Què porta un adolescent a rebentar un aparador? Respon el psicòleg Marc Masip

Deixeu-me saludar a aquesta hora el Marc Massip, que és psicòleg, director de Desconnecta. Marc, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Abans sentíem la investigadora Marc Guerrero, ens parlava de captació. Què portaria a un jove, a un adolescent o a un encara menys adolescent, diguéssim, 12, 13, 14 anys, a vincular-se amb un grup així, de sortir al carrer i rebentar un aparador?

Jo ho tinc molt clar, Ricard, la necessitat de pertinencia a grup i l'admiració dels iguals. És a dir, i ho necessiten també els adults, però els adolescents o molt joves encara més. Necessites sentir que formes part d'un grup, necessites sentir que tens al costat algú que t'admira o que fa el que tu fas. Hi ha vegades aquests nanos, sobretot quan és per les xarxes, només sentint aquesta sensació de pertinença s'hi troben. I un cop t'hi trobes, doncs ja ho fas. Nosaltres hem tingut casos de pacients que no sabien on es ficaven. Que no sabien on es ficaven i que cometien delictes, inclús d'odi o físics. I tot venia d'un nen amb una baixa autoestima, segurament amb uns mals resultats acadèmics, amb una mala relació familiar, un sistema familiar complicat, que per sentir aquesta pertinença feia el que fes falta dintre la lent maduresa del seu servei per perteneixer a un grup.

Qualsevol cosa. No em vull enrotllar amb anècdotes,

però, Ricard, n'hem vist l'acord d'un nano amb un grup neonazi donant una pellissa a un noi de color de pell negra, que us puc garantitzar que era de tot menys racista, però ell necessitava aquesta pertinença. I ho capten ara a través de les xarxes. ¿Per què? Perquè imagina't un nano sol a la seva habitació, sense amics, sense ningú que el faci sentir part d'un grup, i on va trobant a poc a poc, va trobant a poc a poc aquest reconeixement social. Si fas això, si robes ara un iPhone. Ets un drac, ets el millor, això és el que et fa sentir. Perquè els rics et roben, però hi ha discurs darrere, hi ha ideologia. Sí, és que el discurs no és igual. Un nano vulnerable. Un nano frustrat, un nano sense una autoestima adequada, és un nano en risc, és un nano que és un joguet per algú amb aquesta maldat, no? I us ho dic de debò, el discurs és el de menys, el motiu és el de menys. Ells s'han sentit, ara parlem d'aquesta situació viscuda a Barcelona, que formaven part d'alguna cosa. I llavors a través de les xerxes és tot molt més senzill. És un nano sol a la seva habitació sense res. Doncs tu li estàs donant algo. I recordem tots que el servei del ser humà, en el cas de les dones fins als 21, 23 anys es desenvolupa. En el cas dels nois, doncs als 23, 25, ja estàs parlant d'un servei. Totalment vulnerable A fer a mi lo que vulguis

Per això sobtava també el que deia l'Alana Imatges de joves que anaven sense tapar Amb la cara descoberta Entrant a una botiga a saquejar-la Com si no passés res, aquesta sensació d'impunitat Que això és gravíssim, Marta.

Hi ha un element a afegir a l'anàlisi que és imprescindible, que és que aquest informe de Golden Owl, una de les coses que diu és que hi havia coordinació, que hi havia organització, però això no vol dir que hi hagués participació. I crec que aquest és l'element diferencial, és a dir, quan la gent jove s'organitza de manera participada i pot contrastar diferents opinions, no només té a veure amb el fet del sentiment de pertinença, que és evident que el reconeixement social tothom el necessita d'una manera o altra, sinó que també s'hi afegeix una racionalitat, un espai en el qual compartir diferents idees. I aquí és on podríem situar el tipus de mobilitzacions juvenils que hem vist fins ara, o com abans preguntaves si hi havia diferències entre el que ha passat a França o el que és la vaga de l'11 de novembre, és evident que aquestes són participades i per tant hi ha aquesta racionalitat darrere, hi ha uns motius darrere, i per tant queda molt clar què és el que els mou. En el cas que estem analitzant avui hi ha una sensació que l'espai on queixar-se no està ben definit o hi ha la sensació que d'alguna manera no saben exactament com canalitzar-ho. I crec que això també ens ha de fer preguntar-nos si és pel desconeixement, desconeixement de saber què és el que hi ha organitzat per poder canalitzar tota aquesta queixa que tenen les persones joves, o és que hi ha desconfiança, i per tant no estem sabent explicar prou que quan la gent s'organitza és capaç d'aconseguir diversos dels seus objectius.

Jo, per no repetir-me, intentaria mirar una mica també cap endavant. Les crisis com aquesta tenen un component de sorpresa i per això penso que potser el cap de setmana que ve no hi haurà el derulls. Per què? Doncs perquè la policia probablement estarà molt més preparada del que estava el cap de setmana passada. És que, Claudi, aquest punt que dius és que no ho sabem. No ho sabem, però si jo m'hagués de posar el mustacho diria que difícilment veurem els aldarulls que vam

veure el dissabte passat. Que s'organitzen d'aquesta manera fa que tot sigui més imprevisible. És el que va passar amb els Mossos, que els va agafar, que no preveien que hi havia tanta intensitat en aquests atacs. Però per això dic que si tothom està mirant

en un determinat dia, probablement. És que pel que va passar va sonar i de venir l'exèrcit. Els Mossos no farien res, desbordava la capacitat dels Mossos.

Claudi, digues, perdona. No, deia que si probablement tothom està mirant un determinat dia, la policia també, també probablement doncs aquests grups no s'organitzaran aquest dia sinó que en buscaran un altre. Per això deia que mirant cap endavant jo no crec que aquest cap de setmana veiem les mateixes imatges que hem vist la setmana passada. I per la resta, me'n recordava ara de la navalla d'Òckham, no? La aplicació més senzilla és sempre la més la millor, no? Per descartar teories de la conspiració, jo aquí, per allò que es veuen les motivacions polítiques, són homes, són menors, convocats per xarxes socials, que s'activen i es desactiven, a més, puntualment, que s'aprofiten probablement també de l'ONU de França i d'altres països, però és vandalisme pur i dur, no hi ha. No hi ha cap reivindicació. És un desig destructiu i de confrontació.

Això no és el que diu l'informe, si te l'has llegit. Si no, no sé per què el fan. I sembla bastant sensat. No és només una sèrie de gent que s'organitza o que s'organitza momentàniament per destruir. És un grup que vol saquejar.

Sí, això és el que estic dient, Vicenç. Potser no m'explica bé, però és el que estic dient. No ho aguantes jo.

I això també és una bona notícia. Perquè si fos una cosa desorganitzada, imprevisible, desconcertant i un nou fenomen, diríem, mare de Déu, si és una cosa que té uns orígens clars, preocupa la repercussió social entre gent que és fàcilment captable o perquè hi ha molta gent enfadada. Però, com a mínim, el punt d'origen està localitzable i, com és delinqüencial, el pots intentar tallar. Com a mínim, això és la bona notícia. Sí, bueno, això és el que intenta pedir, més o menys.

Marc Massip, gràcies també per acompanyar-nos, psicòleg, director del Desconecta. Gràcies. A vosaltres.