Quin és el fenomen meteorològic favorit dels catalans?

Passen 7 minuts de la 1, soc l'Elisenda Carod i ha arribat l'hora de buscar la solució.

Ja ha arribat el moment d'obrir de bat a bat les portes de la ràdio pública per investigar a fons tota mena de temes en un món de respostes simples. Nosaltres, ja ho sabeu, us portem la solució. I com sempre, a part de la solució, es diu Fran Domènech, molt bon dia.

Bon dia, Elisenda Carot, com estàs? Com estàs? Doncs mira, estava llegint un missatge del Miquel, que és oient del programa. Què diu el Miquel? No és què diu, que és important també, sinó quan ho ha dit. Ai, ai. A les 4 i 2 minuts de la matinada. Ai, a la repetició! Perquè venia d'un viatge en Itàlia. Ja està, ha atrapat la classe de les. Repetició! La classe de les urenetes.

Portem 4 anys treballant juntes i encara no ha après que fins que no digui el nom no pot ser. Ara la ignorarem.

El Miquel, a les 4 i 2 minuts, venia d'un viatge de feina a Itàlia, en avió, i ha parlat ja del que serà el fenomen literari de Sant Jordi, que és la guia balam dels bolets de Catalunya. Increïble la quantitat de missatges que hem rebut d'una autèntica meravella literària.

Només et dic que 100 persones extres al Club de la Solució. Sabigueu que al Club de la Solució sempre us expliquem coses en exclusiva, us passem documents, enllaços, en aquest cas ahir vam elaborar la guia balam de la temporada de bolets.

Efectivament, ell deia quin bolet trobàveu, el rovelló, per exemple, i feia unes suggerències de quina recepta el podíeu fer servir. Per tant,

si voleu la guia a balam dels bolets, heu de ser part del Club de la Solució al 677 3877 19 vullformapardelclub.whatsapp i ja sereu dintre. Al control tècnic, al mestre, en Víctor Villar i a la peixera, en Nilvia, la Viena Gasa i la Líbia Discipio.

I avui ens acompanya la parella solucionaire dels divendres, una ja ha fet spoiler, Marta Potnou, molt bon dia, com estàs? Bon dia, ara t'has venjat. La Marta Potnou queda saludada a vostè. Avui fas cara de descansada, has dormit molt. Per què? Fas cara de dormir molt.

Veus? Sí, perquè és que em vaig esgotar. Vaig esgotar que tinc obres a casa i tinc paletes a casa. Eh, però estic contenta. Tinc paletes però estic contenta. Hauríem de fer alguna cosa de paletes.

Ai, sí. Alguna cosa de paletes pot ser una taula de paletes per saber com treballen, quins problemes es troben, això tindrà acabat en 10 dies i són 20.

Perquè els hi puguem fer consultes. Tipus, com arreglo això, com arreglo. Ui, ui, ui, un consultori de paletes! Estic contenta perquè m'ho han deixat tot net. Paro tot. Per què diem consultori de paletes i el nostre productor Nilvi es posa les mans al cap fent així? Ja em fan aquí. Treballaràs doble, que no se li paguin, Nilvi.

No, perquè el Nil sap el tema d'avui també. I també s'està posant les mans al cap del tema d'avui que també petarà.

Ai, ai, ai, avui és un tema que ho petarà, perquè avui, ja sabeu que als catalans ens agrada molt certa cosa que ara us diré. Ai, Malcomotero, bon dia! No passa res, eh? No l'havies vist.

Un dia que arriba abans de la una, Malcomotero.

I a més això és molt injust, perquè aquesta toia aquí fotent-se per tot arreu, i la saludo abans i l'altra respectant el torn, i no el saludo. Malcomotero, bon dia de nou.

Estava pensant que jo vull ser, jo vull, necessito totes les guies Balam del món. No només aquesta dels bolets, necessito que facin moltes guies. Jo necessito una guia vital Balam. M'agrada, doncs dona't d'altra

del Club de la Solució. Allà t'ho donarem. A tot això, avui us portem una solució de país. Quin és el fenomen meteorològic favorit dels catalans?

La solució, amb Elisenda Carod, a Catalunya Ràdio.

És veritat que els catalans estem obsessionats pel temps, eh? Ui, us puc explicar una anècdota molt bona. Mira si estem obsessionats pel temps, que dissabte passat, concert de final de gira dels Blaumut, que per cert fan aturada indefinida, allò estava a rebentar, la sala Polo a rebentar, i hi va haver un moment que en Xavi de l'Eglés, el cantant i compositor, diu gràcies per haver vingut amb la que està caient, i en aquell moment jo estava al pis de dalt i vaig veure tota la platea. De peu, tothom, que obria els telèfons i obria el Meteocat. Totes les pantalletes amb el Meteocat. El cantant parlant dient, però per què m'estan deixant d'escoltar ara, de sobte, no? I tothom amb el Meteocat veient si estava caient. La pluja, però en general, no? La que està caient, perquè era el dissabte passat, que era un dia amb molta imprevisibilitat i tal, no? Per tant, això demostra l'obsessió que tenim tots plegats pel temps. Però avui volem saber, més enllà de per què ens fascina tant la meteorologia, quin és el nostre fenomen preferit. O és la pluja, o és la neu, la boira. Ens agraden els fenòmens del temps per contemplar-los, però no per patir-los. Malcom Marta, de l'1 al 10, com us interessa la informació del temps a vosaltres? Ui, a mi el 10. A mi un 10. És que Meteocat a tope, no? A tope. No heu tingut etapes de la vida que us aixequeu del llit i. Ai, vaja, mira el Meteocat, radar de pluja. Però jo saps per què, eh?

Com etapes de la vida? Jo ho faig cada dia.

Cada dia. Cada dia. Jo ho faig abans d'anar a dormir. Per què? Per què? Per què? Per el cabell. Per la roba. Perquè jo a casa tinc una tropa de penya que em diuen demà que plourà però no per si entro per aigua que em poso? mira que tu també tens el meteocat al mòbil

jo ho faig perquè vaig amb moto i després perquè el meu ànim està una mica vinculat al temps si demà plourà ja tinc un estat d'ànim una mica més si demà fa sol tinc un estat d'ànim més solejat.

Això ens ho explicava el doctor Volvent el dia que parlàvem de la imprevisibilitat vinculada a la imprevisibilitat del temps. Ens deia que hi havia gent que realment es veia afectada per la pluja, però inclús en positiu, que deia que la pluja anava bé per descansar una mica el cervell. Podeu recuperar el programa també a l'app i al web de Catalunya Ràdio a la solució. De seguida defensareu vosaltres les candidatures, d'acord? Perquè això funcionarà així. Podreu trucar, ara us ho explica el Fran, podreu defensar la vostra candidatura i nosaltres tenim un reguitzell de persones que defensaran la seva pròpia candidatura. Una d'elles. És aquesta. Posa'm la cinta del que no surti.

