Programa especial del Sona9 dedicat al palmarès de la 26a edició del concurs Sona9

Sona 9, a Catalunya Ràdio, amb Lluís Gendrau.

Salutacions cordials, això és el programa d'escena musical emergent a Catalunya Ràdio, amb Dani Jiménez de les Vies de Soi, muntatge musical, i Lluís Andrau, qui us parla. Avui repassarem la final d'aquest Sononou 2026, perquè el Quarteto Junenc de rock català Pla Moguda és el gran guanyador d'aquesta edició del Premi Sononou, el concurs que fem conjuntament entre ICAT, Catalunya Ràdio i 3CAT, tots plegats. Amb una final que va tenir lloc el dia 23 de setembre a la plaça de Catalunya de Barcelona, en el marc de les festes de la Mercè. Els Premis Joventut i Casas de la Música se'ls va adjudicar el grup barceloní de punk-pop Beni Dolores, i el Premi Èxit va ser per la banda ballesana de rock alternatiu Orella 2. Finalment, també el grup bigatà My Hallies va rebre el premi Verkami de Votació Popular i l'andorrana Eugènia Correia el nou premi Red Carpet Productions. Així que avui repassarem aquests premis i també escoltarem algunes novetats dels grups que han passat pel Sona 9 i que ja s'han convertit en referència a l'escena musical catalana. Aquest és el rock despreocupat i directe amb influències del fang, fet distintiu dels cançons de Pla Moguda, un quarteto junen que presenta aquest en Jordi Fumapitis.

Fumapitis, li brillen els ulls perquè encara és jove i tendre. Té una 49 trucada, he aparcado en la puerta. Que va a esperar que va a esperar. Una xari, és una xari, no et preocupis, tant se val. Que fumi, que fumi, que fumi en Jordi. Que fumi, que fumi, que fumi en Jordi. Jordi, de jove jo ja canto.

De jove a jove canto.

En Jordi fuma pitis, té 16 anys i no sap qui és, Guillem Gisbert. Jordi fuma pitis, ha de fer el world por l'estil del 27. Els seus pares l'han enxampat més d'un cop fent de les seves.

Una de les noves cançons de Pla Moguda és en Jordi Fumapitis, gravada durant el concurs als Estudis Camaleó de Tordera amb la producció de l'eix Iglesias. I aquesta és una banda que segueix l'estela dels primers Sona Nou que han caigut a Osona. I això, doncs, és una saga on hi podríem situar el Dan Peralva i el Convoy, esto es, la iaia Onyandú, aquesta última dècada. El grup guanyador d'aquest 2026, Pla Moguda, defensa una proposta fresca, rockera i també desenfadada, complementada amb un gran directe. Van néixer entre els masies de Poltregar i Vinyoles i són el Jani Cabau, bel guitarra i també llatrista, el Tomàs García al baix, el Guillem Pagès a la guitarra i l'Olaguer Roca a la bateria.

Doncs així són en Pla Moguda, amb aquest tema gravat a l'estudi, però tenen cançons que ja han fet el seu recorregut també a les xarxes socials. Ells diuen que obren nova etapa sense pressa, però també sense pausa per donar forma a una proposta que busca trencar motlles a l'escena musical catalana. I una cançó que ja ho ha fet és aquesta que han titulat La Fatxa.

M'estic tirant a una fatxa. M'estic tirant a una fatxa en el meu llit. M'estic tirant a una fatxa que no sé com collons ha arribat fins aquí.

M'estic tirant a una fatxa. M'estic tirant a una fatxa en el meu llit. M'estic tirant a una fatxa. M'estic tirant a una fatxa que es diu Judit. M'estic tirant a una fatxa. M'estic tirant a una fatxa en el meu llit, m'estic tirant a una fatxa. M'estic tirant a una fatxa que és de Rubí.

