Què passa amb Vicky López?

Hola i benvinguts al Fem Futbol, el podcast de Catalunya Ràdio sobre les competicions femenines. Tinc un MVP, un misteri i un nom per tu. L' MVP és el de Caroline. La brasilera per fi va ser protagonista d'un partit, va marcar un doplet davant el Badalona i va deixar bones sensacions més enllà dels gols. El misteri és el de Vicky López. Lesionada des del 23 de setembre, van dir que en tenia per dues setmanes i en van sis. Us explicarem què passa amb ella. I el nom és del d'Isabel Juxtra, que fa tres anys jugava a la Champions amb l'Ajax i ara mateix és la màxima golejadora de la Segona Federació amb l'Ona Sant Adrià. Comencem.

Un podcast del Departament d'Esports de Catalunya Ràdio. Presentat i dirigit per Sònia Gelmà.

I com sempre ja tenim aquí les nostres col·laboradores. Maria Ticas, com estàs? Bé. Vas dinar bé a Palamós? No vaig dinar a Palamós, vaig dinar a Llafranca al final. Però molt bé, molt bé. No vas triar malament tampoc. No, no, molt bé, molt bé. Molt bé que vas aprofitar aquest Badalona-Barça, en principi l'últim a Palamós, confiem que sigui així, l'últim partit del Badalona a l'exili i que ja el pròxim el puguin jugar al seu camp. Andrea Ors, com estàs? Tot bé, família. Ja tenim definides les semifinals del Mundial Sud-17 i, sorpresa, qui hi ha en aquesta semifinal? Qui ha arribat, eh, noies? Corea del Nord. Ah, ja està. Doncs, efectivament, Corea del Nord, que hi torna a ser, juga contra el Japó, l'altra semifinal, Brasil-Nigèria. Correcte. I una persona que va estar al Marroc seguint aquest Mundial Sub-17 és la Paula López. Paula, com estàs? Què tal? Molt bé. Tu ja vas veure que Corea del Nord també arribaria, no? Sempre arriben aquestes.

No, la veritat és que sí, no tenia cap dubte. I no han fet un ple de victòries en aquest torneig. No? No, no, no. Qui contra qui van perdre? Ara mateix no ho sé, però després ho recuperem.

Quina feina de camp ha fet Fem Futbol? Sí, sí, ja sabeu, jo crec que el seguim gairebé més que el Barça femení. Fetes les presentacions, obrim joc i fem futbol.

Avui tenim força noms propis. Avui que parlem de la situació de Kika, nova lesió i nova frenada de la seva progressió, de què li passa a Vicky. Però començarem per la part positiva, per aquest partit del Badalona, amb dos noms propis que, jo crec que, vaja, com a mínim, des del nostre punt de vista van excel·lir en aquest partit. El primer és el de Caroline, dos gols contra el Badalona, MVP i sobretot la sensació que va voler ser protagonista, no un simple complement. Ens diuen que el procés d'adaptació requereix el seu temps, però que amb la plantilla ja està integrada i que futbolísticament va fent passos. Encara li queda, però va fent passos. Com la vau veure?

Jo crec que els gols li van molt bé pel seu moment de confiança, perquè al final et fitxen per marcar diferències, però més enllà dels gols penso que va fer un dels millors partits, si no el millor, que ha fet amb el Barça més a nivell de joc. I crec que això és molt positiu perquè sembla que comença a entendre una mica com funciona el joc del Barça.

Sí, jo la vaig veure bastant còmoda a nivell associatiu, no? Volia participar constantment, intentava estar a prop de les jugadores, sobretot del mig del camp, que saben que són aquestes les jugadores que tenen més incidència amb la pilota. La vaig veure participativa i bastant activa i, ostres, a mi em va sorprendre i em va agradar a parts iguals.

Jo no sé si és pilota meva o alguna cosa així, però crec que al Pere li va preparar aquest tipus de partit per entrenar i millorar aquesta finura en la passada i millorar en espais reduïts. Perquè vam veure que és una jugadora que normalment juga per fora o com a punta i davant del badalona va jugar molt per dins, amb molta llibertat de moviments. I us anava a preguntar, però és que no recordeu la primera Sidney quan va arribar aquí? Que dèiem, que dèiem, és una jugadora que destaca només amb espais, deixeu treballar Pere Romeu.

No, però és cert, sí, però és cert que en el cas de Caroline té penjada l'etiqueta de fitxatge estrella de la temporada, que s'han pagat ves el traspàs més car de la història del Barça i això acaba pesant a la futbolista encara que no sigui culpa d'ella el que paguin per tu perquè efectivament és una futbolista que no pel fet que hagis pagat és millor que algunes de les jugadores que t'han arribat lliures. Perquè el gran fitxatge és Ben Asten. Exacte, mira, Ben Asten.

Que per cert, a part de central, comentar que és mitja punta ella també. O sigui, m'encanta com s'incorpora amb tota llibertat a la capa.

I lateral també, és tot, és tot. És veritat que abans vèiem Amapileon pujar per centrar i sovint tenia una altura dins del camp molt alta realment, però és que efectivament fan Aston jugar una mica també on vol. Acaba sent que en aquest equip, quan domines tant la pilota, et pots permetre aquestes excursions. Però això és que Pere Romeu la sap potenciar. I Pere Romeu

està enamorat d'ella, ja ho veiem. Nosaltres també, Pere, et vam avisar A mi el que també em va agradar

és que al final Pere va optar per fer moltes rotacions i per donar oportunitats també a altres jugadores i era un partit. Aparentment assequible, però no era un partit senzill, i crec que van respondre totes d'una manera bastant positiva.

I venies de perdre en l'anterior sortida, que això Pere Romeu potser el podia posar una mica alerta de compte que no haig de fer tantes rotacions.