Reconeixeu la cinta del que no surti, no? Home, i tant, i tant. Cada dia de 6 a 7 en aquesta Santa Casa Catalunya Ràdio. De seguida us el presento, que tenim un petit problema tècnic. Abans, però, Malcom Marta, va, de seguida anem amb el vostre i saludarem també una altra persona molt vinculada amb el temps, però línies obertes, Fran, des de ja. Sí, jo recomano als oients

que deixin ja el que estan fent ara mateix, si estan mirant l'aplicació del Meteocat, que ho deixin, també, i que truquin al 932017474, sí, marqueu, si pugueu, per dir-nos quin és el vostre fenomen meteorològic favorit i. Per què? Si no podeu trucar, doncs els podeu escriure al WhatsApp del programa 677 38 77 19 i allà ens dieu el vostre fenomen meteorològic preferit. He de dir que, de moment, si el fenomen meteorològic fos un plat combinat, estaria guanyant un plat combinat, que és la pluja amb l'olor de terra mullada. Aquest combo ara mateix està, de moment, en la posició número 1 del fenomen favorit. És l'efecte de la pluja. Són els gustos dels oients de la solució.

No, l'olor de terra mullada, és a dir, el petricor, és el per què ens agrada la pluja. Sempre i quan la pluja estigui en diferents paràmetres normals, no com l'últim que hem vist, que, Déu-n'hi-do, és per posar-se les mans al cap, totes les ruixades que hem tingut arreu de Catalunya. Què ens diuen en aquest plat combinat?

Bueno, la Lídia diu l'art de Sant Martí, que és el seu fenomen favorit, l'art de Sant Martí. I des de Lleida hi ha molts oients, el Miquel, la Laura, la Sònia, que diuen que el seu fenomen favorit és la boira.

Home, la boira. Espera't, espera't, espera't. Ja està, fotent espòilers. Segon espòiler del dia en 16 minuts, tu, de veritat, Marta, eh? Nosaltres anem comptant els vots, eh? Va, deixeu-me'l saludar, ara sí. Roger Carandell, molt bon dia. Hola. Bon dia, com esteu? Un aplaudiment per en Roger Carandell, que avui és part de la solució i ens acompanya a l'estudi de Catalunya Ràdio. En Roger, ja ho sabeu, que juntament amb la Marta Bundana i la Juliana Canet són els presentadors del que no surti. A veure, Roger, obres la batalla, no et vull posar pressió, però sí. Zero. I has de defensar un fenomen meteorològic, d'acord? Estàs preparat? Sí. Jo crec que els vots aniran bastant cap al Roger. Roger, quan vulguis, endavant. A veure, jo a favor de la pluja. De la pluja? Per què defenses la pluja? Roger, els teus arguments quins són?

Defenso la pluja perquè ens obliga i m'obliga a recollir-me a casa, que a vegades sembla que sempre hem de fer-nos plans i sortir i anar a molts llocs. Llavors, quan hi ha pluja, jo ho cancel·lo tot. Em quedo a casa, aprofito per llegir, que és una cosa que m'encanta, aprofito per posar-me el dia de mirar sèries, i és un dia que em revolco en la nostàlgia, que és una cosa en la qual, en petites dosis, a mi m'encanta. Llavors és com que el temps m'obliga. La pluja és una mica

la teva excusa per fer el que faries sempre sense pressió social, no?

Absolutament, absolutament. Però sí que faig servir la pluja per cancelar-ho tot, és a dir, això diu molt dels que són mediterranis, perquè hi ha molts països que encara que plogui, ells no cancelen res. Jo cancelo dinars, cancelo sopars, tot el que sigui per quedar-me a casa.

Fins i tot trucades, però si a Roger per fer una trucada no has de sortir de casa.

Bueno, és igual, ho cancelo perquè està ploguent. No, però plou, és a dir, cancelem-ho, fem un altre dia que faci més bo, que estarem tots més contents.

¿Té alguna cosa a veure també aquesta olor que fa després la terra mullada, l'olor de Petricor? Ho dic perquè ens ho estan dient a través del WhatsApp i ens diuen no només la pluja, sinó l'olor que després fa tota el terra quan està moll.

A mi m'encanta aquesta olor, però almenys jo tinc detectat que no es produeix sempre. Jo diria que a l'estiu, i no sé per què, quan fa dies que està sec i llavors et fa aquella tempesta de tarda d'agost, és el moment que se sent més aquesta olor. I a mi també em porta com molts records aquesta olor dels estius, perquè jo no sé per què l'associo a l'estiu, sobretot.

A l'estiu, eh? Perquè potser la terra està més seca, aleshores fa més olor de petricor. Doncs Roger Carandell, has obert aquesta batalla. El primer fenomen defensat és la pluja per part d'en Roger Carandell, del que no sortir d'aquí. T'ho agraïm molt, Roger, gràcies per ser part de la solució. A veure si guanyes, eh, nen? Sí. Què dius que sí? Estàs agafant una trucada a l'Amazon o què?

Carot, Carot, no, que m'han agafat els companys de control central perquè es pensaven que no estaven antena.

És que de sobte t'han sentit sí, sí, dir que aquest està recepcionant un paquet o alguna cosa. No, no, el paquet ja l'he rebut al matí, per cert. Roger, una vegada més, gràcies, estimat, un petó. Una abraçada, acolleu-vos. Fins ara, adéu, adéu.

Un minutet i serà un quart, cinc minuts passats d'un quart de dues del migdia. Avui estem fins, eh, tots plegats. Malcom, Marta, va, vol començar algú de vosaltres?

Jo estic molt a favor de la pluja perquè té aquest soroll blanc que et dona calma i per els beneficis de la pluja. És veritat que porta també una certa tristor, una certa melancolia, que està bé, però per a mi. El meu fenomen que té a veure amb la pluja és el grob. Un moment, un moment.

Ja surt amb coses. Ja surt amb la tonteria aquesta. Com s'escriu això?

