Quan es va inventar el turisme?

Passen 6 minuts de la 1, soc l'Elisenda Carod i ha arribat l'hora de buscar la solució.

És divendres i ha arribat el moment d'obrir de bat a bat les portes de la ràdio pública per investigar a fons tota mena de temes en un món de respostes simples. Nosaltres, ja ho sabeu, us portem la solució. I com sempre, part de la solució es diu Fran Domènech. Molt bon dia!

Bon dia, Elisenda Canot, com estàs? Estupendament, i vostè? Avui és 9 d'octubre del 2026. No sé si existeix, però seria un bon moment perquè s'instaureix el Dia Internacional de la Conversa de l'Ascensor. No sé si existeix o si existeix, perquè avui és el Dia Internacional de pronunciar aquestes frases. Fa més fred, ha refrescat. Avui m'he posat una noraca al sortir de casa.

Ho dius perquè quan ens hem vist, el primer que hem fet ha sigut dir exactament això, no? Hosti, que hi ha hagut 10 graus, eh?

Hi havia gent que tenia moltes ganes que arribés el fred. Perquè he vist autèntiques escenes amb persones amb plumons per la ciutat

de Barcelona. No exagerem, aquí a la ciutat de Barcelona. Altres contrades de Catalunya entenc que és diferent, però la ciutat de Barcelona, per favor. A veure, em vas amb esquís pel carrer Aragó, sisplau. El control tècnic, el mestre, l'Albert Joder, la peixera, el Nil Bia, la Viena Gaza i la Líbia Discipio.

I si avui és divendres, la solució es diu Malcomotero, molt bon dia! Bon dia! Avui t'he arrencat el teu 50%, eh? Sí, estic una mica trist. He de dir que Marta Pontnou, pobreta, ha vingut fins aquí perquè no l'havíem avisat. Marta Pornou vindrà dimecres amb en Malcom Otero. Vull dir que no desfem la parella. Avui és perquè és un dia excepcional que necessitàvem rebre una altra persona, també. Bueno.

Tot bé? Tot bé, tot bé. Jo també m'he abrigat avui per primer cop.

Sí que és veritat que véns amb triple jersei, tu. Porta camisa, jersei i portes, vull pensar, samarreta Imperi.

No, però podria portar-la. Passa que no m'agrada, perquè saps com es diuen en anglès, no? Com es diuen? Wife beater. Què? Ostres. Para-ho tot, Albert. Un moment, un moment. Wife beater. Sí, que cascada la teva dona. Ah, beater de bit, de pagar. Era el que portaven els italiens als Estats Units. Què? Sí, sí, sí. Quan veig una samarreta d'aquestes, tipo Rocco i els seus germans i tal, penso sempre que m'ho es diuen en anglès i

em fa molta ràbia. Ah, jo pensava que era beater d'agra, saps? Sí, sí. De la suor del camacho, saps? Sí, sí. Un loco chungo, no? White bitter, el que pega a la seva dona. Quin mal rotllo, per favor. Píndoles d'informació sempre amb el mal comotero. Avui no parlem d'aquest tipus d'història, però sí que parlem d'una solució històrica. I ben curiosa, avui volem saber quan es va inventar el turisme.

Per què i com comencen els viatges d'oci a altres països? Quines eren les destinacions de moda fa mil anys? Quin va ser el primer boom turístic de la història? I encara més, quan es comencen a vendre els primers souvenirs? Quin va ser el primer souvenir de la història? Això és el que volem saber. Com s'ha arribat fins a l'actual model de turisme de masses? La solució a aquestes i altres preguntes la té el nostre historiador de capçalera, Àngel Casals. Molt bon dia! Hola! Com estàs, estimat?

Bé, bé, bé, jo no passo fred, per tant, bé, no.

L'Àngel Casals, per qui no el conegui, si sou nous a La Solució, és historiador, és professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona i membre del Consell Assessor de la revista Sapiens. Àngel, a veure, aquest tema me'l vas proposar tu, eh? Sí. Tu saps quan es va inventar el turisme? Dic, no en tinc ni idea. Quina edat li poses, Malcom?

Va, mulles, mulles, mulles. Principis del 19.

A principis del XIX tu ho has fet millor. Jo vaig fer la resposta simple d'això als 60, no? Si ven del turisme als 60. No és ben bé així. Àngel, per què ara som en un moment de la història on el turisme, o millor dit, els turistes estan mal vistos?

Perquè ara n'hi ha molts. I perquè el turisme era una activitat d'elits que s'ha acabat massificant, bàsicament perquè la gent pogués tenir les sensacions que tenien aquells turistes de debò del segle XIX, com deia el Malcolm, que haguessin.

El turista turista, diguéssim. El temps ho perparteix tot, al final. Les coses comencen xules i després s'esguerren.

Sí, de fet, ara turistes, ara sembla que viatger és la paraula maca i turista és la paraula de l'80. No volem ser turistes, volem ser viatgers. Tots, però al final acabem sent turistes. Tots som turistes en algun moment. Aquest estiu que he estat a Nova York m'ha donat una cosa terrible, que és que els mateixos neoyorquins són turistes a Nova York. Com? Perquè com tothom té aquesta sensació que no viurà molt de temps allà perquè és molt car, que haurà de marxar, porten samarretes d'I love New York, vull dir, es comporta com turista. La gent que viu a Nova York es comporta com turista perquè ningú pensa que es farà gran allà.

Fem apostes a veure quan ens arribarà aquest fenomen a les grans capitals catalanes? Això aquí i aquí està molt a prop. Te'n recordes el teu primer viatge, Malcolm, com a turista? O com a viatger, si t'agrada més dir-ho així.

Sí, fora de les vacances que fèiem a l'estiu, sí, sí, recordo el primer viatge que va ser així gran, que va ser a Estats Units, jo tenia com 13 anys o així, i recordo que vaig la gent no viatjava tant, que fa molts anys que hi havia dinosauris, eh? I que quan vaig tornar a l'escola explicava a la gent i la gent flipava, has estat a Nova York, ara els nens han estat a Nova York, han estat a tot arreu, ja han viatjat molt, ara hi ha low cost, ara ja viatjar no és especial. En aquell moment era una oportunitat perquè el meu avi feia un curs allà i aleshores l'acompanyàvem i fèiem unes petites vacances al voltant d'aquest curs que feia el meu avi. I era una cosa especial, ara ja, vull dir, ara no.

Ara no. Avui que parlem de turisme, viatges i vacances, com sempre, hi podeu dir les vostres vies de contacte habituals, Fran.

