Què puc deixar preparat i què no per al meu funeral?

Passen 6 minuts de la 1, soc l'Elisenda Carod i ha arribat l'hora de buscar la solució.

Ja ha arribat el moment d'obrir de bat a bat les portes de la ràdio pública per investigar fons tota mena de temes en un món de respostes simples. Nosaltres, ja ho sabeu, us portem la solució. I com sempre, a part de la solució, el meu 50% es diu Fran Domènech. Molt bon dia! Bon dia, Elisenda Carol, com estàs? Mira, avui queda dilluns, eh?

Mira què tinc aquí. Mira què tinc aquí. Ho acosto al micròfon perquè tots els oients ho puguin veure. Ja sabeu que nosaltres fa un parell de setmanes vam estrenar la tassa de la solució. Per cert, hi ha molts oients que al WhatsApp del programa ens reclamen i diuen que l'Elisenda Carot va dir que els oients que no van poder anar a la Universitat Politécnica de Catalunya podríem tenir accés a la tassa de la solució.

Ho hem de resoldre, però prometo que abans que acabi la setmana ho hauré resolt. I us podré donar una explicació ferma. Això ja està resolt,

podeu ficar en el calaix de les promeses que complirà. Però és que després de la tassa de la solució, ara arriba, i és això que tinc aquí, que estic acostant, la galeta de la solució. La galeta de la solució que ha fet la pastisseria Bussí de la ciutat de Barcelona, amb el logotip, amb la imatge de la presentadora i directora del programa, Lisenda Carot. Escolta'm, és que m'està entrant una gana. Obre. No, home, no. Li podem donar el col·laborador i convidat d'avui.

Mira, el nostre convidat, si avui és dilluns, vol dir que La Solució es diu David Balaguer, molt bon dia. Home, fantàstic.

Fem una cosa, fem una fotografia, perquè la gent ho vegi, i ho pengem al Club de La Solució. Si no sou del Club de La Solució, som molt pesats, però és així. El 677387719 ens demaneu. Vull formar part del Club de la Solució. Per cert, que a mi dels 1.700 membres hi ha el Club de la Solució i podreu veure aquí a David Balaguer a punt de cruspir-se la galeta del programa.

És que li he hagut de demanar l'OK perquè en David sempre diu que surt lleig a les fotos. No li he ensenyat la foto. Dic, la podem penjar o no la podem penjar? Tinc molts problemes amb aquest tema. Ai, senyor. Va, el control tècnic, el mestre, el bentornat, l'Albert Joder, i a la peixera, Nil Bia, en Joan Castells i la Sofia Mejia.

I avui que estem amb les galetes amunt i avall, que hi ha bon rotllo que sigui de dilluns, avui us portem una solució, jo diria previsora, però alerta, perquè no cal ni que estigueu malalts ni que sigueu persones molt grans, avui ens afecta a tots i a totes, encara que tinguis 20 anys i ens ho estiguis sentint avui mateix. Avui volem resoldre què podem deixar preparat i què no pel nostre funeral.

Podem dissenyar com ha de ser el nostre funeral, quines parts podem preparar amb molta antelació, a partir de quina edat es pot fer, des dels 18, des dels 16? Cal deixar-ho tot per escrit? I on ho hem de deixar, això? Hem de fer una caixa i registrar-la a algun lloc? O podem enviar un correu electrònic? I què es pot fer i què no en un enterrament? Pot ser un enterrament alegre, divertit, amb música, que es converteixi en una espècie de festa? És més, i aquesta t'agradarà, David. A veure. Podem vetar l'entrada de persones?

Mira, ho tinc aquí escrit. Boníssim. És que. Sembla que em llegeixis el pensament. Home. No, no, no, m'encanta aquest tema perquè justament jo l'he encarregat, però clar, aquí hi ha un problema, que no sabem l'ordre dels decessos, clar. Però l'he encarregat, clar, perquè jo l'he encarregat a una amiga meva. Espera, espera, ojo, ojo. Sí, sí, sí, sí. Ens posem seriosos, només comença. Reservat al dret de defunció. Jo l'he encarregat, sí, l'he encarregat a una amiga meva. Que si jo moro, demà, per exemple, veti l'entrada dues persones concretes. No, no. Però clar, és això, no sabem quin ordre de defuncions hi haurà. És a dir, potser aquestes persones es moren abans que jo, potser la meva amiga es mor abans que jo. No, clar.

Però això ho podries deixar, ara li preguntarem al nostre expert, perquè potser ho pots deixar tot preparat, de dir, jo vull que es pengi una llista de persones no acceptades en el meu enterrament, actualitzeu-la, sisplau, si han mort abans que jo.

Saps? Jo vaig anar a un enterrament, això és real, també, És que clar, aquí explico tantes coses que moltes semblen mentida, però són reals. Vaig anar a un enterrament on van fer fora una persona. I qui ho va fer fora? Va anar la germana de la difunta. Va agafar aquest tio i li va dir, era un tio, i li va dir, no, no, tu aquí no t'hi volem. Ves-te'n, li vas fer molt mal a la meva germana i aquí no t'hi volem, no sé què hi fots aquí.

Però està molt bé que puguem deixar la nostra llista perquè de vegades potser hi ha algú que dius, és que a mi, és que de veritat sortiria de la caixa o em referia de les tendres si aquesta persona vingués al meu enterrament a sobre a fer veure que li importava alguna cosa. Allà a fer el plurico. Ai, per favor, mira, això serà una pregunta que podrem fer també a la nostra audiència. Deixaríeu o no deixaríeu llista de persones no admeses al vostre funeral? Fran, sé que t'he fotut una mica en l'aire, eh, la proposta. Perdó, Fran. Però havies de contacte habituals. Doncs sí, vies de contacte habituals,

el telèfon del directe, el 9320-7474, per parlar amb nosaltres en directe i explicar-nos si faríeu aquesta llista, aquest reservat del dret de defunció, diguem-ne, com una mena de llista de tu entres, tu no entres, això per parlar amb nosaltres. Però també ens ho podeu escriure. Garantim anonimat, també, perquè dius, mira, jo deixaria fora un parent o una amiga que. Evidentment, no digueu qui. No direm no. No cal dir noms. Podem garantir aquí, garantim l'anonimat al 677 38 77 19.

Seria la meva última estocada, eh? Que vinguis allà a intentar fer bona cara, intentar veure que em vas a fer la vida més fàcil i pam, passin fora.

Jo fins i tot deixaria com un audio gravat, un document sonor gravat, això seria molt bo, eh? Un document sonor gravat que sonés el dia del meu funeral i digués, si tu ets aquí, ja pots anar marxant perquè no ets benvinguda en aquest acte. Encanta'm.

