Què és la menopausa: què comporta per a les dones?

Passen 6 minuts de la 1, soc l'Elisenda Carod i ha arribat l'hora de buscar la solució.

Ha arribat el moment d'obrir de bat a bat les portes de la ràdio pública per investigar fons, tota mena de temes. En un món de respostes simples, nosaltres ja ho sabeu, us portem la solució. I com sempre, part de la solució, el meu 50% es diu Fran Domènech. Bon dia.

Bon dia, Elisenda Calot. Com estàs? Està vostè. Mira, estava parlant precisament amb el Sergio, que és un oient del programa. Em presento, dic, soc Sergio, tinc 60 anys, visc a Cornellà del Llobregat, soc d'ofici camioner de rutes internacionals i ara us podré escoltar a bord del meu vehicle, encara que estigui fora del país. Per tant, celebro aquesta aplicació que s'hagi instal·lat i que ens podrà seguir a la solució. Ens envia dues fotografies també de la seva oficina, és a dir, del seu camió. Algun dia hauríem d'anar a fer un directe des d'un camió. Home, això seria bastant. I fer una ruta. És el meu somni, veure's d'allà al costat del copilot o conduint-lo tu. I muntar una quedada de camioners, saps? Escolta'm, fem-ho. I que l'últim punt sigui aquí, et recullen a la.

Sí, la gent de Barna estarà contentíssima que citem a tots els camions al mig de la ciutat de Barcelona. Fantàstic. Per la P7.

Perdona, avui ve una persona que ha pujat a dalt d'un tractor a la Diagonal de Barcelona. Si miren els tractors, que vinguin els camions.

Faig un espòiler, perquè nosaltres vàrem fer pujar aquesta persona en un tractor aquí al mig de la Diagonal ara fa un parell d'anys. Un aplaudiment per Estel Soler. Bon dia, Estel. Com estàs? Perfectament, ahir vaig pensar molt en aquell dia. Molt fort, eh? Que vam dir, ostres, ja aturada de tractors, va sortir a estèl·lis, se'n va anar a un microautònom a fer un reportatge extraordinari.

El que fa mal és que dos anys després la pagesia. Encara seguim, eh? Digui, no que ha millorat poc, sinó que està pitjor que fa dos anys. Fantàstic, va tot bé. Ajudes pel pedregar, pel pedregar.

El món va cap a un lloc millor, amigues. Va, el control tècnic, el mestre amb Víctor Villara, la peixera Nilvia, la Viena Gasa i la Líbia Discipio.

Virvia, Viena, Gaza, Líbia, Disipio. Si ens donessin un euro per cada V que hi ha a l'equip, seríem milionàries.

Mira, ha trucat Mario Serra per donar el premi a millors crèdits de la història. Gràcies, Mario. Ai, senyor.

Va, que avui no parlem de V, avui us portem una solució sobre salut, sobre autocura i també sobre respecte, en certa manera. Mireu, avui ens preguntem què és la menopausa i què comporta per a les dones. Ara molts homes que estan sentint diuen, això no va amb mi, és que no feu programes per senyors, no, el món no està muntat per vosaltres. Home, a veure, la vostra relació de parella potser li interessa saber què li està passant a la vostra parella en cas que ja estigui en la menopausa, i si no teniu relació de parella amb una dona. El vostre entorn, el 50%, són senyores. Per tant, jo crec que és un tema, si més no interessant, siguis home, dona o et defineixis com et vulguis definir. A partir de quina edat comencen les dones a viure sota els efectes de la menopausa? Quins són els principals símptomes? Quins canvis es noten en el cos? Com podem identificar-los? Perquè ara potser els està sentint gent de la meva edat o de l'estel, rellant els 40, en el teu cas, o 40 passats, en el meu cas, i diuen, home, no, això no em toca. Calla, que potser sí. I què carai és la perimenopausa? La menopausa ha estat durant molts anys un tema tabú. Per què ho ha estat? Es poden alleujar tots els símptomes que clàssicament associem a la menopausa? I ara què està passant? Per què carai falten medicaments pel tractament hormonal de la menopausa a les farmàcies? Fins quan hi haurà aquesta falta d'estoc? Doncs mireu, la solució a aquestes preguntes la tenen les nostres dues convidades. Avui demano un aplaudiment per la Marta. Mercè, molt bon dia, Marta. Molt bon dia. La Marta és nutricionista, és experta en menopausa precoç i ha publicat un llibre, de fet, diversos llibres. Un d'ells, Disfruta tu menopausa, Nutre tu menopausa, i ara surt aquest, Suplementa tu menopausa. En tinc un exemplar aquí entre les meves mans, Marta. Per cert, si la voleu seguir, Estel, com que tu la segueixes a xarxes,

t'has quedat una mica frapada, eh? Home. Traspassada la pantalla, una persona que la segueixo molt i que he aplicat moltes coses, i he parlat a moltes dones de dir, un moment, un moment, freneu, abans que arregle l'alimentació, ara ho parlarem, entenc, però que a vegades comencem la casa pel taulat, empreses totes, per un món que, com tot procés de la dona. És absolutament desconegut. I perdó, un incís, de la mateixa manera que una dona, després de parir, necessitaria, mereix, mereixem temps per cuidar-nos, també passaria així amb la menopausa i al final, com que vivim sotmeses als desitjos masculins i al cervell, l'últim que poder fer és cuidar-nos. Sumem-hi aquí el viatge a la medicina. És que ens tenim entre nosaltres i hem de fer pinya i ens hem de recomanar. Amb tot el carinyo, si la menopausa fos una cosa de senyors, faríem molts anys que hi hauria medicació, eh? Si s'anessin cada mes durant anys A veure, a veure.

Arroba, Marta, guió, baix, Mercè. Allà la trobeu a Instagram. Però també ens acompanya un aplaudiment per ella, la Sònia Sánchez. Molt bon dia, Sònia. Hola, bon dia. La Sònia és ginecòloga, és doctora en Medicina i experta en menopausa i membre de l'Associació Espanyola de l'Estudi de la Menopausa. Avui elles dues ens acompanyen i podrem resoldre tots els vostres dubtes. Així d'entrada, Sònia. La menopausa no és una malaltia. Com la definim, la menopausa?

La menopausa no és una malaltia, és una etapa fisiològica de la vida de les dones i de la meitat de la població, com bé deies, i al final la defineix l'última regla de la nostra vida, l'última menstruació. És això. Són uns dies, en realitat. Li diem menopausa a tot, però en realitat són uns dies de la nostra vida. Uns dies de la nostra vida, d'acord. I el que passa, que al voltant d'aquests últims dies, que són els dies que tenim aquesta última regla, passen moltes coses. Perquè deixem enrere una etapa suposadament reproductiva, on podem tenir la capacitat reproductiva, per entrar-ne en una etapa en la que ja no. Igual que quan comencem a tenir regles amb la pubertat, tot és un procés, deixar-ho enrere també és un procés.

