Prohibir la IA als menors? Riscos i oportunitats

Hola, què tal, com esteu?

Avui comencem el Revolució 4.0 amb un debat intens sobre l'IA i les xarxes socials i els menors, però abans comencem amb una història que ens porta fins a Austràlia.

10 de desembre del 2025, per molta gent és un dia més, però per als adolescents d'Austràlia és un dia molt marcat en el calendari, començant el dia una mica diferent. Ha dit el primer ministre, a partir d'avui una nova llei prohibirà l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys.

El dia abans vam estar intercanviant-nos els números de telèfon amb els companys. Fins ara parlàvem per Snapchat i l'endemà ja no ho podríem fer.

La llei els tancava l'accés. Snapchat, Facebook, Instagram, Reddit, TikTok, Twitch, YouTube, Thurs i X, entre d'altres xarxes socials. Per als adolescents australians, aquell era el dia de la pagada.

Temia quedar-me aïllada. Visc a 5 hores de Sydney. Per mi, serà un inconvenient no poder contactar amb els amics tan fàcilment.

En pocs dies les plataformes havien restringit o eliminat quasi 5 milions de comptes que consideraven que pertanyien a menors de 16 anys. Ara bé, feta la llei, feta la trampa. Em van tancar el compte de Snapchat,

però en una hora me'n vaig fer una altra. Vaig posar que era més gran.

Jo vaig optar per un sistema de detecció facial per dir-li Snapchat la meva edat i aquest sistema va trobar que semblava més gran de 16 anys.

El govern australià diu que pren aquesta mesura per ajudar els pares.

No volem que els pares hagin de carregar individualment amb la pressió de dir no.

El meu fill té 12 anys i ja ha trobat la manera d'assaltar-se la prohibició. Sé que ho farà a la meva esquena i hauré de controlar-ho encara més.

Tres mesos després de l'entrada en vigor de la llei als pares de menors de 8 a 15 anys que reconeixen que el seu fill tenia un compte a les xarxes socials, va passar del 50 al 31%. És una bona davallada, però la mesura no va funcionar del tot bé perquè els sistemes de verificació de l'edat a les xarxes socials no eren confiables. Aquest mes de juny, el govern australi ha presentat un nou model per verificar millor l'edat dels menors. Vosaltres, què en penseu? Fem bé prohibint o tancant l'accés dels menors a les xarxes socials i a la intel·ligència artificial? Benvinguts al Món de Demà. Comencem el debat. Comencem a revolucionar-nos. Avui al Revolució 4.0.

Debatrem sobre si hem de regular o no l'accés dels menors a les xarxes socials i a la intel·ligència artificial amb Fernando de la Rosa, Dolors Reig i la influencer Célia Espanya. Descobrirem la història de l'emprenedora Sílvia Alzina, una de les 100 dones més influents d'Espanya segons la llista Forbes. I al final del programa, amb la Simona Levi, parlarem de totes les pors que han generat històricament totes les noves tecnologies, des del telèfon fins a la bicicleta.

A Catalunya Ràdio, Revolució 4.0, el món de demà, amb Chantal Llevina.

Els adolescents de tot Europa avui passen unes 4 hores i mitja al dia enganxats a les pantalles entre setmana. Els dissabtes i els diumenges poden arribar fins a les 6 hores. Són dades de l'Eurobaròmetre 2026 de la Comissió Europea. La preocupació per l'accés dels menors d'edat a les xarxes socials i a la intel·ligència artificial ara és un debat que s'ha fet cada cop més present dins la nostra societat. Parlem de si s'han de posar controls o límits o fins i tot prohibir l'accés dels menors de 14 anys a la IA, tal com proposa el president de la Generalitat fa pocs dies, Salvador Illa. El govern català ha anunciat 67 mesures per garantir el benestar digital de la infància i l'adolescència i, ara bé, aquest és el camí. Avui ens ho preguntem al Revolució. I acompanyada de tres persones molt digitals, la Célia Espanya, que és creadora de continguts que coneix bé les xarxes des de dins i que ha explicat públicament la seva, també, doble cara dins la xarxa. Célia, què tal, com estàs? Hola, molt bé, gràcies. Dolor, ets experta en xarxa social, psicòloga, què tal, benvinguda. Hola, què tal. I Fernando de la Rosa, titonet, expert en tecnologia i estratègia digital, que davant de la temptació de prohibir defensa de la societat, d'establir regles i construir criteri. Què tal, Fernando?

Ja ho has explicat tot. No hi ha debat. A veure,

què hem de fer amb els nostres fills? Avui parlarem tant de les xarxes com d'intel·ligència artificial, però l'altre dia deien, sobretot els menors de 14 anys a la intel·ligència artificial que no entrin fins passat els 14. Estàs d'acord, Titonet? Tu no. No, home.

Per què? A veure, per què? Què he dit 14? Per què no 13? No, 13 i mig. Millor 13 i mig. No, 12. O sigui, això es basa en evidències o en una por absurda de fixar un límit perquè sí. I aquesta és la primera idea. La segona idea és, què és intel·ligència artificial?

Comencem ja aquí. Vol dir consultar, per exemple, XGBT, Cloud, perquè no facin tots els deures amb intel·ligència artificial, no facin dossiers.

Que no facin servir Google, tampoc. Llavors, on posem el límit de què sí i què no? Això és molt difícil. Prohibir, a més a més, com a concepte, és assegurar-nos que no hem entès la tecnologia i és un fracàs com a societat. Prohibir és quan ja no saps què fer. Llavors, això de començar a prohibir alguna cosa que tu i jo sabem, que no és que sigui el present, no és que sigui el futur, és el present professional de tots. Llavors, crec que no estem entenent què vol dir això de la IA.

A veure, Celia, estàs d'acord amb el titonet?

Jo estava pensant que, o sigui, vos imagineu a vosaltres mateixos en 14 anys tenint la IA, com la faríeu servir? És que a mi m'hauria afectat molt negativament, trobo, perquè si ja m'ha afectat en 28 anys, saps? A tu t'ha afectat negativament? Al principi una mica, perquè, clar, el que fa tothom, li contes els teus problemes personals i acabes sent l'autopsicòleg, i jo crec que m'hauria afectat negativament, igual que en el seu moment les xarxes socials a mi m'han afectat molt negativament.