És la teva última venjança, oi? És que no hi ha dret. Ah, i mira, li preguntarem a una persona experta en funerals que ens donarà totes les respostes que avui estem buscant. Josep Ventura, molt bon dia. Bon dia. En Josep Ventura és conseller delegat d'Àltima, un grup funerari que gestiona serveis funeraris, sanatoris, crematoris i cementiris a Catalunya i a Balears. Àltima té més de 300 anys d'experiència al sector funerari. Quant fa que t'hi dediques tu, Josep?

Bueno, jo tota la vida, des que tenia 16 anys, després vaig anar estudiant, però sí, sí, sempre he estat vinculat a l'empresa.

Els catalans, tu diries, així en general, són d'aquelles persones que ens agrada tenir el funeral previst o anem a última hora?

Jo crec que això ha canviat amb els anys. Abans sí que era una previsió que tenien totes les famílies. Es pensava en adquirir una sepultura en el poble o la ciutat on es vivia, es anava a visitar els cementiris, i a Espanya hi ha una llarga tradició, i a Catalunya, de les pòlisses d'assegurances de defunció. En el global sí que hi ha hagut sempre una certa previsió, almenys amb la part econòmica.

Mira, l'altre dia li sentia a l'Òscar Fernández, a cada any a migdia que en parlàvem, i ell deia, és que és veritat que tota la vida hem sentit els nostres avis dir, com un deute, com un crèdit, aquestes assegurances de, jo pago els morts, que deien, jo pago els 50 eurets dels morts, era això que et referies, Josep.

I jo crec que també ha estat sempre aquesta previsió de la sepultura, on volem ser enterrats, com una previsió que ja indicava què volia la família. El que passa és que hi ha hagut canvis en els darrers anys, la incineració és un element nou, és a dir, jo crec que hi ha nous complements que fan que sí que potser és bo parlar-ne amb la família, és bo prendre algunes decisions prèviament.

Per deixar la vida dels familiars més senzilla, també t'ho dic. Les línies cremen. 932017474, Marta de Reus, bon dia. Hola, bon dia. A veure, la Marta ha dit. Ui, estan parlant de llistes de gent batada al nostre enterrament. A veure, Marta, la teva. És que, clar, tu ets la viva imatge de batar persones en un enterrament. Explica'm.

Sí, jo vaig fer directament l'enterrament del meu marit, perquè no havien fet la llista, però sí que havien parlat de coses. I clar, els enterraments la gent se n'assabenta que una persona s'ha mort, i llavors hi va, no?, en allò de quedar bé. Doncs jo aquell dia, just al territori, que era a les Corts, llavors vivia a Barcelona, quan vaig veure arribar persones que ni a ell ni a mi ens hagués agradat que en aquell moment hi fossin, jo els hi vaig anar a dir. Oi, oi, oi. I vas anar a dir I vas anar a dir, escolta'm. No, ell no volia que fossis aquí. Ell. Sí, i van marxar, eh? I jo li vaig dir. Sí. Poder els hi vaig dir, hi havia molta gent, perquè ell era molt jove, ell tenia 45 anys, feien pena, clar, jo teníem dos crios, feien molta pena. Va venir gent més que res per sobre la pena, perquè jo ara ho tinc tan clar que quan em mori els meus fills ja saben el que vull, que és res. Doncs jo sí els hi vaig anar a dir, perquè jo sabia que ell no volia que fossin d'allà, jo tampoc. I la gent ho va respectar, però ho vas fer. Bueno, suposo que es van enfadar, perquè jo no he sabut mai més res d'ells, però no m'interessa tampoc.

Bueno, exacte. Sí, sí. Vull dir, no et vinguin a molestar ni viva ni morta, no?

No, no, no, per això que vull dir que és normal que la gent si s'ha de saber que està morta, doncs, ai, va, doncs ella l'enterra.

A cada ve no aneu al meu enterrament, no? És el resum, oi? No, exacte, exacte. Marta, quanta gent vas fer fora de l'enterrament del teu marit? Doncs un cinc o sis. Olor!

No, el que vull dir-te és que hi havia molta gent per això, perquè clar, viví feia pena, vull dir que era diferent, no? No és allò una persona gran i ja està. Llavors va venir molta gent, bueno, jo no vaig dir res. Però, em sobraven la meitat, eh? De fet ho dic. Però, sí, perquè jo. No m'agraden. El dia que marxi, marxo jo, estan els meus fills i ja està. Jo ho tinc clar. Aquell dia jo vaig fer el que ell volia.

Veient el que va passar amb l'enterrament del teu marit, que va morir molt jove, tu et planteges deixar una llista formal perquè es pengi allò a la porta de les sales de vella perquè la gent ja directament vegi el seu nom i reculin?

És que jo ja ho tinc pensat com ha de ser. Jo pago els morts. Epa. Jo soc de les que pago els morts. Abans pagàvem de quatre i ara pago de tres, els meus fills i jo. Ells saben que el dia que jo mori jo no duc res, a no ser que ells ho necessitin. Si ells no ho necessiten, d'allà on em mori, al crematori. I si ells necessiten despedir-me, d'allò de dir que no pot ser tant de pesa, doncs que agafin una sala de vetlla, però només per ells i que tinguin la clau. Si tu no vols ningú, eh, Marta? No vull ningú. És que no m'agrada. És que ho trobo tan hipòcrita, perquè després a la vida cadascú fa la seva.

No cal, ja està. Jo quan marxo, marxo sola i ja està. Íntim, íntim, íntim. Marta, queda plantat i ara en parlem amb l'expert. Una abraçada. Gràcies, bonica. Gràcies. Fins ara. Adeu, adeu. Ens escolta cada dia, eh? L'hem tallat, però ens escolta cada dia. Nena, i si t'ho pregunten, encara més. Cada dia ens escoltes a La Solució amb Elisenda Carot a la una del migdia. Josep, el que dèiem ara d'aquestes que fèiem una mica de broma, però es pot arribar a deixar. Una llista, com ara vol fer el David, de persones que no volem que siguin al nostre enterrament? I segona pregunta, tu ara em diràs, sigui que la gestioni un amic, amiga, jo puc demanar explícitament imprimir una llista i vull que tothom vegi els noms de les persones que jo no vull que siguin allà?

