
Qui va esbroncar alguns directius del Barça a la llotja del Metropolitano?
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
Passa, passa, ja ets dins del Barça Reservat.
És un viatge molt còmode, molt còmode. A veure, un moment, que saludem ben educats. Què tal? Benvinguts al Barça Reservat, episodi nou d'aquesta quarta temporada. Aquí, com sempre, molt ben acompanyada. Avui, qui ha vingut al Reservat és el Javi. Miguel, com estàs? Molt bé. Estàs amb ganes?
Moltes. M'han fet un espòiler, que avui ve la cosa calenteta. I m'agrada això, m'agrada. Tu ja vens informat, fins i tot. M'han fet un espòiler, aquí he vingut i m'han dit, i jo digo, escolta, és un tema que m'agradarà escoltar, a veure què ha passat. Ostres, aquí el reservat.
Xavi Campos, com estàs? Content de ser-hi. Que bé, molt bé, molt millor que l'últim episodi, el tenim sense estar constipat, sense estar enfadat de res. Bé, no estava enfadat, l'altre dia estava una mica així. De mal humor, de mal humor. Em va preguntar, però què li passava al Campos? Res, eh? Coses del Campos, tothom té dies. Sí, sí, exacte, és habitual. No, no és habitual del Campos. Que estiguis enfadat. Bernat Soler, què tal? Molt bé, molt bé. El Bernat que està fent una immersió amb Azerbaiyán.
Sí, perquè la setmana que ve anem cap allà. El Barça juga amb Azerbaiyán per primer cop a la seva història. El viatge més llarg, això t'ho volia preguntar, de competició europea que mai ha fet el Barça. Ha confirmat, eh? Sí, sí, sí, el club ho ha confirmat. Barcelona-Bacú és el viatge més llarg que mai el Barça ha hagut de fer en competició europea. Són. Més de 5.000 quilòmetres. Més de 5.000 quilòmetres. I en avió, perquè el Barça farà un vol directe, un charter dels seus habituals, entre 5 i 6 hores de vol, que. És una quantitat de viatge de hores que no és habitual. Flic estarà content, eh, Flic? Flic estarà content, sí, sí.
Però aquí no, aquí és el que toca.
Aquí no podem fer res, però són tres nits, o el que tenen que passar ja.
Sí, sí, aniran més dies dels habituals.
Jugant tard. O sigui, és que imagina't, perquè, clar, jugueu allà, l'hora d'allà serà tres quarts a deu.
Allà a Bacú són tres hores més que a Catalunya, el partit. Aquí, perquè ni us despisti, serà a la tarda, serà un partit de Champions a tarda, tres quarts de set de la tarda, però allà serà tres quarts de deu de la nit.
Tu imagina't, per flick, jugar tres quarts a deu, dormir tardíssim. Això és terrible. Aquest és un desplaçament. Mal humor, que també en té. Únicament, amb la pell. Més fineta. Bé, la confiança, perquè et deixis anar més. Doncs bé, avui el Jai Miguel. Vindrà a parlar de política, el Jai Miguel? Sí. De les eleccions, eh?
Sí, un debat més farem aquí. Prepareu-vos, no sé de quina ideologia sou, perquè esperem que siguem diferents i així podem discutir.
Exacte, que hi hagi diversitat d'opinions. Doncs vindrà a parlar de les eleccions. El Xavi Campos ve amb noms propis. Gordon. Gordon. I un altre. I un altre nom. A veure què ens explica de Gordon. Continuarem el tema de la setmana passada i l'ampliarem d'algunes tensions que hi havia a la Junta Directiva amb els desplaçaments.
No deu haver bufetades, no, per anar a Bakú, a Zerbatjan?
Bé, home, bé, n'hi hagi o no, només en poden viatjar tres, vull dir que. Però sí, suposo que aquell dia, amb aquella llista que fan els directius, a Bakú, qui s'apunta? Hi haurà sorteig? Doncs jo crec que.
Aquests directius extras que han de buscar-se un hotel alternatiu, un hostal a Bakú. Aquell dia potser van dir. Són barats els hotels a Bakú, eh? Sí, sí. La vida a Bakú, a Cervetjan, en general és barata. De fet, les entrades, no sé si us va arribar la notícia, les entrades pels aficionats del Barça. Sí, eren molt barates. Estaven 7 euros. 7 euros? 7. Sí, clar, però és que l'avió I
se sap quan aficionats van? Doncs no, no tinc la deuda. Deu ser curiós, no?
