Prenem el pols a l'actualitat del COAC amb la seva degana, Sandra Bestraten

Salutacions Sandra Bestraten, de Gana del Coat i des d'aquest mes de setembre Barcelona de l'any,

l'enhorabona. Moltes gràcies Pep. Evidentment ser la Barcelona de l'any és un premi i un reconeixement a tots els arquitectes a qui els represento i serà una oportunitat fantàstica per fer més altaveu a tota aquesta diversitat. D'arquitectes que tenim al col·legi i tota la tasca que fem, doncs, realment la transcendència que té. Així que un orgull perquè ens ajudarà a tenir més força amb els polítics, no? Que ens vegin com una gent de canvi i com a part de la solució, no? I que no aquesta cosa de treballar tan aïllat perquè si no al final no aconseguim. Però que estan una mica posant-se com a objectiu sigui viable i efectiu. Llavors, jo crec que. Bueno, és un win-win, dic jo, contentíssima.

És clar, és evident que tu ets el cap visible de tota una acció exercida des del Colegi d'Arquitectes de Catalunya, del qual tu n'ets la de gana tot just des d'aquest passat mes de maig. També és cert que 2026 és un any particularment especial, on l'arquitectura ha entrat al debat públic amb una força i amb una capacitat d'influència mediàtica, gràcies sobretot a aquesta capitalitat mundial de l'arquitectura per la ciutat de Barcelona i per ser la seu. Del Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes, que són dos esdeveniments que ja fa anys que s'estan cuinant, oi? No és menys cert que Esteve Camps, que comparteix amb tu aquesta nominació de Barceloní de l'any, es deu a que és el president delegat de la Fundació de la Junta Constructora de la Sagrada Família. I esclar, som en ple any gaudir. Hem estrenat la Torre de Jesús, tot organitzat de manera paral·lela a la visita del Papa Leo XIV. Però és clar, Esteve Camps fa 15 anys que treballa a la Sagrada Família, i tu encara que siguis la de gana tot just des d'aquest passat mes de maig, no és menys cert també que has estat president de la demarcació de Barcelona del COAG durant els quatre anys anteriors. I escolta'm, per molts col·laboradors que tinguis al teu darrere, el lideratge també es deu a unes decisions personals, com per exemple la teva acció decisiva en el debat sobre l'emergència habitacional, particularment el cas de Barcelona, potenciant i estant al capdavant d'iniciatives com l'Associació Intercolegial de Col·legis Professionals de Catalunya que es va crear el juny d'aquest 2026 amb el propòsit d'esdevenir un agent de referència de primer ordre en aquesta emergència habitacional i particularment pel que fa al COAG des de la sectorial de l'enginyeria, l'arquitectura i la tècnica i amb un document estratègic de 10 mesures que va aportar la Junta del Govern del COAG en aquell moment. Per no parlar d'altres iniciatives, com el cicle Habitació Pròpia, impulsat des del col·lectiu sènior dels arquitectes del COAG, de feines molt més feixugues i de formigueta que venen de molts anys enrere de col·laboració també amb els aparelladors en les oficines tècniques de rehabilitació i la gestió dels fons Next Generation per la rehabilitació energètica, no?

Sí, de fet, l'habitatge és el que ens sentim interpel·lats com a arquitectes i vam començar ja amb la intercollegeal generant la comissió d'habitatge. Però també ja amb aquest poc temps que portem ens estem reunint amb tots els agents, tant des de l'APCE, l'Associació de Promotors, l'ITEC, tot el sector potser més de producció, industrialització, però també amb el tercer sector, amb la Federació de Veïns, amb el Cíndic de Greuges, amb la Fundació Arrels, amb què començarem a fer un pilotatge de sense llarisme perquè, com a arquitectes, hem de donar resposta a totes les necessitats d'allotjament que necessitem per a la nostra població. I crec que aquí la Fundació COA, que és aquest instrument que ens hem construït també col·lectivament, serà l'essència i el pilar per ser capaços de generar recerca aplicada que ens permeti ser motor d'activació del màxim de polítiques i d'iniciatives a donar resposta a aquest repte majuscult.