Està clar que es pot fer el que la família o la persona desitgi. Aquí és important que hi hagi una persona referent que aquesta persona pot anar canviant i que tot això s'estigui d'alguna forma formalitzat. Nosaltres oferim la possibilitat que les famílies triïn com volen que sigui el seu funeral, com volen que sigui tota la cerimònia, tot el ritual, i hi ha la figura d'una persona que és aquesta persona que és la que és referent. I aleshores nosaltres cada any ens posem en contacte amb el familiar per comunicar-li i si vol fer algun canvi d'aquest designatari, que nosaltres diem, és la persona que també

I es pot posar suplent, t'ho dic perquè ara, com que estem parlant de meses electorals tot el dia, jo, per exemple, en David, em posa a mi, si em passa alguna cosa a mi, de dir suplent al Fran.

Sí, això es pot articular com la família ho desitgi. Normalment, l'habitual és fer-ho en to positiu, és a dir, a quines persones volem avisar. Però si algú vol matar algú, també hi ha aquesta possibilitat.

Crec que hem de ser, en aquest tema, molt sincers amb nosaltres mateixos i no hem de ser ni prudents ni tenir una excessivitat. Home, si has de ser prudent el dia del teu enterrament. No, perquè, evidentment, jo una vegada mort no sabré si aquestes persones han vingut o no. Però sí que hi pot haver persones que, com la persona que ens ha trucat ara, la Marta, correcte, que ens ha explicat aquesta història, que si ella no fa fora aquestes persones aquell dia, 5 o 6 persones, després li pot quedar una nosa dins. I no, no volem noses dins. Les noses les hem de fer fora. Per tant, ens hem d'atrevir a dir i a fer aquest tipus de coses.

Teniu alguna cosa molt clara que vulgueu que passi o no passi al vostre enterrament? El 677-387719 o el 932017474? Allò de vull que soni aquesta cançó sí o sí, vull que m'enterrin amb aquest objecte sí o sí, vull que sigui una cosa pagana, vull que sigui una cosa religiosa. Què teniu clar del que voleu que sigui el vostre enterrament? 9320177387719.

Mira, és que ara parlava de gent que només venia a quedar bé. La Bea va fer fora unes quantes persones de l'enterrament del seu pare, també, i diu que ella té batada gent al seu enterrament, per si de cas. La Montserrat diu que quan va morir el seu marit, els hi va dir que no hi fossin els cunyats. Un papelón, eh? Perquè no s'havien portat bé. I la Montserrat ha explicat que el seu pare va morir aquest mes d'agost i els havia demanat. Primer, que a l'acomiadament no hi hagués cap capellà, i després un familiar amb qui s'havien discutit fa molts anys i ja no es parlaven, que no el volia veure ni en pintura.

Doncs ja ho sabeu, podeu dir la vostra. David, tu t'has plantejat alguna vegada deixar preparada alguna cosa més enllà d'aquesta llista d'exclusos del teu funeral?

Músiques. No, músiques, perquè això dependria molt del moment vital pel qual tu estàs travessant. Per tant, músiques de moment no en tinc decidides. Però sí que a mi m'agradaria gravar un àudio. Ah! Això ho deia seriosament un àudio que el dia del meu funeral sonés pels altaveus de la sala de velles. I què diries? Bé, m'hauria de pensar. A veure, en el moment. Clar, no el tinc fet, aquest àudio, encara. Nen, ens pot passar qualsevol cosa a tots, eh? Per això, per això, que ens podem morir en qualsevol moment i, per tant, aquest àudio l'hauria d'anar preparant perquè ja tinc gairebé 50 anys.

I pot arribar el moment en qualsevol moment. D'algú que vulgui projectar un àudio o un vídeo.

L'àudio en concret no, però sí que hi ha persones que deixen textos escrits, que hi ha persones que preparen la seva esquela que surti publicada als mitjans. És a dir, això sí que és una persones que tenen aquesta previsió i cada vegada jo crec que ens trobarem més amb aquestes gravacions o aquests.

Per cert, si teniu alguna pregunta per en Josep, també ens ho podeu fer saber, allò de dir, no, jo vull tirar les cendres a Collserola, vull tirar les cendres a. Ens dirà si és legal, si es pot fer, si ofereixen els serveis, si o no, si teniu algun dubte, 932017474, perquè així d'entrada, això de, no, jo vull que tireu les cendres al mar, això es pot fer?

Mira, jo no ho he dit, disculpa, la Maria Teresa, que diu, jo vull ser cremada i que em llencin el mar de blanes.

Què s'ha de fer si volem llençar algú al mar de blanes un cop incinerat?

Ara el que està establert és espais en el mar que només són aquells espais. Llavors s'ha de fer en una empresa que està acreditada per Marina i llavors són espais que tenen determinats que on es poden posar les cendres.

Però si jo vinc i dic, per exemple, vull llençar les cendres del meu X al mar, Altima ens ofereix el servei, és a dir, contacteu amb l'empresa o hem de.

No, no, no, això es pot fer a través nostre i nosaltres ens encarguem de coordinar-ho tot i aquesta empresa és la que ens dona aquests serveis sempre que es faci amb una urna biodegradable. No pots fotre allà una urna de plàstic, no? S'ha de fer sempre en unes condicions determinades i si es pot fer sempre en un lloc determinat.

Va, bateria de preguntes a través del WhatsApp, Fran, si et sembla.

Bueno, és que ara, mira, acaba d'escriure l'Albert que de l'enterrament de la seva mare va fer fora el seu superior, el seu cap. Li vaig dir expressament que no volia ningú i s'hi va presentar.

Un dia farem, que ja ho estem preparant. Ai, a veure. Com gestionar a caps mediocres a la feina? I crec que serà dels programes més escoltats, perquè la gent necessita guies. Digues, Fran, el 677-3877-19.

Bueno, hi ha molta gent que. No, no, deixa'm dir que hi ha molta gent que, clar. Està atabalant, ara, hi ha molts missatges aquí. Que té bastants problemes amb les seves mares, que deixarien fora de l'enterrament. El cas de morir abans de la mare. Per mares narcisistes que no les deixaria entrar i no les voldria ni veure ni en pintura en el seu

enterrament insisteixo, recupereu el programa que vam fer amb l'Elisenda no recordo el cognom ara, Ripollest de mares narcisistes us l'enviem al Club de la Solució per tercera vegada ja perquè és un dels més demandats què més ens diuen? Que volen la tassa de la solució,

també ens diuen diversos oients, diuen moltes coses. Es pot donar el cos de la ciència o no es pot deixar escrit això?

D'acord, això com ho podem fer, Josep?

Nosaltres també ens dediquem a això, hi ha moltes persones que ho fan. Nosaltres estem en contacte amb diferents universitats que donen aquesta possibilitat i nosaltres ens dediquem a recollir el difunt i entregar-lo a la universitat que pertoqui. La que pertoqui o la que decideixi el difunt? O la que deixés el difunt, perquè hi ha persones que tenen ja predeterminat on volen que sigui això. Nosaltres el que fem és la gestió de.

