Què hem d'anar a trobar a la Setmana del Llibre en Català?

Passen 6 minuts a dos quarts de 6 de la tarda. Escolta, quina expectació per parlar de llibres avui. Club Tàndem, Marina Porres, bona tarda. Bona tarda, Francesc. Juliana Canet, bona tarda. Bona tarda, Francesc, com vas? Doncs m'agrada molt tenir-vos aquí, perquè crec que un dia que parlem de llibres havíeu de ser-hi sí o sí.

Sí que encaixava. Avui encaixa tot, és el moment, és el dia. No hauria tingut cap sentit, això. Sí, no, avui hi ha molts nervis per explicar-te. Molts nervis? Hi ha molts nervis. Et veig nerviosa. Jo tinc nervis, Francesc. Tu no saps que cada vegada que et veig tinc neguit. M'ho has de dir més perquè no m'ho crec. Però si ja t'ha comentat el polo, detalls. És veritat, m'ha comentat el polo. Bé, és que avui el Francesc Garriga llueix un polo de color gris, així una mica trenat, que jo ja li he dit, això o és nou. És que aquesta és la sintonia que necessitava. Això o és nou o estàs cometent l'error garrafal de no posar-t'ho lo suficient.

Doncs és un error, perquè ja el tenia i no me l'he posat prou. Me'l posaré més. Mira, me'l posaré en especial els dies que fem secció. M'agrada, m'agrada que aprens molt mal. Sí, tenim dinàmica. Escolta, avui venim a explicar el que fem habitualment a la secció, dietari de llibres, llibres que avui s'anomenen llibre en català, suposo que ens haurem adequat una mica a la qüestió.

Sí, avui encaixa molt fer el dietari de les llibres. Avui llibres en castellà, tot. T'imagines? Avui tot llibres que no estan traduïts al català. Avui, com que és la setmana del llibre en català, proposarem algunes lectures que podeu comprar si veniu a passejar per aquí, que és un pla indiscutiblement meravellós. Marina Porres, suposo que estàs d'acord amb mi.

Estic molt d'acord. I, de fet, he portat avui recomanacions de coses que ja tens, que és el que s'ha de fer a la setmana, que tu vas veient llibres que es van anunciant, que t'esperes que surten per aquestes dates i t'esperes per poder-los comprar aquí, per poder tenir-los convents a passejar per la setmana.

O sigui, recomanaràs coses que podrem trobar després passejant per aquí,

en la majoria dels casos. Exactament. Jo crec que és la gràcia de la setmana, que és un aparador de tot de coses noves, però, i a mi sempre m'agrada molt dir això, el que a mi m'agrada més de la setmana és que també és una exposició del fons de moltes editorials, perquè aquí hi ha paradetes d'editorials que treuen tot el seu catàleg d'obres publicades fa moltíssims anys. Ja els trobem aquí també. I a les llibreries, clar, no poden assumir tenir tot el catàleg d'una editorial a la llibreria i en canvi aquí ho pots veure tot i com que tenim un sistema editorial que està molt bé, no ho dic per dir és la veritat,

doncs està molt bé. Sí, i tant, si ja tens al cap la llisteta de llibres que t'agradaria comprar-te des d'allà fa dies i tu estàs reservant per comprar-ho aquí la setmana en una ocasió especial. Com si ets una persona que no llegeix gaire, la setmana és interessant, perquè si tu no ets gaire lector, passejar entre parades de llibres sempre et pot acabar inspirant, sempre pots parlar amb algun treballador que t'orienti. Saps que la meva germana està treballant aquí? No. Jo després aniré a que m'orienti.

Home, doncs A que em recomani. No, és que els llibreters ens han d'orientar i els hem d'escoltar perquè en saben molt. I. Digues, digues, digues. No, digues. A més, la teva mare. Això, per això, que a casa meva, la meva mare, això, tota la vida s'ha dedicat a això. La meva també. Veus que bé? Mira quina connexió més maca aquí.

Escolta, i tu quin llibre ens recomanaries, Francesc? Si ara no sabéssim pas què comprar-nos en aquesta setmana del llibre en català?

Mira, un llibre que avui fent una mica d'ordenar coses a casa m'ha aparegut, Maletes perdudes, del Jordi Puntí, que va llegir fa. Un gran llibre. Deu 15 anys, deu fer? Sí, sí, sí, deu segur. I avui he dit, ostres, i m'ha portat al record de quan el vaig llegir, que em va agradar molt, i després a mi em va impactar molt, que és un llibre que no és en català, però que el trobem en català, si això és un home de Primo Levi, que era lectura de la facultat, i em va impactar moltíssim, per exemple.

