Albert Ferrer: "Mourinho al Barça era molt cruyffista"

Hola Canut, què tal, com estàs? Molt bé, doncs amb ganes que arribin les 9 de la nit i pugui veure i disfrutar d'aquest clàssic entre el Barça i el Real Madrid. Ara fa una estona estava

llegint la teva columna habitual de cada setmana al Mundo Deportivo i clar, m'hi has fet pensar. Avui torna Mourinho, 13 anys després, al Camp Nou. Però és que Mourinho, potser això molta gent no ho té controlat i ho expliques avui al Mundo Deportivo, va estar molt, molt a prop el 2008 de fitxar i ser entrenador del Barça, després d'aquella etapa en què va ser assistent primer de Robson i després de Van Gaal.

Sí, estàvem, diguem-ne, a la part final de l'etapa de Frank Rijkaard com a entrenador del FC Barcelona. M'estic referint a la primavera del 2008, el Barça portava un any sense guanyar cap títol i anava a camí d'una segona temporada per quedar-se en blanc. I aleshores la Junta Directiva va començar a mirar el mercat i va contemplar les opcions que hi havia per substituir el Frank Rijkaard a la banqueta blaugrana. I una de les que més apareixia i que més consens tenia, malgrat que era un personatge controvertit, era la de Mourinho, que aquell any havia estat destituït com a entrenador del Chelsea, tot i haver fet unes quatre temporades molt bones amb dos títols de la Premier i dues copes angleses. El cert és que era un dels candidats a poder substituir a Frank Rijkaard a la banqueta del FC Barcelona i així ho va fer saber el seu representant Jorge Méndez, que va insistir molt de l'interès que tenia Mourinho. De tornar una altra vegada a Barcelona, després d'haver estat assistent de Bobby Robson i de Luis Van Gaal. Hi va haver una reunió a Lisboa, on hi va anar el vicepresident esportiu en aquells moments, que era Marc Ingla, on no el va acompanyar, tot i que sempre s'havia dit que hi era, però no el va acompanyar Chiqui Beisei, perquè tenia altres projectes per la banqueta de Blaugrana, perquè la seva aposta era la de Pep Guardiola. I en aquella reunió entre Ingla i Josep Mourinho, el tècnic portuguès li va entregar un pendrive on, amb un total de 27 pàgines, resumia tota la seva filosofia i tot el que seria el seu programa de treball si venia com a entrenador del FC Barcelona. I certament va ser molt interessant aquell pendrive que encara conserva en un calaix. Del seu despatx, l'olex directiu del Barça, Marc Inglaterra.

No parlava de fitxatges en aquest pendrive, del que ell hauria fitxat pel Barça-Maurinho, però sí de baixes. Per exemple, ell apostava per no donar continuïtat a Ronaldinho, com així va passar amb Guardiola, que va ser finalment l'escollit a la banqueta pel Barça, però sí que ell era partidari de mantenir a Eto'o i a Deco. Deco, per exemple, Guardiola va marxar.

Sí, Deco va marxar en la primera temporada i Eto'o en la segona. Bé, bé, el fet és que en el cas de Deco hem de recordar que havia estat deixeble seu l'equip del Porto que havia guanyat la Copa Europa amb José Mourinho i diguem-ne que hi havia una molt bona sintonia entre el jugador portuguès-brasiler i el tècnic José Mourinho. I quan a Eto'o ell tenia molt present l'esperit de lluita competitiva que tenia Eto'o, que era un guanyador d'aquells que no volia perdre mai i que aquella mentalitat concordava molt amb la seva manera d'entendre el futbol. Però és curiós perquè hi havia alguns trets, una anàlisi tècnica i tàctica de com treballaria l'equip als entrenaments, que concorden bastant amb el que era la filosofia cruifista, perquè en aquell informe Mourinho manté com a intocable, com a sistema de capçalera pel Barça, el 4-3-3 de Joachim Cruyff. I a més a més, quan parla dels entrenaments, parla que serà molt present la pilota en els entrenaments i que fins i tot en els entrenaments físics volia entrenar, fer la preparació física en pilota perquè és un dels principis de l'ADN del Barça i de l'ADN de la Masia.