I hi havia setmana neta, no és que hi hagués partit de Champions aquesta setmana, vull dir que a mi em van agradar les rotacions, i amb el que comentàvem de Kerolín, ella està treballant molt el cap, perquè, vulguis o no, et pesa aquesta etiqueta, sap que ve el millor equip del món i que l'han fitxat ja no perquè sigui més cara sinó per marcar diferències i que no havia començat així era conscient que comporta un procés d'adaptació però ella t'ho diu ella et diu és que jo sé que tinc molt talent però necessito un temps per acabar d'adaptar i jo crec que no és tant en els gols sinó sobretot

en l'estil de joc i que ella vol ser la millor jugadora del món i això m'encanta o sigui té una mentalitat competitiva bestial i jo crec que davant d'equips top a la Champions brillarà encara més paciència

també perquè deixen més espais correcte. Però crec que em va semblar com un bon màster, entre cometes, començar a practicar contra equips amb blocs més baixos, amb espais més reduïts, exacte, perquè al final és el que es trobarà aquí a la Lliga. Aquests partits són per això.

Veníem que no havia jugat un sol minut en Champions a Dinamarca. I podia començar a obrir-se l'interrogant de què passa amb Caroline doncs tancant l'interrogant perquè com a mínim contra el Badalona va ser titular i ho va fer molt bé ara fa un any vam titular un podcast de Fem Futbol Rosalia enamora fa un any aquí primer i Rosalia ens va fer like.

A mi m'agradaria entrevistar Rosalia.

Crec que trigarem a veure-ho perquè estan treballant a nivell discurs. No deixa de ser una nena, realment.

Té 17 anys encara o ja ha fet els 18? Ara ho miro. Està per allà.

Però una altra jugadora que per mi va fer un molt bon partit.

A mi m'agrada molt. Segona titularitat la primera contra la Real Societat havia fet d'extrem esquerra la posició de Pina perquè ens entenguem i aquí aquest diumenge Badalona va fer d'interior en quina posició l'hi veieu més recorregut ho pot

fer bé a les dues a mi com a interior, al final és una jugadora que és capaç de trencar línies amb conduccions amb molt de perill, se sap associar molt bé. Crec que des de dintre pot abarcar després una posició més cap als carrils, però sempre partint de dintre i des de fora. El seu talent també es pot veure reflectit, sobretot ficant-se cap a dintre, però penso que si parteix de dintre ella sent com que té molt més espai i pot tenir molta més mobilitat.

I que també potser per fora, en contextos on Pere digui una quarta migcampista. Et va genial, com va fer jo. O Alexia, que es nova, una mica.

Jo tinc entès que al principi la contemplaven més com a extrem i que ara, per com està l'equip, per la planificació esportiva, sí que la veuen fora. Amb les baixes que tens al mig del camp. La veuen més d'interior. La part positiva, evidentment, és que et pots jugar a les dues posicions i que la temporada és llarga. No m'esperava que tingués tant protagonisme tornant del Mundial i amb el mig del camp que tenia el Barça. I crec que és molt positiu que la comencis a entrar per mi jo crec que se li hauria de fer fitxa de primer equip a l'estiu aviam també com no el Mundial Sub-20 però crec que és una jugadora que veurem dubto que la veiem gaire mal

filial se la veu amb molta confiança i és d'aquelles jugadores que només es deu veure dos minuts per veure-li alguna cosa diferencial i això ja ho vam comentar

jo crec que és una jugadora que seria titular a la majoria d'equips de Champions sí, sí, sí. I el Barça ho acabarà sent si té paciència. I que en un futur el tipus de migcampista és un perfil com ella, perquè un migcampista que et puguis jugar tant a la base de la jugada com molt més amunt. Tipus, per exemple, Serra Jordi, un futbol masculí, Fabiano O sigui, aquest perfil de migcampista, jo crec que el futur del futbol o d'aquesta posició, diguéssim, va cap allà.

Bé, doncs Rosalia, que continua enamorant, 11 d'octubre va fer els 18 anys. És a dir, que ja és.

Sí, algo falta, no sé si confiança, no sé si continuïtat, algo falta, però sortirà, sortirà, ha de sortir, ha de sortir. No, no, la confiança en un mateix, és claríssima. No, crec que no, és la confiança, però el temps també, jugar més minuts, més de titular també, que no m'agrada dir que és el temps, perquè. Porto tres anys aquí i no és el temps, sinó tindria més una mica més de continuïtat, es diu? Continuïtat, no? Crec que això, perquè el talent sé que ho tinc, no? Si no, no estaria aquí.

Són les paraules de qui que ara fa uns dies, amb els micròfons del Ramon Salmurri, de fet són sobre la mateixa gespa de l'estadi de Quiu. Just després d'haver fet uns bons minuts la Kika plantejava el repte el que necessito és continuïtat i continuïtat és el que no tindrà i és curiós perquè aquí ja estava lesionada tot i que ella va notar una simple molèstia s'anava tocant la cama l'endemà li van fer proves i van detectar aquesta nova lesió muscular just quan tornava a trobar una mica de continuïtat torna a parar tercera temporada de Kika al Barça. 8 lesions, la més greu en la seva primera temporada, una lesió al lligament del turmell, una lesió traumàtica, i a partir d'aquí l'any passat és cert que potser tenim la sensació que tampoc va tenir continuïtat, però no va ser per lesions, en va tenir un parell de lleus, i el problema ha arribat aquesta temporada. 3 lesions, molt poca continuïtat, el 10 de agost es lesiona a la cuixa esquerra, 4 setmanes de baixa, torna el 4 de setembre, el 23 de setembre es torna a lesionar, ara el recte anterior 3 setmanes de baixa, i ara fa un parell de setmanes, el 17 d'octubre, rep l'alta mèdica per tornar-se a lesionar abans de complir les tres setmanes a disposició aquesta nova lesió. A la mateixa zona de la segona lesió torna a ser muscular, torna a ser el recte anterior. I baixa de 4 a 5 setmanes. Llàstima, perquè havia de ser l'any del seu pas endavant i no fa pinta. A mi em sap greu, la veritat.