Dolors Reig, tu que coneixes bé les xarxes, què en penses? Hem de prohibir o no? Ara deia la Célia, que és influencer, que a ella li ha afectat tant.

Molt interessant això que diu la Célia. Agafant una mica el que diuen tots, la IA, exactament què és la IA? La IA fa moltes coses i de fet està inclús integrada a Google. O sigui, tu li fas una pregunta a Google i et dona resultats i et dona guia. O sigui, què veure, no sabem ben bé què és guia. Jo el que faria, i crec que aquí apuntava molt bé la Cèlia, és el tema de prohibir, el tema de determinar les coses més de caire emocional, de caire psicològic. Jo com a psicòloga realment em poso les mans al cap i he fet estudis del tema i he fet una investigació, etcètera, de lo perillós que pot ser que, per exemple, en un moment, penseu, per exemple, un episodi bipolar, que nosaltres diem els psicòlegs depressió, i mania i eufòria, que quan tens el moment eufòric tens ganes de muntar 12 empreses i menjar-te el món. La IA tendeix a donar-te la raó en tot, la IA tendeix a potenciar el que vols ser en aquell moment. Pot ser perillosíssim, o sigui, ja no és només que a vegades falla i a vegades al·lucina i tot, no entendre que hi ha un risc de suïcidi, ja no és que pot equivocar-se, ja és que encara que no s'equivoqui, el fet de validar-te, el fet de donar-te la raó en tot, pot ser molt, molt perillós. Jo, a nivell de. Jo penso que el tret, apuntem a un lloc on no hem d'apuntar. No és tant la prohibició, sinó l'alt compromís o la prohibició o la regulació que totes aquestes eines siguin conscients o no es fiquin en temes emocionals, no es fiquin en temes psicològics. Aquí estaríem.

Això es diu regulació, per tant, tenim la Dolors, que considera perillós, la Cèlia també, Titonet, està bé el debat perquè tu estàs a favor. Clar, quan les has escoltat ara, què has pensat, Titonet? Tenen una part de raó?

A veure, crec que, com a tota innovació, posem al mateix lloc els riscos i els beneficis. I jo estic segur que avui no convenceré a ningú que tingui la por dins del cos. A ningú. Si tu creus que la IA, les xarxes socials i tot això és dolent, jo no ho convencerem a ningú. Llavors, el que crec que és, com la meva visió del futur és té més beneficis que riscos, I com ens deixem arrastrar per aquests relats de la por de que farà mal i que és dolent, perdem de vista les diferents oportunitats que tenen pel desenvolupament, per les seves capacitats, per entendre i desglossar millor els problemes.

Sí, però aquí tens davant teu una influencer, la Cèlia, que ha dit ella, com a creadora de contingut, que coneix bé les xarxes, doncs que en algun cop poden fer centre d'acompanyada, no hi ha les chances, però que també ha tingut molts problemes, per exemple. Què t'ha passat a tu, Cèlia?

Bé, jo als 14 anys justament va ser quan se'm va greuge el trastorn alimentari i jo crec que en aquell moment jo tenia xarxes socials i jo veure imatges de noies en coses superprims no va ajudar. Però és veritat que al passar-ho tan malament he sigut molt conscient d'aquestes coses negatives, llavors potser. És una solució una mica dolenta i dura, però cadascú serà conscient de les conseqüències negatives a través de viure-les en la seva pròpia pell, saps? En comptes de que te les digui algú i entendre-les tu mentalment, si no les vius, llavors entens la part negativa i ho fas servir per al que et vagi bé tu.

I ara la IA, en quin sentit ha afectat la intel·ligència artificial o el xat GPT o el cloud?

Estava superant una ruptura i no només necessitava suport psicològic del meu psicòleg, sinó jo volia entendre tot. Per què aquesta persona s'havia comportat d'esta manera i llavors buscava un munt d'eines psicològiques a través de la IA, que si l'eneagrama, que si l'astrologia, que si moltes coses, que per entendre comportaments humans. I llavors vaig entrar a un túnel i a un bucle que no podia sortir de buscar informació i d'entendre, entendre, entendre perquè allò és un peu sense fons també la IA perquè ell també te va reconduint i et va preguntant perquè no pares de preguntar-li coses llavors al final de la pregunta te proposa coses perquè seguis que és allà,

saps? Clar, Dolors, què en penses del xat GPT del psicòleg, no? Que fa servir molta gent fa servir el xat GPT per consultes doncs problemes amb la mare, amb el pare amb la família, amb el nòvio, sí?

Sí, sí, bueno, a veure, jo penso que una mica és el mateix, el que està dient la Celi és que t'està potenciant el toc, en el fons, t'està potenciant l'obsessió compulsiva, en el fons. Una de les coses que treballem a teràpia és això, és el desconnectar del pensament, el no donar tanta importància als pensaments. La IA va totalment al revés, ho reforça. Tot i així la meva visió no és negativa. Penseu el que comentàveu ara, vaig començar a preguntar per la enneagrama, pels horòscops, d'acord, això penso que si hagués estat transparent, t'ho dic a tu, hagués estat transparent la conversa amb el psicòleg, el psicòleg hauria d'haver, o sigui, ja sí, però una mica curada d'alguna manera, o sigui, que el mateix psicòleg t'hagués dit, ostres, doncs no vagis per aquest punt, perquè en aquest punt sí que no t'ajudarà. Si necessites validació immediata que et digui, doncs ostres, has de superar l'emprencament, no sé què, doncs fantàstic. Però sí que hi ha, diguem, camins perillosos, però que es tracta de no entrar-hi, es tracta que algú des de fora, quan estàs emocionalment malament, evidentment no pots, però que algú des de fora t'ho monitoritzi d'alguna manera. Però segueixo pensant que aquestes eines no estan preparades per fer suport psicològic.

Ho estan fent una mica per defecte, però no és la seva feina. Què li diries a la Dolors i a la Cèlia? La primera cosa és que si tens preguntes, busques. Està prohibit la IA. Fantàstic, te'n vas a Google i comences a mirar articles i arribaràs a diferents punts.