G-R-O-P. G-R-O-P. Això és una tempesta violenta, ràpida, és com les tempestes d'estiu, però. Més aviat al mar, i aleshores la gent que és de mar sap que són perilloses quan navegues, són com tempestes que es produeixen molt ràpid, molt violentes, i és com, diguem-ne, l'huracà que tenen al Carib, el Mediterrani. Però al mar? Normalment al mar, també a vegades es nota a la terra, però és un fenomen de costa. I és una tempesta molt maca és perillosa quan la gent que està al mar Molt bé, la defenses perquè és perillosa No, perquè és espectacular i el mar o la mar canvia de formes i és una cosa molt espectacular és com aquestes tempestes que veus a les pelis atlàntiques i oceàniques són com onades molt grans aquí no és tan espectacular de mida però és molt violenta i molt ràpida i m'encanta i tothom que sigui de mar espero que voti aquesta opció.

Doncs mira, de moment teniu pluja i el grob, G-R-O-P, pluja defensada per en Roger Carandell per recollir-nos, per llegir, per poder fer el que volem fer realment sense pressió social, i d'altra banda el grob defensat per en Malcomotero per la seva espectacularitat, sobretot quan descarrega sobre el mar. Podeu dir la vostra al 677 38 77 19, però mireu, ara fa un any vam fer una pregunta similar i vàrem parlar amb en Tomàs Molina. Va votar en Tomàs per aquest fenomen, mireu.

Tomàs, comences tu, va. Doncs per mi és les mànegues marines. I això té una explicació, eh? És com per portar la contrària a algú que porta els cabells d'un color vermellós. Però que quan va posar la cosa sobre la taula de nosaltres ens va dir per aquests tornados en l'aigua que em sembla que no existeixen i tant si existeixen i per tant per reivindicar les mànegues marines jo aposto pels tornados aquests sobre l'aigua que són bastant freqüents a tot el litoral català però sobretot a la costa central.

Un fenomen bastant semblant al que va defensar el Tomàs Molina, el grope aquest que s'esdia, no és el mateix? No, no és el mateix.

El que diu ell és com un twister marí, que és un altre fenomen i està molt espectacular, però es veu molt menys.

No sabia que en sabies tant, tu, de fenòmens meteorològics.

No, sé de mar, perquè he nascut al mar com tothom.

He nascut al mar com tothom.

Aquamalcom. Aquamalcom. Jo soc de secar. Escolta, no, que és però Europa, és català o és alguna expressió d'aquesta?

És catalana, és catalana, sí, sí. Crec que és un fenomen que es dona des de les cases d'Alcanar fins al Cap de Creus. Doncs mireu,

si l'any passat vàrem parlar amb en Tomàs Molina, és moment de saludar en Tomàs Molina. Molt bon dia! Molt bon dia! A veure, en Tomàs, l'unica presentació meteoròleg del 3CAT, una de les persones més influents i més coneixedores del món de la meteorologia a casa nostra. A veure, Tomàs, ara ho sentíem. Tu, l'any passat, vas defensar les mànegues marines. Mànegues marines? Sí, precioses, com a fenomen meteorològic favorit dels catalans.

Ara. Potser canviaria ara, eh? Ara canviaries? A veure, quina cançaria? Jo soc un tio com novador, saps? Que m'agrada l'actualitat, m'agrada la novetat.

Amb l'allau de pluges que hem tingut últimament, amb els canvis climàtics que estem tenint, aquesta calor que ha arrasat Catalunya durant aquest estiu, potser ha canviat una mica el fenomen meteorològic favorit dels catalans. Tu quin fenomen vols posar en joc perquè obrim la nostra porra particular?

Un que cap català sap què és. Què és? Quin? Espera, que he de pensar-hi cada vegada, perquè ens hem inventat el nom. Hem hagut de coplar el nom. Són aquests sistemes convectius de mesoscala amb característiques tropicals. Hòstia, fàcil, eh? C-M-C-T. C-M-C-T. Un naming una mica millorable, sens dubte. Els convex.

Li podríem dir els convex.

Convex, és bonic, però una cosa més catalana, no? Hem de buscar alguna cosa catalana. Els convectius, diguem els convectius. Els convectius, fenòmens convectius. Però fixa't que això ha estat el responsable també d'aquestes pluges tan intenses i de mal que ha fet a Catalunya. Per tant, això, que no s'acabi convertint en una d'aquestes coses que es fan massa famoses.

Mira, t'ho anava a preguntar, perquè aquesta setmana hem sabut que l'Observatori Fabra va registrar des de l'1 de setembre fins al 19 d'octubre més de 457 litres de pluja. Això vol dir que en menys d'un mes i mig ha caigut un 75% de la pluja mitjana anual que acostumem a tenir. En aquest punt parlo de la ciutat de Barcelona, que és d'on tenim les dades. I tu ara ho apuntaves, serà una tendència a partir d'ara, això?

Sí, la veritat és que sí. I sovint no passa res, per exemple, a la ciutat de Barcelona, i sí que passa en altres municipis de Catalunya, perquè en aquest cas Barcelona està més preparada. Mira, avui he anat a fer un reportatge en aquesta mena de. Hi ha una mena de catedrals. Sota de terra els dipòsits pluvials, no? correcte, aquests dipòsits que ja n'hi ha 15 i que són capaços de parar gairebé 500.000 metres cúbics d'aigua els paren, com si diguéssim, es queden allà sota i no corren pels carrers i al futur n'estan construint vaja, en volen construir 29 més que faran 1.500.000 metres cúbics que no passaran pel carrer que no ens inundaran sinó que quedaran amagats allà sota. Aquesta infraestructura és imprescindible. Sense això, Barcelona hauria tingut problemes gravíssims, però gravíssims, aquests últims dies. De fet, va ploure a Barcelona pràcticament la meitat del que acostuma a ploure durant un any.

Està avançant en Canollers, en zones del Baix Llobregat A la llarga s'hauran de fer aquests dipòsits pluvials,

tu creus? Sí, sí, de fet ja hi són, sí, o quan més llocs millor, però per exemple les rieres, per què no baixen tan sovint les rieres del Maresme? Doncs perquè han fet també una mena de dipòsits que és en la mateixa riera, és a dir, han excavat com si fossin uns forats. Uns calaixos laterals. Correcte, sí, que són plant d'aigua. Sembla que no, no és res, però clar, que l'aigua es va quedant allà i no baixa amb la mateixa pressió, excepte que baixi tantíssima aigua que al final se'n va tot avall. Però aquesta mena de plataformes també són plataformes de laminació de vingudes.

Doncs acabarem aquí, a la llarga, adaptant-nos, perquè ens queda una altra. Ara parlaves del sistema convectiu de masses.

Convectiu de mesoscala amb característiques tropicals.

Per què creus que esdevindrà el fenomen meteorològic favorit dels catalans?

