Qui és la nova parella de Miguel Bernardeau?

Que no surti d'aquí.

Juliana Canet, molt bona tarda. Bona tarda, Roger. I Marta Montaner, molt bona tarda. Molt bona tarda. Avui, sense parlar-ho, hem decidit que el rosa és el color d'aquest programa.

És veritat, però tu part de dalt i la Juliana i jo part de baix.

Exacte, rosa de baix i blanques totes dues de dalt.

Com els programes que també anem així, els programes no, els teatres que també

anem amb colors. És veritat.

Dia massa moviment, eh? Hi ha molta cosa. Dia molt grisot. Així estic. O sigui, entenen de veritat. Però tot, eh? Tot en general. Sabem dir que enterrem la Lover Era i entrem a la Enemy Era.

Marta, amb una puta d'estral he enterrat la Lover Era. Entenen fins als collons. Estic farta de tothom. Vigileu. Vigileu perquè avui no estic agradable. Avui només m'ha caigut bé el Jordi, que treballa a la tintoreria de Cardedeu, que m'ha donat una jaqueta neta, que ella és genial. La resta de gent amb qui jo m'he topat avui, tot gentussa.

Serem al teu costat, Juli. No direm res, però serem al teu costat acompanyant. Ho necessitaré. Totalment. Mira, va, anem al. El Marc Andreu avui es veu que rebrà.

Home, home. Ell és l'asa dels cops. No, perquè ell, Marc Andreu, pobreta, em va donar molt de suport en moments personalment molt complicats, perquè, clar, com que allò de la travessa ho van quedar en un lloc sense wifi, en un lloc on fotia una calor de Déu, que després em van explicar que era perquè amb la pluja havien hagut de canviar-ho i posar-ho a dintre, que després és veritat que quan preguntes moltes coses s'entenen. Ja. Però, sí, sí, jo penso. Jo ahir em vaig discutir amb gent.

És que, clar, tu no vens d'un dia complicat, vens d'un ahir complicat.

Jo vinc de. Jo crec que d'anys complicats, des d'aproximadament el març del 2022, que no m'ho ha aixecat cap. Des de la data de creació de. La Corpo, de Trescat. Ai, Déu meu. Va, tot ho farem.

Va, anem al WhatsApp. 677 27 10 58, que hi ha força oients que ens reclamen un petit moment de cinefòrum per explicar què ens va semblar La Bola Negra.

Ens diuen, hola colla de perfectes, estem esperant la vostra ressenya de La bola negra, un petonàs, o aquest altre oient que n'esperava una mica més de la pel·lícula. Escoltant el capítol d'ahir, comenteu al final que l'Alberto m'havia dit que no l'havia conmogut la peli de La bola negra, i just jo opino el mateix. Em va encantar la fotografia, la música i com ho feien els actors, però tot i així no vaig acabar d'emocionar-me en cap moment, i mira que sóc de llàgrima fàcil. Jo faria retuit directament d'aquest missatge que ens ha enviat perquè em va passar exactament el mateix.

Clar, però una pel·lícula es mesura per les llàgrimes que et provoca? Tampoc és això, no? No, no, pot ser una molt bona pel·lícula. Perquè pots connectar-hi però des d'una altra emoció.

És una mica les expectatives, que almenys parlo per mi, que jo tenia d'emocionar-me molt i tenia ganes de plorar i em vaig trobar davant d'una molt bona pel·lícula que a mi em va agradar però que a mi va faltar aquesta emoció i aquesta llagrimeta. Que són dues coses diferents

perquè hi ha anuncis molt i molt dolents que et poden trencar i pots fotre't a plorar i això no determina que sigui un anunci de moltíssima qualitat però és veritat que hi ha aquesta expectativa que tu dius que tu vas com que tothom ho diu que és tan i tan emotiva i que tota l'estona estàs amb el nus a la gola jo crec que això fins i tot és contraproduent perquè quan hi vas ja tota l'estona estàs pensant a qui em volen fer emocionar quan serà el moment que plores ara i això també fins i tot genera una distància amb la història que t'estan explicant. I no és culpa dels Javis

ni de la plaça. Exacte, això t'anava a dir, ells no són els responsables, perquè això és l'expectativa que genera. A tu et va agradar, Marta? A mi em va agradar molt. Quina nota li poses, tu? Jo, sobre 10 8,5. A la meva escola era excel·lent, això. És que per mi és sí, sí. A la teva escola, però no al món Marta Montaner. No, sí, és un excel·lent per mi. Un excel·lent baix. Un excel·lent. A mi em va agradar molt. A mi també m'agrada molt. Se'm va fer una mica llarga. 10 minutets, no? Potser li sobra. Sí, o potser 20, eh? Un quart d'hora ben bo i li sobra. Però que sí, que em va agradar a tothom com ho feia. La música és fantàstica. Tots creïbles. La fotografia, una preciositat molt poètica. Que sí, intentem no fer espòilers

per la gent que encara no l'hagi vist. Jo m'he tornat a enamorar de la Penelope. Haya molts anys que ja no hi pensava gaire. I per mi fantàstica.

Jo estic molt d'acord amb tot el que dieu vosaltres, sí que tinc molt clares algunes escenes que ja hagués retallat d'entrada, perquè efectivament fan que el ritme de la pel·lícula, per mi, es trenqui una mica quan en realitat la tensió està molt ben construïda i la major part d'estona sí que tot res és sobrer, però hi ha algunes parts on s'agraden massa amb el tema de la fotografia, que per mi, doncs allò podria haver estat una publicació preciosa per l'Instagram de Javi Calvo, però potser no calia que estigués a la pel·lícula. I després hi ha alguns cameos. Ah, això és veritat. Madrileny, que jo, i això ja ho ha explicat ella, per tant es pot dir, si em poses la Maria Barrier, que és fantàstica, aquesta noia que fa aquest podcast amb la Samantha Hudson, de sobte allà al mig, jo és que de veritat em penso que es posarà a fer un episodio de bimboficades. I a mi això O la Jude Line. O la Jude Line. A mi això m'expulsa molt. No els vaig ni veure, jo, aquest. En perspectiva de Hollywood o en perspectiva d'algú que no està tan dintre de tots aquests afregos de ninxos i que no t'han controlat el panorama, t'és igual. Però a mi em va treure molt, perquè a mi que em surti la Jude Line em penso que es posarà a cantar trio, saps? A mi això també em fa restar nota la pel·lícula. I després hi ha algun altre, no vull fer espòilers, però hi ha algun personatge que per mi no hauria ni haver hagut d'aparèixer i hi ha un problema de química també amb aquest personatge. Ah, qui és? És que no ho vull dir, perquè no sé si saps. Clar, és que serà bastant espòiler. D'aquí uns quants dies o d'aquí unes quantes setmanes i et diré que també a mesura que passen els dies és una pel·lícula que per mi no és que es mulli poc políticament perquè sí que es mulla prou. Però clar, s'entra tant en la repressió de l'orientació sexual, que està genial, que per mi hi ha altres temes de la guerra que són molt importants que queden una mica massa obviats. Saps? Perquè després no passa res, però aquesta guerra la van guanyar uns i això ens va portar a 50 anys de dictadura. I per mi això s'entén i plana sobre la pel·lícula jo crec que s'entén quina és la seva opinió al respecte però per mi potser haurien hagut de ser una mica més clars encara que potser fes la pel·lícula després massa evident és que

potser no era una pel·lícula sobre la guerra civil això ho ha anat explicant en alguna entrevista que era una pel·lícula sobre aquests vincles construïts durant aquella època i aquell moment

històric però per mi no pots parlar d'aquest moment històric sense ser molt clar només com

a context t'has de mullar una mica.

Bueno. Que crec que ho són bastants, eh? Bastant clar. Vull dir que sí. Que no hi ha molt espai. No estem parlant d'unes persones que siguin molt neutrals en el sentit polític. No, que no hi ha molt dubtes. I que no crec que tinguin por en cap moment de fer bandera de res.

No, però jo fins i tot hagués volgut que fos una mica més barat en aquests sentits. Que fos més explícit. No ho sé.

Algunes trames molt evidents, també, per mi. Però bé, això ja és, també, la meva opinió.

