Què li agrada, a Bad Gyal, del seu nòvio?

Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

He sentit exclusiva? El meu moment preferit del programa, tant com el moment Activia Kèfir, l'aliat cremós i deliciós de la teva microbiota a qualsevol hora del dia. Activia Kèfir patrocina Que no surti d'aquí.

Bueno, escolta'm, l'ésser humà té pèl i té cabell. On hi ha pèl hi ha alegria, Marc. Podríem ser més nets. Que finets, que ens hem tornat. Bé, passa un minut d'un quart de set. Juliana Canet, bona tarda. Bona tarda, Roger. Marc Andreu, molt bona tarda. Bona tarda, Pandons. I Jaume Miranda, molt bona tarda. Bona tarda, com esteu? Un petó a la Marta. Malament, perquè et trobo a faltar la Marta. Si la trobem a faltar molt, demà s'incorporarà aquí sense cap problema.

Sí, és que dos homosexuals fan molta petxoca, però mai substituiran a Marta Montaner.

Ningú. Ni dos heteros, ni dos. És que ni un exèrcit de divas pot O sigui, encara que al programa ens vinguessin de sobte Beyoncé, Rihanna. És que és igual. És que Marta Montaner deixa un buit enorme, sembla. Sí, absolutament.

Ha solucionat. Bueno, si véns al directe.

No facis sèxtic, nen.

No facis sèxtic, és que m'has fet la Carme Lloberes de sobte. Que t'està veient i ara. No sé, jo què sé. Molt bé.

Bueno, recorda que ens dirigim a una audiència i ho han d'entendre tot. De fet, jo estic al costat i ja no ho entenc. No, és igual, és igual. Juli, tenim novetats de l'Aitana. Per tant, anem directe al gran. Per saber què ha dit o què ha fet. Mira, fa molt que no parlem

de la cantant de Sant Climent, que us recordo que encara està fent la gira del seu disc Quarto Azul. Perdona, fa molt, deu fer tres dies. Un disc etern. Jaume, i no fa tres dies. Fa bastant de temps. Poca broma. Ha estat bastants dies de perfil baix perquè estava de vacances a República Dominicana, Jaume. Sí, ara que ho dius pot ser.

Mínim 15 dies, Marc, que m'està ensenyant la de la Iriana. La vàrem mencionar molt breument en el concert d'Ocas Grasses i pot ser ja després mos han de remuntar en els seus tatuatges que s'avorrava, que d'això ja ho deu fer tres setmanes. No, Juliana, és que has estat molt bé i jo fatal.

No passa res. I agraeixo les disculpes.

No tens raó la Marta, no cometria aquest error mai de la vida, perquè ella ha comès molt pocs errors a la vida. I aquí mai cap. No, aquí no.

Mai s'ha equivocat. El cas. Gràcies a Déu tenim una mica de l'anada d'aire fresc perquè tornem a tenir tant a les nostres vides perquè Vogue ha compartit un vídeo molt breu de 3 minuts, que és publicitat pura i dura, ja us avanço, sobre la seva presència a la Setmana de la Moda de Milà, de ja fa uns dies. És un vídeo que, com us dic, és bàsicament promoció, però que també ens deixa algunes parletes sobre la Aitana que, com que no surti, ens fan bastanta il·lusió. Per una banda, per exemple, ens confessa què és el que més enyora quan passa tants dies treballant fora de casa.

Lo que más echo de menos cuando llevo tantos días fuera de casa es no ir con la maleta a todas partes, como con la casa encima. Pero bueno, obviamente echo mucho de menos a la gente que quiero, a mi familia, a mi pareja.

Ens l'hem d'imaginar ben enyorada de la família i sobretot d'en Plex. Que el deu enyorar molt i molt perquè, clar, ell està tota l'estona viatjant.

Estan abraçats tot el dia quan es veuen. Crec que són aquestes parelles de tocar-se molt, molt físiques. Però és que, perdó.

O ho són totes. No, anava a fer una jornalització que hagués set incorrecta. Demano disculpes. No ho has dit.

Jo sé que l'audiència m'ho ha notat.

No ha sortit a fora. Bé, però per si de cas algú s'ofès que no m'estranyaria, jo ja demano disculpes. En el meu cas, a mi m'estranya molt vincular-me amb una parella si no és de manera tremendament afectuosa. No vol dir estar sempre enganxat ni sempre abraçats. Però tu ets molt tocona. Està clar que el contacte físic, no? Pot tenir pes en una relació de parella, no?

No, no, és que estàs molt acertada. Però que hi ha parelles.

No sé si estic dient alguna barbaritat.

No, que hi ha parelles que. Sembla que si deixen de tocar-se, es moriran, saps què vull dir? I d'altres, que hi ha una intimitat, doncs, diferent. Sí, a més,

Naitana és especialment romàntica. Vull dir que d'altres persones no m'esperaria això, però de Naitana sí.

Doncs ells, poca broma, perquè tenen una relació, en realitat, molt a distància en algunes ocasions, i això a mi em sembla una de les coses més dures. A mi, jo ja sé que ara rebrem 700 whatsapps de gent que porta 20 anys a distància i que et tenia tan bé, no? I també la gent que li va tenir tan malament i que ho van deixar,

i l'amor de la sèrie. La gent ha pensat una mica, perquè no desgastes, en principi, i és com que vas tenint noves cites cada vegada.

