense fum. I estem parlant de l'aire lliure, de quelcom que està permès a Espanya, que està permès a Catalunya, que està permès a Barcelona, i que em sembla que això el que fa és allunyar molt l'atenció de reptes que sí que té el sistema sanitari, i que m'agradaria que ens diguessin en què ha millorat aquests reptes del sistema sanitari en aquests anys que portem de legislatura. Per tant, et diria que no fem trampes, que em sembla que és un debat que sempre es planteja de manera molt tramposa. Al final s'han de posar límits a la regulació de la vida de l'adult. L'administració té una sèrie de prioritats que crec que tots compartim que s'han d'abordar, i em sembla que no es pot fer trampes en un sector com el nostre, que al cap i a la fi ni promou ni deixa de promoure que es fumi. El que fa és permetre que en un espai que està a l'aire lliure, qualcom que és legal Espanya es pugui produir, i que al mateix temps també s'ha de dir que es produeix en plena normalitat i en plena convivència.

Aquests debats, moltes vegades enverinats a l'opinió publicada o a l'opinió pública, ho resol el carrer. I quan te'n vas al carrer, quan te'n vas a les terrasses, te'n adones que els ciutadans adults convivim amb molta més convivència, i valgui la redundància, i amb molta més capacitat de respecte que el que a vegades sembla quan es tracten aquests temes en el Parlament, en el Congrés o en diferents espais de debat públic. Què diuen els que diuen que vostès estan fent de lobby de la indústria del tabac? Bueno, poden dir el que vulguin, no? Al final el que està. La ciutadania adulta i compromesa. Nosaltres no tenim cap mena de vincle amb la indústria tabacalera. El podríem tenir perquè, que jo sàpiga, no és il·legal això a Espanya, però no és el nostre cas. En tot cas, sempre ens hem oposat a aquesta proposta que, com tothom sap, no és únicament amb aquesta llei que ara ha decaigut. Perquè el Pedro Sánchez, el president del govern, ha convocat eleccions. És un debat que, de manera recurrent, ha anat apareixent a l'opinió pública. I s'ha dit, i deixem que ho afirmi, aquest mantra constant que el sector de la restauració va alertar de les conseqüències gravíssimes de la llei del tabac el 2010 i que no va succeir res. Les dades no són així. El 2010, només a Barcelona, perquè ens en fem una idea, hi havia 2.500 terrasses, només 2.500 terrasses.

Va ser prohibir el tabac als interiors i van passar en un any a tenir el doble, a tenir 5.000 terrasses. Per tant, és evident. Que les terrasses es van convertir en el refugi dels clients fumadors i és evident que les terrasses van servir perquè els pronòstics dolents pel funcionament d'un sector tan important a Catalunya o Espanya com és la restauració no es compleixin. Per tant, m'agradaria que hi hagués una mica més de rigor i de veritat, sobretot en les coses que es diuen. Perquè al final també estem parlant del respecte a una indústria, una indústria que aporta moltíssim en el dia a dia de la productivitat, de l'ocupació en el nostre país, i em sembla que moltes vegades coses que preocupen aquesta indústria.

Sí, però potser que en 50.000 morts anuals atribuir-los el tabac.

Això compartirà vostè, que no té res a veure amb la indústria, no? Escolti, jo quan li deia que els ciutadans són adults, ho són en tots. Aquí no.

Però aleshores, per exemple, deixem que li posi un altre exemple totalment diferent per entendre també la seva posició. Aquells que diuen que cal tolerància zero amb l'alcohol al vehicle, que la policia acabi no permetent ni una copa d'una cervesa a l'hora de conduir. Vostès estarien també en contra d'aquesta mesura?

Bueno, jo diria que això s'ha pronunciat molta gent que té unes dependències de mobilitat molt majors a la que tenim a la ciutat de Barcelona, on la mobilitat està més garantida per mitjans no privats, però és evident, diguem-ne, que les taxes d'alcohol permeses a dia avui a la circulació són baixíssimes. És un debat que estava afrontant el Congrés o el Govern, no recordo exactament qui ho estava afrontant, però és evident que les taxes són molt baixes i que hi va haver reacció de persones que tenen molta dependència de la mobilitat privada en el territori, aquí al voltant de casa nostra, al voltant de Barcelona, que suposaven aquest enduriment, no tant perquè millorés substancialment la conducció, sinó per l'impacte que tenia en desincentivar la mobilitat que tenia per l'ús de cases rurals, de restaurants del territori, que veien això com una amenaça més seriosa de la que ho podem veure i tothom ho encendrà a la ciutat de Barcelona.