Doncs sí, encara que sigueu de viatge, per exemple, podeu trucar al 93 207 404. És més, si sou de viatge, ens farà il·lusió que ens truqueu al telèfon del directe o podeu escriure, estigueu de viatge o estigueu a la feina, al WhatsApp de la solució, al 677 38 77 19. Mira, ara parlava el Malcolm del viatge. Si farem un invent avui, farem un invent que fliparem. Quan viatgem ens agrada endur-nos un lloc, un record, perdó, no, el lloc no. Hi ha gent que sí, crec. Hi ha gent que s'emporta parts del mur de Berlín. Sí, correcte. Mira, però ara les parts del mur de Berlín ja es venen com a souvenirs, no? Per tant, avui, evidentment. Us preguntem això. Quin és el souvenir més lleig, el més curiós, el més divertit que teniu? Aquella samarreta que posa Isle of Malta, amb una fotografia del Kat Garfield, per exemple. Un salé amb un molí dels Països Baixos, mal com va dient que sí. Uns mitjons amb una fotografia de la Torre Eiffel, per exemple. Aquest és el souvenir que teniu. I jo us demano que ens envieu la fotografia, també. Fotos de souvenirs lletjos. Home, que seria fantàstic.

Volem fotos de souvenirs lletjos. Endavant. Avui us demanem això, senzill. Agafeu aquell imant tan horrorós que teniu, aquella sevillana a sobre de la tele, dels que tingueu tele de tub encara, i ens feu una foto i ens l'envieu al 677-3877-19.

No, i que farem una compilació de totes les fotografies que rebem. Si tothom podrà veure les fotografies de tothom.

Tothom podrà veure les fotos de tothom. Per tant, si formeu part del club, us enviarem un enllaç perquè aneu veient les fotografies de tothom. Les anirem penjant amb una mica de paciència en aquest enllaç que només tindreu els membres del Club de la Solució, el 677-3877-19.

Jo volia dir que aquest estiu també, abans de novembre, vam passar per París. I el meu. Òbviament, nosaltres no volíem comprar souvenirs. Però les meves criatures volien comprar petites torrefels pels amics, per casa. A casa tinc una torrefel com de color vermell que té llum. És la cosa més horrorosa. I encara la conserves, eh? Clar, perquè és d'aquest estiu. Això és un típic que l'has d'enxufar en una mica invisible, aquest Nadal. Sí, però clar, a la meva filla li fa il·lusió perquè la va a comprar ella, amb els seus calés. Perquè clar, també és el consumisme aquest que vas de viatge i has de consumir i comprar coses i tal. Però bé, jo li explicava, això no veus? Que això és per estafar turistes, això és un enganyí, no ho has de fer. I em deia, sí, sí, però la vull comprar.

Ai, senyor, abans de la publicitat us explicarem una cosa que té a veure amb vosaltres, amb tots aquells que esteu escoltant. Només us dono una dada. Ui. 21 d'octubre. Ostres. Guardem el 21 d'octubre, d'acord? Ho posem aquí al costat i de seguida us ho explico. Anem al tema, que l'Àngel ja ha escalfat prou la banda. Parlem de la invenció del turisme. A veure, a qui podem dir que s'inventa el turisme, Àngel? Els romans. El romà. Potser s'ho inventen els romans.

Sí, no hi ha dret. El turisme i la segona residència. Ja ho inventen ells. Els romans, sobretot, ens hem d'imaginar els romans que viuen a la ciutat de Roma, una ciutat d'una mica més d'un milió d'habitants, bruta, massificada, etcètera. Per tant, la gent que tenia diners, la seva aspiració era tocar el dos, ara que arribaven les calors, per no aguantar les olors del tíber. I on se n'anaven? Van crear veritables resorts turístics, el més important és el de Baies, que estava, perquè està sota l'aigua, estava al golf de Nàpols. Ah, amic! Tots dos no eren, eh? Era una mena de centre de la Beautiful People de l'època. Juli César tenia casa allà, els emperadors tenien casa allà. Si tothom qui era algú a Roma tenia.

Sempre el centre de la Beautiful People sempre és Itàlia, eh? T'has fixat?

Tenia una residencia allà, però era tan així que era. Es podria dir, sense exagerar gaire, que era una mena de precedent de Las Vegas. Perquè a més a més construïen edificis allò exòtics, una cosa així, uns temples que teòricament estaven dedicats a deeses, però en realitat eren balnearis i centres d'aigua espectacular. O sigui, així com ostentós i pompós i exagerat, eh? Absolutament, i fins i tot tenien una atracció que era una piscina suposadament de peixos ensinistrats. M'encanta. Com a molt al·lucinant. Peixos ensinistrats. I llavors, això, grans cúpules, etcètera. Això, diguem-ho així, amb el pas del temps es va enfonsant, avui està sota l'aigua, però avui encara es pot visitar com a turista si algú està disposat a fer una petita immersió a quatre metres de profunditat. A quatre metres. Allà es trobarà les restes dels palaus de Baies i tot això. És un viatge original i molt recomanable. M'empega molt per tu. Sí, jo aniria. Un escafandre,

posar-t'hi allà a veure com era l'antiga Roma. Bueno, l'antiga Roma, els antics romans.

M'encantaria, m'encantaria. De fet, no coneixia aquesta història i ara m'està picant.

Parlem de com evoluciona el turisme quan cau l'imperi romà, perquè clar, els romans, ara ho dèiem, ho inventen una mica tot, el turisme entre cometes de masses, les segones residències, però clar, acaba caient l'imperi romà. Segueix havent-hi viatges per esbarjo quan cau l'imperi romà?

En principi no, perquè quan cau l'imperi romà. Primer, apareixen les fronteres dins de l'imperi on hi havia i segon, desapareixen les vies romanes, que era el camí, la forma de moure's més segura i més ràpida. I per tant, el turisme o el viatjar paral·licient desapareix i el que començarà a aparèixer a partir del segle X. És el turisme, el que avui en diríem turisme religiós. Turisme religiós. És a dir, anar a veure reliquies religioses perquè la visita a aquests centres religiosos servien per eliminar anys de purgatori o per fer-se perdonar els pecats.

Que ens ha quedat una mica a nosaltres, perquè ara quan visitem llocs, de seguida dius, no, anem a veure aquella església romànica que hi ha, aquella església gòtica, ens ha quedat allà en la cultura, això del turisme religiós. Detallat, explica'm, explica'm.

Sí, no, no, llavors, clar, el primer gran centre turístic, religiós turístic, de la Cristianitat, no és Roma, com ens podríem imaginar, sinó que és

Santiago de Compostela, Sant Jaume. Clar, el camí de Sant Jaume.

I llavors el camí de Sant Jaume que comença a dissenyar-se a partir del segle XI, segle XII, i que acaba sent una. Acaba sent la veritable ruta turística dels europeus.

