Qui és Hashim Thaçi, l'antic president de Kosovo condemnat per crims de guerra?

Una de les notícies del dia és la condemna a 25 anys de presó per l'antic president de Kosovo, Hashim Tachi, per crims de guerra. El Tribunal Especial per a Kosovo, amb seu alaia, l'ha trobat culpable de crims que inclouen assassinats, tortures i detenció il·legal quan l'expresident comandava l'exèrcit de lliberament al Bano Kosovar durant la guerra d'independència de finals dels anys 90. També ha condemnat tres dirigents més de la guerrilla a penes d'entre 13 i 25 anys de presó. Charles Smith és el president del tribunal.

El tribunal ha considerat, basant-se en les proves disponibles,

El tribunal ha considerat, basant-se en les proves disponibles, que entre l'abril del 1998 i el juny de 1999, en 12 localitats del Kosovo i una del nord d'Albània, membres de l'exèrcit d'alliberament van cometre actes intencionats o per omissió que van causar la mort d'almenys 96 persones que no havien participat en les hostilitats.

Doncs per posar context a aquesta notícia i comentar-la, perquè de fet ha generat una onada de protestes també a Kosovo, tenim comunicació amb Francisco Veiga, que és catedràtic d'Història Contemporània i especialista en els Balcans. Bona nit, Francisco. Hola, bona nit. D'entrada, Hashim Tachi, qui era? Com el podríem definir?

Bueno, el Hassim Tassi era el líder més important de l'UHK, de l'exèrcit de lliberament de Kosovo, que va ser una guerrilla que es va organitzar amb certa celeritat, per dir-ho d'alguna manera, entre finals del 98 i al llarg del 99. No, a finals del 98, perdó, abans del 98. I ell, diguem-ne, era el comandant més conegut i que, a més a més, quan es va començar a negociar una possible sortida a la guerra de Kosovo, doncs els americans el van triar com a interlocutor per part de la guerrilla. Hi havia altres interlocutors per part el Vanessa Kosovar, diguem-ne, la part política, però el Rugova era, diguem-ne, el personatge, diguem-ne, de la resistència política, però Kasim Tachi era el comandant o el protagonista de la resistència militar. Un personatge que ja en el seu moment, doncs, va aixecar dubtes, ja havia tenia un passat mafiós important, i, clar, la lucha que es va organitzar. Treiem forces d'aquí, d'allà. Hi havia una barreja de gent de combatents molt curiosa. Hi havia gent d'antigues famílies nacionalistes, de les muntanyes, guerrillers. Hi havia maoïstes. Hi havia contrabandistes. Hi havia gent ficada en el tràfic de drogues. Hi havia un munt de. De combatents que procedien d'indrets molt dispersos.

Després ell va arribar a ser president de Kosovo. Estava ja, feia ara sis anys, reclosa a Laia. Quin significat té avui aquesta sentència per al país, per als kosovars?

A veure, jo crec que és que. Aquest tema ja l'hem de mirar amb ulls de 2026, no amb els ulls de 1999, han passat molts anys ja. Em penso, a veure, per part del que seria Kosovo en si mateix, hi ha un detall bastant important i és que la condemna no ha vingut del Tribunal Penal Internacional, ha vingut del Tribunal Especial de Kosovo, que és un organisme dependent de la Unió Europea i sobretot d'aquest esforç que va fer la Unió Europea amb el tutelatge de la construcció d'un estat kosovar a través de l'EULEX, la missió legal per reconstruir legalment Kosovo i administrativament Kosovo. Per tant, el significat que té, sobretot, jo penso que té molt a veure amb cert debat que hi ha o certa activitat de netejar una mica tot aquests països dels Balcans occidentals en vistes a una integració a la Unió Europea. Perquè, clar, tant Kosovo com Albània hi ha encara moltes irregularitats bancàries, un creixement del delicte de tràfic de drogues en els últims anys, hi ha uns panorames que fan que realment sigui difícil parlar d'una integració d'aquests països al projecte europeu. I clar, com en aquest moment estem també amb el gran debat que es farà amb el tema de la candidatura ucraniana, D'altra banda, s'ha deixat de banda la candidatura turca. Hi ha un cert debat sobre la integració de països d'aquesta zona en un moment molt delicat en el qual la Unió Europea està enmig d'un joc de forces molt violentes. Aquesta mena de guerra mundial amb la qual estem ficats, l'Iran, l'Ucraïna, el Sahel, tot això. Doncs, evidentment, jo penso que està connectat amb això. Què es farà amb la integració d'aquests països a la Unió Europea? Incluint-hi Sèrbia, Bòsnia, etcètera.

Clar. No sé si això, sentències com la d'avui, pot fer reviure noves tensions o no. Avui, per exemple, des de Sèrbia hi ha qui deia, el govern de fet, que reconeixia que l'exèrcit d'alliberament de Kosovo era una organització terrorista. Per altra banda, a Kosovo hi ha gent que ha lamentat la sentència de Tazzi. No sé si això pot fer sorgir de nou tensions.