Però vostè això no estaria en contra, diguéssim, d'eliminar que hi hagués una taxa permesa del qual?

Bueno, si el tema en concret, que jo crec que no anava per aquí, és que aquesta reducció d'aquesta petita part que es permet garanteix el 100% de la seguretat, doncs fins i tot podria estar d'acord, però no crec que anés per aquí. Jo crec que anava més en aquesta deriva prohibicionista en la qual estem instalats, que avui és això, demà és una altra cosa. Jo crec que al final, a l'hora de regular les coses, s'ha de ser molt curós i s'ha de ser molt prudent i s'ha de saber que regulem la vida de la gent adulta. I al final, quan parlem de temes com el que estem parlant nosaltres, aquí no es pot fer trampa de manera continuada. No hi ha ningú que no sàpiga que el tabac és dolent. No hi ha ningú que no reconegui els efectes nocius del tabac. Qualsevol persona fumadora ho sap. I malgrat això és una persona adulta que pren una decisió. I crec que acompanyar a les persones adultes a que en prengui una altra davant d'un hàbit que és tòxic, que és dolent, que tots ho sabem, és una. Si controlem amb aquesta manera de governar, que té bastants palmeros, al final ens diran el que hem de menjar i quan. I jo penso que hem d'aspirar a ser ciutadans lliures, ciutadans adults, que prenem les nostres decisions, algunes són encertades i altres no, i que tenim el deure d'exigir que l'Estat s'ocupi de les autèntiques prioritats i no. Però la salut per vostè no és la prioritat? Aquestes 50.000 morts l'any no? I tant que ho és. Però és que la salut té a veure amb les 850.000 persones que estan en una llista d'esfera. La salut té a veure amb unes condicions dels sanitaris que estan permanentment sense atendre. La salut té a veure amb moltes coses que estan molt lluny del funcionament ordinari d'una terrassa.

Hi ha qui diu que aquest anunci també alimenta l'antipolítica pel paper que juga la ministra. Vostè com ho veu? Què respon a aquesta crítica?

Bueno, això són els que no els agrada que hi hagi opinions diferents a la seva en l'espai públic. Sí, és una manera bastant habitual d'atacar per part d'alguns. Ho hem vist amb la reacció de la ministra. A la ministra aquests dies, que ha reaccionat el nostre espot podria haver reaccionat de diferents maneres. La respectuosa, que és dir, escolti, hi ha uns ciutadans a Espanya, a Barcelona, en aquest cas, que tenen una posició diferent a la que jo he defensat, que no els he escoltat durant més de tres anys, però, escolta, que vinguin i que m'expliquin els seus motius. O la manera lamentablement habitual en alguns tarannàs, que és intentar que no hi hagi debat, negar que hi pugui haver opinions diferents, intentar trepitzar-les o desqualificar-les. Bueno, per mi això és l'antipolítica. L'antipolítica és estar en aquest costat del que alguns practiquen. Jo crec que el debat ha de ser lliure, els arguments s'han de poder exposar, s'han de poder exposar de manera tranquil·la, de manera respectuosa, i és el que jo crec que s'hauria de fer amb aquest tema o amb qualsevol altre, però sobretot amb un tema que afecta, com et deia, i sobretot els límits que qualsevol govern ha de pensar que té a l'hora de regular la vida d'un adulte.

Toni. Bueno, jo després de sentir-te, Roger, tinc que dir que fas demagògia i campanya electoral. Per què? Home, primer calificar de palmeros els que tenim una postura que entenem que aquest debat és interessant, però insisteixo, la llei ha decaigut. Després, home, la falta de coneixement per part del gremi, el qual em preocupa, perquè les llistes d'espera no són de la ministra, que per cert, a la ministra la poseu, vamos, com si fos una mena de gànster, I això sí, he d'aplaudir el seu assistent, que entre ell i el Villarejo tenen una semblança bastant interessant. Després, home, que diguis que el Gremi no té contacte a les associacions d'empreses tabaqueres com les té l'associació de cerveceros o les associacions de vi, és que és normal. O sigui, la Federació d'Hostaleria, jo he estat moltes vegades a Madrid en trobades que es fan conjuntament de la Federació d'Hostaleria amb tabaquers, cerveceros o la gent del vi. I després, no, i acabo. Dius que es fan trampes. Home, jo crec que el vídeo és una trampa, perquè insisteixo, insisteixo. Ara és el debat? Jo crec que no. Dos, és un debat que el tenim que tenir perquè diu, no, és que som gent adulta. Jo insisteixo, soc fumador i no em sembla malament. També vau dir que s'enfonsava el gremi de l'hostaleria, que s'enfonsava quan es va prohibir fumar en els restaurants i en els bars. Jo no l'hi havia enfonsat. I home, abans el Pau deia també un argument que m'he estat mentre tu parlaves i jo t'estava escoltant, però anava mirant una web que es diu, jo soy camarero. Home! Ofertes a Catalunya, a Barcelona, són per llogar-hi cadires. A lo millor, també aquí tenim un problema. Perquè, clar, pagar 12 euros a l'hora en un cambrer de ventos, home, bé, 25.000 euros l'any, treballant caps de setmana a un cambrer, bueno, no està malament. Hi ha una que m'afascina, que m'imagino que és una errada, diu salari de 2.099 a 2.100 euros. Dic, ostres. No sé si estaré en la banda ampla o en la banda baixa d'aquests salaris.

