Què ha de canviar el Barça per no perdre contra el Madrid i el PSG?

Torque Lab. A veure, el Ricard Torquemada ahir a la TDT està amoïnat i evidentment amb raó per aquests marcatges individuals que ja va proposar el PSG que ahir va repetir al Madrid i que han escanyat el Barça en la creació i després vam compartir la preocupació per la fragilitat defensiva o com a mínim els problemes que té en profunditat quan el rival corre. Ricard, bona tarda. Bona tarda. Avui has fet hores extres al laboratori. M'he llevat i he remogut, sí. I tens lectures i conclusions

i fins i tot propostes de futur, eh? Sí, que no sé, no tinc gaire confiança, després en parlarem, que hi hagi com un gir o un canvi de guió, però vaja, he intentat regirar tot plegat per veure com es podria resoldre. I parlar amb gent que en sap més que jo, que em pogués ajudar. Però on vols començar? Doncs mira, començaré per dir-te que he revisat el partit i que moltes vegades les valoracions que fem neixen de les expectatives que tenim sobre un partit, no? És a dir, que la mirada que teníem del partit influeix molt a l'hora d'anar-lo consumint, d'anar-lo seguint pel camí. Amb això vull dir que crec que el Barça no va tenir un bon partit. Jo m'imaginava que podria manifestar la seva superioritat sobre el Madrid més clarament pel que fa al joc. No tant pel resultat, perquè el Madrid és un equip que domina les àrees i ahir ho va fer encara que no hi fos Courtois, però quan reviso el partit penso que si aquest partit el Barça el guanya 2-1, perfectament possible.

És que si l'Unit no treu la de Gerard Martín la història canvia, tot i reconèixer el bon partit del Madrid i que el Barça no va estar bé.

Exacte, i el que vull dir és que les sensacions que tindríem sempre venen dissimulades i maquillades pel resultat. El que no canviaria seria la sensació de dubtes, de fragilitat, d'incomoditat amb el rendiment de l'equip, perquè aquí això ho fem bastant. Busquem sempre tot aquell punt de millora i la percepció sobre si s'està jugant més enllà del resultat, millor o pitjor. Vull dir que segurament viuríem més tranquils i amb la sensació de continuar per davant i per sobre del Madrid, també des del resultat que això ajuda. Per exemple, la final de la Supercopa la temporada passada va ser un partit on al Barça li va costar molt ser molt superior al Madrid de Xavi Alonso, amb el Madrid també amb un plantejament una miqueta més reactiu. Vaja, començo per aquí perquè després de veure el partit penso que bé. Tampoc és un drama o no és un desastre, m'ha sorprès que m'ha agradat molt la part del minut 20 al 40 de la primera part més que la segona crec que és el millor moment del Barça on genera més producció ofensiva, on sorprèn més, on té opcions de gol i no les. I no les acaba bé, i que a la segona part és veritat que al partit no se li escapa tant de control, però que al Barça les opcions que té la segona part neixen de pilota aturada i a la jugada de la mida amb el que explicaves, poca cosa més.

La segona part, ja que has revisat, el Madrid jo crec que recula més que la primera.

Sí, però el primer quart d'hora el Madrid té un

parell per liquidar el partit. El que dic és que la primera part el Madrid t'esperava a tres quarts de camp i la segona t'espera

clarament a camp propi. Sí, fins al punt que aquells marcatges individuals a la segona queden més desdibuixats perquè com que la segona fase defensiva del Madrid era més de bloc baix i allà hi havia un comportament zonal no veiem tant aquest camí. I això fa que jo crec que el Madrid és qui porta el timó del partit. És a dir, es juga el que el Madrid et proposa o et planteja en les dues parts, que potser és el retret que més pesa sobre dir que el Barça no va jugar mai com hauria volgut. El tema dels marcatges individuals crec que és un tema que hem de desfer al nus, perquè la tendència del futbol modern va cap aquí, perquè hi ha molts equips dominadors que treballen així, i si no fan el 3 contra 3 dintre el migcamp, encara que no aparellin la resta de jugadors, i. Gràcies al Bernat Coll i al seu escàner he trobat algunes dades que demostren una mica això. Per exemple, ahir va ser un dels tres partits que el Barça va tenir més esforços d'alta intensitat. O sigui, el primer partit amb més esforços d'alta intensitat aquesta temporada és el PSG. El segon és l'Elche. I el tercer és el del Madrid. En tots tres hi ha la mateixa coincidència. És l'home-home de l'Elche, l'home-home del PSG i l'home-home del migcamp del Madrid.