No et compensa, i això ho explica molt Laura Escanes, jo crec, moltes vegades. És a dir, sí que et pot compensar si estàs molt enamorada, però està clar que desgasta molt tant comiat, tant adeu, tanta plorera, amunt i avall, aeroports I quan ets milionari encara. Però clar, si tu has d'estar comptant els cèntims per agafar el teu avió. No, no, clar, el pots, no. I ja no parlo d'anar a París a veure el teu nòvio, si el teu nòvio viu a Argentina, a Austràlia, home, aquí. Jo ja et dic que ho deixaria, jo personalment. És que més. Home, clar, que ho deixaries. Jo més de tres hores de cotxe, no.

És que jo et diria que abans sí que tenia com. Tu a Teruel ja no pots. Tres hores. Jo abans al radi era de 200 quilòmetres.

Et sembla massa, no? Tu 10 minuts al metro i et deuen deixar colapsat. Jo necessito 20 minuts al metro. De fet, t'explicaré una anècdota del Marc Andreu. El Marc Andreu es va embolicar amb un noi de l'Empordà fa uns dies.

Juliana, tia. Juliana, no, sisplau.

Un moment, Marc Andreu, deixa parlar a les companyes. Sisplau, un moment. Una cosa, que no diré res privat.

Home, ja ho estàs dient? A veure, un moment.

Marc, un moment, que t'ajudo. No diguis els noms. No estic dient cap nom. No diguis noms. No diguis història. Ja està. Tu coneixes un company de feina. Sisplau, perquè és això. No?

Silenç. Vale, jo vaig tenir. Escolta, explico una altra història, no pateixis. Perquè tinc una altra anècdota que em va bé per també. No, però podem seguir maitant, o si no. Jo vaig tenir un company de feina una època. Que va haver-hi un dia que es va embolicar amb un noi que vivia a l'Empordà de Lluís de la Sagrera i resulta que ja l'atabalava tant i tant haver de fer una hora i mitja de cotxe. Vull dir que depèn de cadascú, cadascú és veritat que és com és.

No era això, però al teu company de feina no li passava només això.

No era això, però al teu company de feina no li passava només això. Per mi, a partir d'uns 100-150 quilòmetres és relació de distància. Què dius?

O sigui, realment aquest company de feina meu anònim s'hauria posat en una relació de distància.

Sí, una relació epistolar, pràcticament. No, perquè, a més, aquest company, que tu dius que jo crec que el conec. Crec que té carnet de conduir, però no agafa un cotxe des del dia que es va examinar a Plaça Espanya. No, això és un problema. Quan vol. No, és veritat. I no tothom té cotxe.

No, és que això també és privilegi de classe, en realitat. I perdona, també té molt a veure si ets de comarques o no. Perquè jo sempre m'explico que tu realment, si estàs a Barcelona i ja has d'agafar el cotxe per anar a Cardedeu, Tant és fotre una hora més, és la pasta de la gasolineta, però ja un cop dins del cotxe ja t'arribes fins a Figueres si cal per una mà, m'entens? No costa tant. No, no. Ara jo entenc que si el teu camp de treball acostuma a ser Gràcia, com és el cas d'en Jaume, que ja surt de Gràcia per venir a la ràdio i es posa nerviós i té tremolos,

llavors entenc que A mi el barri de Sants és una relació a distància. Jo soc aquest tipus de persona. És molt relatiu el tema de la distància, cadascú la posa on li sembla. Jo de gran de gràcia cap endins, si no, no puc.

Bé, a tot això, la Itana, que segurament està enyorada d'estar uns dies a casa

i de trobar faltant plecs. I atenció, perquè en aquests escassos tres minuts la Itana ens ha deixat anar, en realitat, una exclusiva. Sobre els seus propers moviments musicals. Llevo más de un año y

medio entrando al estudio, está muy avanzada la temática, por dónde quiero que vaya, tiene también un color, y creo que mucha gente ya sabe por dónde va este color. Per començar, m'he sentit fora del

fandom de la Aitana. Jo no sé qué color.

¿Qué color? O sigui, ella me ha presentat que allà hi ha un color, en la nova era, en el que serà A5, els cinquedis de la Aitana, que per cert aprofito per recordar una petita anècdota molt divertida. Un altre company de feina que també coneixeu tots, que un dia, parlant del disc de la Rosalía, es va posar un disc al cap i va posar R4, i aquest company de feina es va pensar que el disc es diria R4 perquè no parlava l'idioma de les dives, que normalment no, doncs això, R4, A5.

Era Rosa Carandell, el company de feina. És que si no ho saps, és una mica nom de bus, realment. Sí, A5. Desorientar fàcilment.

Bé, doncs es veu que ja hi ha aquest color totalment triat. A mi, aquesta cosa de ja tornar a estar en el patró del color, te vam desgastar una mica, perquè penso. M'és igual el color que sigui. Senzillament, clar, el patró de tornar a repetir de diar el color serà com la gran cosa del disc.

Entenem que és color literal i no color com a metàfora o com una cosa més sinònim d'imaginari.

No, és un color, jo crec, literalment. No crec que sigui el quarto rosa, però vull dir que hi haurà un color que. Que englobarà també tot l'imaginari de la nova era i del nou disc. Estarem pendents. I jo crec que és el rosa.

Doncs li quedaria molt bé. A mi me faria molta il·lusió el rosa. Estic molt dins del rosa.

I a més està alluint molts modelets de color rosa a la gira. Vull dir, quadra.

Ah, sí. Cinc minuts i arribem a dos quarts de set. No arribarem avui al final, però bueno. Mai hem arribat. No, però avui.

És que el tema de les relacions de distància, jo si l'obro. No, i és un tema universal. I m'he hagut de controlar perquè volia parlar molt més d'això.

No, no, però és que és un tema molt interessant.

De l'anècdota del teu company de feina volies parlar.