Mira, acaba de trucar i el vull saludar. Esteve Ferrandes, secretària de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya. Bon dia. Hola, bon dia. Què tal? Vostè dirà.

Bueno, era part d'acabar de comentar algunes de les coses que em sembla que heu estat parlant. La veritat és que ens va sorprendre l'operació, el vídeo aquest. Una mica també per la simplicitat dels arguments i per obligar el més important, que és la protecció de la salut de tota la ciutadania per sobre d'alguns interessos particulars i de suposades llibertats individuals. No qual cosa, també pensem que això s'ha de tenir molt present i evidentment en un moment en el que justament.

Per posar sobre la taula la dada. El tabac és la principal causa de mort habitable a Espanya.

Exacte. És la principal causa de mortalitat evitable a Espanya, amb gairebé 50.000 morts atribuïbles al consum actiu de tabac, però també a l'exposició passiva al fum del tabac. Estimacions xifren entre 1.000 i 2.000 persones que moren per malalties causades pel tabac, però que no són fumadores, sinó que han estat exposades passivament, i això és un impacte molt gran. A Catalunya parlem pràcticament de 10.000 persones. La bona notícia és que això va disminuint a mesura que va disminuint la propulsió de fumadors a la població i es fan mesures legislatives que propicien que el tabac sigui de ser un element normal a les nostres vides, que es tracta justament d'això, d'esnormalitzar el consum de tabac. Que només ens porta problemes de salut, econòmics, evidentment, i de dolor per totes les persones que han patit les conseqüències i per la societat com a tal. Per tant, el problema és gran i és un problema que s'ha evolucionat positivament, però que justament, per exemple, en el pla de salut que acabem de. D'aprovar té molt clar una estratègia de tabac zero i fer que la proporció de fumadors a la població disminueixi del 15% en

els propers anys. Vostè creu, senyor Fernández, secretari de Salut Pública de la Generalitat, que aquest anunci s'hauria de retirar? L'anunci?

A veure, això aniria segurament contra la llibertat d'expressió. Jo crec que l'anunci tindrà el recorregut que se li vulgui donar. No sé, no he comptat quantes visualitzacions té. Sé que han sortit contrapropostes des del mateix Ministeri de Sanitat, que em sembla que estaven sent més populars, perquè l'argumentació era molt més clara i més sensata que una ridiculització d'una mesura que és la salut pública i que ha de contribuir a la salut de tots els ciutadans, sense excepcions.

Queda clar. Esteve Fernández, secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya. Gràcies per acompanyar-nos. Moltíssimes gràcies. Què hi respon, senyor Pallarols?

