"Preocupa més la manera de perdre que la derrota en si"

I a aquesta hora hem de parlar també de l'Espanyol, perquè ahir al CUE l'Elx visitava el camp de l'Espanyol.

El xiulet a la boca, ja veureu, ja veureu, s'acaba el partit, derrota de l'Espanyol, 1-3, derrota dolorosa, eh? Derrota de les que fan mal, derrota dramàtica, derrota.

Hem fet un partit espantós, ens ha posat de cara en una situació que teníem. Molt bona part guanyar i a partir d'aquest moment.

Jugat ahir al RCD Estàdium, Espanyol 1, ells 3, ni jugant contra 10, ara sentíem Manolo, ho teníem tot de cara, ni jugant contra 10 durant gairebé tot el partit l'Espanyol va ser capaç de ni tan sols empatar el partit. El pitjor partit de la temporada i ara 3 setmanes sense futbol, que segurament és el pitjor. La figura de Manolo torna a estar al centre del debat. Obrim Serrià 82.

Serrià 82.

Audel Serra, què tal, com estem? Bona tarda. Bona tarda. I David Balaguer, com anem? Hola, què tal, bona tarda. Content de salvar-te de nou aquí al Serrià 82, que em sembla que encara no hi havies entrat mai, oi? Aquest nou espai d'anàlisi tertúlia de l'Espanyol, Serrià 82. Diria que no. És un bon bar, és un bon bar.

Sí, és un bon bar, i tant. Una bona olor de bacon. Sí.

Bé, no sé de què fa olor l'Espanyol, però és evident que el partit d'ahir no és un qualsevol, no és una derrota qualsevol, perquè jo us ho vull demanar, com us deixa el partit d'ahir amb aquest Espanyol, que a nivell classificatori no és res dramàtic, l'Espanyol ara mateix és desè, a 6 punts del descens, però, clar, la manera de perdre, jugant contra 10 o una part del partit, les sensacions que va deixar transmetre l'equip, Odal, no són gens positives, eh?

No, home, és evident que perdre un partit a casa, sobretot més que perdre davant el CUE, perquè quan s'han jugat només set jornades de Lliga és força circumstancial. De fet, si mirem els resultats que va fer l'Elche, ha perdut amb el Barça, ha perdut amb el Madrid, amb la Reial Societat, és a dir, són derrotes que eren previsibles, no ha tingut un bon començament de Lliga pel que fa al calendari l'Elche. Més que perdre amb l'Elche és de la manera que que va perdre l'Espanyol, és a dir, quedant-se en 10-0 des de bon començament, encaixant 3 gols a casa i venint d'un partit contra el Rayo on va deixar escapar algun punt, com a mínim, per una mala primera part. Això és el que més mal fa i perquè, a més a més, ve una aturada i sempre a les aturades sempre és millor arribar-hi guanyant que no pas perdent. És una obvietat, però és així, no?, Més enllà de tot això, genera dubtes de com està jugant l'equip, capaç de guanyar el camp de l'Osasuna fa, com qui diu, una mica més d'una setmana i capaç després de fer dos partits molt dolents. Però, en qualsevol cas, també hem de tenir en compte que estem a la setena jornada i que per mi encara queda molta temporada. Només cal veure el que li va passar l'any passat a l'Espanyol per dir que s'han de fer valoracions potser una mica més endavant.

És un equip, David, una mica desconcertant, no? Això que deia l'Audal, no? Per exemple, el partit de Pamplona. Estaríem d'acord que va ser el millor de la temporada, un bon espanyol, un bon Roberto, que m'ho ha explicat. Ostres, que ha començat molt bé, això. Li ha permès ser convocat per primera vegada a la selecció espanyola, però també capaç de fer un partit tan desastrós com el d'ahir. Espantós, va dir Manolo, eh?