Últim defecte, tot això tenint en compte que realment ens ha agradat. Som durs, després dius de mi, però aquí som molt durs. Quina nota li poseu, heu de dir? A mi la nota em costa molt.

Jo li poso un 7,5, per exemple.

7,5. 7,75. Ah, doncs molt més durs que jo. Per mi es perten algunes trames paral·leles que fa que perdis l'atenció de les trames principals només perquè s'agraden massa també.

Jo crec que també hauríem de contemplar el fet que no formem part actiu del col·lectiu. És a dir, que aquí parles amb algú que hagi viscut la seva sexualitat d'una altra manera, per ser homosexual, per exemple, i probablement no tindria la mateixa visió que nosaltres perquè, per molt que siguem empàtics, no podem connectar amb aquelles emocions que aquella persona va viure. Absolutament. Absolutament.

De fet, nosaltres vam anar a veure la pel·lícula amb tres persones del col·lectiu i ja només sortint a fora vam estar-ho comentant i ja ens havíem pactat de maneres diferents.

Clar, o sigui que per molt que siguem aliats, en aquest sentit, no és el mateix.

Bé, mira, ara que estàvem parlant de la bola negra, tenim constància que un dels seus protagonistes estaria perdutament il·lusionat.

Perdudament il·lusionat, eh? Tu saps quan el Google Maps et proposa una ruta i t'equivoques de sortida de sobte i et suma no sé quants minuts i llavors et tornes a equivocar de sortida i et suma 20 minuts més i no s'acaba mai el viatge? Està aquí.

Ara mateix aquest noi és aquí. A la ruta de la il·lusió. Perdudíssim. No troba la sortida. No, no, no. Està perdut. I no la vol trobar. Sobretot. I tant de bo no la trobi mai perquè. Perquè no hi ha res millor que estar il·lusionat. Que viure infinitament il·lusionat. Bé, ell és un actor que coneixem molt bé. Jo diria fins i tot que és un nom històric d'aquest programa, i després d'uns anys complicats, entre cometes, pel que fa a l'amor, jo crec que ara a la vida li somriu, tant professionalment com personalment. Família, Miguel Bernardo Tenovia. És una exclusiva de la revista Semana, que avui publica una foto de la parella portada i titula Miguel Bernardo, l'actor de moda de Nou Enamorats. Us he portat la revista que he anat al quiosc.

L'actor de moda perquè és un dels protagonistes de La bola negra. I per mi dels que ho fa millor, eh? Sí, sí, ho fa molt bé. Ho fa molt bé la pel·lícula. No estàs d'acord? A mi em passa una cosa, és que no deixo de veure el seu personatge d'elite tota l'estona. Parla més de mi que d'ell, eh? Perquè jo sé que ell ha fet una gran feinada i sí que el veig en un nou registre, però I que no l'entenies, també comentaves ahir. Perdó, però és que surt ferit. Això és veritat que.

Jo de vegades necessito subtítols amb el cinema espanyol. Totalment d'acord. És que jo tornant amb el cotxe deia, o sigui, jo necessito un punt entre, o em posa subtítols, o un punt entre mig, entre el com si fos ahir, que no pot ser menys genuí perquè és que parlen en una dicció tan perfecta de l'Institut del Teatre, que tot és com. Passa'm l'oli, sisplau, aviam si. Que tampoc és normal, ni és natural, ni és orgànic, versus el cinema espanyol, que és que, de veritat, com que tot és murmurar i xiu-xuejar. Xiu-xue.

Però tot eren sots. Era una peli sense sots. En canvi, en guitarrí que l'entenia perfectament. Clar, que el tema de dicció del.

Home, no, sí que parla, tia, parla molt. Tots parlaven de veritat. Per mi em costava entendre tothom. Tothom. I jo no sé si és que també no estic acostumada al castellà. I a la Penelope se l'entén perfectament, també.

La Penelope sí. La Penelope la millor. La Penelope se l'entén perfectament. I com canta, quina sorpresa, també.

M'ha encantat. Creus que canta ella? Estem a punt ja de dir totes les trames fins al final, eh? No, però això surt al trailer, la Penelope cantant. Sí.

I he sentit també entrevistes dels Javis que deien que la Penélope tenia molta por a cantar, que fins i tot van valorar doblar-la, i que al final, a base d'entrenar i practicar, es va sentir còmoda i es va veure en cor de cantar. Fa un paperàs, la Penélope.

Quan se sabrà si van als Oscars? Uf, queda molt, no? Queda molt.

Queda molt. Però vaja, que totes les travesses diuen que segurament sí.

I que allà encara no s'ha estrenat als Estats Units. Vull dir que tot just comença en la carrera dels Oscars allà. Ara primer han fet la campanya més estatal i ara toca fer la travessa, la seva.

Bé, tornant a aquesta exclusiva de la setmana, que publica en portada una foto de Miguel Bernardo i la seva nòvia. És que què deu pensar l'Aitana?

Creieu que l'Aitana anirà a veure la bola negra? No ho tinc clar, perquè recordem, per la gent que no ho sàpiga, les dues últimes persones del planeta que no ho sàpiguen, Aitana Ocaña i Miguel Bernardo, exhistòrics. Absolutament,

i ara seré una mica frívol, però serà de les poques persones que sabrà si utilitza protecció o no

Miguel Bernardo. Sí, bueno, poques, no sabem si són poques, se sap. Mira, he llegit jo moltíssima gent que diu de dir, hòstia, l'Aitana se'n deu a un penedit any i tant d'haver deixat en Miguel Bernardo. Sí, presumptament va ser ell qui el va deixar. Jo estic en contra d'aquestes qualitats. Jo estic en contra també, però entenc que deu ser dolorós. O sigui, jo veig un post d'Instagram d'algun exnòvio meu i també se'm regiren coses. Tu imagina't veure'l en televisió, en pantalla, ha de ser duríssim. I després l'Aitana està en un procés d'intentar esborrar tot això. Literalment,

esborrant-se els tatuatges, fent un follow, que jo no sé. Imagina't el que ha hagut de menjar-se en Miguel Bernardo tants anys de tenir Aitana a la sopa. Perquè et recordo que la promoció de Metamorfosis el seu disc, ara la gira, que si el Mundial. Ell ha tingut un perfil molt més discret, però és que ell ha hagut de menjar-se i tant amb patates, eh? I ell ha patit molt i molt, que aquí ho hem comentat al programa. Ell, moltíssim. Molt. Bé, veurem. No sé si veurà la bola negra,

l'Aitana. Jo diria que sí. Potser no ara, però més endavant.

Jo crec que no, perquè també. Mira, et diré una cosa. Si ella no tingués parella, jo crec que la miraria. Jo crec que també.

Jo crec que emplecs aquí, però això no és informació. Això és l'estómac. És un font, dos punts, estómac. Emplecs aquí i juga un paper que no sé quin és. Però que deu ser important, jo penso. Què vols dir, que li diu. La mirem o no la mirem? No estic dient res, perquè l'Aitana ja és prou grandeta per fer, espero, el que ella vulgui. Però que potser per no ferir o perquè no sé què. Clar, i que no té res a veure,

o sigui, no estem insinuant, jo em penso que sigui una relació tòxica i que ell l'estigui imposant. No, home, no. No, no. Però quan al final tens una nova parella, està clar que ja no només per batllar pels sentiments de la teva parella, a qui vols protegir també, d'alguna manera, poder mantenir-te distant dels teus exnòvios, que poden significar coses per tu, sinó hi ha gairebé també per tu, perquè tens una nova il·lusió i els teus exnòvios passen a tenir una importància molt més relativa. I en plegs aniria, ell, a veure la bola negra? No. Mai de la vida, eh? I tot el que sigui més d'un TikTok d'un minut, suposo que li. Vale, per un altre tema,

no perquè fos l'extra i tant, sinó per un tema de concentració.

No ho sé, això tampoc, poder supersinèfil, és que no el conec, aquest noi.

