Quin és l'ingredient que ens farà venir ganes de cuidar el planeta per no perdre'l?

La Dolors, que ràpida, ha dit, m'aniria bé tenir dos cuiners. Pam! Dos cuiners. Pim. Pim i pam. Pim i pam. Avui estrenem secció amb dos cuiners que segur que coneixeu molt bé, en tantes coses, perquè els vam tenir aquí ensucradíssims, ara fa dues o tres setmanes, que són la Reis Esteve i l'Arnau París. Bona tarda! Bona tarda! Com estem? Com esteu? Escolta, hem complert, us vam fitxar aquí una mica A lo loco. Però absolutament. I aquí, 15 dies després, aquí estem fent llestres en secció. Si tot fos així, tu, vull dir. Tot fos tan fàcil, no?

Jo sempre, és que ja ho t'ho he dit, som els pim-pam, també seria estrany que

després tot fos complicat i lent. Què farem? Aquí cada 15 dies, què menjarem, cuinarem, ens fareu agafar gana, què farem?

Ah, doncs algun dia sí que podríem. Vols dir cuinar? No, cuinar. Home, cuinar més que res aquí. No, i a part l'alarma d'incendis i tal, però menjar. Home, menjar, podríem menjar algun dia, no? Alguna coseta, eh? L'únic que algun dia ens hauràs de cuinar tu, ens hauràs de portar algun tàper d'alguna

cosa que facis tu. Ah, estem arreglats, llavors. Llavors sí que estem arreglats. Però com ho estructurarem, això? Com ho farem, això? Mira,

hem tingut una idea amb la Rais, que ens ha semblat bastant xula, i és fer una secció a partir d'un ingredient. Ah. D'acord? I, de fet, l'ingredient, de moment, no el saps ni tu.

No, no, no, jo no he girat pàgines del guió, jo no sé per on anem avui, eh? És sorpresa, i hem pensat que,

per posar-te també una mica a prova tu, et donarem pistes, tres pistes, a tu i a l'audiència, per tal que intenteu endevinar de què va aquest ingredient, i a partir d'aquí, quan els sapiguem, anirem desgranant les entranyes d'aquests ingredients.

A veure, no ens passem, perquè jo de cuinar no en sé, i d'aliments, doncs els que menjo, però tampoc no.

De res, no pateixis, seran fàcils, potser, o no, no ho sé, però seran poques, això sí. I si no ho tens amb tres pistes, apaga. Molt bé.

Doncs va, com ho arrenquem, això? Em donem alguna pista. Jo, jo, jo.

Primera pista, una mica difícil, però que si saps de què va, diràs, ja està, ja sé el que és. A veure. Mira, hi ha estudis que diuen que el 2050 aquest ingredient ja no existirà. S'acabarà, ja està.

El petroli. Bueno, la sacarina és un derivat

El petroli. Bueno, la sacarina és un derivat del petroli, de fet.

Ah, mira, veus? Podria ser. Espero que no arrenquem una secció de cuinar amb petroli. El 2050 no existirà. Uau! O sigui, ho hem de gaudir fins que en quedi. Correcte. No és el petroli.

Segona pista. Mira, de fet, és un ingredient que tenim molt ubicat a la cuina dolça, però. També fa les seves incursions a la cuina salada. I, de fet, a casa nostra el trobem en algunes receptes tradicionals. Veiem que han ficat, eh? A la cuina dolça. Però, de tant en tant, falla.

La mel. Ai, bona, bona, però no.

Però la mel no s'acabarà al 2000. Vaja. Les abelles estan. No és la mel. No és la mel. Va, última pista. Va, última.

Ara situem-nos, val? Són les 8 del matí. Portem tota la nit molt dura amb els nens. Jo ja no puc més. I ja, quan aconseguim que deixin de plorar, dic, Arnau, un moment, és tu un moment. I me'n vaig a la cuina a buscar aquest ingredient. Ho necessito.