Crec que molt pocs, perquè el problema era
el desplaçament. Jo el faria, és un desplaçament que és exòtic si no vas per veure el Barça, doncs potser de vacances potser algú hi vol anar, però llavors jo l'hauria
fet hi ha un culer que no serà la primera vegada que vagi a Zerbatjan però ho expliquem ara mateix, Bernat va, comencem amb la immersió a Zerbatjan perquè el Barça, com us he dit, és la primera vegada en la història que jugarà contra un equip de Zerbatjan i per tant farà aquest viatge fins a aquest país que és el continent asiàtic, tot i que jugui competicions de la UEFA, però hi ha un culer, un culer il·lustre, que com a mínim serà la tercera vegada que aniràs a ser vetjant. Aquest culer il·lustre es diu Joan Laporta. El president del Barça. El president del Barça ja coneix Azerbaijan. De fet, de forma pública, com a mínim que s'hagi sabut, el novembre de l'any 2024, és a dir, fa dos anys, va anar a Azerbaijan en el marc de la conferència de les Nacions Unides sobre canvi climàtic. Curiós. No és que tingui molta relació amb l'activitat del president del Barça, però hi va anar, convidat. I el març del 2025, ja d'una forma fins i tot més institucional, va anar-hi a parlar per l'obertura d'una Barça Academy, una escola del Barça, que, per cert, no se n'ha sabut res més. No s'ha obert aquesta Acadèmia, març del 2025. No s'ha obert l'Acadèmia. De certa gent, no. No estan funcionant. No, no, no. Normalment això depèn de trobar un partner, no? Sí, però fixa't, si la cosa era seriosa, que en aquesta visita del març del 2025, on la porta, per cert, van acompanyar. És una vegada que el van mig disfressar, es va vestir. No, no, allò era, crec que allò era Uzbekistan, Mongòlia-Uzbekistan. El van disfressar? Sí, que li havien posat un barret i un vestit. No, aquí no, aquí no. Aquí van anar-hi amb dos directius més, Xavi Puig. I Joan Soler, més l'amic de Javi Miguel, Alejandro Echeverría. Però és que en aquesta última visita va tenir una trobada institucional amb el president de la República, amb el senyor Ilham Aliyev. Dic senyor, per no dir dictador, que és com està considerat per la majoria d'organismes, entre altres, per exemple, Amnistia Internacional. És un senyor que és president de Zerbatjan des de l'any 2003, és a dir, fa 23 anys, heredant el lloc que va deixar el seu pare. Hi ha unes eleccions cada dos anys, però curiosament guanya les eleccions amb un 90% de vot. Seriosament, personatge controvertit, amb realment molts punts foscos i amb moltes llibertats que es posen en dubte en aquest país, però ja sabem que no som sectaris i que parlant la gent s'entén. Deixeu-me dir-vos que.
Això ho dius fent referència, citant a Joan Laporta. Jo dic que el Barça no és sectari. Per això, que ho va dir en el debat a TV3 o a Catalunya Ràdio.
Crec que ho va dir amb el Ricard Tussauds. Sobre quin tema? Doncs no sé, crec que sobre. Sobre el amigo. Sobre si tenim una persona pròxima a les teques franquistes, doncs no era incompatible amb el tarannà del Barça.
Ha semblat, volíem aclarir, que era teva la frase, que no som sectaris.
Ah, no, no som sectaris, el Barça, sí, sí. Tota una cosa, el Barça té un president que ha estat votat de forma massiva pels seus socis, per tant, el que diu el president és el que els socis majoritàriament opinen. Si el president del Barça es reuneix amb un dictador de la Zerbatjan i ningú hi posa cap pega, doncs. Opinen o, com a mínim, respecten? El que us volia explicar és que en totes aquestes trobades o aquests viatges a l'Azerbaijan hi ha hagut un punt en comú, que és una figura d'un empresari, d'un magnat del país, Azeri. Azeri no és el nom, eh? Azeri és el gentilisi de la gent d'Azerbaijan. Vaya, com ha fet una immersió. Si tu ets a l'Azerbaijan, ets un Azeri. Si tu parles l'idioma d'allà, parles l'Azeri. Adnan Ahmadzada Adnan Ahmadzada és un empresari que entre altres coses per exemple és molt amic de Messi l'ha anat a visitar a París quan jugava al PSG l'ha anat a visitar a Rosario va portar a Messi Luis Suárez Sergio Busquets i Jordi Alba fins a Bakú per un acte promocional a més a més els va portar perquè anessin a la tomba del pare del president a deixar unes flors a fer un homenatge d'aquest senyor en vas parlar al reservat. Sí, sí, ara seguirem parlant. Va, per exemple, quan va ser el seu aniversari, va penjar un vídeo, aquest senyor, on el felicitaven. Lamín Yamal, Rafinha, Valde, Ansu Fati, que en aquella època jugava al Barça. Valde, ja l'he dit, sí. I també el mateix Laporta. Ronaldinho també ha anat a Bakú.