Em sap greu perquè és el que dius, no, Sònia? Que aquest havia de ser el seu any, havia de ser l'any en què ella pogués agafar una miqueta més de pes, una mica més de responsabilitat. Són 3 anys al Barça, al final és el que diu ella, que no es tracta de temps, sinó de guanyar aquesta continuïtat. I ostres, enllaçar tantes lesions, a més a més musculars, a més a més de la mateixa zona, també em fa pensar que a vegades per intentar arribar abans o per intentar escurçar temps, aquestes lesions tornen a aparèixer, perquè quan una cicatriu està bé, encara que estigui tancada, està tendra.

Clar, i també s'ha de dir per això que el principal factor d'una lesió muscular és haver-te lesionat muscularment allà mateix. Vull dir que hi ha un índex de probabilitats de recaure important, que és el que li ha passat ara a Kikat, malgrat que va estar un parell de setmanes entrenant-se amb l'equip i fins i tot jugant.

És el que comentaves, jo crec que les preocupants són les d'aquest any, perquè l'any passat crec que tots teníem molt la sensació que aquesta falta de continuïtat per lesió, aquí que no es parla de lesions, també eren lesions molt lleus, però ara quan ja passa a ser una cosa muscular, perquè sí que l'any passat era traumàtica, pràcticament tot era traumàtic, Sí que quan comences a encadenar diverses lesions musculars és aquesta falta de continuïtat i al final tot va lligat, és continuïtat, confiança, la seva pròpia i també l'externa, perquè és molt important la confiança del míster i el Pere sé que l'any passat, per exemple, era molt difícil posar-la tenint l'èxia al nivell que estava. I ara era donar jugadores, era Kika i Cindy, eren les que havien de donar aquest pas endavant. Cindy l'està donant i Kika no l'està donant per aquesta circumstància. També ella és conscient d'això, ella sap que havia canviat alguna cosa, ha fet alguns canvis, però també aquí la mala sort de tornar a recaure en una cosa així muscular.

El que em sap greu és que encara, per mi, després de tres anys, no hem vist la Kika que jo almenys vaig veure. Que se l'intuïa, no, el Benfica? No, no, no se l'intuïa. Es que té molt talent. És a dir, una jugadora amb moltíssim talent, una jugadora que decidia partits importants i una líder extraordinària. Al camp i a mi em sap greu i ella ho sap llavors això li deu generar una frustració molt gran i que també, ostres, crec que és l'única jugadora et diria que Pere no ha aconseguit com potenciar com trobar-li el clic

per buscar-li la part positiva és que ella ho sap que ella és la primera autocrítica potser a vegades massa exigent amb si mateixa i que no ho està passant gens bé no. I ella l'explicava en aquesta entrevista que era molt interessant amb el Salmurri aquí a Catalunya Ràdio, l'explicava que ella sabia que l'autèntica, la Kika de veritat havia de sortir, que no era una qüestió de talent, que ella el tenia. Però que no sabia bé, ara la sentíem, potser una mica de falta de continuïtat, de tenir minuts i de probablement creure-s'ho és el que li ha faltat.

És veritat que a vegades per un tema d'esquema m'ha costat com veure-la perquè jo recordo que a Benfica era la 10. I tot girava al voltant de Kika Nazaret i aquí això no s'ho ha trobat evidentment perquè hi ha moltes jugadores que tenen molt de pes i que el Barça és algú com molt més col·lectiu que no pas individual jo t'ho vaig explicar un dia però que em recorda una mica em sap greu fotre una altra vegada el futbol masculí però és que és l'exemple més clau el que em va venir a mi al cap quan Grisma em va venir el Barça sí, sí, sí. Bueno, pues per posició, allà era el jefe, aquí va venir, no va acabar, però no parla del talent que pugui tenir, no, o sigui, Kika és una jugadora que és boníssima, i que espero que ho puguem veure aquí. Que no critiquin, és que la gent, no, perquè també la gent es passa dient, no, és que la vida fora del futbol, aviam. Totes tenen vida. Aviam, totes tenen vida. La diferència és que ella l'ensenya, la seva vida.

Aviam, totes tenen vida, jo vaig a l'Almodóvar i. Però també ha de ser t'ensenyar. I et va bé, no? També ha deixat d'ensenyar tant. Jo he notat un canvi a nivell de xarxes. Deixar d'ensenyar tant és perquè totes la tenen. Passa que, per exemple, podem comparar amb casos d'Alexia, que ella ha renunciat absolutament a moltes coses, fins a un punt que ella deia de ser malaltista, de no, no, és que no puc anar a sopar perquè d'aquí dos dies tinc un partit important. Però és que la majoria de jugadores no són com Alexia.

Que la Kika s'hagi mostrat tant a les xarxes fins ara ha fet que pugui connectar realment amb l'afició del Barça, amb la gent. Vull dir que, ostres, que ara se senti una mica angoixada amb aquest tema, quan precisament ha sigut gràcies a això el que li ha fet connectar amb l'afició del Barça. Bé, això és que sí que ho està passant malament i que bé que t'he sentit tots els ànims.

