Postpartit
Subtítols en: català
Subtítols en: català
Com s'ho fan, els presentadors de La Marató, per resistir 15 hores de programa en directe? Quina és la feina que fa un regidor? Què fan, tots els membres d'aquest equip de tele tan immens, durant les pauses de publicitat? I, sobretot, com viuen un dia tan ple d'emocions com aquest les persones que ofereixen el seu testimoni per una bona causa? En aquest capítol, el Roger de Gràcia fa la seva particular Marató, per ajudar-nos a entendre per què La Marató és un dels referents de la cadena, una marca que ha batut tots els rècords i un projecte solidari que ens demostra que TV3 és la tele de tots els catalans.
"La meva" ha entrat pràcticament a tots els racons de TV3, però n'hi ha un on no hem gosat posar els peus: casa teva. L'audiència. Els que ens mireu. Per això en aquest capítol-resum, el Roger de Gràcia ha pensat que era el moment de fer l'última: colar-se dins d'una casa d'una família que tingui el costum de mirar TV3. Per què la miren? Què els agrada? Què en canviarien? Hem repassat els 24 capítols de "La meva" amb la família Monjo Boldó de Barcelona.
De "Les Teresines" a "Plats bruts", passant per "L'escurçó negre", "Els joves" o "Mr. Bean": en aquest capítol, "La meva" s'endinsa en els arxius de TV3 per repassar trenta anys de comèdies televisives. I és que, des que va començar, TV3 ha apostat per emetre les sèries d'humor més transgressores, divertides i intel·ligents. Primer, important les millors comèdies que produïen els anglesos i que han estat la nostra escola per fer humor. I després, aprofitant el talent i l'experiència de les companyies de teatre còmic del país, que van desembarcar a la tele per crear algunes de les sèries de referència d'aquests trenta anys de televisió. A banda de recordar alguns dels moments més divertits d'aquestes sèries, en Roger de Gràcia intentarà descobrir en què consisteixen els mecanismes d'aquest gènere televisiu, un dels més laboriosos i complicats d'escriure, i ens en descobrirà alguns dels secrets. Per aconseguir-ho, investigarà les interioritats de la creació de "Plats bruts" -la nostra primera "sitcom" amb majúscules-, entrevistarà dues de les protagonistes de "Jet lag" i rebrà la visita de les veïnes més recordades de "La meva": les Teresines.
És la televisió la pitjor parella de la cultura? Sempre s'han de barallar com una parella incompatible? Roger de Gràcia creu que no, que a TV3 s'han fet molts programes culturals que no eren només paraules sàvies. Per demostrar-ho ha treballat amb Jaume Figueras, l'home del cinema de TV3, s'ha acostat a la fragilitat de Bibiana Ballbè i ha viatjat a Guissona amb Júlia Beltran, redactora d'"Ànima", per veure com es treballa fora dels platós. Un reguitzell d'opinions arrodoneix un capítol en què la cultura i la televisió juguen a la mateixa lliga.
Què tenen en comú les campanades de Cap d'Any, la tornada al col.legi, les rebaixes de gener, la selectivitat i la cavalcada de Reis? Doncs que són temes que ens "assalten" almenys un cop l'any. En efecte, de tant en tant la informació incorpora temes i notícies que ja són conegudes, són temes recurrents com la síndrome postvacances o les mones de Pasqua, que poden convertir-se en temes dels quals ja no se'n pot dir res de nou. Com afronten els professionals aquest temes tan reiteratius? Què fan per evitar l'avorriment de parlar un cop l'any del mateix tema? Es pot veure l'evolució de TV3 segons com s'han tractat al llarg del temps aquests temes? L'última diada de Sant Jordi ha estat el camp on Roger de Gràcia ha anat a buscar resposta a aquestes preguntes, en un dia de llibres en el qual, segons com es miri, l'única cosa que canvia són les cobertes.
Des de la fundació de TV3, l'any 1983, l'espai informatiu "30 minuts" no ha abandonat mai la graella de la cadena. Convertit en mascaró de proa dels informatius no diaris, buscant la reflexió a través del reportatge a Catalunya, Espanya i el món, formant tota una generació de periodistes al llarg de tot aquest temps, el públic ha arribat a conèixer el programa, però no què senten els periodistes que el fan. Com aborda un periodista la dicotomia entre persona i informador quan es troba davant d'una notícia tràgica? Què li diu el seu cervell quan un polític li diu mentides sense embuts? Com ha d'afrontar una entrevista amb el responsable de la mort de centenars de persones? Buscar aquell sentiment que per professionalitat no es percep en els reportatges és la feina que Roger de Gràcia s'ha proposat en aquest capítol de "La meva". Fent entrevistes a parelles de reporters responsables d'alguns dels "30 minuts" més colpidors d'aquests anys, Roger de Gràcia s'acosta a la persona darrere del periodista, de manera que il·luminant-la es pugui conèixer molt millor la feina de l'informador.
Ningú ho ha dit, però molts ho pensen: no només de futbol viu l'amant de l'esport. De fet, la pràctica esportiva que recull TV3, a la seva graella o bé a través d'Esport3, pretén oferir una mirada més panoràmica al món dels esports. És per això que en aquest capítol de "La meva" Roger de Gràcia assisteix a un partit de bàsquet i descobreix com treballen els càmeres, com de veloç ha de ser el narrador d'un esport tan ràpid com el bàsquet i com es fa per portar a casa de l'espectador els sons propis d'una pista. A més a més, Roger s'acosta al món de la Fórmula 1 per descobrir que es tracta d'un món molt controlat i pautat, on el professional ha de demanar permisos, fins i tot, per mirar. Són dos móns, el del bàsquet i el de la Fórmula 1, que permeten observar com TV3 demostra amb els fets que no només de futbol viu l'amant de l'esport.