Bé A mi m'imagino qui ho va organitzar o qui va. Convocar a tots aquests jugadors perquè les felicitessin.
Ja m'ho puc imaginar. Adnan Atmazada, la relació amb Joan Laporta és molt estreta, fins al punt que va ser un dels convidats d'honor de la gala del 125è aniversari que es va fer al Liceu de Barcelona, on va anar amb la seva dona, el magnat, amb la dona d'Atmazada, a la catifa vermella, va tenir una llotja d'honor. També ha estat convidat a la Supercopa d'Aràbia Saudita, se l'ha vist en moltíssimes ocasions amb companyia de Joan Laporta, que en una d'aquestes felicitacions d'aniversari es referia a Ahmadzada com a my brother, el meu germà. Bé, el senyor Adnan Ahmadzada, lamentablement, no podrà assistir al partit. Per què? Perquè el setembre de l'any passat, el setembre del 2025, és a dir, fa una mica més d'un any, va ser detingut, evacu, acusat de suposat sabotatge contra la seguretat econòmica del país i tota una altra sèrie de càrrecs. Està en presó preventiva des de fa ja més d'un any. Un home que era amic del president, que era magnat, i de sobte cau en desgràcia,
el fot a la presó. Cal saber les circumstàncies reals d'aquesta detenció i que estigui a presó més d'un any, tenint en compte el tarannà del país i del president.
La informació que surt d'allà, imaginat, de qüestions judicials, és mínima. Jo he preguntat al club, anireu a la Sarbatjan,
i aquest senyor, tan amic. La visita. No en tinc idea, no sé què ha passat.
Sí, sí. No aniran a veure'ns a la presó. No ho sé, això d'anar a la presó vis-a-vis no està predisfero. No ho sé, no ho sé, perquè potser a última hora s'ho repensen, però. L'amic del president Laporta i convidat a la gran gala del Liceu, entre d'altres coses, i felicitat per tothom, ara mateix és a la Garjola, a Empresa Preventiva, encara no hi ha un judici, perquè s'estan investigant encara tots aquests càrrecs. De tot això, i acabo, hi ha una petita víctima col·lateral. D'aquesta relació curiosa, que és un futbolista, perquè Adnan Azmazada, el magnat ara empresonat, fa un any, un any i poc, va portar un futbolista jove, juvenil, al Barça. De fet, el Barça va fer una cosa insòlita, que això ho havíem explicat, que és fer una anúncia a les seves xarxes socials del fitxatge d'un jugador pel juvenil B. Això no es fa habitualment. S'anuncien renovacions. De jugadors de la casa. Es fa un agraïment a la família, es fa una fotografia amb l'Alex Sanko i això es penja a les xarxes. Però una fotografia per anunciar un fitxatge. En un perfil oficial, eh? El perfil de la masia. On apareixia el directiu Joan Soler, on apareixia l'Alex Sanko i on apareixia Adnan Amatzada, el magnat, amb aquest nano que es diu Ibrahim Babayev. He de dir-vos que és un jugador que quan preguntes a la gent del futbol formatiu del Barça, notes la incomoditat. Perquè.
Podem dir-ho així, va ser un fitxatge una miqueta ficat en calçador. La demostració d'això és que l'any passat el juvenil B va jugar dues estones, va jugar cinc minuts un partit contra l'Olot, i en l'última jornada, quan el Barça ja era campió de la Lliga de Juvenil B, la Nacional, va jugar gairebé una hora de l'últim partit de la temporada. Per tant, estava federat. No va estar federat fins al final de temporada. Però tenia 18 anys? Quan el van fitxar no tenia 18 anys. I no podia jugar, no? No podia jugar, hi havia problemes burocràtics. Ell és de Zerbatjan, però també té la nacionalitat suïssa. Suïssa no és Unió Europea, però sí que forma part dels convenis que permeten tenir jugadors joves. Aquest any, teòricament, ell ha passat al juvenil A, Però no hi ha llicència. Quan dic no hi ha llicència és que els juvenils tenen un número de fitxes i no se li ha donat fitxa. Entenc que per qüestions esportives, tècniques, ha decidit que no. I per tant, l'última notícia que tinc és que Ibrahim Babaiev està entrenant-se amb el juvenil B, però no pot jugar els caps de setmana perquè no té llicència, perquè els tècnics. Entrenant-se amb el B. Home, la situació és estranya. La situació és estranya. És un jugador que segurament no té el nivell per jugar al Barça i per arribar, per una de les qüestions que tots ens podem imaginar, quan el porta aquest senyor,
no dona el nivell i els entrenadors al final tampoc es poden tirar drets del peu.
