Quan hem de deixar d'anar a la feina si estem constipats?

Marc Artigà, bona tarda. Bona tarda. Un dia podríem explicar als extraterrestres què és la pena de mort, també. Podríem, sí. A veure, avui porto un tema més tranquil·let.

Avui de què parlaré? M'ho has posat una mica complicada, que t'enllaço d'una notícia a l'altra. És un cop de volant gros. Avui parlarem del canvi de temps, canvi de temperatures, avui parlarem del refredat, dels mals de coll, d'estic pioc, una mica de mal de cap, dels mocs, és a dir, de la fragilitat del nostre organisme quan arriba el fred. Sou gent amb les defenses altes? O sou d'aquells que sempre esteu mig malalts amb

el canvi d'estació? Sembla que soc d'aquestes.

Sempre hi ha alguna coseta. Sóc aguantar tot i que la veu a vegades em falla. Tu, Montse?

Jo aguanto perquè ara menjo molt bé per augmentar les defenses. Ara, ara.

Mira, els humans som organismes molt delicats. El refredat és una infecció vírica que afecta principalment el nas i la gola. I el cos reacciona produint més mucositat, estornuts i tos per intentar expulsar els intrusos. És a dir, als humans ens passem uns quants dies produint substàncies i sorolls desagradables que en realitat són una mostra que el nostre organisme s'està defensant.

Va, coses concretes del refredat. Per on vols començar? No ho sé, comencem amb la tos.

Expliquem als extraterrestres què és la tos. La tos, crec que ho explica molt bé, ho dic de memòria l'Albert Pizuan, quan deia que la tos és allò que té la gent que va al teatre. Què van a fer al teatre? A tossir. A obrir carmelets, a no apagar el mòbil, però sobretot a tossir. Tossir com un acte de poder. Tots els tossidors de Catalunya, tots, tenen ja comprades les entrades per totes les temporades de totes les funcions de teatre de Barcelona. Es troben allà, es miren, es reconeixen com qui no vol la cosa i comencen a tossir. Quan s'apaguen els llums, per cert, durant la pandèmia, ningú tossia. I quan va acabar la pandèmia, la gent va tornar a tossir. Molt bé. I els mocs? Ah, i els mocs. Aquí entrem davant de dos grups molt importants que us he de preguntar. Mocador de paper o mocador de tela?

No, no, no hi ha debat. De paper. És higiènic. Això el meu avi feia el seu mocador de tela. Jo també. Jo soc mocador de tela, eh? De petit, no m'ho crec. El dus ara aquí. No, no, no. No li pots fer més que dues voltes. O tres. Ai, Déu. O quatre, perquè el temps asseca les coses i.

Amb la part seca ja hi podem tornar. Molt bé. Hi ha gent que els fa molt de fàstic els mocs i, per tant, el seu fòssil, com si diguéssim la borilla, entén que també. Molts humans no poden resistir la temptació de forgar-se el nas. De fet, una enquesta va revelar que el 91% dels adults reconeixen que ho fan. Per tant, no us preguntaré si ho feu, perquè dono per fet que sí. Sí. Alguns fins i tot es mengen les borilles. Ai, això sí que no, eh? Tot i que no hi ha proves que això aporti beneficis per la salut, perquè si fos saludable, segurament ja hi hauria un negoci i, per tant, ja podríem comprar petites càpsules que millorarien la nostra salut gràcies a les borilles d'altri. Una mica fastigos, això. Tot és cultural en aquesta vida. Tot és cultural. Hi ha altres símptomes, no? Per exemple, el malestar, el mal de cap. Sí. És important com ens relacionem els humans amb aquests primers símptomes, perquè cadascú ho fa d'una manera diferent. Francesc, necessito que m'ajudis perquè hem de fer un petit decàleg de tota aquesta gent.

A veure, l'hipocondríac, aquell que està sempre malalt o se sent sempre malalt, sou hipocondríacs vosaltres?

Sou de fer-vos revisions, d'escrutar-vos molt?

Jo, el doctor Xatgepeté, a vegades em preocupa una mica, sí.

I a vegades jo també li pregunto, ja sé que no s'ha de fer, però a vegades. Más atemptador. La ràdio pública.

No ho feu, no ho feu! No ho feu! L'altre dia em va aparèixer un riu d'un metge que explicava que fer-te una revisió mèdica si et trobes bé és la manera més ràpida que tinguis alguna cosa.