Elugem el seu català, és una jugadora molt extrovertida, de les que clarament fa grup, molt activa amb les xarxes socials, com dèiem, però clar, el futbol és el centre de tot plegat i aquí és on ha de fer un pas endavant i té tota la temporada per endavant, un cop es recuperi d'aquesta lesió, per veure com ella diu la nova Kika, perquè ella és conscient, i l'hi deia en aquesta entrevista, que ho pot fer molt millor, doncs tant de bo sigui així. I d'una lesió passem a una altra.

I aquesta misteriosa, perquè Vicky López es va lesionar el 23 de setembre passat. Lesió al recte anterior, deia el comunicat mèdic, i informava d'una baixa d'un parell de setmanes. La va convocar fins i tot Xenia Bernúdez per l'aturada d'octubre amb la selecció espanyola una convocatòria que no s'entenia gaire perquè estava lesionada i no havia de tornar abans de la lesió no hi va anar finalment òbviament però el cas és que ja no ha tornat a jugar ni amb la selecció espanyola ni tampoc amb el Barça i d'això fa com diem 6 setmanes gairebé no l'hem tornat a veure la versió oficial és que s'ha allargat la recuperació que va notar molèsties quan havia de tornar i la van frenar. La informació que nosaltres tenim és que va tenir una petita recaiguda, que ve a ser el mateix si vols, però sembla que no agrada gaire la paraula recaiguda. No canvia gaire la cosa. El cas és que s'ha optat per ser ara conservadors, perquè a l'altura de la temporada on som no cal forçar. Per tant, tot i que ja s'està entrenant amb el grup o està fent parts d'entrenament amb el grup, encara no podem assegurar que pugui estar, per exemple, contra l'Arsenal. Està per decidir, ens diuen, és a dir, que ningú no s'atreveix a dir que d'aquí una setmana estigui recuperada i en seran set. És una lesió que s'ha allargat més el compte perquè les lesions musculars són molt delicades i més quan tens una petita recaiguda. També està lesionada Serra Jordi, en el seu cas, tranquil·litat, es va torçar el turmell al partit contra el Badalona, lleu, però veurem com evoluciona durant la setmana, però hauria de poder arribar al partit contra l'Arsenal, que és el que està marcat en vermell. Afortunadament, les lesions, més enllà de que Serra Jordi no serà res important, són al mig del camp, amb Vic i Serra Jordi, que és precisament on va sobradíssim el Barça. Una altra cosa és la línia defensiva o fins i tot al davant, et diria, però al mig del camp n'hem sobrats d'efectius. Sí, perquè com es lesioni una central t'hauràs de posar tu. D'entrada, Paredes encara lesionada, exacte. Baixa contra l'Arsenal, ja ho sabeu. I aquí sí, ja vam veure que la prova el dia de l'Arsenal va ser Sidney de lateral i Asha de central. I quina dupla van Aston i Asha, eh?

Me'n va agradar molt a Dinamarca. Serà aquesta la titular contra l'Arsenal. Sí, veurem si arriba Irene, no crec. Pel que vam dir, van dir tres setmanes, no arribaria. Però per mi aquesta és, de moment, pels partits grans, si no hi és Irene, per mi és la doble. Aixa, és veritat que l'havíem vist en molt bon moment l'any passat, i ara tornem a veure l'Aixa d'aquells moments de central, que jo segueixo pensant que a Pere li agradava més la central.

És que l'Aixa, en el Mundial Sub-20 a Polònia, va jugar de central tots els partits, i crec que és la posició on ella se sent més segura, més còmoda, i és on ella pot treure el seu potencial, que és un tros de jugadora.

El que passa, bé, si no arriben ni Vicky ni Kika, si arriba Serra Jordi no hi ha problema, perquè imagino que al mig del camp serà Patri, Serra Jordi. Aitana, i si no arribés Serra Jordi, sí que potser Sidney la necessitaries al mig del camp. I si no tenim a Rosalía. I si no, també. Si no, potser titular.

Però és veritat que l'Arsenal tampoc arriba en el millor moment. Per tant, no és aquell Arsenal que pot fer pot, tot i que per plantilla i per noms hauria de fer, i en parlarem, però sí que és cert que et pots permetre una mica el luxe, i toco fusta, però et pots permetre una mica no ser un déu.

De fet, ara parlem de l'Arsenal abans. L'entrada del Barça a Arsenal la va guanyar Ripley Ainoart, que ens deia, soc artista del femení i les jugadores sempre m'han inspirat molt i si guanyés l'entrada portaria ma mare al Camp Nou a veure l'equip femení per jugar per primer cop. Sempre ha volgut venir quan anava jo i encara no he tingut l'oportunitat. I a més li deia a la tica que no patís que quan Carla Julià guanyés la pilota d'or ens hauríem de donar la raó per tant ho tenia tot el missatge apel·lava l'emotivitat a través de la mare i més que les mares que comencen a anar als partits del femení també per fills doncs mira ja ens vam posar en contacte amb ella i ja tindrà aquesta oportunitat de portar la seva mare a veure aquest Barça-Arsenal i ara precisament arriba la secció de l'Ors i parlarem de l'Arsenal.

Ho deia ara la tica, l'Arsenal va empatar aquest cap de setmana amb l'Aston Villa. Empati, gràcies, perquè el gol ganar va arribar a 5 minuts al final, gol de Russo. No tenen Mariona Caldentei, que és baixa, però no pot ser excusa per una trajectòria a la lligada sabedora de l'Arsenal. Són setenes a 12 punts del Chelsea del City, a 6 del London City, que és l'equip que marca la classificació per la Champions. Alguna explicació d'aquesta baixada de l'Arsenal?

Jo t'ho juro que he estat reflexionant sobre això. I no ho acabo d'entendre. És a dir, jo crec que aquí hi ha alguna cosa que se'ns escapa, en quant potser a vestidor, perquè l'Arsenal té una plantilla de moltíssima qualitat.

