"Què diuen els altres?": "Són els cabells de Saliba els que van a la mà de Vinícius"

I amb això ja hem tancat l'àgora d'avui del Matí de Catalunya Ràdio, però abans, què han dit els altres? Gerard Jubany, bon dia. Bon dia.

Avui els Reis d'Espanya visiten Ceuta, cosa que ha fet revifar l'interès de les emissores de Madrid pel tema. Jiménez de los Santos, que encara devia patir com una sobredosi de desfilada militar d'ahir, doncs avui gairebé cridava les armes.

Vamos a ver, a ver si alguien se mete esto en la cabeza. Estamos en guerra. Estamos en guerra. Marruecos nos ha invadido. O sea, hay alguien ahí. Estamos en guerra. En guerra no se actúa como cuando se está en paz. No, pero la diplomacia, métase en la diplomacia, como diría un argentino, por el orto.

També estava entusiasmat amb el tema de Carlos Herrera, que deia que la visita als reis podria molestar les autoritats marroquines, cosa que diu a ell que li és indiferent.

Pero en cualquier caso, el rey va al territorio nacional cuando al rey le parece bien y el gobierno lo consiente, como ha sido este caso. Que diga lo que quiera el moro, el magrebí, el marroquí, el de la capucha y todos los demás.

També ha parlat de la desfilada militar del Dia de la Hispanitat Lerrera i gairebé felicita la retransmissió que en va fer Televisió Espanyola, ja que diu que va poder gaudir sense filtres dels insults que va rebre Pedro Sánchez.

Este fin de semana hemos tenido, bueno, ayer, además de los gritos de cariño a Pedro Sánchez en el desfile del Día de España, gritos de cariño, que por cierto, debo decir, Televisión Española. No ahogó cerrando los micrófonos de ambiente. Pues se anulaba la gente a medio kilómetro de distancia, pero aún así se les oía. Eran gritos de, pues Sánchez, hay que ver, chico, cómo eres, tal, cual. No, más o menos, no. Y la verdad es que se escuchaba.

Els insults sí que es van poder sentir per televisió espanyola, al contrari que la informació del trànsit a la COPE, que aquest matí l'hem sentida, però per ben poc.

¿Y cómo están las carreteras de GT, Elena Lozano? Buenos días.

Muy bien, pues cuando me digas. Muy buenos días en estos momentos.

Gracias, crack. I ara passem als esports, sí? Sí, passem als esports. Va, suposo que esteu al cas que a la jornada d'aquest cap de setmana el jugador del Madrid Vinicius va ser expulsat per estirar els cabells d'un jugador rival. Expulsió claríssima, que no deixa lloc a cap interpretació. O sí, perquè ahir a la nit al Chiringuito deien que van ser els cabells del jugador rival els que es van enganxar a la mà de Vinicius.

Es que no cierra el puño. Es que si yo quiero tirar a alguien del pelo, agarro del pelo.

Vimos que la mano no cerraba y se le queda el dedo meñique enganchado. Saliba es un futbolista que tiene el pelo extremadamente rizado, prácticamente afro, y eso puede suceder.

A ver, peluqueros, los peluqueros de España o del mundo, que nos digan, por favor, peluqueros que nos manden aquí y nos digan, es verdad que a veces el tipo de pelo puede ser, vemos el meñique. ¿Pero tú ves cómo tira para atrás?

¡No! No sé com no van expulsar el jugador del Villarreal. I ara, si tanquem amb humor, del bo del bo.

Això avui que és dimarts 13 d'octubre del 2026 i a les últimes hores a Catalunya ha nascut l'Alegre amb 3,4 kg a l'Hospital Vites d'Esplugues de Llobregat i el Vall amb 3,2 kg a l'Hospital Universitari de Vic. Per tant, podríem dir que avui ha nascut una Vall Alegre. O us sorprendreu, eh, dels noms que neixen cada dia? Un dia va néixer la vida.

És maco, això. I la llum. Gabriel Ferreter deia que jugar amb els noms de la tribu era de gent amb escassos recursos intel·lectuals i estilístics. Doncs deu ser el meu. Sí, millor posar-li Jennifer Yolanda o algo així. Avui en dia és impossible no jugar amb els noms de la tribu, perquè si no són la tribu, vés a saber què ha passat. Ja no sé si són noms de no sé què. Avui en dia. És que, clar, l'altre dia hi havia un senyor. Ja és bastant conegut, no?, que circulava per les xarxes, però crec que era recurrent d'algú que se presentava a les eleccions, no recordem quin país, un americà, que es deia Hitler Mussolini, de noms. Sí, és veritat. I tu dius, home, és que és impossible, no jugarà amb aquests noms. Això és per cridar els serveis socials i que els prengui la criatura. Els pares aquí tenen responsabilitat.

Marta Rossi, que ara grau, Vicent Sánchez i Claudi Pérez, gràcies per acompanyar-nos. Bon dia. Bon dimarts.