Un chupito, no. No, no és un ingredient, un chupito. Què pot ser, què pot ser? On el guardes? A bona, a la despensa. No va a la nevera? No, no, no. Pot ser que hi hagi gent que ho guardi a la nevera? Podria ser, eh? Pot ser que jo ho guardi a la nevera i llavors perdi una mica de gust? Sí, sí. Podria ser, eh? És la xocolata. Hola! Clar, és un bon premi. Jo és que m'ho faig de premi, també. I avui, xocolata, una mica. Això és el millor que hi ha. El millor Conchopito. Home, sí, més saludable, no? Vaja, espero que sigui més saludable, menjo bastant. Depèn dels premis que et donis, clar. Tu creus que la xocolata, el 2050 s'acabarà la xocolata?

Mira, això ho diuen, eh? Mira, hi ha un comitè d'experts que van fer un estudi que van dir que el 2050 la xocolata ja no existiria. Per què? Fem un puig d'això. O sigui, és gravíssim. És molt greu. Però el fet és que, clar, la xocolata al final és un fruit d'un arbre, del cacao té. Clar. I és un arbre molt sensible a les temperatures, precipitacions, humitats, etc. I a més és un arbre que necessita justament un entorn superric, de biodiversitat molt rica a la zona d'origen.

Ah. Si ens anem carregant el món, ens quedarem sense xocolata. Seria un bon al·licient, eh? En comptes de tant, lluitem contra el canvi climàtic. No, no, lluitem contra l'extinció de la xocolata. La gent faria més cas, possiblement, no? Sí, home, clar. Jo, com a mínim. Tu reaccionaries més.

Ara t'ho pensaràs. Reciclaré amb més ull. I, de fet, hi ha una altra cosa. A tu et piquen molt els mosquits o no?

En principi, no tant. Quina sort, quina sort. Hi ha gent que li piquen

més que a mi. A mi em piquen molt, però hi ha una part que l'única cosa que li perdonen els mosquits és perquè justament són el polinizador del cacau, d'aquest arbre. Perquè té una flor tan petita que les abelles no hi entren.

Avui ja hem salvat els ratpenats a la primera hora. Ara salvem els mosquits. Sí, és un crit de salvament. O sigui, sense mosquits no hi ha xocolata.

Correcte, perquè a més és que les abelles no hi entren. Polinizar-me és una bogeria i no es pot. Vull dir que hem de mantenir el clima i els mosquits per tenir xocolata. Uau!

Has vist quantes coses? És que aquest programa s'hauria de dir enciclopèdia, perquè cada dia aprens coses. A la cada pàgina. A cada pàgina. Bé, cap on anem ara?

Mira, ara ens en podríem anar de viatge, perquè la xocolata és viatgera, la xocolata, de fet, ve de lluny, però a prop, és a dir, no tan lluny com el país d'origen, hi ha un museu, aquí, a propet, a propet, a les 10 hores de cotxe, per dir alguna cosa. A propet, diu. A propet, bé, a propet, comparat, si t'has d'anar a l'origen. Exacte, no? Doncs tens un museu, de fet, un museu que està en un poble que es diu Kilsberg, això està a prop de Zúrich, a 20 minutets. Ahà? Tens el museu de Lindt. Lindt ho coneixem, és una marca de xocolata.

És la que em compro. És la que et compres? A més, va molt bé perquè te n'agafes dos i és com la mesura justa. Té molts formats, de fet, tenen. Ah, no, jo compro les taules. Les rajoles. Les rajoles, i et fots un parell de rajoles. Home, són generoses, aquelles, eh? És que una és justet i dues sembla que és la mesura exacta, no?

