Qui és el manresà Jordi Wild, que molta gent ha descobert ara?

A la mitjanit, a les 14, arrenca oficialment la campanya electoral. Són molt contents. Això vol dir que a la ràdio començarem a emetre propaganda electoral, que els carrers aquesta nit s'ompliran de cartells i banderoles, que els candidats començaran a afrontar debats electorals, però. A banda dels mitjans tradicionals, on aquí l'Ostrella ha anat fent entrevistes els últims dies i encara en farem més a partir d'ara també amb l'Òscar Fernández, hi ha un element que també podria condicionar molt aquesta campanya.

YouTube i els seus youtubers.

I en particular aquest que sentim. El youtuber català Jordi Wild podria tenir la clau per connectar molts votants. Amb els possibles votats. Barderi, tu, el Jordi Wild, el tenies controlat abans

d'aquestes últimes hores? No sabia que avui en parlaria, a mi m'he documentat, però no veig els youtubers, jo. Jo soc una persona de mitjans tradicionals, perquè crec que les garanties d'un mitjà tradicional no són les mateixes que les xarxes. Però una cosa és no veure'l, l'altra cosa és no saber ni qui és. Podria, eh? Podria no saber qui és, eh?

Perfectament. Hi ha molta gent que no sap ni qui és. Marc Artigao, que després fem secció, aviat t'incorporo aquí d'inici. Bona tarda. Bona tarda.

Tu, Jordi Wild, s'ubicaves. Sí, fins i tot algun cop he vist algun podcast seu. A mi m'agrada estar informat i saber. El que no és la meva generació saber què consumeix m'interessa molt, intento fins i tot mirar o llegir coses que estan molt allunyades del que crec que a mi m'interessarà perquè crec que finalment si vivim també en comunitat també és interessant saber. Qui és el Jordi Guay?

Jo soc partidària de l'economia de l'atenció, perquè si ens hem d'obrir

a tot el que passa per estar al dia, ja podrem anar. Aquest és el podcaster número 1 de l'estat espanyol, no és una.

No, no, però que amb el podcast adicional vas molt ben equipada,

també. No, jo no dic això, però vull dir que no és una cosa dels marges, no és una cosa de nínxol. L'impacte que té a una generació que potser baixa a partir de segons quina edat, realment és important i no ho hem de menys tenir. Però això hem de saber què passa allà.

Avui volem preguntar-nos qui és Jordi Wilde. Que les últimes setmanes ha estat molt en boca de tothom, Judit, quan va decidir, sobretot, que entrevistaria els principals candidats a la presidència del govern espanyol.

Sí, i se n'ha sortit, tot i que a mitges, perquè Pedro Sánchez, Alberto Núñez Feijó, Ada Colau i Santiago Abascal, tots, en principi, havien de passar pel seu podcast, per separat, en entrevistes llargues i dures. Això ho va dir el mateix Jordi Guay. Seran entrevistes dures, amb fiscalització. Tots havien dit que sí, però ahir va esclatar la sorpresa, perquè Santiago Abascal va decidir, a poques hores de gravar l'entrevista, que no s'hi presentaria.

I Jordi Wild, davant d'aquesta decisió de Santiago Abascal, va esclatar.

Hay cosas que me han decepcionado mucho. Estoy profundamente, de hecho, decepcionado con Vox, con el equipo de Abascal y con el propio Santiago, que al final es el mandamás y es el que tiene la última palabra en casi todo en ese partido. Si hubiera querido venir, estaría aquí.

Que Pascal no hi vagi, com ho ha explicat?