Ara et demanaré, a partir de quina edat, habitualment, la mitjana, en quina edat se situa aquest inici de la menopausa?

La mitjana al nostre territori és de 49 anys. Ostres, jove, no? Les 49 anys, més del 50% de les dones del nostre territori es quedaran ja en aquesta etapa menopàusica. Uau! I lo normal, la normalitat, el rango de normalitat, està des dels 45 fins als 55 anys.

Per tant, Sònia, perquè jo ho entengui, la menopausa és aquest període des de l'última regla fins passat un any, aprox, i després és postmenopausa, has dit? Ah, per tant estem confonent moltes vegades la menopausa amb la postmenopausa, eh? Sí, és allò que el terme ocupa tot.

D'acord. Però té un nom, això, ara no me'n recordo, però. No me'n recordo, potser tu el saps. Quan una paraula envolta tot un concepte.

Jo crec que menopausa, clar, és una paraula que té tant significat associat que la utilitzem per parlar de la postmenopausa, realment. Perquè realment és això, uns dies, un dia. Llavors la postmenopausa sí que és des d'aquest dia fins ja. Però nosaltres farem servir la menopausa.

Estel, volies una pregunta? Després vaig a la Marta. Sí, aviam, jo m'he preguntat molt, jo vaig tenir una regla molt aviat, o sigui, de fet, també la regla el dia del meu 11è aniversari, per tant podríem dir que pràcticament als 10 anys, i sí que les dades de darrerament, per l'estil de vida que portem, alimentació, a tot, ens estan indicant que les nenes cada vegada tenen la regla abans. Veurem també, o podem relacionar l'arribada de les regles amb unes menopauses que també arribin abans?

Mmm, bona aquesta.

A priori, ara t'he de dir que aquesta resposta no te la puc donar perquè no la tinc. El que sí que hi ha factors del nostre estil de vida que sí que sembla que avancen la menopausa, com per exemple el taquisme. Això sí que està demostrat. Les dones fumadores tenen entre 1 i 2 anys la menopausa abans.

I que tu hagis començat a menstruar abans, això no té per què ser una relació directa. Jo pensava que també era així, com que es gastaven les caniques, perdoneu-me.

Exacte, jo vaig deixar anar i si vaig començar molt aviat,

doncs mira, no és així. Les caniques i les cèl·lules que permeten tenir la regla cada mes, naixem amb una dotació concreta. I aquesta dotació, el número de caniques, com veia, és independent de cada dona. No depèn de quan comenci o de quan acabi, sinó que cadascuna té una dotació X.

D'acord, jo puc començar als 10, però tenir 300 bales, no? I un altre pot començar als 20, que no és el cas.

Sí que és bastant genètic. Que les mares, hi ha com una relació, depèn de l'edat en la que han tingut la menopausa, que això a vegades ajuda a les dones a saber A vegades sí, a vegades no.

Això que parleu del viatge de gènere, de la manca d'investigació. Molt estudiat, oi?

Com tantes coses de fet la Sònia ens recomana

un llibre que segurament a molts dels vostres oients el sonarà i també segurament a vosaltres de la Isabel Montaner de la Blanca Collvinent que es diu Ets una exagerada, vialls de gènere i sexe en salut sobre aquesta qüestió.

De fet, podeu recuperar també una entrevista que vam fer en aquesta casa, les dues escriptores d'aquest llibre, i vam estar, vam dedicar una hora sencera a parlar d'aquest viatge de gènere. També us recomanem molt, eh?, Les dones i els dies, amb la Mórcia Virgili al capdavant, que parlen abastament d'aquest viatge, no només en el món de la medicina. Tot això, Marta, a veure, explico el teu cas. Tu, quan tenies 26 anys, et van diagnosticar un càncer d'ovaris, que et va provocar una menopausa precoç. Més que el càncer,

l'operació a la que em vaig haver de sotmetre, sí. Perquè en el meu cas era un càncer molt avançat i l'operació a la que et sotmets t'extirpen tot, bàsicament. Una histerectomia que diuen. Sí, es diu histerectomia total amb els ganglis i no sé què més. O sigui, va ser una operació molt radical. Bàsicament, a l'extreure els ovaris, tu et quedes sense cap dotació hormonal. Llavors, tu passes de tenir les hormones en el teu pic, bàsicament, perquè tens 26 anys, i surts no amb unes hormones d'una dona de 50, amb unes hormones d'una dona que té 70, perquè estàs ja a zero hormonal. Què passa? Jo no vaig tenir tots aquests anys de la perimenopausa, que moltes dones diuen, jolín, la perimenopausa, i dic. Beneida perimenopausa, que són un munt d'anys d'adaptació, que el cos està prenent. Un hòstia d'aquella de la cara, eh? Sí, sí, jo em vaig despertar d'aquella cirurgia amb un fogot. Terrible, que jo no sabia que era. De fet, clar, a mi em van dir, bueno, t'operarem, però no sabem si és bo o dolent el que tens. I jo quan em vaig despertar i vaig sentir aquell fogot, vaig dir, crec que molt bo el que m'han tret no era. I clar, com que vaig haver de fer quimioteràpia després, molts símptomes van quedar barrejats entre la quimioteràpia i el canvi hormonal. Però quan ja van anar passant els mesos, a mi em van dir. Fa 15 anys d'això. Llavors em van dir, no, la menopausa és que no tens més la menstruació, que dius, vale, i que no podràs tenir fills, algo que jo en aquell moment ni em plantejava. Però clar, la que van passar els mesos, i vaig anar tenint molta simptomatologia estranya, que ningú m'havia explicat, vaig entendre que el canvi era molt més gran del que m'havien dit en un inici. I hashtag, suposo, ironia, un gran acompanyament psicològic. Segur. Fa molts anys d'això, o sigui, fa 15 anys, i jo he vist tot el canvi que ha passat amb la menopausa. Han passat d'un tabú, un silenci total, i en aquell moment és que no trobava res. Jo posava menopausa a Google i veia una foto d'una senyora supergran amb un ventall. Ja està, era el que trobava i pensava que estava sola. Ara que en parlem molt més, per sort, també té les seves sombres, això, però ha canviat moltíssim. Ara ho deia la Marta, anem a la simptomatologia.

A veure, Sònia, perquè algú detecti i digui, puc estar entrant en aquesta perimenopausa, que seria com la preparació a la menopausa. Quins són els símptomes de la peri i quins són els símptomes de la menopausa?

