Quant ha cobrat Víctor Navarro per l'anunci de Luz de Gas?

A Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

He sentit exclusiva? El meu moment preferit del programa. Tant com el moment Activia Kèfir. L'aliat cremós i deliciós de la teva microbiota a qualsevol hora del dia. Activia Kèfir patrocina Que no surti d'aquí.

Un quart de set. Juliana Canet, molt bona tarda. Bona tarda, Roger.

I Marta Montaner, molt bona tarda. Molt bona tarda. T'he enganxat a un moviment estrany.

M'he bufat perquè m'he vist com una brossa a la mà i m'he bufat i ja està. Perquè em pensava que era un insecte i no. No he vist mai cap insecte jo aquí. Ah, no, sí que hem vist algun insecte a Catalunya Ràdio. Sí, és igual. Bé, molt bé, com esteu, nois? Què tal?

No, ara li estava dient a Víctor Navarro que si està algun taxi escoltant la ràdio. Mira, taxi, taxi, taxi. vagi venint cap aquí, que avui hem de parlar amb ell, que tenim moltes preguntes, hi ha molts oients que en reclamen un tercer grau, pràcticament, a Víctor Navarro.

I no m'estranya, el que passa que no sé si ell donarà la talla.

A veure, ha fet bàsicament un preguntes i respostes sense les preguntes al seu Instagram.

Amb aquells instastories que fa amb la lletra extremadament petita. Ariel 4. Amb tot de coses desordenades, sempre passadíssim de voltes, donant mil detalls de vides personals quan ningú ha preguntat. Tot de noms de gent que mai saps qui són. Sempre és com Nico i Alba lleven juntos tres. Qui és el Nico?

Qui és l'Alba? Però a mi m'enganxen les seves històries. Té moltes ganes d'escriure

un llibre amb Adin Víctor. I l'ajudarem a fer-ho possible.

L'ajudarem a fer-ho possible. El primer que ha de fer és no estar 14 hores al mòbil cada dia.

De moment. És per motiu de feina, però és el primer que ha fet. No, no, i que escriu molt bé, en Víctor. I que pel que hem vist també actua molt bé, perquè ha protagonitzat aquest anunci de l'Udegas amb la Jèssica Goycochea, i avui tots els detalls de com va anar el rodatge, i en Víctor explicant-se si és que s'ha d'explicar. Abans de tot això, anem al 677 27 10 58, perquè A tu et va, internet, Marta?

Tinc dues ratlles. Voleu que us comparteixi les dades personals?

No, ara em faig aquí un apanyo perquè jo, si no, no el puc seguir. Mira, et deixo l'ordinador, si no. Mira, ara sí, ara m'he reconectat. Hi ha oients que ens estan reaccionant al programa d'ahir, que vam comentar el post de la Itana dedicat al seu nòvio en Plex, que era el seu aniversari, i ens fan arribar el seu total desacord amb un dels membres d'aquest programa, que és la Juli, directament. Escoltant el programa d'ahir, només vull dir que estic molt d'acord amb la Marta sobre el vídeo d'Enplex i l'Aitana. Tothom diu que se'ls veu moníssims al vídeo i jo només veig a l'Aitana agafant-se a ell com un gat quan vol que l'acaricis. I ell ni la mira, ni l'abraça, ni somriu. Per tant, l'audiència que està com prenent partit, que hi havia dues opinions molt diferenciades. Si puc fer una esmena,

jo ahir encara no sabia, quan vam parlar aquí al programa, com s'havia celebrat aquest aniversari, l'aniversari d'En Plex, d'en Daniel, que recordem que en va fer 24, la parella actual d'Aitana Ocanya, la cantant. Però ara sí que ho sé, per desgràcia. Que endavant pogués tirar unes hores enrere i esborrar aquesta imatge de la meva ment, però no crec que sigui possible. No sé ben bé si va ser l'Aitana, la família d'ell o aquesta colla d'amics que tots tenen noms de Pokémon, però a Nanplec se li va regalar un vestís customitzat, fins aquí en principi cap problema, L'hauríem de buscar, no? El que passa és que la customització és molt cutre i hortera. Ho he passat per al grup dues vegades. Sí, però no està el guió. En dues ocasions, perquè m'ha impressionat moltíssim aquesta imatge. Un pastís customitzat de Batman. Que consti que Batman és el meu superheroi preferit. Per tant, no és un problema personal amb en Batman, en cap cas. És l'execució, és aquesta selfie que s'han fet plegats al costat del pastís, és el senyal que una relació està en moments molt baixos, i si no ho està, ho hauria d'estar. Llavors, des d'aquí els animo a fer un replantejament del que està passant entre ells. A no ser que siguen uns termes absolutament irònics, que parlin un llenguatge de l'amor que només entenen ells. No crec que sigui el cas, crec que només tenen molt mal gust. Surt això per un pastís? Un pastís ho pot canviar tot. Però si és el seu superheroi preferit I només espero que pels meus 28 em feu un pastís així. En honor, amb ironia i amb picadeta d'ullet. Però el teu ja tal ben fe irònic. Amb en Risto. I va ser boníssim. És que jo estic a favor dels pastissos customitzats. El que no estic a favor és de ser milionari i pagar el pastís més cutre que has trobat, perquè hi ha moltes maneres de customitzar un pastís de Batman, que per altra banda no passa res, però també és una mica de nen de 6 anys, no de nen de 24. Però vaja.

Víctor Navarro, bona tarda. Què tal, bona tarda als tres. Pots veure la Aitana i en plecs? Mira, en aquesta foto la cara d'Aitana a mi no em transmet tanta alegria com en altres ocasions. Quan vaig veure ahir el post aquest, de veritat vaig pensar, no hi ha tanta alegria. El pastís, a mi el dubte que em queda és que et taques tot, tot de negre entenc, i bé, però per la resta no sé. Em pensava que estaries a favor d'un pastís de Batman. Jo és que soc més de l'Spiderman i de l'altre, com es diu?

No, Gordi, però Batman, la gràcia és que és l'únic superheroi que s'ha fet a si mateix.

És que no l'he vist mai, no sé ni què.

No té cap gran superpoder, no? Exacte. Només és milionari. Exacte. Com el de.

És que a mi m'agrada el Iron. No, Iron. Com es diu?