Clar, ell diu que tot això ve de la revuelta. Broncano, recordeu, va decidir tallar uns minuts d'aquella entrevista que li va fer, ho fa sempre, no hi cabia tot, per tant va seleccionar els moments que va considerar millors, i al líder de Vox això no li va agradar, no vol que es torni a repetir, vol tenir el control total d'aquestes entrevistes, tot i que Jordi Guall ja els va dir als candidats al principi de tot que les entrevistes s'emetrien íntegres, de principi a final, que no tallaria res, tot i així, Abascal ho vol controlar tot, I això és el que deia aquest matí en una entrevista amb Susana Griso a Antena 3. Tengo que decir que no

tengo nada contra Jordi Will, que lo siento por él. Yo estaba ayer en Cataluña y había reservado un espacio para esa entrevista y finalmente decidimos no acudir. Exactamente por lo que había pasado en la revuelta, porque tomamos la decisión, que es irreversible, de que nunca más un candidato de Vox va a ceder los derechos en exclusiva de una intervención o de una entrevista a ningún tipo de entidad, ni pública ni privada. Ese es el planteamiento, queríamos grabarla también nosotros, él lo ha considerado una ofensa al trabajo.

Per justificar la seva no presència.

És que hi ha dos elements que a mi em preocupen molt. Un és el control de que a mi no em puguin editar. És el mateix que fa quan un autor es vol autoeditar. O sigui, no vol que un mitjà treballi amb les eines del periodisme sinó el contacte directe i controlar completament el mitjà. Això és agafar el lloc del periodisme, que és una de les bases de la democràcia. I la segona cosa que em sembla molt simptomàtica és que hi ha un moment que passa del nosaltres al jo. No és que ho decideixi el partit, ho decideixo jo. I ho diu diferents vegades. Aquella cosa del personalisme, que també és molt preocupant i té molt a veure en posicions totalitàries. Jordi Igual no s'ho creia.

O sigui, deia que si ell hagués volgut anar a l'entrevista, que hi hagués anat, per molt que l'equip legal hagués dit que no, que segurament era més un que hi tens a guanyar o a perdre, després de la jugada de la revuelta.

Ara escoltarem la Marta, que ha fet una tarda en l'aire d'aquestes. Que tu m'obligues a fer jo crec que la Marta

s'agafarà la baixa la baixa te la donen però

jo la demanaré tu te l'agafaràs directament però avui la pregunta que ens fem és qui és Jordi Wild? d'on surt? qui és aquest noi? Mira, un noi que tu crec que el coneixes una mica. Jo no el conec, però sé qui és. Saps qui és.

Fins i tot potser abans que es fes famós. Això sí, jo el conec abans de ser famós. Clar, per què? Perquè és de Manresa, ara té 42 anys i s'ha convertit, com dèiem, en un dels youtubers amb més seguidors de l'estat. El seu canal, que es diu The Wild Project, té 7,4 milions de subscriptors i a la xarxa, si sumem Twitter, Instagram i TikTok, suma gairebé 10 milions de seguidors.

Bé, Wild és el seu nom artístic, Jordi Wild. En realitat, el seu nom és més llarg i. Té una història darrere, eh?

Com es diu Jordi Wild? Jorge Carrillo de Albornoz Torres. És un cognom molt llarg, però que fa referència al passat aristocràtic de la seva família, perquè José Carrillo de Albornoz, avantpassat seu, va ser el primer duc de Montemart i un militar que va tenir especial protagonisme en la guerra de successió a Catalunya. Quan va lluitar amb les tropes burbòniques.

Cada dia s'aprenen coses. Evidentment, això no té a veure amb ell més enllà del lliatge familiar. Després ella es posa Jordi. Ella es deia Jordi. I a l'escola ella era Jordi, perquè resulta que Jordi Guai les va criar a Manresa i va estudiar a la Salle Manresa com un servidor i com Miquis Perver, per exemple.

Tu el veies a l'escola? Al pàtit havíeu. Aquest noi anava a la

classe del meu germà, i avui jo he estat parlant amb el meu germà perquè m'expliqués històries de Jordi Weil, que anava a la Salle, va repetir un curs, per tant ell és un any més gran que el meu germà, però anava a classe amb el meu germà, i m'ha explicat una mica que I eren amics o no? Era un perfil molt baix, m'ha explicat el meu germà.