Du pulsereta d'Espanya? Et prometo que no és gens el meu tipus, mama. No sé què em va passar, em va començar a tirar la canya, és com que una cosa em va posseir per les entranyes. Us juro que és algo raro, que està fora de mi, que he perdut el control. Jo em miro al mirall i et dic, què et passa, burro? Com pot ser que en el teu llit t'hagin fet un puto gol? Que t'has begut l'enteniment que estàs com una cabra, que això és pitjor que ser del Madrid i no del Barça? No és una excusa haver begut una mica massa, perquè, tio, t'estàs tirant una fatxa.

M'estic tirant a una fatxa en el meu llit, m'estic tirant a una fatxa.

Són aixeta directes de pels Picassos, de provocadors, amb cançons com La Fatxa, i ara el premi els permetrà gravar i signar un contracte discogràfic amb un disc als Estudis Camaleó de Tordera, i editar també 200 còpies en vinil, patrocinades per la primera fàbrica de vinyls que hi ha a Catalunya. 33 BCN Vinyl Pressing. Podran també rodar un clip amb 3CAT, impulsar el seu llançament en una campanya de publicitat i realitzar una gira de concerts als festivals Acústica, Mercat de Música Viva de Vic, al Festival de Vilaseca, Itaca Festival, al Caps Músics Festival de Tarragona i també als Festes de la Mercè. I a més a més també tindran accés a la radiofórmula d'ICAT en aquesta casa i accediran a una portada a la revista Enderrock l'agost del 2027. Tot plegat, però encara falten mesos perquè el seu primer llarga durada ha d'arribar de cara al setembre de l'any que ve. De moment publicaran un EP al febrer amb cançons com la que han titulat Ja emprenya.

Vaig escriure una cançó per sortir de tot això i ja emprenya. Amb la motxilla plena de records. I jo chichat per mal de morts. I s'emprenya. I em sembla fabulós que vulguis tocar el dos. I em sembla fabulós que vulguis tocar el dos.

Una cançó per sortir de tot això i em vas fer passar un estil de merda. I em sembla fabulós que vulguis tocar el dos. I em sembla fabulós que vulguis tocar el dos.

¡Suscrítate!

Y te volía a dir que fa temps que penso, poseemos de acuerdo, que está todo puesto. Y te volía a dir que fa temps que penso, poseemos de acuerdo, que está todo puesto. Y te volía a dir que está todo puesto. Poseemos de acuerdo, poseemos de puesto. Y te volía a dir que fa temps que penso, poseemos de acuerdo, poseemos de puesto.

La final de la 26a edició del Sona Nou va ser gratament dedicada a les guitares i al rock, com ara sonaven els Pla Moguda, però també amb el quintet barceloní de punk-pop Beni Dolores, que va ser una sorpresa d'aquesta edició. Elles van guanyar el Premi Juventut gràcies a una aposta sonora que va transportar el públic a la dècada dels 70 i 80 del segle XX. Les seves cançons estan plenes de missatges de reivindicació social en les quals deixen clares les seves frustracions, traumes, filies, pors, estigmes i desitjos. El mateix temps que facturen, i ara ho sentireu, un directe amb un punt anàrquic però també electritzant.

Em cau una gota de sudor.

I aquesta segurament és la seva cançó més popular, Barna Sarna, que reflecteix l'esperit punk i satíric d'aquest quintet respecte a Barcelona. I

tu i jo.

M'agafes de la mà i em fas un petó. Pugem el metro Sant Antoni sense direcció. Arribo al teu pis i se'm desfan les calcetes. I això només pot voler dir festa major. I Barcelona va pitjor.

Barcelona va pitjor. Barcelona va pitjor.

Barcelona va pilló. Barcelona va pilló.