O sigui, m'estàs dient, perdona que busqui el titular, Àngel, que el primer boom turístic de la història és el Camí de Sant Jaume? Sí. De tot Europa? De tot Europa. De tot el món, no?

Podríem dir de tot el món, clar. Sí, sí. Perquè entorn d'aquest Camí de Sant Jaume, clar, s'han de crear hostals, s'han de crear hospitals, s'han de crear passos perquè la gent pugui anar circulant, és a dir, llocs on els pelegrins puguin menjar.

Clar, s'estructura tota la base turística, no?

Hostals. Exacte, és a dir, tota la part nord de la península ibèrica acaba convertida, o la faixa aquesta, acaba convertida en un lloc on viuen en bona mesura del turisme religiós, d'aquests palerins que hi van. I tant és així que podem dir que la primera guia turística que s'escriu a la història és una guia turística per anar a Santiago.

Què me'ls dius? La primera guia turística és una guia per anar a Santiago, em flipa.

Sí, és a dir, i a més molt, molt, molt antic, el 1135. 1135. S'escriu un llibre que porta el nom del Codi Calistí, que és un llibre que té sis parts, no? I llavors les quatre primeres són. Oracions, coses de botes, etc. Però la cinquena són consells pràctics per fer la ruta de Sant Jaume. I llavors.

És com li diuen la guia. Ai, com li diuen? La Trotamundos, la històrica Trotamundos, no? La primera Trotamundos.

I a més a més amb la mateixa filosofia, que era llocs on pots anar a menjar sense que t'estafin. Ah, m'encanta! L'homiplanet, sí. L'homiplanet. Altres ermites o llocs on pel camí val la pena parar-se perquè hi ha elements de devoció, o restes de sants, etcètera. També, i molt important, aquells rius que es poden passar a peu perquè si ho preguntes t'enganyaran i et cobraran per passar-te en barca. Buah, és que també et dic,

la història de la humanitat és que anem repetint i repetint patrons, eh? Sí, tampoc evolucionem massa, no.

I fins i tot, com una part de la ruta passava pel que era Navarra i Euskadi, per la llegenda de parrava euskera, i el que l'escriu, tot i que està en llatí, és francès, el que fa és una mena de diccionari euskera-francès, francès-euskera, de les paraules bàsiques, per demanar menjar, per demanar no sé què. És que tal qual, eh? Sí, sí, és una cosa com a molt curiosa, però que es considera que, amb tota justícia, es pot anomenar la primera guia turística de la història.

La primera guia turística de la història, el Codex Calixti. Per cert, va, línies obertes 93207474. Malcom, et faré una pregunta molt concreta, que és la que formulem avui també als nostres oients. Tu has viatjat molt, has fet molt de turisme. Si t'haguessis de quedar en un sol destí turístic, de tots els que coneixes, quin és?

Destí turístic. Lloc. Ja, ja, ja.

Sí, sí, sí. 932017474. Si de tots els llocs que heu trepitjat, que heu viatjat, heu de triar-ne un de sol, quin és? 932017474. Només us dic que hi ha un regal associat entre tots els que participeu a través del telèfon. 932017474. Truqueu per dir la vostra. Quin és el destí turístic d'entre tots els que coneixeu que triaríeu? Si només en podeu triar un, el millor, quin seria? Jo seria i a Estambul i a Santa Sofia. Ah, sí, eh? Estambul, eh?

Jo crec que allò ara té un problema perquè ara l'han convertit en temple de culte i aleshores han dificultat, han posat unes teles per tapar els mosais i tal, però crec que és un d'aquests llocs al món que hi ha molt pocs que arribes i t'entren ganes de plorar

de pura bellesa. 93-201-7474, línies que cremen, ja us ho dic. Per cert, em diu el Nil que el 2011 van robar el còdex calistí de la catedral de Santiago de Compostela

i que el van acabar trobant. Sí, el van robar un lampista o un treballador de la pròpia catedral.

El van trobar en un pàrquing mesos després. Em sembla extraordinari, però quina mena de protecció tenen aquests còdexs? No era una guia de butxaca.

És voluminosa.

932017474 932017474 932017474 Hi ha regal associat que de seguida us diré quin. Fins ara hem descobert que, evidentment, com tot, s'ho inventa l'imperi a robar. Que el Camí de Santiago és el primer lloc de viatge, de paralització, el boom turístic, podríem dir, el primer boom turístic que es produeix al llarg de la història, i no sé si s'emportaven souvenirs del Camí de Santiago, ja estem parlant del 1300, el 1135, perdona.

Sí, no només de Santiago, arriba un moment, el que passa és que és molt complicat datar quan comencen, però ja a l'edat mitjana la gent que feia aquestes rutes de palerinatge, fos Santiago, fos Roma, fos Jerusalem, una de les coses que s'enduien era una mena de segell de plom que es feien, que era la prova que havies estat. Segells de plom, ara et fan com un passaport també. Exacte, i llavors, suposo que és perquè són allò recordant aquests primers. Llavors la gent el que anava era a buscar això. Quina era l'altra cosa que la gent s'enduia d'aquestes visites? Què s'enduien? Doncs, per exemple, objectes teòricament miraculosos. Per exemple, els que anaven a Canterbury, que anaven a buscar, que anaven a veure les restes de. De Becket, el que va ser assassinat pel rei, que es considerat un màrtir, allà s'explicava, a Canterbury, que els freres havien col·locat una gota de la sang de Becket en un gran barril d'aigua i llavors venien els flascons. Amb aquella deuda que tenia una infinitésima quantitat de sang que teòricament era miraculosa. Llavors tant podies prendre-te-la per curar-te una malaltia com te la podies durar al damunt. Llavors la gent comprava aquests flascons per endur-se'ls a casa, etc. ¿Podem considerar que aquest és el primer souvenir de la història? Seria els primers, no sé si els regeix de plom segur, i clar, i aquests si ens hi fixem, avui en dia encara es fa, la gent que va a l'Urdes el que porta és les ampolletes d'aigua de l'Urdes, l'aigua miraculosa de l'Urdes. Per tant, fa mil anys com a poc que s'estan fent servir aquesta mena de productes.

Mare de Déu, doncs mira, ara que dius souvenirs, avui us preguntem també a través del WhatsApp, aquesta crida és pel WhatsApp, el 677-387719, quin és el souvenir més lleig, estrany o curiós que teniu, o a l'inrevés, quins souvenirs es poden endur els turistes que visiten Catalunya. Ha sortit a investigar aquesta segona pregunta la Líbia Disipio. Molt bon dia, Líbia, com estàs? Bon dia, molt bé. Avui, on has anat per investigar això?