Bé, de la salle va passar a la Universitat de Barcelona, allà es va llicenciar en Psicologia, i abans de dedicar-se al món de YouTube, va intentar ser actor.

Tens perdut el moment quan hem estat mirant tots el videoclip de Jordi Wild. Això és molt fort.

Afortunadament avui he fet teletreball.

Té dos curtmetratges i ha anunciat fa molt poc que està preparat per produir la seva pròpia pel·lícula de terror que vol escriure, dirigir i protagonitzar.

Avui també he descobert que ha escrit llibres Jordi Wild.

Em fa la competència, sí. Bueno, no ho sé, potser necessitaré un guionista. Potser teniu públics diferents, també. També, és veritat.

És polifacètic, Jordi Igual. De fet, aquesta cançó que esteu sentint es diu Move, d'un grup que es diu Cool Frog, i el protagonista, un dels protagonistes d'aquest videoclip, és Jordi Igual. Us recomano que busqueu a YouTube aquest videoclip, perquè us sorprendrà la versió que trobareu de Jordi Igual.

Ho va intentar com a actor, no se'n va acabar de sortir, però, en canvi, ho ha rebentat absolutament a YouTube.

Muy buenas. Estamos en 2013, en marzo. PlayStation 4 a punto de llegar. La Xbox nueva me imagino que va a ser anunciada en el E3. Y esta generación de consolas se acaba.

Un vídeo sobre consoles, amb un so una mica deficient.

Però que bo que hi ha posés data i context d'aquella època. No, no, és que aquest tall se m'ha fet expressament

per fer un rivient. Per fer història, no? I com si ell sabés que acabaria triomfantant. Sí, sí, és fort, és gros, és gros. Va anar evolucionant. El seu primer canal es deia El Rincón de Giorgio. Després, a la pandèmia, va obrir un altre canal, el seu canal d'ara, The Wild Project, i aquí és la clau. Amb la pandèmia, al març del 2020, va obrir aquest canal i, clar, molta gent tancada a casa, això va fer que anés guanyant, guanyant, guanyant seguidors, fins a convertir-se en un dels youtubers de referència en l'ecosistema en llengua castellana.

Hem anat a buscar algú que el conegués bé, que l'hagués vist créixer, que ens pogués explicar una mica qui és Jordi Weil, i aquesta és la Montse Toscano, que va ser professora seva, i també meva, a la Salle Manresa. Montse, bona tarda. Bona tarda. Escolta, quins alumnes més prestigiosos que vas tenir, eh?

Ostres, és que veu. Jo crec que. Aquell grup us vau ajudar uns als altres, perquè tu amb el Miquel per bé. La teva faceta humorística que la gent no coneix això no l'ha descobert la mare no, no, no però bueno, sí, és veritat que el Jordi jo no el segueixo perquè no però em sorprèn molt fins on ha arribat vull dir que molt bé, molt bé a quins cursos vas tenir el Jordi Weil? mira, el Jordi el vaig tenir ell venia de Badruna. I el vaig tenir a quart de primària, fixa't si fa anys, quan tenia 10 anys. Llavors, perquè en aquella època no hi havia llicenciats en Educació Física i vaig estar a Badruna per això. I alhora ja estava a la SAIE. I el vaig tenir 3 anys a Badruna. I després a la SAIE el vaig tenir tercer quart d'ESO i primer de batxillerat. Vull dir que han sigut molts anys. I el recordes com un bon estudiant? No sé, era molt dispersa. Bueno, jo et diria que era. Quan anàvem a les avaluacions, i recordo, no?, que dèiem que era un nen de notable. Era un nen de notable. Escrivia molt bé, això sí que ho recordo, i sobretot jo puc dir que te'n recordo. Bueno, tu sí que te'n recordes de l'optativa que feia de teatre. Mm-hm. Que al primer trimestre sempre fèiem els pastorets. Doncs l'any aquell el Jordi estava en un grup que gairebé eren tot noies i no podíem fer els personatges. I ell va agafar i va dir em deixes fer un guió adaptat als pastorets? Dic i tant. I va venir el dia següent, escrit a mà, amb una lletra molt maca, me'n recordo, perquè no hi havia ordinadors, i res, i allà va fer tota una mica l'adaptació, mira, una mica el que estàveu explicant de la pel·lícula, l'adaptació dels pastorets, com si ell fos un investigador científic rus, molt creatiu, i això sí que ho he de dir, un investigador científic rus, que havia de buscar una forma de retrocedir en el temps. Què va passar? Que sí, sí, ja era una mica així que podia. Les idees eren molt originals. Jo vaig pensar, Jordi, tira endavant el tema i ell pot anar a l'època, a l'any zero, quan neix el nen Jesús, i ho fa d'una manera molt ben lligada amb. Amb el que seria els pastorets del Foch y Torres.