Però va, l'hipocondria que sí que té una mica de mal de cap i és això, no? Ja creus que tens un tumor o que busques els

símptomes i et queden 6 mesos de vida. Tot. Després tenim l'home o la dona termòmetre. Es pren la temperatura 5 vegades al dia. Per vosaltres, quina és la temperatura amb la que dius d'acord, tinc febre? Perquè cadascú té un llindar diferent. 37.1. Em passa de 37.

És que saps què em passa? Que jo de natural ja estic molt baixeta, sempre. Estic a 35 i mig, per tant, si estic a 36 i poc, jo estic morta per dins. Realment. Estic morta per dins. Cada cop em dirà, no. Si necessites ajuda, contacta. Sempre dirà això.

Aquest individu que es mesura tant, 36,6 ja té febre perquè són dècimes, si té 36,4 té hipotèrmia, mai sap quina és la temperatura exacta per poder dir que està sa.

Després hi ha aquell que és el doctor autodidacta, que ho sap tot de la seva salut, que si va fins i tot al metge, li dirà al metge el que té, però és que directament no va al metge perquè ja sap el que té, i un calaix allò ple de medicaments, amb espirines, amb vitamines.

Una familiar meva, no diré que era la meva mare, li van dir que menjés sense sal i agafava les patates i les apartava una mica, com dient, ja està, ja li trec la sal. Aquest tipus de gent que té la carrera de medicina. També tenim dues espècies. El que diu que no es posa mai malalt i va treballar amb febre, tos i la veu destrossada. Coneixem uns quants d'aquests. I esclar, es passa dies contagiant els companys. I després també hi ha el que ve a treballar amb un virus, el que encara creu que això és una demostració de compromís laboral. No entén que potser la millor manera de demostrar que estima l'empresa és quedar-se a casa. Quin és el vostre llindar per no venir a treballar? Jo, molta febre. Molta febre?

Quan és una cosa intestinal, a vegades es complica la cosa. Jo sí que tinc un acte i vaig a 39 de febre. Quan no em ve de gust ni el cafè ni la cervesa,

vol dir que la cosa no va bé. Ara què et fotries, un cafè o una cervesa? Un cafè, ara. Però segur, eh? Si no, te'n pots anar a casa.

Està una mica de mal al coll, eh? El cafè me'l fotria. Feu servir alguna vegada la salut com a excusa per no fer alguna cosa que no us ve de gust. Un sopar, la feina, una trobada. Avui marxaré d'hora que no estic gaire fit.

Estic rebentada, tinc mal d'esquena. Sí, no tinc gana, tinc mal de panxa, no el podria venir.

Exagerar una miqueta, però inventar-m'ho no, mai. Després tenim el que ho agafa tot. Jo estic en aquest grup. Si hi ha un virus a l'hemisferi nord, ell no sabem per què el té. Si hi ha una gastroenteritis a la feina, també. És el primer a malaltir i l'últim a recuperar-se. El seu cos sembla una oficina de recepció de microorganismes.

Ja que estem en això, també hi ha el malalt de cap de setmana. De lluny a divendres està bé i arriba dissabte al matí i pot o plom, o que es posa malalt just abans d'agafar vacances.

A mi em passa amb les estrenes. Aguanto, aguanto, un cop estrenat, al cap de tres dies, febrada. Els nervis. Això és un clàssic, eh? Sí, jo podria ser aquest. Els que sempre expliquen les seves malalties. Atenció a aquests, eh? Qualsevol conversa acaba parlant de la seva salut. Li expliques que tens una digestió pesada i et respon, a veure si tens l'helicobacter. És un bacteri que se't fica a l'estómac i et pot provocar una úlcera. Tu vés demanant hora al digestòleg perquè et faran una gastroscopia. Ah, no saps què és? Doncs mira, t'adormiran t'introduiran una càmera per la boca fins a l'estómac i allà dins et trobaran una llaga que probablement tens des de fa 20 anys i que, si no vigiles, et condicionarà la resta de la teva vida. Jo, si fos tu, començaria a acomiadar-me dels àpats, res de cafè, ni de vi i segurament de la vida en general.

O després hi ha els que es curaran amb la homeopatía, no? Que no empranem medicaments perquè les flors de vacu solucionen tot, et connecten amb les emocions de les plantes. Ens ho ha recomanat algú que no el coneixem gaire, però que li funciona molt bé.

I, per tant, estimats extraterrestres, si veniu a veure'ns, vingueu vacunats. Vingueu vacunats, feu-nos cas de la ràdio, no mireu segons què. No ens porteu malalties que no podem ni imaginar, perquè ara imagina't que ens toca fer un altre confinament. El millor del refredat és quan fas el tomb. La meva mare ho diu així, fer el tomb. A la nit has fotut potser una suada, deixes els llençols xops, però ja no et piquen els ulls, no tens mal als ossos ni mocs, i el lleves com si tornessis a néixer. Ja estàs preparat, Francesc, per tornar a la vida real, a la de debò. Preparat, perquè d'aquí dues o tres setmanes, si tens sort, pots tornar a estar malalt.