Jo declaro aquest programa, sisplau, lliure de superherois, perquè és que no hi ha gènere que m'avorreixi més. No, no, Marvel no entrarà mai en aquest programa. No, ni l'altre, ni DC o com es digui, res. No sé ni qui són. De moment ja són dins, o sigui que mentre marxen canviem de tema.

Molt bé. Posa-la.

Ahir vam dir que parlaríem d'ell i avui no es fallarem. Per tant, obrim la carpeta Miguel Bernardo, un exhistòric de la Itana.

El millor ex fins ara, de la cantant Aitana Ocaña. I una persona a qui ella va dedicar moltíssimes cançons, entre elles aquest Cuando hables con él, que és una balada de desamor i que està inclosa dins de l'àlbum Cuarto Azul, que l'Aitana va publicar, recordem-ho això, al maig del 2025, quan ella, casualitats de la vida, ja estàvem en plecs. I clar, va ser una cançó i també altres que van remoure bastant les aigües, perquè en aquesta cançó hi veiem una Aitana profundament penedida d'haver deixat en Miguel.

I que a més a més venia després de molts mesos de rumors i de rumors molt forts sobre una possible retrobada,

sobre un possible retrobament. Correcte, i després ho repassarem. Però us haig de dir que recordeu que en Marc Andreu i jo vam assistir al concert de l'Aitana del passat divendres 4 de setembre al Sant Jordi, a Barcelona. Doncs l'Aitana, això no us ho vaig explicar i us ho explico ara, La Aitana va canviar la frase d'aquesta cançó de "Cuando hables con él" "Porque tus ojos azules me volvían loca" per "Porque tus ojos marrones me vuelven loca".

Home, però això a nivell de mètrica ja no té cap sentit. Déu meu, quina sintonia de tensió més bèstia, no? Entra Batman també a l'estudi. Batman al final s'ha quedat, però per termes de seguretat.

Per portar-s'hi, gota'm! Clar, qui té els ulls blaus i qui té els ulls marrons? En Miguel Bernardo té els ulls blaus, en Plex té els ulls marrons. Es nota aquí un canvi d'estratègia pel que fa la Aitana i el que vol vendre de la seva vida privada als espectadors, als seus seguidors, als seus fans, que jo crec que haurem de comentar. És veritat que ha canviat molt la situació entre la Aitana i en Miguel Bernardo respecte a fa un any o dos. Recordem que, com deia la Juliana, hi va haver. Un reacostament previ en plegs amb els paparazzis que els perseguien sense parar en aquell mes de gener del 2025. Ella, enganxada a casa d'ell, va ser molt gros i vam comprar totes les revistes possibles. Les fotos de l'ascensor, no? Exacte. I que si ens cotxes, que si fèiem zoom, a veure qui hi havia allà, qui feia de copilot. Ens va donar de menjar durant dies. A mi m'encanta quan tot està massa ordenat. No sé si ho noteu, però tenim massa cosa ordenada i jo necessito una mica de caos. De papers, desordenats. A veure si passen. Una mica d'infidelitat

i una ruptura sonada tothom ha estat tan i

tan enamorat està tothom massa bé i quan tot està tan bé és que algú n'ha

de passar també és veritat que falta menys perquè les coses deixin d'anar bé perquè això és així tot és temporal el cas és que encara fent més memòria la Itana va deixar en Miguel Bernardo el 2022 després d'aquella sèrie per oblidar que van fer junts per Disney Plus que es deia l'última una tormenta.

Crec que és la primera vegada que agafes aquest to, Juli.

És molt aguda, eh? És difícil. Ella, fixa't que li ha canviat la veu a la Aitana, que té veu molt de nena. Perdona, és que jo tinc una història traumàtica amb aquesta cançó, que és que quan vaig anar a cobrir la premiera amb en Marc Andreu d'aquest esdeveniment i vaig parlar amb ells, de fet, per desgràcia, perquè he sentit una. Que jo ja vaig dir, els veig molt raros. Aquests dos estan. Aquí em passa algú. I efectivament estaven a punt de deixar-ho. Bé, ja ho havien deixat, segurament anant bé. En aquella premiere que pudeva durar 3 hores, només, i quan dic només no és una exageració, és que només va sonar aquesta cançó. Però en bucle, en repetició. Per això te la saps? Sí, per això me la sé, perquè vaig estar dues hores i mitja. Sí o no, Marc Andreu? Fes-me que sí amb el cap. O sigui, dues hores i mitja d'aquesta cançó en bucle. Déu-n'hi-do.

Doncs bé, l'última va ser l'última vegada que van fer res junts, perquè en realitat sembla ser que ja ho havien deixat tot i fer la promoció de la sèrie junts. I recordem que la Itana, al cap de no res, va començar una relació amb en Sebastián Yatra. Persona que al programa ja hem batejat com el seu pitjor exnòvio, tot i que està freca-freca amb en Cepeda, concursant d'OT 2017 i persona també que tenim bastant oblidada. Però clar, per mi és pitjor en Sebastián i altre també perquè és un nòvio escollit molt més des de la consciència. I sobretot perquè hi ha una recaiguda pública.

Que va acabar amb ella. I que la història de Mansepeda és molt tèrbola i és molt estranya, perquè ella era molt més gran que la Itana quan es van conèixer a Operació Trinfo, tots dos tenien parella, però és la història d'una nena de 18 anys. I en canvi, amb en Sebastià, ella ja era una noia més feta i dreta. Sí, però jo sempre l'estic jutjant a ell, mai a ella, eh? No, jo ella tampoc, però per mi fa que sigui pitjor ex en Sebastián. Ell les va fer de grossíssimes, ja ho recordarem un altre dia. La cosa és si en va fer alguna de petita. Entens?

Clar, i el tema també és que amb aquests perles qualsevol es converteix en el millor exnòvio de la Itana. I aquest era un títol que en Miguel Bernardo tenia ben col·locadet al prestatge de sobre la tele de casa seva. Però ara explicarem què ha passat recentment amb aquesta carpeta. Tornant al present, 2026. En Miguel, que és actor, té un paper destacat a la bola negra dels Javis, que és aquesta pel·lícula que tants premis està guanyant i que s'estrena aquest divendres a les sales de cinema. Nosaltres, de fet, nois, hem quedat per veure la. Anem a veure divendres al vespre. No, divendres no. Dilluns. Dilluns, d'acord? Ja direu l'hora perquè es veu més que jo tinc menja, vull dir que ja ens acabarem d'organitzar. Ja ens organitzarem. Doncs en Miguel està assistint a tots els festivals on es presenta aquest film i està tenint els micròfons de la premsa.

