Què té la novel·la "39 graus a l'ombra" per haver-se convertit en un referent?

Ara, la tarda, amb Francesc Garriga. Ai, quin riure. Ai, ai, ai. Marina Porras, Juliana Cadet, com esteu? Bona tarda. Bona tarda, molt bé. Una mica de club tàndem. A més a més, avui que veniu de viatge, eh?

Bueno, gairebé venim de casualitat. Heu arribat, no? Sí, sí, sí. De fet, podríem haver agafat gairebé el taxi des de l'aeroport cap aquí.

Jo no sé què està passant, que tots els últims trajectes que he fet les últimes 72 hores, sigui la mena de trajectes que siguin, s'impliquen més de 5 minuts caminant, se m'han complicat d'una manera tremendíssima. Perquè avui també la carretera per venir des del Vallès Oriental a Barcelona estava maca, maca. No només al vol, sinó després també aquí, clar. I com que han decidit que ens havien de confinar i que ens recomanaven quedar-nos en pisos superiors quan eren les 9 i mitja, que la gent ja fotia estona que estava a la carretera.

Jo l'he rebut amb un autobús, que a més que un autobús semblava potser una barca, eh?

Baixant per via Augusta. No, no, i passaven quan volien avui els autobusos. Sí, a part. Té certa lògica, no? Sí, sí, és veritat que estava tot. A tot això, estem pendents d'una compareixença del president de la Generalitat després de la reunió del CECAT, que és el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya. Quan comparegui el president, Salvador Illa, l'escoltarem. Però vaja, ja que heu vingut de Mallorca, parlem una mica de ses illes, no? Sí, avui viatjarem a l'illa.

He estat al FLEM. Hem estat al FLEM, que és el Festival de Literatura Expandida de Magaluf. La veritat és que sempre és un gust parlar de literatura catalana des de les Balears i, de fet, a Club Tàndem ja hem treballat dos autors mallorquins les temporades anteriors, Llorenç Villalonga i Blai Bonet, i des d'aquí us recomanem recuperar els episodis a 3CAT, si us interessa. A tu, per exemple, Francesc, crec que et podria agradar Blai Bonet. Em recomanes Blai Bonet. Jo crec que et podria agradar Blai Bonet. Intens. Crec que fins i tot et podries enamorar de Blai Bonet.

Ai, no, ja tinc el cupo d'enamoraments de la setmana. Sí? Sí, no, la setmana passada amb Guitarrica de la Fuente.

Ah, sí que et de tocar fort en aquest tema, sí. Doncs avui, com que encara venim molt mallorquines. Si els Javis descobrissin Blaybonet. Uh, això la Marina i jo vivim en pànic.

Que no passi. Que us el robin. Que l'espanyolitzin, sobretot. Impossible de fer Blaybonet, però podrien intentar-ho. Sí. I només aquest intent ja estaríem.

Potser podrien tenir la sensibilitat de fer una bona pel·lícula sobre una història que.

Em cauen molt malament, però el que fan és bonic. Ells et cauen molt malament? Sí, em cauen malament.

Jo crec que el que fan és bonic i estètric, però que si agafen una història catalana, inevitablement l'espanyolitzarien i, per tant, més delicat. Però sí que a Blai Bonet els hi tornaria totalment bojos. Bé, el cas és que com que venim molt mallorquines, avui tenim ganes de parlar d'Antònia Vicens.

De xerrar, xerrar d'Antònia Vicens. Exacte.

Sí, de fet és que és una de les poques vegades que hem tractat d'una escriptora viva, Premi d'Honor de les Lletes Catalanes fa pocs anys, Antonio Vicens, i vam parlar del seu llibre, 39 graus a l'ombra, que és un llibre que es va publicar, va guanyar el Premi Sant Jordi l'any 68, Però és d'aquests llibres que ella, clar, pensa que Antonio Vicenç va néixer l'any 41 i per tant és una obra que va escriure durant la seva joventut, però és un d'aquests llibres que ja s'ha convertit en un clàssic.

Tinc la impressió de rebre un regal meravellós, sense que jo hagi donat res a canvi, perquè si bé m'he passat la vida aferrada a les paraules, escrivint sempre, ho he fet per apagar una mana d'incendi que a vegades prendi en mi. M'agrada molt aquest accent, eh?

I ella té una manera de parlar molt fascinant, no per l'accent, sinó per com explica el seu món. O sigui que només sentint-la una mica, explicar les coses, ja veus que ve d'un univers tan concret i que té un imaginari tan i tan seu. De fet, la Sílvia Copolo la va entrevistar al divan. Ha fet un divan. Sí, molt recomanable. I ja fa bastant de temps que es quan va guanyar el Premi d'Honor i és molt recomanable per entendre una mica aquest univers que comentem avui d'Antònia Vicenç. Sí, Antònia Vicenç. I de fet ella en aquesta