Bé, aquesta foto de la revista Semana se'ls veu a tots dos caminant pel carrer, i és molt important que us fixeu que en Miguel porta una bossa de plàstic a la mà. Bé, aviso que aquesta bossa serà molt important perquè ens donarà molta més informació de la que a priori ens pensem. Llavors, anem a PAMS. Evidentment, ara explicarem qui és ella, perquè a mesura que han anat passant les hores hem anat tinguent més detalls d'aquesta noia. Però abans sentirem el director de la revista Semana, que es diu Jorge Borrajo, que ahir avançava ja en aquest programa de Telecinco, que es diu El verano se mueve. El verano se queda perquè no l'han cancelat. No, no, jo crec que. El verano se queda, que per ser el presentador jo no me l'havia mirat, aquest programa, i avui me l'he hagut de mirar una mica. Interromp tant els convidats que m'ha estat fins i tot difícil agafar els fragments d'en Jorge que pogués parlar tranquil·lament. Vull dir, fins aquí la crítica televisiva. Doncs bé, en Jorge explica a quins llocs els van fotografiar.

Yo creo que, mira, ilusión la utilizamos sobre todo cuando es algo incipiente. Mañana vamos a ver que no es nada incipiente. De hecho, les hemos podido fotografiar este fin de semana saliendo de la casa de los padres de Miguel Bernardo.

Per tant, important. No és una il·lusió. No, llavors, bojament o perdudament il·lusionat, no? No, no, no, perdudament jo, que em pensava que era una il·lusió, i això és una relació que, vaja. Està enamorat. Hi ha gent de tot. Llegenda tot. Però el moment que coneixes ja els sogres és que aquí I és veritat que

tenim aquí la revista Semana en físic, i el titular és exclusiva, Miguel Bernardo, l'actor de moda de Nou, enamorat. Sí, sí, sí. A veure,

aquí hi ha moltes coses a comentar. El primer, ja sabem nosaltres que les revistes del cor veuen que en Roger i jo ens mirem així, de nou enamorats, i anant bé, només ens hem mirat. Això per una banda. Per tant, el que posi a la setmana, jo m'ho agafo amb pinces, a no ser que hi hagi fotografies que ho provin. Hi ha aquestes fotografies, hi ha aquesta informació d'haver anat a casa dels seus pares, i per tant, jo crec, efectivament, que en Miguel i aquesta noia són parella. Per altra banda, també penso, i amb aquest temps que fa que fem el programa, ho hem descobert, perquè hi ha gent de tota mena, que hi ha persones que estan prou grillades com per una il·lusió portar-la a dinar amb els seus pares.

Ah, sí. De molt ràpidament, no? No, no. Una il·lusió. Llavors ja passa d'il·lusió a. No, jo crec que ho porten

en qualitat d'il·lusió. Jo crec que hi ha gent que té aquesta mena de, primer, de confiança amb els seus pares, de confiança amb ells mateixos, i de confiança amb la nova il·lusió. Bueno, gent molt valenta. Gent que només pensa en ella i no en l'altra. Absolutament. Ni en els pares. Perquè a mi el que em sabria greu de presentar-li a la meva mare cada il·lusió que conec és això. Justament que s'il·lusioni ella. Clar. Però és que també al final si tu estàs presentant aquesta persona jo entenc que és perquè passa a formar part de la família. I això per mi només passa si aquella persona és o la teva millor amiga o parella. M'entens?

Em recorda quan en Risto Mejide presentava les seves il·lusions als seus fills tan ràpidament. Que aquí és cosa de dos, que l'altre també accepta ser presentat i anar. No, però també has de pensar bé que si allò té bon port. Em sembla que de vegades és de persona que només es mira al malic.

Totalment, i a més en el cas dels infants encara és més complicat, perquè com a persona adulta, una mare, un pare, un tiet, un avi, que li presentes una nòvia o una il·lusió i després ho deixes, pot fer-se'n a la idea, però un nen petit que està descobrint el món, que no només ha passat per la separació d'uns pares, que pot ser traumàtic en molts casos, o que et descol·loqui molt, si estàs tot el dia presentant-li parelles, està clar que. Hosti, avui estem xerraires, ja m'ho noto, eh? No,

avui hi ha moltes ganes de debatre, eh? Avui el vostre programa dura una hora. Avui tenim 60 minuts. Ens han enviat l'exclusiu digital. Que en portem 20 ja i estem a la pàgina 3, però anirem fent. A veure, més detalls que ens aporten Jorge, el director de la revista Semana, que ens parla que aquesta visita a Can Anaduato ens va regalar una estampa que ens resol el misteri de la bossa d'en Miguel.

Fueron a una comida familiar, de hecho salieron incluso con O sea, ya ha habido suadrismo, ya ha habido suadrismo. Y se llevaron el tupper y con plato de comida.

¡Se llevaron tupper! ¡Otra, eso ya es confianza máxima! Que no sabemos lo que llevaban el tupper.

No, no, una era un plato con un film, es decir, podría ser queso o algo así, y lo otro era un tupper en una bolsa.

No hi ha res més mundà i bonic que sortir de dinar de casa els sogres i que t'hagin carregat de tàpers fins a les celles. I ara li he passat a la Marta la revista perquè ella porta un plat. És a dir, ja no és un tàper, és un plat en paper fil.

Un plat, o sigui, un plat de ceràmica. Embolicat i el contingut és que podria ser un pollastre. No t'ho sé dir. Aquí l'Anna Duato s'ha

agradat de més a la cuina. I li agrada molt. Estan marxant amb una quantitat de menjar en gent.

I a on se l'emporten, aquest menjar, no? Què vols dir, que poden viure plegats? No, jo no crec que visquin plegats, però que sí que passen temporades juntes.

Potser és aquella època que vius plegats però que tens dos pisos. Sí, ara toca casadona, això sí,

tens sort de tenir casa, clar. Efectivament. Ara sí, qui és ella i què en sabem? Sabem que ella no és espanyola. Mira, me alegro molt.

Saps que això, vull dir que poder no, i és fortuit, però jo estic segura que en Miguel, sent com és, que a més el veig tan sensible, pobre xaval, li deu haver costat molt i molt, diguem, ser l'ex de la Itana. Sobretot aquí. Tu saps la filla de la Belén Esteban, que just ara està tan de moda, que ella ha hagut de marxar del país. I has de lligar amb gent que no sàpiga d'on véns. Si està a l'exili, aquesta noia, m'entens? Perquè aquí hi ha una pressió mediàtica tan bèstia sobre seva que no pot relacionar-se de manera normal amb el món.

Segons la revista, aquesta noia tampoc resideix a l'estat espanyol. I, de fet, així ho explicava el director de la revista ahir a Telecinco.

Es una joven, es decir, de 27 años para cumplir 28 en un par de semanas, nacida en Letonia, en su capital, Riga. Lo que no sabemos es todavía cómo se han conocido, porque ella, hasta donde sabemos, está afincada a mitad de camino entre Montreal, en Canadá y Nueva York. Entonces, lo que sí está claro es que Miguel está atravesando probablemente el mejor momento de su vida, profesional y personal, desde Aitana. Se la había relacionado de manera con rumores con varias parejas, pero ya oficial, oficial y con fotografías.

Bé, no ho oblidem, se l'havia relacionat amb l'Esther Expósito. Sí. També, també. Sobretot, perquè després se l'havia relacionat amb la Greta Fernández i altres actrius, però eren tot amigues.

La nova nòvia en qüestió és de Latònia, viu entre Nova York i el Canadà, farà 28 anys d'aquí 15 dies, per tant si és del 98 es porten dos anys amb en Miguel, que ell és del 96. Llavors ens queden un parell d'interrogants molt importants. 1. Com es van conèixer? Que això no ho resoldrem avui, perquè encara no se sap, ningú ho ha explicat. Pero a qué es dedica ella sí que ho sabem i qui ens ho ha resolt ha estat en Javi Hoyos.

¿Quién es ella? Se llama Zana Red, es modelo, vive entre Toronto y Nueva York, es guapísima, tiene un pelazo, pero además es muy divertida también porque hace vídeos.

Veo, hace este tipo de vídeos graciosos. Es monísima esta chica, me parece muy divertida, muy graciosa y bueno, pues, ay, está con el actor, vamos.