¿Por qué orgulloso tienes que estar siendo tan joven ya participar en la nominación de una película a los Oscars? Si es que tendrá, ¿cuántos añitos tiene? No, no está nominada, es candidata a los Oscars.

No, es candidata y estoy súper orgulloso, estoy súper orgulloso de ser parte de esta película, de esta historia, de haber hecho este personaje. Me ha marcado muchísimo, me ha tocado y me ha cambiado mucho, que también creo que es de lo que va esto. Entonces, bueno, pues lo he disfrutado mucho.

Ella està sent encantador. Estem veient un Miguel molt amable amb els periodistes, fins i tot quan s'equivoquen parlant de la pel·lícula, perquè no està nominada als Òscars encara, la bola negra, sinó que és la seleccionada per representar Espanya, etcètera, etcètera. Encara no. Molt bones respostes també d'en Miguel parlant de memòria històrica i de no repetir, no cometre errors del passat en un moment que tots sabem que és d'auge de l'extrema dreta i de banalització dels dictadors. Però bé, la paciència d'en Miguel també té uns límits.

Vale. Se'ns ha emprenyat, ja.

I per mi això és positiu, eh, per cert. Sí. Cada vegada és com que es conota com en negatiu, saps? Que la paciència tingui. No, està molt bé que cadascú sàpiga fins on pot arribar. Bé, també perquè t'estalvies aquestes situacions Melissa Pinto,

que podríem dir. Sí, sí. Està enganxada amb Superglue al terra, mirant a l'infinit. Ens ha canviat una mica la Melissa i aquesta setmana, si tenim algun forat, perquè anem patadíssims cada dia, a veure si podem parlar de la Melissa i d'en Mario. Doncs bé, Miguel Bernardo, cinta última hora informativa, té unes línies vermelles editorials. I ara veurem quines són. Perquè el cap de setmana. Era. No calia, però gràcies, Enric, perquè em va bé. Vesteix més, vesteix més, vesteix més. Perquè en Bernadó, el cap de setmana, al Festival de Sant Sebastià, va atendre els periodistes que hi havia a les catifes. I també els de la premsa del cor. I a KUL, que és un mitjà que diguéssim que és la branca de Societat d'Hockey Diario, hi van enviar una reportera que va atrevir-se a fer una pregunta. Pregunta molt incòmoda en Miguel.

Fins aquí. La pregunta serà molt bona, però ella no se la sent, està fatal sonoritzat, el vídeo tot esborrós. Jo faré aquesta feina,

Juliana, per si no s'ha entès. No s'ha entès res. Aquesta periodista li demana a en Miguel que valori aquest unfollow, aquest deixar de seguir a Instagram. Que li va fer la Itana ara fa un mes, a l'agost. Ens va enganxar en plenes vacances. Jo no me'n vaig ni assabentar, me n'assabento avui. Doncs hauríem hagut de fer, si em permets, un programa especial.

Aturar l'antena. Tot i que ja es veu que va ser el que va passar. Però tu creus que ell s'ha donat el moment d'aquestes coses? Algú li diu.

Li va dir la gent perquè això va ser viral el mes d'agost. Tothom ho deia, tothom en parlava. Tu, Juliana, devies estar amb algun cosí o de Tailândia, ara no ho recordo. Doncs bé, en Miguel Bernardo el tenim incòmode, deixant clar que no vol parlar del tema i plantant aquesta reportera. Una reportera, per cert, que es diu Lourdes Crespo, que també és tiktoker i que alguns cops ha aparegut aquí al nostre programa. Doncs la Lourdes s'ha defensat de les moltíssimes crítiques que està rebent d'aquesta manera.

Yo tengo a Miguel Bernardo enfrente y evidentemente, como periodista del corazón, tengo que preguntarle por Aitana y por esa follow que tanta revolución causó. Incluso en esas personas que me están criticando y están diciendo. ¿Cómo le preguntas eso? A ver, para mí tampoco es fácil, porque el chico la verdad que estaba siendo súper majo, encantador. Es que es mi trabajo. Él ha hecho pública esa relación también, ¿sabéis? O sea, él lo ha compartido en redes sociales. No es un trago fácil para mí, pero es que es mi trabajo y tengo que hacerlo. Meravellós.

Per mi tothom està fent la seva feina. No és gens fàcil, eh? El seu paper. La Marta i jo no ens atreviríem a fer aquesta pregunta. Tu i jo arribem a fer de detectius del cor en aquesta catifa. No, hem tancat ja el programa.

Miquel, què t'agrada de Barcelona?

Ens ho pots dir? El teu restaurant preferit? Molt bé, guapo. Bona sort. Ella, per posar context també, és un perfil de periodista. Clarament posicionada ideològicament, que per exemple es va posicionar molt a favor de les declaracions de Jéssica Uigotxa a l'estiu, sense anar més lluny. A banda d'això, també és veritat que nosaltres som un perfil de programa molt diferent i que crec que podem tenir la llibertat inclús de no parlar de depèn de què, depèn de quines persones, però és veritat que si treballes en un mitjà estrictament de periodisme del cor i t'envien a cobrir una catedral.

No pots donar la redacció sense haver fet la pregunta.

El tema és que això, aquest tall, s'ha fet una mica viral perquè molta gent critica la periodista d'estar-li preguntant per la seva vida privada a en Miguel en un festival de cinema, en un moment també on ell protagonitza la bola negra, on està despuntant pel seu talent en aquesta carrera cap als Oscars, on tothom l'aplaudeix. I clar, ella està fent la seva feina perquè realment

l'envien per això, no? Llavors poder ser al Festival de Sant Sebastià que ha de decidir no donar depèn de quines acreditacions o depèn de quins mitjans que són exclusivament de Periodisme del Cor i poder donar-ne a programes de cinema especialitzat.