Però això, ojo, eh? Si tu, per exemple, dius el vull deixar a la UB, el vull donar a la UB, de vegades les morgues de les universitats estan plenes. Vull dir que poseu alguna clàusula de la UB o la que s'escaigui. Perquè si no, a veure, no van amb el teu cos fent res estrany, eh? Si està plena aquesta morga i no ha posat segona opció, què se sol fer?

S'ha de buscar una solució per a la família, és a dir, buscar algun altre lloc que sigui.

Tu fixa't en això de donar el cos a la ciència, que la meva mare volia donar el cos a la ciència, però mira quines coses que quan li va veure a les orelles el llop, la meva mare és morta, va recular a tu. Has vist quina cosa, tu? En canvi, clar, si tu et mors de cop un dia, tu has donat el cos a la ciència. Ja ho has dit. Exacte, ja ho has dit. I un dia et cau una cosa d'un arbre i et mata, ja està, ja l'has de donar, però com que estava malalta i ja va veure que les coses es posaven lletges, va recular a tu. I què va decidir fer? Enterrament o incineració? No, enterrament. D'acord.

Ara mirem també, perquè les incineracions estan pujant molt a casa nostra. Jo et diria, Josep, a quina edat es pot començar a planificar un funeral?

A l'edat que una persona vulgui. Això no té cap límit d'edat. Ho habitual és que es faci quan comences a tenir una certa edat, que veus que et pot passar, però es pot fer a l'edat que es vulgui.

Comenceu-hi a pensar ja. Inclús ho podem deixar en un document, en un mail i enviar-li a aquesta persona responsable, no?

Sí, jo crec que hi ha moltes formes de fer-ho. Nosaltres donem aquesta possibilitat perquè es poden concretar, hi ha moltes coses, aspectes del servei, però sí, sí, jo crec que hi ha infinitat de formes de fer-ho. Es pot escriure, es pot deixar. El que no es pot fer és en el testament, perquè el testament és un acte que es fa després de la defunció i el servei funerari es produeix abans. L'important és fer-ho d'alguna forma que quedi constància i que es pugui executar de la forma escaient.

Però no cal, per exemple, anar notari, és a dir, si jo deixo el David com a responsable no cal que tinguem un contracte notarial.

No, de fet nosaltres oferim aquesta possibilitat i es fa un contracte i aquesta persona, el designatari, que és el que ha de vetllar que el dia que es produeixi el fet s'asseguri que allò es porti a terme.

Però això en algun moment hi ha d'haver un document, és a dir, de la persona morta. Exacte. Posem-me a mi, perquè fa una mica de malfari, ho posa algú altre. Posa'm a mi, m'és igual. No, per exemple, com demostrem. El David pot anar i dir, no, l'Elisenda em va dir que digués, hi ha d'haver alguna demostració que la persona mort ha autoritzat en David, l'ha posat com a designatari, no?

Exacte, nosaltres en aquests casos el que fem és, en aquest document, signa la persona que fa la contractació, però també el designatari. I nosaltres tenim les dades del designatari. Nosotros recollim les dades de la persona difunta i les dades del designatari i aleshores ens posem en contacte amb la persona difunta i també, com deia abans, es pot canviar el designatari i quan ve el designatari dient que aquesta persona ja s'ha mort, nosaltres activem el que la persona havia decidit prèviament.

Mira, jo ho deixo dit per la ràdio, jo vull que soni Queen al moment d'arribar.

Ah, sí? Quin tema de Queen? Sí, m'encantaria, concretament. Bohemian Rhapsody. Bohemian Rhapsody, perfecte. Jo crec que sí, m'agradaria molt. A més, és ben llarga. És ben llarga, exacte. No, és que això sí que cerca tot aquest tema. S'ha de deixar ben preparat per un motiu, perquè és l'últim gran esdeveniment que protagonitzem. Exacte. I nosaltres. Sí, és un final. És la gran coloenda, és l'últim esdeveniment.

Mira. M'està matant l'Albert. Mira, que meravellós, l'Elisenda va marxar i us envia un abraçada des del més enllà. Molts anys de ràdio musical. Mira, sobre aquesta música, Helena de Poblenou, molt bon dia. Hola, bones, què tal? Tens una pregunta que em sembla magnífica. A veure, fot-li, Helena, fot-li, fot-li.

Bueno, a veure, és que jo ho he vist, això. Jo durant més de 30 anys he practicat molt lliure en parapent i algun company, malauradament, s'ha mort i la família ha manifestat que ell havia dit quan estava viu, que si passava algo, que en un d'aquests bols que portessin la urna

i ja ho obre la tapa i tirava-hi tot. Ui, ui, ui. Però el que no te diré és d'on és. És il·legal, oi? I preguntem al nostre expert. És il·legal, Josep?

Home, tirar la cendra en el mitjà, en el medi natural, no és el que toca, no? Al final és carboni, no?, les cendres, i sempre s'ha de fer d'una forma controlada.

Però és que és una il·legalitat que ha comès un percentatge molt elevat de la població, entre ells jo, per exemple. Nosaltres vam cometre aquesta il·legalitat. Ha prescrit, no? Ha prescrit, fa molts anys. Però jo vaig al·lucinar, i perdoneu que em posi una mica macabra, amb la quantitat de cendra que sortia d'allà dins. És que és molt fort, eh? La quantitat de cendra que genera un cos.

Ah, perdoneu, crec que, a veure. És que és així, eh? Parlant en plata, et donen totes les cendres que genera un cos en aquella urna? Sí. Ah, jo pensava que era una part.

No, no, no, no, és totes. Totes? Depèn, però són entre dos litres i tres litres. És que és una bestiesa. I el que sí que hi ha la possibilitat, que algunes famílies ho troben, ho tenen, és uns relicaris, que això sí que són una mostra. Algunes famílies de vegades reparteixen les cendres entre els diferents fills, o amb una petita joia, i aquí hi ha diferents alternatives en funció del que vol la família. Respecte al que ens preguntava

l'Helena, que encara és al telèfon, oferiu el servei, això de llançar-les en algun lloc controlat, aquestes cendres, si estem fent parapent? És possible, és viable fer-ho això, Josep?

Això no és viable. En el mar sí que hi ha uns espais, i si es vol, i a la natura, no és recomanable. El que passa és que hi ha famílies que fan de tot, no? I al final, el que és important és que hi hagi una urna biodegradable, I si es vol posar la natura, doncs, per exemple, nosaltres gestionem el cementerio de Roques Blanques, que està en el parc de Collserola, i allà tenim diferents solucions, diferents espais envoltats de natura, on es poden ubicar d'una forma controlada les cendres. Per tant, parapent, no.