Bé, parles de polítiques, però és que les polítiques sobretot s'han de debatre amb els polítics i en aquests pocs mesos que fa que estàs al capdavant del COAC tampoc no has perdut el temps. Ja el mes de juliol us trobàveu amb el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, per posar fil a l'agulla el reglament de la llei d'arquitectura, que ja toca perquè aquesta llei és de l'any 2017, i a les properes setmanes també tens a l'agenda una trobada amb el president

Salvador Illa, no? La veritat és que la trobada amb el president del Parlament va ser molt fructífera, vam poder compartir-li tots els èxits del Congrés d'Arquitectes. Però sobretot també tots els reptes que tenim a nivell professional i crec que vam poder compartir tot el repte i que ara amb el president i ella també. Doncs volem donar aquest rol que tenim com a col·legis professionals, com a entitats de dret públic que som.

Bé, i sobre la taula un objectiu molt concret que és aquest projecte de llei de simplificació de tràmits en l'àmbit urbanístic i ambiental que des d'aquest mes de setembre esteu debatent a fons, no?

Sobretot per aconseguir que totes aquestes mesures siguin efectives amb el màxim de solidesa jurídica perquè, si no, al final no aconseguirem l'objectiu que tenen. I aquí estem sent molt propositius, de fet, estem fent propostes, estem fent reunions ja amb tots els grups polítics, però també hem iniciat trobades amb els arquitectes municipals de totes les demarcacions i crec que estem tenint una informació molt valuosa que ens permetrà que el 30 de setembre, que és el límit de les al·legacions, puguem aportar un coneixement molt positiu perquè realment. Sigui realment sòlida aquesta mesura i jo crec que està anant molt bé estem apostant pel visat del bàsic també perquè els projectes arribin a l'administració més complerts i amb aquesta revisió tècnica i sobretot també estem iniciant línies amb la intel·ligència artificial per tant els arquitectes projectistes com de l'administració a unes eines que ens puguin ajudar. Hem començat un pilotatge amb Calonja i Calafell de Mercacia de Girona, de Mercacia de Tarragona també perquè estem treballant. Amb una mirada àmplia, que és no només Barcelona, ja estem tenint, ja portem el pilotatge un mes i està tenint unes solucions bastant esperançadores i en dos mesos creiem que això ja podrem començar a escalar-ho en fer pilotatges en més municipis. Llavors, la nostra mirada és el mentrestant. Com aconseguim que mentre fem aquestes grans iniciatives molt ambicioses i a vegades amb cert risc, com gestionem amb solucions més concretes i més aplicables en un termini curt i que ens permeti començar a veure que el COAG pugui generar eines útils per agilitzar i sobretot treure aquella feina de poc valor d'aquesta burocràcia. I un dels temes que incorpora aquesta proposta de llei sobretot és la unificació de criteris d'interpretació. Que sí que creiem que el col·legi té el rol de poder ajudar a unificar els criteris, a compartir-los, a fer-los visibles amb tots els companys i aquest és una mica el missatge que estem traslladant a l'administració i que evidentment li traslladaria al president.

Creus que trigarem gaire a veure aquesta utopia de tenir les licències en un mes?

Jo crec que a vegades els titulars hem d'anar amb compte. Sí, per això ho dic. És el desig que tots tenim, no només arquitectes, sinó al final la societat que és per qui ens devem. Que no pot ser que haguem de dedicar tant temps a esperar totes aquestes tramitacions perquè al final aquest temps. Genera un cost econòmic que acaba afectant el cost propi dels habitatges. Llavors, aquí la trobada ha anat molt bé, jo crec que estem tenint una resposta molt positiva dels arquitectes que estan a l'administració i sobretot aportant aquelles propostes que també siguin. Sòlides. El que nosaltres ara estem veient és que hi ha alguns punts febles que generen incertesa jurídica i que poden fer que no siguin efectives. De fet, el primer que vam fer al juriol va ser compartir a nivell de tot l'estat espanyol les diferents iniciatives perquè cada comunitat autònoma ho està regulant d'una manera. Ja comença a haver situacions exitoses, com és el cas del Col·legi de Córdova. L'administració està confiant molt en els col·legis professionals, no només en la revisió tècnica, sinó també en la urbanística. Si l'administració vol donar una resposta eficient, doncs ha d'entendre que la seva funció pública és generar aquesta agilitat en poder fer els processos i necessita un equilibri de proporció dels tècnics per poder donar una resposta eficient. I aquí jo crec que també posarem dades amb aquesta agilitat situació perquè al final la solució segurament passarà per la suma de moltes petites accions. O sigui, no hi ha una vareta màgica. Que ho faci tot. I un dels temes que reforcem moltíssim sobretot és recuperar el diàleg, el canal tècnic, el diàleg, perquè al final de totes aquestes experiències que s'estan fent en les diferents comunitats, les que realment funcionen és quan hi ha un diàleg estable entre el col·legi professional i l'arquitecte municipal, l'arquitecte projectista i que des d'un inici, des del minut zero, puguem aclarir aquells punts d'interpretació. Que són confosos perquè hem regulat en excés i a més de manera contradictòria i això és un dels temes essencials que cal posar ordre.