No sé si la coneixíeu, té uns 300.000 seguidors i es veu que va fer bastant viral a TikTok amb uns vídeos que feia, però com que no sé ni entrar al TikTok, no ho sé ni mirar. Parlen en anglès? Segurament, jo crec que sí. Que internacional. Per la seva banda, la revista Vanitatis també ha explicat que la parella ha estat passejant aquest cap de setmana pel barri madrileny de la Latina i que van dinar a un dels restaurants de moda de Madrid, que es diu La Toguita. I explica que alguns clients en veure en Miguel el van reconèixer i li van demanar fotos, que ell no va tenir cap problema per aixecar-se, fer-se fotos i parlar amb tothom. I Benitatis també diu que es van passar tot el dinar agafant-se de la mà i fent-se petonets

i vivint aquest enamorament. Jo també, me n'alegro molt per ella. Ai, molt.

Poder serà de les coses que més feliç m'han fet d'aquest 2026. Avui segur, tal i com estàs. Aquesta setmana segur. És la gran notícia de la setmana per mi.

Ara serà molt interessant veure si a partir d'aquesta exclusiva. Comencen a fer vida plegats, almenys la vida pública, d'anar als actes junts, d'anar a alguns compromisos de marques, i ara venen dos compromisos molt importants. Un, si la volen, és gravar els Òscars, a veure si ella l'acompanya.

Bueno, ara venen. Falten uns mesos, eh? Abans falta el primer Nadal Junts, eh?

Primer Nadal Junts, i si ho superen, hi haurien els Òscars. Però atenció, perquè hi ha. Si ho superen, si fos una gincama I llavors hi ha els Goya, que atenció, data important, amb què en té molts números d'anari, se celebraran el 6 de febrer a Pamplona. I llavors hi ha Xuxu per la xarxa. Un 6 de febrer.

Que es una cançó que l'Aitana no li va dedicar a ell, sinó que és per en Sebastià en Llatra, però ja és casualitat. La vida és així, té aquestes coses.

Se'n deu empenedir tant en Miguel d'haver fet tan pública la seva relació amb l'Aitana. I això, per desgràcia, i per sort seva segurament, farà que protegeixi per sempre més, jo en penso, la seva intimitat. Clar que també pensava això de l'Aitana després de la relació amb en Llatra i amb en Pleix una mica més, i ens han convidat a tots els fans a entrar a casa seu.

Bé, haurem de seguir, sobretot l'Instagram d'ella, tinc ganes d'anar seguint per veure si el comparteix o penja alguns vídeos. Ella és una mica com tu Juli, en el sentit que ella va explicant què fa en el seu dia a dia, fa molts vídeos, i bueno, veurem si el comparteix. Dit això, obrim una carpeta que ens obliga a posar-nos una mica més seriosos. Perquè demanava torn de paraula a la Juli.

No, era per fer-te un senyal de que Rosalía, no sé jo si entrarà. Però bé, seguim, ja ho veurem, tu ets el director.

De com va celebrar l'aniversari la Rosalía. Bueno, escoltem. Anem, com anem tan tard comentant l'aniversari de la Rosalía. Anem tan tard que ja no ho sé ni calcular. Marta, obrim la carpeta. És que ho han celebrat fa molt. Bueno, ja us ho explicaré. Obrim la carpeta de la crisi que estaria patint l'agència d'influencers de la Dulceida i Management, que fa dies que en parlem, la veritat.

Sí, una presumpta crisi que estarien arrossegant des de fa temps amb una gota que hauria fet vessar el got, que és la renúncia d'una peça clau dins l'agència.

Esta fuente me dice que están pasando cosas muy graves, que la directora, no Ana Pascual, sino como la coordinadora que llevaba ocho años se ha ido, que era la que manejaba el cotarro, porque Ana Pascual sí es la imagen, igual que Dulceida, pero al final la que estaba ahí era la que llevaba ocho años, que los Talens se quedaron bastante como desamparados ante esta ida de esta coordinadora.

Això és el que deia la setmana passada la periodista Anna Gorgia al programa El Sotano, on revelava també un dels últims talents que han abandonat Inmanagement, que és Areste Xidor. Estàvem parlant de quatre baixes en un mes, deia ella, a les quals li hauríem de sumar un nom que s'ha conegut aquesta setmana, que jo no coneixia, que és Edgar Padilla. Primer cop que sento aquest nom, però és un noi que formava part d'Inmanagement i que ara ha dit que es portarà les coses pel seu compte. Un noi, un creador de contingut amb 130.000 seguidors a Instagram i a TikTok. Aleshores, el cas és que la Dulceida ahir va assistir a la gala dels Premis Forbes, que celebraven els millors creadors de contingut del 2026, i per això s'explica que ahir no assistís a la Premier de la Travessa a Barcelona. Ja tenia un altre compromís. Perquè si no, jo imagino que la casa hauria volgut, i de fet li hauria demanat, que hi anés activament. No pots parlar d'aquest tema, oi, Juliana? Perquè estàs de molt mala llet. Després parlem d'aquest tema, no? Avui té la metxa curta. Dels influencers que han assistit a la travessa a la Premier Valley. Doncs clar, la catifa d'aquests premis Forbes a Madrid, els periodistes van preguntar-li a la Dulceida per aquesta presumpta crisi a Inmanagement.

¿Qué está pasando? Lo que pasa en todas las agencias. La verdad que estoy un poco flipada y sorprendida por, uno, toda la desinformación y ya. Como bulos de cosas que se suman y tal. Estoy bastante alucinada porque las agencias de toda la vida tienen una rotación. Somos la primera agencia de influencers. Llevamos 10 años. Somos una empresa muy familiar. Nunca hemos pretendido llevar a 300 personas ni nada. Nos gusta el mimo. Entonces no entiendo. Bueno, sí lo entiendo, que es goloso porque hay un nombre ahí detrás, ¿no?

Són declaracions per l'Espanyol i ella, com la sentíem, es fa l'ofesa per les informacions que han sortit aquests dies i nega la crisi, nega la major. Dic, això és desinformació, etcètera, etcètera. I explica que la rotació de talents, per tant, que els influencers de l'agència vagin i vinguin, és habitual en una agència de representació.

En todas las agencias se van. Si tú miras todos estos 10 años, se ha ido mucha gente y ha entrado muchísima gente y así seguirá. ¿Sabes? Y tú te vas a cualquier otra agencia y pasa lo mismo. Y hay meses de más salidas, de menos, de muchas entradas. O sea, este mes nos han entrado seis personas. De golpe. Hay un mes que no entra nadie, un mes que entra uno, un mes que se van cuatro.

Rotacions, diu que són. A mi, sí.

Però a mi això em fa empipar una mica. Ara li exigeixo una transparència, com si estiguessin parlant d'un servei públic de la Generalitat, d'un òrgan governamental. Però és que la Dulceida ho explica com si fos mega evident que han fitxat sis persones. Però li podem recordar que la seva web porta dies sense funcionar amb un comptador que està a 0 dies, 0 minuts, 0 hores, 0 segons, vull dir. Cosa que ella també ha d'entendre que.

Que tinguem preguntes. I que això agreuja les sospites que es puguin tenir des dels mitjans d'aquesta empresa que ha podido.

És que, a part, ho sento, però no només són sospites, perquè els panots parlen una mica. Jo he sentit panots. Jo no sé tu, Juliana, passejant per Barcelona, però a mi els panots m'han dit coses. Bé, si tinguessin aquesta web activa.

Perdona una cosa, Marta, he entrat a la web i sí que hi ha una novetat, crec que hem de dir, que és quan entres.

No, això ja hi era, Roger. Que t'apareix el germà de la Dolceida, ja ho sé. Doncs m'apunto.

Apunta a la newsletter. I t'enviarem un mail quan tinguem la web llesta. Ah! No en la newsletter. Ah, vale. La web llesta.

Vale, perfecte. Així no caldrà que hi entrem cada dia per veure si hi ha novetat. Ens enviaran un mail i ja entraré. Jo vull que la canviïn ja, perquè de veritat que cada vegada que veig aquesta senyora que ja em vas dir qui era, no me'n recordo. La Sofia Suez, la filla de la Maite Galdeano. A més, aquesta cosa en vertical, que no ho puc entendre. Vale, estem subscrits, família.