A mi em fa molta gràcia perquè moltes vegades se m'ha inspirat la feina de l'entrenador amb el Barça, dient-nos que amb aquestes jugadores jo també les entreno i també guanyo les Champions. I crec que aquí, precisament, agafa molta importància la figura de l'entrenador. Quan hi ets un equip que ets candidat, per què ho has fet? A guanyar la Champions, quan tens la plantilla que tens i quan s'han de gestionar molt bé tots aquests noms, perquè té una plantilla llarguíssima, jugadores molt bones, per mi, entre el Lyon i l'Arsenal són les millors plantilles d'Europa, evidentment també la del Barça, però la del Barça té menys recursos, però crec que aquí és on es veu realment si ets bona entrenadora o no, i crec que Slaggers, sincerament.

Slaggers va guanyar una Champions amb l'Arsenal. És a dir, pot ser que sigui un molt bon entrenador, que les coses van bé

i el problema és quan no van tan bé. Allà penso que no tenia tants recursos a gestionar i després d'aquesta Champions que van començar a impulsar més el projecte de l'Arsenal hi havia més noms, més jugadores top, més egos. Aquí deu tenir més malons. I aquí és on veig que hi ha el problema que segurament se li crema una mica la gestió aquesta d'egos. Tens moltes davanteres, totes volen jugar, igual que davanteres, altres jugadores, tenies a Ona a l'esquerra quan la seva millor posició és la dreta, crec que hi ha moltes coses que potser aquí se li clima.

Sí, jo el que volia comentar és una mica quines dues incorporacions havia fet cada equip, cada candidat, i de l'Arsen a l'Aviam, ja sabeu, està a Missa, que ja li ha tret el lloc a Borbs, i com vam comentar, van firmar a l'extrem alemany a Baum, Baum, de 19 anys que ja porta dos golets, que és una mica el que comenta la Ticas, que hi ha un parell de jugadores joves que tenen molt de talent i que. Holmberg. Sí, que han de jugar perquè són millors de les que estaven abans i jo crec que allò està generant una mica de malestar o de mal rotllo, però clar, no ho podem confirmar. Jo ho confirmaré, li podem preguntar a la roda de premsa a l'entrenadora, aviam què passa. Si és que arriba el partit, eh, perquè. Sí, és veritat.

A veure quan viatja a l'Arsenal, perquè recordem que el dia abans hi ha la vaga general, digues.

Aviam, seguint amb el Chelsea, per mi, al marge de l'aparició de Lexi Potter, que per cert, afortunadament, la lesió que es va fer davant de la Roma no ha sigut tan greu com semblava. Ah, no? Ah. No. Molt bé. Vull dir, que sí. És a dir, que continuarem veient a Lexi Potter aquesta temporada. Exacte. Molt bé. Ara us he portat a Mallard, que té 26 anys, està formada al Lyon i és la davantera de la selecció francesa. Portava dues temporades força bones a Anglaterra amb el Manchester United i aquest estiu el Chelsea va pagar un quilo per ella.

Com recicles davanteres? Perquè d'aquest ens n'havies parlat de Malart quan estava al United,

que era una davantera que t'agradava. Et dic una cosa, si hem de parlar de jugadores que he reciclat en tres anys de podcast,

potser ens he de fumar la sacció. Perquè ens fas tres noms cada dia i ens coles tres més per allà, per tant.

No, però és veritat que l'he volgut comentar perquè el Chelsea necessitava una punta i estudiant una mica el mercat, jo crec. Que he encertat. Era arriscat pagar tants

diners per una jugadora que tampoc havia destacat moltíssim a nivell internacional. Perquè en França, per exemple, no.

En França molt fluixeta, de fet, l'Olimpíc de Lió. Es va, bueno, desfer d'ella però portar dues temporades bones a Anglaterra i és una punta que al final pel prototip de davantera que és super física i té facilitat per veure porteria doncs jo crec que li anirà bé al Chelsea.

Molt bé, doncs ja tenim els noms de l'Arsen els noms del Chelsea.

City. Des de la seva última aparició, la Champions, han fet un parell de fitxatges interessants. Aviam, aquest estiu, ja ho sabem, van portar a Wamser la traldratana, que ja vam parlar d'ella, del Bayern Leverkusen, i fa un parell d'anys van fer aquell intercanvi amb el Manchester United. Al City els hi van enviar a Parc i al Manchester United a Clinton. A mi això em va semblar. A mi m'agrada més Park que Clinton. Són perfils que s'assemblen entre cometes. I després crec que el City, la jugadora, que ha fet una passa endavant respecte a altres temporades, és Blink Light. Una migcampista organitzadora, molt recorregut, i bon peu. És la que va marcar el Barça fa dos anys. Crec que sí. Jogava també de lateral, potser. No ho recordo, però és una futbolista que va arribar bastant jove al City. Curiosament també de l'Aston Villa, que li ha costat una mica, però aquests dos últims anys, clar, no hem vist gaire el Manchester City, aquestes dues últimes temporades, perquè no estava a la Champions. No, no estava a la Champions. Aviam, jo una mica sí, per.

Repeteixo el nom d'aquesta última jugadora. Blink Light. O és que ho ha pronunciat molt bé. En sèrio? La Ruth estaria orgullosa. Un record a la Ruth, sempre.

I acabem amb el lío. I aviam. O sigui, ara mateix estan tirant molt de gent de la casa que, si us sembla, les analitzarem en una altra secció. Però tenim a Suirot, a Benyàquia, a Fatalà i a la davantera, l'Iana Josep, que per fi ha tornat

de la seva acció. Ah, sí, que està relacionada per un any, aquesta. Correcte. En creuats eren, no? I ha tornat ja, eh? Molt bé.