No, i d'altres. És a dir, tothom coneix gent que ha tingut relacions de distància, gent que ho ha deixat, gent que li ha anat bé. És que hi ha de tot, hi ha casos de tot.

Dit això, m'agradaria demanar-li a en Carles, sisplau, si ens pot interpretar la seva peça d'aniversari.

Perquè avui és l'aniversari de l'Ària, que és la filla de la Dolceida i l'Alba Paul. Des d'aquí la felicitem.

Què et passa, Juliana? Jo crec que vol parlar amb en Carles, a citar relacions a distància, si no O sigui,

s'ha ficat el guió a la boca? Intentant no parlar ella mateixa, però Juli, escolta'm, si necessites expressar-te. Endavant.

No, estic bé, gràcies. Vull preguntar-li al Marc si mai s'ha embolicat amb un músic. Tu? I en realitat també et volia.

Jo molts. També et volia preguntar com va el teu. Que amb això m'ho pregunta la gent i no és broma pel carrer. Com va la teva història d'amor amb el noi del Bonpreu del Pernil?

A veure, dir-li història d'amor. Això ens ho demanen molt. Sí, vam rebre un WhatsApp que deia que el meu carnet. No, no en sé ni xarcuter de confiança.

El xarcuter del Bonpreu d'un barri de Barcelona et veu passar per allà, li agrada, s'hi va enviar un missatge aquí. El vam llegir, llavors va arribar una safata de pernil i d'embutits.

I que te volia tallar el pernil ben finat. Això sí que és una bona metàfora. Tu vas dir que passaries a veure'l.

Sí, i el dia festiu, el dilluns. No ens expliques res. Vaig passar-hi i no hi era. Nino. Hi havia una senyora i vaig intuir que ella no era el xercoter.

No, perquè a més sabem el nom del xercoter i fins i tot li hem vist la cara pel WhatsApp, clar. Començava per F, no? Començava per F. També la cara estava dissimulada en aquella foto. Bé, perquè estava practicant un noble art relacionat amb el món dels pallassos. Pots tornar a passar. Nois, ara sí que ens unirem. Anava de mim, és veritat.

Ningú t'ha preguntat no, i tampoc hem d'explicar si el xarcuter del bon preu quan arriba a casa es vesteix de mim o no o sigui, és igual això que es vestissi com vulgui jo

dono la informació que sé que l'audiència vol i necessita tenir perquè jo també trobava que hi havia molt poca informació sobre aquest xarcuter, i clar, és l'únic que tenim jo m'agafo això com una boja no care que em busquis l'amor, vull dir, tranquil·la ahir vaig estar parlant moltíssim de tu durant moltíssima estona no vaig treure jo el tema. Amb qui? Hi havia dos homosexuals.

Una cosa, ¿podem reconvertir això en un estudi de ràdio? Tancar el bar en aquest on us heu instal·lat i continuar? Sí, disculpa. La Marta posa molt de seny. Carles, torni. Perquè estàvem felicitant a l'ària que fa dos anys, la filla de la Dulcida i l'Alba Paul, i l'Aida li ha dedicat un text que diu "Avui fa dos anys la reina de la casa, dos anys des del dia més bonic de la meva vida". I llavors passa al català, perquè això ho ha escrit en castellà, i diu "Quina sort la nostra de tenir-te i d'acompanyar-te mentre descobreixes la vida. Jo sí que t'estimo, princesa meva, més del que mai podràs imaginar. Felicitats, amor de la meva vida". Per tant, des d'aquí per molts anys a l'àrea i a les seves mares. Home, i tant. Tinc aquí un WhatsApp que ara hi ha aquí, eh? No, no, és que ara has d'anar molt ràpid. La felicitació s'ha enrenit

per un moment. Sí, ho sé. Estàvem felicitant una nena de dos anys i ara estem a les tenebres, entrant en una cova fosca.

A veure. Estem fent el programa al mig, oi, ara?

Escolta, parlant de Tor, Carles Porta està fent moltíssima moneda, està fent moltíssimes sèries i produccions. Només dic això i això és informació. Home, no fotem. Ara no estic parlant de res personal.

No sé què bé Carles porta ara mateix aquí. El Jaume ha dit que també era de tu. No, ara, nois, nois, no. Nois, ara. Us ho dic seriosament, eh? No, tu m'enfades molt poc. M'enfades molt poc. O se m'estan inflant avui, a tu.

Va, Teresa, el Marc Andreu. Va, va. A més, és que aquest tema és seriós, hòstia.

Jo fa estona que ho estic intentant dir. Ens ha escrit un oient, el 677 27 10 58, per fer-nos un toc d'atenció. Sobre un tema que vam tractar ahir aquí al programa, faig memòria i vam explicar que Maria Pombo havia publicat una foto d'una llibreria de la casa familiar. En aquesta foto hi apareixia un llibre de Francisco Franco i vam dir que ens sorprenia que hagi penjat aquesta foto sense ni menys ni més i que no s'hagi generat cap tipus de rebombori. Doncs bé, aquest oient ens envia un missatge molt llarg que diu el següent. Nois, bon dia. Ahir escoltant el programa em va grinyolar una mica la reflexió que vau fer sobre els llibres que la Pombo tenia al seu prestatge i sobre què es pot tenir i què no en una llibreria. Jo a la meva llibreria, entre Rodoredes i Dostoyevskis, hi tinc llibres moralment qüestionables i biografies de gent infecta. I això no significa necessàriament que doni suport o simpatitzi amb les seves idees. I com jo, diria que la majoria de lectors. Em sembla bastant trampós i perillós en molts aspectes relacionar directament el contingut d'un llibre amb la personalitat d'un lector. I ens posa uns quants exemples i acaba dient petons a tots, us escolto fort i clar, un cor i firma que es diu Carles.