Però és que ara, perdona, disculpa, Google ja amb Gemini ja és IA també, és a dir, entres i ja te la trobes la IA,

ja no és Google també. Però abans de la IA, anem cinc anys cap enrere. Si tu buscaves alguna resposta, buscaves a Google i trobaves el que trobaves. Llavors hi ha una part d'esperit d'entendre si allò que llegeixes està bé o dolent, que els metges ho han sofert durant els últims deu anys. Ostres, porto un mal aquí, jo crec que són els rinyons. Ja vens sobreinformat. Llavors, si tens preguntes, buscaràs respostes. Això és el primer. I el segon és que jo insisteixo en que no sabem utilitzar l'AIA. La IA no és una IA. La IA de la Chantal és diferent de la de Dolors i de la meva. Per què? Perquè té una sèrie d'elements que tu tens que configurar. Si no saps configurar l'eina, és obvi que et donaran les respostes que vulguis. Llavors, es tracta de saber configurar bé. Però tornem al debat dels 14 anys. Jo crec que no hem entès exactament què vol dir prohibir l'accés de la IA. Els menors de 40 anys. Hem ficat el mateix calaix, xarxes socials, mòbil i AI. Tots junts. Home, però és que ara ho tenim

tot a dins del mòbil, eh? És que, titonet, jo tinc el mòbil, les meves xarxes socials, com tothom, eh? Instagram, LinkedIn, i ara tinc el xat GPT i el cloud. Evidentment que jo em dedico al Montic, Celia, i jo consulto, però clar, a mi també em passa, jo també parlo molt amb l'AI, penso, i soc adulta, eh? Quant de temps li dedico? Però el meu cervell està preparat. El cervell del jove, Célia, Aquest és el tema que també parlen molts experts, no? El servei dels joves no és el mateix que el d'un adult,

no? Clar, és això. I el que tu dius de. Els joves encara potser tenen més preguntes. I és veritat que ara penso, potser aquestes preguntes les hauria buscat a llibres també. També. El que passa és que la IA és molt més ràpida i accentua el toc.

És que els llibres no ens parlaven, Zitonet. A veure, els llibres no ens parlaven, no ens parlaven? En canvi, ara tens una màquina que et contesta.

I què és millor? Tindre preguntes i buscar les respostes o millor mirar la tele a l'Isla de les Tentacions? No sé, perquè si ens posem a prohibir arribarem a un debat absurd.

Mira, la Dolors, a veure, la IA ens deixa pensar, perquè nosaltres quan buscàvem un llibre pensàvem, llegeixes i penses. Quan busques a Google et dona consells, llegeixes i penses. Amb la IA. També la llegeixes, però li fas cas o no? Li fas cas, és que és una mica complicat, no?

Mira, teniu dues generacions una mica aquí, i una mica els dos, que ho veuen diferent, saps? El Titonet i la Cèlia, i penso que és generacional. Jo sempre dic que la llei és una eina meravellosa pels que venim d'una altra generació on sí que ens van ensenyar. A pensar on sí ens vam educar sense la IA, etc. El problema és que les generacions actuals ja aterren en aquest àmbit. O sigui, al final és el de sempre, tant per les xarxes socials com per la IA, l'important és el criteri. I el criteri es fa d'una bona base, d'una bona base teòrica, cultural, creativa, ètica, de valors, etc. Si no tens aquesta bona base, la IA és un perill absolut. El que diem de saber fer-li les preguntes, de saber configurar-la, etc. Si la tens, és meravellós. Per tant, si prohibim, i en aquest sentit estic d'acord amb el Titonet, si prohibim no podrem formar aquesta bona base. Aquí jo penso que és el kit de la qüestió, si la prohibim no la podrem, no podrem formar el criteri i dir-li a l'alumne, no, no, això que m'estàs presentant no ho has filtrat perquè no té en compte fonts diverses, no ho sé, qualsevol cosa que veiem.

Jo em pregunto, Titonet, que no ens faci, que no li faci els deures a la IA, és a dir, està substituint un esforç cognitiu. Dels nostres fills i filles, Titonet.

Vale, però, home, qualsevol professor que conegui la IA el que fa és. No fa. No els dona un treball perquè ho resolguin en el XGPT. Dona'm el treball, dona'm.

Molta gent ho està fent servir perquè diuen amb

5 minuts en fa el dossier. Sí, però com a professor, ara el que demanes és quines fonts has utilitzat, quines són les preguntes que has utilitzat, quines eines has utilitzat, i llavors no només és el treball, és el procés, perquè quan tu utilitzes la IA és més important com ho prepares que no el resultat. Llavors, crec que l'avaluació canvia. Amb la mateixa avaluació és obvi que amb la I es pot fer els deures i pots fer els treballs, el treball de final de carrera i qualsevol treball universitari. El que hem de canviar són els sistemes d'avaluació. Anem a escoltar una història,

la Susi, la nena que cau en un forat cada cop que agafa el mòbil. Marxem fins a Escòcia, som a l'habitació de la Susi, té 13 anys, està estirada al llit mirant el mòbil. Un últim vídeo i a dormir. No és veritat, un vídeo porta un altre i un altre i un altre i la Susi es passa mirant el mòbil una mitjana de 7 hores cada dia.

Puc mirar TikTok durant hores i hores sense avorrir-me, però a tan bon punt poso una pel·lícula, m'avorreixo i torno a mirar el mòbil.

La Susi mira sobretot vídeos de lifestyle i moda i li interessa molt estar al dia de totes les tendències. A TikTok sí, està unes 4 hores, les altres 3 se les passa a d'altres xarxes socials, sobretot a Snapchat.

Fent scroll el temps em passa volant. Per mi agafar el mòbil és com caure dins d'un forat.

Aquesta història real, el cas de la Susi, s'explica en un informe d'Ofcom, l'autoritat que regula les indústries de la comunicació al Regne Unit. L'informe es va publicar l'any passat i el trobareu disponible a internet. Coneixies aquest informe i l'història de la Susi?