Doncs mira, per investigar-ho, la millor opció sempre és viure-ho. Per això em vaig posar en la pell d'un turista a la meva pròpia ciutat i per poder descobrir quines opcions té quan arriba el moment aquest de buscar un record de Barcelona. Per això vaig anar a B de Barcelona, una botiga que es troba a l'Avinguda Gaudí i està especialitzada en records de la ciutat. La propietària, la Maite Guillem, em va explicar quin és el tipus de client que travessa la porta de la seva botiga, què és el que s'interessa per la cultura catalana i, sobretot, la ruta modernista. A bé de Barcelona podem trobar els souvenirs més clàssics i mans, bosses, peces de ceràmica, peces decoratives, però també podem trobar productes locals.

Tot el que tingui vinculació amb la ciutat, el Mediterrani, des d'un souvenir potser més convencional a marques locals, de bolsos, de roba, que fan de souvenir també, que te'n portes a casa teva i cada cop que la veus i la utilitzes, doncs te'n recordes de la ciutat.

Ha evolucionat molt, eh, el món del souvenir? Ara hi ha bosses de tot, eh, Malcom? Tu què t'emportes? Jo, normalment.

Res. Res. O sea, a vegades els imants. Sí que m'agraden els imants aquests. Amb els imants. Els imants aquests, però m'agraden lletjos. Vull dir que no. Expressament, eh?

Sí, han de ser una mica lletjos. Ah, doncs ja m'ho apunto. A casa nostra, entre la família, també ens portem sempre imants.

Imants, perquè és una cosa que trobes, és barat i tal. Però és veritat que.

Algun dia als meus pares els hi caurà la porta de la nevera, de tants imants que tenen.

Però és veritat que ara ja, el que no suporto és la roba que posa Barcelona, Nova York, això. Doncs es ven, eh? Segons ha dit la Maite. Sí, però bueno, ara també es ven, vull dir, els barrets aquests mexicans que te'ls trobes a tot arreu, perquè jo pensava que era una cosa de Barcelona, però l'aeroport que vaig del món, la gent porta barrets mexicans, fora de Mèxic, em refereixo.

A la botiga, però, de la Maite, el que més es ven és això.

La flor de Barcelona, per descomptat, amb totes les seves versions. Aquí està amb tot, amb espelma, amb sotagot, es queda tot amb mocadors, vanos, quadros, joia, per decoració, per la llar, amb tot. La flor de Barcelona m'agrada perquè suposo que quan arriben a la ciutat algú els explica, la majoria, hi ha alguns que no tenen ni idea i em pregunten el significat. La majoria ja sap lo que és. Jo trobo que és una icona cultural de la ciutat, que ja Barcelona s'ha encarregat de fer-la internacional i és el souvenir i la icona més característica.

El panot, el panot de Barcelona, la flor de Barcelona. Hola, bon dia! Em quedo amb Uzbekistan. Uzbekistan, digue'm el per què breument.

Mira, jo soc una enamorada de la Ruta de la Seda i aleshores és un país on hi ha molts carabansais, hi ha moltíssim monument pendent, o sigui, durant aquesta època molt ben conservat. La gent és especialment amable, t'ajuda. Jo viatjo sola. I et trobes amabilitat per tot arreu. La gent té molt de por sortir de la seva zona de confort, com aquesta frase. Doncs seguiu el consell de la Isabel.

Isabel, Uzbekistan, apuntem els motius. Em sap supergreu, però hem d'anar breus perquè tenim un munt de trucades. Un altre dia ampliarem viatges, que això sempre és un tema que ens dona molt de recorregut. Uzbekistan hi has estat, Malcom?

Sí, té una cosa molt trista, que és el mar d'Aral, que cada cop és més petit, que està secant, i que veus les barques i els ports de terra. Ostres. Sí, sí, però sí, és un lloc molt maco.

Isabel, gràcies per trucar. Una abraçada bonica. Fins ara. Adéu, adéu. Joana, Barcelona, bon dia. Hola, bon dia, guapíssim. Què em recomanes? Va, amb quin vestit quedes? A veure,

jo vaig quedar molt impressionada a les casades de Sant Llàgara. Per què? Perquè vaig tenir la sort de sopar en un restaurant que hi ha, o sigui, que per la nit les il·luminen de colors. Llavors hi ha un restaurant que va donant la volta i vas girant mentre estàs sopant i veus I ha sigut de les impressions més maques que mira que fa

temps i encara me'n recordo. Doncs apuntadíssim, Joana, per aquest impressionant ball de llums al sopar a les catarates del Niágara. Una abraçada bonica fins ara. Niágara, exacte, un sopar ja. Adeu, única, fins ara. Paula Girona, molt bon dia. Hola, Paula. Hola. Hola, Rosa Maria. Hola, què tal? Ets la Rosa Maria, val, no passa res. Rosa Maria, estimada, escolta'm, quin destí d'entre tots els que coneixes és el que tries com a favorit?

Doncs mira, fa uns anys s'ha agredit Bali, però ara ja no. Ara et diré Sri Lanka, que és una barreja de cultures i de religions budistes, hinduistes, fantàstic, i la gent s'entén molt bé, superamables, parla en anglès, molt bo, i la gent és bona encara, és amable i és bona.

Me'n quedo amb aquest titular. La gent és bona encara. Encara. Mai millor dit. Rosa Maria, moltíssimes gràcies per trucar-nos. Una abraçada bonica, fins ara. I ara sí, Paula Girona, bon dia. Què tal? Com estàs, Paula?

Bé, bé, bé. Jo, la veritat, no vull desmereixer els grans viatges i les zones atlètiques, però, sincerament, em quedo amb el petit paradís que tinc al Baix Empordà, m'entens? Canella, allafranc, temeriu. M'estalvio avions, m'estalvio esperes, m'estalvio un munt de coses disgustos. I la mar de tranquil·la.

Bueno, a veure, la mar de tranquil·la. Paula, diguéssim que hi ha molta gent, també, al Baix Empordà. No hi aniré a l'agost. No hi aniré a l'agost. Això sí que no. Paula, apuntem al Baix Empordà, que sents dubte allà. Fran, Calella, Tamariu, Palamós, Palafrugell, aquella zona és fantàstica. Gràcies per trucar-nos, Paula. Una abraçada. Vinga, merci. Adeu. I va, acabem aquesta ronda amb el Carlos, de Rubí. Carlos, bon dia.

Mira, bon dia. Jo conec moltes parts del món, des de Canària fins a la Tierra del Fuego, Xina, Japó, Argèlia, Líbia. Ara, primer, la gent m'estranya perquè la major part de gent no coneix Europa. La gent no coneix Europa, i Europa és fantàstica. I també Espanya. I per mi, que he viatjat tantíssim, per mi em quedo en Guipúscoa.

