Protesta a Berga pels plans de la Creu Roja de tancar l'alberg de refugiats

El Centre de Protecció Internacional de Berga, que tothom coneix com l'Alberg de Refugiats, té els dies comptats. La Creu Roja preveu tancar-lo a finals d'any.

Avui la dezena de treballadors han fet vaga i s'han concentrat per protestar i demanar recol·locacions dignes. El centre és un dels primers d'aquest tipus a Catalunya. Fa deu anys que funciona i disposa de mig centenar de places. L'Ajuntament lamenta el tancament i Creu Roja, que és qui el gestiona, atribueix la decisió a canvis polítics del govern espanyol amb retallades a tot Espanya. Anem cap a Berga, Nati Adell,

bona nit. Hola, què tal? Bona nit. Doncs mira, hem parlat amb l'Albert Vilardell, que és treballador del centre i representant sindical de la CGT. Ens ha explicat en què consisteix la feina que es fa al centre.

El que fem aquí és l'acompanyament integral, la manutenció i una mica acompanyar-los en els primers passos per tal de facilitar el seu procés d'integració. Aprenentatge de la llengua, orientació laboral, perquè ells a màxim de ràpid puguin ser autònoms i no dependre de cap organisme. Molts fan un ús breu del programa perquè són gent que s'espavilen ràpidament, altres estan més temps perquè hi ha més barreres idiomàtiques o el que sigui, i la durada màxima del programa és de 18 mesos.

Durant 10 anys han passat per l'Albert Nati més de 900 persones, 900 refugiats de 44 nacionalitats. Tu has pogut parlar amb algú, eh?

Doncs sí, amb la Iuliema García de Venezuela, que porta 5 mesos a Berga, després de passar per Madrid, fugint de la misèria del seu país. El tancament, explica, serà un nou sotrac per ella i per la resta d'usuaris.

Tanto psicològicamente como espiritualmente y también por la parte trabajadora, porque aquí todas las personas que convivimos somos personas trabajadoras y hay una cantidad de niños que los afecta también en cuanto al cierre del albergue. Doncs per entrar més

a fronts en la problemàtica, Nati, tu pots parlar amb una representant de l'Ajuntament de Berga.

Doncs mireu, estem aquí amb la Andrea Coromines, que és la regidora de Salut i Drets Socials de l'Ajuntament de Berga, per entendre una mica més què hi ha al darrere d'aquest tancament d'aquest alberg de refugiats del municipi. Bona nit. Hola, bona nit a tothom. L'Ajuntament, sorprès amb aquesta decisió després d'un bon funcionament del centre durant 10 anys, i de fet un dels primers que va obrir a Catalunya. Com us heu quedat?

La veritat és que lamentem el tancament del centre, perquè realment és un centre que ara fa deu anys, arran del conflicte amb Síria, es va obrir i, a més a més, ha tingut una molt bona acollida a la ciutat. La prova és que molta gent no sap ni que existeix. Es tanca aquest centre de manera aleatòria i ens ha tocat, i això ens dol. Realment, s'hi pot fer alguna cosa o és inevitable? Lamentablement, crec que és inevitable, o sigui, no és competència directa de l'Ajuntament. És una política a nivell europeu, han canviat les lleis de refugiats, s'han retallat mil places a l'Estat i ens n'han tocat unes 484 a Catalunya. Un dels proveïdors és Creu Roja, que va licitar noves places o va renovar el contracte ara fa el juny del 26 i ha hagut de repartir aquest tancament en diferents centres i ens ha tocat. Hem intentat negociar que aquest tancament fos una part. Ells parlen sempre d'unitats de centres de protecció i ha tocat tancar Berga. No hi havia de negociació en aquests moments. Amb els treballadors us heu compromès a donar-hi un cop de mà, estar al seu costat, què vol dir això? Creu Roja sempre ha dit que intentarà reubicar-los i que no es quedin al carrer, però ja sabem que darrere de cada treballador hi ha una família, una feina, no és tan fàcil. Que nosaltres estarem al costat dels treballadors està claríssim i que intentarem, inclús a nivell polític, intentar alguna reunió a més alt nivell. Però malauradament em sembla que això forma part d'una política global des de l'estat espanyol i des d'Europa, que nosaltres som molt petits com per poder-ho revertir. No sé si hi ha data pel seu tancament. Parlen de 31 de desembre, jo entenc que serà una desescalada, que quan el refugiat acabi el seu programa d'asil ja no el tornaran a omplir, diguéssim. Això funciona amb que l'estat espanyol acull diversos refugiats i els reubica a nivell de tot l'estat i es van omplint les places buides i el refugiat no pot escollir. Explica'ns una mica com funciona un centre com aquest i quin perfil de persones, d'usuaris, acull. Gent que marxen de perill, de situacions de guerra, situacions de violència, i que busquen una altra oportunitat, que demanen un asil polític i reubiquen aquesta gent a nivell de tot l'estat. Per exemple, jo conec el cas d'una família afganesa que el pare formava part de l'exèrcit espanyol i quan l'exèrcit va marxar d'Afganistan van haver de reubicar aquest senyor i van venir parar aquí a Berga, per exemple, no? A Síria ha passat el mateix, a Ucrania ha passat tres quarts del mateix, veneçolans que han vingut a Paran aquí en aquests moments estan treballant a l'hospital, vull dir que ha sigut un centre de segones oportunitats i això és el que sap greu. I llavors aquí, quan ells acaben amb el programa de refugiat, no moltes vegades per la feina, sinó per l'habitatge, a vegades han de marxar a lloc de zones menys tensionades a nivell d'habitatge.

D'aquests més de 900 refugiats que han passat per aquí a l'alberg de Berga, teniu comptabilitzat quants finalment s'han quedat a viure aquí?

Exactament no, perquè això és confidencialitat. Però jo et diria que potser una tercera part

se n'han quedat tranquil·lament aquí. Doncs gràcies a Andrea Coromines, que és regidora de Salut i Drets Socials de l'Ajuntament de Berga. Ara ja coneixem una mica més quina és aquesta problemàtica del tancament de l'Albert de Berga a finals d'any. Gràcies, bona nit. Gràcies, bona nit a tothom.

I gràcies també a tu, Nati. Entenem ara millor què és el que passarà i el servei que es deixarà de donar quan, si res no canvia, tanqui aquest alberg de Berga. Fem ara una pausa per la publicitat i a la tornada ens endinsem en el cas de Suècia.