És tot espantós. T'animo a tocar. Bé, doncs, si tinguessin aquesta web activa i al dia, podríem anar consultant quines baixes hi ha, quins fitxatges hi ha, i així ho podríem entendre tot una mica millor. Però bé, la Dulceida acabava tancant el tema dient que in management estan millor que mai.

Me parece que se le está dando mucho bombo y al final internamente además también se han dicho cosas, que eso es lo que más hemos flipado todas, en plan todas escribiéndonos en plan, tía, ¿qué? ¿cómo? Que son mentira y internamente estamos mejor que nunca y eso la verdad que con un equipo me da como mucha alegría decirlo porque no siempre es así, internamente te hablo.

Això és com quan la Goico anava dient que Goi millor que mai, que estaven a punt d'externalitzar els bikinis i de vendre pel tot el món i mentrestant tancaven permanentment la botiga? Jo noto una dolceida un punt crispada. Fins als collons també et diré que no m'estranya, perquè ha de ser molt cansat que tothom estigui pendent de cada moviment que fas. Però amb la feina.

Però venia d'estar uns anys bastant tranquil·la, no? Vull dir que tot el que sortia a la premsa d'ella era positiu. Ja, però tot el tema. Ah, no, amb els ídolos.

Sortir d'això també alimenta, eh? Que la gent encara en parli més, no? Sí.

Tothom li va preguntar sobre això ahir, eh?

Tothom és tothom, eh? Es va haver d'explicar 150 milions de vegades. Clar, perquè tot això la Dulceida hi tenia un paper destacat en aquesta gala que comentàvem, la dels Forbes. Ella presentava uns premis i també diria que en rebia i va aprofitar l'altaveu d'aquesta gala que estava plena de senyors amb corbata i també d'alguna pombo. Per exemple, la Marta i amics d'aquesta colla passigolla que ja sabem quin peu calcen, doncs la Dulceida va aprofitar per posicionar-se en la crisi de l'habitatge.

Buenas noches a todos. Primero de todo, antes de empezar, quiero acordarme de toda esa gente que está en sol luchando por Mari Carmen y por una vivienda digna para todos los españoles.

Abans teníem el debat a redacció de si. Hi havia gent que comentava que potser era una petició de la pròpia gala que fes aquest al·legat. Jo penso que no. Bueno, no ho sé. No acaba d'encaixar amb Forbes, tampoc, això. A mi no m'encaixa, però vés a saber. Igual també li van suggerir de dir també quedarem bé si això apareix a la gala. No en tinc ni idea. Jo penso que la Dolceida ho va fer a títol personal, però és veritat que a xarxes no sé si ha dit alguna cosa.

I. Podria ser, potser, que a la gala haguessin volgut parlar d'això, perquè al final és el que hem comentat del cas Mari Carmen, que té aquesta vessant tan senzillament humana, no sé com dir-ho, que tothom se la pot apropiar.

No ho sé. És una escena que, salvant les distàncies, recorda una mica la cantant a Maya a la gala dels Premis de l'Avanguardia amb Pedro Sánchez, només per aquest xoc de mons d'una revista així com la Forbes, que és tan d'old school, diguéssim, i de. Mira.

Bé, obrim la carpeta, Rosalia. Sí. Perquè tot això ens va fer anys fa cinc dies, un aniversari que a hores d'ara sabem que va passar a París amb la Loli Bahía, que és la seva parella, la model francesa de 24 anys. I fins ahir no sabíem

gaire més detalls de com havia estat aquesta celebració dels 34 anys de la cantant catalana. Però a hores d'ara ja en sabem més coses perquè just ahir la Pili, la germana gran de la Rosalia, ens va compartir a través de Pili in Spain, el seu compte d'Instagram, imatges d'aquest aniversari. Unes imatges on veiem la Rosalia bufant unes espelmes a un restaurant i, de fet, no només les bufa ella, també ho fa la Pili. Ben tirat, Carles, perquè sí. Ens vam despistar, però aquest dilluns la Pili també ens va fer any. Aquesta família celebra tots els aniversaris al setembre. La Pili en va fer 36 el passat 28 de setembre. S'ho enbalancen les dues germanes.

Això és ben curiós, perquè és aquesta cosa que la Rosalía l'ho paga en tot. Sí, pobreta, fins i tot l'aniversari. Sí, en això també. Quin greu.

Les imatges que la Pili ha compartit, he de dir que són boniques i se les veu molt les germanades contentes i celebrant de valent. Sabem que aquesta bufada de les pelmes conjunta va ser a París, a banda que ho podíem sospitar perquè ja les havíem vist la Rosalía i la Loli Bahía al matí passejant plegades, que de fet De Moi, el compte americà centrat en sa freig, va compartir justament unes imatges d'aquest dia d'aniversari on les veiem a la Loli i a la Rosalía, més acaramelades que mai, cosa que em va fer pensar. Que aquestes dues noietes deu fer ja un any que van plegades. Ben bé. Tant? Sí, perquè fa ben bé un any, just abans de començar Lux, ja anaven juntes i ja es deia, ai, ai, ai, ai, deu caure ara mateix. Ostres. Tornant a les espelmes bufades conjuntament amb la Pili, sabem fins i tot a quin restaurant m'ho van fer. Ah, aviam. Van anar al restaurant Low Low, al costat del Louvre, al centre de París. Elles es van asseure a la terrassa amb unes vistes espectaculars cap a la Torre Eiffel. És un restaurant italià amb 4 estrelles al Google Maps, amb més de 4.000 ressenyes. Un restaurant que ha ràpidament pujat a 100 euros per persona. És car. És caret i té una carta molt completa. De trans, per exemple, et pots menjar. Veig que aquí se m'ha esborrat algo, perquè no. Espaguetis. Ah, espaguetis amb llagostins.

No, no, d'entrans el que. Has tirat l'actívia, Roger. D'entrans el que et pots

demanar és una mozzarella, una borrata, que sempre és uns 25-20 euros, i de primer et pots demanar uns espaguetis amb llagostins, unes costelles de xai de llet del País Basc. Una carta que, per cert, varia segons la temporada. Això està bon restaurant. Que potser si aneu d'aquí uns mesos i demaneu el xai amb la llet aquesta del País Basc et diuen que vinguis en un altre moment. I de postre els hi van posar un pastís ben gros de color vermell amb totes les espelmes per bufar. I aquests últims dies la Rosalía ha seguit a París, perquè és la Fashion Week, i està lluint justament modelets estilitzats per la pròpia Pili, que sabem que li fa els estilismes, igual que ara li fa també en el Lamin Llamal, que al seu Instagram de tant en tant comparteix alguna fotografia de modelets que li ha construït ella. Estan passant aquests dies a l'hotel Ritz i la Rosalía va assistir, per exemple, a la desfilada de Dior de Jonathan Anderson, que és un dels dissenyadors més rellevants del moment. Que us recordo que té nòvio català, que és l'il·lustrador Paul Anglada. I en aquesta desfilada la Rosalía hi va anar amb un vestit negre, llarg, espectacular, amb una flor blanca a la cadera. També l'hem vist lluir un modelet de Dior rosa, amb moltíssimes flors que la cobreixen de dalt a baix, molt propi d'aquesta gira de luxe que deixa enrere. Que ha apostat molt per aquests colors rosa pastel, aquesta estètica una mica de ballarina, i una gira, per cert, la de luxe, durant la qual el Jonathan Anderson ja la va vestir molt, a la Rosalia, perquè la relació ara a aquestes alçades és prou estreta, i va ser ell, per exemple, que li va fer justament les ales ja mítiques que portava durant l'espectacle de luxe. I ara que ha acabat aquesta gira, ens haurem d'anar acostumant a aquesta mena d'aparicions de la Rosalia,

Que serà tot el que tindrem. Heu vist les imatges d'ella parlant amb l'actriu Jennifer Lawrence?

I amb la Cintia Erivo, que es comenten les ungles i ella li diu, la Rosalia li fa com un gest de dir, jo ja vaig amb ungles curtes, que s'està fent broma que és per la seva condició de lesbiana.

Jo haig de pensar molt per. No ho pilles, no, Roger? Crec que sí, però em fa com. Et fa vergonya. Bueno, també és natural que et faci vergonya. Amb la manipulació de l'amor.