Sempre ens agrada a nosaltres, a la Marina i a mi, quan es reivindiquen lectures que s'han après gràcies a l'educació, a l'institut, a la universitat. A aquest universitat, sí. És molt important, són vitals les lectures obligatòries. De fet, jo recomano, ja d'entrada, que alguna lectura obligatòria, que podent no us encaixés del tot, quan éreu petits i l'habeu agafat, avui us la podríeu tornar a comprar si passegeu per la segona.

Potser de gran t'entra millor, no? Efectivament.

Doneu-li una nova oportunitat, segurament. Però per això serveixen les lectures obligatoris. Deixar una llavor i després potser el revisites i el llegeixes completament diferent. Efectivament. Marina, tu què? Què ens recomanes? Què recomanem avui? Va, donem idees. Doncs jo aprofito per això, per dos llibres que tenia fitxats de fa un temps, però que són molt nous. El primer és un que ens escau molt el lloc on som, perquè fa frontera just amb l'Eixample. De fet, és com. Estem a tocar a l'Eixample. Exactament. I us vull recomanar un llibre que explica per què els noms dels carrers de l'Eixample tenen el nom que tenen. Escrit pel senyor que els va triar. És a dir, és un llibre que es titula Els carrers de Barcelona, l'Eixample, de Víctor Balaguer, que és un home del segle XIX, de la Renaixença, és un escriptor i polític, té una biblioteca a Vilanova molt bonica, que nosaltres dues hem visitat, amb tot el seu fons.

Val molt la pena, la veritat, perquè. Allà hi ha tota la seva col·lecció privada i hi ha obres d'art espectacular, totes molt diferents i és molt curiós de visitar. I de vegades també a nivell cultural prioritzem molt la capital i em sembla que moltes coses passen aquí a Barcelona, però Catalunya també té aquesta característica de tenir centres culturals i museus especialment boníssims per a tot el país. Biblioteca, museu? Víctor Balaguer,

amb un edifici molt xulo, a més a més. Llavors, aquest llibre el publica l'editorial Vélez i Vents i l'ha traduït del castellà del XIX, que per tant no només ha fet una traducció del castellà, sinó que d'alguna manera l'ha com. Modernitzat una mica, no? Exactament, el Josep Asensio. Llavors, aquí el que fa Víctor Balaguer és que explica com va triar el nom dels carrers, lligant-los a la història de la ciutat, a la història de Catalunya i de l'imperi català, perquè ell el que volia fer com a senyor de la Renaixença era restablir Barcelona com a capital de la catalanitat. Llavors, que tinc molta curiositat per veure com Balaguer explica el motiu de la tria, com es barreja aquí literatura i política, i de dir, val, doncs, per què el carrer Aribau es diu Aribau? Per què Balmes? Per què Villarroel? És que francès fa molt per tu, aquest llibre.

No, no, aquest m'encantaria, i en compraré dos, un per mi i un pel meu pare. I mira aquesta edició.

Ja té regal, que també és molt de la setmana del llibre.

L'edició és molt bonica. Amb els carrers així marcats. Amb els carrers marcats. Amb plànols antics.

Perquè t'ubiquis a l'Eixample, com està distribuït. Em sembla una boníssima idea editar aquest llibre. Doncs la veritat és que sí.

Doncs mira, hi ha primera recomanació, aquest Els carrers de l'Eixample, de Víctor Balaguer. I per contrastar, a mi m'agradaria parlar d'una novetat. Vinga. Oi, ens hem posat una mica de festa major i tot, eh?

El cel de l'Empordà, Francesc, d'acció, és que aquesta setmana passada.

Ai, l'Empordà, és que l'Empordà ens té emboirats alguns, eh?