Per cert, també apostava per qui volia l'estaf i es fixava en exjugadors del Barça.

Doncs sí, es fixava en jugadors del Barça com Luis Enrique, que feia poc s'havia retirat, com Sergi Barjaban i com el Xavi Ferrer, que havia estat jugador del Chelsea no pas amb Mourinho, però que tenia molt bones referències del seu pas per la Premier i del seu pas pel Chelsea al tècnic portuguès.

Eren suggerències que feia Mourinho com a possibles exjugadors del Barça que podien formar part de l'estaf amb ell si l'haguessin triat. Mira, el tinc connectat. L'Albert, el Xavi Ferrer. Hola, Xavi! Què tal, com esteu? Aquesta història suposo que te l'han explicat mil vegades, no? Sí, sí,

històries i rumors n'hi ha molts, però al final és veritat que li prestes més atenció quan està a punt de succeir, no? En aquest cas no va succeir, però sí, sí, algun van comentar.

Clar, allò es va quedar en un pendrive. Entenc que no van arribar a parlar amb tu perquè Mourinho no va ser l'escollit.

No, no, no, amb mi no vam parlar en cap moment, no, no, no. És veritat que compartíem un. Bueno, episodis semblants, encara que, com ha dit el Lluís, a diferents etapes al Chelsea, però no, no es va arribar a parlar amb mi.

Bé, de fet, tu, com a jugador del Barça, sí que vas estar en un Barça on ell era part de l'estaf, amb Robson, i el primer any de Van Gaal tu ets al Barça i ell està ajudant, primer de Robson i després de Van Gaal. Què en recordes d'aquella època de Mourinho a la banqueta del Barça?

Bueno, era, jo crec que un entrenador un ajudant molt participatiu, potser més amb Robson que no pas amb Van Gaal, perquè Robson també quan aterra aquí, bueno, va ser una etapa complicada per ell, va sonar difícil post-Johan i aterrar aquí a Barcelona a l'època post-Johan era, aquell any era complicat i Josep va agafar molt protagonisme, ara molt proper amb els jugadors, tenia moltes converses amb nosaltres i bé, la veritat és que força bé, inclús el primer any de Van Gaal també, és veritat que. Que Lluís potser era més protagonista que Robson, però jo sé en principi, jo recordo aquells dos anys que amb nosaltres teníem molt bona relació.

És a dir, d'alguna manera pel que expliques, en època de Robson, sobretot era una mica l'enllaç entre l'estaf, entre l'entrenador, entre Robson i vosaltres.

Sí, sí, sí. A més era un entrenador més jove, un entrenador amb moltes ganes de començar. La proximitat entre ell i els jugadors era força important. És veritat que l'entrenador seguia sent Robson i en teoria es feia el que.

En aquella època, Canut, l'època de Robson, després, amb molta sorna, molta broma, fins i tot del Barça, recordaven que era un traductor, però és que inicialment, una de les tasques, de les moltes tasques, Canut, que feia Mourinho en aquell Barça de Robson era ajudar a la traducció de les rodes de premsa de Robson, Canut.

Sí, però era un tracte peyoratiu i intentava ferir la sensibilitat de Josep Mourinho, perquè certament si feia de traductor, després si va incorporar ràpidament en aquestes versions una persona del Departament de Comunicació, com va ser el Xemi Terés i Mourinho, doncs el va dedicar únicament a fer el paper de segon entrenador i d'ajudant. Tot i que també té a dir. Que hi va haver bastant bona relació en aquella època entre Josep Mourinho i els mitjans de comunicació, especialment els companys que viatjaven amb l'equip, amb el Barça dels partits, va fer molt bona relació amb alguns d'ells, com recordo, per exemple, amb el company de TV3, amb el Xavi Torres, i també va fer molt bona relació amb el Manuel Fuentes, que era de l'equip del Joaquim Maria Pujal, en els partits de futbol en català, i que va tenir una relació molt cordial i moltes vegades el buscava. En els viatges en avió l'anava buscant perquè Fuentes feia imitacions de moltes jugadores del Barça i entre ells feia una imitació de Jose Mourinho.