La situació és estranya perquè no tenen.
Ho ha estat habitual des de fa dècades, diria, aquest perfil de jugador. Clar.
Però llavors és tots jugadors que tenen contactes vull dir que no, que és estrany perquè la masia del Barça no és com altres equips, altres clubs que no són del nivell del Barça que tu pots tenir gent, nanos entrenant encara que no tinguin el nivell el Barça, si no tens el nivell,
acaba la temporada i et diuen fins un altre amb el Pini Zahibi crec que va portar també. Un familiar perquè entrenés el futbol base del Barça.
El fill de Ronaldinho. El fill de Ronaldinho va estar el juvenil bé i al final el pobre noi es dedicava a gravar els entrenaments.
Però fills exjugadors o de gent tan important pel Barça és una cosa. El fill de Ronaldinho, com si venen els fills de Messi, els obres la porta. Una altra cosa és. L'amic d'un empresari. Per això dic que és una situació estranya, però vaja.
En fi, per tant, que aquest blog, si us sembla, podem posar-nos drets i escoltar l'himne de Serbatjan. A veure com sona. Sí, sí. L'himne de de país, de país, de l'òrbita exsoviètica. Clar. Està bé, molt cerimoniós. No sé què diu, no sé què.
Començàvem amb la potència instrumental.
El Barça ha jugat al Camp del Sabà molt bé.
De ser batjant. No ho sé. No permet que sonin altres llibres. El del club sí, però el del país no crec. Bé, doncs, Bernat, jo crec que has fet rècord. Ja, ja, ja, m'he enrotllat molt. No, no, però era molt interessant. Tot tenia un fil i t'hem anat seguint molt atentament.
Em fa pena el jugador, a mi, sincerament. A vegades penso, què deu fer Ibrahim Babaiev, que no sé de quin idioma he de parlar. Vols dir que no el portaran ara? I ha quedat aquí, ja, a vacu? Clar, la Youth League tampoc està. Escolta, Bena, potser ell està entrenant al Barça, eh?
Ja, ja, però I si ell pot entrenar-se i amb això no té prou i jugar amistosos, doncs ja voldria molts.
Jo jugava a Suïssa abans, abans de fitxar pel Barça, jo pel Servet. Bé, doncs aquesta immersió seguirem aquí al reservat, eh, Bernat? Com altres coses que tens pendents. Espero tornar de Servet, Jan, després de tot això que he explicat. Esperaràs per l'aeroport.
A lo millor fas companyia.
A l'empresari. Bernat, nosaltres t'aniríem a veure.
Ara m'estic espantant. Nosaltres sí que en vindrem a veure. No farem com aquests que A mi, si vas a la presó preventiva
i em truca algú, coneixes Bernat Soler, diré sí, és amic meu. Aquest podcast arriba, no evacua.
No podem capar-lo perquè no es pugui veure.
Ah, amb la IPI, això sí. Ara s'ha cagat, eh? No, compliquem-nos més i parlem de política, eh, Javi? Vinga. No és de política. Mira, el que farem ara, Javi, et dic una cosa. Fa uns dies, el Bernat Soler va anar a la tarda amb el Francesc Garriga, i allà el Garriga, que és molt gelós dels esports, després de fer el mini tot costa, ha començat també una nova secció que és, doncs, no diria un mini reservat, però. Ah, sí? Sí, li agrada, també. Aquestes coses. I llavors va començar a preguntar-li, escolta, què passa amb els jugadors del Barça? Perquè aquell dia hi ha partit a Corunya i no podran votar o sí que votaran. Llavors allà el Bernat va dir, home, el club ja els ha informat que poden votar per correu la gent que no hi sigui. Llavors aquí nosaltres ampliarem aquesta informació, Javi, perquè és cert que aquest cap de setmana, 29 de novembre, el Barça juga fora.
El problema no és que jugui fora, és que juga a les 4 de la tarda. I aleshores, clar, aquell dia abans viatgen. Llavors, tots els jugadors que estan convocats i que són espanyols no podran exercir el seu dret de vot si no fan la gestió abans, que és de votar per correu. Aleshores, el club, a través del. Responsable de l'oficina d'atenció del jugador, que és el de nicotina, ha fet els mecanismes o les eines perquè els jugadors que vulguin. Puguin votar o puguin exercir el seu dret de vot. El que passa és que el límit és el 19, és el dijous 19, és aquest dijous. Aquesta setmana, sí. Aquesta setmana és el límit per poder fer la inscripció, la sol·licitud. Aleshores, el club, el que s'ha fet als jugadors, és dir-los, mireu, aquesta és la situació, si voleu votar, tenim que inscriure, fer la inscripció ja. Per començar el tràmit. Exacte. Això no vol dir que voteu o que vulgueu votar o no voleu. Això ja és una cosa personal de cadascú. Però el que els ha recomanat el club és que almenys facin la sol·licitud i que després ja s'ho pensin.