Una altra línia d'acció política, si em permets definir-ho d'aquesta manera, que us traceu en aquests propers mesos o tot aquest mandat de quatre anys que tens al davant, és el desenvolupament pràctic de la Llei de l'Arquitectura del 2017.

Sí, de fet, és un tema preocupant, perquè al final el reglament de la Llei d'Arquitectura, que no se'ns tinguia en compte els arquitectes, ho considerem realment sorprenent, I, evidentment, aquí un dels temes que estem treballant en el reglament és la regulació dels barems de costos o d'honoraris, que l'administració sí que pot regular, sobretot per vetllar per la qualitat del servei i la qualitat del consumidor. De fet, ara l'administració ha fet una regulació de les arts visuals, llavors tenim aquest precedent que ens és molt útil i que, de fet, amb la conversa amb el president del Parlament la vam compartir com una experiència que ens podia ser equiparable i és un dels aspectes claus que volem incorporar en el reglament.

En filant també aquesta tardor, tenim la cinquena edició de les jornades descarbonitzant l'arquitectura, que aquest any, després del Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes, podríem dir que en aquesta cinquena edició d'aquestes jornades, que es celebraran el proper mes de novembre, podem parlar ja d'una transcendència internacional d'aquesta trobada?

Realment s'està convertint en un referent, una acollida molt interessant d'arquitectes internacionals que participen en les jornades, amb experiències exitoses que ens serà molt d'inspiració i reforçar també el fet que s'ha generat, liderat per Greta Tercerra, presidenta de l'agrupació d'AUS, tot un programa de visites que es farà el dia següent de la jornada que permet, doncs, el diàleg amb els companys arquitectes, compartint aquells detalls, aquelles dificultats de cadascun dels projectes, que jo crec que és un espai també d'aprenentatge molt fructífer i estem contentíssims amb aquesta participació. També hem fet una aliança amb Smart City perquè pugui d'alguna manera continuar tot el que es treballi en la jornada d'escarbonització. En aquest altre espai també de debat i de reflexió. I, per exemple, en aquest moment, durant les jornades de la descarbonització, tindrem una exposició al Col·legi d'Arquitectes sobre sense llarisme, que ens permetrà també que una de les visites serà com, des d'Arrels, els arquitectes Eva Serrats i Francesc Pla, que estan treballant des de fa molts anys, estan donant resposta a com activar allotjament i ajudar aquesta transició cap a una situació normalitzada, que és sortir del carrer. Llavors, aquesta zona de descarbonització es consolida com un pilar estructural del col·legi i passarà durant tot l'any, seguirà treballant a través de la Fundació COAG com una línia també per activar, des de diferents projectes de finançament a nivell europeu que ja estem iniciant, per fer pilotatges. De fet, amb la FAP ja ens estem plantejant fer pilotatges perquè el focus de la descarbonització s'està centrant molt en la regeneració urbana i la rehabilitació.

Quant a les relacions del COAG amb les escoles d'arquitectura catalanes, els últims anys hem vist progressar eines com l'ÍRIA, Institut de Recerca Interdisciplinari en Arquitectura, on el Centre Obert d'Arquitectura ja ha tingut un paper capdalt, una major voluntat de complementarietat de l'escola CERT amb els coneixements que imparteixen les escoles d'arquitectura catalanes. Alguna novetat per aquesta nova temporada en aquestes relacions que puguem destacar ara mateix?