Epa, epa! És que sembles basto, de veritat, eh? He viatjat per tot el món i em quedo en Guipúscoa. Per favor. Carlos, perdona, ja que et tinc aquí, quin souvenir t'emportes o t'has emportat d'aquí a Poscua?

De Guipúzcoa he menjat les cocotxes, les cocotxes que són fantástiques. Se l'emporten pelat.

Ai, m'encanta, les cocotxes. M'emporto un souvenir posat.

Ai, m'encanta, les cocotxes. M'emporto un souvenir posat. Que digui un lloc de Guipúzcoa. Onda Ríbia o, no sé, Passaglia.

Onda Ríbia és fantàstica. Onda Ríbia, Getària, Donosti.

És meravellosa. Un aplaudiment pel Carlos. Gràcies, bonic. Una abraçada. Clar que sí. I també, ara l'he perdut, espera't, a veure, Carlos, què em deies?

I també la Costa Brava i Girona, tota la província de Girona, que considero que és la província més rica d'Espanya. Que té de tot. Estic molt d'acord que

a Catalunya ho tenim tot. Gràcies, Carlos. Una abraçada. Adéu, adéu. Sí, tu vas dient, Carlos, vas dient el Pirineu català, el Vegebre, sí, clar, el Montsià, vas dient tot arreu. En fi, de seguida seguim reprenent les vostres trucades, eh? 932017474. Tenim molta gent que està trucant. Tingueu una miqueta de paciència. Estàvem parlant amb la Líbia dels souvenirs que podem trobar a Barcelona en concret. Ens deien que triomfa la flor de Barcelona, que us deia que la sortejarem entre tots els que participeu, tant el telèfon com el WhatsApp.

Però hi ha més coses que t'han explicat. Hi ha més coses. Un altre lloc per trobar souvenirs o records de Barcelona són els quioscos. A Barcelona encara en queden uns quants que, a banda de revistes i premsa, tenen souvenirs de la ciutat exposats. Quin creieu que és el disseny d'imam que és el més venut en aquest tipus d'establiments? En aquest tipus d'establiments? A veure, juguem. Quioscos.

Jo diria. La paella. Jo dic paella. La paella. Sagrada Família. Sagrada Família.

Sagrada Família, sí. Ai, sí, clar, és veritat, és la Sagrada Família. Serà la milla mal, eh? Sí. I per descobrir-ho,

vaig parlar amb el propietari del quiosc de l'Avinguda Gaudí.

A veces la gente mucho le gusta el Sagrada Familia y, segundo, los animales. Y el tercero, el flamenca. Pero bueno, si viene alguno turista de Francia, de dentro de España, ellos sabían que esto se veía lleno. No eran literalmente de Cataluña.

Bueno, almenys ho sabien, està bé. O sigui, la Sagrada Família

Bueno, almenys ho sabien, està bé. O sigui, la Sagrada Família i després Animales. Sí, eren uns imants que tenia exposats, que era la Sagrada Família o Moteus de Barcelona, però en forma de gatet. Ah, com un mosaic. Amb el mosaic de Gaudí. O sigui, no ha sortit la pella, no? No ha sortit la pella. Té una visió tan estratègica, per favor, eh? Per favor. A veure, què més, Líbia? Seguim. Hem parlat dels souvenirs més convencionals, els imants, les tasses, les bosses, les postals, però si un turista busca una mica més enllà dels records típics, també hi ha altres opcions. I atenció, perquè al centre de Barcelona hi ha un souvenir molt venut, que en principi no associaríem mai amb un turista, i crec que vosaltres tampoc esperaríeu mai quin és. Ai.

Cada vegada és més habitual veure botigues d'Espardenyes i al carrer Avinyó. Espera un moment,

no et tiris endavant. Posa'm el tall, Aurora, per favor.

Per mi, per molta gent, la Manuel, suposo que és cultura, és tradició, és la història d'un poble que va començar amb espardenyes, de gent treballadora, i també va ser un esglaó per al món de la moda.

L'Aurora treballa fa 10 anys aquesta botiga, la Manual Alpargatera, que és una botiga d'Espardenyes. Ja em va explicar per què els turistes.

Sí, ara es porta això, eh? Ara es porta. Es porta molt. De record, eh?

No em sembla mala idea, eh? Si tu vas a fer una volta per la ciutat, veuràs que n'hi ha un munt d'aquestes botigues.

Sí que és veritat que vaig voltar pel Born i vaig veure un munt d'Espardenyes així com molt. Perdoneu l'expressió de boomer, eh? Com molt fashions, no? Amb diferents motius, amb rodadets, amb coses brillants. I vaig pensar, mira quina bona idea.

O sigui que això els turistes s'ho emporten, eh? Això els turistes s'ho emporten i l'Aurora em va explicar per què creu que és un bon.

Rebem més turistes al dia que gent d'aquí, però molt més. El 80% seran turistes i un 20% la gent d'aquí. La meva percepció és que no és un souvenir, és un record de la nostra cultura. Souvenirs n'hi ha molts, no? I això per mi no és un souvenir, és algo cultural, perquè m'estudien si les portava Salvador Dalí, per exemple, les que portava el papa, les que portava la dona del Michael Douglas, o sigui que per ells no és un souvenir, són coses més ben culturals. Te les posaràs, un imant no te lo pones, lo pones en la nevera y punto. I la espardenya pots portar-la, la pots lluir, quan tu veus una cosa diferent que no la tens al teu país, i t'agrada, i veus que és còmoda, te la compraràs.

Doncs estic molt d'acord amb aquesta senyora, amb l'Aurora. Que per cert, on la podem trobar, l'Aurora? Repeteixo. A la Manual Alpargatera, al Carreviño, al centre de Barcelona. Al centre, a la Manual Alpargatera. A tot això, al 677-3877-19, què ens estan ensenyant, Fran?

Bueno, doncs autèntiques aberracions. Jo diria que ara mateix, perquè ho farem extensible a tothom, Podem fer un mosaic del Museu dels Horrors, sobretot perquè hi ha un aneguet de goma de color groc amb Isle of London, amb una bandera, que ens han enviat diversos oients, per cert. El Carles diu que cada poble que va compra un mussol amb el nom del poble. Té més de 200. Estic treballant i no us puc enviar cap fotografia. Li hem demanat que quan surti de la feina, sisplau, vagi a fotografiar aquests 200 mussols. La Marta ens envia una estàtua amb any miniatura d'un pam, aproximadament, uns 20 centímetres, de l'Estàtua de la Llibertat de Nova York. Molt bonica no és, sí, efectivament. És molt generosa amb aquest comentari. L'Ariadna Batarra, que té un morter de marbre que va comprar a Romania. I el Josep Maria, també, un morter de Tunísia, que diu que és molt lleig. Jo diria que no és tan lleig com ell mateix sentencia però bé, la Isabel té una prestatgeria plena de més de 100 souvenirs petits, diu la prestatgeria té 3 centímetres de fundària i està plena de tots aquest tipus de souvenirs per rentar això, de veritat, per rentar això i m'estic posant nerviosa el Marc tenia malauradament no ho té ara mateix li van portar de Florencia uns pantalons curts d'esports amb les parts baixes del David de Michelangelo.

