
Què passa a l'Espanyol, perquè hagi tingut 27 tècnics en 26 anys?
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
El dia, el d'Eder Sarabia, després comentarem la sortida de Manolo i fins i tot les formes que a mi em semblen el més cridaner del que va passar ahir nit, però Eder Sarabia i començo per tu Gerard que. Intueixo que serà que sí, és una proposta suggerent, no és un entrenador qualsevol.
És que sí, la resposta és que sí. A mi vaig tenir la sort de conèixer l'altapa de l'Andorra, i la veritat és que és un entrenador que estimula molt, almenys tàcticament. Jo penso que pels que ens dediquem a analitzar una mica com juguen els equips, és una benedicció que vingui a entrenar a l'Espanyol, per mi sens dubte. Una altra cosa és la composició de la plantilla de l'Espanyol amb el que ell voldrà jugar. Llavors aquí, evidentment, haurà de sorgir la seva pròpia figura d'entrenador o modificar alguns pensaments que té, tàctics al cap, perquè, per exemple, no té els mateixos centrals que tenia l'Elx, no té els mateixos centrals que tenia l'Andorra, té un altre tipus de centrals.
És a dir, tu creus que la plantilla que tenia l'Elx estava més feta a mida pel fítbol? Estava més feta a mida.
De fet, algun fitxatge important que et marca molt com jugar l'havia fet ell. Crec que a Fembruguer el central fa ell. A petició d'ell, per tant és una manera d'entendre el joc des de l'inici que aquí probablement hagi de modificar o matisar una miqueta. Jo crec que la CBA no la perdrà, és un entrenador amb molta personalitat, a mi m'agrada molt perquè són entrenadors molt valents en la proposta i a mi m'agrada. Recordo un partit de l'Elche contra el Barça que va canviar els laterals. Recordeu? Sí. Va posar. Aquestes sacsejades a mi m'agraden. El que era de l'Espanyol que va anar al Sevilla el va posar de lateral dret. Pedrosa. Pedrosa va jugar de lateral dret. Els va canviar de costat. Acaba canviada. Entenem a vegades els extrems. Acaba canviada. Va posar els laterals. Acaba canviada. Crec que Montjuic, no? O no, o allà. És igual. Els va posar canviada. Aquí, aquí.
Montjuic no, el camp no ho era. I era el Camp Nou.
Jo crec que era el Camp Nou, sí. Doncs jo aquestes coses m'agrada que es puguin. Llavors poden sortir bé, malament, i evidentment està exposat. Però té personalitat per provar coses i a mi m'agrada, a mi m'agrada. Per mi és dels que sonaven, Sergi, que han sonat tres noms.
Sí, Mendilibar, Lopetegui, fa l'efecte que eren més fer volar coloms que no pas.
Entre altres coses perquè Lopetegui té contracte amb l'equip nacional de Qatar i. Vaja, vull imaginar, no cal ser Grissom per imaginar que el contracte no deu ser baix.
I l'opció de Sarabia encaixava a la direcció esportiva des d'un punt de vista també econòmic, d'estil, bé, hi havia una sèrie de variables. Que s'ajustaven molt més que els altres dos noms.
A mi m'estimula i m'agrada molt. Jo, com diuen, això és molt de toros, a mi em sembla que és una opció de porta gran o infermeria. O et fot a Europa o. Per Sant Jordi.
Ell ja té aquesta manera de sentir la professió, crec que jo, o s'hi posa al 100%, amb les seves idees, o creus en ell, o fora. Crec jo, no és un entrenador de grisos, crec jo. No, no, això segur. Veureu les rodes de premsa, el Sergi serà distret,
a les sales de premsa, vull dir que. Això ens agrada, això ja estem acostumats a una mica de coses estrambòtiques a les sales de premsa.