Per tant, que hagin firmat, tenim a Salma, que ja et suma 3 gols i 4 assistències en 8 partits. Està jugant, eh? Està jugant a dalt. M'agrada molt. I després, atenció, nou nom. Aquest no el reciclo, d'acord? Ve del London City perquè el Lió la va cedir l'any passat. Es diu Wassa Sangaré. Té 20 anys i juga com a central. I a mi em sembla una bèstia, sincerament.

Engen no és titular o encara està mantenint-se titular?

Sí, encara està, però és veritat que a l'Olimpíada, com al Lió, van una mica curtes de centrals, necessitaven un altre prototip.

Molt bé, doncs tenen a Sanger Engen i Renard

i algun altre que A Tarciane. I Tarciane en què? Tarciane va jugant de central, de lateral. És que són perfils molt joves. Tenen moltes futbolistes.

Hi ha triple aquesta setmana o? Anem tard, eh? Perdona una cosa, però. Això són uns quants triples? T'he dit 10 noms. Ja ens has donat els 10 triples. Perfecte, va. Fins aquí la secció ben completa avui de l'Andrea Ors, amb totes les futbolistes que us han d'anar sonant perquè aquests equips els creuarem tard o d'hora. El primer a l'Arsenal el dijous 12 de novembre.

Per cert, que ja sabem qui serà el rival del Barça a les semifinals de la Copa de les Campiones al Genè Miami. Serà el Cruzeiro Brasile. I a la Copa de Campiones també hi serà l'Amèrica de Mèxica. Allà hi tenim una amiga del Fem Futbol, la Bruna Vilamala, que està recuperant-se de la tercera lesió d'en Creuats. Aquesta setmana ja l'hem vist tornar a entrenar-se amb les companyes. Bruna, com estàs? Hola, molt bé. Fa uns mesos de la lesió d'en Creuats, ja veus el retorn a prop?

Sí, la veritat és que ja es veu la llum al final del túnel, ja estic començant a entrenar amb l'equip, que és una cosa que trobava molt a faltar. La veritat és que aquests últims dies estan passant superràpid, així que molt contenta pel treball fet i ara a gaudir del que em ve, que és el més bonic.

Et marques alguna data concreta pel retorn o has après a no mirar el calendari?

No, la veritat és que estic molt tranquil·la. Per aquesta part. Sí que és veritat que al final de la temporada nostra, que és ara a finals de desembre, hi pot haver alguna oportunitat, però el meu punt no és fixar-me aquí, evidentment és treballar per estar bé amb l'equip i si es dona, doncs que es doni, però el meu focus està en el gener, en poder començar la pretemporada i la temporada següent que comença a principis de gener i estar bé per llavors.

Ja vam parlar amb tu sobre aquesta lesió i tampoc vull aprofundir-hi gaire, però és la tercera vegada que passes per aquí. Aquesta recuperació l'has viscut de diferent? Amb més calma? D'una altra manera?

Bé, totes les recuperacions han sigut diferents, han tingut les seves coses bones, les seves coses dolentes. És veritat que potser aquesta lesió és la que més ràpid. M'ha passat, perquè crec que també el format que tenim aquí a Mèxic, que són dos temporades l'any, ha fet que els dies passin més ràpid, que la sensació és que el temps passi més ràpid, i la veritat és que fora del futbol estic molt bé, estic molt contenta aquí a Mèxic, i també crec que pensava que ho podria passar pitjor per tenir lluny a la família, però sempre els he tingut molt a prop, sempre s'han dit que els tenia molt a prop, tot i la distància, llavors crec que això també m'ha ajudat a passar-ho el millor que he pogut.

Perquè la Bruna que tornarà després d'aquesta lesió ha canviat més, creus, futbolísticament o com a persona?

Bé, crec que cada vegada que he passat per aquesta lesió m'ha canviat una mica més com a persona. Com a jugadora, bé, crec que ara estic adaptant-me a l'equip, m'estic sentint superbé. La veritat és que l'adaptació està sent molt bona, m'estic sentint molt bé amb les meves companyes i és el que et dic, al final. Estic molt bé aquí a Mex i crec que tinc una connexió especial també amb les jugadores de l'equip i això m'ajuda a treure la meva millor versió tant com a persona fora del camp com a entrar al camp amb elles. I pot ser que sigui una jugadora diferent perquè al final les característiques de les meves companyes són diferents de les d'abans.

Ara parlàvem d'aquesta Copa de Campiones. És possible que si ja estàs entrenant amb les companyes el gener ja estiguis a punt. Suposo que et fa il·lusió l'opció de jugar contra el Barça.

Sí, la veritat és que em fa moltíssima il·lusió, sempre des del màxim respecte, però sí que és veritat que crec que nosaltres també estem en un molt bon punt i em faria molta il·lusió que les dues superéssim. Les semifinals que ens corresponen i poguéssim tenir aquesta final.

Ara parlàvem d'aquest Barça amb certes novetats, amb Kerolín, que ja s'està adaptant, amb joves com Rosalía o com la fitxada Van Asten. Suposo que vas veient aquest nou Barça sense l'exe, sense algunes jugadores que estaven molt acostumades a veure. Hi ha alguna que et crida l'atenció, alguna d'aquestes joves o d'aquestes jugadores noves que dius doncs mira, m'he fixat i. M'ha sorprès positivament.