Ho he dit de veritat, eh? Això vull foto, quina llàstima.

Busquem-ho per internet, si no. Ara buscarem i a veure el preu, sobretot, que això també seria molt interessant.

Insisteixo, si sou part del Club de la Solució, tindreu un enllaç a una carpeta on podreu veure les imatges que ens esteu enviant. Heu de formar part del Club de la Solució al 677 38 77 19. Vull formar part del Club i allà us rebotem l'enllaç. Va, fem una altra ronda ràpida. Us demano brevetat, per favor, que em digueu quin és el destí que recomaneu i que em digueu el per què. Molt breu, una frase, com si fos un eslògan. A veure, anem a l'Andreu. Andreu Rubí, bon dia. Hola, bon dia. A veure, què em recomanes tu? Amb què et quedes?

Home, jo bàsicament tots els viatges que he fet han sigut en moto, he estat a Pakistan, mitja Europa, però sens cap dubte amb el que em quedo, amb la punta argentina. Al Canadà em va agradar molt, però la punta argentina, el nord d'Argentina tocant a Bolívia, la paraula que ho podia definir és immensitat.

Wow, puna argentina, tocant a Bolívia, eh? Immensitat, ho apunto molt fort, això. Doncs molt benvenut, t'he de dir, que a mi m'has convençut, eh? Vull dir, m'estic apuntant com a proper viatge. A mi també. Andreu, Rubí, gràcies per trucar, bonic. Una abraçada, fins ara. Igualment, adéu. Adéu, adéu. Lluís, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs, Lluís? Molt bé. Escolta'm, deixa'm que et vinculi amb la Carme d'Esparreguera. Carme, bon dia. Carme. Hola, bon dia. Com estàs, Carme? Bé, molt bé. Escolta'm, us he posat junts perquè ja veureu. Heu de complementar l'un la proposta de l'altre. Lluís, comences tu. Què recomanes? Ai, s'ha perdut en Lluís, mira que estava quedant maco. Recomana el camí de l'Inca al Perú. Carme, què recomanes tu? Jo, el Machu Picchu. El Machu Picchu, també al Perú, eh? Per què et va fascinar tant?

Està al costat, no? No sé, perquè feia molt de temps que teníem ganes d'anar-hi i és allò de. Ho has vist en tantes fotos i tants llocs i que estar allà al davant, no sé, em va. No sé, em va emocionar moltíssim. A més, hi ha una cosa. És un dels llocs que em va agradar molt.

A mi Machu Picchu té una cosa, perquè és maco, perquè hi ha el Guainapichu, que és la part que tu puges al costat i tal, és molt maco i és molt impressionant. És que cada cop hi ha menys, tenen una quota de viatgers i cada cop és més petita. Vull dir que fa uns anys eren 500 persones al dia, ara són 200. Per preservar el terreny, no? Cada cop és més petit. Jo crec que això, m'estava sobtant que no sortís Machu Picchu, perquè és una cosa impressionant. Quan arribes allà sí que. Sí que realment, dius, això sí que és viatjar en el sentit literal, perquè viatges en la història, viatges i veus, ja entens un altre món que no, que no és el teu.

Lluís, que t'he recuperat, ets aquí, eh? Sí, som-hi. Lluís, que t'havíem perdut un momentet. A veure, camí de l'Inca al Perú, per què? Per què et va fascinar tant?

Mira, perquè, de fet, era per anar bàsicament al Machu Picchu, però des de la ciutat de Cusco t'ofereixen la possibilitat de, durant 4, 7 o 10 dies, anar caminant des de Cusco. Fins a arribar al Machu Picchu, travessant 3.000 i 4.000. Fins a arribar a dalt de la porta per veure sortir el sol a la ciutat de Machu Picchu.

Doncs molt bona propaganda del Perú, perdona'm que t'he tallat.

Una experiència interessantíssima i vas acompanyat amb gent del país. Saps una mica greu perquè nosaltres érem 11 i portàvem com 35 o 36 portadors però és la condició que tenen ells perquè si aconsegueixen arribar al camí, arribar a fer tot el recorregut, ascendeixen de classe social.

Ah, mira, un dia inspeccionarem també això. Lluís, gràcies per compartir la teva proposta que mide l'Inca al Perú i també la Carme Esparreguera. Gràcies, bonics, una abraçada. Va, que queden quatre minutets perquè siguin tres quarts, anem tard, vol ploure, i acabarem el bloc de la Líbia perquè has trobat un souvenir que s'emporta a molts turistes que nosaltres no havíem ni contemplat aquesta possibilitat.

Exacte, perquè nosaltres potser el tenim molt normalitzat, però als turistes els fascina. Són aquests. Cada dia rebem moltíssims

turistes d'arreu del món i venen a comprar regals per portar a les seves famílies. I és molt comú. Els encanta que hi hagi una foto de Barcelona. Com més Barcelona hi hagi, més s'ho emporten. És un record molt maco.

És un record molt maco, però què és? Els torrons. Els torrons, o sigui, s'emporten torrons de record. Parlava amb la Sofi, la dependenta d'aquesta reconeguda botiga de torrons, però de torrons, clar, n'hi ha de mil tipus, però n'hi ha un que triomfa especialment.

El dur de tota la vida. Crema cremada, bastant també, el tou també. Sempre se'n porten els més tradicionals, proven, hi ha gent que no sap el que és un torró, li expliquem el que és el torró, i se'n van fascinats.

Per tant, si sou dels que sempre torneu d'un viatge amb algun record dins la maleta, Barcelona és una ciutat que ho posa molt fàcil. Només s'ha de decidir quin és el que millor representa l'esperit de la ciutat.

Perdoneu. Moltes gràcies, Lívia. Un aplaudiment per la Lívia Disipio. Fran Domènech, m'estàs ensenyant una foto que fa una miqueta de cosa.

Bueno, és que abans has demanat que féssim un periodisme d'aquesta investigació, aquesta investigació superficial que ens deia el Marc sobre els pantalons que tenia amb les. Amb els genitals de Michelangelo. Ella ens ha enviat una fotografia, diu, més o menys serien aquests. Nosaltres hem trobat un enllaç on es poden comprar, efectivament, aquests pantalons curts amb els genitals de Michelangelo, entre 20 i 25 euros, aproximadament. Si voleu veure aquest souvenir, l'ajuntarem amb la resta de fotografies que ens seguiu enviant.