Jo agraeixo moltíssim aquesta opinió perquè, a més a més, crec que d'alguna manera ahir ja la vam deixar anar. Jo crec que sí, però si no va quedar clar. Ho tornem a repetir. Vull dir, des del programa tenim claríssim que tu pots tenir a casa, per començar pots tenir els llibres que a tu et vinguin de gust, els llibres que et donin la santa gana, només faltaria perquè no som la Inquisició. Però sí que és veritat que nosaltres destacàvem que ens semblava estrany que la Maria Pombo, que sempre està a l'ull de l'huracà i que sempre està envoltada de polèmiques, no tingués la consciència de veure que publicant aquesta fotografia podia generar cert rebombori perquè a ella se l'ha associat moltíssim amb l'extrema dreta. Jo ja vaig dir, en altres perfils d'altra categoria, potser aquesta foto no m'estranyaria tant. O no em grinyolaria tant, perquè són perfils que ja no associaries, no s'ha associat mai, em depèn de quines ideologies. El cas de la Maria Pombo és especialment, és que és molt concret, i és un perfil molt específic que ja està molt analitzat des de tots cantons també des d'aquest prisma, no? Des de la cosa política. Per això em semblava com tan rellevant. Sí, sí, i sorprenent, des de la sorpresa de dir com és que no ho ha vist, no li dona cap importància. Correcte. Però que en cap cas qüestionàvem que ningú tingui els llibres que vulgui.

A més, era una casa com familiar, no era la seva. Vull dir que jo sé que és primer que vaig a casa de la meva iaia i queda algun llibre d'en Primo de Rivera que va quedar allà d'esfranquisme, però clar, una cosa és això, i saltes que jo, amb 3 milions i mig de seguidors, faci una foto a 20 lloms de llibres, perquè no són tants, i un posi Francisco Franco. Que pot ser una mica

de zoom i que ja no hi hagi aquest llom. I ja si no és per una qüestió, si vols dir-ho moral, de no. De no fer promoció de Pendequeca i entenc que també pot ser una ximpleria perquè ningú, a part de nosaltres aparentment, anirà llom per llom a mi ni que sigui per protegir-se que és el que a mi més em va descol·locar de dir ella, que jo sé, perquè ho ha explicat mil vegades que vigila molt de què diu i què fa justament per no generar polèmica i que diu bon dia i la gent li està dient és de nit Maria clar, a mi em sorprèn molt que s'exposi d'aquesta manera amb un títol així a la llibreria no que el tingui a casa, sinó que penja la fotografia és el que m'estranya.

Doncs mira, en Carles jo crec que ara sí que ha entès des de quin punt de vista ho vam explicar a la notícia sense condemnar que tothom tingui els llibres que vulgui.

Sí, va, jo tinc una biografia de Mario Baquerizo a casa, vull dir que tothom té llibres infectes, realment.

No, i a veure, que en el cas dels llibres de Francisco Franco també estem parlant de peces històriques, vull dir que realment té un interès històric, que també ho vam dir, molt important. A tot això, el Carles no sé com ha escrit el missatge si tenia les mans ocupades tocant el piano. Que a més ara li està fotent fort.

Pot ser que sigui el mateix. Ens anem a França. Que bé, eh?

Per parlar de la Loli Bahía, la model de 24 anys i nòvia de la Rosalía, que ahir va fer un post d'Instagram agraint la confiança que li va fer en el seu dia al director creatiu de Sant Loron. Loron. Sant Logon.

Sant Logen, no com a. Sant Logon.

De fet, he googlejat el nom del. Ara fa un moment per saber qui era,

no? No, he buscat l'altra, que és l'Anthony Vacarello, que era el director creatiu de la marca francesa, que ja ha estat treballant durant 10 anys, ara s'ha acomiadat, i la Lore explica que l'Anthony va ser la persona que va confiar en ella com a model, ara fa 6 anys, després d'un càsting que explica que li va sortir horrorós, que estava convençuda que no la trucarien. Com en Miguel Bernardo, no? Exacte. Té el mateix problema. I que al cap de res poques hores la van trucar i li van dir que l'havien agafat. I també recorda en aquest post amb molta emoció el moment que va veure per primera vegada una foto seva a una gran valla publicitària, també la primera vegada que amb l'Anthony va trepitjar Los Angeles, i li agraeix que ell la fes sentir mundial i que sàpigues posar en valor la seva personalitat. La publicació té més de 160.000 magrades i més de 700 comentaris. Entre els quals, dos d'especialment rellevants. Fins i tot diria tres. Fins a tres comentaris a destacar. Un és el de la Rosalía, que li diu Ole, amb una O que va increixendo, que es converteix en majúscula i acaba amb moltes Es. I quasi 2.000 likes, aquest comentari tan breu. Un comentari de la Pili, la germana de la Rosalía i, per tant, la cunyada de la Loli, que li posa Loli amb moltes Is i molts Corts.

Dos comentaris molt significatius, però encara ho és més per mi el tercer comentari que vull destacar, que és d'en Diego Ibáñez, parella de la Pili, perquè també aquesta relació de cunyats tan especial que es crea quan ets el que es diu l'afegit de la família.