Una nova generació de dones amb guitarres, amb distorsió, amb crits i més punk, però també una veu especialment pop, com aquesta Barna Sarna, és la banda guanyadora del Premi Joventut i també Premi Casas de la Música, una formació liderada per les veus i les guitarres de Marian Martínez i Mariona Ruiz. Que es completa amb els teclats d'Eric Gil, tots ells científics, biotècnics, físics i químics, el baix de la tècnica de so Jana Rissek i la bateria de l'enginyer i també cuiner Emilio Cano. Són les autoanomenades nenes prodigi vingudes a Menys, que van veure com la seva proposta mereixia aquest doble premi, que es reforçarà en la seva carrera musical.

El reconeixement d'aquest Premi Juventut consta de 4.000 euros per l'enregistrament d'un disc, un clip amb material musical i també una campanya de promoció als mitjans col·laborats del So9, que ja sabeu que són 3CAT, la revista Andarrock i el suport dels Departaments de Cultura i Juventut de la Generalitat de Catalunya, a més del patrocini d'Estrelladam. El grup va rebre també, com us dèiem, el Premi Casas de la Música, que li permetrà formar part d'un programa anomenat Incubadora Musical, gestionat i coordinat per la xarxa d'equipaments oberta a artistes emergents. I això podrà ser una campanya d'ajuda a la producció, gravació, gestió, assessorament i suport a la creació. Seré algú

potser.

És aquí, he arribat, esteu contents, he aprovat, perquè ja no em feu cas,

perquè ja no em feu cas, soc tot el que volíeu, no vaig a anar a l'escat, ara vaig a fer works, he vingut a Diagonal, he de trucar a ma mare, he de passar pel Zara, la blazer que he comprat, està plena de taras, el tinc plena de rugues, m'he dut per a la cara, m'he.

¡Algo! ¡Putzle!

Estrenem la teva música. I és el torn del Premi Éxit

Estrenem la teva música. I és el torn del Premi Éxit que va anar a parar a una formació de Mata de Pera. Són Orella 2, una planta que neix en punts alts de muntanya i ells s'inspiren en el rock progressiu experimental de bandes com els Britannics Radiohead o la seva admirada referència nord-americana de Wilco. Aquest septet de Mata de Pere, Corella 2, ha viscut el concurs d'una forma excepcional i amb grans dosis d'emoció. Un grup que, a més a més, està estretament vinculat també amb una big band de jazz, anomenada Freddy's Jazz Band, i que destaca per la il·lusió amb la qual han participat a les diverses fases del concurs des que van enviar les primeres cançons. Així que art rock alternatiu i altres dosis d'improvisació en peces com aquesta que es diu Vol i Dol. En aquesta superbanda hi trobem el cantant carismàtic Roc Badia, la guitarra Néstor Pérez, el baix d'Eric Alías, el teclat de Gerard Casulleres, la bateria d'Oriol Ventura i el saxo de Quim Anglada.

Em costa veure i reconèixer que avui m'he fet gran.

Me costa creer que soy cara.

El paisatge sonor de l'escena catalana amb Lluís Andrau.

I tal com us dèiem al principi del programa, també vam lliurar el dia 23 de setembre el Premi Berg Cami per votació popular. I un dels grups amb més projecció d'aquest Sona 9 2026 ha estat el jove quintet bigatà Mai Halis, que va assolir el suport popular del 30% dels vots i hem rescut aquest premi gràcies a una proposta fresca de pop, rock i funk directa i desenfadat. El seu primer senzill, Ballos sense tu, és una de les apostes ja com a banda emergent que ha tingut un segell al darrere del Loop Records i que des de Vic es projecta arreu del país. Sergi agrada la guitarra, Carles agrada el saxo, Toni Casanovas el baix, Maria Ramírez la veu i Oleguer Roca la bateria, que a més a més és bateria també dels Pla Moguda.

No ho vas acceptar, ja ha passat el temps. Sort massa tard, no hi ha res a fer. Vaig plorar fort. Fins demà!

No hi hauria prou en veure'ns cada mes.