Sergi Gemma, què us sembla la tria d'Eder Sarabia, un entrenador entre, no sé si ho hem recordat, però han passat blau-grana de l'etapa de Kike Setién i protagonista fins i tot d'alguna. D'alguna escena amb Messi en aquelles aturades amb Raúl sí, sí, no, no un tío amb personalitat sí també va haver de recular alguna vegada amb les imatges aquelles en un clàssic amb Griezmann amb Messi ha hagut de recular bastantes vegades no, Messi ha reculat tothom això no ho fa diferent
Edersarabi el que diria ell. Perdó, el que deia el Gerard també, no?, que diferent és, i crec que l'Espanyol ara necessitava una sacsellada, estan adhesents a la Lliga, eliminats a la Copa, i el que han hagut de pensar en la Secretaria Tècnica és que necessitaven una reacció i alguna cosa diferent a la que tenien. I, sense dubtar, doncs, ara ja ho és. Una altra cosa és que funcioni o no. Això ja veurem. Però, bé, doncs, necessitaven una reacció, la tindran.
El tema és que ell morirà amb les seves idees. Ara, el que deies tu, des de l'inici, que pot sortir o molt bé o molt malament, la temporada passada amb l'Ells. Semblava un equip de primera volta, espectacular, i després va començar a baixar i baixar fins a la darrera zona de Girona.
Es va salvar perquè va empatar el camp del Girona, si no se'n va a segona, sí, sí. Però, bueno, veurem, veurem.
I és una bona, no ho sé, és una aposta valenta de Monchi perquè quan un equip està allà en zona d'ascens, la temptació de molts clubs és anar a buscar Javier Aguirre, que ara no perquè té de feina, però anar a buscar un entrenador d'aquests experts en zones baixes i en canvi aquí, a mi em sembla que Dersanave és més un entrenador de projecte i per això dic valent que per moments segons com vagi, semblarà que ha estat temerari,
però ara és valent tota la valentia que no va tenir a l'estiu quan havia d'haver destituït. Manolo González l'ha tinguda ara en una tria realment atrevida, agosarada. També havia acabat d'arribar a Monchi i potser no va voler tan ràpid deixar la seva. Sí, però la teva responsabilitat és calibrar, i ara si voleu lliguem amb la destitució de Manolo, calibrar el moment de l'equip i el moment de l'equip fins i tot des de 3 quilòmetres de distància es veia que allò no anava ni amb rodes. Em sap molt greu dir-ho perquè perquè crec que Manolo, al final, la història dirà que va pujar l'Espanya a la primera i que l'ha mantingut dues temporades seguides a primera, però l'escor de les estadístiques de 2026 són de destitució a l'estiu,
no ara. Sí, sí, sí. Són quatre victòries en 30 partits jugats en any natural. I una trajectòria descendent clarament on semblava que l'etapa Manolo s'estava acabant, s'estava exaurint i la cirereta o la gota que ha fet que va ser el got és la d'ahir en una actuació molt dolenta de l'equip en un camp d'un equip de segona ref perquè el Sestao és un equip molt competitiu. Un camp, d'altra banda, no és excusa, però absolutament impracticable. I l'equip va donar una imatge que no s'ajusta a la que hauria d'haver donat. Va rebre quatre gols, prerruga pel mig, el gol en l'última acció del sexta o en l'última acció del partit. I tot plegat d'un despropòsit gegant. Però ell ha estat sentenciat abans del partit. Sí, sí, és a dir, sentenciat. Nosaltres ho vam explicar a la Transmi. El que sabíem és que si l'Espanyol no passava, que hauria destituït de forma imminent, i que si passava ronda generant una certa bona imatge, el club s'havia plantejat la possibilitat d'aguantar-lo fins a Vilareal. Amb la possibilitat que, clar, si aleshores també perdies a Vilareal el maratge de la Copa, igualment eres destituït. La sensació és que el comunicat estava escrit. El comunicat va ser grotesc en el sentit que, esclar, acaba el partit, fa roda de premsa, si voleu tenim un extracte, el podem sentir, perquè la roda de premsa ja és molt enclaucomiat.
Sí, sí, només li va faltar tirar ell el comunicat. Mira, escoltem Manolo a la roda de premsa.