No ho sabia, no ho sabia, però ara estava pensant en allò que diu el psicòleg Joan Soler, que també l'he conegut gràcies a les xarxes. Ell és psicòleg i fa contingut de psicologia i diu que les xarxes no són el problema, sinó és la solució a un problema de base. Llavors, jo entenc que esta xiqueta és igual de vulnerable que ho era jo, i el que fan és que les xarxes han amplificat este problema.

Trobo. Déu-n'hi-do, és que clar, la llista s'amplia, eh? Titonet, xarxes socials, i hi ha moltes aplicacions d'allà.

A veure, jo com a pare, ara parlo com a pare. Com a pare. Jo tinc dos fills, un de 15 i 13, i ells tenen mòbil. I el que tenen és accés a un munt d'eines però amb restriccions. Llavors, amb aquesta part de restricció.

Quina restricció poses? Està bé que els donis consells? Quines poses? Per exemple,

a YouTube tens 15 minuts al dia. Això que deies tu de l'Instagram i tot això està prohibit. Per què? Perquè se'n van. Se'n van. Al WhatsApp tenen una sèrie de temps. Llavors, quan. Han de fer alguna cosa, doncs, ostres, és que he de preparar un treball i vull agafar YouTube i escoltar música, doncs, li dones accés. Llavors, hi ha una part que entenguin que hi ha uns límits. Molts adults haurien de tenir allí límits. Llavors, quan tu fas límits al mòbil, comences a entendre on estan les barreres, on et senta bé, on no et senta bé. El que passa és que no tenim límits. Això no és prohibir, és fixar. Llavors, és obvi que totes aquestes eines estan dissenyades per captar la teva atenció, però fins que no et passes, no tornes enrere, no trobes el límit. Dolors, la Generalitat pretén

fixar els 14 anys, com a llindar per l'ús de la intel·ligència artificial generativa. Et sembla bé els 14 anys?

Bé, estic una mica amb el mateix. Si és a nivell emocional, em semblaria bé fixar-ho als 18-20. Si és a nivell de feina, d'aprendre, de l'escola, etcètera, mira, en tot cas jo no recolzaria un enfocament prohibitiu, però sí, suposo que sí que és una bona edat als 14 anys.

Cèlia, si haguessis de tornar avui als teus 14 anys, voldries que els teus pares t'haguessin prohibit les xarxes i l'utilització de l'IA?

És que no sé si hagués servit, ara que ho penso, de curar-me. O sigui, de jo no entrar en bucles. Ara estàs bé? Sí. Ho has superat tot? Sí, jo crec que sí. O sigui, ara mateix, dia d'avui, 5 d'octubre, jo sí.

Però t'està escoltant molt joves ara, què els diries?

La Cèlia quina edat té ara? Jo en tinc 28 i he hagut de fer molta consciència, molta teràpia meva, però que és veritat que les xarxes no han sigut el problema, han sigut la han amplificat el que jo tenia dins. Llavors, Jo el que faig a dia d'avui és ficar-me molts de límits, com explicava l'expert. A veure, explica'ns aquests límits, que potser els hem de posar tots una mica. Jo, per exemple, faig, que potser no són bons límits, però jo treballo de les xarxes, jo visc exclusivament de l'Instagram, llavors tanco el mòbil a les 8 de la tarda i fins a les 8 del matí del dia següent no l'obro ni per WhatsApp ni per res de res. Així són, 12 hores de mòbil i 12 hores de no mòbil. I no tinc notificacions de cap tipus, cap, cap ni un. I pot ser alguna restricció més hi ha, però no me'n recordo. Ah, sí, 15 minuts màxim a l'Instagram cada dia, però, clar, ho vaig allargant perquè a vegades s'ha de publicar i has d'estar allà un ratet. Tu també t'hi tones?

No, jo també, jo també. Restriccions, eh? Restriccions a saco. A casa tenim el protocolo de tecnologia familiar. I quin és? Per exemple, els mòbils dormen a la cuina. Ah! Molt bé, i es carreguen a la cuina? No a la tauleta de nit? Ni de broma. Llavors, tots a casa tenim uns límits. Si algú dels meus fills diu, ostres, et veig molt enganxat, quantes hores jo li ensenyo? Llavors, som els adults els que hem de donar exemple per sobre. Abans, no sé què deia, que la clau està en tenir una bona base. La base no es crear a l'escola, perquè a l'escola hem fracassat contínuament en introducció de les tecnologies. La base es fa a casa.

Està clar que les escoles necessitaran protocols sobre com ha de funcionar la intel·ligència artificial i això en parlarem segurament en els propers mesos, però hi haurà un protocol que s'haurà de seguir de regular. Ha estat un plaer, de veritat, Celia Espanya, Fernando de la Rosa, Titonet i Dolors Reig, moltes gràcies per ajudar-nos a comprendre aquest fenomen que cada vegada és més important a les nostres vides.

Revolució 4.0. El món de demà. Amb Chantal Llevin. Els dissabtes a l'app i al web i els diumenges de 10 a 11 de la nit a Catalunya Ràdio.

Cada cop que apareix una tecnologia nova sempre hi ha algú que es pensa que serà la fi del món. Ho veiem aquests dies amb la intel·ligència artificial, però abans també ho vam veure amb l'efecte 2000 d'internet, amb la ràdio, amb el telèfon i fins i tot amb el comandament a distància o amb la bicicleta. Avui ens proposem desmuntar mites sobre aquesta por a les noves tecnologies i ho fem amb l'activista Simona Levi.