Bueno, la vegada, si el tema és que la perimenopausa la defineix el fet que comencem a tenir alteracions en el cicle menstrual. La peri és començar a fer el tondo a la regla. Sí. Quin tondo? Vull dir, per on va? Que no ve puntual. Anem a intentar explicar-ho perquè es pugui entendre, perquè així tothom se sentirà com dient, ah, bueno, pues a mi em passa això, no? Penseu que l'ovari, com que va perdent les caniques que dèieu, va enviar un cop missatges al cervell que li diu, estic afluixant. I el cervell li diu, has de treballar perquè la teva feina és treballar. I l'ovari, que encara pot, respon, i respon exageradament. I aquesta resposta exagerada és regles més abundants, regles més seguides, i comencem a pujades i baixades dels nivells hormonals amb canvis en l'estat anímic, canvis en la resposta del nostre caràcter, comencem a tenir insomni i algun fogot. Després, a mesura que van passant els anys o els mesos, aquesta resposta de l'ovari cada vegada es va veient més dificultada, perquè, clar, les càniques s'acaben, i les regles comencen a espallar-se. Això seria el estàndard. Després, cada dona és com és. Quan les regles comencen a espallar-se, una regla cada 40 dies, una regla cada 3 mesos, una regla que no sabem quan arriba. I aquí la simptomatologia ja és més típica, no? Tinc fugots.

Per tant, venim com dir, ho has explicat tan bé, Sònia? Mai m'ho havíem explicat tan bé. No, no, de veritat, és com el senyal de ui, ui, ui, que això s'acaba. Llavors els ovaris es poden treballar com bojos, fan com una vaga d'aquestes japoneses que sobreproduixen i després, pum, es queden allò com, clar, ja no hi ha més recursos, no? I és quan arribem als símptomes més clàssics

que nosaltres coneixem. Sí, el que passa que aquesta és l'explicació que segurament respon al 50% de la població de les dones, però hi ha altres dones que tenen regla cada mes, cada mes, cada mes, fins que marxa. I aquí no ha passat res. No tothom ha d'esperar això. I davant de canvis amb el patró de sagnat, també que ningú pensi que tot el que li passa és per culpa de la menopausa. Perquè també pot ser que t'estigui passant algú a dins del úter, hi hagi un pòlip, hi hagi un mioma, hi hagi una altra cosa. Per tant, no s'hi val dir, no, menopausa, menopausa, i no vaig al giner. No podem passar de la menopausa no existeix a que tot sigui culpa de la perimenopausa, tot és la menopausa, vull dir, també s'ha de consultar i s'ha de veure què està passant.

No, clar, que si no tinguéssim aquest viatge de gent, jo imagino un. Un sistema mèdic format, conscient, en el qual tu, a partir d'una edat, una pacient de 45 anys, no hauria d'entrar a una consulta sense que el metge o la metgessa li pogués preguntar. Ja tens la menopausa, com t'estàs sentint amb tot això? Perquè si no podem estar, com dèiem ara, medicant a una dona per coses que en realitat tenen a veure amb la menopausa o no medicant-la per alguna cosa que necessitaríem, més enllà dels ginecòlegs. En un món ideal on se tingués en compte, aquesta pregunta hauria de ser feta per a tothom. Ara responem, deixeu-me dir que encara

no hem donat les vies de contacte, Fran, passen 20 minuts des de la una al migdia, sé que us la sabeu de memòria i ja esteu apadregant via WhatsApp, però com sempre, línies obertes.

Doncs sí, el telèfon del directe, el 93207474, si voleu parlar amb nosaltres, i el WhatsApp del programa, si ens voleu escriure, perquè no ho podeu trucar o no voleu, perquè us fa vergonya o teniu una companya o companya al costat que no voleu que us escolti, doncs al 677-3877. Per cert, la Lídia diu, avui quina alegria teniu a l'Estel, que m'encanta, l'he descobert amb els seus llibres i són genials. Per cert, parlant de llibres, entre totes les persones que avui ens expressin les seves preguntes, els seus dubtes, els seus comentaris, siguin dones o homes, sortejarem un exemplar signat d'aquest suplement d'homenopausia de la Marta Mercè. Hi ha moltes preguntes, eh?

I ara anem a les preguntes, però abans, a veure, vaig a la Sònia que respongui a l'Estel, després et feré una pregunta a Marta i comencem a resoldre dubtes que tenim per WhatsApp.

A veure, Sònia, fot-li. No, res, que tens tota la raó. Si moltes vegades, si tothom tingués una forma, tot el personal sanitari, jo ja parlaria, ja no només de metges i metgesses, parlaria de personal sanitari. Això seria l'escenari perfecte, però també he de dir que s'està treballant i que el que ha dit la Marta, si parléssim de fa 15 anys en diria no, no, res, no, ara no. O sigui, jo crec que podem parlar que hi ha una sensibilitat de tothom. Penseu que la sanitat està molt feminitzada i que les dones en tenim molta consciència i que hi ha més sensibilització. I que jo penso que, més enllà de les nostres consultes de ginecologia, les consultes de llevadores, les consultes d'infermeria, de primària.

Faltaria que els nutricionistes estiguéssim a la Seguretat Social, eh?

Que queda ditxo que tenim una carrera universitària i no hi estem, eh? Totalment. I quina falta els fa, segons quins metges. Una altra pregunta, perdó, ja és ràpid, eh? Què menges? Com t'alimentes? No podem anar a tractar coses si ningú et pregunta una consulta. I això no es pot resoldre amb un paper que surt d'un calaix, com es fa actualment. Ui, em sorprèn. Mira, m'ho han dit tantes vegades, això del calaix. I per on es pot fer això? I un altre dia parla del menjar dels hospitals,

que ja em vull volar el cap amb aquest tema. Marta, si mirem els teus llibres, els verbs que hi utilitzes són gaudeix, nodreix, suplementa, tots són verbs en positiu. Però fins ara ho enteníem com una etapa estigmatitzada, el tema de la menopausa, eh?