Però aquí estem nosaltres també nodrint-nos indirectament d'aquesta intervenció, d'aquest tall i recordant aquest unfollow, aquest deixar de seguir que la Itana li va fer al seu exnòvio aquest estiu. Que jo crec que hem de fer memòria del que va passar. Perquè la Juliana s'ho va perdre i ara l'hi recordem. Tu pensa, primera quinzena d'agost. Jo no sé què estava fent la Itana, si tocava a Eivissa o tocava a Tailàndia una mica. Sí, era una mica el teu estiu, ara recordo. I jo no sé si tenia alguna tarda morta o ho va fer de manera més calculada. Però la tia va fer una neteja fulminant de la gent a qui ella seguia el seu compte d'Instagram, de la seva llista de seguits. Un home follow a més de 300 comptes. Aquí va haver-hi gent de col·le que tenia el follow de l'Aitana que va ben perdre. No només gent del col·le, molta altra gent, entre ells dos dels seus exnòvios. Ben fet de tant en tant s'ha de fer. El millor i el pitjor. Miguel Bernardo i Sebastián Yatra. I com deia, aquest moviment a xarxes va ser molt comentat perquè també va deixar de seguir amigues, Clara Galle, aquella actriu que és rosa, de qui es deia que era la seva bessona de veu perquè tenien dues veus molt semblants. Jo no sé què va passar entre elles, ja s'especulava que potser s'havien deixat de portar, però li va fer un unfollow també, el mes d'agost.

Però de vegades també deixes de seguir, no perquè hi hagi mala relació, sinó perquè ja no hi ha relació, perquè hi ha molta distància. Sí, però si has fet aquesta neteja, Juliana, per què llavors segueixes la Rorro o el Xoques? Aquí ja hi ha una qüestió de. És el mateix motiu pel qual li regalen al Plex aquest pastís de Batman. Mal gust. Això ja.

Tot plegat va ser una mica estrany. I clar, les reaccions d'aquests, un follow, no es van fer esperar, i a Benitatis van destapar com s'ho havien pres, tant en Yatra com en Miguel.

Empecemos por Sebastián Yatra. Para él, básicamente, next. Según nos cuentan desde su entorno, el cantante ha recibido el unfollow con indiferencia. Aunque igual no tanto, porque se lo ha devuelto. Pero con Miguel Bernardo la historia es muy diferente. Aquí sí que ha habido sorpresa. Aunque actualmente no había contacto entre ellos, después de la ruptura sí que tuvieron una relación cordial e incluso llegaron a ser amigos. De hecho, Miguel fue uno de los grandes apoyos de Aitana en algunos momentos complicados de los últimos años. Por eso, según hemos podido saber desde Vanitatis, este unfollow le ha pillado por sorpresa. Y hay más. Aitana también ha dejado de seguir a María Bernardo, la hermana de Miguel y la que fue su cuñada. Y con quien tenía una relación muy cercana. Que poco se está hablando de esto, claro. ¿Qué van a hacer ahora? Pues, de momento, ninguno piensa devolverle el unfollow. Mira, m'ha sorprès molt això de la Maria,

moltíssim. Et dic una cosa, segur llavors que ho sabia el Miguel, perquè entenc que Aitana, si es portava tan bé, li enviaria un missatge a la Maria abans de deixar-la de seguir, dic jo, no?

Tu creus que la gent avisa d'un unfollow? Jo crec que no, Víctor, la gent no és tan bona com tu.

Però si et portes bé a una persona i la deixes de seguir.

Si et portaven tan bé. És que no, és que es van deixar de portar bé i és sorprenent perquè amb la Maria havien seguit anant de viatge

d'amigues com a ex-joves. Ho havien deixat amb el Miguel. Ho havien parlat aquí, al programa. Sí, segur que li van enviar un missatge o algo.

Que no, ni no, el món no funciona així.

Bueno, llavors et jugues que et demanin perquè em deixes de seguir, que hagis d'explicar coses que potser no vols dir a la cara. Estem molt distanciades.

Sí. Aviam, i que jo entenc que també. Pobre Miguel, com ha patit aquí, eh? Com ha patit aquí el Miguel, eh?

Jo crec que sí, i jo crec que encara pateix, no només perquè li hagin de preguntar pel tema de les catifes, sinó perquè ell, encara a dia d'avui, us informo, que segueix l'Aitana a Instagram. Em sembla molt bé i em sembla molt digne. Molt elegant. És molt elegant, és veritat que la cunyada ja no segueix l'Aitana, que ho he revisat aquest matí, i no sé, jo no sé si ara hem d'obrir el debat perquè ens allargarem, i jo vull que en Víctor ens parli del seu anuncim lagoico de l'Odegas, però què hem de fer amb els ex a Instagram? Mira, Marta, m'has de silenciar. Les fotografies, les fotografies estan. Les fotografies, el d'arxivar és un tema, però també el seguir els teus ex. Els has de blocar, els has de silenciar,

els has de deixar de seguir, no ho sé. Jo he silenciat fins que passa una mica tot i llavors trica el silenciador.

Clar, per mi hi ha moltes etapes en què aquella persona ja és exparella teva i al principi és veritat que segurament si l'ansies el millor que pots fer, no per res sinó perquè és molt dolorós moltes vegades recordar aquella persona.

És el que devia fer la Itana també, jo penso, Manmiguel, que tu dir seguir-lo devia fer que no li aparegués cada dos per tres a l'inici.

Sí, de tota manera és veritat que igual que jo penso que no has d'arxivar ni esborrar les fotografies que tens amb les teves exparelles perquè forma part del que has viscut i si ho vas publicar has de ser fidel a la teva i ho has de mantenir. Vaja, jo et tires avall i ja ho veus. Del teu equip. A banda d'això et diré que aquest estiu he fet justament el moviment contrari de l'Aitana. He tornat a seguir l'únic ex que no seguia Instagram. Ell m'ha seguit, la seva exnòvia m'ha seguit. Vull dir, jo estic en un moment, Marta, que empatitzo zero amb l'Aitana. Jo segueixo tots els meus ex, ells em segueixen tots a mi. Estem de bon rotllo. Jo és que estic a la meva era zen,

lover. Estàs canviada. Aquella ira. No, és que dic.

No, aquella ira va per això. La ira no compensa. Mira el mirall i dic, qui és aquesta? Va per això, eh? M'agrada, però aquesta també. A mi em fa por convertir-me, o sigui. En un àngel de la guarda. Dic, com que estic deixant de ser dolenta, dic, després, poder no seré jo, saps? Jo crec que és temporal, Juli. Mira, espero, perquè estic preocupada per perdre la meva individualitat.

