Primer dia de classe... i de vaga: els reptes del curs 2026/27

Primer dia de classe i primer dia de vaga. El curs escolar comença com va acabar l'anterior, amb alguns docents convocant aturades per fer sentir les seves reivindicacions. Davant d'això, el president de la Generalitat demana una pausa, un parèntesi, una treva, per debatre amb calma i a fons què necessita el sistema educatiu català.

I demano en aquest sentit, un parèntesi, demano a aquells que anem a començar el curs, anem a reunir-nos i anem a veure quina educació necessita Catalunya els propers anys. I el govern farà els esforços. I tindrà la feina de posar aquests recursos a disposició.

Aquest any tornarem a tenir vagues i aturades? Quins reptes es prioritzen per aquest curs acadèmic? Què n'han d'esperar les famílies d'aquest curs 2026-2027? Benvinguts a Això és el Radar de 3catinfo. La Sara Cañete és periodista de Catalunya Ràdio, especialitzada en temes d'educació. Hola, Sara, com va? Hola, Eloi. Escolta'm, abans de començar a parlar d'aquest curs que ara comença, hauríem de resituar i recordar una mica d'on venim, d'aquell curs passat que va ser un dels més conflictius dels últims anys, eh?

Molt convuls i que no deixa d'explicar on estem en aquest punt, perquè del juny a ara, doncs, pràcticament la situació ha quedat molt enrocada. El curs passat va ser molt convuls, vam tenir aquestes jornades, 17 jornades de vaga mai vistes, probablement entre les vagues territorials, les de Catalunya, i amb un seguiment amb pocs precedents, si és que en té algun. Com va acabar el curs? Doncs amb els sindicats dividits, entre els que sí que van arribar a un acord amb el Departament d'Educació, i els que no, i això és el que ens ha portat a com arrencarem aquest curs, que no l'arrencarem amb normalitat. Hi ha aquesta vaga convocada, ja veurem quin seguiment té, aquesta petició d'última hora del govern d'obrir un parèntesi, de rebaixar la tensió, de reobrir les negociacions. I els sindicats que mantenen les protestes, que diuen al govern que la pilota està a la seva taulada. Veurem què passa les properes setmanes. Ells diuen que en un calendari, per anar abordant les seves principals reivindicacions, les protestes es podrien aturar. L'única que hi ha convocada és la de l'inici de curs. Ni poden haver més al llarg de la tardor o no, en funció del que passi les properes setmanes.

Bé, veurem doncs si hi ha més vagues o no. Però més enllà d'això, més enllà del conflicte amb els docents, et volia preguntar pels grans reptes d'aquest curs 2026-2027. I aquí hi ha una gran preocupació que jo crec que és transversal a tota la societat i és el nivell educatiu dels alumnes. Hi ha molts indicadors que ens diuen que el nivell educatiu ha anat baixant els últims anys. No sé si el sistema educatiu s'està preparant per combatre o per revertir aquesta situació.

Sí, com deies, la preocupació per als resultats ja ve de lluny i en aquest sentit el que es podria dir és que el Departament continua treballant amb diferents mesures. Ja tenim en funcionament diversos plans de suport a les matemàtiques, suport a la llengua i en aquesta via estem sobretot. La lectura del Departament actualment és molt focalitzar-se en la llengua i en les matemàtiques, considera que són les dues competències transversals, ampliar la xarxa de centres de comprensió lectora i també es contracten docents que el que fan és focalitzar en aquesta competència, un treball en vocabulari, en fluidesa lectora. I molt focalitzat en els cursos de tercer i quart de primària, que és on és clau ja que aquesta competència es consolidi. Un altre punt que també veurem avançar és com ha de ser la digitalització a les escoles, que això també intervé al final en el que és l'aprenentatge i també té una incidència en els resultats educatius. Aquest curs anem a la intel·ligència artificial, a quina edat proposen restringir-la. Aquest any el que hi ha d'haver és un procés de reflexió per part dels centres de a quins espais la volen fer servir. I amb quins objectius, en tot cas això també passarà.

Aquest és un dels grans reptes i l'altre també és l'atenció a la diversitat, aquesta complexitat dins les aules. No sé si aquest curs del sistema educatiu està preparant-se o s'ha preparat per donar resposta a tot això, alumnes amb necessitats especials, amb dificultats d'aprenentatge, amb problemes de salut mental.

Sí, de l'escola inclusiva n'hem sentit parlar molt i crec que en sentirem a parlar molt aquest curs. De fet, ara fa deu anys que va entrar en funcionament aquest decret de l'escola inclusiva, que sobre el paper té moltes bondats, però que a la pràctica realment està generant moltes dificultats. Perquè els problemes han anat canviant, és a dir, potser fa uns anys el que teníem molt clar era que estava arribant molt alumnat nouvingut, no? I aquí va sortir el projecte de les aules d'acollida. Ara tenim molt alumnat nouvingut, però també tenim molt alumnat que no té per què ser nouvingut i que el risc de pobresa li està passant moltíssima factura. I després, doncs, a tots aquests temes, aquestes neurodivergències amb les que ara hi ha molta sensibilitat, no? I estic parlant, doncs, de la dislexia, de la dislàlia, però també del TDAH, de diferents graus d'espectre autista. Clar, tot això demana unes mesures, una atenció, que tot això està convivint en una mateixa aula.

En aquest sentit, m'imagino que aquest curs també es mirarà de posar més recursos per atendre a tot això, no? No sé si s'hi ha pensat.