Sí, a mi em sap molt de greu, la veritat, perquè m'estimo molt el club. Penso que hem fet una gran feina durant, el que tu dius, dos anys i mig, traient objectius, aconseguint objectius, i acabar amb un partit així, el que diem, a mi em sap molt de greu, la veritat, molt, molt de greu. Molt de greu perquè crec que no és just per tot el que s'ha fet, per tota la feina que s'ha aconseguit, i a mi em sap molt, molt de greu, la veritat, i és una llàstima.
Un Manolo tocadíssim quan encara no sabia la notícia de la destitució. Aleshores, ell surt d'allà de la sala de premsa, tenim temps de fer a la zona mixta una petita entrevista a Marcos Fernández, i en el moment en què anem marxant de les instal·lacions de les Llanes, l'autocar de l'Espanyol és al davant, van pujant jugadors, i en aquell moment, quan encara Manolo no ha pujat a l'autocar, el club llença el comunicat. Ostres! Innecessari. Fulminant.
Innecessari. Absolutament. És a dir, t'esperes arribar a Barcelona i aquest matí a primera hora tens un comunicat, gràcies Manolo, i perfecte. Manolo m'ha deixat molest. Absolutament. Innecessari. Tinc unes quantes coses a dir. La primera, que els esdeveniments van tan ràpid d'institució de Manolo, ara Eder Sarabia, que no ens hi aturarem. El paper d'estraça d'alguns futbolistes de l'Espanyol ahir és de traques. Sí que hi ha jugades grotesques. I la segona és que Manolo marxa com un senyor, no només amb el club i amb el full de serveis que deixa, sinó perquè. Ha aguantat alguns comportaments de periodistes o pseudo periodistes vestits de hooligans que jo no li desitjo a ningú i que ell ha capejat amb una dignitat que és per treure's el barret dit això, Àngel Morales, bona tarda bona tarda l'Àngel Morales l'hem anat trucant perquè la situació de l'Espanyol evidentment no ve d'ara i ell insistia jo apostaria, jo aguantaria Manolo, al final Àngel s'ha fet insostenible.
Sí, evidentment un pot tenir les ganes d'aguantar el míster, primer per ell mateix i després perquè si tu tens un míster amb estabilitat, això vol dir que les coses van bé. Quan has de canviar el míster és senyal que les coses no van bé, però al final arriba un moment que evidentment s'ha de fer un canvi de rumb i com que no pots fer fora 10 o 15 jugadors. Al final has de fer fora el mister. Tot i que, com estàveu dient, jo crec que la manera va ser molt cruel i molt injusta per la seva fullada de serveis i per la seva feina, que no només s'ha fet d'entenedor, sinó, ja ho hem comentat moltes vegades, ha hagut de fer la feina de portaveu quan segurament no era la seva funció i això també, vulguis que no, li ha acabat cremant.
Tu què coneixes del club per dins? Què sí guanya carregant-te'l ahir nit a les 12, a diferència d'avui, a un horari més raonable i amb tothom a casa seva? Jo és que no ho aconsello entendre-ho.
No, res, no guanya res. L'únic que demostra és que potser a la part corporativa no hi ha suficient poder com per que hi hagi algú que pugui dir, vale, s'ha pres la decisió esportiva, que s'entén i és lògica, esperem-nos que l'equip torna. I avui al matí ja es fa tot oficial i perquè, a més, com que estàveu dient al final. La decisió ja estava mig presa, era qüestió d'esperar la següent derrota i jo ja entenc que tant el comunicat com el substitut ja estava tot mig a part o quasi fet i només esperen aquesta derrota. Cada guanya es perd molta imatge i senyorio, com es diu a la capital.
La tria final ha estat Eder Sarabia. Què et sembla com a aposta?
Home, jo en general, com ha dit el Gerard, m'agrada molt pel seu caràcter, per la seva proposta, si me'l relaciones amb un altre club o l'Espanyol en un altre moment. Ara em fa por que aquesta proposta o aquesta valentia del míster no arribi en el moment més adequat, donada la situació esportiva i anímica de l'espanyolisme, però és l'opció que ha decidit la direcció esportiva i hem d'estar amb ell. Però és veritat, com deia el Gerard,
que no fa la sensació que poses un pedaç per salvar-te, sinó que comences a construir a 28 d'octubre. Després pot sortir malament, però comences a anar cap a alguna banda. Jo aquesta interpretació la trobo que està ben llegida.