Entre familiars polítics, que seria, d'alguna manera. A mi això em genera gairebé més tendresa, també perquè és menys obvi. Això ja demostra una relació amb totes les lletres i que es porten bé i aquesta connexió que deia la Juliana. Jo no recordava que la Loli havia comentat ja el mes d'agost a la Rosalía en un post que li va dir menos fotitos y más trabajar. En tot cas, feliços per aquests dos i no sé on para la Loli, perquè no. No l'està acompanyant a comprar les pastisseries. Correcte, no la van veure quan era l'altre dia a Martorell, que van a comprar unes pastes de te i de postres, i no hi van veure la Loli. Bé, passen sis minuts de dos quarts de set de la tarda. Passem per Can Farelo, també. Perquè ens arriben novetats de Batguial, la catalana comença avui la gira latinoamericana a Buenos Aires, del Máscara World Tour, ha actuat aquesta matinada. Una gira que s'allargarà fins al 8 de novembre i que la portarà també als Estats Units.

I per promocionar-la està fent molta, però que molta entrevista a l'altra banda de l'oceà.

Wow, yo sabía que me iba a quedar sorda esta noche, pero qué intenso es el argentino, me encanta.

Gran èxit ahir en aquest concert a l'Argentina. Ella, per promocionar-ho, es va passejar el mateix dia, però quan us dic mil milions de programes, És que jo, de veritat, he perdut el compte i no em veig capaç. No em veig capaç de recollir-ho.

La veus vestida igual, com a daurada. Totalment. A diferents Vodafone U d'Argentina. Absolutament.

O sigui, són tot de programes molt difícils de contextualitzar, perquè, clar, a tants quilòmetres de distància, jo ara, de sobte, entendre tot el panorama televisiu i comunicatiu argentí se'm fa una muntanya impressionant. Per exemple, va visitar un programa que es diu. Trapados de laburo, que és un format que jo he entès que és molt innovador, perquè no he entès res del que passava en aquell programa. No, no, no. Això ho emeten en un canal de streaming que es diu Olga, com el seu Som Eva, perquè també té nom de dona. Som Eva d'allà. Que tampoc s'entén, Eva. Per tant, és ben bé el mateix. Què hi ha? Res, res, res. No pretis. No li mentis la bèstia, que ja la tenim avui. Només anava a informar. No informa, que ens interessa l'audiència. A més, si no ho diem aquí, ningú se n'assabentarà.

Que sí. Ara hi ha nous canals de YouTube, de 3Cat. No n'havíem fet menys? No, ara en fan més per anar més a targets diferents. Clar, ja hem vist que el de tenir un sol canal que fos Som3Cat era difícil. Anar a targets i a interessos concrets. Bona idea, ben versat. Hi ha, per exemple, el d'esports. Bé. El d'humor.

Bé. Tot i que també dintre de l'humor, a la gent a qui li funciona el pello i a la gent a qui li funciona, no sé qui dir-te, la Núria. Preso mort. Martí, no, ja, però. Perdoneu, eh, perdoneu.

Ho han publicat a 3K a l'Instagram, que la gent busqui, si li interessa, tots els nous canals de YouTube.

Trapades de laburo, un format molt innovador del canal d'Streaming Olga, que pel que he entès és com una mena de gigantes de Gerard Romero per gays and girls allà a l'Argentina. I allà l'Alba s'ha relaxat. Mira, ens posem la gavardina d'investigadors per posar-nos com en el paper de detectius, però jo us dic que no caldria, perquè l'Alba ens ho ha donat en safata, no cal rascar res. Ella ja està parlant obertament de com d'enamorada està, de com d'ennoviada, i fins i tot ens ha compartit alguns detalls de com és el seu nòvio.

¡Muy bien!

Ostres, és un format ben fort.

No, és tot molt extrem. A dintre d'un cotxe, no? No, però és un vídeo que estan emetent en un plató. Hi ha un programa plató, i veuen aquesta entrevista i la comenten, i és una entrevista. Sí, no ho sé. És com el seu Víctor Navarro dels gigantes, però aquí.

Molta multipantalla. Molta multipantalla. Se pot donar un còlic en qualsevol moment. Això ho veurà el senyor Trescat.

Escolta'm, l'Alba està com molt divertida, molt contenta, molt feliç?

No. Extremadament relaxada. Recordem que ens està donant informació del que és la seva nova parella des de fa pocs mesos, que és aquest model que es diu Noah Brown, amb qui es van veure aquells morrejos, que no s'ha vist res igual. Jo ahir vaig veure un morreig pel carrer. A l'alçada del. Més. Fregava el sexe en públic i només vaig poder estar a favor. Vas aplaudir? Per dins, perquè no vaig voler molestar. Però per dins vaig sentir una tranquil·litat, una satisfacció.

Van ser feliç. Morreig una mica d'agafar cul, que és un morreig que s'havia perdut absolutament i que torna.

És aquell agafar-se com en por de que l'altre caigui, que és algo que en principi no hauria de passar. Que no es desmai d'amor. Doncs bé, el que deia, ella està absolutament enamorada, perduda d'amor, i aquí no ens en podem alegrar més. Com ho vam dir? Perdudament il·lusionada. Ella està perdudament il·lusionada i jo només puc sentir tota la felicitat del món per ella i animar-la a gaudir d'aquesta etapa tan dolça i plàstima que és el procés iniciàtic de l'enamorament. De fet, en un dels altres milers de mitjans que ha trepitjat, li han demanat consell per tenir una relació així de bonica, i ella ho té clar.

Estoy felizmente enamorada, es correcto. ¿Tienes algún consejo de amor que nos puedas dar? Sobre todo, no te quedes donde no te hacen feliz y aprende a poner tus límites. Es algo que a mí en algunos momentos me costó un poco entender, que al final, si algo se siente como que tienes que luchar por ello, como que se pone difícil, como que es complicado, como que. No es tan smooth, no es tan fluido, no es tan fácil. Siento que eso como que no es un amor que te haga bien y no es verdaderamente amor porque pues siento que el amor de verdad tiene que ser fácil, tiene que ser fluido.