No serà favorit, jo no ho crec. El més temut serà. Perquè això és el que en un futur ens podria fer parlar fins i tot d'allò que va dir el president Illa de mini huracans mediterranis que espero que no acabi passant i per tant que els huracans els seguim veient molt lluny,

molt lluny, molt lluny. El sistema convectiu no s'emportarà cap vot avui? No sé si vol canviar. Digue'm en un altre allò d'aquells inocus. Si haguéssim de dir un fenomen meteorològic favorit per inocu, quin podria ser?

I estic segur que el que més agrada als catalans i a les catalanes és el sol quan no fa massa calor. Aquest és el que més ens agrada a tots i totes, perquè ens posem allà en un bar, en un banc, allà amb els amics, amb les amigues, i estem allà tan tranquils. Jo crec que això, si la gent votés de veritat, és el que més ens agrada.

El sol quan no fa calor. Doncs em quedo amb aquesta resposta. Tomàs Molina, escolta'm, gràcies per una vegada més ser part de la solució. Una abraçada, bonic. Bon dia. Adéu, Tomàs.

Era perquè hi havia en Tomàs, però us feia cosa dir

que no s'hi val votar el sol solet, no? Jo no soc gens de sol, és que no vull sol ni a l'estiu, una miqueta, nena.

El sol sense calor és com una cosina, és un oxímoron. Sí, però amb la calor que està fotent aquestes últimes temporades. Si és sol és amb calor important.

Doncs us he de dir que hi ha molts oients, la Glòria, el Sergi, i altres que voten pel sol de la tardor. Hi ha molta gent que també li agrada. I aquest sol d'hivern també els agrada molt. Per cert, encara no has arrossegat la multitud cap al groc.

Encara, com ho vas fer amb el Montseny, però. No em deixeu malament. Algú que hagi vist el mar alguna vegada a la seva vida,

sisplau. Ai, senyor, senyor. Escolteu, avui amb en Tomàs Molina també hem recordat que parlava de mànegues marines. Doncs precisament avui ens acompanya una persona que va fotografiar una mànega marina fa cinc anys i que va acabar sortint al programa matinal de la BBC. Un fort aplaudiment per l'Enric Navarrete. Molt bon dia, Enric. Bon dia a tots. Com estàs? Nerviós avui. No, estiguis nerviós. Aquí jugues a casa, home. L'Enric és fotògraf, l'heu de seguir, per favor. Enric Navarrete, busqueu-lo a Instagram, perquè les fotos són espectaculars. Ell és fotògraf, a més de caçador de tempestes. Ara us ho deia, que fa 5 anys va fotografiar aquesta màniga marina, va fer-ho de nit, davant de la costa de Barcelona. Enric, abans de parlar d'altres coses, com arriba fins a la televisió britànica aquesta imatge?

Coses de les xarxes. Ah, ho vas penjar? Simplement. I va començar, eh? La foto va cridar l'atenció i a partir d'aquí un nou control a res, a les xarxes.

I no vas cobrar res? No.

Tinc la foto, la captura guardada d'aquell senyor, recordaria el Mike Tyler o algo així, i la tinc guardada.

Però no ho has penjat a Instagram o sí?

Però no ho has penjat a Instagram o sí? Per buscar-t'ho. L'endemà ja les van ensenyar en el temps de TV3. A tu, quan et contacta la BBC, que et truquen i et diuen hello, we are the BBC, o no t'arriben a contactar mai?

Aquest senyor em va contactar en privat i em va demanar l'autorització per posar les fotos. No tothom ho fa. Raja una mica. No, no, no, no, no, jo aquí a la casa de Castelló, aquí a la casa, a TV3, no em viu habitualment, per tant, sóc jo qui cedeix les imatges, clar, clar, directament, però per xarxes, quan la penges, és el que he dit abans, no les controles, per tant, alguna acaba parant o no. I tant, moltíssima gent,

en lloc de fer riposte o repiular, guarden la imatge, després la pengen com a pròpia, eh? Avui busquem aquesta solució vinculada a la meteorologia i volem saber, no sé si tens algun fenomen favorit. Enric, sé que és difícil fer-te triar entre tots els que has arribat a fotografiar, però sorprèn-nos, quin fenomen defenses tu i per què?

Els que em coneixen i els que m'han seguit per Insta o així ho saben, és fàcil. El llamp. El llamp. El llamp. Directament, sí, per la llum. El llamp sol, eh? El llamp. Per la llum, bueno, el trobar darrere, però. El llant per el tema de l'impacte visual de la llum. Si ets amant de fotografia, que al final és captar la llum de l'exterior, què més captar que el llant, que és l'impacte imponent, ràpid i precis. De nit, encara més. I com ho fas?

Dispares moltes vegades seguides per agafar el moment exacte o ets una persona ràpida i ho fan un segon i l'agafes? Hi ha moltes situacions.

De dia. Una és aquesta, xiripa, apretar el botó, intentar sort allò. Tira ràfegues, no et pensis que ho fas. N'he caçat algun així, apretar el botó, pam, però un, aquell dia hauré de comprar loteria. La majoria de vegades m'agrada més de nit, és més fàcil. Per què? Perquè obres la càmera o la. No, l'exposició, i graves 5, 7, 8 segons, i el que entri en aquell moment tens el llamp. És més fàcil. Llavors hi ha aparells electrònics que detecten la llum i fan que disparin per tu. Tu només has d'enfocar, posar la direcció correcta i els paràmetres, que això sí que és molt complicat amb un llamp. No saps on caurà,

ni saps la intensitat de la llum, clar. Clar, perquè en fotografia hi ha dues variables. És a dir, pots tancar l'objectiu, diguem-ne, l'obturador perquè entri menys llum i el temps, no? Però clar, si et fot una llampagada d'aquelles, et deixes tec i et deixa tota la fotografia blanca, no? Llamp cremat. Fotografia espatllada, res. Mostrós. Vàries càmeres, diferents exposicions. Valcom, què n'has de dir?

El meu germà va viure cinc anys a Kansas, i un cop que vaig anar allà vaig conèixer un d'aquests caçadors de tornados, que jo pensava que era una cosa més lleugera, i es juga en la vida, perquè volen estar molt a prop per fer la foto i veure que està volant en el remolí, diguem-ne, i em va semblar com una activitat molt arriscada, no sé si tu has fet aquestes coses també.

No, i això, i a més a més anar allà no hi he anat mai, sí que és arriscat perquè t'acostes molt. El que passa que un tornado o un d'aquests es van movent ràpid, però ja veus quina orientació té i sempre pots escapar-te perquè no estàs a peu. Van amb aquells cotxes blindats i aquelles històries, pel·lícules americans, veia. Una altra cosa són els llamps. Aquests sí que són més perillosos, perquè tu pots dir que la tempesta la tens a 10, 15, 20 o 30 quilòmetres, o la tens a 3 o a 4 quilòmetres, i llavors els llamps ja no saps on cauen. Jo em cago, eh?