Sí, sí, ojalá que el seu contracte no acabi el 31 del 28, sinó que es prolongui i que sigui senyal que les coses estan sortint bé i la decisió va ser l'encertada. El que passa és que, esclar, tornem a la clasificació, estem en posicions de descens, no sé si vindrà amb la idea de canviar molts jugadors a l'onze inicial, i jo ara mateix tinc dubtes de la situació tan anímica com esportiva de plantilla, doncs pugui a curt termini, una altra cosa que d'aquí dos partits, si l'equip s'ha estabilitzat, ha sortit de la zona de París i està en una situació més estable, doncs sí que pugui acabar duent a terme la seva proposta futbolística. Em costa veure en els primers partits, vull veure com serà aquest encaix de la proposta futbolística del. De l'Eder Sarabia amb la realitat del dia a dia de la plantilla. Àngel,
jo segurament equivocadament estava convençut que l'Espanyol aquest any, no sé si tenia millor plantilla, però tenia un pèl més de talent creatiu, ofensiu. De moment els fets i els resultats em desmenteixen. La pregunta és, i abans també hi anava per aquí el Gerard, amb aquesta plantilla que té l'Espanyol. Eder Sarabia ho pot fer molt diferent o molt millor que Manolo?
Ho ha de fer. Jo també estic convençut que la plantilla és millor que la temporada passada, excepte potser, evidentment, a l'esquerra, perquè Carlos Romero va arribar a un nivell molt alt, però sí que tens més alternatives des del mig del camp cap endavant. Més opcions, més varietat per atacar el seguit contrari. Segurament, on. Tindrà més problemes l'Eder Sarabia, serà en com assegurar la sortida de la pilota com a ell li agrada, com hem vist a l'Andorra i a l'Es des de darrere,
perquè a dia d'avui. No ens imaginem Cabrera amb una sortida neta.
No, home, és cert que Cabrera va alternant. També hi ha altres alternatives a la defensa paixòtica que no s'han creat dubtes a veure com ve l'Eder Sarabia i amb quines idees té per fer encaixar el seu sistema amb la plantilla de l'Espanyol.
Bé, i vaja, això ara ho suposo perquè tot és molt calent, però m'imagino que Eder deu haver pactat que al mercat d'hivern potser sí que arriba algun futbolista que sigui més de la seva escuderia, per dir-ho així. Sí, segurament.
Això entrarà després ja en conflicte amb el famós límit salarial. Si tenim o no límit salarial, qui surt, qui no surt. Però sí, entenc que pel mercat d'hivern queden dos mesos escassos i ja pots començar a parlar amb segons quins jugadors. M'imagino que, com tots els entrenadors que arriben a una plantilla nova, sempre volen incorporar jugadors entre cometes seus per millorar el nivell competitiu.
Doncs la mirada de l'Àngel Morales a mig camí entre la il·lusió que li desperta la ideologia d'Eder Sarabia i la por de la situació, efectivament, que té ara mateix l'Espanyol i que no fa que la feina de cap entrenador sigui còmoda. Àngel, esperem parlar en millors circumstàncies per l'Espanyol. Una abraçada, gràcies. Una abraçada, segur que sí.
Doncs ja hem escoltat la mirada de l'Àngel Morales, el Sergi ja ens ha posat al damunt del tauler tots els protagonistes, des de l'últim, Eder Sarabia, el que surt, Manolo González, amb els futbolistes pel mig. Alguna última cosa? No he anomenat el senyor
Alan Pace, jo crec que. És que estava carregant-se'l d'allà. Sí, no. L'equip ja va baixar la temporada passada, s'ha encarregat l'entrenador, però de tot el soroll de la seva arribada i el que havia de ser a l'Empeis, ni a l'estiu, ni ara ja veurem el mercat d'hivern, no? Però la veritat és que s'esperava molt i amb les expectatives que genera un fitxatge com un mànager com Monchi, al final el mercat de fitxatges va anar com va anar a última hora i una mica. I jo crec que està allà amagadet i entre la pericada que. Sabeu que m'ho miro amb distància jo, però hi ha molts pericos que estan molt decebuts amb la implicació com havia de ser del senyor Peix.