Sí, exacte. L'intent és, mira, s'han incorporat 1.800 professionals, 1.100 són docents que van destinats a fer reforç i també a baixar la ràtio, que era un dels compromisos que va sortir d'aquestes negociacions. I després tenim 500 professionals més d'atenció educativa, que són aquests altres perfils, que és un tècnic d'integració social, una mestra d'educació especial, que també estan als centres. Això també s'ha reforçat. I després l'altre és que es comença a desplegar als centres personal sanitari. Seran auxiliars de cures d'infermeria o infermeres, que aniran passant pels diferents centres educatius per zones. Atenent a aquells alumnes que tenen necessitats de cures molt específiques o, per exemple, diabetis, algun alumne que vagi amb una sonda, aquest perfil. I això també és anar cap a la inclusiva.

Amiri, encara sobre això, abans has parlat sobre les aules d'acollida, que també han d'atendre aquesta diversitat i aquesta complexitat creixent. Explica'm més coses sobre això, sobre el pes, sobre la importància d'aquestes aules d'acollida.

Les Aules d'Acollida és l'espai on aterra aquell alumnat nouvingut de procedència estrangera que no parla català i a vegades ni català ni castellà, per tant, no parla cap de les llengües llatines. Van en aquest espai, que és un espai compartit on estan força hores en aquestes aules d'acollida, que a més la ràtio és més petita, hi ha una atenció més personalitzada i després en algunes classes ja es van integrant amb els seus companys el que diguéssim l'aula ordinària. Vist el volum d'alumnat que rebem, aquest recurs cada any s'ha anat ampliant, aquest any es torna a ampliar amb 500 aules d'acollida més. És el màxim que hem vist d'un curs a l'altre, és un increment del 30% respecte al curs passat. En total hi haurà més de 2.100 aules d'acollida al conjunt de Catalunya.

Avui estic parlant amb la Sara Cañete sobre aquest nou curs escolar ple de dubtes i d'interrogants per les famílies també. I en aquest sentit et volia preguntar per les sortides escolars i per les colònies. No sé com ha quedat això de les colònies. Això s'ha resolt ja definitivament o està encara sobre la taula?

Segurament és la qüestió que més separa les famílies i els docents en aquests moments. La suspensió de sortides i colònies és una mesura de pressió que surt de les reivindicacions del curs passat i que va fent tacadol, i la veritat. Aproximadament, segons l'últim recompte, eren aproximadament uns 1.300 centres educatius els que s'hi havien sumat. Clar, això està generant molt malestar entre la majoria de les famílies, no tant perquè no entenguin les reivindicacions, sinó perquè no acaben d'entendre què s'aconsegueix suspendent sortides i colònies. Ara mateix, què ha passat? Doncs aquí el Departament ha fet un pas endavant en el sentit de remunerar, encara que sigui 50 euros per nit fora de casa, i ara s'està treballant en que també puguin compensar hores, perquè tota aquesta dedicació tan intensiva quan estàs de viatge o de colònies pugui tenir alguna contrapartida. Haurem de veure què passa aquest any. Pinta que aquest curs mateix són difícils de recuperar perquè tot això es planifica amb molt de temps, però veurem si és una mesura de pressió puntual en alguns centres o és una cosa que ha vingut per quedar-se. Més enllà de les sortides i les colònies, les famílies també acusen que no es faci cap tipus d'activitat, fins i tot les que són d'un dia en horari lectiu, una visita al museu, una sortida al teatre. Aquí és en aquelles coses a veure si s'encaixa o es queda desencaixada.

Sí, serà una de les coses que haurem de mirar si es pot desencallar finalment aquest curs que comença. Ja hem dit, els esforços aquest any van en la línia de reforçar l'escola inclusiva, després també mesures per simplificar la feina dels docents, menys paperassa, que és una de les coses que reclamaven, i finalment aquestes millores salarials on destaca el pagament de 700 euros que els docents rebranjar aquest primer trimestre, això fruit de l'acord que van signar l'any passat. Amb tot això, Sara, què els podem dir a les famílies que ara comencen el curs i que estan una mica espantats, amb la incertesa de si tornarà a ser un any convuls, amb vagues o aturades? Quin missatge els podem transmetre? Què n'han d'esperar d'aquest nou curs?

Clar, jo entenc que és un curs incert perquè és aquest curs on veurem si el conflicte es cronifica o si podem recosir posicions que tothom, sempre amb les seves diferències, perquè mai estaran al mateix lloc el departament i el sindicat, però poden rebaixar l'atenció i anar caminant cap a la mateixa direcció. Ara, més o menys, tothom està d'acord que el sistema educatiu necessita un replantejament a fons. Tothom està d'acord que cal remuntar aquests resultats educatius. Doncs, ara hem d'aclarir els concrets. Perquè és d'aquí d'on sortirà la solució i pugui baixar tota aquesta conflictivitat. I aquest és el repte d'aquest curs, omplir de contingut allò que ja estem veient.

Bé, doncs aviam si això, si les parts són capaces de seure's a treballar per trobar aquests consensos que tornin la calma i la normalitat a les escoles. Ho anirem seguint amb la Sara Cañete, periodista de Catalunya Ràdio, especialitzada en temes d'educació. Sara, moltíssimes gràcies. Fins aviat. A vosaltres. Avui a la taula de soya hem tingut el Dani Jiménez. El muntatge musical és de Luis Ángel Alonso. Jo soc l'Eloi Barrera i això és el Radar de 3Cat Info. Gràcies per escoltar-nos.