Però si la setmana passada hi havia unes llampagades i jo tancada des de les 4 de la tarda a casa per dir, no sigui que em fotin un paraigua i acabi jo estabornida.

Jo faig allò de tancar les finestres, perquè hi ha aquelles llegendes, a casa, a casa dels meus avis, va entrar un llamp i va entrar per una finestra i va sortir per l'altra i es van endur les estisores de la iaia. O sigui, es veu que hi havia. Home, Marta, un llamp, eh? Un llamp va entrar per una finestra i va sortir O sigui, hi havia aire corrent. A casa meva sempre hi ha, quan hi ha aire corrent, a casa dels meus pares, tancau les finestres, tancau les finestres. I una història que s'explica és que una iaia, una tieta, estava cosint, que era modista, i el llamp va entrar per una finestra, va sortir per l'altra, i es van dur les estisores. De la mà de la iaia. I el grau de credibilitat? No ho sé, si és una llegenda urbana o ens fien agafar por. Urbano o familiar.

Ara que ho has explicat té una mica de sentit, però que quan has dit entra un llamp i se'n porta a les estisones i se'n va, això sonava a. Un llamp entri per una finestra? Enric Navarrete, tenim l'Enric Navarrete, que ell és expert en caçar tempestes i diferents fenòmens meteorològics, això ho havia sentit mai, Enric?

Les corrents d'aire sí que s'haurien d'evitar. Sempre els punts elevats, els pics i les corrents d'aire són els que poden atreure on va a parar aquest llamp. Llavors de pagès sí que sempre s'ha dit, jo també soc de pagès, i sempre és millor tancar portes i finestres.

Llavors no sé si ho deien per espantar la canalla perquè tanquéssim les finestres o bé. Bueno, ara enviaré un missatge a ma mare a veure si de veritat veuré una llegenda d'aquestes de casa.

A tot això, al 93-201-7474 podeu votar per quin és el fenomen meteorològic favorit dels catalans. O quin és el vostre? 93-201-7474. De moment ha sortit la pluja, el groc, ha sortit el sol, però no molt calentet, i el llam. Home, en queden molts més, eh? M'estranya que ningú hagi dit la neu, encara.

Sí. Sí, n'hi ha molts. El WhatsApp, l'Albert, l'Enric, la Sònia han votat per la neu i després han aparegut altres elements, ara que han sentit parlar l'Enric. La Roser ha votat el tro i la Cristina ha votat el llamp, que li agrada molt. Molta gent d'acord amb la Marta Portnou, que no volen veure el sol ni amb pintura, que volen els dibuixos al sol. De moment mal com em sap greu. El Grop, mi villano favorito, de moment no té fotos. Home, a veure,

que algú voti pel Grop. No sabe lo que es. El 677-38-77-19. Que algú voti pel Grop, per favor, que el Malcolm està plorant.

I la Lorena n'ha introduït un de nou, que encara no havia sortit, que és el fred. Que després hi hauria la típica batalla de Catalunya dividida, que sou més equip fred o equip calor, però això és un altre tema.

Estic amb ella totalment. Podeu dir la vostra al 932017474 o al 677387719. Anem a la publicitat i a la tornada li preguntarem a l'Enric com ho fas per caçar una tempesta. Quina és la teva metodologia? Ara ens ho explica.

La solució amb Elisenda Carot a Catalunya Ràdio.

Vuit minuts els que passen ja de dos quarts de dues del migdia. Ho estem intentant saber. Quin és el fenomen meteorològic favorit dels catalans? Ens truca la gent, per cert, que no hem obert línies encara. Gemma de Valldoreix, molt bon dia. Hola, bon dia. Com està, Gemma? Bé. Bé, bé, sí. Bé, està bé, Gemma, està bé. Bé si no entrem en detalls, allò que diuen. Gemma, què defenses tu, estimada? Jo el vent. El vent,

que no havia sortit el vent, eh? De fet, hi ha oients que diuen em sorprèn que no hagi sortit encara el vent.

Per què el vent, Gemma? El vent, no sé, perquè es respira millor, ho asseca tot, asseca la humitat, i bé, m'agrada el vent.

M'agrada el vent, m'agrada. I això que no ets de l'Alempordà, eh? Ella és del Vallès, eh?

En Alempordà, la tramuntana no és de cap lloc.

La tramuntana no és de cap lloc. Gemma, gràcies per trucar-nos. Una abraçada. Adéu, adéu.

La cultura dels vents i dels noms dels noms de Catalunya i en català és magnífica. El meu fill té un amic que es diu Xaloc. Quin nom més maco. En itàlia seria Sirocco, que no és tan maco, però en català és maquíssim i els noms, el Garbí i Xaloc, tenen uns noms preciosos

i són un fenomen molt magnífico. Com era aquell poema, no? Llaveig, ponen i mestral, tramuntana i gregal. Bé, d'aquí és 8 vents del món, una dona maridera, que el vam aprendre molts a l'escola. Ara és flipat, eh, Marta? Ah, sí? És cosa, estic de sorpresa.

15 persones hi ha a Catalunya que es diuen Xaloc, segons Nostra Senyora Beliriscat. Oh, m'encanta! Tots homes.

M'encanta. 93-201-7474. No ha sortit el vostre fenomen meteorològic favorit, no ha sortit el. Fins ara, perdoneu, hem repassat el vent, el fred, el tro, el llam, els fenòmens convectius, el sol amb poca calor, el groc i la pluja. Podeu dir la vostra tant per telèfon com a través del WhatsApp al 677-38-7719. Encara queda el de la Marta. Ah, queda el de la Marta. Hi ha un vot pel groc? Bravo! La dona del mal que ho ha votat.

L'Angelina, el grope és espectacular, el cel gris ha enfadat i la mar també ha agafat un color especial. Les tempestes a mar de dia i de nit són espectaculars. Sobretot des del balcó, diu, sí, clar. Si no estàs al mar, millor.

Va, que passen 10 minutets. Avui estem conversant també amb l'Enric Navarret i el podeu buscar per Instagram. Ell es dedica a fotografiar diferents fenòmens meteorològics. Tu com ho fas? És a dir, et lleves Enric i què fas? Obres el Meteocat? No, no en llevo.