Bé, en qualsevol cas. En qualsevol cas ens haurem de començar a acostumar a l'absència de la Rosalía, això és així. Ara em compta gotes, no sé que canviï molt. I així la veig més que la meva família. De moment, Marta, però ara poder desaparèixer mesos i mesos i no penjar res i tornem en aquell moment d'intentar entendre que ens està comunicant amb un fotodam de tres fotos. O torna a fer singles. La tia fa que no treu un hit, un tema, només per treure un tema. Això també es pot fer, no cal treure un disc. Fa molt. Ella va treure tu, ja va treure Omega, després ja va treure Lux. O sigui, però a veure, treu-nos alguna cançoneta de tant en tant.

Bé, veurem si té ganes de descansar o té ganes d'activitat. Fem una pausa, que portem molta estona. Quanta? 36 minuts. Avui és un programa pels oients més oients. Sí, avui és una marató comparada amb els altres dies. Fem una pausa i saludem en Marc Andreu perquè hem de recuperar tots els detalls de la presentació de la travessa VIP ahir a Barcelona.

Que no surti d'aquí.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Monteré.

Activia Kèfir.

Marc Andreu, bona tarda. Bona tarda, Pandons. Espero que estiguis recuperat de la trencada de cara

que va fer la teva companya Marta en directe. Per això vull ser ben lluny de la Marta, perquè no vull dir-la prou. Durant uns dies de descans, doneu-me que mi nena reflexioni.

Marc Andreu, com esteu? Us esteu mirant amb la Juliana?

Tant amor entre nosaltres. Tantes històries, no?

Hem viscut tantes emocions junts. Tantes i totes dolentes. També riem molt. Però ahir precisament no va ser un dia de riure.

Ahir va ser difícil. El Marc Andreu jo mai l'havia vist tan suat. Feia calor ahir. Molta calor. Bé, hi ha molts oients que

ens estan demanant, per altra banda, que parlem d'aquest primer capítol de la TV Sabit i que ens demanen si ho seguirem i tal. Boníssim, eh? Clar, tu, Marta, has començat el primer, ja.

Sí, sí, estic a punt d'acabar el primer episodi molt dins.

M'està agradant molt. Tu, Marc, Andreu, ja l'has vist. Ara repassarem alguns fragments i també li dones bona nota.

Molt bona nota. He vist els dos primers, de fet, que ja estan disponibles a la plataforma 3Cat.

És que treballen molt bé la gent d'Aguacate. La productora.

Bé, abans de sentir alguns fragments d'aquest primer episodi. Tornem al Museu Marítim de Barcelona, on ahir al vespre hi havia la.

Estrès posttraumàtic. Exacte.

Sí, ahir hi havia el Catifa Vermella, a partir de les quarts de set de la tarda.

Volíem sentir moltes més protagonistes, en vam poder sentir poques en directe. No us vau quedar una estona, llavors, a parlar amb ells.

Aquí ja no passa absolutament res, perquè jo ja entenc que no som al centre del món, o sigui, jo ja ho entenc, i no ens hem de mirar només al malic. Però és veritat que muntar un esdeveniment a les sis de la tarda, quan tens justament un programa de la casa que, amb diferències, el que més bon volia donar-te en aquest format, a mi em sembla una mica estrany. Perquè condemnes, efectivament, que dues persones de l'equip no puguin estar en directe aquell dia en el programa, que hagin de fer una cobertura que, a més a més, no es va poder fer ni amb tècnic, i que no puguis tenir tots els protagonistes. Si ho haguessin fet més tard, avui t'explicaríem tots els protagonistes i quedaria molt millor, no estàs d'acord?

O sigui, si n'ha arribat puntuals a l'hora de la cita, els hauríem tingut tots en directe, cosa que no vam poder fer, i que us vau haver de quedar una estona més, i m'imagino que ara el sentirem.

Correcte, sentirem alguns dels personatges que també hi havia allà a la Catifa Vermella. Recordem, els tiets ja els vam fer en directe, també vam poder parlar amb el Jair de la Neus. Doncs, una de les persones que ens va sorprendre, que no és cap de les convidades, però que és la primera persona que ens vam trobar a l'entrar a la Catifa Vermella. I que se'ns va abraonar. És aquesta perfecta.

Sí, sí, ens va fer moltíssima

il·lusió, la veritat. I això, clar, ho vam portar. La Juliana li va preguntar a la Laura quan es van trobar a la catifa.

M'ha parat la teva mare. Quimona, és que, clar, la meva mare, vull dir, s'informa de tot el que passa a la meva vida, llavors tu, com que també estàs a la meva vida, doncs saps a qui ets perfectament.

Per la teva mare devia ser bastant dur al principi, no?, també, tenir tanta informació de sobte de la seva filla allà, no saps que és veritat, no saps que és mentida, deus patir tant, i tu tan petita.

Clar, però també et diria que jo patia per si ella estava patint, o sigui, era allà un peix que estàvem salant la cua tota l'estona. Però ara entenc que ja s'ha acostumat. Sí, sí, també ara a més crec que llegeix les coses i ja ni s'ho creu. I a vegades em ve i em diu, ha passat això?

I vam estar parlant això d'una mica de la mare, també de la travessa, que li fa molta il·lusió una temporada nova, de si feia les campanades o no, bueno, una mica.

Jo crec que ja t'ho puc dir, que hi haurà temporada nova i que a més farà les campanades. Temporada nova de la travessa anònima o la travessa VIP? Això no saps, clar, no t'ho sé dir, VIP 2 és difícil perquè més famosos a Catalunya no n'hi ha. Clar que és igual perquè els treuen d'Espanya, però bueno, no sé amb qui es fa, l'Arnau París i la Rais.

Tu i en Marc Andreu, perquè ja no tindran aquí més trucar.

I l'Escapa i la Diana. No, sí que hi ha més gent.

Ja el trobarien. Jo crec que tornaran a fer una anònima, si ho fan. La Vallespia amb algú.

Què vols dir? Amb el Camil, no? Amb l'Andreu Joanola, per exemple, dos amics.

Mira, i tu i l'Andreu Joanola? No, no us entendríeu pas. No. Fotria patir, eh? En Joel Díaz amb algú.

Sí que seria guay. Saps que sempre hi ha la cota aquesta humorista? Sí. A mi m'agradaria anar-hi amb en Joel Díaz. Però bueno, ara ja diré que no si m'ho proposen, perquè ja és per orgull. Per amor propi jo ja hauria de dir que no.

Doncs nosaltres estàvem situats en aquesta entrevista davant del fotocall, per tant tots els famosos anaven passant per darrere i per fer-se les seves fotos de rigor, i a mitja entrevista amb la Laura van començar a fer-se fotos als germans cases, i evidentment la Laura es va distreure. És que estàvem mirant

que monos els cases, eh? Són moníssims, tia, fan un fàstic, són la família ideal, literal. Són moníssims, la veritat. Bueno, doncs ens quedem amb això, família. Moltes gràcies, Laura.

Va venir això, l'Òscar Casas, per donar suport a Sheila i al seu germà, i al Christian, i va passejar-se per allà.

S'acaba així l'entrevista amb la Laura? Perquè no veig que hi hagi més fragments de Laura Escanes.