En campanya ens vam reunir amb tots els equips de direcció de totes les escoles d'arquitectura a Catalunya i aquí estem generant un espai de treball. Sobretot per acompanyar més l'itinerari professional dels estudiants d'Arquitectura, quan ja fan el pas com a arquitectes. De fet, estem fent un cicle vinculat a la capitalitat, sota el títol Fem molt més que cases, en el qual estem fent visible aquesta diversitat professional i ho estem treballant perquè des d'algunes assignatures de recurs de les diferents escoles d'Arquitectura es pugui fer més visible aquest ventall tan ampli que tenim com a arquitectes. Per poder desenvolupar el nostre itinerari professional i aquí el col·legi vol acompanyar aquest camí perquè no sortim tant al buit, que és la situació que molts joves ens diuen, que surten una mica i després d'una carrera realment intensa no pot ser que aquest talent tan increïble que tenim perdi temps o anys encertant una mica el seu camí aquí. Bé, volem treballar molt des de l'Escola CERT, que és l'espai de formació contínua, però sobretot d'ocupació que des del Col·legi d'Arquitectes i Concerts.

Perspectiva El Perspectiva començant aquesta temporada 2026-2027 amb Sandra Bestraten, nova de gana del COAG des d'aquest passat mes de maig i posant el termòmetre a les sensacions, les energies i els projectes que ja esteu posant en marxa o que engegareu a les properes setmanes i mesos. Quan al funcionament intern del COAG veurem algun canvi significatiu en els propers mesos a les formes de governança i gestió?

Bé, primer la governança l'hem canviat molt perquè el meu lideratge és molt horitzontal. De fet, tenim un equip que ens complementem moltíssim amb diferents experteses i això ens permet que estem treballant molt en horitzontal perquè és que, si no, al final el col·legi té tanta complexitat. Si no ho fem d'aquesta manera, doncs no s'hi arriba. I això, doncs, jo crec que és un orgull poder estar amb un equip d'una implicació que estan demostrant increïble perquè el col·legiat pugui començar a veure, jo crec que, en dos o tres mesos sí que començaran a veure eines que creiem que poden impactar de forma molt positiva en el dia a dia de la professió perquè el nostre focus principal és veure com agilitzem amb tota aquesta feina diària que tenim. I que moltes vegades ens acaba consumint massa temps respecte a la part més creativa o qualitativa, que és el que aporta més valor.

I també la incidència de les agrupacions, perquè totes elles porten ja una velocitat de creu adquirida, però també unes ganes de fer coses increïbles.

Són els nostres pilars també, que ens apropen a les experteses dels diferents entornos. I crec que s'està fent una feina increïble. Ara tenim no només la descarbonització de la Madaus, sinó també el concepte de patrimoni que serà molt important amb la DIPA per posar en valor el patrimoni modern i com s'intervé. Jo crec que això necessitem també que ens ajudeu a nivell de mitjans de comunicació entendran el valor també de l'arquitectura moderna i com la protegim perquè és part també de la nostra història i que cal també tenir criteris sobretot perquè el que volem és no mumificar el patrimoni sinó que l'hem de fer sempre habitable i adaptar-lo a totes les diferents necessitats però amb un criteri que permeti no perdre la seva identitat. I en aquest sentit, evidentment, totes les agrupacions, els senyors, també estan fent una gran tasca. L'habitació pròpia tornarà a agafar una embranzida aviat.

Bé, i pel que fa a l'organització territorial, suposo que també buscant més sinergies que mai, no?

Jo sí que voldria destacar, per exemple, que amb la demarcació de llei d'aquest estiu vam col·laborar amb un pilotatge d'aprenentatge i servei per recuperar i fer projectes estratègics en el món rural, de la mà de l'OPC i el professor Jordi Franquesa, que va ser molt interessant. També el pilotatge que estem fent de la mà de Girona i Tarragona d'intel·ligència artificial amb l'agilització de llicències. Segurament el portarem cap a Manresa i cap a altres ciutats. Després, amb l'Ebre, tenim el gran projecte, que és el concurs de la nova seu, que realment, sisplau, presenteu-vos tots perquè és un projecte oficial però apassionant. Un emplaçament privilegiat a l'abcís de la catedral de Tortosa, als peus del castell de la Suda. Serà una peça que pot articular tots els diferents camins de ronda, les connexions de diferents nivells, però sobretot que pot ajudar a regenerar el centre històric de Tortosa, que està declarat bé d'interès nacional. I crec que pot ser una peça que dinamitzi no només la connexió entre aquests dos grans monuments sinó també com una gent cultural i evidentment a Tarragona tenim tot el repte de la Siu Jujol que és un dels projectes importantíssims que estem ja treballant per poder fer el gran salt que necessitem de fer visible aquest tresor que tenim entre les mans.