Simona Alemi, què tal? Com estàs? Molt bé, encantada de retrobar-te, Chantal. Molt bé, col·laboradora del Revolució d'aquesta temporada. I escolta, a veure, la tecnologia ja està molt acompanyada del relat de la por. Per què ens fa tanta por allò que encara no coneixem,

em diries? Jo això no ho sé. Jo el que sé és que a mi em fa una mica de vergonya quan reproduïm pots antigues. Avui et porto totes notícies d'anterior al 1930. Que diuen coses exactament igual. Per exemple, el perill que els nens escoltin la ràdio per més de dues hores. La qüestió és que no hem d'obviar els perills. Jo sempre dic pensem a la roda. No hem d'obviar els perills. La roda té perills, però si tot. Tot s'escora cap als perills després correm el perill de no controlar-la a nosaltres i que arribin aquests grans corporacions o governs que ho controlin per nosaltres per la qual cosa, por una mica una tercera part de la conversació sobre la por la resta sobre què fem amb ella i com fem que sigui democràtica Clar,

perquè la por, dius avui que quan es va inventar la bicicleta també va haver un discurs de la por Mira, per exemple,

jo porto notícies tot això és veritat. Per exemple, en el Boston Daily 1895 es deia que es va descobrir una nova malactia, descoberta a Londres, que es deia cara de bicicleta. Un posat angoixat i una paliseta maledissa que era deguda a la bicicleta. També, la bicicleta, en 1897, es deia que la moda de la bicicleta estava fent créixer les apendicitis. Després que feia embogir la bogeria de la bicicleta sobretot afectava les dones aquesta evidentment perquè les dones en bicicleta ens tornem boges però més coses el New York Times 1894 porta la debilitat mental a la bogeria general i a la mania homicida a la bicicleta aneu amb compte. Això és només per la bicicleta, però també hi ha perles sobre la ràdio. La ràdio també, no?

És a dir, a mi em sorprèn perquè aquestes dades segur que molts oients avui no la coneixien, però que la ràdio també va ser una nova tecnologia que en el seu moment també va fer por. Què es deia de la ràdio?

Sí, o sigui, per exemple, Pittsburgh Gazette 1944, i aquest és el que més s'assembla al que estem dient ara dels nens i la tecnologia, és el tema de la ràdio. Els programes de ràdio. Els alteren i són perniciosos per als nens i alteren el seu son. O sigui, que és cert, jo no estic negant que si estem tot el dia endollats a l'internet o a la ràdio o a la tele, això no pot ser bo, però no hem de fer d'això una patologia. Ara preferim que els nens escoltin la ràdio, que no estiguin al telèfon, però fa no gaire, era justament un dels perills. La ràdio després també diu que qui escolta la ràdio de l'alba al vespre padeix la malaltia del radio perpetuum, un remblandiment lent però segur del cervell, 1943. De Cincinnati Inquirer. També la ràdio, notoriamente, i això ho diu la respectable revista Science and Innovation de Nova York 1924, en un editorial principal, quan plou molt, gairebé qualsevol pagès et dirà que la culpa és de la ràdio.

Això és notorio. I també va passar amb el telèfon, no? Perquè va provocar moltes pors, no? Del telèfon fix, no? Del mòbil, no? Què deia del telèfon?

El telèfon destruirà les sales de concerts. Això perquè escoltarem els concerts per telèfon. I ja no caldrà anar a la sala de concerts perquè l'escoltarem per telèfon. Això és del New York Times, també, 1876. També el telèfon farà desaparèixer els trens perquè amb el telèfon ja no caldrà anar a cap lloc i és un perill el telèfon a larga distància. De fet, porto un breu text del New York Times del 1977. Que se titula El telèfon desenmascarat. Ja era hora que la naturalesa atrós del telèfon quedi completament al descobert. Quan aquest instrument nefast es va presentar per primera vegada, es va fer creure que la seva finalitat era innocent, però no és així. I finalment l'autor diu que no cal matar els inventors fabricants del telèfon, això ja està bé, és una precaució, està bé, Però quan hi haurà la mort dels inventors i fabricants del telèfon, això contribuirà molt a crear un sentiment més de pau.

Diu-n'hi-do. A veure, quan una tecnologia no apareix, Simona, tendim a jutjar-la amb les categories de tecnologia anterior i surt la por. Però ara que estem amb la Simona, digue'm la veritat, algunes pors a la intel·ligència artificial quines et semblen que tenen sentit? És a dir, sempre genera una por, però hi ha algunes pors que tu també com a experta digital dius, bé, això també ho hem de tenir en compte.

Mira, jo com a experta digital vam ser dels primers amb tota l'aula d'activisme digital preocupats per les dades, o sigui, jo faig una campanya, de fet tinc un informe només sobre com s'han d'entratar, o sigui. Ara, però, la narrativa és tan forta, jo defenso que hem de vigilar els perills de la tecnologia i, sobretot, el perill de la tecnologia és la manca de transparència. Quan algú ens diu, és tan complicat i tan perillós que no et pot donar tota la informació, però deixa'm a mi que jo en sé, Això és perillósíssim. Per la qual cosa, evidentment, com la roda i com tot, és perillosa si és mal utilitzada o si és utilitzada només contra la gent. Per la qual cosa, és una mica tautològic, és una mica una obviedat dir que una tecnologia és perillosa. Totes són perilloses, oi? El foc, el ganivet, totes són perilloses. Per alguna cosa està molt bé dir-ho, però quan només diem això. Internet, les xarxes socials. Les xarxes socials, per exemple, no és una tecnologia. La xarxa social és un producte que ocupa una tecnologia, i les xarxes socials estan dissenyades malament com a producte, i doncs hi estem totalment d'acord.

Però de la IA, aquesta por de la IA, tu què t'ha semblat? És a dir, què diries? Què és el que et fa por a tu de la IA?

A mi em fa por que no sigui, no tingui un control o sigui que no ens expliquin realment bé com funciona en el sentit que si ens ho expliquen sabem com funciona però no ho podem veure i doncs per mi em fa por la manca de transparència. No poder. El fet que les nostres dades, de moment, estan. Quan treballem amb AI generativa, amb els chatbots i etcètera. Queden les nostres dades allà dins. Queden les nostres dades en el núvol dels propietaris, totes les nostres dades, i doncs. El que per mi la recepta és treballar el més ràpidament possible des d'Europa, que és des d'on ho podem fer, per tenir núvols en mans no només dels estats o de les institucions, però en mans nostres, que són com els nostres armaris. Si jo tinc la meva petita intel·ligència artificial a casa, a la qual li confesso el meu historial mèdic, per exemple, i que després puc esborrar la seva memòria, Ja no tinc un problema i tinc una eina molt útil que em serveix per la feina, que em serveix per conèixer més coses, em serveix per moltes coses, però l'he de poder controlar. I això, naturalment, és possible, però no és exactament

el camí que estan escollint. També em diries que hi ha una altra qüestió com a activista, que la por també és un negoci, no? Qui guanya quan tenim por a la tecnologia? Qui guanya? Les empreses que es dediquen a open eye i antròpic. Exactament.