Uns dies abans ja hi ha previsió meteorològica perquè cada dia tot això avança més i més o menys ho encerten i força. Encerten molt, eh? S'ha de dir. Ja sabem que vindrà alguna cosa. Si aquell dia espereu alguna cosa important, dos o tres dies abans ja ho saps. Amb la qual cosa ja tens el paraigua al cotxe, els trípodes al cotxe, perquè si has de sortir corrent ho tens tot a punt. No has de carregar paraigua, trípodes. Això lo primer, i després ja vénen les xarxes, bé, les xarxes, perdó, vénen les eines que tenim, doncs, del Meteocat. El Meteocat, però, fa servir el radar ja al moment que estàs amb la tempesta. Dias abans, doncs, tens les previsions, però aquestes ja segueixes la tele, segueixes la ràdio, i més o menys, ja ho tens clar per on van els tiros. A partir d'aquí, és el dia a dia, i és el moment de.

S'ha de dir que hem d'un vot i un aplaudiment pels meteoròlegs perquè ara agafes el mòbil i et diu plourà a les 7 de la tarda i si fa o no fa, més o menys plou a les 7 de la tarda.

És increïble. És molt heavy i a més aquest país a Catalunya, de veritat, en tenim molts i de molt bons. És a dir, no és casual que siguem uns flipats de la meteorologia perquè també hi ha molt bona base aquí. Deixa'm preguntar-te, Enric, quan surt que s'ha fenòmens adversos, encara tens una webcam on emets en directe?

Estan per problemes tècnics parades. Les càmeres hi són, però no emeten en directe. Estic privada, estic permeada. Per un problema tècnic i de temps,

falta de temps. Es resoldrà, eh? Sí, sí. Tu surts sol? O vas acompanyat amb algú?

Els que casem tempestes som llocs solitaris. Però quan més bé m'ho he passat és quan hem fet quedades. Quedades de caçadors de tempestes? Sí. Uau. Puc posar diversos exemples. D'acord. Anar fins a Osca, mirador a Osca, l'11 de setembre, em sembla que a més a més era, agafar el cotxe, anar fins allà, perquè hi havia una previsió que els mapes deien que allà hi hauria possibilitats de bastants llamps. I quedar amb un amic de Màlaga i pràcticament amb un altre de Madrid, allà, in situ, passar la nit i tornar cap a casa. I caçar, veu caçar. Sí, algo sí que vam caçar i vam sofrir o patir molt la tempesta, perquè se'ns va menjar de viu en viu. I de què parleu? Tio,

jo vaig caçar un dia amb l'altra, però jo em quedava en 35 i m'il·luminava tota la foto, de què parleu?

No, anem passant el temps. Ja ens coneixem i com que ja estem parlant tots els dies, quasi.

Per WhatsApp, deveu tenir grups. Va, anem al telèfon, que tenim l'Ares, escalfant la banda. Ares, bon dia. Ara és de la Vall d'Aran. Bon dia. Bon dia. Com estàs, estimada? Molt bé. Van venir el dimarts, a veure't. Epa! Un aplaudiment per la gent que va venir el dimarts a l'OPC. Ah, sí, és veritat. Va dir la Vall d'Aran, però vivies a Barcelona, oi? Sí, sí. Amiga. Escolta, Mares, quin fenomen vols defensar avui? Jo vull defensar la neu. La neu. A veure, arguments per la neu.

El primer de tots, que és molt bonic, molt blanc i pots esquiar.

O li ha canviat la veu a l'Ares o està amb la seva parella? Soc el Lluís. Hola, Lluís. Ara, que se'ns van emportar tasses, eh? Lluís i Ares, a veure, per què? Repeteix-me l'argument, que ens hem quedat frapats pel canvi de veu.

En primer lloc, ens encanta esquiar. Llavors, si hi aneu, s'esquia millor sempre.

Que gairebé I en segon lloc?

I és un paisatge superbonic, el blanc, sembla muntanyes de nata.

Paisatge bonic, muntanyes de nata, m'encanta aquesta proposta bucòlica.

Jo estic d'acord, la neu és maquíssima, m'encanta esquiar, però la neu en un entorn urbà és bastant incòmoda i lletja, es queda bruta, és una neu negra, no és tan maca com la neu de la muntanya. La muntanya, la neu és preciosa i per esquiar és fantàstica. Però és veritat que a les ciutats, aquí a Barcelona no neva gaire, però quan vas a ciutats que neva, a part de ser incòmoda. Si vas a fer el turista I acumula tota la brutícia de la ciutat. Això és veritat,

no ens la deixem a les muntanyes. Ares i Lluís, gràcies una vegada més per participar en la Solució Bonics. Una abraçada. Adéu, adéu. Va, anem a l'Anna de Lleida. Anna, bon dia. Bon dia. Què em defenses tu que no hagi sortit? Doncs les postes de sol. Oh! Aquest és bonic, les postes de sol. Per què la posta i no la sortida?

I en especial les postes de sol que tenim a l'occident, a l'oest. Perquè és d'una bellesa indescriptible, sobretot quan veus tot l'horitzó de color malva, que és el que passa a les postes de sol a Lleida. I per què passa això? Tens una explicació? No sé exactament el per què, és un problema, suposo que és un efecte del raig de sol, del que acaba reflexant, però aquí són d'un color malva, són preciosos, fins i tot hi ha algun poema que parla de.

D'aquestes postes de sol. Deixa'm preguntar-li a l'Enric. Enric, tu has fotografiat aquestes postes de sol a l'Occident?

Allà no hi vaig, perquè estic aquí, jo, sota el Vallès, però sí, clar, la planimetria que tenim, direcció Saragossa, direcció cap al centre de la península, és molt pla, amb la qual cosa el sol, quan es pompa al fons, pel horitzó, perdó, al baixar il·lumina els núvols, si són alts, com aquest matí que hem tingut una sortida de sol molt vermellosa, molt xula.

Mira, l'he fotografiat i tot, l'he fotografiat jo. Ara l'enviarem pel Club de l'Ascensió.

Doncs com avui, al revés, perquè al final l'albada i la posta és el mateix, el sol sortint i l'altra amagança. Si tenim núvols alts, hi ha una combinació de ratxos i tal que fa que es pugui donar aquest color malva. I allà ja tenen molta vista.

Uau, doncs mira, ja tenim més o menys l'explicació. Anna, gràcies infinites per haver-nos trucat. Una abraçada, bonica. Molt bé, moltes gràcies. Adeu, adeu. Acabem aquesta ronda amb en Jordi. Jordi, bon dia. Hola, bon dia. A veure, en Jordi Fidel, oient del programa, què defenses, tu, estimat?

