Què diuen els cartells de campanya de cada partit?

Albert Tom, bon dia. Què tal, Ricard? Bon dia. Què és aquest llibre que ens hem trobat ara aquí? No ho sé. Què hi posa aquí? A veure. Té tot un llibre. Un llibre, Fem Matemàtica 6E. Un llibre de l'editorial Teide, escrit per Maria Rubies. Aquí obert. Algú se l'ha deixat aquí obert. No sé si forma part de la campanya electoral, això.

No ho sé, és un. No ho crec, no. Hi havia una moda abans, no sé si encara continua. El Book Crossing. El Book Crossing. Deixaves llibres i la gent se'ls anava intercanviant.

Potser aquí algú l'ha obert, a veure si li interessava. Són exercicis de matemàtica. Anem a passejar per la Diagonal avui. Sí, home, per la Diagonal, perquè ha començat la campanya electoral. Ja ho veig, està ple de cartells. Un cartell del Partit Popular, aquí. A jutjar per la Diagonal, per aquest tram a pròpia Catalunya Ràdio, serà majoria absoluta del Partit Popular. Sí. Perquè tots els cartells que he vist són del PP. ¿T'has fixat per això, si a Diagonal de la Vall hi ha un altre tipus de cartell? A Diagonal de la Vall no ho he vist, però venint des de Plaça Lesseps, que és des d'on he vist 25 minuts, no he vist cap cartell. O sigui, els partits no han considerat molt urgent començar a encartellar. Tot i que ahir sí que vaig veure una imatge molt. Ahir estava Sant Feliu de Llobregat, i a Sant Feliu de Llobregat, a quarts de dotze de la nit, vaig veure tota una. Una comitiva de militants del PSC amb una escala, saps aquelles imatges típiques? Ah, això és molt bonic, això s'havia perdut una mica, no? Anaven amb una escala, anaven caminant i anaven enganxant els cartells als fanals dels carrers de Sant Feliu de Llobregat. En aquest cas, fixa't, eh?, la paraula, que jo crec que és la paraula màgica de tots els eslògans electorals, que és canvi. El cambio necesario. Sí. Amb un feijó molt maquillat, per cert. Sí. Se'l veu molt maquillat, aquí, eh? Però ha quedat bé la foto, eh?

Sí, ha quedat bé, ha quedat bé. I una mica de bandereta espanyola. El Lema vota el canvi necessari amb el Partit Popular, amb les gavines.

Però el canvi és aquesta cosa que és una paraula de lloguer. O sigui, els partits la tenen en règim de lloguer, perquè se la van passant entre ells. I jo em quedo la paraula canvi. Exacte, exacte. No te la pots quedar en propietat. Llavors, el canvi va ser l'any 82, quan van arrasar els socialistes, va ser la gran paraula, però és que també llavors la va utilitzar el Partit Popular ja quan, després dels set anys de Zapatero, i a Catalunya igual. A Catalunya te'n recordes quan Maragall es va presentar a les eleccions? De fet, es va presentar en unes eleccions. Que feia coalició PSC i Ciutadans pel Canvi. I Convergència l'any 2011, quan volia recuperar després dels dos tripartits, també va tornar a fer servir la paraula canvi, per tant era una mica és la gran paraula dels cartells electorals.

Sorto pel partit principal de l'oposició, o dels que volen proposar un canvi al que està governant fins ara. Exacte. No conec pas un governant que digui el canvi necessari. No. No. Potser ho veurem, eh? Potser ho pensa, eh? Potser ho pensa algun governant. Pedro Sánchez, el canvi necessari.

El canvi necessari, sí, sí. De tots els eslògans dels principals partits, jo crec que el millor eslògan, a veure si hi estaràs d'acord, és el del partit o de la formació política que té el pitjor nom. El pitjor nom de formació política que es presenta a aquestes eleccions és Front Ampli. Perquè, a més a més, veus els cartells i Front Ampli està per sobre del cap d'Ada Colau o d'Ernest Tortasso.

Llavors veus el front una mica ampli. És impossible. Sí, sí, esperem a veure si et sento ara.

És impossible no fer la correlació que Frontampli està referint-se al front d'Ernest Tortasso, no al front d'Ada Colau, diguem. Però, en canvi, tenen l'eslògan millor, que és un vot com una casa. O sigui, trobo que és un eslògan, primer, molt actual, diguem, que tothom entén el que vol dir, i després fet a partir d'un llenguatge molt popular, no?

A mi això m'agrada, sí. Un vot com una casa. A més, és popular, tens clar quin és el missatge, no? T'estan parlant d'habitatge, però al mateix temps està parlant directament a tu, com tu parlaries, no? Exacte, totalment.