Perquè recordem que hi ha molts jugadors que
és la primera vegada que votaran. Perquè han fet els 18 o tenen 19. Covarchi, Xavi Espart, Bernal. Tots aquests jugadors mai han votat. I aleshores el club els ha donat totes les eines perquè ho puguin fer. O sigui, fins i tot per dir-los que aquesta inscripció que es fa de forma telemàtica, el club pot fer-la amb ells i que no hi ha cap problema. I aleshores. I aquí tu has notat que el club hi ha posat interès, eh? Sí, el club. Aquest aranat democràtic, catalanista, doncs aleshores el club promociona I catalanista, després el vot. Sí, però vull dir que al club li interessa que els jugadors tinguin aquesta eina per poder-ho fer, i hi ha molts jugadors que sí que han dit, bueno, fem aquesta sol·licitud, i després ja veurem, però clar, perquè per votar o per fer aquest dret de vot, tens que anar personalment, o sigui, aquí sí que no pots.
Aquí no s'estalvien el que ha de fer qualsevol ciutadà i ciutadana de Catalunya que vulgui votar, que és. Que és abans del dia 25. No, i que si tu demanes el vot per correu, Bernat Soler l'ha demanat, has d'anar físicament a Correus, o sigui, el Barça et pot fer la gestió prèvia, d'iniciar això, ells fan tota aquesta. Molt bé, però després han d'anar físicament.
Sí, però, home, tenint en compte els tentacles del Barça i l'amic de Javier Miguel, és probable que els obrin per ells sols una oficina de correus, no? Que no em semblaria malament per no generar un enrenou públic enmig de que és una gran desgràcia.
Suposo que li faran totes les comoditats que puguin tenir perquè no sentin incomodats a l'hora de votar, no? Però que, en principi A veure, que et consti. Que consti que la majoria dels jugadors.
Que et consti, però que et consti a tu. Que tu saps, mira, com a mínim, més enllà de segur que n'hi ha més o d'això, però que a tu et consti. Que a mi em consti, per exemple. Que s'han interessat, quan he dit això, i han dit, doncs fes-me aquest tràmit.
Un és Rodri, per exemple, i aleshores això vol dir, també, donar una pista. Que Rodri va a Coruña, no? Que en principi no sabíem molt bé quines seran O sigui, que ja el Rodri estigui dintre d'aquesta llista, o a què més, ell ha demanat fer el vot per correu, llavors et dona alguna petita pista. Després, clar, hi ha altres que ja se li veu que tenen aquest compromís, que són Eric García, Dani Olmo. Però també els joves. Per exemple, la Minja Mal, el Pau Covarsí, el Fermín, també han donat aquests. Han dit que els apuntin, que inicien el tràmit. Que inicien i que ja veurem després si ho fan o no ho fan, però que sí. A més, aquí no he descobrit res, però, per exemple, en el tema de la Minja Mal. El seu pare, almenys sí que va demostrar tenir iniciativa política, ja sigui, potser la gent ho veu malament o ho pot veure bé, però va tenir fins i tot un enfrontament directe amb gent de la Vox i va ser un incident que va donar bastant relevància mediàtica. Llavors, que almenys sembla que la família interés, ja sigui per H o per B, hi ha. I aleshores. Per exemple, hi ha un jugador com el Xavi Espart, que aquest sí que no fa falta que tingui el vot per correu, perquè aquest sí que, com que està lesionat, el Xavi Espart sí que podrà. Però la majoria sí que s'han fet aquesta sol·licitud, perquè és que si no. També els han dit que. En el moment que es fan aquestes sol·licituds, ja no poden votar personalment. O sigui, en el moment que estiguin lesionats, si es lesionen, perquè no vulgui ningú, però que si els hi ha el dia de Villarreal o el dia del Saba, no podràs votar personalment si no has fet aquesta sol·licitud i no has fet el tema del.
Per tant, els joves, això que diuen que els joves volen votar o no, doncs, per exemple, Pau Coberci, Fermín, Lamín, qui més m'has dit, Bernal? Bueno, Bernal no ho sé, però bueno, jo suposo que. No, dic que aquests és els que a tu et consta, no vol dir, com ara deia, que si no els hem dit, no hagin fet aquest tràmit, potser sí, però.