És que com és allò de l'arrencada de cavall i parada de burra. Amb cada propietari de l'Espanyola em passa igual. Quan va arribar Chen també en dos anys ens fotrem a Champions i. Sí, però Pace de punt de partida tampoc era tan ambiciós. No, però en canvi va arribar com amb un. Bé, perquè era un canvi. Això que ara en diuen Aura.
I amb un recorregut al futbol britànic. Aquell del futbol americà ha desaparegut, també. També més condicionat per. Les canyes en l'afició. Sí, però saps què hi condicionava molt? Jo crec que la gent estava molt cremada amb Chen.
I llavors qualsevol cosa que arribés. Però ell això ho va fer bé, es va fer proper i jo pensava que el tindríem aquí vaja, present i la veritat és que està bastant desaparegut
és el debat per un altre dia, només vull posar-lo sobre la taula enllaçant-lo amb el que deia el Sergi. Poden venir els entrenadors que vulgueu, però aquí hi ha una reflexió de fons molt profunda sobre què passa als estaments més elevats de l'Espanyol, perquè en el segle XXI l'Espanyol hagi tingut, comptant Sarabia, 27 entrenadors diferents. És dels equips de les 5 grans lligues europees amb més entrenadors diferents al llarg del segle XXI. El que més de la Lliga Espanyola juntament amb el València que tenen el mateix nombre d'entrenadors no és el club més estable el València ens guanya amb canvis a la banqueta València ha tingut més canvis a la banqueta perquè ha repetit entrenadors Boro ha estat 50.000 vegades és a dir. Els repes els compteu, eh? No, no, no. A l'Espanyol són 27 diferents. El que passa és que és veritat que n'hi ha alguns molt interins que juguen. Luis Blanco va estar a dos partits. Però si els comptem, són 27. És a dir, alguna cosa està passant dins de l'Espanyol que no s'està fent bé.
Això és evident i, efectivament, hi haurà temps per parlar-ne.
Sergi, crec que ho has dit al principi, és Sergio García a sa seu divendres.
Divendres al Camp del Vila-Real, demà el sentirem a la roda de premsa, al migdia, tres quarts de tres, el podrem sentir en directe al migdia. Monchi també parlarà demà. A dos quarts d'una, Monchi, també hi serem.
A mi, la veritat és que demà m'interessa bastant més sentir com m'argumenta tot plegat Monchi que Sergio, que.
Passava per allà, pobra.
Dimarts, la presentació d'Eder Sarabia.
Un altre aspecte, Jordi, la relació Monchi-Eder Sarabia també és important. Que flueixi bé, perquè són. Tenen certs protagonistes, els dos. Per tant, i posaria de marge, per exemple, el Mercat d'Hivern, l'entrenador, evidentment, pressionarà perquè porti jugadors, i veurem. El posicionament de l'altre.
És una mica com Xavi Pasqual, que va arribar aquí i li han promès el dia que et fitxen et prometen la lluna i després, com diu el Sergi, intervé límits salarials.
És inevitable que aquests binomis funcionin bé i quan hi ha. Ara estaves parlant d'estabilitat. Quan un equip té estabilitat, és perquè hi ha un director esportiu i un entrenador que van, diguéssim, en la mateixa direcció. Però amb Manolo O
són dos actors fenomenals, o amb Manolo. Jo crec que ara va molt de l'ama.
Sí, a Manolo no l'ha acompanyat el resultat. Per poc a Manolo hagués millorat una mica, una mica només.
Mira que els entrenadors tarden poc a queixar-se. A Manolo no li recordo
ni així de dir. No, no, no. Així com a Manolo i Garagarza sí que hi havia un xoc allà important, a Monchi no hi és aquest.