Sí, a veure, en realitat el partit contra Ossessona és un partit que tot se et posa de cara d'entrada, i llavors aquesta inèrcia la saps aprofitar per controlar-lo, guanyar-lo, no hi ha nervis. El problema és que ahir, clar, estem parlant d'un partit, tu contra l'Elche a casa pots perdre. L'Espanyol, malauradament, contra l'Elche a casa pot perdre. El problema és com perds aquest partit. No havia passat mai que un equip que es queda amb 10 homes al minut 4 de la primera part d'un partit, és a dir, que has de jugar tot el partit amb 10 homes. Jo no puc perdre un partit com el d'ahir. És inadmissible. En el catàleg de desfetes aquesta encara faltava. Amb 10 homes a l'equip rival des del minut 4 de la primera part acabes perdent i és l'Elche. Perquè clar, això et pot passar així, el Barça i el Madrid et poden guanyar un partit amb 10 homes. L'Atlètic de Madrid també. Fins i tot Ximapura és un Atlètic club de torn. Però l'Elche no et pot guanyar.

Mira, el Sevilla, recordem-ho, juga tota la segona part a Cornellà amb 10 homes. I aleshores l'Espanyol no és capaç d'aprofitar-ho per guanyar aquell dia s'empat, és veritat. Però era el Sevilla que ha començat molt bé la Lliga. El que va passar ahir, doncs, òbviament, és més greu. I suposo que en sou conscients. Hi ha el debat ara mateix. Aquest ronron sempre hi ha estat, ja també la temporada passada. El ronron sobre la figura de Manolo. Manolo sí, Manolo no. I torna a estar viu, òbviament, sempre passa, quan hi ha una derrota d'aquelles que fan mal, això es reactiva. Ho enteneu per part de l'afició o creieu que és fora de lloc que es dubti de Manolo?

A veure, sempre que els resultats no són bons i no acompanyen o la cosa no acaba de rotllar com està passant ara mateix, la figura de l'entrenador és la primera que es qüestiona. Això ho entenc, ha passat tota la vida i seguirà passant i no canviarà. Per mi el problema no és aquests dos últims partits que l'Espanyol no ho ha fet bé contra el Rayo i especialment ahir contra l'Elx, ni tampoc que hagi sumat només 7 punts en 7 jornades en aquest inici de Lliga. El problema és que l'Espanyol ve d'una dinàmica de la temporada passada, on va estar 18 partits sense guanyar durant tota la segona volta, fins al final de tot, que va aconseguir la salvació, i diríem que anímicament això s'ha arrossegat. És a dir, per més que hagi començat una nova temporada, la gent encara té el cap, encara no ha canviat el xip del que va passar l'any passat i de com va acabar un equip que va fer una gran primera volta i en canvi va fer una segona volta que, com qui diu, va acabar demanant l'hora. I aquest és el principal problema que per mi té l'Espanyol. A això podríem afegir que l'any passat coincideix amb un canvi de presidència al club, amb un canvi de propietari, on es generen una sèrie d'expectatives. Sempre quan hi ha un canvi de propietari en un club des que és societat anònima, se'n generen moltes més de les que poden haver-hi i potser ara s'està demostrant que perquè l'espanyol deixi de ser de gent i ara sigui de l'empeis, sigui un espanyol molt millor. Jo sempre ho he dit, no és que dubti de l'Ampeis, és que els mandats, en aquest cas, o les propietats dels clubs, es regeixen pels resultats i per com actuen. I de moment, potser és molt d'hora encara, porta poc temps, o potser sí que tenim un Alampeis que en l'Espanyol farà el mateix que està fent el Burnley.

T'ho pregunto molt directament, David, i després també li pregunto a l'Adal. Manolo sí, Manolo no?

