Polònia: està fent passos pels drets del col·lectiu?

Ja m'entens, el programa amb identitat LGTBIQ+, de Catalunya Ràdio.

Seguim parlant de persones que han hagut de marxar del seu país per poder viure la seva orientació sexoafectiva en llibertat. Ara, però, posem la mirada en Polònia. El passat mes de maig, Varsovia donava la possibilitat d'inscriure a les parelles del mateix sexe perquè es poguessin casar. S'estan fent passos a favor del col·lectiu LGTBIQ i més a Polònia. En parlem amb Micha? Grabarczyk, Hola, Michau, què tal, com estàs? Estic bé, gràcies. He dit bé el teu nom i cognom?

Sí, has dit molt bé el meu nom i cognom,

sí. Tu corregeix-me les vegades que facin falta, eh? Vull dir que aquí estem per aprendre i per millorar tot el que sigui necessari. I també ens acompanya l'Ània. Ajuda'm. Haberko. Haberko. Moltes gràcies també per ser aquí. Muchas gracias por invitarme. Y también nos acompaña el Christian, Cruel. Cruel. També, moltes gràcies també per atendre'ns i per venir avui aquí als Amantens. Deixeu-me dir un parell de coses, i és que el Mijau i l'Ània formen part de l'entitat FLG, l'Associació de Famílies LGTBI, i en Christian formes part de Panteres Grogues, també, no? Sí. I, com sempre, a totes les persones que passen pels Amantens, us preguntem amb quins pronoms voleu que ens dirigim a vosaltres. Con què pronombre és Christian? El. El. Ània? E-I-S-B. I-A-I. Doncs així ho farem i així ho respectarem. Michau, recordo que preparant l'entrevista prèvia et vaig preguntar si coneixies música LGTBIQ+, i tant tu com l'Ània em dèieu que gairebé és inexistent. Tot això m'ha recomanat Ralf Kaminski. Per què? Vale,

si pienso en la meva adolescencia, tampoco había tantas grupos que sí que podría anomenar como LGTB. Pero ahora sí que cosa ha cambiado y sí que me ha venido a la mente que sí que existen artistas ahora que son del colectivo y también que. Que hacen cosas muy buenas y por eso te recomiendo.

Bueno, doncs haurem de mirar i de començar a escoltar música i veure cultura LGTBIQ i més d'origen polonès perquè també està bé aprendre d'altres cultures i d'altres països i de tot plegat. El que comentàvem a l'entrada, el passat mes de maig l'Ajuntament de Varsovia donava la possibilitat d'inscriure a parelles del mateix sexe al registre civil. Això vol dir que s'estan fent passos a favor dels drets del col·lectiu LGTBIQ+, Ània?

Primer de tot, crec que hem d'aclarir que s'ha fet, perquè la Varsovia, o l'Ajuntament de Varsovia, no ha sortit ja per si sol. Llavors, el que ha passat és que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ens ha obligat a Polònia a respectar el reconeixement del matrimoni igualitari. Llavors Polònia fa molts anys ha ignorat completament totes les persones LGTBI i feia com aquestes persones no existeixen, casats o casades, no casades, no existeixen. El que ha passat és que amb la sentència i amb la translació a la llei polaca del Tribunal Administratiu Suprem, no és exactament com es diu aquest, el Narodove Sont Administracione, el que ha passat és que ens han obligat a transcriure els matrimonis que s'han fet a fora, però dins de la Unió Europea. Llavors, aquest pas és un pas molt, molt petit i, perquè jo entenc, no hi ha cap definició de què passa ara. I amb això estem aquí.

Michau, no sé si vols afegir alguna cosa més.

Tot i que és un pas molt petit, jo diria, que totes nosaltres esperem molt més, però encara he d'admetre que no esperava que passés això, que la Polònia ara mateix sí que és forçada a acceptar la nova realitat jurídica, que sí que hi ha persones casades, d'homes i de dones, que existeixen per la lei polonesa, per la primera vegada i crec que és revolucionari en aquest sentit, només aquest.