Perquè ell llavors ja es veia com una persona. Jo no el recordo, i sí que he parlat amb el meu germà, que coincidia a classe, i ell el recorda com un noi bastant discret que passava desapercebut. No era una gran estrella que dius, ui, aquest ho petarà.

No, no, no, no. És a dir, era un nano que era molt observador. Era d'aquells que el tenies davant i escoltava però sí que és veritat que la mirada aquesta que té ara ja la tenia quan tenia 10 anys com aquesta mena inquieta que està escoltant amb ganes d'aprendre i me'n recordo que quan tenia 10 anys va venir l'Stoikov a l'escola i aquell dia, aquells ulls bueno la mirada aquella que tenia d'il·lusió. Era un nen molt alegre i s'enfilava per tot arreu. Era un nen molt espontani. I a classe era molt tranquil, sí que és veritat.

M'imagino que ara els alumnes de la Salle deuen flipar de saber que el Jordi Weil havia anat allà a l'escola o a la Badruna. Això ha de ser un boom.

Suposo. Saps què passa? Que també amb el temps, per exemple, jo estic veient ara un Jordi molt diferent de quan va començar. Per exemple, quan va marxar de l'escola, En cap moment jo pensava que estudiaria periodisme. Per la manera que escrivia, per els interessos que tenia. Vull dir que el veia més com algú que agafaria un boli i començaria a escriure. En canvi, sí que és veritat que això sí que ho té. Té un castellà perfecte. Fixa't que en l'entorn nostre que parlem en català al seu castellà és molt bo des del principi i la vocalització per mi també és molt correcta això ja ho feia molt bé i l'expressió té com un ritme quan parla també que això ja ho tenia. I no sé bàsicament així com, què et diria resumint una miqueta veient-lo ara el que ha mantingut que és un noi que sap connectar molt bé idees de diferents àmbits i ha quedat molt clar els

últims anys que s'ha convertit en una bèstia comunicativa doncs Montse Toscano, professora del Jordi Weil a ESO i a Primària, gràcies també per atendre la trucada de la tarda, una abraçada molt forta. Vinga, igualment, vinga. Clar, d'estudiar la salle a ser youtuber d'èxit, amb vídeos que acumulen milions de visualitzacions, sovint entrevistes llarguíssimes, però llarguíssimes. Molt, però molt llargues. I amb tot tipus de convidats i tot tipus de temes. Tu crees en Dios? Sí, jo crec que sí. Vale. No, és. No, és interessant. Aquesta és una entrevista de les que ha fet, de les converses amb Enric Gel, que també té un canal a YouTube, Addictos a la filosofía, amb 800.000 subscriptors. Avui anem de milió en milió gairebé. Enric, bona tarda.

Què tal? Bona tarda, Francesc. Moltes gràcies per convidar-me.

No, home, és un luxe perquè tu has estat tres vegades al podcast del Jordi Wild. Sí. Com és anar allà de convidat? És com anar a una producció televisiva professional o és una cosa bastant diferent al que és habitual?