entrevista explica que ella neix 1941 a Santanyí, de fet el mateix poble que Blai Bonet, això és el sud de Mallorca, allà donen alguna cosa o passa alguna cosa. Perquè allò és terra d'escriptors i d'escriptors una mica locos, com dirien ells, i ella explica que ve d'una família d'un ambient molt humils, és un poble molt peculiar Santanyí, però a més ella explica que va créixer a casa sense llibres, i que aleshores el seu contacte amb els llibres i amb el món de la literatura, com passava sovint a Santanyí, Allà tenen una farmàcia on hi ha un farmacèutic, Bernat Vidal, que tu tant li podies anar a comprar medicines com li podies dir, escolta. Recomana'm un llibre, no? O jo vull escriure, que és el que li va dir Antoni Vicenç en aquest farmacèutic, i li va dir, doncs em portes tot el que tu hagis escrit, vagis escrivint, i jo et dic el que em penso. El farmacèutic del poble, a mi m'agrada. Era una persona cultíssima i que va ser mestra, no només d'Antoni Vessen, sinó també de Blai Bonet. Un personatge molt interessant

que s'hauria d'estudiar més perquè, bé, i en realitat, a més de ser una història bonica, ha articulat després les carreres de moltíssimes persones que han sigut importants per les lletres catalanes. Totalment.

Ella va començar a escriure, de fet, molt jove, va començar a publicar durant la dècada dels 60, i després d'un primer llibre de contes va ser una sorpresa que guanyés, bàsicament, aquest Premi Sant Jordi amb aquesta obra a 39 graus a l'ombra, que va causar com tot un Ramon Bori, perquè una noia que tenia 26 anys que guanyés aquest premi i que fos, doncs, això, de fora de l'ambient literari, diguéssim. I a més que el llibre té, ara en parlarem, uns temes una mica atrevits, una mica polèmics i per tant va causar una mica d'impressió. És una escriptura que ha explicat moltes vegades que ella té, com deia la Juliana abans, un univers molt propi, molt original, molt seu. Per exemple, va provar de venir a viure aquí a Barcelona i Maria Aurelia Campany li va dir "no pateixis, jo et trobaré feina, podràs fer moltes coses". I ella quan va provar de venir i va dir jo, si he de fer totes aquestes feines no tindré temps d'escriure ni de mirar-me al món de la manera que jo me'l miro, me'n torno a Mallorca i aquí us quedeu.

I de fet va ser un dia que s'estava mirant al món, que estava contemplant l'infinit. Que li va aparèixer de sobte la poesia, que a mi m'agrada molt també aquesta història d'ella, perquè molts autors comencen escrivint justament poesia, és el gènere amb el que moltes vegades t'aproximes a l'escriure, quan ets adolescent comences a escriure alguns versos, i ella va començar, com deia la Marina, amb narrativa, escrivint novel·les, escrivint contes, i de sobte als 60 anys, un dia contemplant el món. Diu que li apareixien una sèrie d'imatges en el cervell que només podia traduir en poesia, que ja no es veia capaç de posar-ho en cap altra mena de format, no? I des d'aleshores també és una jove poeta.

Exacte. I recomaneu especialment aquests 39 graus a l'ombra. Sí, recomanem aquest 39 graus

a l'ombra que, com deia la Marina, es va publicar quan ella tenia només 26 anys i en un moment molt complicat, perquè estem parlant de l'any 68 i amb uns temes, una novela amb uns temes molt polèmics, perquè ella es va atrevir a parlar d'una Mallorca que just estava en transformació, que just començava a patir els primers impactes del turisme. Uns impactes del turisme que en realitat ja s'havien vist, perquè, per exemple, a Bearn tu ja veus les primeres espurnes, ja veus que comencen a arribar els primers estrangers, veus que Mallorca comença a canviar. Però la massificació potser comença a arribar aquí, no? Exacte, aquesta massificació i sobretot aquest contacte de la gent de l'illa, depèn de quines feines molt vinculades amb el món del turisme i, per tant, aquesta explotació laboral que també la condiciona molt amb ella a la protagonista d'aquesta novel·la, que és una noia molt sola, que no acaba de trobar el seu lloc al món i que, bàsicament, en realitat, a mi el que més m'ha interessat d'aquesta novel·la és aquesta dualitat entre el seu món interior i el món exterior, com van passant tot de coses dins seu. I com, mentrestant, observa el que passa fora, que moltes vegades no acaba de concordar amb el que li passa per dins. I ella intenta buscar molts refugis. Primer, Refugia en l'Església, que de fet també és un llibre que pot ser molt polèmic, perquè és molt crític amb la religió i amb

el que fa la religió. Als anys 60 això no era tan fàcil d'escriure ni de llegir.

I és un llibre on apareixen suicidis, on es parla de dones que. Agredides. Agredides, de dones que es llencen també la vida, diguéssim, com des de la llibertat. Llavors era un llibre, realment, que en aquell moment va generar molt impacte i que ara, quan te'l llegeixes. D'alguna manera et transporta en aquell moment concret, saps? És un viatge en el temps. I després Sebastià Portell, que quan feia 50 anys de la publicació de 39 graus a l'ombra va fer un escrit sobre el tema, deia que també és un llibre on es veu molt bé com Mallorca va deixar de ser un lloc per ser un no lloc, no? Que és el que passa quan un espai està totalment massificat i gentrificat, com li ha passat en aquesta illa, que és que de sobte deixa de ser un lloc on la gent pot sentir-se arrelada, pot tenir una identitat, pot haver-hi una col·lectivitat, a ser un espai que és un parc temàtic.

