Què ha canviat 25 anys després dels atemptats de l'11S a Nova York?

L'11 de setembre de 2001, un grup de membres d'Al-Qaeda va segrestar quatre avions comercials als Estats Units. Dos van impactar contra les Torres Bessones, a Nova York, un tercer contra el Pentàgon i el quart es va estavallar a Pensilvània. Aquells atemptats, que van fer 3.000 morts, van marcar un abans i un després en la història americana i mundial. Ara que fa 25 anys, quin record te'n queda d'aquells atemptats a Nova York? Com ha canviat des de llavors la política i la societat nord-americana? I quines conseqüències arrosseguem nosaltres, els ciutadans d'arreu del món, encara avui 25 anys després? Benvinguts, això és el radar de 3Cat Info. L'Oriol Serra és el corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units. Hola Oriol, com vas? Hola Eloi, força bé. Escolta, tu has estat ara uns dies a Nova York, no? Per veure com està l'ambient a la ciutat en aquest 25è aniversari dels atemptats. I has estat justament a aquesta anomenada Zona Zero, que és on hi havia les dues Torres Bessones. Què hi trobem allà? Què hi ha ara, 25 anys després?

Bé, és una zona que s'ha convertit en un memorial enorme, és un indret de reflexió molt visitat per milers de turistes de tot el món a diari en aquesta zona zero, com tu deies, i on hi havia aquelles torres bessones tan emblemàtiques. I ara el que hi trobem són dues fonts gegants que cobreixen tot el perímetre de cadascuna de les dues torres. I on hi havia hagut els fonaments, ara hi ha dos forats gegants que s'han convertit en dos salts d'aigua. I a sota, sota terra, hi ha el museu dedicat als fets de fa 25 anys i també a les seves conseqüències. De fet, es tracta d'una exposició permanent molt completa, però Eloi, sincerament, l'indret. Jo recomano que. Que es visiti, perquè realment és interessant i es poden entendre moltes coses, perquè no deixa de ser un lloc trist, que transmet una sensació molt sinistra. Jo diria que no deixa de ser una mena de cementiri al capdavall. I mean,

I bring everyone that visits here, because I think it's something you have to see, and I think it's a really important I realment, ostres, em congeix. I a més ara estàvem mirant els vídeos i recordant les dades de tots els morts que hi van haver i el que va passar en aquell moment, ostres, i com congeix.

I jo tenc que grüessen tècnics és ja das ques en d'otx en gesgine sia grüesse als das hier. Si vos sol imparar per no ripetre mai, per far si que això no n'acada mai piu. Per exemple,

et conviden a reviure el que va passar, veus imatges dels programes de televisió que s'estaven fent en directe en aquells moments i que van rebre la notícia, que van fer les primeres connexions.

Justament aquest espai memorial és on cada 11 de setembre s'hi fa una cerimònia en record de les víctimes. Una de les coses que més m'ha cridat l'atenció, Oriol, és que no hi ha discursos ni polítics ni institucionals. És com una comemoració sense contingut, per dir-ho així.

Sí, són uns actes que han anat perdent pes polític, n'han guanyat més en el sentit emocional i espiritual. I els responsables del memorial van decidir que havia de ser així perquè són actes que consideren que han de centrar-se en la memòria de les víctimes i que ningú ha de poder intentar treure'n profit políticament. Per tant, són actes on hi impera sobretot el silenci.

Clar, però encara que hi hagi silenci, sí que hi van els representants polítics de primer nivell normalment, que hi fan actes de presència, però justament aquesta vegada, ni que sigui el 25è aniversari, el president dels Estats Units ha dit que no hi serà. Clar, això com s'entén? Com. Això com s'entén? Com explica la Casa Blanca que Donald Trump s'assalti una comemoració tan important com aquests 25 anys de l'11-S?

Mira, és una absència que té a veure sobretot amb la personalitat del personatge. És a dir, Donald Trump vol protagonisme i com que la zona zero no el podria tenir, ha delegat la presència als actes de Nova York al seu vicepresident, a J.D. Benz, i el president nord-americà el que farà serà compareixer des del Pentagon, aquí als afores de Washington, i Trump amb la seva dosi de protagonisme, perquè ja sabem que no té massa miraments. Per tant, aprofitarà l'ocasió per apel·lar al patriotisme i recordar als americans que al novembre hi haurà eleccions.

Clar, jo ara pensava que després dels atemptats, ara fa 25 anys, es va viure als Estats Units i va haver com un moment de fraternitat, d'unitat política americana, que tot el país anava a la una, i en canvi ara estem ben bé a l'altre extrem, amb una política més polaritzada que mai, i justament en bona part per ell, per Donald Trump.

Sí, sí, evidentment. També s'ha de dir que alguns fets com aquells, evidentment, van unir molt la societat, perquè era un. Un atac contra el país i és com es va percebre en aquells moments. Però sí, sí, ara els Estats Units estan molt polaritzats. També podríem dir que cada vegada hi ha més gent que està cansada de la política de Trump. És a dir, aquesta polarització ja fa temps que dura i ara potser ens trobem en un moment en què es comença a veure una certa escletxa. Veurem què passa. Per cert, que una altra cosa que

va passar ara fa 25 anys és que, clar, quan es va saber l'autoria dels atemptats de l'11-S, hi va haver tot un moviment d'islamofòbia, de discriminació cap als col·lectius de musulmans als Estats Units. No sé com ha evolucionat això des de llavors i en quin moment estem ara, també. Sí.