El Bernat ha dit, bueno, però suposo que potser Alejandro farà una excepció i posarà tots els jugadors. Bueno, això ja ho va fer el dia de les eleccions del Barça. L'Alejandro se'l va portar a tots, de la mà, com un ramal, Tot s'ha botat i jo crec que ella posava la papeleta. Tu tranquil, ja te la poso jo. No, calia que els posés la papereta, que jo crec que han jugado dos. Que no es posi la papeleta ara, eh? Sobretot que no l'has posi ara. Sobretot que no, eh?
Només diga això. Stop, stop, vale, no, perquè no ho pot fer. Molt bé, doncs els jugadors, com a mínim, que tenen aquest interès i ja s'han inscrit, veurem si després fan tot el tràmit, que no és fàcil, per poder votar per correu. Gordon no ho podrà fer, perquè no està empadronat aquí, per tant, no pot votar. No té la nacionalitat. No té la nacionalitat, no, res, sí, bàsicament, vull dir, que no, vaja, aquest Gordon no. Però potser en el futur sí,
perquè s'està integrant, està intentant-ho, a més, amb esforç, amb sacrifici. Des del primer dia en parlen molt bé de la vessant personal d'Antoni Gordon, el vestidor, expliquen que és un noi supernormal, natural, gens pujat d'aires, i gairebé és que va arribar, va començar a fer classes de castellà. Té una professora amb qui setmanalment fa classes de castellà. I amb aquesta professora ja està introduint-se el català. O sigui, ja no només és castellà, sinó també català. Com ens agrada això, eh? El castellà, de moment, el seu nivell va per davant. De fet, crec que ho va explicar l'Ivan Sant Antonio a l'Esport. Ell va fer la roda de premsa prèvia al partit del Barça-Estombila. Sí. El dia abans. Ell sabia que havia de fer la roda de premsa i es va plantejar, i ho tenia gairebé decidit, fer la roda de premsa en castellà. Però quan es va apropar l'hora. L'havien entrenat, no? Sí, sí, l'havia treballat el dia abans, la nit abans, amb el seu equip, però li va agafar una mica d'atac de pànic en el moment de veure's allà en un auditori parlant en una llengua que encara no controla i domina, i al final ho va fer en anglès, cap problema. Però vaja, crec que no trigarem gaire a sentir-lo expressar-se en castellà, i al vestidor expliquen que ja comença deixant alguna paraula en català. Mira que bé.
Però jo recordo que la seva presentació. Sí, va fer la típica. Va parlar bastant en castellà, no? Bé, a les primeres respostes. Sí, que va sorprendre molt de dir, ostres.
Perquè potser li feia molta il·lusió i s'havia preparat allò.
Sí, doncs ara ja s'està animant també amb el català. De darrere, perquè les classes que fa de moment les centra més en el castellà, segurament és una qüestió pràctica per tenir més capacitat de comunicar-se amb els companys, però el català també el té en compte i l'està començant a introduir en el seu vocabulari.
Sí, clavadeta flick. Podem fer la conclusió. Que Flick encara. És el dia que un dia s'animi a parlar,
ja no dic català, perquè català és. Però ara per què ets crítica a Flick? Ara què veig? No, però bueno,
és per veure que hi ha jugadors que tenen un
compromís i altres no ho tenen tan clar. Ja va dir el Bernat, també s'ha de tenir en compte l'edat, com més gran més et costa aprendre els idiomes.
És feijó, no?, parlant de leccions que que anglès ja no ja no hi arriba doncs el mateix flic,
escolta, està molt bé aquí però en anglès l'entén tothom doncs ja està Igor, doncs a veure si sentim algun dia en castellà i en càtal que només li falta això ja perquè
diuen que és un noi molt sensible i. I diria que no sé si aquesta mateixa temporada, que és la seva primera temporada, però m'imagino que l'anirem escoltant per la catalana.
Jo la reflexió que va fer el de la roda de premsa aquesta del dia abans de l'estombil parlant de. Crec que va ser la roda de premsa aquesta, no va parlar d'ell llegir perquè les pantalles de eren. No va a dir nocives, però va a contraposar la lectura al que és la mània d'estar en una pantalla. Enganxat, sense sentir,
anar passant stories o coses de TikTok. I va dir que ell llegia per no fer això, cosa que al Jordi Costa li va interessar menys mil quan li vam explicar. Dic, és molt curiós això, i va dir, no m'interessa, aquests temes us interessen a vosaltres, que si reflexioneu.