Doncs jo crec que és molt, molt diferent del que és habitual. Per mi, les tres vegades que he anat ha sigut una experiència molt, molt positiva, molt, molt casolana. També no hi ha com grans parafernàlies, grans, no sé, grans escenaris, que potser és el que et pots trobar més a la televisió. És tot molt més casolà, molt més proper, molt més familiar. I, vamos, les tres vegades que he anat jo, experiències superpositives. Però, clar, ens hem d'imaginar.

Que vas a un edifici que és com un plató de televisió? O és una casa. Hi ha recepció?

Hi ha personal? O és més normal? És com si anessis a una casa normal d'algú que té un plató d'estudiar en una habitació, bàsicament.

I ell, de tracte, en el tu a tu, és una persona, entre cometes, normal? O ja veus que és com una bèstia comunicativa i que ve una mica la seva? Com és tractar amb ell?

Al contrari, la veritat és que el meu tracte amb ell sempre ha estat super normal, tracta completament de tu a tu. Em va contactar ell directament a mi la primera vegada per convidar-me, o sigui, no va ser com atrevés. D'algun representant ni res, sinó que directament em va contactar ell. Llavors, en aquest sentit, superproper.

I a tu et va fer firmar alguna cosa? Així com amb Feijo van pactar aquestes condicions tan mínimes? Ai, amb Feijo, amb Abascal. Amb tu no hi ha hagut problema, eh?

No, no, no va haver-hi cap. No li vaig fer cap exigència així estranya, de veritat. Llavors, jo crec que, bueno, no sé, entre youtubers potser ens entenem. I hi ha com aquesta confiança de base que al final treballem una mica tots el mateix i ja entrem una mica de què va la cosa.

I tu que estàs en aquest món, creus que això pot modificar el vot d'alguna manera? Això és influent?

Ja veurem, ja veurem. Aviam, la veritat és que podria ser molt sorprenent que el futur de les eleccions es decidissin per una cosa que succeeix a YouTube. No sé, això ho veurem el dia després, o quan comencin a arribar una mica més d'enquestes.

Però clar, tu ja has anat, tu veus quin feedback té això, a tu què et genera anar allà al The Wild Project?

Què et genera en el seu canal? Sí, una visibilitat que de cap altra manera, per exemple, una persona com jo l'hauria pogut assolir. Pensa que. La primera vegada que vaig anar, que vaig anar amb el Javi Santaolalla, vam estar parlant de gairebé tres hores de filosofia i ciència, i és el segon episodi més vist de tot el seu canal, amb 12 milions de visualitzacions. Llavors, a cap altre lloc, una xerrada de tres hores de filosofia i ciència hauria arribat tan lluny, saps?

Però això et genera després que vens més llibres o que tens més subscriptors al teu canal?

Té un efecte correlatiu que dius, mira, hi vaig i ho noto. Sí, oi tant, oi tant. Sí, sí, en el meu cas, recordo la primera vegada, crec. Que gairebé el dia següent o els dos dies ja tenia com 5.000 o 10.000 subscriptors més al meu canal, una cosa així que va ser bastant a cop, bastant impressionant.

Doncs és l'Enric Fernández Gel, Hay conciencia en tu cerebro, aquest és el seu llibre, que l'estàs presentant ara, i que avui ens ha explicat una mica això del Jordi Wiley, aquesta dimensió tan bèstia. Que vagi molt bé la presentació del llibre, et seguirem, et seguirem, que també això, 800.000 seguidors, no està gens malament. I tant, aquí em teniu pel que necessiteu. Moltes gràcies, Francesc. Moltes gràcies, una abraçada. Ai, Marta Montaner. Mira. Ai, Marta. Només d'això ja salta aquesta sintonia.

Ara no te'n vulguis guanyar, eh? Ara no vagis així de simpàtica. Vinga. No, no, jo ja estic. Però ja has vist que bé que parlava de Milamon. M'ha fet il·lusió. Trobo que li has tret molta importància que fos mestra teva, també. Vaja. Perquè aquella humilitat del bon professional. I com fent veure que no has fet bromes en aquest programa. No, que no coneguin la meva part humorística, si ja la sabem.