Oh, no! Oh, no! Oh, no! Però que els asetaristes vinguin vacunats, això és que és important. Mira, tinc en línia la doctora Montserrat Romaguera, que és especialista en medicina familiar i comunitària. Doctora Romaguera, bona tarda. Hola, bona tarda. Estem tenint una auge de refredats, grips, Covid, els últims dies? O només ens passa a l'equip de la tarda, això?

No, no, això també passa a la vida real, a les consultes i entre professionals, sí, sí.

I per què estan augmentant just ara, que sembla que encara no faci fred? És com que, ostres, i encara fa calor, si anem amb màniga curta, com és que van amunt els refredats, grips i demés?

Quan els nens tornen a l'escola, diguem que ja es posa en marxa aquesta maquinària, aquest engranatge, i són els primers a anar repartint els virus. Llavors, normalment, l'estat immunitari dels nens és força bo, poden tenir tos, moquets, algunes dècimes de febre però van contagiant la resta de la família. I el problema, sobretot, és quan arriba gent més gran, gent que està en residències, i aquests són els més vulnerables i són els primers que comencem ja a vacunar,

tant de grip com de Covid. I la pregunta clau. A partir de quin punt hem de deixar d'anar a treballar? És a dir, amb una mica de tos, entenc que no, o sí, si tenim febre segur que no, si no ens trobem gaire bé però no tenim febre i hem d'anar, com es valora i on es posa el límit de dir, va, queda't a casa?

Clar, no hi ha una escala objectiva, tens tants punts, evidentment, dependrà de quina feina fem, si estem embarassades, si tenim alguna altra malaltia de base, imagina't una persona sanitària que treballa amb les incubadores, millor que es quedi a casa. En canvi, una persona que està en un despatx amb poc personal, que es pot posar la mascareta i no té febre, encara que tingui tos, tingui molèsties, es veu capacitada per fer la feina, doncs endavant. Llavors, és un tema molt subjectiu. Jo ara reia la caricatura que fèieu i tots aquests perfils de persones els veiem. És important. La gent es gasta 1.000 euros en comprar-se un mòbil i moltes persones no tenen un termòmetre. La febre no és una cosa subjectiva, necessitem un número, necessitem una xifra, i llavors veurem com es respon a la medicació analgèsica, sobretot. I destacar que la majoria de refredats són per virus, per tant, no hem de donar antibiòtics. S'han de reservar quan hi ha una infecció bacteriana, perquè si no fem el que en diem resistències i això podem tenir problemes greus a nivell de salut pública. Perquè no serviran els antibiòtics perquè ja i hi haurà això, les resistències dels microbis.

I la febre, si estem a 39, és impossible anar a treballar?

És a dir, si estàs a 39, queda't a casa. Una persona adulta a 39 és que no serveix per res, té uns cruiximents, està al llit, és incapaç de. No sé si algú de la taula. Això segur que ho podeu compartir. En canvi, els nens toleren molt millor la febre. Això sí. El que passa és que amb nens, la febre alta, un dels riscos que ens pot donar són les convulsions febrils, per això ensenyem a les famílies a que no vagin molt abrigats, a hidratar-los, a banyar-los, a posar-los compreses fredes per evitar que ens pugi tant la febre i llavors normalment alternem els analgèsics, paracetamol, ibuprofeno, que serien la piretal d'alci per entendre'ns, perquè aquesta febre la tinguem controlada. A vegades hi ha algunes malalties que al cap de tres dies de febre apareix una granissada o apareixen lesions a la pell. Això normalment, quan l'explores, quan el visites, els nens s'han de despullar, s'ha de mirar tot, que no hi hagi cap lesió d'aquestes, i explicar molt bé a les famílies el que han de fer i quins són els signes d'alarma. Però moltes vegades la convalescència a casa és suficient.

Doncs és la doctora Montserrat Romaguera, que ens ha ajudat una mica, ara que arriba època de refredats i Covid i demés, a agafar una mica de nocions per veure com ho hem de gestionar. Doctora, moltes gràcies.

Moltes gràcies a vosaltres i, sobretot, això, vacuneu-se i recomaneu la vacuna. Les vacunes són segures, els virus estan morts, inclús es donen en embarassades i ens poden prevenir de molts ensurs. Així que, endavant amb les vacunes.

Endavant. Gràcies, doctora. Una abraçada.