Ai, senyor, dos minutets i seran tres quarts de dues del migdia. Estàvem parlant del Camí de Sant Jaume, del Camí de Santiago, el Camí de Santiago, el coneixeu tots, però a banda del Camí de Sant Jaume també hi havia molts altres destins populars. Ens remuntem, estem parlant de l'any 1135, aproximadament, estem parlant amb l'Àngel Casals, historiador, professor d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona i membre del Consell Assessor de la revista Sapiens. A veure, tirem en tres, anem a la publicitat i entrarem a fons.

Roma. A Roma, un detall curiós, és a dir, a Roma comença a ser un destí turístic a partir dels 1300, quan els papes s'inventen el jubileu. I s'ho inventen per fer calés, que vingui la gent a visitar la ciutat? Absolutament, perquè a Roma estan runes i l'han de.

Que m'estàs dient que a l'Església s'inventa coses per fer quartos? No! Sí. Va, anem a la publicitat i de seguida hi aprofundim.

La solució. Perquè no podem tenir tot.

La solució. Perquè no podem tenir tot. Esperarem que entongueu la solució.

Amb Elisenda Carod, a Catalunya Ràdio.

Doncs aquí estem, portant-vos la solució. Home, la setmana d'oques grasses, quin millor separador que tenia en Josep Montero, cantant per nosaltres.

Gràcies, Josep, sí, perquè ha pogut trobar un forat quatre dies seguits de concert,

i mira, tingut aquest detall. Per cert, deixeu de trucar, perquè ara mateix portem 15 trucades, no hi cabran més, em sap greu dir-vos-ho, al telèfon de directe. De seguida parlarem amb la Joan Aljosa i la Jasmine. Ja us aviso, sisplau, us demanaré destí i frase, perquè anem tardíssim de temps i volem sentir. Tot el que ens ha de dir l'Àngel Casals. A veure, Àngel, estàvem parlant de Roma, un altre d'aquests destins populars que es posa de moda al 1300, bàsicament, perquè al Vaticà diuen. Ai, perdona, al Vaticà.

Al Vaticà era? Encara no s'havia creat, no? Els estats pontificis

anirien llavors. Els estats pontificis, encara no era formalment al Vaticà, van dir, calla, hem de portar quartos cap aquí.

Sí, perquè hem de tenir en present que la Roma Imperial va quedar destruïda i llavors tornar a refer la ciutat, això no es va acabar de fer fins al segle XVII. Per exemple, quan nosaltres anem a Roma i veiem Sant Pere, Sant Pere és de Bromini del segle XVII i això es va pagar en bona mesura amb els diners aquells dels pelegrins que anaven allà a veure la tomba de Sant Pere, justament. Altres destins? Jerusalem, clar. Jerusalem, també hi has estat, no, Malcom? Aquest sí que era. Hi ha per viatgers, molt viatgers, perquè era perillós, s'havia de fer per mar, allò, quan ocupaven els musulmans, tot i que els musulmans permetien la presència de pelegrins, no era un destí massa segur, per tant, però era el viatge I després n'hi havia un món més, perquè, esclar, Cada ciutat important o cada rei important va a buscar, vist que el negoci era aquesta atracció de les relíquies, anar a buscar relíquies que. Allò cridessin l'atenció. Una de les més famoses que tothom coneix és la sabana santa de Turí. És veritat? La sabana santa de Turí, que no estava a Turí originalment, que estava a França. Ens la van trobar? Sí. Ah, la compren. La compren els ducs de Savoia per poder-la exposar a Turí. Però es coneix des del cel 14. I allà en el cel 14 es va dir que era falsa. Això ho va dir la pròpia església. A més, és falsa, és que no té massa recorregut, això. Encara que la gent va continuar creient-se-la. I per això la van comprar als Ducs de Saboya, per poder-la exhibir, que la gent anés a Turí a veure la Sabana Santa i allà estava. O, per exemple, el Sant Grial, les històries del Sant Grial. Ara mateix a Europa hi ha comptabilitzats 200 Sants Grials. Vull dir que tenim la cristalleria sencera de Jesús, no només un. Però mira,

és aquelles mentidetes, o aquelles no veritats, o aquelles coses no confirmades que dius, bueno, és igual, però a mi em fa curiositat

de veure-ho, no? Sí, però doncs, no gaire lluny d'aquí en tenim una, a València, hi ha un sangrial que era el que havien comprat els reis de la Cona d'Aragó, i allà tenim un sangrial. On està exposat? A la catedral. Ah, amic! Sí, sí. Ara tothom a València. Si algú vol fer una mica més, pot anar fins a Lleó, i allà en trobarà un altre. O pot anar fins a Oviedo, i allà en trobarà un altre. I si té ganes de viatjar, en França hi ha en 4 o 5, i a Anglaterra uns quants més, i a Alemanya també. A Colònia pot anar a veure les reliques dels Reis Mags. Com? Sí, teòricament els Reis Mags, l'emperador Fredric Barbarossa els va comprar per exposar-les.

Ara m'has deixat morta. Podem anar a veure les reliquies dels Reis Mags a Colònia? Són unes tombes, però sí. Però em sembla apassionant. Si t'ho creus, que són els Reis Mags. Deixa'm creure, per favor. Són dels Reis Mags i punt. I la Meca?

Quan comença a ser aquest peregrinatge obligatori? És un destí turístic, en el fons, també.

Sí, la Meca comença a ser-ho a partir del segle IX nostre, és a dir, quan es defineix el que és el dom ortodox de l'Islam i llavors es posen els llocs sagrats de l'Islam. Primer i el més important és la Meca, perquè és el lloc de l'origen de Mahoma, i l'altre important és Jerusalem. Perquè allà és sobre la roca de Jerusalem, on hi ha l'actual mesquita, és on Mahoma va veure l'A. I per això és també la ciutat sagrada dels musulmans.

9 minuts i seran les dues del migdia. De seguida anem cap al Renaixement. Després ens acostarem ja al segle XIX i acabarem avui en dia. Abans, però, Joana Ripollet, ràpidament, molt bon dia.

Bon dia, mira, jo he tingut la sort de travessar quatre continents, però me quedo amb el Monument Valley al Utah, perquè soc molt cinéfila i veure aquells paisatges que Joan Fort va treure a tantes pel·lícules em va fer plorar d'emoció i a més vaig poder veure la sortida, la posada del sol, una meravella. Si t'agrada el cinema, has de visitar allò un cop a la vida.