Per què hi ha molts esforços d'alta intensitat quan sembla que pressiones potser pitjor, per exemple, tant a París com contra el Madrid? Perquè probablement això fa que els migcampistes hagin de fer més quilòmetres per trobar llibertat, canviar de zona, després l'equip no està tan ben posat per poder pressionar perquè està més desordenat, amb ocupacions d'espais que no són les normals, i això obliga a haver de córrer més i a haver de córrer de manera més desesperada. Cosa que es lliga amb el tema dels duels guanyats. Ahir és el partit on el Barça va guanyar menys duels de tota la temporada. És a dir, ahir el Barça només guanya un de cada tres duels. Un de cada tres. Amb situacions d'home a home, tornem a trobar-nos que el primer partit amb menys duels guanyats és el del Madrid, el segon és el de l'Elche i el tercer és el del PSG. Per tant, no és difícil vincular les dues situacions. El Barça va més cansat, amb esforços d'alta intensitat, i perd més duels. Per tant. Tot això que fa el rival de canviar-te el context i generar-te incomoditat, al Barça el perjudica. Ja ho puc lligar amb dir que Flick va trobar que a l'equip li faltava cames fresques, o no sé com ho va dir. Ho va dir a París.

I ho va dir contra el Madrid, no ho va dir contra l'Elche perquè aquell dia probablement el Barça va guanyar tan fàcil que no ho va necessitar. Però tot va vinculat, és a dir, el rival et presenta un context que t'incomoda, et fa sortir de la teva zona de seguretat, t'obliga més esforços, ets més tou en els duels. I l'entrenador té la sensació que tens menys idees però és que nosaltres també tenim la sensació que l'equip està imprecís que l'equip no sap vincular-se o lligar el joc o la circulació no és prou alta que està més espès és a dir, tot això potser és una casualitat però m'agrada el partit de l'Elx perquè el partit de l'Elx no s'assembla gens al de París i al de Madrid per la qualitat de l'equip però en canvi els paràmetres acompanyen. Jo crec que aquest és un gran problema. Si el Barça no sap alliberar-se d'aquest home a home, continuarà patint. Ha patit en tots els partits que li ha passat i ha passat factura en tots els partits. Però, clar,

això només es pot resoldre buscant alguna superioritat. Siguem als laterals. Ahir jo vaig tenir la sensació que, pel com de participatius són habitualment, van estar molt porucs, molt pendents de l'esquena. O això, o buscar un quart migcampista, que era la fórmula del Madrid a Mardagüller. Correcte.

Jo crec que, revisat el partit, que trobo a falta que Covarsís i Gerard Martín assumissin més riscos, era la manera més clara de generar un avantatge. Els migcampistes perseguien i Cobertis i Gerard Martín van ser molt prudents. Tan prudents que Gerard Martín va confondre això amb passades interiors o passades creuades que no tenien gaire sentit. Va fer una excursió per dividir el final de la primera part i és una pèrdua de pilota que acaba en aquella oportunitat de Diomander. Que podia haver estat al 0-2, és a dir, una vegada que ho fa i no ho fa gaire bé, i que ho versi, jo crec que ahir el Barça hauria agraït el pas endavant de conduir i generar aquesta atracció per poder alliberar un migcampista. L'altra opció és fer servir el nou i jugar més tercer home, és a dir, que descarregui i pugui fer que els migcampistes quedin alliberats i vagin de cara. I Rafinha tampoc no ho va fer gaire, perquè Rafinha, quan rep aquí entre línies, li agrada girar. I posar-se de cara,

però li costa molt fer aquesta combinació. El que té més sentit per fer això jo crec que és Gordon, que a París ho va intentar en alguna ocasió. Té més capacitat o més noció de descàrrega Gordon que Rafinha.