Tu Albert, Xavi, amb els anys has tornat a coincidir en algun lloc amb Jose Mourinho? Heu pogut tornar a parlar? Bueno, vaig parlar un parell

de vegades quan ell era entrenador del Chelsea i jo en aquella època vaig anar a veure alguns partits del Chelsea a Londres i a l'hotel de concentració i tal, sí que alguna vegada havia coincidit amb ell. Però bé, havia parlat poquet, no? Però sí, així ràpidament un parell de vegades.

Jo volia preguntar-li al Xapi si ell creu que hagués canviat molt el fet que Mourinho hagués estat l'entrenador i no pas Pep Guardiola com va acabar sent i que va formar part del que després seria el millor Barça de la història. Com tu creus que està la història de Mourinho com a entrenador del Barça?

Clar, és que em poses un exemple, Lluís, que superar lo de Pep és pràcticament impossible, perquè Pep és Pep, i Pep és un tio que evoluciona el futbol, que té una forma de veure el futbol molt diferent, que veu més enllà. Del que està passant. No sé si Josep ha sigut capaç de fer. És veritat que els dos anys que va estar al Josep amb nosaltres, ell va mamar molt aquesta filosofia. Probablement més el segon any amb l'Ivan Gal, que l'Ivan Gal pràcticament seguia jugant a 4-3-3. Ell jo crec que hagués estat capaç de donar aquesta continuïtat. Comparar ara mateix amb el rendiment que ha donat el Pep i el que és el Pep com a entrenador, No sé, no m'atreviria a dir-ho, però jo estic content que hagi estat el Pep.

Jo m'atreveixo a dir-ho i dic que el destí va portar el Pep i això crec que el Barça sempre ho podrà agrair. Escolta, t'ho he de preguntar, què n'esperes del clàssic d'avui? Aquest Barça-Madrid, hi ha aquest punt de morbo, el retorn de Mourinho al Camp Nou. La gent té ganes de tornar-lo a veure. Hi ha aquest punt de morbo, però estem parlant d'un gran partit de futbol amb un Barça que ve de perdre a París. I un Madrid que diuen que ara ha sabut trobar la tecla. Tu veus el partit molt favorable al Barça o serà més competit del que la gent es pensa?

Jo crec que poca gent pot pensar que el partit d'avui serà molt favorable al Barça, tot i que el Barça està en un gran moment. I per mi ser l'equip que, probablement amb el PSG, l'equip que fa millor futbol ara mateix, un clàssic és molt diferent. I el Madrid té unes armes que ningú altre equip les té i ho ha demostrat històricament, fins i tot quan jo jugava. I per tant no ens podem fiar d'ell. Probablement sí que serà un equip o un partit en el qual el Barça dominarà, tindrà la pilota, intentarà fer el seu joc, però Madrid sempre ha sigut un rival molt, molt, molt complicat, un rival que necessita molt poc. Per fer-te un parell o tres de gols i donar la volta al marcador. I per tant, hauran d'anar molt amb compte, sobretot en defensa.

Tu que eres lateral dret, t'ho he de preguntar. Què et sembla Xavier Spar? És espectacular el que li estem veient fer. El partit que va fer a París, enfrontant-se a cara a Atskelia i aturar-lo de la manera que ho va fer. Avui tindrà una papereta difícil perquè, òbviament, el davant, Diomander, serà d'aquells jugadors que li posi molt complicat.