Anem a pams, anem a conèixer-vos una mica. Christian, hace cinco años que viniste de Polonia cap a Barcelona. Tu orientación sexoafectiva fue uno de los motivos por dejar Polonia?

Realmente sí, fue el primer motivo. O sea, cuando fueron las elecciones de presidente en 2020 y usaron en colectivo el GTIQ+, como un riesgo por toda la sociedad polaca y por toda la nacionalidad, yo dije que ok, basta, ahora ya no voy a vivir más en un país donde se me llama una ideología, no se me reconoce como una pensión. Entonces eso fue como la idea, ok, voy a buscar un sitio donde intentaré buscar mi vida y sentirme tranquilo, cómodo y seguro sobre todo. Barcelona fue una de las opciones donde yo estaba buscando esta vida futura mía y bueno, llegó una oportunidad para empezar a trabajar en Barcelona y por eso llegué a por aquí.

Michau, en el teu cas també fa cinc anys que vas arribar de

Colònia Sí, crec que també té a veure una mica amb la política amb les presidencials votacions per president però amb la meva parella ja portàvem cinc anys i ens estàvem plantejant crear una família i també tenir uns fills probablement amb nen. O tenir una opció de tenir-los, i per això vam buscar un país molt més adequat, molt més acollit, que ens va acudir molt bé, és que hem trobat com una casa a Catalunya, I sí que ara és molt més fàcil plantejar-nos tenir una família, construir-la aquí.

Qui té una família que crec que l'ha construït aquí és l'Ània. Ània, tu fa deu anys que vas arribar de Polònia. No sé si vas anar abans a altres ciutats del país o vas venir directament cap a Barcelona.

Doncs el meu cas és una mica diferent. Jo no crec que he sortit de Polònia per algun motiu molt polític o per alguna situació política, però sí per el meu confort de vida, diguem, i sí que està relacionat amb la meva orientació. Jo crec que sortí de Polònia en 2010, he anat a Bèlgica, després he conegut la meva parella allà, Patricia, hola Patricia, i ens hem anat a vivir a França, i llavors ahi ens hem plantejat. Construir una família, i hem buscat un lloc on fer-ho. Llavors, en agost 2016, hem aterrizat a Horta, Barcelona, i ja estem ahi, 10 anys, estem molt contentes, i feia només, jo crec que m'he quedat embarassada al instant, en octubre ja he estat embarassada amb la meva primera filla, i llavors hem tingut a ella, l'Auxue i el Joshua en 2019 i en realitat estan molt còmodes aquí. No m'imagino viure en cap altre lloc.

O sigui, aquell plantejament que per exemple els preguntava tant abans amb en Marc i amb en Reed si tornarien a viure als Estats Units, tu en aquest cas no t'ho planteges. Mai, no. ¿Y en tu caso, Christian, te planteas volver a Polonia cuando las cosas cambien?

Realmente no. Y cuando las cosas cambian, ¿en qué sentido? O sea, ¿cuánto tiempo tiene que pasar para que las cosas cambiaran al punto que se puede encontrar por aquí en Cataluña? Eso es también algo que yo tuve en cuenta, que no quiero tener 80 años y empezar a vivir libre en Polonia, que ahora estoy teniendo el momento de mi vida cada día es una. Quants anys tens ara?

35. A un muy joven, a un muy joven. I, Michau, en el teu cas, ara que ha plantejat aquesta pregunta l'Ània,

et planteges tornar a Polònia? Vale, yo soy una amiga, soy muy fruta, sí, es que me agradaría pensar que sí, en el futuro habría un momento más adecuado, pero la verdad es que no lo pienso y me hace mucha tristeza, sí, es que hemos dejado nuestras familias allá y me agradaría. Veure-les més freqüentement que puc fer-lo però això és preu pagat per lliurar de la manera que volem

A finals del 2025 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va sentenciar que tots els països de la Unió Europea han d'acceptar tots els matrimonis que s'hagin celebrat dins de la Unió Europea S'està respectant això, Ània?