O sigui, la por és el gran negoci. La por capta la nostra atenció i les nostres dades el gran negoci. Per la qual cosa, No hem de tenir por a la. El fet que digui teniu por a la tecnologia és perquè si no la resposta és teniu por a nosaltres. Són ells, d'ells que hem de tenir por. Ells han dissenyat aquestes tecnologies però sense anar-nos a la IA pensem només al Gmail, al correu que fem servir la majoria de la gent. Està dissenyada centralitzada. Això no té sentit. En l'era de la xarxa, tenir un correu que ha de passar per casa de Gmail per poder-te arribar a tu, quan tota la resta de coses són en xarxada, que jo et podria escriure a tu, no és per un motiu tecnològic, d'utilitat tecnològica. És per un motiu de control. En aquest sentit, jo dic que necessito transparència. És realment necessari dissenyar les eines així o l'esteu fent perquè hi guanyeu? I crec que.

Recordem ara que tu, per exemple, estàs utilitzant el xat GPT, la IA, i si li dius, vull enviar un correu, enviem un correu, et demana entrar allà al Gmail i, per tant, t'està agafant totes les dades, també, de Google, dins del xat GPT. No sé si ho has provat, però ara, si tu li dius, enviem aquest correu, ja t'agafa. Ja t'ho fa, sí, sí, sí. T'agafa totes les dades

que també tenim a Google. I si li dones permís, mira tot el que tens al teu ordenador personal. Jo he provat un dia per provar i després l'he desinstal·lat, però sí, sí, és així. Parlar qualcosa, jo crec que és una eina realment extraordinària que ens ajuda moltíssim, en particular a les dones, per exemple, també, moltes feines amb poca satisfacció i molta mecanicitat les fa i ens ajuda, és una meravella. Per la qual cosa, a mi m'entusiasma que el podem controlar. I si tot és un debat al voltant de la por, fa que molta gent, jo veig, digui, ui no, no la vull utilitzar, perquè fa por, i crec que fa que la gent no s'aprofiti, no s'aprofiti de quelcom que li seria de gran utilitat. I paulatinament, per sort, jo crec que a Europa ho estem entenent. Els nostres governs paulatinament estan fent un viratge en aquest sentit i jo espero que posem esforços a Europa per dir, no, nosaltres podem fer una intel·ligència artificial amb altres característiques i amb la mateixa eficiència. Jo crec que aquest és el discurs, molt més que tenir-hi només por. Prudència, però no por.

Molt bé. Simona Levi, col·laboradora del Revolució aquesta onzena temporada activista. Anirem denunciant temes tecnològics amb la Simona Levi aquesta temporada. Gràcies. Gràcies a tu.

Catalunya Ràdio 3CAT Revolució 4.0 amb Chantal Llevina El món de les bones idees Revolució 4.0.

Avui dia no sé que és més fàcil ser una dona influencer o ser una dona influent. Sembla el mateix, però no ho és. Com tampoc ho és ser una dona emprenedora, o no ser-ho, o ser una dona que lidera, o no ser-ho. Avui volem conèixer una de les dones més influents de Catalunya segons la llista Forbes. Ella és líder, emprenedora i presidenta i CEO de Roman. Una de les consultores de comunicació més importants del país i és un plaer que avui hagi vingut a revolucionar-nos amb nosaltres. Sílvia Alzina, què tal? Com estàs? Molt bé, Chantal, contenta d'estar aquí amb tu i d'acompanyar-te.

Ets una superwoman, eh?

Què vol dir això? Home, jo és que he entrevistat moltes dones i ara l'hi deia, la Sílvia, estàs a la llista de formes com una de les 100 dones més influents de tota Espanya, ets emprenedora, 240 persones treballant amb tu, no ha estat fàcil, segur, la teva carrera i arribar fins aquí?

No, res és fàcil, no? I és veritat que penso que és un reconeixement a molts anys de feina, d'esforç, a un equip que treballa. Òbviament jo lidero, jo soc la principal responsable, però les empreses sense persones no són res. I la veritat és que no és fàcil, com dius, però és un repte meravellós, és un trajecte que afecta professional, però també personalment, com et construeixes com a persona.

Molt bé. Tu ets una dona aprenedora des de sempre. Quan apareix per primera vegada aquesta voluntat d'emprendre, em diries, en el teu cas, Sílvia? Doncs jo penso que és un tema de caràcter,

no?, les personalitats. Jo sempre he sigut una persona amb empenta, diria que valenta, no?, intrépida, quan era petita, i aventurera. I, per tant, hi ha un element que no em pesa tant, que és la por, no?, En aquests anys de feina he conegut molts casos i molts executius i molts directius i la por és un element que a vegades quan el pes és massa gran t'impedeix créixer, t'impedeix emprendre. Evidentment hi ha molts riscos i els has de tenir en compte, tampoc pot ser pensar que tot és flors i violes, però jo penso que el meu caràcter ja és emprenedor i per tant no és cap mèrit perquè neixes com neixes. Amb uns atributs i aquest atribut m'ha servit pel món professional.

Quina diries que va ser la primera gran decisió professional que vas prendre sense tenir la certesa que funcionaria?

Doncs mira, la principal et diria que va ser comprar la companyia. On jo havia entrat de bacària, no? És a dir, jo vaig entrar amb una. Explica'ns la història.

Tu vas entrar de bacària?