Sí, no sé si és per pura supervivència o per esperança, que clar, des dels 26 fins als 100 i pico anys que espero viure, tenia que prendre'm aquesta etapa de la vida com alguna cosa positiva, perquè si només em quedava amb el que jo veia, que era l'envelliment, la falta de salut, la falta de benestar, no era una cosa que jo sentís que és el que anava amb mi. Jo em sentia d'una altra manera, quan vaig entendre com adaptar-me a aquesta etapa i tots els hàbits que anaven bé per sentir-me bé. I per això jo sí que crec que és. Quan anem canviant culturalment el concepte sobre la menopausa, ajudarem molt a les dones també. De fet, sabem que hi ha societats on aquest concepte és diferent. Des de Japó, n'és konenki, que vol dir energia renovada. N'és konenki, m'encanta. Konenki, sí. I a Xina, no sé el nom en xinès, però es diu segona primavera. Que culturalment, i això està estudiat també, quan nosaltres canviem el concepte d'aquesta etapa, les dones la viuen millor. També les dones ens anticipem ara perquè pensem només en el negatiu. Per això crec que hi ha una part divulgativa en relació a la menopausa en canviar aquest concepte, parlar de les coses positives. Per exemple, a mi hi ha una cosa que m'encanta de la menopausa, que és que hi ha certes podes neuronals. Traiem certes parts neuronals que ja no són tan importants. M'encanta això, a veure, procedeix. I hi ha una pora molt interessant que és, clar, a l'etapa fèrtil necessitem agradar els altres, veritat? Perquè, clar, ens hem de parellar. Però quan anem ja cap a la perimenopausa, la menopausa i la postmenopausa, això ja no és tan important. Totes ens convertim en Diane Keaton. Totalment. El tansemenfotisme. Ai, me'n canses. Sònia, ho diuen o no les pacients? Això la consulta. Que se'ls és més igual tot.

Sí, una mica més de resbalina la vida. Sí, sí, sí. Me'n canses. Resbalina, m'agrada molt. T'ho donen a la farmàcia, també. Jo crec que s'ha de. Tot i que hi hagi dones que ens estiguin escoltant que ho estan passant malament i que es troben malament, crec que s'ha de donar una volta, perquè és una oportunitat. És una oportunitat de millora. Si et trobes malament, trobar-te millor, perquè hi ha solucions. Que ara hi anirem, per cert. I després de que. És una etapa que venim d'intentar agradar, però també de cuidar. De cuidar molt. I també la desaparició d'aquests astrògens, i aquesta poda que m'ha encantat, te la copio, eh? La poda, tu copio. També fa que no fa falta que estiguem tan pendents de les persones que ens envolten.

Sí. I si ho expliquem a les dones, crec que no se senten tan malament, no hi ha tota aquesta pressió de sempre estar per l'altra, i es comencen a sentir millor podent-se encarregar més d'elles mateixes, que és algo molt necessari en aquest moment.

Perquè hi ha inclús coses com, Marta, ara no sé si t'hem llegit o t'ho hem sentit a Instagram, que hi ha dones que tenen por, fins i tot recansa dir-ho

a la parella. Moltíssima. Això ho hem trobat molt a la consulta. Perquè s'associa molt també la menopausa amb ser desitjables, amb la part sensual, sexual, i com que s'associa tant a la pèrdua de la joventut, tenen por que no les desitgin més. Hi ha molt aquest rerefons, com rasques una mica. Una por real. Sí, perquè si expliquéssim històries a la consulta de coses que. Parelles encantadores que acompanyen moltíssim, però després també parelles que han arribat a dir-li a la seva parella, escolta'm, si a mi no em dónes el que jo necessito, jo me'n vaig a buscar a un altre lloc, perquè sabem que el desig sexual canvia. Depèn de la por de neuronal i dius, doncs vés-te-n i tanca la porta. Exacte, serveix per això. També, ser més assertives que també hi ha podes que ajuden a això. Llavors, jo crec que és important que a nivell de parella, de família, de fills, a la feina, tinguem més informació per explicar millor el que ens passen i no per fer-nos víctimes, sinó perquè el nostre entorn ens entengui i ens acompanyi millor en aquest moment.

Me la deixes votant, Marta, perquè és precisament el que vol reclamar, crec, la Diana, que ens truca des de Barcelona. Diana, bon dia! Hola, bon dia. A veure, tu quina edat tens ara, estimada? Si no et sap greu que t'ho pregunti, perquè avui ve el cas. Què va, què va, 51 anys. 51, i fa un any que tens la menopausa, que estàs en postmenopausa ja, eh? Sí, això mateix. D'acord, i volies aportar alguna cosa, crec, en la línia del que deia la Marta ara, precisament.

Sí, jo vull explicar-vos una mica la meva experiència. Treballo en el sector sanitari, amb el qual tinc bastant accés als metges, en aquest cas als ginecòlegs. Vaig començar a tenir una perimenopausia amb moltíssims símptomes. Jo soc una persona que soc mare, tinc dos adolescents. M'he cuidat moltíssim, sempre he fet molt esport, dietes, etc. I vaig començar amb una simptomologia brutal. Per les nits, broma mental, cansament, dolors articulars. Tot, eh? Ho tenies al combo, eh, Diana? Bueno, tot, tot, absolutament tot. O sigui, jo, infeccions d'orina. Bueno, la qüestió és que a través de diferents. La primera cosa que vaig fer era buscar ginecòlegs especialistes en menopausia. Comencen a haver-hi unitats en diferents hospitals. Per mala sort o bona sort he anat parant a diferents ginecòlegs, uns em deien una cosa, els altres em deien l'altra, i un dels símptomes principals que a mi m'ha preocupat més precisament és el tema de la secretat pulvar. I et dónes compte que hi ha molts productes al mercat, a les farmàcies, però ningú sap exactament com tu has de posar, quan tu has de posar, com ho has de combinar. I m'han donat moltíssimes sorpreses. He estat inclús a urgències per un dels productes mal utilitzats. I al final, donant voltes, donant voltes, he aconseguit una ginecòloga estupenda que m'ha fet un tractament global de tota la meva postmenopausia i ara fa un parell de mesos que estic controlada. Però he passat una època molt difícil. A nivell de parella també és el que estava explicant. Que costa moltíssim, a vegades, el desig sexual hi és, però el teu cos no t'acompanya perquè tens, doncs, dolors, secetat, i encara que tu vols, doncs, allà no hi ha manera. I crec que hi ha moltíssima feina a fer en aquest àmbit. Tant de formació, inclús a nivell dels ginecòlegs, ara mateix també hi ha un abastiment de fàrmacs que van molt bé i no podem aconseguir-los perquè o no estan reembolsats per la Seguretat Social o inclús hi ha existències que s'han acabat.

Ui, ara ja anirem aquí, Diana, aquí anirem, perquè tothom ha sentit a parlar del lenceto aquests dies, però no només el lenceto, sinó molts medicaments que aporten estrogens, si no m'equivoco. Ara de seguida farem una part, perquè a més avui hi ha notícies, sembla que a finals de novembre hauria d'arribar a les farmàcies, ara us en parlarem, però Diana, em sembla interessantíssim tot el que ens comentes. Sí que et demanaria que em diguessis el nom de la ginecòloga tan estupenda, perquè nosaltres aquí hem parlat amb la Sònia Sánchez, que ella és experta en menopausa, però si podem sumar un nom a la llista, per si hi ha oients que ens ho demanen, els ho facilitem.