Però quan acaba la temporada, jo crec que a Monchi confirma la continuïtat de Manolo una mica, com es diu això, en castellà, regañadientes, una mica. Una contra corp. A contraport, perquè al final hi va haver. Però des del punt de
vista de com li havien anat fins aleshores, és veritat que la tendència era molt negativa, però jo puc entendre que li donin un any més a Manolo, perquè la primera volta havia estat molt bona, i tu pots pensar en aquell moment, que és la dinàmica, que l'equip ha entrat
en un tema mental. Jo quan parlo de dirito esportiu i entrenador, me'n refereixo a la mateixa mirada. Jo no sé si Monchi i Manolo tenen la mateixa mirada, tot i que la feina de Manolo és espectacular i a mi em fa molta pena com ha hagut de sortir perquè amb un entrenador tan arrelat i tan identitat amb un club que surti d'aquesta manera a mi m'entristeix una mica.
Però això crec que és una cosa d'atreviment, que Monchi acabava d'arribar i no es va atrevir a
picar ahir la barra.
Tot el gruix de l'afició al costat de Manolo. Molt raríssimament aquestes situacions de és que es mereix un any més surten en vell. Enlloc, el Barça a la porta està tip d'explicar que a Ronaldinho li va donar un any més, a Rijkaard li va donar un any més, mai surt bé. Si la teva convicció és que allò no va, fora, perquè és la teva feina. És molt fotut perquè Manolo segur que és un tio entranyable i els pericos se l'estimen, Però és que allò ja no anava. Se n'hauria anat millor.
El que passa és que com que estem faltats d'estabilitat i de donar oportunitat als entrenadors. En Rijkaard va estar 5 temporades al Barça. No l'emportava dues. És que clar, hi ha aquell intent de pensar vinga va, a veure si podem guanyar estabilitat confiant en els.
Exacte, per l'estadística, la mateixa estadística que has donat dels entrenadors, la temptació sempre del director esportiu és de donar estabilitat, de dir no, no, això és un projecte. A veure si això funciona.
Però el que jo vull dir és que quan la teva intuïció, i és evident que aquesta gent entén en la porta Monchi, perquè fa 10.000 anys que es dedica a això, quan la teva intuïció és que no, ha de ser que no, perquè si no estàs fent malament la teva feina. Vaja, l'ha hagut d'acabar corregint dos mesos després.
Deixa'm només, per acabar, si vols, molt ràpidament, tot això ha passat el dia que el club ha celebrat l'aniversari. Avui fa 126 anys l'Espanyol i ho ha aprofitat, no sé si això pot tenir relació al fet que no hagi anunciat avui la destitució, per llançar una gran campanya per la ciutat de Barcelona, marquesines, autobusos, etcètera, presentant tres models d'equipació per l'any vinent, on l'afició pot, amb els seus vots, triar quina equipació durar el primer equip la temporada vinent. Ha passat una mica desapercebuda, però esclar. La veritat és que sí. Però vaja, ja és casualitat que coincideixi tot aquest enrenou amb el dia que el club fa l'aniversari.
Bé, per sort hi haurà dies perquè els pericos votin la samarreta. Si hi hagués de quedar circumscrit avui, s'hauria una mica.
Però és una molt bona iniciativa, aquesta, de poder votar la teva samarreta, després quan surten les samarretes és habitual per part dels aficionats que no els agradi si és un desastre,
n'hi ha una que s'assembla bastant a la del centenari que és més aviat blanca que blanca i blava no
descartis que l'Espanyol d'aquí uns anys, perquè tot evoluciona tant presenti tres entrenadors i la gent pugui votar qui vol. No, no, jo crec que això hi haurà un dia que ho veuré. Sí, però si no li agrada Monchi malament. No, la feina de Monchi serà, mira, us proposo aquest, aquest i aquell altre. I llavors la gent tindrà 24 hores, com aquell que vota pel trofeu. Per votar, doncs mira, amb el 53% dels vots ha guanyat Eder Sarabi.
Espero que no et facin cas. Espero que no et facin cas.