Bueno, crec que totes les joves ho estan fent superbé. Crec que és una cosa que té el Barça, tant en el masculí com en el femení, que la masia és un lloc on sempre treu gent. Jo sabia que amb la sortida de Daleksia al final totes aquestes jugadores podrien tenir més protagonisme, amb totes les sortides que hi ha hagut, ja no només la de Daleksia, com per exemple la de Mavi per Van Asten també, Martina que va tornar, que em va fer especial il·lusió. I crec que totes estan donant molt bon rendiment, la que no és la sorpresa és Serra Jordi, però per mi és una debilitat. Ja no és una sorpresa, perquè ja fa dos anys que estan en aquest màxim nivell, jugant minuts molt importants, i crec que ho estan fent superbé, però crec que totes les joves, tant les que hi eren, com Vicky, com les que han arribat, com Aixa, Carles Julià, Rosalia, que ara estan començant a jugar, ho estan fent molt bé. Crec que el treball de la Masia és molt important, perquè al final et preparen per arribar al primer equip de la millor manera possible, i crec que és una font. Que mai s'acabarà, no? Sempre que penses, ostres, ara la Masia sempre, o et falla alguna posició, la Masia normalment sempre et dona aquesta posició, així que res, molt contenta per elles que ho aprofitin perquè aquestes oportunitats valen moltíssim.

De fet, no sé si la tens tan vista, però mai s'abaja aquesta futbolista joveníssima de 15 anys jugar a la teva posició davanter a centre i és increïble el cos que té per només tenir això a 15 anys, eh?

Sí, sí, sí, totalment. Vaig veure perquè crec que no podia entrar en convocatòria en alguna competició per edat. En Champions no pots jugar, sí, sí, en Champions no pots jugar fins al gener. Això havia llegit. No la tinc molt vista perquè sí que és veritat que els partits que em va mirar són els de la Champions, però. Sí que és veritat que té unes característiques espectaculars, he sentit molt a parlar d'ella, així que sí, crec que és important i crec que també està a les categories inferiors del Barça, així que crec que podrà donar molt i és una posició que la Masia sempre ha costat treure, tant a masculí com a femení.

Vaig acabant, per cert, hem vist aquesta setmana en algun vídeo del teu club a les xarxes socials i parlant en castellà et diria que et passa el mateix que a Marc Rosas, que és que se te'n va l'accent cap al mexicà.

Sí, al final estic aquí 24 hores. Tot el que parlo amb les meves companyes, evidentment, és en castellà d'aquí a Mèxic, perquè són d'aquí, evidentment. Abans tenia la Panyos que podia parlar en català, ara només puc parlar en català quan truco a casa o quan truco a alguna companya que està. Escampada també pel món de la canya o així, però aquí ja no puc parlar tant català perquè ja no hi tinc la panyos, però al final se't fa l'oïda. També em va passar l'any passat quan vaig tornar a Brighton, que després tornava i em sortien paraules en anglès. Però sí, sí, m'ho han dit molt, i és més, gent que és espanyola i que també li passa això, com per exemple l'Irene Guerrero, i a mi em deien, ostres, ha canviat molt l'accent, i jo l'escoltava i deia, és que jo no sento cap mena de diferència. Però sí, sí, al final se't fa l'oïda i se't enganxen les paraules.

Ara que et veig molt integrada, aquest cap de setmana ha estat tots sants aquí, a Mèxic és el Dia dels Morts, i ho celebren d'una manera molt especial, és tan impressionant com sembla?

Sí, la veritat és que és espectacular. Per sort, estic aquí a Ciutat de Mèxic i vaig poder anar al Focalou i va ser realment espectacular. La Katrina, que era la més gran que s'ha construït mai, doncs era espectacular. M'agrada molt perquè. Bé, a mi m'agradava molt ja la peli de Coco, que havia vist abans de venir aquí, i ara m'agrada molt perquè conec moltes més tradicions, molts més detalls, que ara miro la peli, que l'altre dia la vaig mirar, amb algunes companyes i, ostres, hi havia mil detalls que ara entenc molt més el significat que tenen i tot el que vol dir la pel·lícula de Coco, que ja m'encantava, però ara m'encanta més perquè conec moltíssim més la història que hi ha aquí i crec que els poblets que hi ha per aquí a prop de Ciutat de Mèxic o els que hi ha repartits per Mèxic, però que són més poblets, crec que es viu una. Una sensació, doncs, no ho sé, d'alegria. Crec que aquí es veu el Dia de Tots Sants com alegria de passar-ho amb la gent que no està aquí, però de recordar-los i de portar-los sempre amb ells. I crec que és una manera molt bonica de celebrar-ho i no de veure-ho com un punt de tristesa.

Una festivitat ben especial aquesta. Haurem d'anar a Mèxic per veure'l amb la Bruna. Bruna, que ja és una mexicana més, però que continuarem seguint de ben a prop perquè és una de les nostres. Gràcies, et volem veure jugar ben aviat aquí fent futbol. Bruna, cuida't molt. Moltes gràcies. Encara hem de parlar del futbol català perquè la Lliga F, ja hem comentat el Badalona-Barça, però compte amb el Badalona que amb aquesta derrota entra a posicions de descens.

Sí, sí, de fet, està 15 a la classificació amb tan sols 8 punts. I després d'aquesta derrota del cap de setmana, és la sisena setmana sense puntuar de tres. Un Badalona Women que va començar realment com un tir, amb aspiracions europees inclòs, i veu com està la jornada 10 en posicions de descens. Cal a dir que té vàries jugadores lesionades i estan fent bastantes rotacions, sobretot amb jugadores del filial. Però bé, ostres, una plantilla que apuntava a l'inici d'aquest curs està de lluitar per posicions europees. Veiem com a la jornada 10 estan descents.

De moment no és preocupant perquè és molt d'hora i perquè té força equips per sobre que estan a un, dos punts. És veritat que si sumes victòries sortiràs d'allà, però has de guanyar.