Pues yo creo que justamente es lo que está pasando ahora mismo, este año. Estamos comenzando más o menos, pero de manera muy. Incongruent. Ah, incongruent. Incongruent. Llavors, tu, si vius a Varsovia, tens tota la sort que el teu ajuntament te reconeix i tu vas allà, tu pots presentar el teu paper i ja està, el teu matrimoni ja està reconegut per l'estat polonès. D'altra banda, hi ha llocs que els ajuntaments han dit directament que no respectaran aquesta sentència. Llavors, és com que no respecten la llei directament. I ja sabem que algunes persones han de buscar, han de trobar llocs on poden fer-lo, però en realitat haurien de fer-lo en el seu lloc on volguin.

Ania, si tornessis a Polònia, creus que els teus drets i els dels teus fills, el teu fill i la teva filla i els de la teva dona quedarien garantits?

Pues yo creo que no, directamente no, porque hay muchas cosas. Si lo miremos, primero de todo, no es que yo he de hacer burocracia y hacer papeles para ser reconocida. Probablemente he de recorrer una decisión, he de ir al tribunal, he de seguir pasos para tener las leyes reconocidas. Potser que me lo reconeixeran en alguns aspectes, però no en els aspectes molt importants per a mi. Sobretot no per als fills. Els meus fills no seran els fills de dues mares. Llavors qui podria perdre? Llavors podríem les dues perdre una dels nostres fills perquè els hem gestat una cadascun i això és una cosa que em dona molta incertidumbre. A partir d'això, pot ser que podíem tenir alguns lleis garantissats per la Seguritat Social, però això tampoc és tan clar. Perquè l'Organisme de Seguritat Social al principi de cada petició l'hi ha denegat. Llavors les persones haurien d'anar lluitant, lluitant, lluitant, lluitant. Y al final, lo más beneficioso que podíamos tener en Polonia es la taxación conjunta. Los impuestos que se pagan en Polonia, la situación del matrimonio, es muy buena en este sentido. Tú puedes salvar mucho dinero haciendo esto, pero no nos tocará.

Mijau, un altre dels aspectes és que crec que no hi ha llei del matrimoni igualitari ni pels heterosexuals.

Sí, que no. Vale, hi ha un sol camí. Hi ha un matrimoni, com Déu mana, per persones heterosexuals. No hi ha cap altra opció. Això vol dir que no hi ha parell de fet, per exemple. Si vols tenir. Beneficis qualsevols o tenir qualsevol protecció a Polonia has de concluir un matrimonio celebrado. Ania?

Pues no ya la institución de. Parella de fet no existeix, només tenim matrimoni, llavors ni les persones heterosexuales ni homosexuales poden fer això. El que s'ha proposat abans de les últimes eleccions era una proposta de llei de parella de fet per tots. Només era un slogan, un slogan polític, Y ahora lo que nos hemos quedado con esto es un proyecto de ley que está denominado diferente, que habla de una persona cercana, más cercana, no quieren denominarla.

Sí, sí, es que les cuesta tanto admitir que puedan aprovechar la gente homosexual de esta ley, que la han batallado de una manera totalmente como boya, porque la han batallado de una persona más propia a tú. Y había ejemplos, por ejemplo, como una persona gran y a la otra persona gran que están viviendo, compartiendo casa y que se están teniendo cura entre ellos. O otro ejemplo, un veterano de guerra y un voluntario que se está ocupando de aquel veterano. Así son ejemplos favorables.

Encara amb això, aquesta llei no ha passat. Va ser vetada pel president. Llavors s'ha quedat en res. Tota aquesta discussió s'ha quedat en res.

Cristian, tu que eres més joven, bueno, no sé si mucho más. No ajustes tanto. Cristian, tu tienes amigos del colectivo LGTBI actualmente en Polonia?

Tengo muy pocos, de verdad. Pero sí tengo. Y bueno, por lo general no sé. Ni están súper fuera del armario ni tampoco están súper activos como activistas políticos.

Pero es fácil, por ejemplo, tú haces eso relativamente poco, que has venido aquí hace unos cinco años, es fácil, por ejemplo, ir a un local de ambiente, ¿hay locales de ambiente LGTBI en Polonia? Sí, hay.