Bé, nosaltres seguirem informant, perquè tindrem en Miguel fins a la sopa, amb la bola negra, i l'Aitana també, perquè cada cosa que fa és notícia. Que parlant de sopa, si algú té informació sobre els gossos de l'Aitana, que recordem que eren la sopa i l'oli aquells gossos gegants. Bueno, i que teníem el Miguel Bernardo. No sabem què ha passat amb ell. Si algú té informació, per favor, que ens la faci arribar al 677 27 10 58. Realment és un tema que a mi m'inquieta, m'agradeix.

La Marta ho porta molt a dintre i ens agrairíem que. Sí, sisplau. He buscat a Google i m'ha sortit l'empresa. Sopioli SL, també. Doncs busquem els gossos, que donen nom a l'empresa. A mi el Miguel no m'havia agradat mai, fixa't tu. I ara m'encanta, m'està agradant. No només perquè el trobo A veure, un tio guapo està sempre, no? Sí, és atractiu. L'estic veient intel·ligent, l'estic veient que parla bé, l'estic veient un tio com de A part que s'ha fet gran, també. I que el que ha fet és molt complicat. Aconseguir sortir d'una sèrie d'adolescents com élite i acabar sent reconegut, en depèn de quins sectors del món del cinema, amb estratègies com, per exemple, acceptar Querer. Boníssima. Aquesta sèrie que va protagonitzar. I, en canvi, segurament haver renunciat a projectes milionaris que segurament l'haguessin encasillat més en aquesta faceta adolescent o. Que alhora també hauria passat i que hi hagi actors que es dediquin a això, eh? Les coses més frívoles o els productes més mainstream. I que és molt digne, el que passa que també és el camí fàcil, si ben, sobretot d'una élite, m'entens? Vull dir que té molt de mèrit el que ha fet i, en canvi, el Plex, jo. No acabo d'admirar-lo.

Un mèrit que també recordem que ell és una mica nepo baby. Vull dir que al final ve el fill de l'Eduato.

Sí. Que l'Eduato, com va el seu tema judicial? No ho sé, perquè li van.

Ja ho revisarem, això. Li van donar la raó, però després en contra, no? Què va passar? Jo crec que alguna cosa així.

Bueno, pobre. He pensat en els seus vídeos de quan la perseguien als separatis,

que ella estava tan atabalada. Està molt clar que havia estat fatigenda, com totes, no? Sí, tal qual. Molts calés a Hisenda i no sé si ha sortit ja la sentència, diria que no. Mira, ara farem una pausa i de seguida comentarem, entre d'altres, Víctor, que no sé si l'has vist, l'entrevista de Ferran Torres ahir a l'Hormiguero. En directe, però no me la podia perdre. En un moment que va fer patir moltíssim, que ara comentarem.

I després espero que ens expliquis també. Jo he patit pel polo. O té l'aire condicionat al màxim de fred, Pablo Montos, o si no, aquell polo que hi havia. Sí, però sobretot hem de parlar del teu, Víctor. L'altra cosa,

que potser també agafaràs calor, eh? Sí, sí. Bancada, sobretot. Sí, sí, ara ho comentem.

Bé, sobre el tema Ferran Torres, ens ha escrit aquesta tarda una oient fent-nos una petició. Ens deia, hola, us escric des de Mallorca. Podeu xerrar, per favor, de Ferran Torres a l'Horniguero? No em veig amb forces de veure'l jo. Confio que vosaltres en xerreu, per si n'ha dit alguna de grossa, que segur que sí. Ha, ha, ha, i moltes gràcies. I nosaltres, com a ràdio pública que som, hem fet. Els deures i ens hem mirat tota l'entrevista sencera d'en Ferran Torres ayer a l'Hormiguero. Que jo ho agraeixo perquè

no m'he atrevit a posar cap talla en volum. Jo tampoc, ni un toc en silenci. Em fa pànic, em fa pànic.

És una entrevista que s'ha de dir que va triomfar a Espanya, però que a Catalunya ni fred ni calor, perquè crec que va quedar tercera i qui va liderar va ser Génesis, que és la nova sèrie de TV3, no? De Ferran Adrià. Ah, bé, va ser Ferran Adrià. I va anar molt bé això a TV3. A Espanya, però, s'estava mirant el Hormiguero i Ferran Torres. Així radien a l'exjugador del Barça al plató.

Hoy ha venido a divertirse al Hormiguero el campeón del mundo de fútbol con la selección y jugador del Paris Saint-Germain, Ferran Torres. ¿Cómo está la peña? ¿Cómo está la peña? Qué bonito que es que la gente te quiera,

¿no? Uf, muy bonito, y sobre todo poder haberlos hecho felices a todo un país y poder A todo el mundo. La Juli se está sorprendent, Víctor, perquè no havia vist res.

Mira el tecido, es un de borreguito,

¿no? No ho havia sentit mai parlant Ferran Torres directament. No li havia sentit la veu.

Té una veu més greu de la que jo recordava. Sí, sí. No té mala veu, si és que hi ha bones i males veus.

El més important és què dius amb la veu, no?

A més, Carrena va dir això, que jo, pel que explica i pel que parla, ja veig que el pobre està. No passa res perquè no ha de ser fàcil tirar amb el que ell tira, però ell està pendent d'altres coses.

L'encanta l'Hormiguero, per això, i que és cívic. Nos havies dit que ell és clarament el públic.

I ell va anar amb el Pedri una vegada. I està còmode l'entrevista que es posa amb en Pablo Motos i són com supercolegues. Supercolegues, et sap molt igual. En alguns moments parlen que s'han vist a l'estiu, han coincidit en llocs de festes i tot això.

Infern. Una entrevista en un

moment molt delicat que guardarem pel final, aquesta vergonya aliena extrema. En tot cas, que sapigueu que en Ferran s'està adaptant a París, on ara juga amb el PSG, però que per ell no estan sent uns dies fàcils.

Pero, por ejemplo, esta semana ha sido una semana muy dura porque estoy con la mudanza, que es algo que al final es muy jodido porque tengo que traer todas las cosas de Barcelona. Lo único que no me puedo traer es a Pedri, pero bueno. Ya lo estoy echando de menos. Es difícil, es difícil al final, porque también ya no solo por ti, sino por la gente a tu alrededor, porque un día estás aquí y al otro te estás haciendo la maleta.