No. Helena, em sap greu. Tu procura no estar amb Marta, saps què vull dir? Sí, sí. Perquè a veure si ho fas amb una modalitat que no sigui cendra, que és una mica lleig, tu. Helena, gràcies per trucar-nos. Una abraçada bonica. Fins ara. Adéu, adéu.

Mira, la Carme té molt clar que no vol ser exposada en un taüt i que hi hagi una desfilada de gent al meu voltant com si fos un ninot de Fira. Diu que m'incinerin directament. El Víctor té 27 anys i diu, tinc zero coses per deixar en herència, un bolígraf, com a molt, un clip i alguna moneda. I pregunta. Podria deixar fet, això és fantasia, eh? Podria deixar fet un cajut pel dia del meu enterrament i qui el guanyi es quedés les meves coses? Un aplaudiment. Molt bo. Maravillós, Víctor.

Albert, 27 anys. Víctor. Víctor, et copio la idea. Víctor, és boníssim. Un cajut. Home, pots deixar preparat un cajut, un joc, una projecció, un PDF, un PPT, pots deixar el que tu vulguis.

Sí, a la cerimònia es pot ser el màxim personalitzat que vulguis i pots organitzar el que vulguis.

I a més, un cajut que inclogui preguntes amb els teus grans secrets. Els teus grans secrets que es rebel·lin allà aquell dia.

Per la gent que esteu escoltant i no sapigueu què és un cajut, és una espècie de joc de preguntes sobre una matèria. T'ho pots posar el que vulguis. Joc de preguntes sobre, en aquest cas, el mort. Deixeu-me saludar un momentet, avançant a la publicitat, l'Albert de Cardedeu. Albert, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs tu? Assegut. Tu vols que el teu. Faig un titular i vaig a la publi, eh? Tu vols que el teu enterrament sigui una festa, oi?

Bé, més que una festa, jo tinc deixat escrit, jo tinc cedit el cos a la ciència, però, per altra banda, a l'acte civil tinc deixat escrit que es gastin tots els diners que quedin a la meva butxaca amb cava i pernil.

Epa, un moment, un moment, un moment. Albert, Albert, ara torno amb tu. Vaig a la publicitat, ara torno amb tu i també amb la Núria de Barcelona. Deixa'm la saludar. Núria, Barcelona, bon dia. Bon dia, jo mateix, ja m'espero. Així m'agrada. Carida, espera't, perquè res, en dos minutets torno a estar amb vosaltres. Perfecte. Fins ara. Fins ara. La solució,

amb Elisenda Carod, a Catalunya Ràdio.

Passen cinc minutets de dos quarts de dues del migdia, l'Albert està jugant, eh? Com ho esteu, els oients que ens esteu trucant, que esteu avui meravellosos. És el cas de l'Albert, que el tenim al telèfon, abans de la publicitat l'hem saludat. Albert, bon dia de nou. Bon dia. O sigui, tu has deixat pagat cava i pernil per tothom. Sí. Explica-m'ho, això.

No, és molt senzill, jo tinc fet la donació del meu cos a la ciència, i llavors, si els volen reunir, perquè han tingut la sort de fer-me desaparèixer, i s'han tret de sobre el pesat que soc jo, llavors, perquè puguin gaudir-ho, amb un espai laic, una taula llarga, cava i pernil, i de fons de música que comenci amb el boring d'USA del Bruce. I després rock, una mica de jazz suau i música clàssica, i tornem al rock. M'encanta.

Escolta'm, has deixat el guió de. Molt bé.

A veure que tira tanta forma, eh? Escolta'm.

Albert, has deixat el dudat de signatari? Això ho has deixat escrit o li has dit a algú,

encarrega't que això sigui així? Jo tinc escrit el meu desig amb unes voluntats d'aquestes laiques que es fan i tinc dit a les persones, a les dues persones que en cas d'estar encara vives, perquè jo penso donar molta guerra encara, I tot i no ser cap iaio, ja en tinc, espera, que compto un moment, 76. Jove, jove. Sí, no? Jo tinc una cita amb un amic el 2054. Ets optimista, veig, eh? No, i em diu que no vol quedar. Ah, per què no vol quedar? Perquè té por que el bar que quedem per fer aquella tila estigui tancat per descans semanal.

Ai, per favor, un aplaudiment per l'Albert. Ja veiem de quin peu pugeix l'Albert. Escolta'm, Albert, et deixo que tinc molta gent en espera, però un honor parlar amb tu i espero que, si mai ens coneixem, em contis en el cava i el pernil. Una abraçada. T'hi contaré i t'hi faré un conte. Adéu, Albert. Adéu. Adéu. Núria, bon dia.

Mira, jo soc terapeuta i tal, i portava una noia, que la porto, i que fa uns 5 anys i així va morir el seu pare. No es feien gaire, ells dos, però bueno, era el seu pare i vam anar allà, no? I quan va arribar el moment d'enterrar-lo, em van dir que el cremaven, i que n'hi té un altre germà, un fill, que és d'una altra mare. I aleshores aquest va ser l'encarregat de tot. I quan van voler anar, la filla va dir, bueno, jo també vull venir a les cendres. Diu, no, no pots venir perquè jo tinc una encarga que és pel meu pare. Que és tirar les cendres al vàter. No! Un moment, per això li dic a aquest senyor. Aquest senyor era pediatra. Puc dir el seu nom? No, no, no. Era perquè no penseu que me l'invento. He dit el nom per sota i no se l'inventa. Sí, un pediatra de Barcelona. El va dir el seu fill. Al vàter. I jo vaig trucar a la Guàrdia Urbana, a la policia. I em van dir, però ens havia de trucar. Ja estaven tirades del vàter i tirada la cadena.

Mira, pregunta que ens fa, o sigui, pregunta que extrec de la conversa amb la Núria, perquè això hi ha molta gent, el meu avi també ho deia, a mi em foteu el vàter, com volem dir, és un sinònim de no us vull donar problemes, va, em foteu el vàter. Sobretot a nivell de sanitat pública, no llençar-les el vàter, Josep.

No, clar, hi ha un tema de dignitat de la persona, també.

Bueno, això, evidentment, no? Però, sobretot, no llençar-les el vàter perquè no és legal, perquè no és salubre, perquè no estem respectant gaire la memòria del mort, no? Clar.

És a dir, les cendres hi ha famílies que opten per portar-les a casa, clar, nosaltres a partir d'aquí no. No ens fem responsables del que passi. Clar, i en alguns països, per exemple, a Polònia i a Alemanya, està obligat que s'enterrin en un cementiri, les cendres. Això està obligat per llei. Però aquí no, eh? Aquí no.