Sí, em sap greu perquè jo no li he dit que anava a trucar-vos-hi i tampoc vull exposar-se a una doctora amb una cadena tan important com vosaltres. Simplement us diré que està a la part privada de la Mutua Terrassa i és una persona, a més, bastant jove, o sigui que no és menopàusica. I ens sap moltíssim que a vegades vas precisament a ginecòlogues que són de la nostra edat, perquè penses que si ja han passat la menopàusia en deuen saber més. Perquè ho han viscut elles mateixes i la sorpresa és que moltes vegades tampoc. Hi ha molta feina per fer, hi ha moltes dones, totes passem per aquesta època, jo crec que més d'un terç de les dones tenen algun tipus de símptomes i crec que encara falta molta informació, molta formació i que es pot fer molta cosa perquè al final és una època que totes passem i per les gràcies moltes ho passem malament.

Diana, m'ha semblat extraordinari el teu testimoni. T'he de dir que has compactat moltes de les coses que havíem parlat a redacció i que volíem que sortissin avui al programa i ens has fet aquest compactat, cosa que t'agraeixo. Em quedo amb el tema de la sacadat vulgar perquè la Sònia anava apuntant i va dir, ostres, sí, de vegades no s'explica prou com s'ha d'administrar aquestes cremes. Diana, m'alegro molt que ara estigui entre cometes resol i que estiguis amb bones mans. Una abraçada bonica. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres pel programa. Felicitats. Adéu, adéu, adéu. A veure, tema de secedat vulgar, què els diem? Perquè això és un habitual, també.

Sí, és un habitual. Abans d'això, penseu que el que ens ha acabat d'explicar és el viacrucis de moltes dones. Tot i que hem dit que s'està millorant, encara això que ha explicat l'Ollet passa. I sí, falta formació, hem dit a la medicina, Especialment, moltes vegades, en la nostra especialitat de la ginecologia. La sequetat vulvar. La sequetat vulvar forma part d'un conjunt. La Diana, gràcies. Forma part d'un conjunt de símptomes que li diem síndrome genitourinari de la menopausa, perquè tota la part pèlvica, genital, la vulva, la vagina, la part final de l'oretra, i la Diana ens ho explicava, infeccions d'orina i tal. Són causa de la baixada d'estrogens. Tota aquesta zona pèlvica és la zona del cos, juntament amb el cervell, que més receptors estrogènics té. Per tant, és la que més pateix. Per tant, la sequetat pulvar, la sequetat vaginal, això implica dolor amb les relacions sexuals, picors, prurit, infeccions d'orina, sensació d'infecció d'orina que després no es tradueix en una infecció. Les ganes de fer pipí, no? O cuisor al fer pipí. Tot això. Requereix uns tractaments que moltes vegades passen per un tractament hormonal local que s'aplica a la zona genital, ja sigui la vulva, ja sigui la vagina. De vegades necessita tractament més sistèmic perquè necessita una mica més, però sempre s'ha d'acompanyar moltes vegades d'una autocura d'hidratació. I aquí és on ve el tema, que sense temps a les consultes, perquè també hauríem de parlar del tema de quin temps disposem a les consultes per parlar amb els nostres pacients, aplicar un hidratant vulvar, que s'aplica a la zona externa, la vulva, he de dir zona externa perquè hi ha gent que confon vulva amb vagina, amb un hidratant que vagi a la vagina o fins i tot amb un lubricant, perquè jo m'he trobat dones. Que et venen a la consulta amb el potet sobre la taula i t'expliquen. M'he posat això per tal. Dius, no, però això no serveix. Ningú s'ha parat a explicar això. I s'ha de parar, ens hem de parar. I a les farmàcies que ho venen també s'ha de parar a explicar-ho. Sí, perdona. No, no, no.

Una cosa que m'enfada a vegades és que quan parlem de la sacada íntima moltes vegades ho associem només a les relacions sexuals. I és algo que jo crec que hem de canviar, perquè una de les coses, jo me'n recordo que coses que em passaven, posar-me uns taxants era una molèstia, les infeccions, era el dia a dia. Llavors, moltes vegades parlem de la sacedat amb el focus de relacions sexuals, que pot ser molt important per a les dones que tinguin relacions sexuals en penetració. Exacte. Però crec que la hidratació diària, que el tractament quan fa falta en un estrogen local o el tractament que faci falta, no és només, o no hauria de ser només, enfocat a les relacions, sinó en el dia a dia de les pacients, a la prevenció de les infeccions urinàries, i que sortim una miqueta d'aquest focus, perquè si no sempre estem parlant del mateix. Evidentment.

I parlem del mateix i des del mateix prisma. Exacte. Ja tornem a estar-hi, no del nostre. Estel, fes-me l'observació, anirem al 677387719.

Com deia la Marta fa una estona, també aquesta mirada integradora dels nutricionistes a la seguretat social, perquè jo he estat, per exemple, utilitzant durant un temps un producte, ja us el diré en privat a qui vulgui, vaginal, diguéssim, fins que he sabut que duia una càrrega total de derivats del petroli. Aleshores dius, viam, que estem intentant I aquestes coses són les que a vegades val la pena dir. Estem en un moment on l'últim que necessita el nostre cos és més disruptors endocrins.

O dones que, per exemple, fan dietes molt restrictives perquè el cos canvia, que això també és un tema que havíem de parlar. I llavors fan dietes molt restrictives de les clàssiques, i podríem dir, sense greixos. I clar, si tu, en aquesta etapa, que t'estàs assecant entre cometes, treus tots els greixos. Augmenta moltíssim més. Hem de triar-los bé, saber quins prendre, però els greixos són indispensables també en aquest moment. Aprofiteu que teniu la Marta i la Sònia aquí

al 677 38 77 19. Sí que us demanaré que no em feu consultes tipus, no tinc l'enceto i quin altre puc prendre substitutiu, perquè això ja és més el vostre ginecòleg o ginecòloga que us faci una adaptació del tractament que us està donant, sinó coses més genèriques. No és normal que em senti així, és normal que em passi allò altre. A nivell de suplementació, aprofiteu que teniu la Marta aquí. Quina suplementació, quina alimentació puc fer en aquest moment de la meva vida? El 677-3877-19, que ens diu en Fran. Mira, i la Irene aprofita per

dir que hi hauria d'estar bé que hi hagi anuncis de Viagra a la televisió, perquè també n'hi hauria d'haver. Ostres, i tant. De productes que ajudin a solucionar la saccada vaginal i tots els altres efectes secundaris. I no només lubricants, com ha dit la Marta. Exacte, suficients a la menopausa. Abans la Sòria parlava, mitjana d'edat aproximada de menopausa, 49 anys. L'Anna té una pregunta. L'edat en què tens la menopausa es correspon a l'edat en què la va tenir la mare. Veritat o mentida?