Qui recorda com es jugava una partida d'"El joc del segle"? Què fa un científic en un concurs de gran format? I quina feina hi fa, l'animador del públic? Del "Filiprim" al "Tres pics i repicó", passant per l'"Amor a primera vista" o "El talp" o "La partida": en aquest capítol, el Roger de Gràcia ens obre la porta als concursos i ens ajuda a revisar el passat i el present d'un dels gèneres més emblemàtics de la nostra història. Per acabar de descobrir tots els secrets que amaguen els concursos de gran format, el Roger visita l'"Oh happy day" disposat a ensenyar-vos el procés de selecció dels cors, els nervis i les emocions de l'última aposta de l'entreteniment de TV3.
Els corresponsals són els ulls que la televisió situa mes enllà de les seves fronteres. Gràcies a aquesta visió des del territori, TV3 ha pogut construir una xarxa de corresponsalies que suposen un model de televisió nacional que permet veure amb ulls catalans les notícies del món. Però com viu, un corresponsal? Com s' informa? Com és el seu dia a dia, fora del seu país? Quines són les seves obligacions? Per esbrinar-ho, "La meva" ha desplaçat com a corresponsal volant Roger de Gràcia, que ha viatjat a Jerusalem per veure l'Albert Elfa, responsable que TV3 tingui notícies d'un dels racons centrals de la geopolítica mundial. Els ulls de Roger de Gràcia ens acostaran a la vida quotidiana d'un periodista que ha fet de viure lluny de Catalunya la seva feina.
"La meva" es desplaça fins a un dels punts més recòndits del Mato Grosso per portar-vos fins a casa d'una de les produccions més ambicioses de TV3, "Descalç sobre la terra vermella", la lluita de Pere Casaldàliga per tornar la dignitat als camperols de Sao Felix do Araguaia. Aquest és un capítol en què repassarem títols que formen part de la memòria televisiva de molts: "Arnau", "Les veus del Pamano" i "La Mari".
Els TNs són uns dels programes que han ajudat més perquè TV3 sigui una televisió arrelada al territori. Des que va començar, amb un model innovador i diferent del que es feia servir a la televisió a Espanya, els TNs es van distingir pel rigor i la seriositat. Però quan de veritat es pot percebre el cos àgil d'uns serveis informatius és quan les notícies assalten de manera inopinada la redacció. Són els fets imprevisibles els que demostren el múscul del personal d'informatius. A l'estiu unes riuades van assolar els Pirineus, i els TNs van desplegar tota la seva capacitat operativa per cobrir des del lloc dels fets les conseqüències de les pluges torrencials que van caure en poques hores. Un equip de "La meva" va seguir la Raquel Sans, conductora del "TN vespre", per veure com es produeix un desplegament d'informatius que s'ha d'organitzar sobre la marxa. De manera paral·lela, un altre equip de "La meva" es va quedar a la redacció d'informatius per veure com es treballa sota pressió, com es coordina la feina de diversos departaments i com tot es resol en un "TN vespre" en què Ramon Pellicer es va quedar al plató i Raquel Sans va donar la informació gairebé sota un paraigua al Pirineu.
Els magazins són com "els programes dels programes" de la televisió, aquella mena de contenidors que ens acompanyen al llarg del dia. Un magazín es caracteritza per no tenir límits en els tipus de temes que tracta i es diferencien entre ells en el to, la personalitat dels seus conductors o la presència més o menys important de l'aspecte informatiu. En cert sentit, un magazín és com una mena de resum de totes les seccions d'un diari. Per recuperar la memòria dels magazins de TV3 i veure alhora com es fan els actuals, "La meva" s'ha acostat als dos magazins actuals de TV3, "Els matins" i "Divendres", per mirar d'oferir dos punts de vista sobre com es treballa i es viu el dia a dia en tots dos. L'acostament ha estat diferent en cada cas, i si a "Els matins" Roger de Gràcia s'ha convertit en un reporter que surt al carrer, a "Divendres" s'ha acostat a Xavi Coral per veure com viu la seva jornada laboral des que arriba a la televisió fins que acomiada "Divendres".
Un partit de futbol són 13 càmeres desplegades en punts estratègics del camp: ulls repartits que converteixen un esport en un espectacle televisiu. Hi ha dos realitzadors que han de reaccionar en segons per seleccionar el pla que dóna més informació. Un partit de futbol és la feina d'un operador de càmera que durant 90 minuts ha de seguir el Messi, anticipar-se als seus moviments i captar-ne la imatge. És la feina dels periodistes esperant que surti un jugador o un entrenador i expliqui les primeres impressions després del partit. És una cabina massa petita des d'on Bernat Soler i Gerard López posen ritme a la retransmissió. Aquest és el present que descobreix Roger de Gràcia, espectador de luxe d'un partit de Champions entre el Barça i el Celtic de Glasgow jugat a l'octubre del 2012. És un present a través del qual viatgem a les veus del passat, les del Canut, l'Escobar i el Boet. Un capítol en què Ricard Torquemada o Pichi Alonso parlen de com ha fet el futbol TV3, de si a vegades costa dissimular les simpaties i de la relació entre periodistes i futbolistes.