Mira, es nota moltíssim,

Mira, es nota moltíssim, perquè de vegades també ens en podem oblidar quan la veiem fent promoció a l'Argentina, que és filla de l'Eduard Farelo. Us recordo que és algú que va anar a la Torre, al programa de l'Alba Riera fins fa poc, i es va deixar entrevistar i va explicar que si el seu amor amb la mare dels seus fills estava durant tant era perquè ell anava dia a dia, que s'escollien diàriament. I de fet també us recordo que l'Irma, la germana de l'Alba i també filla, evidentment, de l'Eduard Farelo, bé, no tan evidentment, en realitat podria no ser, discuteu. Podria no ser-ho. Però en aquest cas coincideix. Doncs ella sempre explica a les entrevistes que els seus pares són exemple d'amor per ella i de respecte, que no els ha vist discutir ni un sol dia de la seva vida i que per això justament té unes expectatives tan i tan altes pel que fa a una relació. Ara, ja us aviso que no totes les entrevistes a l'Argentina de la Batguia l'estan sent així de dolces i romàntiques.

Ens l'estan apretant una mica. O s'apreta ella sola. Ella també s'està relaxant

que això passa molt quan creuen l'oceà. El que se creuen que no arribarà, que no tenim wifi. Jo ho entenc, perquè tu estàs tan descontextual. Tu pensa que la sorpresa que tenim nosaltres intentant entendre l'Olga streaming també el té l'Alba.

I que vols agradar molt a un públic que és més desconegut per tu. I un programa que no saps quin és i dius, vaig entregar-me.

Doncs la nostra batia les troben realment al vell mig d'una polèmica. Per què ha decidit atacar, d'alguna manera, una diva amb molts i molts seguidors? I fins i tot, diríem, una de les bases de fans més sòlides del planeta Terra actualment. Taylor Swift.

Tres millones de euros o tres millones de dólares si colaboras con Taylor Swift. No lo haría. No? No, no, no lo haría. Pero porque no te ves representada. Sí, no, porque no me veo representada por sus ideas, por lo que representa su música. ¿No viste esos memes? Así es como suena la música de Taylor Swift y es un huevo duro, pocho, un pollo seco, un pollo seco sin especias, ¿sabes? Sin sal, sin aceite, o sea, so, so, so, so.

Així llueixen les fans de Taylor Swift bombardejant a l'alba d'insults i amenaces després d'aquestes declaracions. Caminant com a corsàries

en el ritme d'aquesta cançó. Totalment. Li deu estar arribant, eh, ja. Deu estar inundada, deu haver atrit les notificacions. Lluida Matia, Twitter, X, perdoneu, estic molt desatralitzada. Estava intensa el tema. Bad Gyal i Taylor Swift, els dos noms, eren trending topics. Sí. A tot això us recordo

que era la vintena entrevista que feia l'Alba aquell dia, vestida igual, amb el mateix top moníssim groc florescent, a un podcast que es diu Fortnite Show, d'una noia que es diu Marta Fort, que també són aquestes coses que, no sé de què rius, això passa moltíssim a Llatinoamèrica, perquè va haver-hi moltíssima gent que va exiliar-se. No cal conèixer gaire les Swifties per saber que s'emprenyen de mala manera a la mínima, i aquestes declaracions, com no podia ser d'una altra manera, han generat. No us podeu imaginar la quantitat de rebombori a la comunitat de fans de Temos.

És que només és comparable, crec, a nivell estatal, en el públic d'Operación Triunfo. Totalment. Bueno, acostuma a ser el mateix. De fet, solen ser, sí, com per deixar en públic, exacte.

Clar, ara l'Alba també és veritat que el que li està passant és que se li està retraient també, que ja pot anar amb aquesta història com. La tillen de ara de sobte voler anar com de moralment superior quan realment ella és una persona que ha col·laborat per exemple amb Omar Montes que és aquest artista espanyol que acumula diverses acusacions i polèmiques algunes relacionades amb violència masclista i abusos sexuals de tota manera per ser justos

aquesta col·laboració amb Omar Montes la va fer en 2009 ja

se sabia alguna coseta de l'Omar Montes l'Omar Montes ja no era el personatge diguéssim més blanc del panorama musical no va començar a ser Taylor Swift en cap moment això tens raó. De tota manera. O sigui, jo també penso que estem comparant textos a modes i que tu pots assenalar-li a l'Alba que poder no hauria hagut de fer aquesta col·laboració, que si tu vols tenir aquesta conversa amb ella i generar aquest debat, està bé que existeixi. I per l'altra banda. Ella pot dir que no vol col·laborar amb la Taylor Swift, no? Vull dir, com que una cosa no anula l'altra, no sé.

Entenc que potser ha estat molt contundent dient huevo duro sin sal i no sé què. A mi m'ha fet gràcia, honestament.

Però clar, ella està referenciant un mem. O sigui, ni tan sols estrictament ella està dient que amb ell. De fet, ja us explico, perquè això també, com sempre, la gent veu el clip i tira endavant amb això. I en canvi, si et mires l'episodi sencer, en aquest mateix podcast. Bad Girl explicava que ja deia el nom de Taylor Swift com a exemple, no per atacar-la a ella concretament, sinó que parlava d'un estil de música que no la representava, d'un estil de gent que no anava amb ella i que ho feia també justament perquè és una persona que no la coneix i que no coneixerà mai.