Home, doncs, aviat, és un gran exemple. És interessant, és sorprenent, i sobretot per mi és un gran exemple. Vaya pala el Costa. No, perquè li he dit a la cara, eh, al Costa no. Però és veritat que en la cultura d'avui en dia, que tots estem amb el ditxós mòbil o tablet o el que sigui, i que és nociu, i que és addictiu, i que dius, hòstia, he perdut una estona aquí, que algú digui, no, doncs jo prefereixo llegir, relaxar-me d'aquesta manera. I sumar coses a la meva vida.
És que és interessant? Sí. A veure, ell va dir, no, és que a mi m'interessa el futbol, d'acord, però això també fa conèixer els jugadors. Bé, doncs no, va dir el reservat això. Doncs sí, sí, ja en parlarem al reservat, aquestes coses. I jo us he dit que volia explicar altres incidents que han passat últimament i que han fet que creixi l'atenció a la Junta Directiva. No entre ells, sinó amb algú que ja n'hem parlat aquí també, és que ens estem fent un monogràfic. A veure, recordem.
És que cada vegada és més present. Sí, en tot. En el poder del club.
Venen energies. M'estic posant nerviosa, potser no ho explico. Que trucava el micròfon i tot. A veure, l'últim episodi vam dir que això, que els directius, sobretot els nous, s'havien sorprès d'aquesta política d'esplaçaments, a part que els limitaven tant, que no podien viatjar, que sigui un sorteig, que fins i tot encara que no deien els directius m'ho pago jo, doncs ara han dit no, no, és que ni que us ho pagueu, no. Els desplaçaments menys el Bernabéu només viatjaran els que hagi tocat tres directius. Bé, això ha generat tant nivell de malestar que segurament a les pròximes juntes directives és un tema que els directius volen treure perquè quedi clar a veure què està passant amb els desplaçaments. Per què no poden viatjar més i sobretot per què no poden viatjar si s'ho paguen ells? I per què no poden portar algun familiar pagant-s'ho ells? És una qüestió que segurament sortirà. Però bé, què ha passat? Doncs mira, això. Ens hem de situar al partit del Metropolitano, de Lliga, l'Atlètic de Madrid, a la llotja.
A la llotja del Metropolitano. Allà a la llotja, normalment, hi ha una part destinada, hi ha la part central, on va Joan Laporta, els presidents, i la resta d'expedició del Barça i directius van, doncs, del club rival a una part més a la banda, diríem, al costat de la llotja. En aquesta ocasió, a banda de Joan Laporta, d'ECO, també va haver-hi Alejandro Echevarria a la part central. Crec que potser també Enric Massí, potser la comissió esportiva. Juste, com a vicepresident també hi era. La part, diríem, més comissió esportiva estava a la part central. La resta de directius van seure en una part més apartada d'aquesta llotja. Llavors va haver-hi un moment abans del partit que va sortir Mateu Alemany a la llotja i quan surt a la llotja veu els directius del Barça i els va saludar. I saluden i estan xerrant una estona. I s'asseu al seu seient. Doncs bé, això va provocar que després, al descans, quan l'expedició del Barça, que s'ajunta llavors tots junts, van a una sala privada que està destinada als clubs rivals, per tant, només hi eren ells, es tanquen allà, Va haver-hi, pel que ens expliquen, una esbroncada d'Alejandro Echevarría a la resta de directius per haver saludat a Mateu Alemany. Perquè a Mateu Alemany i Dieco no es poden veure. Exacte. Però grossa, eh? Pel que a mi m'expliquen, crits. Ens anima dir que alguns dels directius també van quedar-se molt sorpresos, alguns van respondre perquè no entenien el nivell de crits ni el motiu, perquè al final s'havien saludat.
I Mateo Alemany té amistat amb alguns dels directius del Barça perquè va coincidir al club.