No, perquè allà feia imitacions i. Aquí fas el pedrerol.

Hem fallat tu i jo, Marta, perquè li hauríem d'haver preguntat més coses a la mestra sobre el Garriga. Has fallat, has fallat. No estàvem atentes, no estàvem atentes.

Has estat despachada, Judit. Avui no has fet bé la feina. Ostres, ostres.

Vale, molt bé, doncs sí. La meva tarda a l'aire va una mica relacionada amb tot això. Jo penso, no es pot fer vaga tranquil·la perquè l'endemà s'acumula una de feina que no donem abast. Efectivament, la cosa va relacionada amb tots aquests senyors que estan apareixent ara aquí al programa. Senyors que jo amb prou feines conec, però que un cop més l'algoritme està decidint ensenyar-me per sobre de les meves possibilitats.

Estem parlant de gent amb un nivell d'impacte elevadíssim. No, almenys per les xifres que estem veient les últimes hores.

Mira, aquest vídeo comunicat de Jordi Wild, que hem posat a l'inici, de 14 minuts de durada, on diu que està tan i tan decebut en Vox, acumula a hores d'ara més de 34 milions de visualitzacions a X, que és l'antic Twitter. Ja sé que no es pot comparar amb els números d'audiència de tele, però, si vols dimensionar-ho, ho fem. A Bascal a la revuelta va tenir 4.815.000 espectadors en directe.

Hi ha molts matisos amb això, però alguns perfils sí que comencen a apuntar que la cancel·lació de l'entrevista de Bascal. Amb Jordi Wild, doncs podria tenir repercussions, passar a facturar Vox a les eleccions, i això que havien sortit bastant contents, o semblava que havien sortit contents de la revuelta.

De fet, llegíem avui un article del Confidencial que parlava que el públic majoritari de youtubers com Jordi Wild són joves. Joves, no precisament d'esquerres, per tant, potencials votants de Vox, que estan veient com tots els seus referents diuen als seus canals que estan decebuts amb el partit que potser tenien intenció de votar. Estem parlant de canals d'estreamers que no tenen res a veure amb mitjans tradicionals, com ja deia abans la Verderi, i que només amb el canal de YouTube de The Wild Project que té en Jordi, on s'havia d'emetre aquesta entrevista, ell ja hi acumula gairebé 7 milions i mig de subscriptors.

De fet, molts mitjans de comunicació pagarien molts diners per arribar a aquesta jantada.

Però és que la quantitat no és l'únic factor important a l'hora de valorar un mitjà de comunicació. No, no, però jo dic que. Ballant nu amb una serpent de cascabell, per exemple.

Però és la gran obsessió de molts mitjans, arribar a aquest públic jove.

L'audiència jove. L'audiència jove. Poder-la seduir. Fixem-nos, tots els que tenim milions de visualitzacions ho fan en castellà. Anem-ho a fer en català, potser menys. També podem parlar de filosofia en català. O sigui, hi ha factors d'èxit que a mi em semblen que no són totalment l'èxit.

El tema és que ja no és només el que hagi pogut dir Jordi Guay, sinó també és l'onada de reaccions dels seus companys de professió.

Jo no sabia. Comanys de professió són estrany quan parles de youtubers, però sí, clar. És que sembla que tinguin un sindicat, Garriga, perquè. Hi ha l'UGT secció youtubers.

A veure, és una professió, i ja m'agradaria a mi tenir els diners que ells tenen. Van a Andorra, no?, molts d'ells. Sí, exacte. Vinga.

Castellà, Andorra.

Hi ha uns quants que no, però em fa gràcia perquè alguns expliquen i ens diuen el que s'ha de votar i tributen a un altre país. Això té molta gràcia, sí.

Resulta que sí que hi ha, no sé si és oficial o no, un sindicat de youtubers, i resulta que s'ha activat fort per donar suport al català. Perquè un dels streamers amb més seguidors que s'ha pronunciat sobre aquesta polèmica ha estat AuronPlay.