I de fet aquesta és una novel·la que ens transporta en un ambient que podem haver vist actualitzat en moltes ficcions, com per exemple la banda, la sintonia que sona d'aquests crèdits de White Lotus. Una temporada de White Lotus a Mallorca. Ah, aquest és el tema.

A Eivissa, els quadraria més a Eivissa. Em queixaria molt perquè són espais totalment gentrificats però al mateix temps amb grans formats com aquests és aquesta cosa contradictòria que passa amb aquestes grans produccions que és una sèrie que ho critica una mica però al mateix temps també fa efecte crida. Que tu veus l'episodi que passa a Itàlia i només tens ganes d'anar a Itàlia.

Vaig a Sicília aquest estiu i per fer la gràcia vaig voler mirar l'hotel on es basava la segona temporada de White Lotus. Crec que eren 3.000 euros la nit. 3.000 euros la nit. Dic, no, no podrà ser.

És molt contradictori. Sí, i està molt bé perquè en realitat, a 39 graus a l'ombra, tu veus que en realitat hi ha, no aquesta realitat, perquè encara no havia arribat, però que d'alguna manera es comença a intuir. L'espai dels hotels, on per exemple White Lotus es veu molt bé, el món dels turistes que venen de visita i el món dels treballadors. Al principi del turisme tot podia coexistir, encara els mallorquins podien aprendre coses d'aquesta gent que venia de fora, es podien barrejar.

I els que venien també podien, jo crec, entendre millor la cultura, podien capbussar-se millor, també els viatges eren més llargs, si tenies el privilegi de poder viatjar podies estar un mes a aquest lloc, perquè també era més difícil accedir-hi. No feies un cap de setmana enlloc, com nosaltres hem fet. Exacte. I alguna altra ficció

que us recordi o us ambienti?

Doncs mira, jo quan em vaig començar a llegir 39 graus a l'ombra, el primer que vaig fer va ser passar-li a la Marina una fotografia de la portada de Fleabag.

Saps que no he vist Fleabag?

Francesco, un altre deure pendent que tens.

Tens molts deures d'aquesta secció, però és que. No, però de veritat, Fleabag és la primera de totes. Primer Mad Men, poder, i després mira't Fleabag. Aquest és l'ordre, eh? Mad Men, Fleabag. Tot i que Fleabag també és molt menys ambiciosa, perquè. Si acabes més ràpid, però és igual.

Primer Mad Men, i després tota la resta de coses del món, com ara Fleabag, però que realment està molt bé, perquè Fleabag també, en realitat, com t'entén de nou grossa l'ombra. Són un llibre i una sèrie que capten molt bé la temperatura d'una època, en realitat. Que per això afecta, o sigui, marquen tant un temps, no? Què necessita una cosa per esdevenir un clàssic? Doncs que sigui una icona del moment. I aquesta cosa que ensenyava molt bé Flíbec, d'una noia desorientada davant de la societat contemporània que no troba respostes en res i es llança, diguéssim, als braços de la religió perquè s'enamora d'un hot priest en forma d'Andrew Scott, que és una cosa que entenem perfecta, que és comprensible. Bé, és que quan veus Fleabag

tu també t'enamores d'aquest capellà, absolutament. I això també passa una

mica potser quan llegeixes 39 graus a l'ombra. Perquè a aquesta noia li passa això amb un capellà que no deu ser tan guapo com Andrew Scott, però el llibre el pinten així.

Te l'imagines, no?, Sí, no, i que al final no importa si és guapo o no és guapo, perquè tu de seguida entens que aquesta noia, el que troba en aquest capellà, és aquest espai per. Anava a dir ser ella mateixa, però és que no és veritat, perquè jo crec que aquesta noia tampoc sap molt bé què vol dir ser ella mateixa. De fet, és el tema del llibre. Exacte, o sigui, ella senzillament s'enamora del capellà perquè és un espai on pot explicar, on pot remenar una mica els seus pensaments, on pot ventilar una mica el cervell perquè ha d'explicar com les seves confessions, perquè és el seu confessor. I la resta de la novela, en canvi, està plena de silències i de coses que no es diuen i de coses que no es poden comentar. I en un lloc on de sobte pots generar un vincle on les coses es diuen, doncs clar, ella s'enamora perdudament.

39 graus a l'ombra, és la recomanació que us hem fet avui en aquesta secció tan mallorquina que hem tingut després del seu viatge.

La literatura mallorquina és molt important, n'hi ha moltes.

Ja en parlarem, de mallorquins, aquest curs. No és l'últim autor mallorquí. Són deures, això.

932017474. Això és un telèfon de Catalunya Ràdio que tenim aquí. I que contesta la Carla Verdés. I després de la pausa, o concurs o illa. Ara mateix no sabem si sortirà abans el president o farem el concurs de la subhasta. En tot cas, si voleu participar, 932017474. Tenim 60 euros al còndit. Ara venim.