Una història de superació molt dura.

No, no, gens fàcil. Bueno, que s'ha de dir que està a París, perquè a més està cobrant més. O sigui, ha anat per diners allà. No és una cosa que. No, però troba a faltar els seus. Hi ha prou a París. El pobre mussol ja es

veu que té dos dits de front. Bé, a poc a poc en Ferran

ens acaba explicant que de mica en mica es va fent seva la ciutat de París, però que una de les coses que més troba a faltar és el menjar, i aquí connecta amb la Juliana amb una cosa.

El otro día fui a un español porque ya llevaba casi un mes y tenía antojo de un buen jamón, vamos, lo que es una buena españolada. Y fui a un restaurante que se llama Rosario y me comí una tortilla de patatas con cebolla, un buen jamón y la verdad que dije, joder, ¿así cómo no voy a marcar goles? Una truita que tu has provat?

Efectivament, en Marc Andreu i jo vam anar a París i vam anar a aquest restaurant, Rosario, que en Ferran va visitar el 25 d'agost i els cambrers, concretament el cambrer Colombo espanyol que ens va atendre, que es deia Pablo, ens va informar que en Ferran havia set tan i tan maco, que havia sigut molt agradable. Jo vaig interpretar que era el seu restaurant preferit i que hi anava cada dia, però molt amb temor que hi va anar en una ocasió.

Un dia perquè necessitava aquesta espagolada que deia. Per aquelles dates és quan graven a París l'anunci de vicio que està sortint a tot arreu. És aquelles dates que graven a París. És molt recent, aquest anunci del rodatge. Superrecent.

Bé, tornant a l'entrevista, no sé si ho sabia, però en Ferran té dos gossos, uns gossos que s'estima amb absoluta bogeria, i explica que haver-se de separar d'ells constantment és una de les coses que porta pitjor per això de ser futbolista. Ser futbolista és un esport. Bueno, és una feina de risc. Bueno, perquè ell es passa el dia. Enriu tant dels metges i de les seves guàrdies de 24 hores. Durant el Mundial explica que va a plorar perquè, clar, no veia els seus gossos.

Durante el Mundial tu tambien llorabas viendo los vídeos de tus perros.

Nadie te va a demostrar que es la fidelidad más que los perros. Totalmente. Antes que te he dicho que ha sido una semana dura en París, uno de los motivos ha sido porque yo hablé con mi adiestrador, con el que los está cuidando en Barcelona, Y yo solo quería una cosa, a mí me daba igual la casa, me daba igual todo. Yo solo quería ver a los perros antes de venirme a la selección porque ahora nos venimos 20 días con la selección. Y justo el miércoles, por motivos personales, no los pudo traer. Y para mí fue. Como una apuñalada, la verdad. Y otro caso muy gracioso es que durante el Mundial, o sea, yo no preguntaba ni a mis padres cómo estaban, yo solo pedía vídeos de mis perros. Mis padres de vez en cuando me decían, yo estoy bien, gracias por preguntar.

Dani Llimos. És que jo el vaig entrevistar per un reportatge del fanzón i ell és que té tots els gossos de Can Bassa. Del Barça, tots. Tots, en absolut.

Aquest és un altre, que si has de tenir un gos per no poder-lo portar mai a passejar, doncs igual també t'hauries de fer un parell de preguntes, no?

Bé, en Ferran es descriu a ell mateix com una persona altament sensible i explica la relació que té amb la seva germana gran, que es diu Arantxa, amb qui es porten 6 anys. Tu apoyo es tu hermana.

Sí. Pues mira,

mi hermana es mi mayor amor, pero somos el mayor amor-odio. No me digas. Sí, sí. Que yo creo que eso es. Una demostración de lo que es el verdadero amor. Las discusiones también forman parte de fortalecer el amor que tú tienes hacia una persona. Y en ese caso, mi hermana, pues yo creo que es de las personas que más me lo ha demostrado, porque ella ha sacrificado una vida para proteger la mía, porque al final ella, a parte de ser mi hermana, trabaja para mí, y creo que eso al final dice mucho, ya no solo de una hermana, sino de una persona. Y bueno, simplemente desde aquí, hace tiempo que no la veo, quería mandarle un fuerte abrazo, un fuerte saludo, que la última vez que hablamos discutimos, o sea que espero que aquí delante de millones de personas me perdone.

Clar que sí. Demanant disculpes a la germana. Serveix per això l'hormiguero, per fer les paus amb la teva germana. Mare meva.

Tu la coneixes, l'Aranxo? L'has vist alguna vegada? L'he vist, però. Treballa per ell? No la conec, no, però l'he vist, l'he vist. Sí, sí, sabia això, i tenen la immobiliària i tot això. Ho vam comentar a la tarda d'estiu, me'n recordo d'un dia, ho vam comentar.

Una mica el diari de Patrícia feixó, no? Sí. Aquesta gent que no és capaç. Allò potser era tot amb actors, que ara no ho sé. Però això d'haver de demanar perdó a la tele, que en el fons poses aquella persona en un compromís molt gran. És com demanar matrimoni en públic. Sí, sí, sí. No? És una mica el mateix. Tot de públic mirant amb aquesta pressió d'haver de complaure. Quin horror.

Bé, ara prepareu-vos perquè sí que arriba el moment que fa patir. És un moment molt delicat en el que el mateix Ferran s'acaba morint de vergonya i l'espectador, almenys jo, encara més. Tot comença a anar pel petregar quan en Ferran explica que quan li diuen cosas de guapo, diu ell, ell ho passa com molt malament.

Mira, que yo tengo poca vergüenza, pero a mí, o cuando me llaman, o Ferran, o todas estas cosas de guapo, me dan muchísima vergüenza. Mira lo que te voy a decir, hay veces que he pensado más que me conocen más por el audio que por el gol. ¿La conoces a ella? No, personalmente no he tenido la oportunidad de conocerla y me gustaría conocerla algún día.

Tienen mancha. ¡Ahora, ahora!