Digueu-me també si teniu les cendres d'algun familiar, allò, mira, per exemple, molts que van morir durant la Covid, el meu avi va ser un dels casos, encara no hem celebrat la cerimònia, primer perquè era dels que volia per Nil i Cava, i segon perquè la meva àvia va dir, no, jo ara vull fer, quan jo mori, ens feu les dues a la vegada. En casos com aquests, on teniu guardades les cendres? Perquè et faries creus d'on té la gent guardada les cendres. Jo en conec uns que el tenen al costat del cava, uns altres allà on guarden els sorrons i les neules. On teniu guardades les cendres dels vostres familiars? El 932017474, el 677387719.

I hi ha algunes persones que porten les cendres d'alguns difunts al futbol. A veure els partits, a veure entre cometes sí, i tant, això ho he llegit jo més d'una vegada però paga el seient, no? no, porten allà les cendres, les posen damunt seu com si anessin a veure el partit, això ho he llegit més d'una vegada a gent de diferents punts de l'estat espanyol Núria, Barcelona gràcies per

haver-nos trucat, bonica, una abraçada només us volia aclarir que va ser el propi senyor que es moria que va demanar que el tiressin al vàter

no va ser idea de l'altre no ho va demanar ell, eh? Perfecte, apuntat, Núria, una abraçada.

Sí, una abraçada. Fins ara, adéu, adéu. La Toni, per exemple, té les cendres de la seva mare al menjador i les del seu pare, diu, vam comprar una olivera petita, la vam plantar a l'hort de la casa familiar i les vam posar als peus de l'olivera. Mira, això és una opció.

És a dir, quan parlem de no fer-ho a la natura, vol dir no fer-ho a la natura pública, a la babalà. Que per això ens deia que hi ha el cementiri de roques blanques, on et poden enterrar en aquesta natura, però de manera controlada. Ara, si és el teu jardí, entenc que pot ser una mica el que et vingui de gust, no, Josep?

Sí, sí, això es pot fer. Abans parlàvem del Víctor, que té 27 anys i vol deixar fet un cajut pel seu funeral. La Gemma té 30 anys i diu fa setmanes que pensa en el tema de morir-me. I enterrar-me en un nínxol del poble on es va casar. I llavors pregunta què he de fer. Es va casar en un poble i llavors li fa il·lusió. Ara he entès el nínxol on es va casar. Com que es va casar en un nínxol? En un nínxol d'aquell poble. I llavors pregunta els passos que ha de seguir. He d'anar a l'ajuntament d'aquest poble?

Sí, en aquest cas hauria d'anar a l'ajuntament que gestiona el cementiri designat i allà adquirir la sepultura. Ah, sí, eh? Sí. I has de pagar un índex, clar. Exacte. O també el que pots fer és llogar-lo en el moment que es produeix la defunció, és a dir, aquí cada ajuntament té les diferents alternatives.

Per tant, el primer que ha de fer aquesta oient, anar a l'ajuntament i dir, mira, a mi m'agradaria que m'enterressin aquí, com ho fem per reservar, entre cometes, la plaça, eh? Exacte. D'acord, doncs mira, una altra solució que hem trobat avui a la solució d'això. Me saluda la Maria Teresa, que estan rebentant les línies, de Sabadell. Maria Teresa, bon dia. Hola, bon dia. A veure, què m'expliques?

Mira, li volia comentar, el meu marit, com ha comentat un oient, vull dir, el que no s'envida no cal fer-ho el dia de la mort, no? La Marta. El meu marit va estar 8 mesos malalt i parlant en aquells moments, doncs, a veure què fem, què no fem i tal, ell em va dir, diu a mi, emporteu del congelador el forn. O que és bruto. A venir-me a veure i a trucar-me durant aquests vuit mesos, no cal que vingui a fer el patètic després a la funerària.

També és molt veritat això. Això és una mica aquesta la sensació, no? Fem una llista que no hi vinguin. Com si hi ha pobra home.

Quan li has pogut dir realment mira t'estimo, trobo a faltar el que fos, si no fas aquest moment no cal que ho facis després. Jo també penso igual. Jo tinc feta donació el cos a la ciència i he dit a la meva filla. No facis res. Si algú pregunta com està la mare, li dius, mira, fa tant temps que és morta. Diu, ja està, ja ha passat.

Per tant, tu series de les que, en cas d'obligar-te a fer cerimònia, posaries una llista de no admesos, eh?

No, posaria, exacte, no admitim a ningú directament.

A ningú directament, David. És que un dia hem de parlar, va lligat amb aquest tema, de l'esperpèntic món de la sala de velles, que és molt esperpèntic el que s'hi viu allà. De fet, de vegades pots tenir la sensació que ets gairebé en una festa. I pots entrar en un estat fins i tot d'eufòria. I llavors dius, coi, però si estem aquí perquè s'ha mort tal persona. No, no, no, és que és veritat, eh? És que és veritat, perquè jo he assistit a sales de velles, coi, la de la meva mare, per exemple. Ve tot de gent que fa anys que no veus. Allà hi va haver un moment que hi havia. Tota la meva colla de l'adolescència. Que no ens vèiem des de feia 30 anys. Que té com tristesa però il·lusió a la vegada. Exacte, tots junts ens vèiem des de feia 30 anys. I entres en un moment, en un estat d'eufòria fins i tot, que dius, hòstia, però si s'ha mort la meva mare.

Clar, però això és un altre que hi ha molts que et venen a acompanyar a tu com a persona que està patint el dol, no el mort, diguem-ne, no?

Exacte, però vull dir que conflueixen allà una sèrie de persones de diferents moments de la teva vida. I de diferents moments de la vida del teu pare, de la teva germana, i clar, allò es converteix gairebé

en una festa, és que és això. Josep, jo et volia preguntar, ara deia, per exemple, la Maria deia, jo no vull que facin res, el seu marit va triar el mateix, jo no sé si, en cas de voler fer una cerimònia, podem deixar pagat el funeral? És a dir, jo puc venir a Altima i dir, t'ha tot pagat.

Sí, és a dir, nosaltres quan oferim aquesta possibilitat de deixar-ho tot organitzat, també tens l'opció de dir, bueno, pues això ho pago, o pago una part, deixo una part, o aniré pagant mica en mica, aquesta possibilitat també existeix.