Amb dues preses, la rajola et dura cinc menjadetes. Està bé, està bé. Jo avanço bastant, eh? Ben fet, ben fet, ben fet. Doncs no sé si ja has anat mai, si no, vés-hi. A Zurich, o a vore a Zurich, vaja. A Zurich està molt bé, però aquest museu en concret és un museu molt didàctic, molt interactiu. De fet, la Rais i jo hi vam anar fa un any i escaig, l'estiu de l'any passat. Si aneu, no feu com nosaltres, que hi vam anar, vam arribar allà per la porta, hola, venim al museu, heu de reservar molta entelació. Hi ha molta demanda. Moltíssima. Molta. Nosaltres vam tindre la gran sort. Xamba espectacular. Vau dir que éreu els del cuina. Ens van dir, endavant. Ens van reconèixer, home, de tres caps. No, una anul·lació davant nostre. Literal, eh? Hosti, mira, tenim una anul·lació, podeu entrar, és un museu. Si aneu a Zurich, planifiqueu. Es diu així, Museu de la Xocolata? Casa de la xocolata. Casa de la xocolata de l'Int. Si poseu Google Chat GPT de més Museu Xocolata de l'Int, us sortirà de seguida. La veritat és que és molt xula perquè és molt interactiva. És un museu d'aquests que pots tocar coses. És el que ens agrada. Pots remenar. I merges. Ara ja hi arribarem. Pots anar-hi amb crios, també, que està molt bé. I et fas una ràpid una pel·lícula de com es fa la xocolata i de per què els suïssos, tot i no plantar-ne. Clar, és veritat. Per què? Per què són els amos de la xocolata? Doncs hi heu d'anar, per saber-ho. Té alguna cosa a veure amb què ells tenen vaques. La xocolata amb llet. Alguna cosa anava per aquí, però prefereixo que ho descobriu allà. I després pots halar. O sigui, hi ha diferents parts del museu. Però has exagerat, eh? No, no, fons. Hi ha fons, hi ha fons. Fons? Dona unes culleretes i tu pots. És bufet lliure de xocolata. Normalment la gent feia una cullereta, però nosaltres no sé per què ens vam instal·lar allà a l'extrema. Anar pescant així, eh? Va vindre un suís, va dir, he de marxar, més que res que tanquem, i que demà hem de tornar a obrir, ens cal xocolata. I després també et pots endur alguns bombons. No és una barra lliure, d'endur-te allò d'hostia, butxaques plenes, però sí que et pots endur. Surs arreglat. Molt arreglat, surts molt arreglat, molt interactiu, molt xulo, i és allò que passa bé, és un museu que passa bé.

Home, i tant, t'ho diràs. Es que em pensava que anava a parlar d'un museu de Barcelona. També, evidentment. Sona que n'hi ha un allà a baix al bord, no és?

Correcte, que no cal anar fins a Suïssa si no podem, que a Barcelona el gremi de pastisseria, justament, que ara va fer 125 anys, per cert, felicitats a les amigues del gremi, sobretot. Doncs el Museo de la Xocolata és xulíssim. I a més, clar, Catalunya, la mona, xocolata, com arriba la xocolata, xocolata de pedres, que tenim una història molt xula amb la xocolata. Som un país xocolater, també.

Sí, sí. Molta xocolata.

I allà és això. I, bueno, també per aprendre la història de la mona, tota aquesta història, està molt bé el Museo de la Xocolata de Barcelona.

No hi he anat jo. Però tu ets padrí d'algú? A padrí, no, perquè no està batejat, sóc tiet. Però et toca fer mona. Sí. Ui, ui, és que ho fa l'avi. No, és que a casa meva. No, no, perquè a casa meva. No, és que a casa meva els meus padrins eren els meus avis i el meu nebot és l'avi. Això es feia molt. A casa meva ho hem fet així, sempre.

A casa meva havia sigut així una generació abans, que els padrins eren els avis. Ara ja no. Doncs si mai et toca, perquè això és una cosa que. Pot tocar, pot tocar. Sempre, de fet, a mi m'ha tocat tres vegades, soc padrí de tres canalles i estic molt content. I el tema mona, per mi és el moment de l'any on la xocolata. Agafa més. Més presència, més protagonisme.

Aquell ou de xocolata que han passat tres mesos de Pasqua i encara en

queden restes a l'anevent. No saps què fem, allò, no saps què fer-ne. Ja hi arribarem, perquè tenim solucions també per veure què fem. Però jo aquí sí que voldria trencar una llança a favor d'un amic nostre, xocolater per excel·lència de casa nostra, que és el Lluc Cruzelles. Home, és una estrella del rock gairebé. Bueno, del món. Mira, ahir el vam veure i li dèiem, és que ja ets World Chocolate Master, el següent que és. T'has d'esperar que facin un compionat interestel·lar amb altres planetes, perquè tu. Patir contra els marcians. Clar, a nivell mundial ja ho tens tot, tio. Doncs fot unes mones al tio. Guapíssimes. Unes mones, en el moment, les que compro jo són com d'animals, que són així com molt, molt, molt.

