
Qui és Jordi Wild? Perfil de Laura Fa
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
Benvinguts seran les 12 del migdia. Laura fa bon dia. Bon dia, què tal? Quantes coses tenim sobre la taula? A veure si passem de la primera. La primera és si Felipe González té una filla secreta, que això ara en parlarem. Però la segona és si Jordi Wild.
Què? Què hem de fer amb Jordi Wild? Escolta, et dic unes xifres. L'entrevista de Pedro Sánchez, 7,1 milions de visualitzacions. La de Feijó, 6,1 milions de visualitzacions. I la dada Colau, 3,9. O sigui, la tele ni somiant, ni juntant totes les teles, aconsegueixes aquestes entrevistes que. La més llarga va ser dos hores i quart Colau, una hora cincuenta-dos Pedro Sánchez i una vint-i-huit Feijó, perquè pobre, si l'entrevista més encara sembla una mica més just del que va semblar en una hora i mitja. Amb tot el carinyo.
Però aquí l'important és que el vídeo en què cancela, que explica els motius perquè Vox no farà l'entrevista, té 43 milions de reproduccions.
A TikTok i a Twitter. Haig de mirar, a veure si ho va penjar. No sé si ho va penjar només a Twitter, però té O sigui, és una borrada. En res es va viralitzar. Ara en parlàvem perquè el Jordi Igual té. Ell va començar a fer. Començo per Jordi Igual, ja directament? Sí, sí. El Jordi Igual va començar a fer contingut el 2013. Aquests youtubers que feien tonteries, bueno, jugar al Minecraft o coses d'aquestes, i després vídeos de bromes, i va començar a fer contingut així. I amb el seu primer canal de YouTube, que era El Rincón de Giorgio, després, que aquest canal de YouTube ja té 12 milions de seguidors, que això traduït en pasta, Pedro Sánchez, amb aquests 7,1 milions de visualitzacions, potser li ha fet guanyar 60.000 euros. Perquè és el que paga YouTube una mica, saps? Sí, sí. És que és una burrada. És que és una burrada absoluta. És bestial. Molt bestial. Llavors té l'altre. El 2020, quan ja li funcionava el Rincón de Giorgio, va fer The Wild Project, que és aquest canal de YouTube on fa entrevistes, des del 2020. Ell és psicòleg, llicenciat en psicologia, és un xaval que viu a Manresa, que té ara 42 anys, que no ha fet mai de psicòleg, que sabem poc de la seva vida, sabem que té una nòvia, l'any passat una maxipcana que es diu Cristina Puente, però poca cosa més, que fa entrevistes que serien insuportables a qualsevol altre mitjà perquè és una durada de dos i tres hores que no ens les aguanta ningú. Això ja sé per què es fa.
Per què duren tant aquestes entrevistes? Perquè així acumules més hores de visualització. I tu cobres no tant per visualitzacions, sinó per hores de visualització. O sigui, però calculant quanta estona clica la gent o no? Bueno, aguantes més estona. Sí, perquè a veure si passa alguna cosa, no? Bueno, esclar, hi ha algú que ho mira i diu, a veure, mitja horeta. I després hi ha gent que s'ho posa de fons, posa la televisió i ho deixa allà dues hores de fons, que igual ni ho està mirant. Clar, clar. Aquest és l'èxit per treure diners d'això, vull dir, Home, és que, bueno, és multimilionari. Com més llarga sigui una entrevista, és per treure més diners.
Imagina, sí. No té més. I s'han fet multimilionaris. Tots aquests youtubers. Hem fet una cosa molt malament als periodistes i als comunicadors, que és no tenir en compte altres canals de comunicació que no fossin els habituals. I hem deixat el contingut a tots aquests nanos que van començar amb 30 i pocs anys i que ara són els reis d'aquest univers amb el Xoques, Willyrex. Ricky Eddy, tots amb noms. Aaron, no sé què. Aaron Play. Això. No sé què. A l'Aaron Play, que heu pet 16 milions de seguidors. Jo què sé. És que parlem de milions de seguidors. Jordi Igual també ha fet una cosa, i és que ha arribat a Llatinoamèrica. És un dels podcast més escoltats en parla hispànica. I, clar, quan entres al mercat llatí, és veritat que se t'obre un univers de reproduccions molt més ampli.