Yo creo que es una cagada el no haber ido, porque él se iba a exponer a gente joven y podría haber ganado el voto de gente joven. Yo creo que la ha cagado. En la revuelta, cuando fue a la revuelta, quedó bien parado, porque le hicieron una entrevista de mierda, asquerosa y tenebrosa. Como de ahí salió reforzado, ha dicho, ahora que estoy reforzado, voy a ir al Jordi Waeleste, me va a dejar mal durante dos horas y la voy a cagar. Con lo cual, prefiero no ir. Yo creo que por ahí tienen que ir los tiros. Una pena no ver esa entrevista, yo lo hubiera visto, la verdad.

Per posar una mica de context, aquest youtuber, que també és català, té més de 29 milions de subscriptors a YouTube. És dels primers, no? Del que es va fer més famosos, no? Dels fundadors d'internet, pràcticament. I un senyor dient que el que ha passat no li sembla correcte, insistim en aquesta idea, eh? I un dels grans altres noms que s'ha pronunciat sobre la polèmica ha estat, el coneixem tots aquest, Ibai Llano. Yo creo que si no van

es porque tienen miedo de que si van, van a quedar mucho peor que no yendo. La cuestión es por qué van a quedar mucho peor yendo.

Pero que tienes miedo de Jorge Salvaje, como si fuera Silvain Chaurondo reencarnada en Joe Rogan. Es la única explicación que tengo. Te está diciendo que tienes más que perder que de ganar. ¿Cómo va a tener miedo? Pero entonces ya podrían haber dicho que no antes de ir. Dijo que sí porque fue el primero en aceptar. Quedó impresionado que dijera que sí. Cuando Pedro dijo que sí, ya vamos todos. Y ahora que sale la revuelta dirá ¿para qué coño voy yo? Ibai Llanos, tú. Ibai Llanos,

segon streamer de Twitch més seguit del món. I tenint aquestes tertúlies com les que podríem tenir aquí al cafè de la cantonada, eh? Perquè estaven tots així també molt animats. I un altre que ha opinat i de manera molt contundent, per no dir, faltant directament al respecte, ha estat un noi que va sobrat de polèmiques.

Déu-n'hi-do, no esperava mai haver de tirar talls del xoques. De tota aquesta gent, no? Aquí com comentant-ho com. Mira, l'Ibai ja no és encara. L'Ibai encara me l'imaginava. Sí, no, perquè ens cau simpàtic, alguna mica de valor sí que té. Del xoques. Ui.

I dones no tenim, eh? Dones.

¡Dios santo! ¡Dios santo!

Deixant de bandar les faltades, algun oient potser diria estic d'acord amb aquest noi, no? Estic d'acord amb els xoques. Doncs potser no el coneixes bé. Jo te'l presento. Si no el coneixies, això que t'estalviaves, però jo també tinc un deure aquí, que és posar les coses en context si fa falta. Jo tinc molt mala memòria, Garriga. Però hi ha coses que em queden gravades al cervell de per vida. Per exemple? Com quan el 2022, en un directe de Twitch, aquest senyor, que no és Jordi Igual, sinó un dels col·legues que el defensen, el Choques, va creuar tots els límits.

Yo tengo colegas que no beben y que eran muy así, tío. De ir a ligar con las pibas y que además se divertía mucho llevándose a pibas que estaban colocadas y tal, que ellas estaban bailando. Y él no estaba colocado. Entonces, para leer era muy fácil ligar. Tú encima estás sereno, mides perfectamente tus palabras, chupao, en vez de estar babeando y cayéndote contra las columnas. Entonces, claro, y él bebía unos zumitos y a tomar por el culo. Crack. Fuera de serie, la verdad. O sea, de puto pro.