Lo siento, no quiero tirar bif. He elegido a alguien. Podría irme más de la boca y atacar a alguien que todos conocemos, pero a esta mujer, como no la voy a conocer en la vida, pues hablo de ella. Me podría poner más personal, pero prefiero no tirarle bif a nadie. Cojo a una que sé que. Vamos, ve a Bayer y dice, está ridícula, está payasa, que se cree que es artista. Venga, va, vete, ¿sabes? La elijo a ella por eso, porque creo que es un buen ejemplo de con lo que yo no estoy tan en sintonía.

Bé, s'ha de dir que a part de que no la coneixerà mai, no se la creurà mai a un passadís, per tant no haurà d'afrontar aquestes paraules, és que a Taylor Swift mai li arribaran aquestes declaracions i per tant no se pot ni considerar bullying, perquè és que mai sentirà que li hagi dit huevo

duro o el que sigui. No, totalment. Bé, l'Alba, com un cavall salvatge, lliure contra el vent, no va voler desaprofitar ni un minut. Jo no sé com no es va quedar fònica i va poder fer el concert a la nit, t'ho prometo. Ella va seguir traient profit i més que profit a les hores que passava a Argentina fent encara més entrevistes, una de les quals el programa Patria i Família, un format de Luzu TV. Patria i Família és un nom molt complicat. No, sí, no sé si.

Podria estar a la llibreria d'en Amalia Pombo.

No sé si significa el mateix, no ho sé.

No, si també pot ser irònic. O sigui, jo no m'he convertit en prou experta de tot l'univers periodístic argentí perquè no m'he vist en cor i m'he vist absolutament sobrepassada fent de Marc Andreu de sobte, però com de l'Argentina.

És un podcast que teòricament és molt modern i hi ha molta gent fent preguntes. Hi ha molta gent a la taula i ella va responent.

És com si ara fóssim el doble de gent i tinguéssim un entrevistat.

A més, com molta música accelerada de fons, com si només sonés Ina en aquest programa.

No, són formats molt estranys que jo no entenc. També no és normal que a mi, com que em costa el castellà, realment no entenc molt bé el que està passant. Però l'Uzo TV sí que és veritat que és un dels mitjans digitals més importants i amb més impacte d'Argentina, això sí que ho sabem. Allà ha tingut una conversa de mitja horeta, ja us dic, amb 700 col·laboradors, on ella ha trobat alguna escletxa per dir la seva. I ha parlat de tot, menys de temes privats. Cosa que m'estranya, perquè després ha anat a 700 vòtques diferents dient que està tant i tant enamorada. Poder és que pàtria i família. És, no sé com dir-te, els experts d'ICAT d'allà, en el sentit que és un programa cultural, que realment la vida personal. És que va tot sobre música, de fet. Tot i que els experts d'ICAT també, de sobte, tu et pots despistar i que li preguntin al Dan Peralba si té nòvia. Bueno,

perquè estàs allà i et preguntes. No, i em sembla natural, també. I després de parlar de discos còmics i tot.

I que tu estàs entrevistant una persona que al mateix temps és artista, llavors les preguntes sobre vida personal i vida professional s'entrecreuen. Menys aquí. Que tot és purament, estrictament professional. És com si Bat Guial fos una persona que no té vida personal. Ella no té vida. Malgrat tot, us he de dir que és una conversa interessant perquè es veu una Alba molt serena i molt intel·ligent.

Al final creo que todos, especialmente los que somos creativos, artistas, tal, somos, como tú decías, una ensalada, un producto de lo que hemos consumido, de lo que, como decimos en España, de lo que hemos mamado, en plan, como todo aquello que a ti te entra en el corazón, en el alma, que te hace sentir algo, al final creo que es lo que define tu identidad y lo que forma la persona que vas a ser. Entonces, pues sí, coge un poquito de las divas que me gustan.

Entre les quals queda clar que no hi ha Taylor Swift. No. La influència de les grans estrelles a la carrera de l'Alba és molt evident i segurament per això es va tornar tan boja quan la diva per excel·lència la va seguir instal·lant.

Eso fue fuerte. Es fuerte, ¿no? Madonna te ha empezado a seguir y yo, ¿qué? Pues ya la seguías. What? No, ¿te puedes creer que no? No la seguías. Bueno, pero ni. Entré al Instagram de Madonna y ponía seguir también. Pero no por nada, porque es que al final Madonna para mí no es ni de Instagram. Claro, claro. Ni presencia, que va más allá en tantas cosas que no la seguía ni en Instagram. O sea, pues icono total. O sea, me quedé flipando, la verdad.

Jo, més enllà del petit detall de Taylor Swift, que és veritat que ha generat tanta i tanta incomoditat que penso, home, fins i tot m'ha de deixar anar a mi, la veig molt divertida, la veig sincera,

la veig deixada d'anar, la veig llesta. Fa dos anys que està especialment. Sempre ha estat la tia més xula del món, però du dos anys impecables a cada entrevista.

Has notat que ha deixat els porros, i no és ni broma. No, no. Perquè està més ràpida, parla acceleradíssima, de fet. Sí, sí.

Bé, fem una pausa i de seguida hem de parlar, Jaume, de la Sandra Berneda, que es va casar fa uns quants dies i vam tenir sorpresa a la boda.

Que no surti d'aquí.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.

Una Sandra Berneda, Jaume, que aquest cap de setmana s'ha casat i aquesta setmana ha estat portada de la revista Hola.

Efectivament, sa presentadora s'ha casat després de 4 anys de relació amb na Pascal Paerel, una noia de Països Baixos, 15 anys menor que sa presentadora i ex ballarina de s'òpera nacional del seu país. Sa varen pròmetre en juny a sa casa de camp que na Sandra té a Candeleda, a Ávila, i han muntat una cerimònia express en 4 mesos de marge i es lloc ha llegit sa mateixa casa de Candeleda. Bé, com dèieu, tots els detalls estan a la revista Hola, i us puc adelantar que va ser una boda ben ensucrada.