Fixa't ahir aquella jugada també de la primera part que descarrega per la diagonal de Rafinha, que són dues diagonals a una passada de la Minyamal, una connexió entre tots tres molt maca, que acaba amb un xut de Rafinha, una bona oportunitat a la primera part. I l'altra opció, el que deies, que Gordon i la Minyamal apareguin més en zones interiors. Per sorpresa, no per ser-hi, sinó per sorpresa, perquè amb totes aquestes persecucions és fàcil anar a caçar una esquena d'aquests jugadors i obligues a Cucurella a que decidís si et persegueix o no et persegueix o aguanta la banda, generar algun dubte a través de permutes o canvis de posició. Jo crec que això és imprescindible i el que em preocupa és que això no és nou, que la temporada passada va passar contra el PSG i contra el Sevilla, devia ser també el mes de setembre, i que farà sensació que l'equip no progressa, és a dir, o que Flick no hi posa accent, és a dir, que no avança, que continua trobant-se els mateixos problemes i que. I que és una qüestió que crec que ens trobarem més sovint i que hem de resoldre-la perquè si no l'equip no se sent còmoda i si no se sent a gust aquest equip ja no ataca tan bé i quan no ataca tan bé ja saps què passa que no pressiona igual i no defensa tan bé sobre el tema de la pressió ja acabo. Crec que hi ha una situació, una escena, que la Mireia també ens podrà donar la seva opinió, que el Barça insisteix molt i que no sé si hauria de regular, que és aquesta capacitat per saltar permanentment a la pressió. És a dir, el Barça fa un moviment que és extrem, sigui la Minya Malo o Gordon, salten sobre el central. I aleshores el lateral del Barça ha de saltar sobre lateral. Què passa? Que aquest salt de Cancelo sobre Cucurella, d'Espart sobre Cucurella, de Cancelo sobre Fede Valverde i a l'altra banda, si els laterals del rival són molt baixos, és a dir, estan molt a prop del central, no agafen alçada, és molt llarg. I tu no tens jugadors amb el físic de Nuno Méndez ni amb el físic d'Aixraf per poder recórrer això

sobretot a l'esquerra tens l'amenaça de Diomander en el cas d'ahir a l'altra banda no és tan clar

perquè Guler no és un jugador ràpid però al Barça això no s'ho mira Jordi li és igual si té Diomander o si té Paco Cortés del Llevant. O sigui, el lateral salta sobre el lateral rival i és el central qui agafa el jugador de banda, l'extrem. Què passa? Que aleshores el central perd la posició i atacar l'esquena d'aquell central amb un davanter centre o amb segona línia és molt fàcil. És una jugada que hem vist moltes vegades i que segurament potser no hem captat l'atenció, però és aquesta jugada que un futbolista des de la banda filtra l'esquena, perquè el qui salta és el central. I aleshores el segon central és una mica el que passa en el segon gol. Gerard Martín va a la banda, és veritat que és una pèrdua de Gabriel Jesús, però quan Gerard Martín va a la banda sobre Arda, qui ha de compensar és cobercir amb Camavinga i arribar un pèl tard. Però si Gerard Martín no anés a banda i potser comencés a córrer cap enrere. Arda no podria filtrar aquesta pilota, hauria de conduir més i tindries més possibilitats de recollir l'equip. Aquest és un moviment que el Barça insisteix, insisteix. Flick no ho ha canviat en tres anys, ha tingut problemes, però no ho canvia, no ho matisa. O sigui, clar, què passa? Que aleshores, només que hi hagi un jugador que arribi tard, que no ajusti, que es desconcentri,