Sí, Xavi d'alguna manera ja l'havia vist. Pensa que el meu nano va estar un parell d'anys al juvenil del Barça i l'any que es va guanyar el triplete a la Youth League em sembla que el Xavi baixava a jugar amb el juvenil aquests partits i ja veies que era un lateral diferent, un lateral. Un nen m'ho deia l'altre dia, diu, papa, és que el Xavi fa el mateix que feia fa dos anys quan estàvem jugant amb nosaltres. I és així, és un nen molt bo en defensa, és un nen molt àgil, xispós, després pujant a l'atac és molt bo, circula i la veritat és que gestiona molt bé els espais per dintre, s'associa bé, arriba bé a l'atac. És un gran lateral dret. Dic lateral dret perquè és dretà, però evidentment pot jugar per l'esquerra, pot jugar almenys al camp i és un comodí important per Flick, no? A veure, molta gent, evidentment, que no l'haurà seguit, doncs, a sorprendre una miqueta, nosaltres que haguem seguit una miqueta més, doncs, a veure,

ens sorprèn una mica menys. A tu no et sorprèn veure que ho faci bé a tot arreu on el fas jugar, sigui al lateral dret, a l'esquerra o al mig del camp?

No, perquè sabia que aquella època. Sí, és que aquella època de juvenil, alguns partits havia jugat a mig centre, inclús amb el 4-3-3 havia jugat de mig centre defensiu i ho havia fet bé, per tant, ja està acostumat a jugar amb aquestes posicions. És veritat, tampoc t'enganyaré, quan fas la sala de primer equip. Normalment, la gent de la Pedrera, els jugadors de la Pedrera, el salt és bastant més natural que els jugadors que venen fitxats de fora. És més fàcil per ells. Tot i així, no és fàcil. I realment sembla que hagi caigut de peu, no? Ha arribat allà, ho està sortint tot bé, marca gols, no per pilotes. Bueno, la veritat és que està tenint un rendiment excepcional.

Va ser una evolució, Xavi, bastant semblant a la de Xavi Espar, perquè si no recordo malament, tu jugaves inicialment al mig del camp, no?

Bueno, jo vaig començar amb Johan, de lateral esquerra. Després em vaig posar de lateral dret. I sí que és veritat, Lluís, que en alguns partits em va fer jugar una miqueta d'interior i tal, però. Bueno, jo crec que aquesta versatilitat, sobretot, potser abans no, però amb el futbol modern és molt important. Aleshores, jugadors que puguin adaptar-se a dues o tres posicions, en tenim molts, eh? El primer equip del Barça, Koundé, Eric, hi ha molts jugadors que poden jugar a diversos llocs. I en el meu cas potser va ser una miqueta amb menys continuïtat el tema de jugar d'interior

per si algun partit vaig jugar. Xavi, t'agraeixo que ens hagis atès en directe avui en la previa d'aquest Clàssic per recordar aquell capítol amb Mourinho quan vas estar a punt de seure's a la banqueta del Barça i també per parlar de Xavi Espart. Albert, una abraçada forta i a disfrutar avui del Clàssic. Molt bé, gràcies. Que vagi molt bé. Que vagi molt bé. Adéu, merci, Lluís. En Canut, ara pensava dir que no m'estranya gens en tot el que ens ha explicat avui l'Albert i també el que ens explicaves tu amb el capítol del pendrive, que quan ell va tornar amb l'Inter al Camp Nou, el dia que l'Inter elimina el Barça de la Champions a les semifinals i encenen els aspersors, que ho celebrés de la manera que ho va celebrar, perquè és evident que es veia tan a prop del Barça que no fitxar pel Barça allò duia l'espina clavada, eh?

Molt clavada la portava i et diria que a més a més pensava que ell tenia moltíssimes ganes, ell i la seva família, la seva dona Matilde, era una enamorada de Sitges. Van viure uns quatre anys meravellosos, fantàstics i tenien moltíssimes ganes de tornar alguna altra vegada a Barcelona i en aquest cas a Sitges on van ser acollits per la família Matas i que es van convertir en els seus ambaixadors aquí a Barcelona i certament tenien moltíssimes ganes, el Maurinho i la seva família, de tornar a Barcelona.

Canut, que vagi molt bé el partit, a disfrutar-lo molt. Vinga, gràcies igualment. Adéu-siau.