Aquí tenim el Lluc, però també n'hi ha altres artistes a casa nostra. Hi ha molta gent amb molta mà. L'Oriol Balaguer també feia molt bones. I l'Escrivaca, tota la vida fent-ne. Vull dir que tenim molta creativitat al voltant de la xocolata. Hòstia, moltíssima.

És genial. És molt guai, és molt guai. Però també molt això de poder-les transformar en moments especials i en aquest cas a mi personalment m'agrada molt el que fa sí que són delicades les mones depèn de com perquè jo vaig a buscar-les a Vic i els viatges has d'anar allò a 40 per l'acional amb els warnings jo vaig a Vic cada any a buscar-les

¿Tens algun lloc de referència de mones? Mira, a mi em passa una cosa, jo és que no tenia fillol i vaig apadrinar un dels meus amics, el Marc. El Marc té. Ah, mira. Tinc un fillol de més de 30 anys, que alhora és el meu padrí, és el meu padrillol, el Marc Bravo, del. Ai, Marc Ramos, perdó, del Si no fos. I, bueno, ens vam apadrinar perquè volíem una mona, perquè ja estava això de que et fas gran i et quedes sense mona, i sí, sí, i la vaig a buscar depenent. És molt del Barça, el Marc, llavors intento fer una mona del Barça, al meu fill. Va, m'està bé això. Però bé, bé, i sempre vaig així amb meix i tal i qual.

Molt bé. Escolta, aquest concepte vintobar, on ho he vist jo, això?

Això està bastant de moda i, de fet, jo et confessaré una cosa. Jo, de nen, odiava la xocolata. Què dius? T'ho juro, t'ho juro, t'ho juro, no podia. Si no hi ha cap nen que no li agradi la xocolata. Doncs jo preferia una entrepà de fuet. No sé, era així, era més de salat que de dolç. Ha sigut de gran, que tu, m'he anat. Aficionant. M'he anat aficionant, i ara soc d'aquells radicals, que com més percentatge de cacau i més. Has passat d'esceptic a ser el més creient de tots. Però amb diferència. I de fet, ara que parles d'això del vintobar, jo, desagastig amb la Rice, m'he tornat tan radical que jo hi ha marques i tipus de xocolata que ja no entren a casa. Ja és un prohibit, pràcticament. I necessito ja això, rock and roll. O sigui, xocolates ja molt. Premium. No és broma. De debò, molt premium.

Però això, al final, és com el pernil, no? Allò que, si vols menjar pernil, per què no et guardes una mica el pressupost per un bon pernil? Ah, jo,

amb el pernil, això, claríssim. Doncs el mateix amb la xocolata. El que passa és que la xocolata, a vegades sembla que amb qualsevol cosa sortim del pas. Però clar, on no compres la xocolata bona?

Al supermercat? Mira, doncs aquí a Barcelona tenim sort de que al gremi de pastisseria hi ha una botiga que és genial, plena de xocolates vintobar. Hi ha l'Elot, hi ha la Caua, hi ha. Ah, la Caua, crec que n'hi ha una a casa meva. Esteu super a prop d'aquí, de fet.

Sí, sí, el Consell de Cent, no? N'hi ha una, pot ser?

N'hi ha una aquí dalt? Sí, hi ha una aquí i una per Consell de Cent, sí. I després a Gràcia hi ha una que és a Quina. Vull dir que tenim ple d'exemples molt xulos de treball de vintobar aquí a Barcelona. Però què seria el vintobar, exactament, Rais? Vale. El vintobar és com una manera de treballar la xocolata com molt més petita, per dir-ho així, petits productors, on tu controles molt més l'origen. De fet, la majoria de gent té una relació de confiança amb el recolector. O sigui,

és com d'especialitat, una mica. Seria com el cafè d'especialitat, el vintobar amb xocolata. Perfecte. El que es porta ara,

les coses d'especialitat. No, però que és una altra història. O sigui, triqui-tri, eh? Mira, mira. De fet, jo et trauré una cosa.