Pocos pero hay y se puede encontrar algunos espacios espacios seguros para relacionaros hasta que tienen la arcoiris por ejemplo puesto en la puerta para que las personas sepan que se pueden sentir libre y tranquilas por allí pero eso no ocurre súper frecuente de verdad

y me agradaría también preguntar-vos el fet de las personas trans ¿cómo diríeu que es la situación de las personas trans? Ania.

Es difícil hablar de això. Yo personalmente no puedo comentarlo, lo siento. Es tan poco presente en el discurso que ni lo puedo saber.

L'única cosa que sí que podem comentar que fins fa poc el cas era que l'únic camí per fer el tràmit de cambiar, de fer la transició era de anar a jutjar amb les teves pares. Denunciar a les teves pares. Sí. I a la ganca?

Perquè tu has de dir que ells s'han equivocat de gènere efectiu és això tu has de lluitar contra els teus pares i mira,

ara us vull convidar que escolteu el trailer d'una sèrie que es diu Proud és una sèrie polonesa que es pot veure a l'HBO HBO Max i escoltem un moment aquest trailer vosaltres l'entendreu millor que jo i m'ajudareu una miqueta a veure què diu, va, escoltem-lo.

A ver, Christian, ¿qué ha pasado aquí? A ver, ayúdame un poco. ¿Has entendido el contexto del tráiler o te ayuda un poquito más o menos que la serie?

Lo entendí, claro, y el tráiler también. Sé de qué trata, pero no he visto la serie todavía.

Mira, os la explico un poco a todos. La serie Proud te explica la historia de un joven que es modelo y que vive una vida díscola en Polonia hasta que se le muere la hermana y tiene que hacerse cargo de su sobrina. A partir d'ahir, ha de fer tots els tràmits per a fer l'adopció de la seva sobrina. La pregunta que jo us faig, Ània, Mihau i Christian, ¿és fàcil, per exemple, en aquest cas, que tu puguis fer l'adopció d'una persona sent del col·lectiu LGTBIQI+.

Llavors, jo crec que en aquest cas, és fàcil que el noi adopte la nena, perquè és la seva sangra. Però si pensem en el meu cas, si jo ara mateix aniré a Polònia amb la meva parella, amb la meva dona, amb els nostres fills, i vull adoptar el meu fill, perquè no em van reconèixer, Jo diria que és quasi impossible. Ostres. Sí, segurament hi ha casos així en Polònia, en Bulgària, en països parecidos, que estan lluitant per ser reconegudes com les mares o les pares del nen.

Miquel, no sé si vols afegir alguna cosa més en aquest sentit.

No, segurament no, i al contrari, de vegades estem escoltant idees d'extrema dreta que volen prohibir explícitament que això no passi. Llavors, crec que això és més possible.

Cristian, ahora que te comentaba el tema de la gente joven y tal, ¿sabes si la gente joven que forma parte del colectivo LGTBI se está planteando dejar Polonia e irse a otros países también?

Creo que eso está pasando todo el rato, de verdad. Sí, yo admiro mucho a la gente también que tiene fuerza y son valientes para así estar en la calle ya presente y visible, pero la mayoría de la gente que quiere vivir tranquilo sin preocuparse de su día a día prefiere salir de Polonia.

Y en un contexto donde las leyes nos protegen, también puede haber un tema de aumento de delitos de odio, que tú puedas ir a un local de ambiente y que los agresores se sientan amparados por la ley. Sí, Ania?

Sí, és justament lo que hem comentat abans d'entrar aquí, és que la percepció de tot això de matrimoni igualitari i la gent del col·lectiu ha anat canviant una mica en mica, el percentatge es veu que es creix, les persones que estan no estan contra, Pero después lo que pasa en el carrera es como si tu eres anónimo y tu sientes mucho más odio que si tu vives en una ciudad o un pueblo donde la gente te conoce. Jo, per exemple, tinc amics que viuen obertament en uns pobles petits i estan molt bé, perquè estan part de la comunitat, no passa res, la gent els coneix, a les escoles es tracta bé amb les dues mares, al centre d'atenció sanitària es tracta bé amb la parella del meu amic, llavors no passa res, però després si surts al carrer passa moltes coses que són absolutament horribles que aquí no podrien ser admeses. Mijau?