O sigui, tota la gent que fa podcast en català, al final, és que no podran viure d'això. Clar, no, no, no, no. O hi ha una política. Si tu vols viure d'això, si tu fas bones entrevistes o bons continguts i vols arribar al màxim de gent possible, doncs el mercat et porta a renunciar a la teva llengua, en aquest cas al català. És veritat que parlar en català s'ha convertit O això es subvenciona o es dona un suport per aquests continguts a nivell administratiu o la gent farà el pas al castellà perquè és un tema d'estadística i de mercat. És una pena.
Parlar català s'ha convertit gairebé en un acte polític, almenys en aquest ambient. Recordo ara perfectament quan vau fer el documental de Sopa de Cabra, que te'l cito sempre, però és que m'agrada tant, quan al Sopa van dir cantarem en castellà i farem més pasta, i no els va sortir bé perquè el seu mercat era el català. Però sí que és veritat que arribes molt més lluny. Parlant en castellà, a vegades és possible la combinació que el Jordi Guay ni se la planteja. Igual que ni es planteja entrevistar dones que no servim per res en el seu ambient. Som investidors. El 91,6% dels entrevistats són tios. 91, eh? 91,6%, clar. Una cosa que sigui, mira, 60, 40. No, no, no, no. I a més ell va explicar que, bueno, clar, ell és innocent de tot això. No, home, jo no puc fer res perquè, com que no hi ha dones que tinguin com molts seguidors, ni que facin moltes coses. Ah, hola, Jordi, benvingut al patriarcat.
Però tu tens aquesta visibilitat, potser tens una oportunitat per canviar això, Jordi.
Sí, però és molt més fàcil entre ells repartir-se tot això. Un Jordi Guay, que a més a més se li ha preguntat diverses vegades per, jo diria, que tira cap a la dreta, encara que ell potser conscientment no vol tirar cap a la dreta, però molts dels seus argumentaris racistes, masclistes, per molt que ell en algun moment va explicar que s'havia plantejat, que va votar fins i tot Esquerra Republicana, i que estava a favor de l'independentisme, l'ha justificat una mica estranyament, però. És veritat que tot el contingut i tot el valor que li estem donant. Perquè mira, jo tenia esperança, perquè molts joves que s'informen majoritàriament per les xarxes socials, perquè tinc la dada, a Espanya el 63% dels joves entre 16 i 24 anys segueixen l'actualitat a través de les xarxes. Vull dir, no saben ni qui som tu i jo, ni els interessa res de nosaltres. Els joves per les eleccions s'han mirat el Jordi Igual. I trobo. Que poc se li qüestiona, vull dir que s'ha acceptat molt fàcilment que sigui ell, ens ha posat allà un tranques i un barranques que representa que havien de validar els continguts. Era una broma. Te'n recordes? Recordo perfectament, crec que era al Planta Baixa, que ho vau fer per Twitter, no sé quin debat, que vau fer una verificació per Twitter, i vaig parlar en aquell moment amb el Xavi Rosiñol, que també estava a l'equip, i li vaig dir, tio, el community manager que teniu aquí verificant aquell debat, i em diu, community, diu. No sé si em va dir 7 o 8 persones. 7 o 8 persones periodistes. Un periodista per cada candidat. Periodistes verificant. Ahir vam posar a dos nanos, segurament incels, com tots els que segueixen a vegades, tots no, però molts d'aquests continguts.
Anaven a buscar a Google i llavors clicaven un mitjà. I si el mundo deia que allò era cert, doncs ho deien. No anaven a la font, que és el que s'ha de fer un periodista. Però això és el món que tenim ara. Al final és el que hi ha.
Bueno, però alguna cosa haurem de fer? Haurem d'explicar d'alguna manera?
El que hem de fer és fer-ho bé durant aquests anys. Perquè alguna culpa tindrem també els mitjans d'haver
generat tanta desconfiança. Sí, bueno, jo crec que hem perdut. És molt més fàcil sempre comunicar amb grans frases, amb argumentaris fàcils, i anem a morir tots i aquests missatges una mica de comunicador de secta, que nosaltres no som això. Nosaltres som periodistes que expliquem coses que agraden,
que desagraden. Tots aquests gurús de la informació que han dit que no, que no ens havien d'adaptar al ritme del nou temps ni a les noves xarxes, doncs ara s'ho mengen i aquí tenen l'extrema dreta. Si no compres també les noves formes de consum de la informació i ho fas amb rigor i amb periodisme, doncs acabes caient també en això.