Sí, jo crec que és cert que segurament les relacions, doncs, algunes s'han deteriorat, però vaja, manté bones relacions amb alguns directius i gent treballadora del Barça i executius, i bé, i fins i tot jo crec que amb Joan Laporta, si es troben, se saluden cordialment, però vaja, no sé. La cosa és que va haver-hi una esbroncada de retrets amb crits. Hi ha un moment en què Enric Massip, que també hi era, surt també a la banal tot dient que, home, què està passant? Que tampoc són les maneres, que al final estem parlant que algú estava saludant. Enric Massip defensava els directius. Sí, o com a mínim. Perquè també té relació amb Mateu Alemany. Sí, que l'acció de saludar Mateu Alemany tampoc era tan greu. I allò es va començar escalfatant, que fins i tot va haver-hi un punt que va haver d'intervenir el president, que Joan Laporta estava allà assegut, i va fer un cuní, sabeu? Un prou, o sigui, una mica, va fer un criti, ja n'hi ha prou, una mica, així, més o menys, m'han explicat, i va haver d'aturar aquell moment perquè no s'entenia què estava passant i s'estava anant una mica tot de mare en aquell moment. Allò va quedar allà. I ja, evidentment, aquella discussió que van acabar allà en aquell moment, però ha generat o ha deixat en alguns directius més malestar al voltant d'Alejandro Echeverría i les maneres o el comportament, sobretot cap a ells, que segurament hi ha moments que se senten no ben tractats. I un exemple era això, sobretot perquè el motiu no l'acabaven d'entendre, que era només hem saludat a Mateu Alemany. I en aquest mateix desplaçament hi ha un altre incident. Que a l'avió, normalment els partits de Lliga sempre viatgen al davant i al president, amb el vicepresident Juste, darrere directius i deco i boia en una banda i l'altra, directius, executius que viatgin amb el primer equip d'executius treballadors del club, jugadors i familiars. A la Champions sí que els jugadors van davant perquè tenen business, desplaçaments llargs, més de comoditat. Bé, doncs van entrar el president i van entrar els directius, s'asseuen i els jugadors sempre són els últims a arribar a l'avió i entren per darrere, saluden els familiars i s'asseuen. I amb els jugadors entra Alejandro Echeverría, que sempre va amb els jugadors. I va arribar i va veure que darrere del president ja estaven les places ocupades pels directius. I ell va dir que ell ha d'anar darrere el president i que, si us plau, no sé si ho va dir, que es moguessin tots i va fer moure's tots els directius i la gent que hi havia cap enrere perquè ell havia de seure. Són aquests detalls que potser hi ha gent que diu que no li agrada d'importància, però jo només explico que aquests detalls que ens fan arribar dins la Junta Directiva sí que ha creat dolors. I no ha acabat d'agradar.
No, no ha acabat, no, no ha agradat. A l'Enric Massip i a l'Alejandro, jo crec que una relació ideal no és, perquè l'Enric Massip fa un any va deixar d'anar dintre del vestidor, quan era una persona que estava dintre del vestidor, dia sí i dia també. Entrenaments, ja no dins del vestidor, igual que Rafael Juste. Eren persones que tenien un contacte directe al vestidor i se sentien molt còmodes i d'un dia a un altre van deixar d'anar-hi i a mi m'expliquen que va ser Alejandro Echeverria una mica el que va vetar o que va dir no, aquí només té aquesta persona, aquesta persona i aquesta persona. També és cert que a Flick no volia molt això. També. Allò també li va bé. Però llavors ara s'entén una mica per què l'Enric, en aquest sentit, va donar una mica es va posar una mica davant dels directius i va dir, escolta, calma.
A Flick li va bé aquest paper d'Alejandro Echevarria. Sí, sí. Sí, clar, per això que he dit que Flick vol I que ell no queda malament. I ell, doncs,
té molt hermètic tot el tema, que és el que li agradaria a Flick. Perquè, per exemple, els avions, que ara hem dit els familiars, tot aquest tema de familiars de jugadors i de directius, que els familiars de directius jo gairebé no. El tema dels familiars dels jugadors. És una qüestió que jo, dels desplaçaments, que ara mateix, no et diré que estàs sola a la taula, però que se n'ha parlat, arribar a separar-los i diré prohibir, o dir que l'avió només viatgi primer equip, sense familiars dels jugadors, i que els familiars dels jugadors vagin en un altre avió. Clar, una cosa és treure els familiars dels directius, l'altra és treure els familiars dels jugadors. Jo no sé si aquí hi ha topes directament,
perquè jo crec que els jugadors això. Home, això generaria. Tot i que hi ha familiars de jugadors que a vegades ja viatgen amb. Sí, però els amics de l'amistat van amb l'amistat. Sí, clar. Aquí hi hauria un focus, no? Aquí hi hauria un tema. La dona de Frankie de Jong en l'últim desplaçament, crec que va ser a París, l'últim desplaçament de Champions van amb un vol regular, el mateix que membres de la TDT.
Sí, però n'hi ha d'altres que no. I, per tant, jo dic que aquí, segurament, Alejandro Echeverría, perquè és la persona que ha organitzat tot això, és un pensament que tindria, però que jo no sé si això ho arribaran a executar o no, perquè és que treure els familiars de jugadors ja seria una altra història. Però vaja. Ara que deies això de Massip i de Echevarrías, m'ha fet pensar en un altre incident que va passar a la Ciutat Esportiva amb Sergio Busquets pel mig. Què dius?
Has esgotat el temps del Barça Reservat. Si en vols més, busca'ns en un altre episodi.