Després és molt interessant també el de Vox, que Vox, així és com, per exemple, l'any 2019, Vox va titular Por España, el seu eslògan era Por España, Aquest 2026, en aquest procés que fa Vox per anar ampliant, per anar conquerint terrenys, el seu eslògan és Sentit Comú. Sentit Comú. Que Sentit Comú. Això ja s'ha fet servir, aquest Sentit Comú. Esquerra Republicana, recordo, em sembla una campanya. D'Esquerra no ho he trobat. Jo ho he trobat durant Lleida, en 2004, Sentit Comú, i Josep Piqué, 2006, a Catalunya, també, que havia de guanyar el Sentit Comú, diguem, no? O sigui que. Sentit comú és curiós, perquè per una banda penses, home, volem ampliar, és com dir, escolta, el que nosaltres diem és molt raonable, és de sentit comú. Per l'altra, jo ho trobo autoritari. O sigui, és com dir, no hi ha discussió possible. Això és sentit comú. Sí, sí, tens raó. Les coses són així. A vegades hi ha polítics, hi ha governants, que semblen els portaveus mundials del sentit comú, i que dicten les coses d'una manera que dius, escolti, això també es deu poder veure des d'una altra banda. El sentit comú és només una opció. Exacte. Ha de fer així per sentir comú. Sí, sí. És curiós perquè els comuns, si no han canviat, tenen una fundació que es diu Sentit Comú, que presideix Ja de Colau. O sigui que aquí hi ha un joc de paraules que tothom s'ha d'intentar apropiar les paraules com pugui. El PSC. El PSC fa servir sobretot la paraula força, no? I l'aplica a coses diferents. Ja veureu cartells aquests dies de Pedro Sánchez que fa servir molt la força de la gent. Sí. Que és una manera de dir. Bueno, si hem de confiar en la nostra, saps que confiem en la de la gent, no? O una manera de dir vosaltres teniu la força perquè nosaltres puguem continuar, per tant, no? Exacte, llavors. Aquesta paraula clau, que és força, l'apliquen a coses diferents. Aquí veurem molts cartells amb el Jordi Areu, la força de Catalunya. La força de la veu de Jordi Areu no surt?

Encara no l'hem vist, no? Aquest Areu d'alcalde, quan el vèiem cridar, no està prou explotat, encara.

Home, a veure, jo l'altre dia, amb el debat de Televisió Espanyola, havia d'anar ajustant el volum de la tele, eh?, quan intervenia ell. Baixaves una mica el volum. Sí, però no l'hem vist. Saps el que passa quan vas a publicitat? Que en publicitat sempre el volum és més alt, llavors ho has de baixar. Quan intervéreu, ja.

Quan van anunciar-ho vaig pensar, almenys tenim un 9 i 7, vull veure si hi ha algun ball, alguna història. De moment encara està tot molt prudent.

La força, la força de Catalunya, la força de les dones, també ahir amb la intervenció que va fer Begoña Gómez, etcètera. Després, Esquerra Republicana opta per el mateix lema, pràcticament, que fa tres anys, que el 2023. El 2023 era Defensa Catalunya i ara és una foto de Rufián que diu Defensa't. Defensa't, no? Que davant de l'atac que hi ha. Sí, sí, sí, és un lema, la defensiva és una mica el gran lema d'aquestes eleccions que ningú ha escrit, però que ve del 2008, no?, dels socialistes, aquell, si tu no hi vas. Ells tornen. Ells tornen, diguem, no?, que jo crec que aquestes eleccions es divideixen de si tu no hi vas, ells tornen, o si tu no hi vas. Ells es queden, diguem, que són les dues opcions. I llavors hi ha Junts, per acabar, que Junts basa la seva campanya amb el concepte del centre, del mig, que és un concepte que diuen que. Ara no el reivindica ningú, el centre. És veritat, i és un espai molt preuat, molt valorat a les eleccions. Junts s'ha posat aquí amb una expressió que Catalunya, el centre. Saps això de posar? És una mostra també de llenguatge burocràtic, una de les últimes expressions, que és posar coses al centre. Tu potser podries fer un editorial a les 8 del matí dient, ara al matí a Catalunya Ràdio el que farem és posar l'oient al centre, que dius, bueno, on te'l tenies fins ara? O posar l'alumnat al centre, posar la salut mental al centre. És una d'aquestes coses que han arribat en aquest llenguatge una mica més burocràtic, i que Junts basa la seva campanya en això, es dirà Catalunya al centre i som els del mig, nosaltres.

Acceptem que hi ha blocs, intentem buscar un perfil propi que no es posiciona tant en aquests dos blocs. Intentem buscar això, sí, sí. Ho seguiràs amb interès o t'avorreix això?

No, no, no, jo ho sé, això amb molt d'interès, sí, sí, els debats, les entrevistes, tinc ganes de veure aquestes entrevistes de Jordi Wild, de veure què he sentit que ja en parlava una mica, però sí, sí, a mi em fa gràcia veure els debats i veure tot això, bueno, veure.

Perquè molta gent avui no ho deia, ostres, torna a començar la campanya, no? Els blocs electorals, els anuncis, que quan els sents per primera vegada fa il·lusió. Sí. Dius, ah, hi ha d'haver aquest anunci, ah, hi ha d'haver l'altre. Ara, quan els sents vuit vegades,

doncs ja te'ls saps de memòria, no? Sí, veurem, veurem. Són unes eleccions interessants de seguir. De moment ens fixarem això amb els cartells. Jo t'he de dir que n'he vist molt pocs fins ara i que crec que és com un arma una mica vintage, això dels cartells. Que hi ha de ser, però que jo crec que ja és en la llista de coses que han de fer els equips de campanya. Treure el cartell i posar

els diners a xarxes. Això passarà aviat. Exacte, sí, sí, és això. Albert Tom, gràcies per aquesta passejada. Fa un dia esplèndid. Que vagi molt bé el cap de setmana. Igualment.