Un aplaudiment per la Joana. Escolta'm, he donat una suggerència, anava a dir un ordre, una suggerència de sigueu breus, una frase, tal, i ho has clavat. M'ho apunto moltíssim, Joana. M'ha convençut, eh? M'ha convençut, sí, sí. Endavant, si sou fans de Joan Fort, endavant. Joana, gràcies per trucar-nos. Una abraçada, fins ara. Gràcies, adiós. Adéu, adéu.

José, de Barcelona, bon dia. Hola, hola, hola. Felicidades por el programa. Mira, os digo, es que como aquí en Cataluña, en ningún sitio, en ningún sitio, tomar nota porque, vamos, mira, tenemos el Camí del Bonsomas, que es espectacular. Tenemos el Camí de Ronda, que ya está bien, toda la costa. Y luego tenemos la Traspi, la famosa Traspi de Naica, que como en un refugio no se come en ningún sitio. Yo se lo aconsejo a la gente. El José de Barcelona,

que el resum és com a Catalunya no hi ha res. Gràcies, José, una abraçada. Vinga, adéu. Fins ara, adéu. I acabem amb la Jasmine de Targa. Jasmine, bon dia. Hola, bon dia. Va, acabes tu. Amb quin destí et quedes? Quedo amb Jordània.

Jordània. Sí, Jordània. Anava a dir també Jerusalem, però ja ho he explicat vosaltres. Que també és preciosa la cúpula de la Roca. Pues Jordània, jo recomano molt viatjar-hi, perquè Petra és espectacular visitar allò i ser conscient de la força de la naturalesa que esculpita aquella zona. I sobretot visitar el Badirram que és un desert espectacular a més a més si vas cap a la tarda o així és una excursió que et porten a veure la posta de sol i a més a més fer nit allà és increïble perquè vam estar dormint en un hotel que són Jaimes i jo vaig dormir a sotejar el ras la nit de les Perseides i allò és preciós.

Jasmin, nit de les Perseides, Petra, Alba i Ram, ens ho apuntem tot. Gràcies per fer-se part de la solució. Una abraçada bonica fins ara. Gràcies. Adéu, adéu. Va, Àngel, ràpidament, anem cap al Renaixement, perquè tu dius que aquí apareix un model de viatger totalment diferent del

que havíem parlat fins ara. Sí, aquí apareix el viatger que és la persona que té molts diners, normalment són nobles, Són nobles que, com a culminació de la seva formació i abans de casar-se, fan un viatge per Europa, que en diuen el Gran Tour. I normalment són nobles del nord, anglesos sobretot, també del nord de França, escandinaus, que fan una ruta que gairebé tots feien la mateixa al final, que és començar per París, després de París anaven cap als Alps. Molts d'ells intentaven atravesar els Alps en hivern, perquè així parlava d'aníbal i els elefants, i així es quedava molt més xulo. I ja ho aconseguien? Sí, en aquella època bastants. I llavors arribàvem fins a Roma. Feien Itàlia i després tornaven. Amic. I això és el que fixa, especialment en els norteuropeus, un seguit de punts que després es converteixen en autentics punts carismàtics del turisme romànic. Roma, Venècia. Perquè, a més, aquesta gent el que fa, quan se'n torna a casa, no compra un souvenir, no compra el segell, o no, no, compra o s'endú peces autèntiques de l'antiga Roma o de la. Hi havia quartos, aquí. Sí, o les robaven. Però això també va provocar que alguns d'aquests grans pintors, sobretot dels barroc italians que nosaltres coneixem, feien diners fent quadres per turistes. O sigui que feien souvenirs de pasta. Sí, per exemple Canaletto, molts dels quadres de Canaletto ell els feia perquè li compressin els viatgers britànics. Em sembla extraordinari. I a quan es podia vendre? Doncs no ho sé, però no eren especialment cars. Òbviament no estaven a la base de qualsevol butxaca, però aquest home anava pintant allò un darrere de l'altre i passaven i compraven.

Aquest turisme, dius tu, que va molt marcat per dos conceptes. La burgesia, que ara ho dèiem, teníem quartos.

No, no, no, noblesa. Aquests no eren burgesos. Ah, noblesa, perdona. Aquests no els hi venia d'un dia. Aquests hi podien passar mesos o un viatge aquests podia durar anys. Aquests anaven fent. Quan el viatge als burgesos ja són altres històries. Ah, val.

Aquí hi ha un altre canvi. D'acord. Deixeu-me. És que l'Albert em diu que falta una publicitat i no me'n recordava. Anem a la publicitat, a la tornada. Us expliquem això dels burgesos i dels trens que hi tenen a veure i acabarem donant-vos aquesta notícia del 21 d'octubre. Apunteu la data, ara us ho explico.

Pocs minuts i moltes coses que volem dir. Només us faig el llançament. Alerta, dimecres 21 d'octubre, la solució se'n va d'excursió. Estarem en directe a partir de la una del migdia a la Biblioteca Gabriel Ferreter de la Universitat Politécnica de Catalunya, Barcelona. Important, important. Obrim ara, així a contrarrellotge, les deu primeres localitats. Només en tenim 60. Per tant, obrim les deu primeres localitats. Les 10 primeres. Ara podeu fer-ho de dues maneres. El nostre WhatsApp al 677 38 77 19 o bé un correu electrònic a solució arroba 3cat.cat. El 3 amb número. Solució arroba 3cat.cat o bé al 677 38 77 19. Vull venir a això que feu el dia 21 del 10. 21 d'octubre. Dilluns us ho explicarem més calma. Per tant, queden obertes les 10 primeres localitats. Àngel, és que anem. Tenim 45 segons. Expliquem això de la burgesia. Bé, quan arriba la burgesia,

la burgesia, com ja no té tant temps com els nobles per fer turisme, ha d'anar més ràpid. I afortunadament s'inventa el tren. I això permet els viatges més curts. Però això obliga a una altra cosa, que és a la invenció dels hotels. Perquè aquests burgesos són gent de calés que es volen allotjar en llocs còmodes. I no n'hi havia. O sigui que els hotels s'inventen gràcies als trens, en certa manera. Fins a cert punt, sí, sí. Aquests burgesos que van viatjant fins que arriba el senyor César Ritz i s'inventa l'hotel de luxe.

Hauríem de parlar un dia de la inversió dels hotels, ens fem els temes a sobre. Malcom Otero, ens sentim dimecres. Fran Domènech, ens sentim dimarts, tot i que dilluns sí que hi ha solució, dia d'operació de tornada, i nosaltres parlem de com es gestiona la circulació, i dimarts tornem en directe amb la Marta Pérez Verge, aquí a l'estudi, per parlar de l'origen del refranjant. Àngel, gràcies. A vosaltres.