Mira, abans ho heu apuntat, la Marta ho apuntava i dèiem que no podíem confirmar. Sí, és un depèn, no podem dir ni mentida perquè en realitat no està demostrat que estigui. Es correlaciona amb alguns casos, però no sempre. Dóna pistes, però no és inequívoc, podríem dir això. La Carme,

vaig tenir la regla amb 13 anys, ara tinc 56 anys i encara la tinc puntual cada mes. Podríeu dir que és normal això?

Comença a ser una menopausa tardana. Perquè quan passem dels 55 anys, aquestes menopauses que continuen després, no significa que li passi res a la nostra gent, vull dir, no s'ha d'espantar. Però sí que entraria amb aquestes que es tenen la regla una miqueta més tard. Perquè veieu la variabilitat, vull dir, no tothom és igual, no tothom és igual.

La Mercè de jove tenia la pressió molt baixa i diu, a mesura que m'he anat fent gran, ara resulta que soc hipertensa. Vol dir que la menopausa canvia la pressió arterial?

Sí. Ostres, això també? La menopausa pot canviar, per això hem de veure lo de perquè si comencem aquí, comencem a explicar històries de por, i no, i la idea no és que ningú s'espanti, és que els estrogens tenen receptors a tot el cos, una zona del cos on les artèries, les venes, per on passa la sang, I al desaparèixer aquests esterògens, aquests es tornen una miqueta més rígids. I això fa que quan passa la sang, el pas a la sang està una miqueta més tens. Més apretadet. Més apretadet i això fa augmentar la tensió arterial. Què podem fer per compensar aquest canvi? Això també els passa als homes, perquè això també té a veure amb l'edat. Aquí s'acumulen factors de risc. Portavides que alliberin, que baixin la resistència perifèrica. Exacte.

Jo crec que hi ha una part que és l'edat, hi ha una part que són els estrogens i una part molt important que és l'estil de vida. Si fem exercicis, si evitem el tabac, si evitem altres tòxics com l'alcohol, si tenim una alimentació rica en antioxidants que protegeix els vasos sanguinis, greixos saludables, antiinflamatoris. Tot això ajudarà moltíssim també a la pressió arterial i a la salut cardiovascular, que hem de recordar que és la primera causa de mort en dones de més de 40 anys, molt per sobre del càncer de mama. Però això hem de començar a fer-ho ja, no, Marta? Exacte. Ho hauríem de fer sempre. Jo et dic, per exemple. Super poc sexy, lo que diré. Però quan parlem del múscul, que és tan important, que és tan important per tantes coses en menopausa, els hi hauríem de dir les dones de 25 anys, que és quan tenen els estrois ens a tope i fan una miqueteta de peses i vinga, ja surt el múscul. Nosaltres, mai és tard, sempre ens hi podem posar. I millor tard que mai. Exacte. Però com abans ens hi posem, si ens hi posem als 40, que sabem que moltes estarem entrant a la perimenopausa, doncs millor. Que els 50 o que els 60 però clar, és dir-li això a una dona de 25 anys ens dirà,

m'queden 50 d'anys per arribar-hi però s'ha de fer educació sanitària ja no és només la massa muscular, és la massa ósea nosaltres, dones i homes assolim el nostre tope de massa ósea al voltant dels 25 anys 25-30. O sigui, és allà on hem de fer aquest calaix, aquesta. Exactament. Hem de fer la. Ja vaig tard, eh? El banc d'os, no? El banc d'os. El banc d'os. M'encanta aquest concepte. Sí, sí, hem de crear aquest os, perquè després, a mesura que van passant els anys, i això és igual per homes que per dones, anem perdent massa òsia, i a les dones, aquesta etapa de la primera pausa s'accelera, i tenim una miqueta més de risc d'entrar en això. Si portem un bon banc d'os i hem fet activitat física tota la vida, aquest impacte d'aquests canvis hormonals seran més baixos.

Fem una pausa per la publicitat i seguim. Sé que ens estem fent les coses a sobre. Anem a la publi, a la tornada. Parlem de teràpia hormonal per la menopausa i de suplementació per aquest període de la vostra vida. Aprofiteu el 677 38 77 19 93 201 7474. Teniu una consulta allò de, jo em prenc àcid fòlic, això què he de fer quan he de menopausa? He de prendre vitamina D. Consultes puntuals, aprofiteu d'aquí fins que siguin les dues.

La solució, amb Elisenda Carod, a Catalunya Ràdio.

Avui parlem de menopausa i ho fem amb dues expertes de la matèria. La Sònia Sánchez, ella és ginecòloga, experta en menopausa, i a més a més és membre de l'Associació Espanyola de l'Estudiar la Menopausa, i també ho estem fent amb la Marta Mercè, nutricionista, experta en menopausa precoç. Avui regalem el seu llibre, suplementa tomenopausi, entre tots els que participeu. Ara, fora de micros, m'agradaria que féssim un compactat del que ha sortit, perquè és molt interessant. Sí. Perquè jo li preguntava ara mateix a la Marta, li deia, ostres, els fogots, Déu-n'hi-do, perquè tinc alguna amiga que m'explica que tens com aquelles ganes d'arrancar-te la pell perquè és una

calor horripilant, no? Sí. I que no és només la calor. Correcte. És com angoixa, evitar certes situacions en llocs molt tancats que saps que no correrà l'aire, per exemple, o evites moltes vegades, et desperten per la nit, que crec que són els pitjors. Amb moltes pacients ens riem perquè hi ha la típica tècnica a la nit, no?, que et treus una mica el llençol o la manta, et treus el peu com a termostat i el tornes a posar a dins, no? Total. Però clar, t'has despertat. I segons la intensitat i amb aquestes calors que hem tingut, per exemple, a l'estiu, ha sigut bastant intens. Vull dir que no és el xiste del bany. El bogot, el fogot. I que té unes conseqüències també físiques, és veritat, Sònia?