No teníem com una missió molt clara. Hi havia un elefant a l'habitació que l'havíeu de treure. Jo només puc fer una cosa. Espera, no expliquem-ho. La polèmica, perquè les declaracions de la Laura al matí de Catalunya Ràdio de fa un parell de dies van portar molta cua, perquè parlava sobre ser un perfil buit a xarxes, sobre ser una influencer només de lifestyle, que si no s'havia posicionat en la crisi d'habitatge. De fet, ahir vam tenir un debat molt llarg com a prèvia d'aquesta connexió amb la travessa. Bien, gràcies a la connexió d'avui si la Laura vol matisar les seves paraules i tal bé

teniu raó jo vaig prometre en antena que li preguntaria aixòs a la Laura no només això sinó que jo al matí ja havia previngut la Laura i li vaig dir escolta parlarem d'això si et sembla bé t'ho preguntaré em sembla fantàstic. Us prometo que no va ser que no volgués preguntar-ho, sinó que genuinament me'n vaig oblidar. Completament. Se me'n va anar completament del cap. Tornant a casa, ja vaig escriure desesperada en Marc Andreu perquè de sobte, escollint el tall de xarxes, pam, em va venir al cap i dic, ens hem deixat de fer la única pregunta que li anàvem a fer a la Laura i he fet les preguntes de sempre de si està contenta amb la puta travessa 4, tio. Demano disculpes amb l'audiència i amb vosaltres, però que sapigueu exacte que no hi ha ningú que estigui més enfadada amb això que jo mateixa. Feines tindré de perdonar-me a mi. La condemna ja és l'enfadament també ella mateixa. No, no, nois, de veritat, era un dia. No és per posar excusa, però sí per explicar-me, era un dia amb moltíssimes emocions, era un dia molt intens, feia molta calor, estàvem ja farts de tot i no vam poder més, i jo de veritat se me'n va anar del cap totalment. Se me'n va anar la puta olla. En tot cas, tu saps una mica com ho està vivint la Laura, tot això. Sí, ella les polèmiques ja les viu a molta distància, perquè està molt acostumada a estar al centre del debat i a que tothom parli d'ella des de superjuveneta. Però és veritat que va ser bonic perquè ella i jo vam tenir un debat com el que vam tenir aquí al programa, com dues amigues que comentàvem el tema amb el dir no sabem ben bé quina és la resposta correcta d'això, i la Laura també ho especificava, això de dir jo és que tampoc sé ben bé, vaig dir això perquè em sembla que és això,

però estic oberta a canviar d'opinió. Tenim oients que ens critiquen a nosaltres com a programa, dient que per què som tan durs amb la Rosalia, que es posicioni, com fer-li aquesta. No sé, com persecució, en canvi, amb la Laura sembla que siguem més laxes, potser perquè és amiga nostra.

Jo crec que són dos casos radicalment diferents. Per començar, amb la Laura no la vam ni perdonar ni no perdonar, senzillament vam aprofitar el pretext per tenir un debat. En el qual, realment, encara no tenim una opinió molt. Com a mínim, no tenim una opinió conjunta, ferma. Cadascú té la seva manera de veure-ho i jo, per exemple, no ho tinc del tot clar i tinc molts dubtes sobre el tema. I tenim contradiccions. Totalment. Després, la Rosalía és un perfil internacional amb moltíssims seguidors. És un perfil que és una cantant i és una cantant que allà s'ha posicionat en moltes coses, que això també marca la diferència. La Laura és una influencer de lifestyle, sense menysprear-la, però també cadascú fa el que fa i dona pel que dona. Llavors crec que són casos diferents i en tot cas també penso que nosaltres mai hem exigit res a la Rosalía.

La Dolceida també és de Lifestyle i a la Forbes diu això.

Però aquests dies hem estat amb la Lupa, amb Rosalía. Vull dir, de Rosalía encara no ha dit res, que ho hem anat comentant.

Sí, també és perquè és la famosa més important que tenim. I que sobre el tema de l'habitatge, la Rosalía té una immobiliària i la Laura no, per exemple, que també són coses que diferencien els perfils. I jo crec que una influencer de Lifestyle es pot posicionar com va fer la Dolceida, però. Em sembla que també la nostra demanda com a espectadors és diferent davant d'una noia que

fa lifestyle que no d'algú que és internacional. Però bé, això és un debat que podríem estar hores i hores, eh?

Eterni, que és molt interessant. No el tanquem mai.

Algú que t'expliqui quin és el seu lipliner, vull dir-te, és molt diferent que algú que té tota una narrativa, algú que té tot un món,

que és el cas d'un artista, saps? S'ha posicionat amb altres causes, la Laura, perquè és una persona que també és sensible. I que les històries li arriben, i quan alguna cosa la toca i la commou, la comparteix amb els seus seguidors. I que jo crec que està bé que així sigui.

El que passa que no sé si sempre ha de ser-ho, o sigui, si és obligatori que sempre es posicioni, i sobretot, en quins temes sí i en quins no, saps? O sigui, quan hi ha sí i quan no, saps? Bueno, és que no hi ha una resposta i d'aquí al debat. Però vull dir, llavors hauríem de decidir de dir, vale, aquests perfils amb més de X seguidors, nosaltres creiem que moralment s'haurien de posicionar sempre que el tema sigui X o Y.

Els seguidors del que han sortit d'aquí també ens van demanar explicacions quan la Goico va fer aquell comunicat sobre Ceuta. I nosaltres els vam donar.

Però això és molt diferent perquè el nostre és un programa d'opinió. Nosaltres ens dediquem a opinar constantment, sobretot. Saps? No estem explicant quin és el nostre lipliner.

Això s'ha de ser un perfil. Jo no considero que la Laura sigui aquest perfil. No ho sé, no ho tinc clar. És una persona que ha parlat en entrevistes de moltes altres coses, de relacions de manipulació. Clar, però per què ho ha viscut ella? Bueno, clar, és que és el seu perfil personal. Arroba Laura Escanis, és la seva vida privada, justament per això també apareix a la premsa i en aquest programa. Perquè la seva vida privada és notícia.

Sí, però fins a quin punt això implica que tu hagis de. És que no ho sé, jo penso que. No, és que no l'acabaríem mai. No, i penso que el focus està equivocat de veritat, que el focus està en perquè nosaltres hem de tenir aquestes expectatives, saps? Nosaltres hem d'aprendre que, com a espectadora, que ens hem de formar d'una altra banda. Igual que a Merlí o en qualsevol sèrie no ens explicaran depèn de què, doncs depèn de quin perfil, no és la persona que ens ho ha d'explicar.

Però aquí tornem al tema d'ahir. Igual no és qui ens ho ha d'explicar, però sí que es pot posicionar i ja està. Ja, tia, però és que després, quan es posicionen, a la Goico li vam dir el contrari.

Sí, i això és el que vam dir ahir, també. Com que ets de lifestyle, millor que callis.

Llavors, no sé, jo dic, millor que calleu totes. I aquí està la meva contradicció, també, perquè només m'agrada que es posicionen quan pensen el mateix que jo. Quan no et decepciones. I quan no penso, més val que callessis.

Molt bon debat, noies. Tu no dius res perquè no saps què. No, vull dir, jo ho trobo tan simple com si jo fos Laura Escanes, que no ho soc, ni ho seré mai. Si hi ha un tema que no domino, com que no tinc prou informació, no donaria la meva opinió i s'entitllaria que no em posiciono. Jo diria, doncs no tinc prou informació per posicionar-me. A mi això també em passa a la meva vida.

Però això es pot entendre en un cas com el de Ceuta, que és un cas que hi ha mil temes de relacions internacionals entre mig, etc. Quan estem parlant d'una cosa tan bàsica com que han fet fora de casa seva una persona de 87 anys, aquí jo entenc que la gent li demani explicacions. Amb ella hi ha qualsevol perfil. Però també em sembla tan bàsic que ningú vol que una persona de 87 anys estigui al carrer que penso.

I no només en el cas de la Mari Carmen, vull dir, tantes altres desgràcies en qüestió de matèria d'habitatge que hi ha actualment, vull dir, el fet que hi hagi gent que, per exemple, se separi i no pugui anar a viure a un altre lloc per dependència econòmica.

Totalment, els preus dels lloguers, la bombolla. Exacte, està petant ja. Sí, sí, és una crisi global.

Però, en canvi, la Goico sí que ho va compartir, perdoneu, eh? Saps? Vull dir, és que no I vol dir que això fa que la Goico llavors de sobte sí que és un perfil que.

Com a conclusió el que dèiem l'altre dia, que costa molt dibuixar una línia per decidir en quin moment s'han de posicionar aquí no, amb quins temes sí i amb quins temes no. No tenim la resposta. Segur la sap, que ens la faci arribar. Marc Andreu. Hola, tal vez.