¿Ahora qué? Estoy muy nerviosa. ¿Ahora estás nerviosa? ¿Nerviosa por qué? Ferran, ¿a ti en algún momento esto te ha molestado? ¿Te ha parecido mal o algo? Yo me quería quedar tranquila con eso. Eva, me ha hecho mucha gracia, la verdad. Bueno, solo para que pase un poquito de vergüenza. ¿Podrías repetirle a todo el mundo con Ferran delante para ver la cara que se le pone? Una, dos y. ¡Oh, Ferran!

¡Oh, Ferran!

Menys mal que no l'enfoquen, eh? És que ella feia molta

vergonya a l'Iaena l'àudio de per si sol. No calia provocar aquest moment. Déu meu, de veritat, Déu meu. Que tanquin totes les televisions, sisplau, de l'Estat.

Bé, això és el que va passar ahir a Grans Trets, a El Hormiguero, en una entrevista de Ferran Torres, que a mi m'ha servit per conèixer-lo una mica més, per saber com s'expressa i què diu, perquè normalment els futbolistes els atempten.

Roger, ets molt valent d'haver fet aquest tema, i jo t'ho agraeixo que t'hi hagis afrontat tu sol. T'he deixat sol de marxar del perill. T'he deixat sol de marxar del perill amb la Juliana i jo.

No perquè aquí s'hagués liat a un

Cristo Gros. Ja sabeu que era dels llestos de la classe, en Ferran.

A veure, Víctor, tu ara ho mencionaves, la campanya de vicio, que fa uns quants dies en Ferran Torres va publicar uns instastories com misteriosos, amb un missatge que deia, fa temps que ho estic pensant i vull que sapigueu que la setmana que ve no em veureu la cara. I això tenia clar que era campanya.

És que ja es veia que era públic perquè molta gent va dir, ai, potser deixa d'anar l'Hormiguero, que ja ho havien anunciat el dijous, què passarà? O potser s'ha enfadat amb no sé qui, apa.

Que feia pinta de campanya. De fet, tu Marta ho vas dir de seguida. Això fa pinta públic i efectivament és el protagonista de la nova campanya de Vicio.

Más grande, más gran. No, no, no, más pequeña. Taparle la cara a Ferran Torres con una burger no es fácil. Demasiada burger y falta Ferran. Demasiado Ferran y falta burger. Y aquí está perfecto. ¿Me podéis explicar qué cojones estáis haciendo?

Perdona, Ferran. Oye, ¿en todos los vídeos me vais a poner una burger en la cara? No, no.

Pels que no heu vist l'anunci, és en Ferran Torres, en un primer pla, però amb una hamburguesa gegant tota l'estona davant de la cara que el tapa.

Li han d'haver pagat molts diners, no, Víctor?

El que té no el desconec. Sé que li escriuen el dia abans de la final del Mundial, i li expliquen això el dia abans de la final, que ell accepta i que van tots a París. Ells estaven pendents, suposo, també de quin equip jugaria per on fer el rodatge, si a Barcelona, que els agafava més a prop, o anar a París, i van anar tot l'equip, unes 15 persones van anar a París. Ho van gravar a finals d'agost, aquestes dates que diu la Juliana, que van a aquest restaurant de cuina de per aquí, i van gravar aquest vídeo que ells volen mostrar com que el producte està davant de tot. O sigui que fan moltes campanyes, és molt coneguda per fer moltes campanyes de publicitat, però que el producte va davant de tot, i em diuen que lo de perdona a Ferran és un missatge que va perquè tenia molta gent, després de marcar el gol, molta gent el criticava perquè no feia gols, després de marcar el gol que dona al Mundial, doncs molta gent va dir, ostres, perdona a Ferran per haver dubtat de tu.

Entenc que la gràcia també és com a Marc ha tirat-se el triple de demostrar que has pagat moltíssims diners per tenir una de les cares d'aquests mesos i que no ensenyes la cara.

Sí, exacte, l'home del moment. Una campanya d'aquestes que et podria signar Risto Mejide, no? També, una mica. Aquesta cosa que vacila. Jo trobo bèstia que es tanqui una campanya així el dia abans de jugar una final de Mundial, no? Perquè tu pensaries que aquella persona l'últim

que vol ara és posar-se a pensar coses d'aquestes. Però entenc que ho gestiona el seu equip de marketing que.

Sí, però necessites un ok, clar. Però necessites l'ok del jugador, que potser s'està concentrat pensant en altres coses.

Entenc que en aquest sentit Vicio és una mica com tu Jace, que són marques que poder és més per plaer, inclús per prestigi, perquè són marques amb les que els fa il·lusió vincular-se i que igual ja consumien ells abans. Els fa il·lusió.

De fet, tu coneixes la gent de la marca i no sé si el jugador, però vull dir constava ja que es coneixien ells.

I a més, fixa't que fins i tot, jo recordo un dia que van jugar a Portugal, al Barça, que van jugar a Lisboa contra el Benfica, que allà hi ha un restaurant de bici, una cuina, i els van portar hamburgueses a l'acabar el partit. Que de fet els hi havien portat en partits anteriors d'altres marques, i els jugadors en això són molt estrictes, i van dir als capitans, escolta, no ha agradat el bastió, no ha agradat aquesta hamburguesa, i al final van portar bici i els agradava. I ja coneixien la marca per això, i d'alguna festa també, que havia estat el Ferran, i hi havia Caterina Bici, si sí havien coincidit. Llavors, això també el que diu la Juliana, són marques que al final ells diuen que sí perquè també els agrada vincular-se. Quanta pasta es pot cobrar per algo així? No ho sé. Si xifres, segur? No? Jo crec que sí. Jo crec que sí, sí, sí. I més ara, després del gol, o sigui, va donar el seu sí abans de la final, però després de la final de marcar, jo crec que no els va donar temps a estancar el contracte, per tant. Però jo crec que sí, xifres, una cosa així. Sí, però tampoc entenc. Mig milió d'euros no crec que arribi, saps? No crec que tant. Però no ho sé, si 100.000 o així.

Un WhatsApp que s'ha repetit molt aquestes últimes hores. Hola, perfectes, necessitem que expliqueu aquest vídeo del Navarro i l'Hut de Gas amb la Goy. I el vídeo és aquest, per si algú no l'ha vist. Hola,

al carrer Montaner 246, sisplau.