Això és continuar amb la mirada del 99 i estem al 2026. Totes aquestes velles històries ja són de generacions passades. Estem parlant de molts anys. És evident que hi ha protestes, qualsevol. A qualsevol país d'Europa una sentència similar aixecaria protestes. Estem veient protestes quotidianament de tipus nacionalista a tot arreu d'Europa i estem veient una escalada de l'ultradreta a Alemanya. El tema de les protestes al voltant de temes nacionalistes radicals és una cosa molt quotidiana. A més a més, hem de recordar que Kosovo és superpetit. Kosovo té el tamany de la província de la València. Per tant, clar, un personatge com aquest que va ser president i que li han posat 25 anys de condemna, doncs evidentment hi ha tensions. Ara, d'això a dir que tenim un altre cop els Balcans com a font de conflictes a Europa, això és molt exagerat. Els Balcans en aquest moment eren. Molt poca importància, sobretot en relació amb les guerres que estan en marxa, començant per l'Ucraïna, com per dir que pot haver-hi una nova guerra als Balcans. Això jo diria, pràcticament, segur que no. Al contrari, al contrari. Jo penso que seria gairebé el que aquestes sentències. Netegen una mica el panorama per una integració normal d'aquests països amb el que seria el projecte europeu. Ningú es pregunta per què s'ha trigat tantíssims anys amb aquesta sentència, s'han tirat 25 anys amb això. I clar, té a veure amb pressions que va fer la gent del Tachi, va ser molt complicat perquè molts. Testimonis, van ser amenaçats a mort, va ser súper complicat. Per tant, el fet que s'hagi arribat a aquesta sentència és positiu.

Tenim finals d'estiu, finals d'agost, que va morir Mladic i ho va fer a la presó. Tenim Karasdic també a la presó. Ara aquesta condemna en un país proper, com és Kosovo. No sé si això ara la gent que ens estigui escoltant, no sé què ens diu de com ha acabat tot això de la guerra dels Balcans tenint en compte que ara amb aquests nous conflictes que tenim oberts i ara vostè mateix esmentava el d'Ucraïna. Hi ha una ordre de res per part de la Corte Penal Internacional de Putin o també de Netanyahu, si mirem en el cas de Palestina, si amb la perspectiva dels anys es pot dir que s'està fent justícia als Balcans i si sembla impossible que se'n faci després en altres conflictes

o com ho veus tu? No, a veure, això el que deia l'altre dia parlant amb l'Adich, això. Ha passat el temps, ha passat la història, la gent es mort, es fa gran i desapareix. I estem a un altre nivell, amb altres conflictes històrics diferents. És evident que pot ser, sí, que efectivament. Diguem-ne, el resultat d'aquest judici té a veure amb la pressió que s'està fent contra una altra instància, que és el Tribunal Penal Internacional, que no és el mateix que la sala de Kosovo, però que sí que també la Unió Europea i la ONU tenen molt d'interès en que funcioni i que, en canvi, el Netanyahu i el Trump li han declarat la guerra oberta al TPI. Però també vull recordar que hi ha altres conflictes d'altre nivell que. Que en aquests moments tenen lloc els Balcans i dels quals no es parla i que són realment més importants. Tenim el conflicte de la revolució dels flamencs amb Albània, que va començar al voltant del mes de maig d'aquest any i que té a veure amb el descobriment que hi havia una inversió per crear un megaprojecte turístic a uns aiguamolls de. A la illa de Sassan i als aiguamolls d'Esberg, em sembla que es diu. Per això li diuen la revolució dels flamencs, perquè hi ha espècies protegides, i amb això els inversors eren Jared Kushner i Ivanka Trump, la família Trump, invertint a Albània amb la destrucció d'uns aiguamolls per crear un super megaprojecte turístic. Aleshores, quan això es va descobrir a Albània, es van organitzar unes manifestacions realment molt importants, que en certa mida continuen. Va haver-hi unes marxes per Tirana importantíssimes amb el crit d'Albània no està en venda. Amb això el primer ministre Edi Rama va tenir un paper qüestionable defensant les inversions dels Trump i això és un conflicte real del 2026. Més que els vells conflictes bèl·lics. De les guerres de l'ex-Yugoslàvia. I crec que se li hauria de donar, diguem-ne, posar el focus en aquest tema, perquè fa mesos que hi ha una situació de protesta continuada a Albanya.

Sí, sí, efectivament, i és veritat que hi ha hagut dies que a Tirana han sortit milers de persones, que és un lloc relativament petit i s'ha vist molta gent al carrer. És un plaer sempre conversar amb Francisco Veiga. Som diverses les generacions aquí als informatius de Catalunya Ràdio que hem estat alumnes de vostè. Recordem les seves classes sobre els Balcans i altres punts del món. Així que una abraçada de part meva i de molts companys. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat avui.

Abraçada i moltes gràcies a vosaltres.