Sí. És cert, vull dir, tenir els fogols tant de dia com de nit s'associen, evidentment no si tens un fogot ahir no, però si tens molts fogots seguits, a més risc cardiovascular, perquè al final és una resposta del cos amb una detecció, o sigui, el cervell detecta un augment de temperatura que no està passant. I això passa perquè hi ha unes neurones que es diuen candineurones, que quan no hi ha estrogens estan hiper excitades, anem a dir. Estan molt atentes, molt excitades, i fa que també tinguem una miqueta de mal caràcter, això també és culpa d'aquestes zones de l'esquí, i a més aquesta detecció de temperatura que es dispara, això provoca una reacció del cos, com per treure la calor del cos, que això implica una vasodilatació, és a dir, que les artèries, el que parlàvem abans de les artèries, es dilaten i després es tornen a encongir, perquè moltes dones et diuen, sí, primer tinc calor, tinc la taquicàrdia, tinc nàusees, que explicava, o angoixa, però després m'agafa fred. Aquests canvis de temperatura

O sigui, és com agafar un cotxe perquè la gent ens entengui a l'autopista de 0 a 300 i després aturar-lo, no? Amb tot el que comporta per la maquinària, això, eh?

Sí, és com si tu t'espantessis cada dos per tres i imaginem-vos a la nit que sonés una campana i tu et despertes.

Entenc, entenc, entenc. Perdó, i un incís, i a costat hi tens el Josep Maria, que a ell el que li importa és si avui fareu el coit o no. Tu estàs entrant al teu cos a potser tenir un atac de cor i llavors dius, Maria, quan et passi això, tu vas al YouTube i busques què és la menopausa, què pot estar sentint la meva dona, et relaxes i comprens una mica aquesta persona que porta tants anys acompanyada.

I un petit incís, i una bona notícia, és que la majoria de vegades les sufocacions, els fogots, duren un temps, que són dels símptomes que passen, perquè les dones no es

quedin només amb les coses negatives. Gràcies. Perquè les que ens estem veient al futur, escolta, estem patint una mica. Anem, si us sembla, a què es pot fer? Perquè tu abans deies, Sònia, tranquil·les ara, que no us expliquin només la pel·lícula de terror, perquè es pot fer. A més a més, avui en dia estem parlant molt d'aquesta teràpia hormonal. Tots heu sentit a parlar del linceto i altres variants, que a més a més hi ha falta d'estoc, però hem llegit, de fet fa 8 hores que hem llegit, que sembla que a finals de novembre s'hauria de recuperar aquest estoc d'aquestes medicacions.

Ets optimista, Sòlia? Tant de bo, tant de bo. Bueno, clar, la teràpia hormonal de la menopausa, que és aportar estrogens i progesterona a les dones que tenen simptomatologia que impacta en la seva qualitat de vida, és a dir, que tractarem aquelles dones que necessiten, no es tracten totes les dones, això també és important, no tothom necessita tractament hormonal. És una opció per tractar aquesta etapa de la vida. En el cas que afecti això, ja tinguem fogons que desperten per la nit, insomni, canvis d'humor afectació de la sexualitat, infeccions d'orina, etc. Totes, fins a 200 símptomes que es poden associar, tenen solució i l'eficàcia supera el 80-90%. Vull dir que són molt eficaços. També hi ha tractaments no hormonals, que són pastilles que es prenen, que actuen en aquestes neurones, també per inhibir els fogots, vull dir que això també existeix. També es pot tractar els fogots. Clar, perquè hi ha dones que no poden prendre hormones. Han de tenir una alternativa. I després hi ha tota la part de fitoterapia i de complements que, tot i que no tenen una eficàcia potser equivalent a la que poden tenir els fàrmacs, per moltes dones són més que suficients, perquè és una resolució de la simptomatologia que podem dir-ne que pugui ser més lleugera. Jo crec que el missatge és que ningú es quedi. Sense tractament. D'acord. Si necessita.

Diferents tipus de tractament, ara ens ho deia la Sònia, eh? Des d'aquests estrogens i aquesta progesterona, però clar, ho ha de complir, i que interfereixi amb la vostra vida a nivells greus. Després, també podeu tractar els fogots per se, si no podeu prendre hormones, i si no, podem anar a la banda de fitoterapia, aquests complements, i també esport, com per exemple yoga, que el recomana la Marta abastament. A veure, a nivell de complements, què recomanem, Marta, en aquesta etapa de la vida?

Clar, una part seria tractar els símptomes, com estàvem parlant ara de les sufocacions, però per mi, com a nutricionista, que per mi el que m'interessa moltes vegades és la part preventiva i treballar que la cèl·lula tingui aquells nutrients que abans els estrogens ens deixaven viure una miqueta de rentes, però ara ja no ho podem. Llavors necessitem aquesta abundància nutritiva. Per mi hi ha certs nutrients que a vegades només amb l'alimentació no arribem i quan els aportem en suplementació ens ajuden en molts aspectes de fons que s'acaben convertint en símptomes si no els tractem. Per exemple, el magnesi, per mi, és un dels que més recomano a les dones en aquest moment. Les últimes enquestes ja diuen que menys del 78% de la població arribem al 80% de les necessitats de magnesi. El bisglicinat? Sí, sempre a formes orgàniques, que no vol dir com el menjar que sigui orgànic, sinó que van units a molècules que permeten que s'absorbeixi millor. L'absorció. Exacte, bisglicinat, malat, treonat, citrat, serien com els més coneguts.

Això el demaneu al del vostre expert, del vostre nutricionista, perquè quan parlen d'absorció, perquè ens entenguem, és com a vegades hi ha alguns suplements que serien com aigua i oli, i si no estan combinats amb el que toca, doncs aleshores la cosa

no es barreja. El magnesi no és oli, seria més bé aigua, diguéssim, però sí, i el magnesi ajuda tant a la salut ósea, a la salut metabòlica, ajuda a frenar en part l'entrada. De substàncies que activen el sistema nerviós, no? Això que hi ha dones que se senten més nervioses i de més, ajuda a relaxar la musculatura, vull dir que toca molts pals i hi ha un dèficit, i de fet hi ha alguns estudis, inclús més petits, que s'ha vist ja aquest dèficit en dones menopàusicas a nivell de la cèl·lula, que és l'important. Perquè quan ens miren a nivell de sang és un 1% del magnesi. Llavors, Molt important, a part de prendre-la en alimentació. Fruit secs, fulla verda, llegums, importantíssim. Després, la vitamina D, Sònia, no te m'enfadis, jo crec que ens l'haurien de mirar a les dones més en analítica. Jo no m'enfado, si a mi és que no em deixen mirar-la.

És molt fort, això. A mi me la miren sempre, però per un tema de tiroide, crec. Jo que he anat amb els nutricionistes, realment, les proves bàsiques deixen

escapar moltes dades. Jo per mi la vitamina D no acabo d'entendre per què no ens ho miren a les dones sent algo preventiu, perquè si estem parlant de l'osteoporosis, que és una pandèmia real, hi ha moltíssimes dones grans que tenen osteoporosis, osteopènia, i una hospitalització, perquè t'han de fer un reemplaçament de cadera o el que sigui. Moltes vegades empitjora moltes altres coses de la salut de les persones grans, i si sabem que un exercici indicat de força impacta uns bons nivells de vitamina D, ho podem previndre, per què no mirar-li a les dones i suplementar si cal, que és en molts casos.