clar, tota la cadena et deixa molt despullat, perquè tu estàs defensant molt lluny de la teva porteria, amb molts espais a la teva esquena. Si el Barça no modifica això, que normalment els equips, hi ha equips com el PSG que ho fa, però no ho fa tot el partit. O sigui, no passa cada cop. O sigui, el PSG hi ha moments que descansa, fa uns metres enrere, com va fer la segona part contra el Barça, un bloc més baix, descansa, regula esforços, els salts de pressió ja no apareixen, en una fase de partit hi ha un altre moment que torna a animar-se o carrega el dipòsit. El Barça no ho negocia. I jo em pregunto si això és sostenible durant una temporada, durant tots els minuts, contra tots els rivals, sobretot contra equips d'alt nivell. I l'altra cosa que jo proposo que el Barça podria valorar de reflexionar és. Reprimir segons quins impulsos individuals. Jo crec que a la Minyamal no se li pot demanar que salti a la pressió, que torni amb el lateral rival, perquè si no t'agafen dos contra un, com va passar ahir en el primer gol. Perquè ha d'estar fresc per atacar, saltar la pressió, tornar amb el lateral. És impossible sostenir-ho. I després reprimir alguns impulsos individuals, com per exemple, hi vam veure Gordon saltar sobre el central oposat, refina anar aleshores en diagonal cap a l'altra central, és a dir, esforços d'altíssima intensitat que desordenen tot plegat.

Aleshores els migcampistes no saben si han de fer el pas endavant, no el fan, només que n'hi hagi un que no prengui la decisió correcta, el Madrid té superioritat numèrica, el Madrid en el primer gol fa 20 passades, o sigui, et gira d'una banda, et gira de l'altra, i després t'ataca a la profunditat amb Diomander. Si hi ha futbolistes que una cosa se'ls passa pel cap de dir que com que són valents hem d'anar a aquella pressió, però no forma part del que l'equip està fent en aquell moment i no és acompanyat, l'equip perd una peça i torna a estar exposat, està molt lluny. Perquè perdre una peça quan estàs amb el cul a prop del porter. No és tant problema, el problema és que estàs tan lluny de porteria que tot això et desajusta. Jo soc poc optimista sobre la idea que Flick matisi i reflexioni sobre això, perquè jo el veig molt convençut que ell ha triat un vehicle, l'ha construït ell, és un vehicle que transmet orgull, personalitat, que el barcelonisme està feliç amb ell. I que jo crec que Flick el que diu és, per què no intentar-ho amb aquest vehicle? Hi ha altres veus que diuen que potser amb aquest vehicle sortirà, amb algun revol se sortirà de la carretera, que és el que ha passat altres temporades.

Però és un vehicle 10.000 milions de vegades millor que els vehicles que teníem els anys anteriors. Absolutament, és que és un vehicle. Ja sé que és un vehicle imperfecte i que s'hauria de reparar algunes coses, però per mi el que fa gran a Flick és que no negociï. Que no comence a pensar en plans B, perquè plans B, li demanàvem a

Guardiola plans B, no el va fer mai, va ser el millor personatge de la història. Jo no vull que expliqui. M'encanta la reflexió del Dani, perquè la sensació és que es pot matisar, flexibilitzar, regular, però tampoc garantirà. Res, perquè el resultat no te'l pot garantir. El que tu pots intentar és trobar més seguretat, però sempre que tu hi creguis. Si no, com fa Flick, ell pensa, jo amb aquest cotxe puc

anar fins al final. I si s'ho creu. Si el cotxe ha de passar la ITV i no està bé, no pots jugar de la mateixa manera. I jo estic una mica.

Jo ja fa molts dies que ho dic des de la temporada passada, que no és canviar la idea de Flick, és matisar-la. Ahir et superen moltíssimes vegades amb aquests salts desordenats. Arriba el moment de dir, ei, parem. No cal anar ara dalt. Parem, ens ordenem, i quan tornem a tenir l'oportunitat o el Madrid juga una pilota enrere, saltem ben ordenats. Jo sí que penso que s'hauria de fer una reflexió amb això. Jo sé que Flick. Bueno, em sobtaria molt que canviés. És demanar-li que vagi contra la seva ànima, perquè ell no.