Sí, però ara li venen dues setmanes complexes també perquè juguen contra el Madrid i després la següent setmana contra el Real Madrid. Que tenien Barça, Atlético i Madrid. Sí, sí, vull dir, tres partits. No van fer la feina fa una setmana contra el Logroño United, per exemple, però bueno, tenen molts equips a prop, amb poca diferència de punts, veurem què passa.

I que no tenen mala plantilla, jo crec que sortiran. Ara tocarà travessa del desert, probablement amb aquests dos partits que dius, però després es tracta de començar a sumar. L'Espanyol, victòria i setena.

Sí, sí, l'Espanyol realment va complint amb la seva feina i va guanyant els rivals que aparentment són rivals directes. Aquest cap de setmana va guanyar per 2 a 1 el Logroño United. No guanya mai de golejada i sempre acaba patint una mica, però va fent la seva feina i sumant a poc a poc per poder-se mantenir en aquesta part mitja de la classificació. Sí que és cert que els números de l'Espanyol fora de casa són una mica dubtosos perquè encara no ha guanyat fora, l'únic que les tres últimes jornades que l'Espanyol ha jugat a casa ha aconseguit sumar de tres i està intentant fer un fortí

del que és la ciutat esportiva. Sentiu allò? És l'himne de la Champions.

He mirat perquè he pensat, compte que si són setenes i ho fan una mica bé, però ja tenen les terceres a cinc punts i sembla difícil que l'Espanyol pugui aspirar. Veurem, veurem.

Primera federació, el Barça ve no arrenca. El Barça no aconsegueix aixecar el cap, la veritat que li està costant una mica aquesta adaptació a l'equip, a les jugadores, a la categoria. Sí que és cert que moltes jugadores que haurien d'estar en aquest equip estan amb el primer equip, van recuperant integrants, de fet les jugadores del B que han estat al Mundial Sub-17 s'han pogut incorporar tot just aquesta setmana, bueno, els està costant arrencar. Sí que és cert que aquesta setmana jugant contra el líder, contra el llevant UD, van perdre per 0-3, però em sorprèn que al Barça li costi. I en defensa del Barça diré que al Madrid també li està costant.

Va últim. És que allò és un xou. Perquè ara les jugadores se van al primer equip. Ara se me'n van al Mundial. El sub-17, el sub-20.

Tenen molts fitxatges. Julia Torres, Liz Penoch, Nicoli. L'onzo de l'altre dia era top. Era molt top. Però crec que també els està costant una mica solidificar-se amb això.

Estan una mica despistades i ja tornaran, diríem, perquè qualitat és evident que entenen. Sí, sí. I de Segona Federació aquesta setmana volíem parlar d'una jugadora concretament de la màxima golejadora perquè té

una història peculiar. Sí, es diu Isabel Naomi Luis Joextra i és una jugadora holandesa de 23 anys. En aquesta jornada s'ha consolidat com la màxima golejadora de la categoria de Segona Ref, porta 8 gols i bé, la volíem destacar una mica perquè té un recorregut curiós i ho estàvem parlant amb la Sònia. Fa tres anys estava jugant la Champions al primer equip de l'Ajax amb la bona de. Lili Johannes. Exacte. I quan se li va acabar el contracte va decidir venir a Espanya i fitxar per l'Espanyol. Curiosament, per l'Espanyol B. Aquí tenim com un buit d'informació, no sabem ben bé què és el que va passar, però durant el transcurs de la temporada passada no va acabar la temporada amb l'Espanyol B i se'n va anar a l'Ona Sanadria, on a dia d'avui s'està consolidant com una de les millors davanteres de categoria. És el filial del Badalona,

és a dir, opcions de pujar, imagino que té, si continua fent així de bé. Hoogstra, que no hem de confondre amb un altre Hoogstra que hi havia en aquell Ajax de Johannes.

Aquella jugadora era migcampista, va fer una molt bona Champions amb l'Ajax, la va firmar un equip d'Estats Units, no recordo quin, I es va retirar perquè volia ser metge. Ostres.

És a dir, que ja no juga, eh, tampoc? No. Que curiós. Doncs aquella crec que era Tini Hoogstra i aquesta és Isabel Hoogstra.

Aquesta noia, Isabel, jo crec que l'he vist i té un físic brutal. Sí, sí, és que apareixia. És. És carne de primera.

Doncs veurem si l'evolució, perquè ja té 23 anys i ha de ser estrany que estigui al filial, però bé, màxima evolució de la segona, veurem si va pujant o què, però volíem repassar una història ben curiosa, la d'aquesta futbolista. I de segona ref vull

destacar que en el grup 2 de segona ref, que és el grup que ens pertoca, el de Catalunya. Tenim els cinc equips catalans ocupant les cinc primeres places de la classificació. Visca Catalunya, visca! Espectacular. Ona Sanadria primer, EM segon, Barça C tercer, Espanyol B quart i Europa cinquè.

Fins aquí el quart capítol de la tercera temporada del Fem Futbol. Gràcies per la vostra atenció i ja sabeu que volem saber de vosaltres al Twitter de la TDG Guio Baix Oficial. Gràcies a l'Andrea Ors, la Maria Ticas i la Paula López, també al Salva Pou a càrrec del muntatge sonor. I la Jordina Tarré al càrrec de les xarxes i de tot el que veieu visualment per xarxes. Ens retroem després del Barça-Arsenal. Confiem que amb una nova victòria blaugrana i un bon espectacle al Camp Nou. Fins aviat!

Fem Futbol. Un podcast del Departament d'Esports de Catalunya Ràdio. Presentat i dirigit per Sònia Gelmà.

Podeu recuperar tots els capítols d'aquest podcast a l'app i al web de Catalunya Ràdio i a la plataforma 3CAT.