De les tres samarretes només n'hi ha una de franges i no són franges. No són totes les franges
habituals de l'Espanyol. Sí, no, n'hi ha una que. Hi ha una creu, no? N'hi ha una que són franges diagonals, que és la que dic que és majoritàriament blanca.
No, franges verticals, vull dir, la samarreta clàssica de l'Espanyol, n'hi ha només una i.
No, no. Ah, no. El que? No, no, no, el que heu dit, una creu.
No. Sí, hi ha una que és com una mena de creu de Sant Jordi, si vols. La creu és blava. Sí. Home, si és blava no és la de Sant Jordi. No, però vull dir, sí, tens raó, no és la de Sant Jordi. En fi, ja hi arribarem.
Avui no seria dia per començar a triar samarretes. Hi haurà temps. Sergi, gràcies. Apa, adéu-siau. Ara que ho penso, si vols et pots quedar a votar. Sònia Oleart, bona tarda. Molt bona tarda. Creieu, creuen els nostres oients, que Manolo González és el principal responsable de la situació esportiva de l'Espanyol?
Sí o no? Doncs mira, no. Un 62% diu que no, que Manolo González no és el principal responsable de la situació esportiva de l'Espanyol. El Damià diu, crec que l'Espanyol fa temps que va un xic a la deriva, però a mi, tot i ser barcelonista i que Manolo ens anava fotent pua sovint, crec que Manolo és un entrenador òptim per l'Espanyol. També és cert que fora de l'ecosistema perico no crec que sigui un entrenador top. L'Alfonso diu que els principals responsables quasi sempre són els jugadors en el cas de l'Espanyol. També Manuel González només és responsable d'acceptar una plantilla molt limitada d'un nivell baix sense jugadors determinants i quan Roberto ha deixat de marcar ha caigut l'equip. El Macià diu no sé si tinc prou arguments per opinar perquè no soc seguidor de l'Espanyol però des de fora sembla que si ja. Com si ja hagués aportat tot el que podia, que no ha estat poc. Ara bé, també fa falta valorar si la plantilla actual arriba per ser més que no sigui lluitar per no baixar. I el Biel diu, segueixo poc l'Espanyol, el que feu al vostre programa i algun fragment del partit a la tele sempre m'ha fet la impressió, potser m'equivoco, que el taranà de Manolo no encaixa en una banqueta de primera. No sé si això ha influït en el convenciment dels jugadors sobre el projecte. Doncs la nostra audiència
creu que no, que Manolo González no és el principal responsable de la situació esportiva de l'Espanyol. Ho faran a la inversa. Algú dels presents creu que sí? És compartixable. Sí, no, no, però la clau és principal, que és responsable en part és evident, és l'entrenador. Però si és el principal o no, jo crec que no.
Jo crec que tampoc, però al final intervenen molts factors en això. El que passa és que sempre cau el mateix. No és la frase típica que hem sentit sempre.
Jo no qüestiono la destitució. Dic que jo no tinc clar, per més que estiguis encigalat amb Eder, que ho tingui fàcil.
No, no, no, és que no ho tindrà fàcil. Una cosa és que me'n cigali tàcticament, l'altra és que ho tingui fàcil.
I després que Manolo en moltes rodes de premsa, sobretot la temporada passada, no reconeixia que l'equip anava cap a baix. Això sí. I això dintre del vestidor també fa que hi hagi un cert distanciament, no?
Doncs el Sergi jo crec que està més pel sí que. No, no, el Sergi Soler.
Ah, perdona. El Sergi Andreu m'ha mirat així estranyat quan he dit sembla que sí que hi ha una amb creu, és que estava mirant mare les samarretes. És que n'hi ha una que no la recordo gaire. No, perquè jo les he vist en una marquesina i aleshores ho semblava perquè només t'ensenyan una part de la samarreta i és la del patrocini es blau, com la franja blava i sembla una creu, però. No, no és cap creu. No, no, de fet és la més clàssica. N'hi ha dues de molt semblants.
Molt bé, doncs Manolo, exculpat per la nostra audiència, no per tota la nostra taula. Ara sí, gràcies, Sergi. Fins ara, Sonia.