Escolta'm una cosa, afegiu un vot a això del groc? Sí. Epa! Parlo amb tot, parlo amb tot. Jo, és que, a veure, treballo amb el taxi, i votar per WhatsApp mentre estàs conduint és mal assumptu. O sigui, per tant, poseu-li un vot en això. Us diré una cosa, hi ha una sortida de la Ronda Litoral, allà a l'alçada del Poble Nou, que fa com una mica de pujada i torna a baixar, que quan el mar és negre espectacular i el cel és negre espectacular, aquella sortida és de foto, vull dir, l'Enric que hi vagi.

Enric Bessi. I has vist mai aquesta sortida de la Ronda? La del Poblenou, quin número és, Jordi?

Digue'ns-ho en idioma taxista. Jo diria la 23. La 23. La sortida 23.

En direcció, és a dir, ara som aquí, seria en direcció.

En direcció. Llobregat. Ai, Besòs. En direcció Besòs. A les Torres. Jo trucava per les pluges amb tempesta elèctrica. A veure, folgui. A veure, jo he arribat, i ho he transmès a les meves fites, tinc dues filles que ara tenen 21 i 25, jo he arribat a estar en pijama a punt d'anar a dormir, desencadenar-se una tempesta amb llamps i trons, tornar-me a vestir,

agafar el cotxe i sortir. Oh, o sigui, que podries dedicar-te precisament a la professió de l'Enric, no?

Podria trobar-me amb l'Enric un dia. Ostres, calla que no us intercanvi el club. I sortir i algun dia amb les meves filles, sortir tots, o sigui, amb una de les filles o amb totes dues, i sortir amb les càmeres a veure qui caça un llamp. Doncs, escolta'm. Això ho hem fet.

Encara us posarem en contacte, Jordi. Digues, digues.

La setmana passada, un dia d'aquests que va ploure i va fer llamps i trons i coses d'aquestes, que jo vaig arribar tard a casa, la sala d'estar de casa meva, la sortida al balcó és un finestral de 4 metres d'ample, de vidre, de terra fins al sostre. Ostres. Jo vaig arribar a casa i me les vaig trobar a totes dues agenillades a sobre les cadires mirant a fora.

És que no és per menys, això s'hereta. La passió pels fenòmens meteorològics s'hereta. Un aplaudiment per en Jordi, que avui ha set part de la solució i ens ha defensat aquestes tempestes amb llamps i trons. Gràcies, Jordi, una abraçada bonica. Fins ara. Adéu.

Hi haurà un embús avui a la sortida 23 de la Ronda de Tothom a la nit mirant aquest fenomen.

Maria Victoria, va, acabem la ronda ara sí. Maria Victoria, Barcelona, bon dia. Hola, bon dia. A veure, estimada, què defenses?

Jo soc una fan absoluta del cel rogent. Cel rogent? Del cel rogent, sí. Sobretot quan s'està ponent el sol. I us diria que especialment des d'on és molt bonic, molt bonic, és des de casa meva a Sant Feliu de Guíxols. O un aplaudiment també tirant cap a casa, clar que sí. Maria Victoria. Bueno, no, és casa meva. Jo soc de Barcelona i visc a Barcelona, però hi vaig allà de tant en tant. I és molt bonic. Vull dir que asseguda a la terrassa, faci fred o no en faci, és igual, et dona moltíssima pau.

Doncs apunto i convergeixo amb la teva proposta del cel rogent, pluja o vent. Maria Victoria, gràcies per trucar-nos. Una abraçada. Gràcies a vosaltres. Adéu, adéu. Va, que anirem a la publicitat i a la torre de Marta, però no ho defensaràs el teu, eh? Al final encara no ho faré. Ai, senyora, tornem.

9 minutets i seran les 2 del migdia, posarem punt i final aquesta solució. Avui hiperinteractiu amb tots els nostres oients, ens esteu dient la vostra. Hem recollit aquestes trucades, ens heu dit el vent, la neu, les fostes de sol, tempestes amb llams i trons, el cel rugent, el llam que defensava l'Enric Navarrete, que avui també ens acompanya, avui els convectius, el sol, però no molt calent, que ens ha dit el Tomàs Molina, el grob, el grob, perdoneu, la tempesta, aquesta que s'ha inventat el Malcolm, no, que existeix, el grob. O la pluja que ens defensava en Roger Carandella. A través del 677-3877-19, què ens diuen, Fran, i què ha encapçalat la llista? Què vol saber primer? Què ens diuen?

Doncs mira, hi ha molts oients que estan votant fenòmens meteorològics que no tenim aquí a Catalunya, que és difícil, com per exemple les aurores boreals que la defensen la Carme, el Carles i el Josep. Tot i que no les tinguem aquí a Catalunya, són els nostres fenòmens meteorològics favorits. Hi ha molta gent defensant el llamp, també. L'Imma, el Carles. Hi ha gent que defensa la boira, gent que és de Reus però té família a Lleida, com la Gisela, però ho fa sobretot per l'ambient que dona de misteri, aquella boira que a vegades associem a Londres, als barris foscos de Londres. I hi ha una pregunta per l'Enric Navarrete. El Gerard ens explica el seu testimoni que fa tres setmanes hi havia una tempesta, va pujar una ermita elevada i quan estava allà se li van començar a posar els cabells de punta ben amunt i ben estirats com si fos electricitat estàtica. Acaba de fer un gest l'Enric que ara li direm. I llavors diu, a l'Enric li passa, diu, això pot ser que hi hagi perill de llam imminent? Què vol dir això, Enric? El que acabes de dir.

És que l'Enric ha fet la mà al gest de fot el camp. Fa això mateix. O sigui, quan passi això d'electricitat estàtica. Amaguem-nos. Amaguem-nos. I si estem, per exemple, hem anat amb el cotxe a un indret,

què hem de fer? Ah, dins el cotxe. Dins el cotxe. Tanquem finestres i a dins el cotxe.

Ah, amic. Tanquem finestres i a dins el cotxe. No feu allò de no em foto sota un arbre. No. No. Dins del cotxe. Sí. I si tenim una construcció de pedra, entenc que millor la construcció de pedra,

que no pas el cotxe. El cotxe fa una campana de protecció, és impossible. Sí, eh? Sí, sí. No és que jo sàpiga molt, però un cop vaig anar amb el meu fill al Cosmo Caixa i van explicar una era de l'electricitat i explicaven que amb el cotxe estàs protegit per la campana. Em diu el Nil que els avions també.

Ah, la caixa de fara, deies. Veu què passa també amb els avions, eh? No ho sabia, això. Jo m'hauria fotut en una masia sense finestres i m'hauria entrat el llamp a la porta. Amb unes tisores a la mà.