És un tema d'ocupar espais, que és el que demanem les dones. Que si no ocupem espais, no existim i no reivindiquem. I d'escoltar la gent i de sentir que és el que vol la gent. I a veure com ho fan, no? És veritat que a les entrevistes que ha fet el Jordi Guayl. Sí, com és Jordi Guayl? Què pensa? Jo crec que el. Què pensa? Jo crec que es llegeix molt bé el que pensa amb les persones que ha entrevistat, entre elles Frank Cuesta, Frank de la Jungla, Arturo Pérez Reverte, Juan Soto Ibarz, Iker Jiménez, Gerard Piqué, el Rubius, Oriol Junqueras, que era l'únic polític que havia passat per The Wild Project, jo crec que per l'interès ell en aquell moment que havia votat Esquerra Republicana, que per cert va ser una de les entrevistes que té amb menys visualitzacions. Fa molts anys això, no? Sí, fa molts anys, amb menys visualitzacions. Andrés Iniesta, tot gent d'aquest mundillo en el que ell es mou, i jo si et sembla m'agradaria posar un exemple, a Soto i Bars no te'l poso perquè ja sabem lo fastigos que és en general, però va entrevistar a un socorrista que es va fer molt viral a les xarxes socials i va ser una de les polèmiques que més ha marcat, bueno, que més ha marcat no, perquè són com un salmó els rellis que tu, o sigui, tu fes alguna cagada d'aquestes que a tu et cancelen. A mi no puc sortir de casa directament, ja pel sol, el fet de ser dona. Veia un vídeo de la Núria Marina i que deia. Ostres, com pot ser que fa una merda de verificadors, no sé què, i no hi ha cap penalització de res, saps? Tu posa't a fer tu una entrevista, que siguis un cutre, o que siguis, i nosaltres ja imagina't, jo a vegades quan parlo faig un contingut que surt d'explicar amb qui es lia Belén Esteve, que sabràs tu, que la cancel·lació és immediata, però bueno. Però entrevistava un socorrista que té. Jo crec que són dos milions de seguidors a les xarxes socials, i li va fer molta gràcia aquesta anècdota que li explicava per Lliga. Yo he trabajado socorrista
ocho años en verano, ¿no? Con mis compañeros teníamos una corriente muy buena en la manga, en la manga trabajábamos. Lima 5, el que lo escuche lo recordará. Con mi compañero Mariano, lo que muchas veces hacíamos, teníamos una corriente y no la balizamos. No la balizamos y buscábamos que entrasen las chicas, dependiendo de si entraba una chica o no. ¡Qué cabrones! Era una corriente muy sencilla de rescatar, era muy guapa, pero claro, eras el héroe. Entonces decíamos, venga, este no, el niño, no, no, no, el niño bajaba muy rápido que no se metía en la corriente. Venga, estas dos que están bien, venga, vamos allá.
Ni flipes de lo fort que és, no? O sigui, ells com a socorristes, si hi havia una mica de perill, però no molt, feien banyar a les dones per una manera de lligar, que va al costat d'aquelles anècdotes que també ho va fer el Xoques. Tengo un amigo que el tío, cuando iban muy borrachas, era el momento de lligar amb ellas. Aquesta cultura de violación I quan estiguin a punt de morir ofegades, ja anem a. Però bueno, és aquesta cultura de l'abús que ho normalitzen i s'enriuen, que segurament mentre reien s'estaven rascant un testicle, saps?
Deixa'm parlar de Felipe González, que dius que té una filla secreta.