Bé, és difícil respondre perquè ha parlat tanta gent i ja està, no? Això ho entenc, ho entenc, sí. Però és evident, diguem-ne, que, mira, jo diria que en molt pocs minuts és possibilitat que hi hagi un debat, no amb els actors que ha de ser, no tots ells, que no s'ha produït en tres anys i pico, on la ministra havia anunciat en dues ocasions aquesta iniciativa. Per tant, penso que això és un èxit, haver propiciat que es parli d'aquest tema i que tothom exposi els seus arguments. Com et deia al principi, evidentment aquest anuncio és una sàtira, no ho deia per la persona que m'ha seguit en la meva intervenció. És una sàtira, pretén ser una sàtira i planteja, com et deia, dos temes. Un, el tema de l'ordre de prioritats, i és evident que en això hi ha posicions molt defensables i molt diferents, i nosaltres pensem, jo penso, que l'ordre de prioritats, i penso que hi ha una immensa majoria que ho pateix cada dia, té molt clar on és quan té a veure amb el sector sanitari o amb el servei sanitari a casa nostra. I l'altre, el que deia, la regulació, on arriba el límit de la regulació d'un adult i on arriba la proporcionalitat. Al final, com et deia, a la restauració ni li correspon ni promoure ni deixar de promoure el consum de tabac. Això no és cosa de la restauració. A la restauració el que fa és brestar cervell a un punyón de ciutadans, adults, que alguns d'ells fumen. I aquests que fumen ho fan en un lloc que és a l'aire lliure, a l'espai lliure. I és allà a l'Espec Lliure on es produeix una cosa cada dia que només cal passejar per qualsevol carrer de la nostra ciutat i veure que es produeix, que és un espai de convivència entre persones diferents que tenen hàbits, que tenen gustos, que tenen formes de fer diferent. Jo penso que al final això és el que no hem de perdre de vista. Nosaltres vam fer l'exercici, crec que no ho ha fet ningú més, de saber què opinaven els clients de les terrasses. Ho vam fer amb una enquesta amplíssima del final 2021, principis del 22. I en aquesta enquesta el que ens deia el 90 i pico per cent dels encastats és que no veiem necessari endurir el marc normatiu que hi havia en relació al debat a Espanya i la vam fer aleshores perquè hi va ser un altre moment de debat sobre aquesta matèria i d'aquests que vam encastar, que era una mostra molt àmplia de més de mil encastats, 7 de cada 10 eren no fumadors. Per tant penso que abans d'abordar aquest debat s'han de tenir aquestes tres incògnites, no? Quins són els límits que té el governant a l'hora de regular la vida d'un adulte? On és l'ordre de prioritats i a què s'ha de dedicar l'administració pública? I, evidentment, què és el que pensen els clients afectats, que són els clients de les terrasses, que són els que més tenen a dir sobre aquesta matèria.

Gràcies per acompanyar-nos. A vosaltres, bon dia.

I ho han fet. El problema és la tècnica que utilitzes, és a dir, aquí hi ha una història que s'està explicant que apela a les emocions per captar l'atenció, generar record i sobretot per incidir en la gent de pública, com deia. En aquest sentit ha estat molt eficient, però també és veritat que col·loca en el gremi en una posició que jo sospito que generarà alguns anticossos. I també l'organització hauria de fer una reflexió sobre quin. Quina imatge vol que tingui la ciutadania del gremi en tant que representació d'un sector que és molt important, especialment a la ciutat de Barcelona. També és veritat que, com deia el Pau, és un gremi que al darrere té unes condicions laborals que són molt dures i que les proves estan allà. Però també és veritat que la pròpia administració que vol. Incidir prohibint el tabac a les terrasses. Jo hi estic molt d'acord. Jo no estic d'acord, per exemple, amb el Roger quan diu que no hi ha conflictivitat. Jo em trobo conflictes constantment quan reclamo el meu dret a estar en una terrassa i prendre'm un cafè sense que faci pudor tabac i que m'estigui contaminant. Doncs sí que és veritat que l'administració podria fer un debat sobre quins són els costos laborals en funció de la mida de les nostres empreses, perquè igual que l'IRPF té en compte quants ingressos tens i a mida que més en tens més pagues, doncs resulta que els costos laborals a les empreses no tenen en compte tot això. Deia que, per exemple, és un tema de prioritats. Escolta'm, paguem tot un ministeri perquè sigui capaç de fer moltes coses a la vegada. És a dir, el que diu el vídeo que o estàs per una cosa o estàs per una altra, jo no estic d'acord. Pot estar el ministeri o treballant per tot plegat. I, finalment, els adults. Estem plegats de prohibicions. Jo soc un liberal i per tant m'ha captat una miqueta l'atenció amb tot això. Però no és veritat que existeix la llibertat absoluta. Jo no puc anar amb moto sense casc. No existeix la llibertat. I això que si tingués un accident, el fet que porti o no casc no té a veure amb el tipus de conducció. És a dir, el tindria igualment, però no és el mateix tenir casc que no tenir casc. La societat és millor prohibint la circulació sense casc. I finalment, hi ha hagut una dada, perquè ell parlava del rigor, i jo soc un en defensor del rigor. De fet, tots els que estem aquí som uns grans defensors. I ha dit una dada que a mi m'ha semblat contradictòria, que m'hauria agradat preguntar-li, però ja ho farem en una altra ocasió. Deia que amb la prohibició del tabac als interiors van augmentar un 50% les terrasses, però a la vegada ha dit que el 80% dels espais d'interior i d'exterior són refugis del no tabac. A mi em sembla que aquí hi ha poc rigor. Em sembla sospitós. M'hauria agradat preguntar-li, però ja ho farem en una altra ocasió. Pau.