Sí, jo vull recomanar un llibre d'en Pau Cusí, que és un jove molt de l'Empordà, nascut a Roses el 1995, o sigui, fa dos dies. És un autor molt jove que acaba de publicar Les Entranyes i s'ha endut el Premi Rock Boronat. En Pau sempre explica que ell va créixer pensant que se'l menjaria un calamar gegant, que això per mi m'encanta, perquè. Un calamar gegant? Em sembla com molt de Nen de Roses, me l'imagino descalç per la sorra, així, amb aquest punt de pedreta, amb aquest pànic d'un calamar gegant que se'l podria arribar a cruçar. No n'hi ha un de normal, eh, d'Empordanés? No, n'hi ha una cosa que s'ha de. Tots totalment grillats i que així segueixis fent. La tramuntana, la tramuntana. Sí, i després, en un ordre més o menys cronològic, ella explica que va arribar a interessar-se molt pels animals, però també pels contes, per la literatura, i per poder escriure, i que el seu somni era un dia poder escriure com Pere Caldés o Foster Wallace, que són alguns dels seus referents. No s'hi posa per poc, eh? No s'hi posa per poc, ja. Intentem picar món. I tot això l'ha dut a ser un gran apassionat per la literatura i a llançar-se a escriure, per mi, d'una manera molt original. Crec que poca gent escriu com ho fa en Pau, perquè ell és tremendament bèstia, és molt cruel, és molt dur quan vol, amb la realitat que l'envolta, amb aquesta realitat que sempre té molt a veure amb aquest Al-Empordà consumit pel turisme, amb una mica de misèria humana, amb molt de francès que els amarga la vida als locals d'allà, amb moltes feines d'estiu de merda, no? Però sempre, que és el que m'ha agradat d'en Pau, per mi acaba de venir una mica d'escletxa de llum, no? Com que acabes trobant l'esperança. Totalment.

O sigui, és molt estripat, però no és desenganyat del tot. Jo em vaig llegir els primers contes que va fer i ja hi veus que és un bèstia, però que en el fons té bon cor,

ja es veu. Totalment. I a les entranyes el que ens explica és la història d'un protagonista que viu un canvi dràstic a la seva vida. Ja us puc explicar per què, crec, perquè es diu molt al principi a les primeres pàgines. I és que, sense voler o volent-ho, ja es veurà, tira pel daltabaix d'un penya-segat a la que és la seva primera nòvia d'adolescència. I clar, després d'aquest accident, com et pots imaginar, dramàtic, això el condiciona per sempre. I se li complica molt també l'adultesa, que això passa, no? Tot és especialment feixuc per ell. Va rebotant l'incident, clar, no pot ser. I què fa per escapar-se de tot això? Doncs cau en un pou, que a en Pau Cosí li agrada molt i sempre explora, de creences new age, que es diu, no?, totes aquestes conspiracions, totes aquestes branques de l'espiritualitat que moltes vegades es basen en mentides i que gairebé freguen, o ni ho freguen, i és directament sectari. Un pou, un pou. Un pou. Jo us recomano molt aquesta novel·la si voleu apostar per la literatura contemporània aquesta setmana. M'encanta. En tinc i el posaré dalt

de tot de la llista perquè val la pena. Pau Cusi. Vinga, va, una altra recomanació. Doncs la meva segona recomanació és un llibre d'una col·lecció que abans que parlaves de regals. És una col·lecció que a mi m'encanta regalar sempre, ho he fet moltíssim. És una col·lecció que es titula Fragments Flaner, de l'editorial Flaner, que bàsicament són portes d'entrada a escriptors perquè són llibres magníficament editats, és un disseny molt bonic, molt premiat, que recullen cites, frases o fragments de l'obra de diversos escriptors. Són molt bonics. Són molt bonics. I ja n'han publicat uns quants, la llista ja comença a ser llarga. Dickinson, Poe, Baudelaire, Proust. Però l'últim que ha sortit és d'un escriptor català molt reivindicable, que és el poeta Joan Vinyoli, i la tria l'ha fet Pep Solà.

M'encanta Joan Vinyoli. Oi, fa molt per tu. És dels primers poetes dels quals em vaig enamorar justament ara que parlàvem també al principi de la importància de l'institut i de les lectures obligatòries la meva professora de literatura catalana del batxillerat el va escollir per estudiar-lo amb la Teresa Pou que és una professora que em va canviar la vida i de veritat que una nena de 17 anys llegint Joan Vinyoli allò era un perill tremendíssim perquè és impossible que no t'encanti.

Però perquè a més té la capacitat, la seva poesia, d'agafar coses com molt quotidianes i llavors transformar-les en súper profundes i súper íntimes. I és una poesia que és molt íntima però sense ser cursi, no? I és una manera de mirar-se la vida com molt particular. Una mica és molt desenganyat però sense ser cru del tot, no? A mi m'agrada moltíssim. Crec que me'l compraré i no és broma. És que a més, a part de veritat ho dic, aquesta col·lecció està molt ben feta i és perfecta per regalar a algú que tu penses, ostres, li vull recomanar no un llibre, un autor. Doncs agafes un d'aquests fragments flaners i tens

tota una selecció del millor i t'hi aproximes.