Jo diria que sí que es pot viure còmoda a Polònia sent una persona homosexual, però això passa perquè hem normalitzat moltes coses, hem normalitzat amagar-nos dins l'armar i no mostrar afecte en públic. No agafar la teva parella de la ma. Això vale, pasa, pero es como un esporte de risc. Y yo creo que un hombre como nosotros de Polonia, normalmente, no tiene ese sueño de poder. Crear una familia o de pensar que algún día me casaré con un hombre. Creo que eso pasa aquí.

Cristian, ¿cómo dirías que es la sociedad respecto al colectivo LGTBI? ¿Suele ser una sociedad abierta, más cerrada? ¿Cómo lo? Pero, es decir, esa sociedad.

En general, en general. Bueno, mis amigos sí son abiertos, pero por lo general. Polonia sí se consigue como muy patriarcática y no son tan abiertos por. Se dice que la hospitalidad es súper buena en Polonia, pero hasta que no se llega a unas informaciones, ¿sabes? Entonces, si yo llego con mi pareja, pero como colegas, y nadie se va a dar cuenta que somos juntos, estamos juntos. Todo va a ser bien. Pero en el momento que les llega la idea, ah, ellos están juntos, o sea, duermen en una misma cama, ya es un problema. Y ya no te tratan de la misma forma. Entonces, de menos sabe la sociedad, de mejor te puedes sentir, de verdad. Y por eso, tanta gente se esconde, tanta gente no salga del armario, no presenta estas afecciones público, porque no se puede permitir, por otro caso, por el riesgo que te van a tratar mal.

Blau, afegir alguna cosa més? No, i el govern no ajuda,

Blau, afegir alguna cosa més? No, i el govern no ajuda, perquè encara amb la sentència del Tribunal de Justícia, el govern ha deixat aquesta porta oberta, però no està definint, no està mandant que ens tractem tots bé. Llavors, no hi ha cap tipus de. De creer que digo, bueno, no voy a decir odio ni res de eso, pero tratamiento igual, nada, res.

Pero para no quedar tan. En una parte positiva. Yo podría decir que sí, que tenemos amigos, tenemos familia, tenemos gente desconocida, que que també està donant suport, que està lluitant. I el que l'Ània acaba de dir, que les enquestes mostren que cada any creix el suport per a persones i per al col·lectiu.

I com és la feina de les entitats LGTBIQ i més des de Polònia? Com s'està treballant? Els és més difícil? És complicat?

Existe, eso seguro que sí. Hay organizaciones, hay algunos como periódicos y cosas así. Pero viendo cómo está pasando la situación con el gobierno, tampoco pueden luchar a muchas cosas porque todo se para en el Parlamento.

Avui hem volgut parlar de la situació de les persones del col·lectiu LGTBIQ+, a Polònia, i ho hem fet amb Micha? Garabaczek. L'he dit bé? Grabar txec, perfectament. També hem comptat amb l'Ània Javerko. Correcte. I amb en Christian Krusel. Muy bien. Has vist? Vaig fent el curset de polonès, mica en mica el vaig superant. Vas molt bé, vas molt bé. Tant en Mihau com l'Ània formen part de l'entitat FLG, l'Associació de Famílies LGTBI, i en Christian Kruggen de Panteres Croques. Panteres Croques, en què modalitat participes? En les classes de salsa. Ahà, doncs mira, ens apuntarem, si voleu, tots i a tres, ens apuntem a les places de salsa, que sempre van bé posar-hi aquí un ritme al cos. A tots tres, moltes gràcies per atendre'ns. També agrair a Nil Hernández que ens hagi acompanyat a la part tècnica i a vosaltres dir-vos un parell de coses. Que podeu escoltar aquesta i altres entregues del Xamantens al web i a l'app de Catalunya Ràdio, a la plataforma 3Cat i a les diverses plataformes de podcast. I que, si voleu, ens escoltem la setmana que ve perquè. Bé, Xamantens!

Catalunya Ràdio. Catalunya Audio. Som podcast.