Montaner 246. Un clàssic, un emblema. Pugi, pugi, senyoreta, que marxem. En Víctor s'està tapant la cara a l'estudi. Jo entenc com hi ha gent que diu que Barcelona ja no és el que era, que Barcelona ha canviat, quan realment està igual o millor que fa anys. O sigui, jo crec que és una qüestió de mirada, no si fixa.

La Goico demana un taxi i apareix un taxista, que és en Víctor Navarro, que la puja al taxi i li comença a explicar. Li fot una xapa històrica. de la ciutat i dels seus racons.

Ho vaig passar tan bé i encara segueixen. Manodaldía, postres, cigaló I ara soparan, eh? No marxaran. Però això és patrimoni de la ciutat. És el que ens agrada, una bona sobretaula.

Sort que vas fer tu la part de text, Víctor, perquè si ella l'hagués hagut de fer en català, no sé si ho haguéssim aguantat, això.

Saps que vam parlar de tu en un moment del rodatge? Mira. Sí, li vaig dir, mira, haig d'aguantar això en secret, no li puc dir res ni a Juliana ni a l'equip del que no sortís d'aquí, perquè si no al moment sortirà, i m'han demanat que sigui en secret i res, vam parlar de tu. Ella venia d'Eivissa de fer d'acróbata. Data? Clar, és molt important la data. Dilluns 7 de setembre ella està a Eivissa, al Lío, fent això, dimarts. Dia 8, jo gravo el dia 7 unes escenes i tal, fins a les 4 de la matinada, i el dimarts gravem amb ella i després uns altres dies sense ella.

Per tant, era post el primer programa de la temporada on vam anunciar que era a baixa del Club de les Perfectes.

Ja m'explicaràs què et va dir i ja ho explicarem als teatres. No, no puc més,

jo a més recordo que aquell dia, la casualitat és que Marc Bartra aquell dia a Champions va marcar contra l'Ila França amb el Betis i va ser l'NVP, el millor jugador de l'equip, a la tornada del Betis 20 anys després a la Champions, i jo recordo, dic, hosti, quina casualitat gravar-me ell el dia que Bartra fa que el Betis torni al seu equip, tal. Bartra, ex de Jessica Goy. Sí, sí, durant força temps. I ella molt bé, va estar molt simpàtica, estava bé, sí, sí. Molt bé. Vau rodar junts?

Sí, en aquell moment sí. En Marc Andreu deia, no hi ha cap plano que se'ls vegi els dos a la vegada i potser es

va gravar amb dues escenes diferents. En un moment li vaig preguntar si estava bé de temperatura, l'aire acondicionat i tal. Ets molt bon taxista, Víctor. Vaig comprar un seient de boles d'aquest i li vaig regalar al taxista que no li ha agradat, però per mi em va anar genial. Jo volia això, el seient. Tothom coincideix que ho fas molt bé, que quedes molt bé com a taxista, però és que tens com una passió, tu. És un somni. És un somni, de veritat t'ho dic, perquè m'agrada molt, perquè jo volia en algun moment fer-ho i tocar un taximetre i posar la llum d'aberta, no sé què, i has de tocar un, dos, tres diversos números i tu toques i tal. I vam donar voltes, a més havíem de donar perquè, clar, hi ha l'escena. Bueno, és que no m'he vist el vídeo sencer perquè em fa vergonya, però crec que al final surt un preu desorbitat del taxímetre. Llavors allò, clar, no el pots manipular. Llavors, com ja donàvem voltes, aprofitàvem per gravar altres escenes mentre pujava el taxímetre i gravar el moment final quan a l'Antonio li clavo una bona pasta per la carrera i res, bé. I ella havia aparcat el seu cotxe, pel que sé, perquè ho ha dit producció, aquí a prop havia aparcat el seu cotxe a un parquín i l'acompanyava producció. Cotxe gros. Té un cotxe gros? Pot aparcar a qualsevol plaça. Ostres, no ho sabia això. I vam parlar del desafío, com li havia anat i tal, que ja feia temps, i jo li vaig dir, per què no li dius a Pablo Motos, a l'Hormiguero, ara que comença la temporada, de fer unes acrobàcies i tal, si t'agrada, ja cada 15 dies. Em va dir que li agradava la idea perquè a mi era la mateixa productora, la del Desafío, era la productora de Pablo Montos, amb el Jorge Salvador, aquest de la producció. I rei d'això me'n parla d'aquestes coses, bàsicament. Has cobrat per fer aquest anunci? Sí. Jo, quan em van dir que cobrava, jo pensava. Ho pensava fer gratis. Ho anava a pagar jo. Conduint un taxi per Barcelona, xerrant amb Jessica Goicoecha darrere, vull dir. Ho anava a pagar jo, el catxé de la Goicoe. Hi havia d'aparèixer més gent, però al final. Pots dir una forquilla? Una forquilla. No ho puc dir perquè s'enfadaran. No, però quants dígits? Quatre. No, que no t'ho puc dir. Però és diferent del

que segur que va cobrar ella. Seguríssim que sí. Però més de 100 euros, per exemple. Sí, sí, sí. Llavors és molt més.

Més de 500. Ara ja no contesto més. Jo diria entre 500 i 1.500 que has cobrat.

Jo em planto en els 2.000. Home, no, ni de conya 2.000. Jo dic 2.000. I tant no.

Potser per sota, els 2.000. Jo ho anava a fer gratis, quan em van dir que ho anava a fer gratis. Veus? És que jo li deia a la Marta i a la Juli, és que li agraden l'OPEGAS. No, és que hauria pagat ell. Per fer de taxista, per fer de taxista, dic, estic en un somni. Ens vam portar molt bé amb tot l'equip i espero fer coses en el futur, perquè m'ho vaig passar molt bé, de veritat t'ho dic. I vam gravar fins tard, eh?

I no sabies ni que la Goico havia estat fent comunicats com una boja durant l'estiu.

Això no, és que O sigui, després. Bueno, em vaig assabentar perquè un tio. Sí que em vaig saltar una mica aquest secret i tu et vaig parlar amb tu i tu em vas dir allò i vaig al·lucinar perquè no sabia res. Sincerament, no sabia res. Llavors, quan em vas dir allò, dic.

És com jo amb un follow de la Italia. Tots tenim contradiccions, família. Vull dir, fem el que podem.

Víctor, bueno, fins aviat. Fins aviat, que vagi molt bé. Gràcies. Fem una pausa i tanquem la tarda amb en Garriga.