Mira, si us ho miren, ja us ho dic, que us suplementaran. Perquè a mi, totes les vegades que m'han fet analítica, m'ha dit, vostè viu a Noruega o com va? Perquè no li toca el sol, senyora. Però pot arribar a ser tòxica,

la vitamina D. Per tant, no us ho foteu a casa així gratis. No, l'important és que ens ho podem mirar, idealment, després de l'estiu, que és quan hauríem d'estar a tope, i viurem una miqueta del dipòsit el que queda de l'hivern. Per tant, és superimportant que ens ho miréssim, perquè és liposoluble. Aquesta és l'oli. Aquesta és la que no ens podem accedir. I després, per mi, sobretot per les dones, que el peix blau, petit, pel tema del mercuri, no el prenen de forma habitual l'Omega 3. Sí, perquè l'Omega 3 té un component que es diu EPA, que és els bombers de la inflamació, o sigui, els estrogens són bombers de la inflamació. I quan els perdem, i si a més no tenim suficient òmega 3, la inflamació augmentarà molt i pot afectar des de la resistència a la insulina conforme formem els neurotransmissors. Però és que a més a més té la part de DHA, que és la grassa del cervell. I el cervell, com bé ha dit la Sònia, és el segon òrgan amb més receptors hormonals i que canvia moltíssim. I la boira o la broma mental, la falta de paraules quan parlem, això ja veuràs que hi ha alguna dona que ens ho diu, que de cop no te'n recordes el nom del teu cosí.

O que vas a buscar les ulleres i les portes i ja no ens recordes. Exacte, des del postpart, jo ja no ho he recordat. Per cert, tot això que està explicant-vos la Marta, suplementa tu menopàusia amb la Marta Mercè. Avui regalem un exemplar entre tots els que participeu. Sé que hi ha moltes preguntes, haurem de fer segona edició de la menopausa, perquè sé que el Fran està patint molt amb el guatze perquè està ple. La Isabel de Sant Quirze del Vallès ens diu, la menopausa també provoca cansament? Entenc que és un sí. Sí, hombre. Crec que és un clàssic, Isabel. Imagineu-vos tot el que m'ha explicat. I reculem un momentet a parlar de fogots en concret l'Olga de Barcelona, que li demanaré molta brevetat, que la tenim al telèfon. Olga, bon dia. Hola, bon dia. A veure, digue'm la pregunta concreta, Olga, estimada.

Bueno, jo tinc menopausa des dels 40, va ser precoç, en tinc 55 i continuo. A part que he tingut moltíssimes, moltíssimes infeccions d'orina. Els sufocs no m'han marxat mai. Una de les ginecòlogues em va pautar el bijuva, que m'anava força bé, però ara ja no. Tampoc el venen, perquè l'han deixat de fer el que sigui, i fa 15 anys que tinc sufocs.

Uf, què podem fer amb els fogots de l'Olga, que fa 15 anys que aguanta aquests fogots? Bijuba, prenia ella, si no he entès malament.

Sí, el bijuba ara mateix té un problema de subministrament en el territori, però. De cara a finals d'aquest mes. No, el bijuva segurament abans, i el bijuva té alternatives, perquè el bijuva és un estradiol amb progesterona micronitzada, i jo la recomano a l'Olga que, sisplau, acudeixi al seu ginecòleg, al seu metge de família, a la seva llevadora, a qui la porti en aquesta etapa, i que li demani l'alternativa al bijuva, perquè n'hi ha. Per tant, Olga,

alternativa al bijuva, perquè potser el bijuva no t'acaba de o potser és per la ruptura d'estoc, però que tens alternatives. Que potser amb una petita modificació et fan aquí una ajuda amb el tema de fogots. Olga, t'he de deixar, però gràcies infinites per escoltar-nos i per trucar-nos. Una abraçada bonica. Gràcies.

Fins ara. Adeu, adeu. Jo vull fer una crida a les dones de Catalunya, perquè entre totes. Me la fas després de la publi.

I si sentim els oques grasses vol dir que el dia 21 d'octubre marxem d'excursió, un aplaudiment, que marxem d'excursió a la UPC, a la ciutat de Barcelona. Obrim 10 noves localitats. Voleu venir a veure'ns? Només us dic. Què ha passat? Només us dic que estem creant la tassa de la solució i tindrem tasses per regalar entre tots els que vingueu. Bravo! En Fran Domènech us farà unes petites preguntes, un concurset.

Sí, i tant, com que anem a la Universitat Politécnica, parlarem una mica de ciència, una mica d'art, i intentarem saber què es va fer abans.

¿Voleu venir en directe a veure'ns, a conèixer els nostres col·laboradors, a veure'ns les nostres cares? Ja reben una d'aquestes tasses exclusives que només tindrem pel dia de l'esdeveniment, 21 d'octubre, que sapigueu. I abans d'acabar amb la menopausa, Estel Soler, tot teu al micro, tens un minut vint. Fes-m'ho un minutet, queda tancada.

Dones de Catalunya, vinga, desmuntem juntes dues enganyifes. Ens han volgut primes tota la vida i hem d'estar fortes. Per tant, deixeu d'anar a fer corres i peses d'un quilo, agafeu pes, perquè hem d'estar fortes en tots els sentits. I una altra cosa, el mite de és que t'has de cuidar. Cuidar-nos no vol dir anar a fer-nos les ungles, anar-nos a tanyar els cabells, per exemple, que és el que ens han fet creure de consumeix més, senyora. No, cuidar-se vol dir pagar-te una bona nutricionista o que te la regalin pel teu aniversari. Una bona ginecòloga, si la que tens no et fa cas, i pagar i comprar-te llibres de nutrició i empoderar-nos amb coneixement.

Bravo, Estel Soler! Un aplaudiment per l'Estel, Víctor. No ens enganyin. A tot això, digues un número, Estel. De l'1 al. Fran? De l'1 al 121. De l'1 al 121? Al 22. Al 22 se'n porta aquest suplement a tu menopausia de la Marta Mercè, que és.

Mira, l'Alba, que diu, se'n va a retirar la regla als 48, el mes que ve en faré 62 i encara tinc fogots.

Doncs, Alba, te'n portes aquest llibre. Marta, gràcies per venir. Sònia, gràcies i tornareu aviat. Fran, ens sentim demà. Ui, us deixem amb el Fernández. Tu, que ja estàs calfant la banda.