Molt interessant, de veritat, aquest vèrtex. Molt millor que vèrtex, de fet, diria. Què és vèrtex? El nou programa de Pallicer a 3, no? Hòstia, déu-n'hi-do. Va, seguim, tornem a la catifa, si us sembla, perquè vam poder parlar amb molts dels concursants, uns d'ells els germans Casas, que ens recordaven de la nostra visita al rodatge a principis de maig d'aquest

mateix any. Que guapa vas! Sí, us vaig venir a veure a Mallorca. Home, estàs guapíssima. Vosaltres, després de tants mesos sense parlar català, avui l'heu hagut de practicar una mica entre vosaltres, és a dir, va, parlem-lo.

Una mica. A setembre hem tingut que donar una mica de classes, però bé.

S'oblida ràpidament, això és veritat quan ho practiques. Però bueno, aquí anem una altra vegada arrencant el català.

És una mica com la bici també, que tampoc s'oblida.

Estaven còmodes ells? Molt còmodes. I tenien a tots els mitjans, vull dir que no tenien cap problema. I amb tots els altres concursants. Em declaro culpable. T'agraden, eh? M'estan agradant a la travessa. Ho fan molt bé a la travessa.

Els teus favorits, gairebé, en aquest moment? No. Encara no, eh? S'han cridat molt i molt, ja. I si s'han escridassat entre ells? Sí, entre ells.

Encara no al primer episodi, però. Ah, que això passarà, spoiler. Sí, sí, tenen molta actitud. Ella, sobretot, però ell també. Ella no està en la seva escena. No, almenys en aquest rodatge, no. Però, de fet, mira, diuen que ho van donar tot en aquell rodatge.

Sí. La nostra relació jo crec que serà com marcada pels crits, per l'emoció, pels plorar, tot això, les relacions d'ermans.

Per nosaltres crec que era viure-ho, fer el nostre joc i estem molt contents. Al final ho hem viscut com jo, hem donat tot, així que més no podíem donar.

Hem donat tot, llavors era impossible donar més. Donar més.

Hi ha un esforç evident per parlar el català, veig.

I en el propi episodi, també, perquè entre ells també parlen tota l'estona en català.

Sí, sí. Entrarà tothom. A veure, que no hauria de ser notícia,

això, eh? No, però. No, però ells dos que. No, però tenint en compte els missatges que s'han fet, sí que és notícia, sí. Però a la Juriana, parlant amb ells, i com a detectiu del corqués, només li interessava conèixer una resposta. Per tant, guanyeu? No, no. Però. Ah, ja ho veurem.

Esteu contents, que és el que importa. Sí, sí. Per nosaltres, realment, és que guanyar era viure pràcticament tota l'experiència, o tota l'experiència, així que podem dir que hem guanyat d'alguna manera. Hem guanyat totes les parelles, la travessa, des del dia 1.

Sempre que parlem de la entrevista ens interessa també saber si es va lligar durant aquell rodatge. Doncs les nostres dues estrelles valencianes, la Nerea Sanfe i la Carolina Ferre. Les millors top 1, eh? Sí, sí, són molt divertides. Ens van donar la resposta.

Estic tan orgullosa de nosaltres, perquè ha sigut tan divertit i tan fort, tan dur, i han sigut tan fortes, Juliana, que la gent fliparà.

Jo només amb el tràiler ja us he vist les més divertides segur. Això us en duu a casa de premis seguríssims. Carolina va lligar en una de Mallorca. Un tècnic de. Sí, és cool. Però vas dir que us vau agradar o s'ho volia?

A ell segurament no. No t'hi has d'agradar amb aquests ulls? Sí, per favor. És que no anava amb aquests ulls.

Parecíem unes croquetes. Però ja ho veuràs. La Carolina se'ns va enamorar. I m'encanta que ens ho expliqui.

A mi m'agrada el moment en què la Nerega ja, com a funció de presentadora, t'agafa el micro. No, no, em van robar totalment el reportatge. I van començar a presentar elles, però bé. Qui també es va parar a xerrar amb nosaltres va ser la Raquel Sanz.

Escolta, diuen que aquesta experiència t'ha canviat la vida i que no te'n empenedeixes en absolut d'haver-ho acceptat.

Gens, però és que pensa que jo he fet esport tota la vida i m'agrada molt fer una mica coses atrevides. No, jo sempre dic que m'agrada fer una mica bastant de tot. M'agrada provar coses perquè m'avorreixo i per tant vaig canviant. M'ha semblat molt maco que han vingut molts companys teus del TN com a amics a donar-te suport. Són excel·lentíssims companys i estic molt contenta que siguin aquí.

I al final també vam parlar amb ella que tots els concursants, o gairebé tots, han fet molta pinya i tenen un bon grup d'amistat.

I heu fet molta colla i has fet una colla d'amics

de gent de 20 anys de sobte. Mira, això és molt meravellós, perquè la diferència intergeneracional que hi havia des de la vintena fins a la cinquantena, que érem la Carolina i jo, que érem les veteranes, jo soc la més veterana, hem congeniat d'una manera que m'ha sorprès positivament. Coneixes gent que fa coses molt diferents de les teves i a mi que m'encanta conèixer la vida de les persones, que per això soc periodista i curiosa, doncs ha sigut meravellós. Que ens hem entès molt bé, molt bé. I de veritat, que és un grup d'amics, esplèndid, meravellós.

I res, així va ser una mica la catifa. Després ja es va projectar el primer episodi en una gran sala que està mal sonoritzada, per cert, però bé, es pot recuperar tot a la plataforma.

Hi havia un Víctor Navarro que em va enviar uns àudios dient. No se sent gaire bé. Li vaig dir, jo no soc el tècnic de son. Jo no sé què passa, que no el veig mai, però en canvi tothom el veu. Perquè no para de voltar i sí que està en rotació

5 minuts a cada lloc 5 minuts a la travessa, ara 5 a no sé qui amb el seu amic Martida o no sé què a les mantequeries pirenaiques per cert,

perdó no, dic que sap greu perquè és veritat que era un esdeveniment que trescat venia com el més espectacular que s'havia fet mai, jo crec que així era però després poder no acabava de lluir un cop a dins, sempre lluirà més un teatre.

I també per culpa de la pluja no va lluir fora, vull dir, altres problemes que van tenir. Una presentació per ser conduïda per l'Helena García Melero un any més, on ens van regalar un lot de marxandatge, que això sempre ja sabeu que m'agrada, i llavors, un cop vist el primer episodi, doncs res, vam anar uns quants. No, però jo us ho explico així ràpid, per si voleu. Aquí ja portem una hora. Per si voleu anar acabant, no sé. Vam anar als Vips, allà a menjar una mica d'hamburgueses, vam estar tots allà una

mica barrejats. Perfecte, les hamburgueses espero que estiguessin bones, però la pregunta.

És si va haver trobada amb la Goico, amb qui la Juliana tenia un intercanvi d'opinions, no sé si pendent, perquè el van fer a través de la ràdio, de missatges, però no sé si es va produir aquest moment.

Roger, m'agrada que ho preguntis, sempre atent. La resposta és que aquesta trobada, com no podia ser d'altra manera per altra banda, es va produir. No ho tenim gravat, per desgràcia. Però la Jess va passar pel meu darrere. I jo vaig insistir de saludar-nos i de fer-nos dos petons i ella, com una fletxa, va seguir recta i només em va fer adeu amb la mà. I jo ja li vaig insistir de dir, escolta, Jess, va, vine, tia, fem-nos dos petons. Res, no va haver-hi broma que collis. No tenia ganes de saludar-me i, sincerament, em sembla just. Si ella considera que aquestes diferències ideològiques han d'impedir que ens puguem fer dos petons, em sembla correcte i em sembla bé. Un altre bon debat, aquest, eh? Un altre debat, i que estaria guapíssim tenir, és com pot ser que Trescat convidi influencers que parlen en castellà a les seves xarxes, i no només això, sinó que fan la promoció pagada, perquè si no, no posarien hashtag public a les seves xarxes en castellà d'un programa que és en català, no?

Doncs és una molt bona pregunta. Marxaré a casa pensant-hi. Tantes preguntes que el senyor Trescat no respon. Marc Andreu, gràcies.

De res, mireu la travessa, perquè en algun moment la comentem, perquè la veritat, el primer episodi. Sí, la comentarem, la comentarem.

Donem unes hores a Miri i la comentarem ben aviat. Demà hi tornem, a partir de les 6.