Cotxe molt segur. Cotxe molt segur. Moto, suposo que és més perillós. Home, t'ho diràs. I tu has fet una segona pregunta abans, no? Quin és ara mateix el fenomen meteorològic favorit dels catalans? Qui està encapçalant ara mateix el rànquing? Doncs ara mateix guanya. La muntanya nevada guanya la neu perquè és el fenomen meteorològic favorit seguit de la pluja i en tercer lloc la boira.

La boira que és la proposta de la Marta.

Marta, per què la boira, estimada? Doncs mira, perquè jo soc de la Baixa Sagarra, o sigui, Santa Coloma de Caral, i allà no hi ha boira, però n'hi ha tot el camí fins a arribar al poble. Llavors és des de la Plana de Lleida, Accidents de Lleida, o des de la Panadella, fins que arribes a dalt de tot, a punt d'arribar al teu poble, i tot és boira. I llavors arribes allà i de cop. Surt el sol, i és com quan arribes a Santa Coloma, després de tot el camí fosc i aquella humitat, és com arribar al paraís. Al paradís, eh? És com arribar al paradís. Sí, perquè dius, ostres, aquí no arriba, i tot el camí es fa com. Imagina's, és molt de tardor, i la primera vegada que agafava el cotxe sola, quan em vaig treure el carnet cap allà al 1714. La primera vegada que vaig tornar cap a casa de fosc hi havia una boira, però boira d'aquesta espessa de la baixa cigarra. El primer dia, eh? Que bé, que fàcil. I mira, allà em vaig treure. Allà em podien haver donat hasta el de camión. Podia haver convalidat camión amb remolc. Tu diràs, el primer dia que agafes el cotxe, que et toqui boira, es pesa, et mors. Vaig conduir amb el cap per la finestra, o sigui, perquè no es veia res. I a veure, els cotxes del 1714 no eren els d'ara, que tens antiboire, no sé què. Llavors vaig baixar la finestra, vaig treure el capet. I anar seguint la ratlla, vaig arribar a casa, que vaig trigar 25 hores, i l'endemà tenia una contractura muscular de la tensió que havia estat.

Mira, un dia podríem fer també ràdio servei i fer un curs online, a la ràdio, vull dir, de conducció en boira, trucs per conduir en fenòmens meteorològics adversos. Anar a poc a poc. Ho farem, eh? Apunteu aquesta proposta, companys, perquè ho farem. Malcom, anaves a afegir alguna cosa?

La Marta el que diu és que li agrada la boira per quan desapareix la boira. La boira, quan arriba al poble, el que li agrada és quan la boira ja no hi és. Vull dir que has fet com aquest.

És atreveixer-la, és aquesta tardor, és aquesta una mica que sembla que plogui, que no plou, i és la sensació bonica de tardor.

Podeu votar el vostre fenomen meteorològic favorit al 677-38-77-19. La Boira anava en tercera posició. A veure si després de la defensa de la Marta Pontnou puja posicions. Hem de dir que ara mateix

el WhatsApp del programa, a banda de la gent que està donant la seva opinió, hi ha gent que ha votat la Gebrada, també. I la lluna plena, fins i tot. S'està omplint de fotografies dels nostres oients de la sortida del sol o de l'aposta del sol. Cadascú, mira, darrere que hem rebut ara, l'aposta del sol d'ahir a la Terra Alta. Ens la acaben d'enviar al WhatsApp del programa, concretament la Carolina ens envia la fotografia que va fer. Gràcies, Carolina. Doncs res, veiem si la boira agafa embranzida després de la defensa que ha fet la Marta Bonau, que recordem que està ara mateix al tercer lloc,

medalla de bronze. Per cert, per nou, em diu l'Òscar Fernández que et digui que ho facis molt bé avui a Sant Quirze. Ai, que vindrà, que vindràs, Òscar.

Em sembla que estic parlant jo amb un esperit. Dos tocs, Òscar, si vens, i un toc, si no. Si ve, el faré participar. Faig una xerrada de pressió estètica al centre Ossana, si voleu venir, a partir de les 5, 5.30 de la tarda. O sigui que si voleu venir a Sant Quirze, encara millor.

Òscar Fernández diu, no hi seré, però tindré una espia allà. Tinc dues possibles espies en ment de part de l'Òscar Fernández. Però no sé quina de les dues serà. En tot cas, tots a escoltar l'Òscar Fernández ara que ho no deixem nosaltres. Les dues del migdia, el Catalunya migdia, farcidet de coses. I m'imagino que la part d'esports amb la Laia farcideta de la prèvia del Barça-Madrid. Pensava que ara vas a

dir que suposo que farà un titular de quin és el fenomen meteorològic favorit dels catalans, com a peça.

Espero, Òscar Fernández, que obris l'informatiu amb el fenomen meteorològic favorit dels catalans. Per favor, t'ho dic. Ai, senyor, Boira, diu la seva, que et vota per tu, eh? Ai, carai. Carai, tu. Espera, espera, que tenim l'Òscar aquí. Òscar! Hola. Home! Com estàs? Hola! És que, nen, estem parlant per WhatsApp.

A les dues no puc fer la portada sobre això, tinc coses serioses i després. Oh! Oh!

Que vol dir que no són coses serioses? Desconnecteu-me l'Òscar ara mateix. Escolti'm, Fernández, vostè no hi anirà,

però té una espia que anirà a veure el tema de la Marta. Si vols dir lluny et

faig una contracrònica. Així m'agrada. Així m'agrada. Escolta, Òscar, defenses la boira, definitiu. Sí, però ja saps que a mi

m'agrada el fred, m'agrada aquesta sensació, hi ha ganes de començar a tapar-te una mica, doncs per tant a mi la boira ja em va bé. Doncs vota la boira,

Òscar Fernández, que val per dos, per tant el computem. Ara et deixem l'audiència. Una abraçada, Òscar. Gràcies, fins ara. Adéu, adéu. I ja tancarem, eh? Hem de donar resolució. Quin és el fenomen favorit dels catalans? Fran. A veure,

posem una música per il·lustrar-ho? Vinga, va, doncs. Déu meu. Després de rebre totes les comunicacions, per telèfon i també per WhatsApp, el programa La Solució ha decidit que el fenomen meteorològic favorit dels catalans és. La neu! Bravo! Ha perdut la boira, nena. Però la boira, després de la defensa de

Marta Pontnou, medalla de plata. Marta Pontnou, gràcies, estimada. Me'n vaig. Malcomotero, ens sentim la setmana que ve. Molt bé. Fran Domènech, moltes gràcies, ens sentim dilluns. Salud, bon cap de setmana. I senyor Enric Navarrete, tots a seguir-lo a Instagram, castador de fenòmens meteorològics. Varis, gràcies per haver-nos acompanyat. A vosaltres per convidar. Us deixem amb l'Òscar. Fins dilluns.