Ai, a més et fien, eh? Ai, d'això m'ha convidat la Maria Teresa. Maria Teresa, gràcies, bonica. De res, a vosaltres. Molt bon programa, eh? Gràcies. Adéu, adéu. 3 quarts de 2, el 93207474, el 677387719. Què ens diuen, Fran? I de seguida me'n vaig al Joan,

a Covelles. Estan parlant en el WhatsApp de La Solució, d'on tenen algunes cendres de familiars estimats. La Montse té les cendres del seu pare en un armari, a l'espera que, quan falti la mare, decideixin què fem. Ah, i posar-los junts, eh? Cosa que ja ha fet la Lourdes, que té les cendres de la mare a la saleta, i el pare ja diu que el dia que falti vol que l'incinerin, que agafin les cendres dels dos, que facin un clot i els posin al costat d'un

pi allà a la muntanya, les dues. Ara que parlàvem de la muntanya i tu deies les roques blanques, al Tima també feu des de fa uns quants mesos un servei d'inhumació dels difunts directament a terra, que li dieu Sepultura del Bosc. Què és això?

Això és la possibilitat de, mitjançant un fèretre que és especial, que és de fongs, és de miceli, la possibilitat d'enterrar-se d'una forma més natural, no amb un fèretre, i és directament a la terra. Sense caixa, diguem-ne. La caixa és aquesta, és aquesta caixa feta de fongs de miceli. I aleshores el que es fa és enterrar-se directament al terra i el que fa és crear aquests focs quan entren en contacte amb la terra i amb l'humitat creen com una xarxa biològica que també reforça els arbres que hi ha al costat i la terra que hi ha al costat i llavors és com tornar a la vida.

Per tant, cendres no, però els cossos diguem-ne que afavoreixen. Però també ha d'estar

enterrat en un cementiri.

Ah, amic, no podem. Bueno, clar, és que ara anava a dir una cosa que al meu cap sonava espectacular, allò de no podem enterrar un cos perquè sigui al mig de la muntanya, evidentment. David. No, sobre el tema aquest

estic veient clarament que ho hem de deixar tot molt preparat. Molt! Avui, gràcies a la solució, un cop més, eh? Perquè la solució sempre m'aporta grans idees pel dia de demà. Però és que és l'última cosa que ens passarà. És que això és l'última cosa que ens passarà i, a més, a mi això em fot una mica el fet de no poder-ho veure. És a dir, passarà una cosa, hi haurà un funeral per tu, però tu no ho podràs veure, no podràs veure les converses que diuen de tu, si algú riu, si algú

plora que és molt interessant deixar-lo fet, i també el del funeral, perquè al final el que fem amb els familiars és treure els maldecaps dels familiars, no haver de triar coses. Quan un familiar se t'ha mort i que et comencen a preguntar que si aquest fèretre, que si aquí, que si allà, que si volia cerimònia civil, que si volia religiosa, m'imagino que això ens costa,

no?, a tots els familiars. Al final jo crec que és una bona decisió perquè, com dieu, és un element important, és una cerimònia, és una transició important a la nostra vida, la més important, potser, després del naixement, i que també et pot ajudar a aprendre a comparar diferents opcions a veure diferents solucions econòmiques i sobretot això estàs en millors condicions de decidir inclús moltes vegades jo també recomano a les famílies si la persona no ho ha fet en vida. Quan la persona potser està malaltint, doncs també que la família comenci a prendre decisions d'aquest tipus, perquè això és millor que quan s'ha produït la defunció, perquè estàs en millors condicions de prendre decisions, i això no és desitjar que aquella persona es mori, sinó és anticipar-te, prendre decisions, i així jo crec que es prenen millors decisions i es planifica millor.

Joan Covelles, bon dia. Hola, bon dia. Mira, us demanaré brevetat als que entreu ara, perquè tenim 12 minuts per posar punt i final

i encara hi ha moltes preguntes. Tinc dues anècdotes.

Doncs has de triar una, Joan. Això és el tri de la teva història.

Digues. No, la primera, la primera. La primera, la meva dona té una segona mare que un matrimoni. Va morir l'home i ella viu a Coixerola i té una muntanyeta davant amb un arbre. I l'home el vaig portar jo mateix al costat de l'arbre, el vaig enterrar allà a les cendres. I la dona, des de casa seva, per la finestra, veu a l'arbre i li parla, com si estigués amb ella.

Ai, això és molt bonic. Ai, sí. És bonic, és molt simbòlic, no? És una d'aquelles cerimònies simbòliques. Va, et deixo explicar l'altra molt breument, perquè aquesta és molt maca, Joan. Ho has explicat molt bé i ràpid.

La segona, molt ràpida, també la meva mare tenia el cos donat a la ciència. Clar, va vindre la pandèmia i jo dic, mama, no et moris ara, perquè si no tindré que pagar l'enterro. Dic, per favor, no et moris ara perquè et faràs una putada. No fotis. I es va morir poc, no? Sí, sí, la dona va aguantar i es va morir als 101 anys i mig. I va passar la pandèmia, va aguantar tot, i jo en broma sempre li deia, no et moris ara, eh? Aguanta. Sí, sí, va aguantar fins als 101 anys i mig. 101 anys i mig, sí, no. I el dia següent tothom a treballar que és el que em va dir el dia següent vull que seguiu treballant com cada dia no vull que que feu res per mi les mares tan

estoiques com sempre Joan de Covelles, gràcies per haver-nos trucat i gràcies per la paciència, una abraçada bonic a vosaltres Joan de Sant Carles de la Ràpita, bon dia Joan Joan. Joan. Joan. Joan. Espera, espera, que parla. Joan. Espera, que potser prepara l'enterrament. A veure, puja'l, puja'l. Joan. Sí, sí, mira. Ai, que quasi t'ha enganxat. Joan, de Sant Carles de la Ràpida. A veure, què ens volies explicar?

Mira, jo. Bueno, hi ha un linxo familiar.

Joan, perdona, t'aviso, hem d'anar un palet ràpid, que anem una mica plens avui,

d'acord? Estudis ràpid. Hi ha un linxo familiar, que és la família Miró, que el pare de la família, d'acord? Sí. Allà està el meu pare, el meu germà, la meva mare i la meva àvia, d'acord? Aleshores, jo no visc allà amb la família, sinó que visc a Sant Caules de la Ràpita, perquè m'han encert de tots els colors, de tots els colors. Als 40 anys. És igual, Joel, vés al tema, vés al tema, vés-me la pregunta. Aleshores, jo no vull enterrar-me allà. Jo vull que el dia que jo pauti, sapigui a on, o sigui, si a l'Ajuntament se m'emporta, què fa en el meu cos.

Interessant, és a dir, en Joan de Sant Carles de la Ràpita diu, no vol que l'enterrin al nínxol familiar, si no l'enterren allà, l'Ajuntament del seu municipi es farà càrrec o no del cos. Doncs ara mateix t'ho respon en Josep, d'acord?