Sí, vaig entrar de bacària amb una companyia, que és la que tinc ara mateix, que es diu Roman, érem cinc persones, i al cap d'un temps, evidentment vaig fer tot el meu recorregut professional allà, vaig aprendre l'ofici, I al cap d'uns anys el propietari de la companyia va tenir un ictus i arrel de l'ictus va tenir una hemiplegia molt seriosa. Vam esperar un any a veure si es podia recuperar i quan vam veure que no, doncs jo li vaig proposar comprar-li l'empresa, no? En aquell moment va ser molt curiós perquè hi va haver molt senyor, perquè eren senyors, que em deien, em recomanaven que un camí i una opció podia ser marxar. I muntar-me pel meu compte, no? I evidentment jo ja portava molts anys a la companyia, era la directora general i probablement s'hagués vingut amb mi tothom, no? Clients i treballadors també, no? Però evidentment això ni ho vaig considerar, no? Vaig considerar que aquesta persona que havia muntat aquesta companyia i que l'havia portat fins a aquell punt, que havia confiat en mi, m'havia donat tota la seva confiança, doncs mereixia també monetitzar el seu esforç, no?

I res, vaig proposar que I vas comprar la. Per tant, aquesta és una decisió empresarial. No sé si la més difícil que has pres o després has pres decisions més difícils.

Bueno, aquesta et diria que, clar, passes de ser directiu, no?, empleat, a ser propietari, no? I això és molt diferent, no? Una cosa és ser un professional, l'altra cosa és ser un director general i l'altra cosa és ser propietari d'una companyia, no? Havia fet les dues primeres coses i en aquell moment, doncs, em vaig atrever a fer la tercera, que és la que tinc ara.

I avui et vull preguntar, clar, tothom vol ser CEO i bon CEO, què significa per tu ser CEO i quina és la part que més t'agrada i la que menys? És a dir, quin és el teu lideratge, el teu lideratge femení, perquè ets una bona CEO, home, et va bé, i això vol dir que lideres bé, no? Què diries? Què significa per tu ser CEO?

Home, jo et diria, a veure, el teu és el principal responsable de la companyia, no? Per tant, si la companyia va bé, mèrit teu, bueno, i evidentment de la gent que està amb tu fent possible tot aquest pla que tu has pensat, no? I si les coses no van bé, també és responsabilitat teva, no? Això de quan va bé és mèrit meu i quan va malament és culpa del financer o del comercial o el que sigui, això no és just, no? Ni correcte. Per tant, ets el principal responsable. I penso que per ser un bon CEO has de ser, almenys en el meu cas, m'ha servit, és a dir, has de tenir un punt d'un lideratge que sigui creïble. La gent ha de seguir. A veure, Xantal, jo estic en el món dels serveis i, per tant, el meu producte són persones, consultors de comunicació que treballen i de public affairs que treballen per clients que són empreses que tenen reptes de reputació. Però té la comunicació de moltes empreses. De moltes empreses. Per tant, el meu producte són els meus consultors que treballen amb el model romà i que treballen pel client final. Jo no els puc portar tots. Quan érem cinc, potser els portava tots, però ara amb 240 persones no és així. Per tant, penso que és important que el CEO sàpiga del negoci. Ja sé que hi ha molts CEOs que són financers, sobretot quan van mal dades. El CFO acostuma a pujar a dalt de les companyies per controlar. Però un CEO que vulgui liderar amb credibilitat ha de conèixer el negoci, no ha de conèixer només els números del negoci. I aquest per mi és un punt important. I el segon punt també et diria ser creïble i inspirador. És a dir, la gent ha de saber o ha de creure que amb tu, el timó, les coses aniran bé. I per tant has de ser una mica previsibles és a dir, has d'anticipar les teves decisions no pot ser voluble no pot ser que ara penso ah i després ve i a la vegada transmetre aquesta fortalesa que la gent en aquest equip i no en un altre estarà millor, personalment també.

Avui amb una gran emprenedora, Sílvia Alzina, dona de Forbes, una de les 100 dones més influents d'Espanya, té aquesta empresa de 240 treballadors. Em diries, com ha canviat la comunicació avui? Com treballeu vosaltres? Què recomaneu? Perquè la intel·ligència artificial també ha canviat les campanyes de comunicació. Què em diries? Com ha canviat?

Doncs mira, tenim la sort, començant pel final, pel que em dius de la intel·ligència artificial, que la intel·ligència artificial torna a posar. Torna a donar valor a les relacions públiques de tota la vida. És a dir, l'important no és el que tu dius, sinó el que els altres opinen sobre tu. Per tant, aquí la publicitat ha baixat alguns esglaons i la comunicació els ha pujat. El reconeixement és fonamental. Amb això es fonamenta la reputació corporativa d'una companyia. Es fonamenta en què opinen els teus stakeholders sobre la teva companyia. I aquests stakeholders o audiències, dit d'una manera més senzilla, són tots aquests públics amb els quals una empresa es comunica. Els primers són els empleats, el propi equip, que moltes vegades és l'últim que se'n preocupen. També està el consumidor, el client, el proveïdor, l'administració pública, el sector financer, el món financer i inversor. De quina opinió tinguin totes aquestes audiències sobre la teva companyia, si és bona t'anirà bé,

si és dolenta t'anirà malament. Així fent-ho molt senzill. Una pregunta que et faria ara, com a gran emprenedora, quina és la qualitat que consideres imprescindible en una persona que vulgui liderar una empresa? Una qualitat imprescindible. Valentia. Valentia, eh? Sí. I quina qualitat te vas descobrir que era molt més important del que pensaves?

Et diria que la intuïció, perquè la intuïció sempre he pensat que és una cosa que. És a dir, no li he donat la importància perquè formava part de la meva manera de funcionar, però després amb el temps he vist que és un element molt important, realment. I que hi ha gent que no la té, potser, molt treballada i, per tant, decideix amb menys elements que s'han de tenir en compte.