Exacte, és una porta d'entrada. També fa molt, és que la poesia jo crec que a la setmana s'ha de reivindicar més. Jo també vull un llibre que es diu L'amor a la poesia de Paul Eluard, traduït pel Marc Rovira, que no l'he vist encara i l'agafaré quan el vegi per aquí. Uns reportatges de George Orwell que es diuen Sense ni Cinc a Londres i a París, que farà molt, segur que el fem servir per alguna cosa. Segur. I això és una llista que clar, com que també els editors aprofiten a la setmana per treure tot de novetats,

doncs clar, la llista es va fer llarga. Bé, i de fet a la setmana en general, ara que deies apostar per la poesia, qualsevol cosa per mi que sigui allunyar-se una mica de la narrativa també estarà bé, perquè sí que t'han dit molt a venir aquí a comprar conte, a comprar novel·la, i en canvi hi ha altres gèneres que queden una mica oblidats, com és també per exemple el món del còmic, que també té presència aquí. Ah, clar. Clar, que a vegades l'apartem una mica. Clar, i que també és una meravella i també hi ha molt de còmic pensat per persona adulta, perquè també moltes vegades ho associem al món de la literatura infantil i no té per què. Tot i que el món de la literatura infantil també és apassionant i també val la pena fer-hi una aproximació com a adult.

I, de fet, aquí a la setmana també és un món que reivindica molt, perquè, clar, el que passa aquí a la setmana també és que passen actes contínuament i simultanis, és a dir, que hi ha presentacions, recitals.

M'han dit que a les set n'hi ha una buida boníssima.

Avui n'hi ha un de boníssim. Avui a les 7, la Marina Porres i jo mateixa, Juliana Canet, estarem fent una xerrada. Una xerrada, efectivament, sobre per què escriuen alguns dels nostres autors, dels autors que tractem a Club Tandem. Tens una última recomanació, Juliana, abans d'acabar? Tinc una última recomanació, seguint una mica amb la Costa Brava, ja que la meva primera tenia a veure amb en Pau Cusí. Estàs molt de Costa Brava, tu. Sempre he estat molt de Costa Brava, Francesc, com jo i tanta altra gent, per desgràcia, perquè la tenim petada. Res, jo tenia ganes de recomanar un autor que la retratava especialment bé i per ser una mica també amb aquesta cosa una mica més clàssica. I justament també recomanar un autor de Club Tàndem. Volia recomanar Joaquim Ruira, que va néixer a Girona el 1858 i que és una figura clau per entendre la nostra literatura d'avui dia. És un autor molt reconegut pels seus contes, els seus relats breus, el que dic, molt lligats en aquesta natura, exacte, molt marítims, una costa brava d'aquest final del XIX, principis del XX. Ell té una capacitat descriptiva impressionant i té una llengua que és molt interessant de revisitar, perquè aposta per un llenguatge molt popular, molt ric, que ens queda una mica lluny i al mateix temps també ens queda molt a prop, i té aquesta cosa també màgica de parlar molt d'éssers mitològics, que mai saps ben bé. O comença, exacte, la realitat i la fantasia. Però també hi ha molts protagonistes que són pescadors, que són mariners, molta fauna marina, és el que deia la Marina, justament, no? Aquesta cosa de la importància del mar. I nens petits. I molts nens petits. Molt de nen petit desenganyat que perd la innocència. També molt aquesta tensió entre el desig i la violència. Està molt bé i us el recomano moltíssim, Joaquim Roira. Si el voleu comprar de costat de les entranyes de Pau Cusí, teniu dos autors que parlen de la Costa Brava en moments molt diferents i de maneres radicalment diferents.

Aquesta secció s'ha d'escoltar amb paper i boli. Sí, això passa això. I anar apuntant, perquè la gent ara dirà, ah, i quin era el primer que han dit? Bé, ho podeu recuperar, com sempre, al web de Catalunya Ràdio i a l'app i al 3CAT i a tot arreu, si ho trobeu, però. La idea és anar fent llistes. Apunteu i aneu trobant i ens dieu quan llegiu alguna de les obres que recomanem en aquesta secció o que recomanen en aquesta secció, feu-nos-ho saber.

Això seria fantàstic. Ens agradarà. Llibres ben diferents els que hem recomanat avui. Zero línia editorial, eh? Sí, no, realment, hem tirat. Perquè és un programa eclèctic. És la gràcia. És el que és divertit, efectivament.

A la casseta 3? Així serà. Doncs Juliana Canet, Marina Porres, moltes gràcies. Adeu, guapíssim. Un aplaudiment per la Marina i la Juliana, sisplau, ja que tenim aquí el públic. I atenció, perquè ara farem una pausa i farem concurs. El premi és el de sempre, Carla, sí? 60 euros del Condis. Doncs atenció, perquè un parell dels assistents d'aquí faran de concursants. Res, dos minuts i tenim concurs de llengua catalana. Ara venim.