Bueno, a veure. Diuen, diuen, diuen. Diuen, Nathalie Basayo, una noia que va néixer al 86, ha presentat una demanda de paternitat que ha estat admesa a tràmit. Ara el jutjat haurà de decidir si li demana una prova d'ADN o no. Aquesta noia, vaig fer un vídeo l'altre dia explicant els fets i es va posar en contacte amb mi via TikTok. O sigui, perquè vegis com és el I has parlat amb ella? He parlat amb ella perquè jo estava explicant com el Felipe González l'any 74 va viatjar a Panamà i va conèixer a Omar Torrijos i la secretària, que era el president, el general que manava en aquell país, la secretària d'aquests senyors de Ialupe, i allà va conèixer a Felipe González. D'aquesta amistat. D'aquest inici d'amistat fins al 86, que va estar amb aquesta. Quan va morir, Omar Torrijos va morir el 81 d'un accident d'avió i va fer venir a la Lupe aquesta a viure a Espanya. I el que expliquen és que va tenir una relació extramatrimonial durant 10 anys amb aquesta dona i durant aquests 10 anys? 10 anys. I durant aquests 10 anys, ell casat amb Carmen Romero, 3 fills, tot superbé, 40 i pico anys amb ella, bueno, aquestes coses que tenen. Però 10 anys són molts, eh? Bueno, és veritat que li vam preguntar molts anys després de separar-se a la Carmen Romero i va explicar que ja feia molts anys que no duia la Neida casada quan es van separar. Et recordo que el divorci es podia demanar, crec que va ser legal als anys 80, eh? Vull dir que no era tan fàcil, per molt que et fotessin les banyes, i al principi quan et volies divorciar havia d'existir un motiu. Tu no et podies divorciar perquè sí. Tu havies de dir, em divorcio perquè aquest tio m'ha fotut les banyes. I això havia de ser un motiu que acceptessin el divorci que t'he express d'en vull divorciar d'aquest paio perquè no l'aguanto més. És bastant recent. Vull dir que a vegades mirem tot això, la Carmen Romero potser sabia que li estaven fotent les banyes, però tampoc es podia divorciar, i menys que era el que va ser el president del govern. O sigui, estàs atrapadíssima. Ens sona a la prehistòria, però és fa quatre dies. Amb la Carmen Romero tenia aquests tres fills i bastant temps amb la Lupe. Una de les coses que jo veia en el vídeo que vaig fer és que diuen totes aquestes filles que apareixen. O fills, que volen ser reconeguts, que no ho fan pels diners, sinó que ho fan pel cognom, que González diguéssim que tampoc seria una cosa que et doni, que t'obri moltes portes, i deia, home, és evident que ho vol parlar bastant. Va escriure, em va dir, estoy muy ofendida, com que pienses que lo hago por dinero, em va dir, vivo en una casa de 5 millones de euros, i no necesito el dinero. Caram. I potser sí que hi ha aquesta part sentimental.
A vegades potser vol resoldre una cosa teva, no del passat, però no ho sé. A mi se'm fa estrany,
jo crec que quan vols fer això ho vols tot una mica en general, a part de ser com reconegut i no sentir-te de segona, perquè si ja té tres altres fills que tenen un prestigi i una situació, veurem, perquè el que fan molt aquests famosos, sempre que els reclamen proves d'ADN, és no anar a la prova d'ADN, no t'hi presentes com va fer el Pepe Navarro o ha fet Julio Iglesias, i llavors el que fan, quan no et presenten, te l'adjudiquen directament la paternitat. Però clar, tu sempre dius, no, no, me l'han adjudicat judicialment, però no és el. Jo no m'he fet mai la prova i no hi ha cap prova que demostri que jo soc el pare. O sigui, mira com. Que retorsat és el tema, no? Que dius, pues t'hi va haver anat, si no és la teva filla, fes-te la prova. Clar, però com no es fan la prova, encara que li adjudiquin, continuen dient que no. Veurem si acaba presentant-se. I el Felipe González, que des del 2012 està casat amb una noia que es diu Mar García Vaquero, que no té res a veure amb els formatges, tot i que. Corre al bulo. Jo vaig fer una mica com els verificadors aquests del Jordi Guay i em vaig creure el que sortia a Google, que deia que sí que era la García Vaquero, doncs no, em vaig creure una mica. Em va dir, no te resabrem els formatges, és una tia molt normal. Un, Felipe González, que des de fa quatre anys té nacionalitat de República Dominicana, que és una cosa que passa tan bé que un dia, quan fes un reportatge d'aquests, dels famosos que estan a República Dominicana, no sabem què fan, fent negocis i viatjant bastant. Somali, Iker Casillas, El Cigala, bueno, els beneficis en totes les. Es desconeix si Felipe González té la residència fiscal, però em fa una mica raro tots aquests viatges a República Dominicana, José Bono també. No? Una mica. Vull dir que és molt bonic, és República Dominicana, però és bastant incòmode arribar. Sí, però arribar fins allà, com per dir, jo me'n vaig a Calella o a Port de la Selva i ho tinc a mà. Cadascú arriba on arriba, no? Sí. Em sopta que un president socialista arribi tan lluny podent fer vacances d'aquest tipus, saps? Això no saps mai. Bueno, si a vegades comencen a girar portes.