Aquesta desconfiança hi continua sent. Això és innegable. Sí, sí, sí. És a dir. Estem en un país que és cristià, amb totes les seves branques, sectes, confessions, esglésies diferents, on el cristianisme, per dir-ho així, impera, i per tant la desconfiança cap a la comunitat musulmana, evidentment, hi segueix sent. I a més a més hi ha aquest racisme imperant en bona part de la societat nord-americana, que no deixa de ser una societat molt segregada. Per tant, en aquest sentit, jo no et diria que la situació hagi millorat massa d'ençà dels atemptats de l'11-S.

Bé, doncs ja has vist que algunes coses sí que han evolucionat, que han millorat i s'han mogut en aquests 25 anys, i en canvi altres no sembla que hagin anat precisament a millor. N'hem parlat avui amb l'Oriol Serra, des de Nova York. Gràcies, Oriol, fins aviat. A tu, fins aviat. Aquests atemptats de l'11-S de Nova York van comportar un canvi radical en les mesures de seguretat, i no només als Estats Units, sinó arreu del món, de fet. D'això en parlarem ara amb el Vicent Mifsud, que és periodista a la secció internacional de Catalunya Ràdio. Què tal, Vicent, com estem? Hola, què tal? Escolta, Vicent, l'exemple més clar d'això, d'aquest canvi de paradigma en la seguretat, el trobem encara avui, encara avui, 25 anys després, als aeroports, no? Expliquem com ha canviat la seguretat als vols, als aeroports, d'ençà d'aquells atemptats.

El primer que hem de veure és que si el pares a pensar, la gent de menys de 30 anys no recordarà un món on es podia viatjar sense controls estrictes de l'equipatge de mà, on no calia deixar els líquids a l'hora d'embarcar, tu podies embarcar qualsevol necesser que portares en la maleta, on no calia traure's el cinturó, la jaqueta o les botes quan pujaves a un avió. En els anys posteriors als atemptats de l'11S tot això va canviar, es van incrementar les cues als aeroports per escollir els passatgers. Posteriorment, tot això ha anat evolucionant encara més amb els escàners corporals i també en els equipatges i ha augmentat el personal de seguretat que fa les revisions i tot plegat ens ha obligat a incrementar el temps previ que necessitem per a facturar als aeroports.

Sí, ens ha complicat una mica la vida, aquesta és la veritat. Són canvis, però, que no han afectat només exclusivament els aeroports, hi ha canvis a altres nivells.

Malauradament, arran de les guerres a l'Afganistan i l'Iraq en represàlia per l'11S, els objectius dels terroristes islamistes es van escampar a territori europeu amb atemptats, com un dels que va afectar més intensament aquí, que va ser el dels trens a Madrid, posteriorment va passar a Londres, i a partir d'això es van reforçar també tots els controls en altres transports i a les estacions de tren. Progressivament també ha canviat el paisatge urbà en grans concentracions de persones, perquè també va canviar tot amb aquell atropellament massiu de Nice del 2015, amb més de 80 morts, o així mateix a Barcelona el 2017 a la Rambla. Tot això ha fet que canviï, que posin barreres en tots els llocs per accedir a vehicles i impedir atropellaments d'aquestes característiques.

Aquestes són les conseqüències més visuals, més pràctiques que hem vist els ciutadans sobre el terreny, però més enllà d'això, també hi ha hagut canvis, a un altre nivell, hi ha hagut canvis jurídics de cooperació entre països, també, per això,

per combatre el terrorisme. El més immediat va ser l'aplicació de la Patriot Act, una llei nord-americana, i que incrementava la col·laboració amb serveis de seguretat, tant interns com en l'exterior. Això també va modificar els sistemes de gestió de la informació privada dels ciutadans. I també va transformar en certa mesura el sector bancari i financer perquè ens ha obligat a oferir més dades als bancs en cada transacció que fem.

Clar, tu ara apuntaves a aquestes mesures de seguretat, de control, que entren una mica en conflicte amb la privacitat dels ciutadans. I aquesta és l'altra cara de la moneda de tota aquesta història de la que estem parlant avui. Totes aquestes mesures de control antiterrorista han afectat també les nostres llibertats personals

com a ciutadans. Sí, pensa que. Fa 25 anys, un quart de segle, no portàvem tots telefons intel·ligents, no compartíem infinitat de dades personals i no conduïm vehicles que permetessin la geolocalització. L'11S ha permès als estats incrementar el control sobre la població i també augmentar la vigilància amb l'excusa de la seguretat.

Són les conseqüències, fixate, a nivell geopolític, però també a la nostra vida quotidiana, al nostre dia a dia dels ciutadans, que encara arrosseguem 25 anys després d'aquells atemptats de l'11 de setembre a Nova York. Ho hem repassat avui amb el Vicent Mifsud, periodista de la secció internacional de Catalunya Ràdio. Vicent, moltes gràcies, fins aviat. Fins aviat. Avui a la taula de so ja hem tingut el Diego Monroy, el muntatge musical és de Luis Ángel Alonso. Jo soc l'Eloi Barrera i això és el Radar de 3Cat Info. Gràcies per escoltar-nos.