Creus que ha pagat la revista Hola, cosa que també hauria facilitat que haguessin organitzat aquest casament en quatre mesos? Jo diria que sí, que hi ha hagut calerons, no? Tu saps que mai serem un país seriós mentre no tinguem un hola que pugui cobrir el casament d'Anadín Romero. Jo ho he seguit. Tu has estat molt a dins d'aquest casament. Però és que m'hi va la vida. M'he activat les notificacions del perfil d'Anadín. I cert que l'Anadín ho ha gravat tot. Tot! M'encanta!

Mai algú havia fet tant contingut d'alguna cosa, així en general. No, però jo ho agraeixo molt, i a més és que ella I de bona qualitat.

No, i que ella ha fet tota una prèvia també d'explicar com s'organitza una boda, interessantíssim, cosa que la Sandra també ha fet, però clar, ella amb temps express, perquè és que la Nadine ha estat dos anys muntant el casament.

No, no, ho sabem del cert, perquè ho han narrat cada dia, el que feia amb aquella boda. I que així segueixi sent, és que així es construeix un estar-sistem català. Absolutament. Bé, tornant a la boda de la Sandra Berneda, vos he de dir que ja només entràs, convidat se'ls regalava una polsera vermella en el fil vermell imaginari que una ja separaia. No, no, no, no. No sé per què esteu tan

en contra d'aquesta teoria. No, la teoria està molt bé, però.

Home, per començar és una teoria que va I ara em faràs fer aquest paper, però és que va. No, però és preciosa. És romàntica, és fantasia. Estretament lligada a la teoria de les dues frotges, de l'amor romàntic més tòxic i profundament tremendo,

Però jo m'imagino que és d'un punt de vista plàstic, Juli. Plàstic? Sí.

Bueno, que és tangible, que és el bonic de la història, no? Clar, però no, o sigui, perquè tu pensa que si tu creus en aquesta teoria, tu pots estar aguantant un nòvio que et tracta molt malament només perquè tu sents que tens una dependència tremenda perquè tens una relació tòxica. No crec que sigui el seu cas, parlo en general.

Jo vos he dit que segons la revista Hola han descrit aquesta elecció de sa polsera, aquest fil vermell, com és una bendició perquè ací viven su amor com un don divino que ara hay que cultivar. Clar. S'ha d'anar regant. Na Sandra va entrar a la primera amb Somewhere Over the Rainbow de Fons i na Pascal va entrar en Can't Help Falling in Love de Elvis Presley després. El mestre de cerimònies era el gran amic de Na Sandra Berneda, el còmic català Carlos Latre, i va dirigir quasi tota la litúrgia en anglès, ja que molts convidats venien dels Països Baixos. Jo no sabia que eren tan amics. Jo tampoc, bé, s'entén de cadena o de programes de televisió, però d'escola, sí. Segurament. Un cop acabat els parlaments, se va fer entrega de ses aliances, que en el seu interior portaven una inscripció on hi posava, non-stop, segons declaren elles, nuestra pròpia forma de decir que nos amamos. És que no cal compartir-ho tot. Jo cada dia estic més a favor d'això. Nadine sí, però Sandra no.

Nadine no ho ha compartit tot fins a aquest extrem. Ja, potser no. I mira que ha compartit. I també depèn del que comparteixis. El que comparteixis és el teu gos vestit amb una. En sèrio, amb el modelet de. Val, però jo el non-estò. No t'ha convençut, és non-estò. Home, tu saps que l'Amor Cortés considerava que tant de bon punt aquella relació ja era pública? Només això ja deixava. Pràcticament es desfeia l'amor. Tu imagina't, aquí, què pensarien?

Jaume, ens queda un minut, però vull parlar d'un gos que va ser present en aquesta boda.

Sí, vos he de dir que entre molts de convidats, entre la Tere Lucampos, la Carmen Borrego, etcètera, també hi estava sa nostra estimada Marta Torné, que va fer acte de presència amb dos acompanyants, el seu marit, que és el cineasta Roger Gual, i el seu inseparable George Sire Rufus, que na Marta ni va demanar si el podia portar a sa boda.

Oye, ¿están invitados hasta las mascotas en esta boda? Bueno, la verdad es que no. Pero bueno, ella también tiene perrito y hemos estado en la casa y es un ambiente ideal. ¿Qué deseamos a la pareja? Hombre, pues muchísima felicidad. Sí, muchas ganas de ver la ceremonia y todo.

A ella se li pala tot. Ella seduix gossos. M'agraden molt les dives problemàtiques que van enganxades a un gos, en tipus Paris Quilton o Saramontier. Formen part del personatge.

La Goiku també es porta la Mumu als avions i als trens i l'amaga dintre el bolso, per exemple.

Vos he de dir que ha d'haver-se una boda molt emocionant perquè la Carmen Borrego, que és una de ses campos, la germana de Naterilo Campos, el seu marit se va desmaiar a mitat de la cerimònia. Eh, va! Li va pegar un cop de calor i va venir una ambulància. Home, que broma, eh? Fomo total, eh? Molt millor que Nadine. Nadine no va tenir desmaios.

Home, gràcies a Déu. A més, ja ho va fer en una masia moníssima que ho tenien tot això controlat.

Quants anys portaven festejant la Nadine abans de casar-se? 10 anys. Jo ho admiro, això. 10 anys i ara ens casem. En fi, Déu-n'hi-do avui, tots plegats. No, jo demano disculpes i no penso res de l'ocasió. Jo no he fet res.

No ho has posat fàcil, tampoc, Jaume.