Quan l'amor-odi et porta a tatuar-te la línia 5 del metro... i un tren de Rodalies!
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
Cecilia, bona tarda. Hola, bona tarda. Et podem qualificar com la persona més enamorada del transport públic de Catalunya?
És una morada, en realitat, perquè tot i que m'agrada molt, sobretot aquí a la capital, no a la ciutat com tal, que el transport públic funciona, el que és el metro i ferrocarrils funcionen relativament bé, Tinc experiències terrorífiques i un odi profund en contra de la Renfe, sobretot, i la majoria d'empreses
d'autobusos privades. Amor tòxic. Se l'ha echada en reforç intermitent. Cecília, però un moment. Dius amor, odi, tòxic, amb Renfe. T'has tatuat un vagó de Rodalies.
Sí, la cosa és que per mi la Renfe és molt romàntica, perquè jo sóc del Maresme. Sí? Llavors, per mi, baixar a Barcelona sempre era. Quedar-te tirada és una cosa romàntica. Bueno, sí, he arribat a estar quatre hores dins un túnel sense
il·luminació en un regional express. Això pot ser romàntic, és veritat. Sí, molt romàntic. I per què et vas tatuar un vagó?
Em vaig tatuar un vagó, bàsicament. Espera un momentet, que m'estan interrompent. Ai! Que no sigui un. Vale, ara, perdona, que estic a la feina i estem tancats encara. Ai, tancats? Què vol dir, tancats? No, que encara no hem obert el públic.
Ah, que estaves en una botiga! Bueno, una escola de dansa, però bueno, continuem. Molt bé, continuem. Vinga, ja a les 5 obrim, sisplau, eh? Sí, s'obriu a les 6. Home, clar, és que la gent ve 20 minuts abans, tu, ja està bé. No, en realitat han d'entrar a les 5 i mitja, però bueno, a les 5 és quan obrim la recepció. Clar, és que li van a tocar els nassos a. A tres quarts de cinc. Puntualitat. I estem aquí parlant de la Renfe com correspon. D'un vagó tatuat. I quin tipus de vagó és? És un vagó d'aquests moderns, antics?
És una 447. Són els típics trens de rodalies cutrorros que oloren a antic i que no tenen mai com un aire acondicionat funcional i són terribles i fan sorolls horribles.
És un tato irònic, estic entenent. Sí. Vale. Però és bastant gros, vull dir, t'ocupa mitja cuixa, diguéssim, eh? Sí, però no passa res. Ah, perfecte. És divertit. Però no només tens un vagó de la Renfe tatuat, també tens tatuada una línia de metro sencera. Sí, la línia 5. I per tu la línia 5 del metro de Barcelona, què significa? Què és la línia 5 del metro?
Significa vagons plens, a rebentar. Avui per anar de feina he hagut de perdre 3 metros perquè anaven tots plens, anaven tots en regadines.
Si tu tatues els desastres. I vas dir, com que és una merda la L5, me la tatuaré per així recordar-ho cada dia de la meva vida.
Sí, en realitat també li tinc molt de carinyo perquè vaig estar vivint molt el temps de l'example i era el que feia servir sempre. I per mi la línia 5, tot i que va sempre plena, és la més ràpida. Ah, amorodi també. Sí, exacte. O sigui, li trobo una cosa bona i una dolenta. On has tatuat la línia 5? El braç. O quan.
On, on, on? Ha preguntat on, el braç. I entes el nas. El nas no hi cap. Un transport i prou. Té una paradeta. Doncs és la Cecilia Llopis, que té aquests dos tatuatges bastant curiosos. Saps totes les parades de la línia 5 de memòria?
No, em sé una part, però, clar, no us ho puc demostrar perquè podré estar llegint un balcón de volta.
Clar, ens podria ser trampa, ens podria ser trampa, no? Exacte. Doncs, escolta, Cecília, res, que segueixis amb aquest amorodi i, escolta, els clients de l'escola de dansa, tranquils, que fins a les 5 no obren. Exacte, Mercè. Vinga, va, una abraçada, gràcies.