T'has inspirat amb dones o amb homes? Amb qui t'has inspirat a la teva carrera professional, em diries? Mira,

jo et diria que totes les dones, per mi, emprenedores o empresàries o altes directives, per mi, són superdones. Perquè, com que sabem que, a més, han de ser mares, bueno, són, clar, òbviament, s'han d'ocupar de les famílies, tenen un pes a les llars molt més important que els homes, l'esforç és triple. A més, nosaltres no ens queixem, normalment. Tenim una capacitat de resistència molt més gran i, per tant, admiro que totes les dones i el meu reconeixement tinguin un, dos, cinc o mil empleats. Inspirar-me, saps què passa? Que quan jo vaig començar, fa més de 30 anys, eh?, tot eren homes, el meu entorn era, bé, no existia internet, vull dir, no és que solia que hi haguessin homes perquè no existia internet, vull dir, per posar-te en aquell espai temporal, no? A partir d'aquí he treballat molt amb homes i t'he de dir que a mi no m'ha suposat un problema, però també perquè molt aviat. Vaig veure que em tractarien en funció de com funcionava jo, de quina decisió de relació amb ells volia tenir. I jo volia ser una més. Jo volia ser una companya de professió o una proveïdora de serveis. No volia tenir cap altre joc en aquest complex món de la gestió entre homes i dones professionals. Això ho vaig tenir molt clar i, per tant, sempre amb mi sempre han sigut aliats. Home, tinc mil anècdotes, poder. I escriure uns quants llibres. Explica'm alguna anècdota d'aquestes. Bueno, gent que es confon, clar, senyors que es confonen, i que confonen. No, que confonen. Bueno, mira, ara me'n recordo d'una, ara em fas pensar en una, divertida, de no fa gaire, amb un senyor d'una certa edat, advocat, que tenia més de 70 anys. Bueno. Són senyors que no s'han adonat que el seu món ja no hi és, no? I a vegades en reunions amb dones, i sobretot en temes intangibles com la comunicació, creuen que perquè siguis licenciat en dret i tinguis una experiència jurídica de 30 o 40 anys, pots opinar de comunicació o d'elements de reputació corporativa, no? Sobretot en un moment com estava vivint aquella companyia, que era un moment de crisi molt bèstia, no? I aquest senyor es va atrevir, amb males formes, a opinar del que jo i el meu equip estàvem fent. I li vaig contestar. Li vas parar els peus? Li vaig parar els peus, i a més li vaig parar els peus contundentment amb un senyor que no estava acostumat, que ningú, ni els senyors, després això m'ho va dir l'equip, que treballàvem. Bueno, és que no puc reproduir el que li vaig dir aquí. Però la conseqüència de tot allò va ser que el president de la companyia, que treballava amb tots dos, a partir d'aquell moment va haver de fer reunions separades. Amb mi per una banda i amb aquest senyor per una altra.

Li va quedar clar això, segur. Tu ets una dona d'èxit, però per tu l'èxit té més a veure amb els diners, amb el poder, amb la llibertat o amb poder decidir com vols viure? Home, la llibertat, sempre, sempre.

Jo des de petita he tingut clar que volia ser la millor professional que pogués ser per ser lliure, per ser independent, per no dependre de ningú per viure com jo vull viure. I això és el que sempre m'ha donat aquesta competitivitat i aquesta determinació en fer-ho més i millor.

Hi ha alguna renúncia personal que hagi estat necessària per arribar fins aquí? Segur. El meu fill segur que t'ho diria. La meva mare no para de treballar, no et veig.

La teva mare, clar, jo me recordo una vegada li vam preguntar, però tu els deures amb qui els feies? I deia, sol. I la teva mare, bé, la meva mare està treballant. Bé, jo des que és petit, que jo treballo, treballo molt, moltes hores, i ens hem organitzat bé. Però, evidentment, soc conscient que li he tret hores. No sé si de qualitat, de quantitat segur. De qualitat, no ho sé.

Per anar acabant, el secret al final perquè una empresa vagi bé, perquè una cosa és posar-li moltes hores i molta feina, no? I molta energia, em diries. El secret, perquè diuen, no, les coses surten bé. No, és que hi ha hores, feina i energia, no? Què em diries?

L'energia, ara has dit una cosa que és fonamental i que jo no era conscient i fa poc temps me n'he adonat perquè la gent m'ho diu, no? Quant important és ser responsable cadascú amb el seu capital d'energia, no? Perquè el necessites per cada dia, per la vida i per la feina, no? Mira, jo, a la meva experiència, l'important perquè les coses vagin bé és fer totes les coses que s'han de fer, que són moltes cada dia, Tot es bé, sempre que puguis. És a dir, encertar molt més que equivocar-te. I per això has de fer una bona lectura del contexte, de la situació del moment. Tu deies, en el nostre món ha canviat moltíssim. De quan vaig començar que no hi havia internet, després apareixen xarxes socials, ara apareix l'AIA, i tot això és una revolució en el nostre ofici. I també a la vegada els teus competidors també van fer moviments. Amb tota aquesta foto tu has de prendre. Les millors decisions que puguis i equivocar-te

el menys possible. Molt bé. Doncs escolta, en plaer. Diuen que l'èxit no és arribar a un lloc, és atrevir-se a construir-lo i això és el que ha fet la Sílvia Alzina durant tota la seva carrera. Amb ella hem parlat de decisions, de riscos, d'errors, d'èxit i com arribar a ser una dona influent com ella. La veritat que no et coneixia, Sílvia, feia temps que tenia ganes de parlar amb tu i és un exemple. Per tant, jo crec que està molt bé que vinguis a la ràdio i expliquis aquesta experiència. Per molts anys, gràcies. Gràcies, Chantal.

A Catalunya Ràdio 3CAT Revolució 4.0 amb Chantal Llevina. El món de les bones idees. Revolució 4.0.

Acabem programa, oients, i avui amb aquesta frase que ens agrada. Tot allò que enganya es pot dir que encanta. La va dir Plató, i en aquella època no existien els mòbils, però ja existien les mentides, i pel que diu ja enganxaven a la gent. Han passat més de 2.000 anys i seguim igual. Com sempre, moltes gràcies a tot l'equip, al Nil Hernández, la Clàudia Crua, el Gerard Gil, el Jordi Pilla, el Marc Amorós, i també gràcies a totes les veus que han sonat al llarg del programa, Carles Dabó, Helena Miquel i Albert Mañà. Abraçada forta, oients!

People that will change the world The revolution It's a revolution

The revolution Anything is possible The revolution It's a revolution The revolution People that will change the world.

We spent a lifetime running but we can't go anywhere We spent a lifetime waiting for a revolution.

¡Lunza!