Ai, no. Epa! Hem portat una rajola. Però aquesta l'hi dones? No, aquesta l'estàvem guardant. No, aquesta l'estàvem guardant a casa. Havies pogut portar una que estigués oberta a mitges.

Això, això, és que no ho puc evitar, eh?

Ho obro. Però aquí te'n fotràs 6 o 7, perquè amb el tamany que t'has acostumat, amb dues no faràs. Ara és primet, això, eh? Sí, clar. És premium. Aquí no li foten. El premium va així, tu, va en format més delicadet.

Bé, escolta, em deus dir que acabaríem cuinant o fent una recepta? Correcte. Una recepta amb xocolata.

Sembla mentida, no? Venim parlant de xocolata. De fet, abans. T'està costant, eh, d'obrir? Estic nerviós. És prèmium fins i tot l'embolcall, tu. És molt difícil d'obrir. Me'n guardo per després, va. Tira, tira, tira. Mira, ja podem fer amb la xocolata. De fet, és una recepta per aprofitar restes de xocolata. Ah, les de la mona. Exacte, la mona que et queda allà. Què en fem? Què en fem d'aquells retalls d'ous de Pasqua, de mona, o de retalls de xocolata que t'han sobrat, que tens per casa, etcètera, etcètera. Doncs podríem fer, per exemple, podríem fer-ne una fondue. Una fondue de xocolata. I com la fem, això? Mira, de fet, el cuines, pim-pam, un dia vam fer una recepta que era aquesta. I què és, agafar una olla. Ho pots fer amb una olla o fins i tot ho podries fer al microones, si volguessis. Ah, tan fàcil com això? Sí, exacte. En un bol. Tu fons xocolata amb aigua. O sigui, poses la xocolata. Poses en un bol una mica d'aigua, una mica de xocolata, esmicolada, de qualsevol manera, no us preocupeu. Poseu el microones, jo ho poso a màxima potència a intèrvals de 20 segons, perquè la xocolata no se'ns podria cremar. Exacte. I quan porteu, no sé, un parell o tres d'inter, depenent també de la quantitat de xocolata que hi fiqueu, etcètera. Però per un bol a l'ús, després ho remeneu una mica i allò anirà fent com. Quedarà fent com una xocolata desfeta. I això ja tens una fondue feta. Super senzill de fer.

Aquest any ho farem a casa. Fes-ho i a més. Amb els meus pares o amb el Nabot. El Nabot fliparà. Home, no, jo fliparé. Si ja veurem si li deixo.

Què més podríem fer, Rais?

La gràcia de xocolata és que pots fer des d'un pastís fins a, però així més pim-pam, potser una crema així catalana, amb un parell de preses de xocolata, si et sembla. Veus?

Crema catalana de xocolata. Que bé, que bé, moltes solucions, moltes solucions. És que al final sempre és el mateix, hem de donar idees de coses ràpides, bones i resolutives. I a més tu dius, escolteu, mira, avui veniu a casa, us faré una fundida de xocolata. La gent fliparà. La gent fliparà. Tu busca't un bo. Mira, no ho digueu, lo de microones, ni ho digueu. No! Com ho has fet? Ah, escolta. El secret. M'agrada molt. Vaig anar a Suïssa i allà vaig aprendre com s'havia de fer. Tot el matí a la cuina. Toteu-los-hi un rotllo, sí, sí. I després ho poseu en un bol maco i si voleu, podeu comprar allò que té les palmetes sota, saps? Com en té calent. Talles quatre fruitetes. Genial. I allà has d'anar sucant i anant remenant, tu.

Aquesta ens farem una fondue per un dia amb l'equip, ja està. La preparo jo. Si teníeu microones aquí, tu, és un moment. Anem aquí davant a escalfar-ho. Escolta, Reis, Arnau, ha estat molt interessant. La setmana que ve, o d'aquí 15 dies, matem ingredient, eh? Exacte. D'ingredient en ingredient. D'ingredient en ingredient anirem desvetllant la cuina. Anirem omplint el rebost. Exacte. Gràcies per venir.