Puc ser jo, ara més que mai. Tu mira'm, jo passant de tu. Baby, no saps el que t'has perdut. Ballo, ballo, sense tu. És tot fort, ja no hi ha ningú. És de mi, tío, és de tu. Estic free, but I'm not for you. No buscaré. No vull missatges. Ja s'ha acabat.

Sona Nou, amb Lluís Gendrau. En definitiva, diversitat musical i

també qualitat en aquest Sona Nou 2026, com aneu escoltant. I encara ens queda el Premi Red Carpet, un nou guardó que s'ha trucat a aquesta edició i que ha anat a parar a un artista d'Andorra, d'ascendència portuguesa. És la jove artista de Sant Julià de Lòria, Eugènia Correia, que ha guanyat aquest nou Premi Red Carpet Productions i que ha estat seleccionada entre els 12 propostes semifinalistes. Aquesta cantant tindrà una residència artística a l'estudi Red Carpet, que està en una finca de Lloret de Vistalegre, a Mallorca, per tal de produir i gravar un EP de tres cançons. La gravació tindrà lloc al mes de febrer i anirà acompanyada dels músics habituals que l'han tinguda com a referent al llarg d'aquest Sona 9, que són Lluís Cartes al baix i Oriol Vilella a la guitarra. I un exemple de la seva música és aquesta peça entre popular i tradicional i també una base pop que es diu De Matinada, on ella toca també l'accordió.

Iren les quatre del matí. Veies cançons de matinada a la porta de Saimada per sentir. A les 4 del matí quan l'ocellet cantava era a les 4 del matí i un ocellet cantava. Veies cançons de matinada a la porta de Saimà. Vas a sentir cantar també. A les quatre del matí quan l'ocellet cantava. Eran les quatre del matí i un ocellet cantava belles cançons

de matinada a la porta de Saimar. A les quatre del matí, quan l'ocellet cantava, per sentir cantar també, va plorar a la seva imada. A les quatre del matí, a les quatre del matí, quan l'ocellet cantava,

i va plorar la seva mare a les quatre del matí, a les quatre del matí. Quan l'ocellet cantava, per sentir cantar també,

Sona 9, a Catalunya Ràdio, amb Lluís Gendrau.

Repassant el palmarès d'aquest Sona Nou 2026, 26a edició del concurs i plataforma d'artistes emergents d'arreu dels països catalans. I és ara moment de repassar alguns dels artistes del Sona Nou que ja han fet carrera, que han passat pel concurs i han gravat els seus discos. Per exemple, la guanyadora de la passada edició, Chloe Rianbau, una bisbalenca que acaba de presentar un disc de debut. Equilibri sense xarxa, on proposa un viatge emocional i íntim a través de cançons que mostren la seva sensibilitat artística. Ella gravarà encara noves cançons als estudis d'Aleix Iglesias, a Tordera, i, per tant, seguirà connectada amb el Sona Nou. Una de les cançons que ens serveix de sintonia al Sona Nou i que també és emblema d'aquest disc és De maig a juny.

Que plora la lluna es difumina i jo sento que tanquessis la porta que guanyés la derrota que regnés el silenci malgrat que el meu amor ve de llui floreix de març fins a jui el meu amor.

Que el desig no s'esborra, que fugir no t'amaga, que no entens el que passa quan. El meu amor ve de llum, floreix al mar fins a juny. El meu amor dins el pot, floreix al mar fins a juny. El meu amor ve de lluny, floreix al mar fins a juny. El meu amor dins el punt, floreix al mar fins a juny.

És la veu d'aquesta artista, Chloe Rianbau, des de l'Empordà, des de l'Abisbal, una de les noves promeses de l'escena pop independent catalana. Ella ja té àlbum, escriu llicència xarxa i de cara al 2027 prepara també noves cançons i segurament també un nou treball. Uns altres artistes que també han passat pel sonor nou són els Manel. Ells van guanyar el Premi Joventut de l'any 2007. Ja fa unes quantes edicions, però és que mentre s'especula amb el retorn de Manel, segurament pel 2028, els seus membres, el Guillem, el cantant, i l'Arnau Vallvé a la bateria, estan fent discos en solitari. Un bon exemple de Guillem Gisbert és aquest Entretén-me.