No, no, no. Sí, sí, sí. Sí, perquè matisar i canviar és el mateix.

No, per mi no matisar mai. Però el Ricard no està demanant canvis radicals, està dient canvis intel·ligents. Aquests esforços que ens molen tant de Rafinha, de córrer 70 metres per anar a pressionar el porter, potser no serveixen.

Els fan animats pel seu entrenador. Si el seu entrenador no ho veia clar.

Un equip que els dos darrers partits, minut 81, minut 86, dos gols del PSG, minut 87, gol del Madrid, això és un problema estructural. Però que ja ha passat a altres temporades, Marco. Sí, però porta tres temporades. Hi ha moments pitjors a l'inici de la temporada passada. Mireia, però porta tres temporades. O sigui, ningú demana que canviï la idea. El que estem explicant és que. És que ho voleu tot, eh?

Voleu que jugui ofensiu, com un bot, com un cavicat. Però és que quan el resultat al minut 85 ens interessa. No, no, no, no estem dient això. És que són els gols al 86 i al 87. El que són els gols.

Arriscaré, Dani, a dir-te que el que cada vegada tinc més clar és que així és molt difícil guanyar una Champions. Que tu et convences del camí. Jo no estic d'acord. Jo crec que és molt difícil perquè ahir el Madrid et mata.

El primer any has estat molt a prop de jugar a la final de la Champions. Però vas caure com vas caure.

Així, per això crec que has caigut, perquè vas caure així. I del primer any al tercer. El que tu proposes, què és, Marcos?

Dani, Que el Barça deixi de jugar com va jugar el primer any de

Flinca Parmís el millor any de futbol dels últims 10 de l'Orsa. No tornaré al partit de l'Inter, em quedo en el d'ahir. Ahir perds el partit al minut 88, però de la manera que jugues el Madrid et podia

haver matat molt abans. I això per anar a competir és molt difícil si tu ets el Barça de Flick, que ets un equip ofensiu atrevit i tal, i tens el Madrid 1-1 que allà el tens 1-1, al Camp Nou jo entenc, ja ho sé que no atacas bé, ja ho sé, si el que esteu dient és que Rafinha no foti una cursa a 70 metres jo això ho compro, ara si el que m'esteu dient és no, quan estiguem 1-1 al 86 cap,

intel·ligència, juguem amb el Fred. Ningú ha dit això es tracta de gestionar amb més intel·ligència per exemple, el Ricard ha analitzat amb molt de luxe l'1a2 per mi el problema de l'1a2. És que Bellingham se'n va entre tres tios. És a dir, no tens la puteria de dir aquest tio d'aquí no passa. Les faltes tàctiques són això. I a vegades, quan no és per una all, és per una ceba,

però la sensació és que vius el límit de l'esborà. El Rodri va estar fatal. És el primer que he dit. L'anàlisi. Però és que hi ha un punt que estic molt d'acord amb vosaltres però hi ha un altre punt que em diu ja estem intentant canviar ja no ens agrada la forma de l'entrenador que hem estat admirant Dani,

jo fa moltes temporades que aquest canvi crec que és necessari perquè si no, no perdries els partits com els estàs perdent o en els escenaris grans no et passaria el que t'ha passat fins ara jo no vull un canvi de manera de jugar, m'encanta però crec que en alguns moments el

Barça s'ha de regular. Debat apassionant, i que jo crec que haurem d'estirar més, manejant la publicitat. Ricard, espectacular anàlisi i recerca de solucions. Com dius, és el primer capítol, però aquest no serà l'últim.

En parlarem més. He flipat que del minut 20 al 40 sigui el millor moment del Barça.

Sí, a mi també m'ha sorprès, però jo no he revisat el. No, no, jo tampoc. Abraçada, Ricard, gràcies. Adeu a tothom. Tot Costa, amb Jordi Costa i Sònia Gelmà.