M'hauria agradat dir-li que l'any passat justament va denunciar que hi havia 51 supermercats, fixeu-vos en la notícia, que havien instalat taules i microones perquè els clients hi poguessin menjar. I ell considerava que es tractava d'un cas d'intrusisme. I reclamava amb vehemència. Que, com que aquests espais incompliren la normativa, l'Ajuntament de Barcelona havia d'intervenir sobre aquests establiments. Per tant, aquest senyor no està en contra dels límits, ni de la intervenció pública. Està en contra dels límits que li puguin perjudicar econòmicament al seu sector. Això per començar, perquè tots els liberals són iguals. Estan en contra d'alguns límits. La majoria de límits que són els que garanteixen les condicions de treball dignes de la majoria treballadora els la apelen directament. Això és mentira. Ha dit també regular un sector econòmic no és regular la vida dels adults. Senyor, el sector de l'hostaleria no és la vida de l'adult. De fet, calen més límits del poder públic sobre els poders despòtics del mercat. El treballador del sector, per exemple, no té eines per no passar fum. Per tant, està disfressant amb aquesta mena de discurs cunyat i aquesta retòrica buida, que m'hauria agradat, insisteixo, dir-li a la cara, no ho dic perquè hagi penjat, si li hagués dit amb la mateixa vehemència, que es disfressa de convivència a la imposició del fumador. Per cert, un parèntesi amb una dimensió de classe, que el vídeo no explica. El consum de tabac és més habitual entre les persones amb menys recursos i menys estudis, d'acord? I finalment, en la mateixa línia, s'entén que no es vulgui regulació ni límits, com deia, segons l'INE, perquè aquest senyor ha dit, aquí s'han donat dades que no es tenen fons, ja li dono les fons, segons l'INE, Institut Nacional d'Estadística, l'hostaleria va tenir el 2024 el salari més baix de tota l'economia. De tota l'economia. Aquest senyor que ha vingut a pontificar aquí sobre què han de fer les institucions valida 17.000 euros l'any, una mica més, 17.600 euros l'any, per una feina dura com és la de l'hostaleria, que és un 40% per sota de la mitjana. Una cinquena part de les inspeccions, perdó, de les sancions d'inspecció de treball, una altra dada, es van fer en aquest sector, d'acord? I recordo una altra vegada la dada de les 300.000 hores extres cada setmana. Per tant, límits, sí, molts més. Inspeccions, moltes més. Intervenció de les administracions en l'economia per evitar aquest sector explotador, moltes més. I cunyetismes, menys.

I qui fa les inspeccions, per exemple, a les empreses públiques? Perquè jo vull recordar que l'estat espanyol està enviant en AVE diversos treballadors i aquí ningú inspecciona la seguretat d'aquests treballadors.

Fantàstic, que els inspeccioni també. Ara parlarem de Rodalí. Ara parlarem de Rodalí. Sí,

jo només volia afegir que, de fet, segur que el senyor Pallarols està d'acord amb la intervenció de l'estat. Amb algunes coses, no? Bé, que va estar d'acord que rescatessin el sector durant la pandèmia. Per tant, la intervenció pública quan? Quan els interessa només, no? Quan els interessa segons ells que deu afectar els seus ingressos, que després es demostra que és que no. Que quan es va prohibir fumar als interiors dels restaurants i dels bars no ha caigut en picat el número de persones que van als bars i als restaurants i a les terrasses. I després, pel que fa al posar límit a la vida dels adults, bé, també s'ha de tenir present els infants. O és que li sembla bé al senyor Pallarols que hi hagi infants a les terrasses exposats al fum dels altres? Insisteixo, és que abans citava un estudi de l'Agència de Salut Pública de Barcelona que concloia que hi havia un 85% de les terrasses que hi havia nicotina ambiental. I després, tampoc li importen els seus propis treballadors. És que fins i tot és una política de salut pública que té en compte la seva salut. Perquè el senyor Pallarols també pugui anar a una terrassa i no empassar-se el fum dels altres que estan fumant i per tant que tingui un perjudici sobre la seva salut. És que al final és entendre que les polítiques de salut pública són en benefici d'absolutament tothom. I després, que les llibertats individuals no passen per damunt de l'exposició i del risc de la resta de ciutadans. I això també ho hem de tenir molt clar. I sembla que el senyor Pallarols no l'hi té. Jo crec que acabaran retirant aquest anunci. No perquè sigui una vulneració, perquè clar, abans el senyor Fernández deia que és llibertat d'expressió, sinó perquè és que se li acabarà girant en contra com un boomerang.