Vull dir-ho ara, que si no després les coses es compliquen. He vingut desacomplexadament i gairebé exclusivament pel drama. Sóc un purista, un caçador d'emocions destil·lades. No m'interessa la tècnica, menyspreu els processos. Mai vaig llegir-me un llibret d'instruccions. Quan la vida no va, m'atabalo i em poso a pitjar botons. Així que no presumeixis. Lluny ja queda el temps en què ens impressionàvem. Troba un to, una forma i exposa el teu cas. Parla! I sense més preàmbuls.

Bona nit. Bona nit. Durador sutil, gran conferenciant, ja no puc seguir tot sol, requereixo els teus encants. Treu-me ja d'aquí, no puc respirar, porta el teu quadern de trucs i accelera el pas major. No vull sentir-me així. No cal que siguem amics per sempre, no cal que m'entenguis, entreten-me. No em donis un sostre, ni sopa calenta, no em consolis, no em toquis, entreten-me.

Entreten-me és una de les dues cançons que ja ha avançat del seu nou treball, Guillem Gisbert. L'altra és Les coses anaven bé, dos temes que han produït Pep Saula i Arnau Gravolosa. També sabem que la data de presentació d'aquest disc, El detector de mentides, serà el dia 13 de novembre i serà el seu segon disc en solitari. L'altra va aparèixer fa un parell d'anys, Balla la mesurca. I també sabem que la primera data de presentació serà el 4 de maig a Barcelona, a la sala Paral·lel 62. I l'altre membre de Manel, el bateria Arnau Vallvé, també ens acaba d'avançar un parell de cançons. El seu disc arribarà, encara falten mesos, al febrer del 27.

Bona nit. Jo dic que fem igual que fa el conill amb la guineu. Ai, ara no sé què em deies, perdona, t'he tallat. De petit vaig començar a parlar i encara no he callat. Quan sento un cigarro, però el fumet va a la cara i el deixo caure encès sobre aquest terra de palla. Saps a qui s'assembla un bomber fugint per cames, cagat de por veient la seva casa en flames? Doncs sí, senyora, m'hi assemblo bastant quan em poso l'uniforme de fugir cap endavant. En un punt equidistant entre dogma i anarquia puc ser el i al mateix temps el policia. Hi ha una mani dins meu on reivindiquen a crits.

Espavila per saber qui són els teus enemics.

Vull evitar-te la mirada, amagar-me entre la gent, esquivar les mil preguntes complicades d'un nen, llevar-me a mitjanit, pujar al terrat una estona i discrepar secretament amb la meitat de Barcelona. Hi ha alguna cosa al forn que se t'està cremant, però ni vols saber què és, ni tampoc se't crema tant. Ets un cas de manual, pots parar de fingir. Convindria venir a fugir amb la meva amiga i amb mi. Es pot fer de l'error propi per no haver de fer-te encàrrec amb l'ajuda d'una mescla de substàncies adequada. De la xapa d'un borratxo sense cap sentit o dels ulls de la que admira tal com si t'hagués parit. De l'ombra d'un mateix, de la crua realitat o del teu futur incert que sort que encara no ha arribat. Prova-ho si vols, fuig de la llei de la gravetat o d'una puta pastanaga que es fa dir felicitat. Ho acaba de dir, es diu

Arnau Vallvé, és el primer disc en solitari del bateria de Manel, que encara no té títol confirmat, però que veurà la llum a principi del 2027 amb el seu segell, Ceràmiques Guzmán. Ja ha publicat dues cançons, aquesta que sona, que es diu Mentre el monstre, i l'altra que porta per títol Tortuga, produïdes amb la col·laboració del músic i també bateria Xico. La presentació oficial serà el 2 d'abril del 2027 a la Sala Apolo de Barcelona.