Gràcies per trucar, Joan. Una abraçada, bonic. Gràcies a tu. Fins ara, adéu, adéu.

Què li diem a en Joan? En aquest cas ell pot triar una altra sepultura, en el cementiri que ell vulgui, i llavors els seus descendants triaran el lloc on volen o la incineració o la inhumació. Això depèn de cada família. En els únics casos que s'encarrega l'Ajuntament o l'empresa de serveis funeraris és un servei de beneficència. És a dir, les empreses de serveis funeraris estem obligats a prestar serveis gratuïts amb la part del servei funerari i la part del cementiri és l'Ajuntament la que ofereix una sepultura.

Anton, bon dia. Hola, bon dia. Ara vaig amb tu, Anton, però deixa'm abans passar pel WhatsApp, al 677-3877-19. Què ens diu en Fran?

Doncs mira, la Gemma diu que acaben de fer la cerimònia bèlgica de la seva sogra. Allà fan un coffee tafel, s'envien invitacions, s'escoll un menú entre pa, rebostaria, te i cava, com si fos un minicasament. La cerimònia es fa al cap de 10-14 dies, que cal esperar a les confirmacions d'assistència de les persones allà. Això és el que ha explicat la Gemma, que li ha passat a Bèlgica. La Montse té una pregunta molt interessant, que és tot això que esteu explicant, què passa si tu ho deixes tot preparat i tot pagat, i allà on ho has preparat, per exemple, àltima o qualsevol altra, et quebra i tanca, què s'ha de fer?

Uh! M'interessa molt. Anem a la publicitat i ara mos respon Josep.

5 minutets per posar punt i filant a la solució d'avui, que l'haurem de repetir, perquè, mare de Déu, cremen les línies i l'interès i tot plegat. A través del WhatsApp ens heu preguntat què passa si jo deixo tot el meu funeral pagat i l'empresa, pel que sigui, fa suspensió de pagament. Josep. Bueno, en el nostre cas,

el que fem és garantir aquests diners a través d'una entitat bancària, és a dir, aquells diners no els quedem nosaltres per utilitzar-los, sinó es queden garantits. D'acord, suspesos allà, eh? Exacte. I això, jo crec que, esperem que no, perquè portem molts anys, portem més de 300 anys a l'empresa, però si passes. Doncs aquesta garantia del banc doncs aniria a cobrir aquests imports Doncs mireu,

abans de saludar l'Anton fem una bateria ràpida que et deia abans Josep, per exemple jo vull que quan mori el meu gos, gossa gat, gata, no jo eh qui sigui que estigui pensant-ho vull que m'enterrin amb el meu animal de companyia possible sí o no?

A Roques Blanques acabem de fer un canvi a l'ordenança del cementiri perquè hi hagi aquesta possibilitat. Sempre que hi hagi una persona enterrada, podran enterrar les cendres de l'animal de companyia. Les cendres, per tant, sí que es pot incinerar un animal de companyia. Sí, hi ha crematoris d'animals

de companyia. Específics, eh? Exacte. No és al mateix lloc? No. D'acord. Què són les cartes al cel, que últimament estan tant de moda?

Les cartes al cel són una opció que nosaltres vam veure que s'estava fent a Anglaterra i al Japó, que és les famílies en els cementiris puguin escriure alguna cosa que potser no li van poder dir en vida a la persona, i llavors hi ha unes bústies perquè es puguin. Això pel procés de dol és molt útil, perquè l'escriptura terapèutica, doncs això ajuda molt el procés de dol.

Clar, tot això. Va, Anton, abans que se'ns acabi el temps, bon dia, estimat. Anton? Sí, hola, em sents? Hola, ara et sento, ara et sento. A veure, quina és la teva pregunta o reflexió? Demanaré que sigui breu perquè em queden tres minuts.

Sí, és una reflexió. Aquí estem dient, el dia que jo mori vull que facin això. I jo penso que tots els actes postmortem, més que per la persona que es mora, són una forma d'iniciar el dol per les persones que es queden. Llavors, per exemple, fa un moment, no vull personalitzar amb aquest senyor o senyora, em va dir, l'endemà tothom a treballar, és que no sé si jo estaré per anar a treballar. Per tant, el fet que jo pugui fer, és a dir, que els actes que celebrin el dia que jo mori, jo crec que han de ser els que, jo puc opinar, però han de ser els que els vagin millor amb ells. Molt interessant aquest pensament. Perquè en el fons, en el fons, és el primer pas de processament del dol. Molt interessant el que diu l'Anton. A mi no m'agrada gens tot el tema dels sanatoris i quan van morir els meus pares. Vaig pensar que em van ajudar molt. El fet que vingués la gent, de parlar, de verbalitzar, de riure, inclús, en aquell moment que podies riure i te dius, com pot ser que estigui rient si acabo de venir a aquesta etapa?

És molt interessant, perquè sí que és veritat que ho estem plantejant com que l'enterrament és nostre, però sí que és veritat que és la primera fase per, ja no superar el dol, sinó integrar aquest dol. Per tant, jo crec que és interessant, també, fer una cerimònia que tu saps que respectaria la memòria del mort, però que també a cerimònia o fet o no fet o fer alguna cosa o no fer-la que per una banda respecti la memòria del mort però que per altra banda també ens ajudi a iniciar aquest procés de dol doncs mira m'encanta aquesta reflexió Anton gràcies per haver-la fet una abraçada bonic a vosaltres adeu a tot això ens queden res 60 segons et diré quin és el mínim de diners que he de tenir guardats per poder-me morir.

Jo crec que un servei complet del tot correcte costaria 2.900 euros.

2.900 euros. I què passa si som una persona sense recursos, sense família?

Les empreses de serveis fonamentals estem obligats a Catalunya a prestar el servei gratuït. Ah, amic. Per tant, malauradament. Sempre que hi hagi un certificat de l'assistent social municipal, nosaltres ens encarguem de prestar el servei gratuït.

I abans d'acabar, el 677-387719. Fixeu-vos el que ens explica la Lali,

que un amic seu va enterrar les cendres de la seva mare en un bolso al jardí de casa seva, després va vendre la casa a aquest amic i no es veia en cor de fer-ho ell per emportar-se la mare i li va demanar a la Lali si podia fer-ho jo. Va ser un moment bastant impactant,

per cert. Vale, gué, ens sentim la setmana que ve. Sí, i tant. Que vagi bé. Demà un tema que t'interessa, també, eh? Senyals que ens ajuden a saber si una relació de parella ens fa bé o no. Doncs vindré, també.