Suara, que parlaves de Lleida, també destacar, per exemple, que gràcies a l'impuls de la Universitat de Lleida, del 27 al 30 d'octubre, tindrem amb seu a Lleida, convertida en Barcelona, el Congrés Mundial d'Infraestructures Verdes, o sigui, de Cobertes Verdes i Renaturalització Urbana, que és una cita sempre d'àmbit mundial i que per primera vegada recau al nostre territori aquest any, no?, Sí, realment és fantàstic.

A més, llei d'estar liderant alguns projectes també europeus importants de recerca i molta força amb propostes perquè necessitem també equilibrar el territori i generar. Tenim aquest pacte nacional per la indústria. A nosaltres ens agradaria tenir un pacte nacional de l'habitatge, però dins d'aquest repte està com ajudem a equilibrar el territori per poder donar resposta al repte

de l'habitatge. Per acabar amb les previsions més destacables d'aquests propers mesos i pel que fa al Centro Obert d'Arquitectura, ja tancant l'any Gaudí, a principis del 2027 tindrem una, no sé si dir-ne, última gran exposició dedicada a Gaudí, no?

Sí, realment és una exposició que ens fa molta il·lusió perquè reivindica primer el Gaudí arquitecte, però aquell Gaudí que ens connecta amb tots els arquitectes perquè presentarem projectes totalment inèdits, una exposició comissariada pel Galtric Santana, Des de projectes d'una petita escala per pujar unes golfes, un petit torxo, un projecte de reparcel·lació, una sol·licitud de llicència que no se li entrega I crec que això permet explicar-nos davant la societat que els arquitectes a vegades tenim sort de tenir. Uns clients que són els grans mecenes, que et poden encarregar un palau, com és el cas del senyor Güell amb aquesta relació tan fructífera amb Gaudí, però normalment els arquitectes fem de tot. I mentre no tens aquest client que et fa el gran projecte, també sempre donem resposta. A petits projectes en els quals defensem que precisament quan un projecte és petit i el client té pocs recursos, més que mai és necessari acudir a un arquitecte per optimitzar al màxim aquesta inversió, que amb poca inversió puguem fer un projecte de transformació. Dels nostres espais que vivim. I crec que aquesta exposició ens permetrà no només fer visible aquest Gaudí més desconegut, sinó també, en general, la feina que normalment no surt a les revistes, no surt als premis, però que és la que realment impacta de forma molt directa amb totes les persones. I aquí jo crec que serà una exposició molt interessant i que, de fet, a mitjans de febrer tancarem l'any Gaudí amb la medalla Gaudí. Al Col·legi d'Arquitectes li donarem la medalla d'or. Fòstum a Gaudí i aquí estem també treballant per quines són les arquitectes, artistes que faran la medalla i això ja us ho explicaré més endavant perquè està encara a la cuina però crec que serà molt interessant perquè intentarem interpel·lar aquest relleu generacional que Gaudí d'alguna manera va confiar en Jujol amb 28 anys de diferència jo crec que aquí ens interpel·la aquest intercanvi generacional llavors de Jujol farem un salt. Cap a les noves generacions actuals també i voldrem connectar amb aquesta medalla Gaudí d'Or que farem des del col·legi.

Així que s'apropin les dates en donarem més detalls, però podríem deixar anar aquella frase que de fet és un tòpic, però és que en aquest cas es cau més que mai, perquè és una exposició molt inspiradora en allò de no podem saber cap on anem si no sabem d'on venim. Està clar. Doncs Sandra Vestraten, ha estat un plaer poder compartir amb tu aquests minutets al Perspectiva, amb aquest inici de temporada, la primera d'aquestes quatre temporades que teniu al davant, el nou equip de govern del COAG.

Moltíssimes gràcies, Pep, i a tot l'equip de Perspectiva, amb moltíssimes ganes de compartir aquest repte tan apassionant. Aquí ens trobareu,

que vagi molt bé, una abraçada.

Trobareu tots els reportatges d'aquest programa a la nostra web catradio.cat barra perspectiva, dins la finestra dels millors moments.