Ja no me'n recordava, jo. No, i tant de bo, tant de bo, no? Doncs la baroteca, no?, hi serveix per moltes coses. Aquestes paraules van acabar originant una campanya del Ministeri d'Igualtat aquell mateix 2022 i el xoca es tan i tan enfadat, no? Ofès. Sí, es va enfadar molt, és veritat. Amb el temps va admetre que no s'havia comunicat bé, potser, però ni va retirar les seves paraules ni tampoc va reconèixer que havia promogut la cultura de la violació. I et diré que el Xoques, parlant de dones, n'ha seguit fent de grossíssimes i ha seguit tenint polèmiques masclistes, sense anar més lluny. Estiu 2026 va dir el següent de l'actriu Esther Expósito.

Por su pensamiento político, doctrina, etc., ¿no te vale la pena estar con una tía tan atractiva? Si tienes el pensamiento. Es mejor estar con un seis.

Yo siento el olor de

Dorito desde aquí. No riguis.

Jo també rig perquè he estat en un lloc que és ofensiu i rius com. Aquest noi també recordo que va explicar en un directe que quan li feia mandra no baixar les escombraries les congelava.

Per tant. Quan parlem d'aquests streamers tan seguits, i sembla que ens inventem noms, però és gent real. Jordi Wild no, és a dir, ara és el Xoques, eh? Ara és el Xoques, és correcte, però parlem de gent que també diu absolutes barbaritats, que per cada tamalló que trobes que és un raig d'esperança, igual pel camí t'has de menjar 10 el Xoques,

i que és gent molt seguida. No t'acabo de veure gaire potencial públic d'aquests personatges, Marta.

Jo aquesta secció ja t'ho he dit, acabarà amb mi. Jo pensava que el meu únic problema aquesta temporada seria Pablo Motos i resulta que entre tots estem fent una colleta maca-maca. Molts nervis per veure quines xifres faran aquestes tres entrevistes, finalment, del canal de Jordi Wild, que es publicaran demà divendres. En principi, sí. Però el secret d'aquest èxit,

Marta, a veure si ho veus igual, és que igual que Trump, diuen el que a la gent sembla que no s'atreveixi a dir. Per tant, és com, aquí sí que hi ha autenticitat, aquí sí que hi ha veritat. I hem de no confondre l'autenticitat amb la transparència o amb el dir les coses de qualsevol manera. O sigui, la gent té la sensació que les coses editades i elaborades són com menys reals o menys autèntiques que aquesta cosa del boc gros, de l'insult, de l'estupidesa. Això sí que és real. O sigui, anem a veure qualsevol llibre, qualsevol cosa una mica sofisticada, està elaborada. Això és com, bé, com una conversa de borratxos a les 5 del matí en un bar. Això sí que és veritat. Doncs potser també és veritat altres coses

més interessants. La candidata del Front Comú, no, Ada Comau, el Front Ampli, perdó, ha dit aquest matí que ella que ja va passar per el Jordi Wild, que va ser una cosa dura.

I que s'ho ha preparat molt, en aquest comunicat de 14 Minuts deia que era el repte més important de tota la seva carrera, que havia contractat de la seva butxaca, evidentment, dos verificadors que estaven a llotges a un hotel que ella estava pagant, que els estava pagant i no estaven fent feina perquè Bascala els va plantar a última hora, i que estava tan i tan decebut per aquesta plantada.

Però els polítics busquen, eh, aquests canals.

I veurem demà si l'entrevista està bé, que podria ser, o si no està bé, que també podria ser. I si és més broncano, o és més inxaurrondo, o més Ustrell, o més. Demà sortirem de dubtes. En tot cas, les entrevistes bones les podeu anar a buscar aquí. L'Ustrell les ha fet durant tota la setmana als nostres representants polítics. T'agradaria fer-les a tu? No. L'Ostrell ja se n'encarrega. I el debat decisiu farà l'Ostrell. No sé si ho faran a aquest estudi o al de dalt, poder. Podeu far-ho al de dalt, que hi ha més càmeres. Farem una pausa, agafarem aire, i hem d'explicar als extraterrestres qui és Jordi Wild. No. Una cosa que ens ve perfecta. Una cosa que està passant molt. Parlarem de les excuses. Quina és la millor excusa que us han posat mai? Ara us.