I a la recta final del programa encara volem escoltar també el que ha fet en solitari la cantant de Reina, que també van guanyar el Sona Nou ja fa unes quantes edicions, des de Manacor, a Mallorca. Carme Vives presenta un disc que es diu Expressions temporals. L'ha gravat aquest estiu a l'estudi de Remei de Calafresca, Arbúcies, i és un disc absolutament íntim. Veu i guitarra, però absolutament intens. El disc s'obre amb aquesta cançó titulada Hivern.

Sempre se parla de ses paraules que han quedat fora a dir. I jo preferiria, segons quines noveles he escoltit, Podria llefar llefret i aquesta pena i crear una història. Em estrenar un dijous qualsevol, on s'aplasmi per sempre, s'espaiten, s'enquiemotrop.

Lleva, lleva, fa més calor. Pots ser cereses de reivindicar record. I no vull que te faci por veure'm tota sola en record. Que ja no és el teu lloc.

En aquests finals sempre passa que els males passen fora, vora o a venir. I arriba un dia que es bon dies, voldries no ver-los compartir. Podria congelar els temps en aquesta escena en que esperes a un ángel en silenci contempla exactament el futur que vol o no dubta de la resta que se suposa que són els bons.

Lleva, lleva, fa més calor. Pots hacer esas de reír.

És la veu intensa i profunda d'aquesta artista de Manacor, nomenada Carme Vives. Ella, quan estava al capdavant del Reina, va guanyar el Sona Nou l'any 2020, ja fa unes quantes edicions. I ara ha publicat en solitari aquest disc titulat Expressions temporals, que podreu escoltar només al seu banc camp, però que ha publicat en format DLP de Vanille. I, per tant, ha estat un disc autoeditat. Així que, Carme Vives, no les veus? Més especials, amb una veu corprenadora, amb una intensa profunditat en les lletres i en les imatges dels versos. I tanquem edició, ara, amb el que va ser guanyador l'any següent, d'en Peralbo i el Convoy, que també ha publicat disc aquest any, i es diu Quin goig, i amb aquest tema Ai, ai, ai, quin goig que fas, tanquem aquesta edició especial del Sononou a Catalunya Ràdio.

Ai, ai, que bé que ho fas. Ai, ai, ai, quin goig que fas.

Dani Jiménez dels Vies de Sol, Lluís Andreu, qui us ha parlat, sona nou amb l'escena emergent a Catalunya Ràdio.

Per Torelló. I us creueu amb en Romeu. Si us plau, no us sorprengueu que qui visa no és traidor. Com es mou amb la Margarita i els seus fillets. Amb Pol, l'Esla, el Bert i un servidor. Ai, ai, ai, quin goig que fa. Ai, ai, ai, quin goig que fas. Ai, ai, ai, que bé que ho fas. I si fem un dinar, un diumenge que no plogui, porteu un bon dinet. Jo ja poso el julivert i beurem una mica massa per descomptar. I farem ballar fins al mes empenat.

Ai, ai, ai, quin goig que fas! Ai, ai, ai, que bé que ho fas! Ai, ai, ai, que bé que ho fas! Ai, ai, ai, que bé que ho fas. Ai, ai, ai, quin goig que fas. Ai, ai, ai, que bé que ho fas. Ai, ai, ai,

Sona Nou, amb Lluís Gendrau.

Tinc un billet per tu, jo sé on durar. Fa temps que el tinc guardat i no me'n puc gastar. Tinc un billet per tu, bastant gastat. És un tema delicat i hem de treure l'entrellat. Los dos lo tenemos claro.

Bona nit. Si un día, un día, un mes, si un día, un día, un mes pasa.