Jo, Manolo, sí. Has fet una paradinha, eh? He fet una paradinha, perquè t'he de dir que jo ahir, després del partit, és la primera vegada que vaig pensar si vaig tenir com un pensament fugaz de Manolo o no. Però vaig pensar, dic, espera't, paeix la derrota, vés a dormir tranquil·lament, demà serà un altre dia, un dia solellat, un dia feliç, un dissabte I llavors avui ja ho veig diferent. Ho veig una mica diferent perquè. Manolo porta més de 100 partits a la banqueta de l'Espanyol. T'ha pujat a primera quan semblava pràcticament impossible. Va ser molt complicat d'aconseguir. Després t'ha mantingut a primera amb plantilles molt fluixes. Sí que és cert, això dels 18 partits de la temporada passada. Però també s'ha de valorar la primera volta que va fer l'Espanyol. Era una primera volta inimaginable. Crec que Manolo ha fet tantes coses per l'Espanyol. La decisió ha de ser preciosa. Seria precipitat destituir-lo ara, tot i que molta gent diu que ara és el moment perquè vinguin tres setmanes sense futbol. Aquesta seria una decisió precipitada.

Per mi sí, com deia el David, aquestes temporades des que va agafar el primer equip, quan va substituir Ramis aquell any a segona, el que ha aconseguit, especialment l'ascens, que no era gens fàcil, perquè algun any li pot passar que si l'Espanyol baixa torni a pujar a la primera, com ha passat sempre, i segona, mantenir-se el primer any amb una plantilla per mi justíssima, com deia ell, té molt de mèrit. Evidentment, els crèdits duren el que duren, no? Però és que la història ens diu que l'espanyol té una facilitat espantosa per cremar-ho tot. De vegades no sé ben bé el perquè, però no sé si és que no es mesura amb prou claredat la situació que tens, les plantilles que tens, el potencial que tens, tant econòmic com d'altres tipus, però de vegades crec que generen unes expectatives molt per sobre del que té probablement aquest club. Amb això no estic dient que l'Espanyola és un equip que hagi de patir cada temporada, etcètera, etcètera, però esclar, no ho puc entendre, que digui tinc una plantilla més compensada que els últims anys, sí, la tinc més compensada, Però no és una plantilla per tirar coets, eh? Desenganyem-nos. Jo ho vinc dient des de la primera jornada. Aquest equip té moltes mancances. A aquest equip li falten, per mi, peces importants. Sobretot al mig del camp no té recanvis de determinats jugadors. I, clar, aquí estem veient com que ve l'Elche i és l'últim, per un Elche que ve de perdre amb el Madrid, amb el Barça, amb la Real Sociedad, ja l'han de guanyar, un cop criou, abans de. Una altra cosa és que perds amb ell contra Déu. Això és un fet diferencial. Això sí que és més preocupant. Però perdre contra l'Elche, bé, és que no sé si hem mesurat ben bé la plantilla que té l'Espanyol i el que pot aspirar l'Espanyol.

Bé, doncs, tres setmanes sense futbol i, òbviament, pels pericus es faran llargues. Es podran, això sí, consolar en veure, i això és de. Diguem-ne destacable, un dels seus jugadors, que ha començat molt bé jugant amb la selecció espanyola, aquesta aturada llarguíssima, quatre partits jugarà o podrà jugar Roberto, recordem-los, dissabte 26 a Anglaterra, Espanya, Wembley, el dimarts 29 a Espanya, Croàcia, tots ells de Nations League. Dissabte 3 d'octubre a l'Espanya Txèquia i dimarts 6 d'octubre al Croàcia Espanya insisteixo, tots equips tots partits de la classificació de la UEFA Nations League i quan acabi aquesta llarguíssima aturada recordem Màlaga Espanyol divendres 9 d'octubre a les 9. Espanyol-Atlètic de Madrid, déu-n'hi-do aquest partit dissabte dia 17 a les 2, són els horaris que tenim confirmats, encara sense confirmar horaris, després vindran un Racing Espanyol o un Villarreal Espanyol, el calendari més immediat per l'equip de Manolo González. A tots dos, gràcies, esperem que a l'Espanyol li vagi bé, sé que no acostuma anar bé a les aturades perquè vols més partits per recuperar-te, però que en aquest cas serveixi a la plantilla per treballar. Ha estat molt criticat també que Manolo li doni festa a l'equip la setmana que ve, però bé, mai saps què és el millor per poder reactivar els ànims. Així que veurem. Audali i David, una abraçada forta, que vagi molt bé. Adéu, que vagi bé. Igualment, moltes gràcies, que vagi bé.