Quin és l'origen de l'expressió "anar de bòlit"?

Passen 7 minuts de la 1, soc l'Elisenda Carod i ha arribat l'hora de buscar la solució.

Ja ha arribat el moment d'obrir les portes de la ràdio pública per investigar fons tota mena de temes en un món de respostes simples. Nosaltres, ja ho sabeu, us portem la solució. I com sempre, a part de la solució, el meu 50% es diu Fran Domènech. Molt bon dia! Bon dia, Elisenda Carob. Dimarts a Moló de dilluns, eh?

Ai, sí. Sí, deus ser la persona 88.233 que ho diu avui en el dia a dia. Escolta'm, mira, em fa molta il·lusió que els avuiens de La Solució escriguin missatges al mòbil del programa, al WhatsApp del programa. N'hi ha molts, perquè ho pensen i ho diuen, i ho deixen anar. Per exemple, el Jordi, recordes que fa uns dies vam fer el mapa d'errossos? I tant! Doncs el Jordi ens explica que vam recomanar un restaurant que es diu Cal Esteve, Però que hi va anar a fer un esmorzar de forquilla. I què, i què? I va funcionar, Jordi? Sí, molt bé, però ell va fer l'esmorzar de forquilla. Ah, val, no va fer l'arròs, ha de tornar-hi un altre dia. I ell aprofita per dir-nos que des de fa una setmana, de fet, s'ha fet oficial una associació, l'Associació Catalana d'Esmorzars de Forquilla. Ja ho sabem, si fa una setmana que crec que. Bueno, no ho crec, ho sé, realment. Haurem de tornar a fer un especial d'esmorzars de forquilla. Però m'ha fet recordar, que no ho recordava, lògicament, que nosaltres vam fer un mapa amb Jordi. Un mapa dels llocs on anar a esmorzar de Forquilla a Catalunya.

Fem una cosa. Dimarts 13. Comencem amb bon peu. Ara mateix, els que sou part del Club de la Solució, reenviem aquest mapa interactiu que hem generat nosaltres a base de les vostres recomanacions. Vam fer un programa dedicat als esmorzars de Forquilla, vam recollir tot el feedback que ens vau passar via telèfon, via WhatsApp, via xarxes socials, i vam fer un mapa de tots aquests restaurants amb esmorzars de Forquilla. Ara mateix l'enviem al Club de la Solució. Re, en cinc minuts. Si no formeu part del Club. Al 677 38 77 19 vull formar part del club. Un whatsapp us entrem al club i allà tota aquesta informació en exclusiva.

És que casualitats de la vida, ara mateix el tot es mou de l'Helena García Malero estan recomanant que, sisplau, els àpats més contundents han de ser l'esmorzar i el berenar perquè el dinar i el sopar així els pugueu fer més lleugers. És increïble, quina fantasia.

El control tècnic, el mestre, el Víctor Villar, la peixera Nilvia, la Viena Gasa i la Lídia Disipio.

I si avui és dimarts, la solució té un nom i el sap tothom. Brígida, l'amor, molt bon dia. Bon dia, radiollens i radiollentes.

Com estàs, estimada? Feliz, nena, aquest dijous, afortunadament. Una servidora, 121 anys. 121 anys, ja? 121 anys, jove. Santa Teresa. Ai, nena. Que sapigueu que és un número 1.

Doncs deixem-la per felicitada. Víctor, posa-li uns aplaudiments. Felicitats. Gràcies. Moltes felicitats, Brigitta, per aquest 1-2-1-121.

Vaig néixer el 1905, el dia Santa Teresa, i molt feliça. Per cert, els meus nebots van estar recollint, van fer la cega de l'arròs, 15 dies a Del Tebre, i gràcies al programa, de primera mà li van dir als meus nebots que escoltaven i que s'ho prenia, em prenia nota tots aquests llocs.

Home, per favor, un aplaudiment també pels nebots de les Terres de l'Ebre de la Brigitta. Bravo. Ja ho sabeu, eh? Si us truquen i us pregunten què escoltes, cada dia a la una, la solució amb servidora de vostès, l'Elisenda Carod. Lo de l'Elisenda, me diuen a mi. O digueu això, quan us truquin a l'Elisenda. Lo de l'Elisenda. Avui, un d'aquells programes que us agraden. Avui portem una solució relacionada amb el patrimoni cultural. Avui, tornem a fer un especial d'origen històric de les expressions populars.

La solució, amb Elisenda Carod, a Catalunya Ràdio.

Què vol dir que una situació o una cosa se'n va en orris? Orris és un lloc? És un estri? Què carai és un orris? Per què diem que els calaixos estan aixuts si els carrers estan mullats? És veritat que si plou nosaltres comprem menys? I per què diem que algú neix amb un pa sota l'aixella? O que algú és un tros de pa? I anar de bòlit? Què carai és un bòlit? Doncs mireu, la solució a aquestes i altres preguntes les té una especialista en la matèria, la referèniera nacional de Catalunya, la nostra col·laboradora a la solució, Marta Pérez Bèrgemo, bon dia! Bon dia! Com estàs, estimada? Feliç, com sempre, que soc aquí. Ai, i aquesta copla que ens acompanya sempre la Marta. És que això és fer cultura, nena. Quan ve ella és llum. És llum, és que la. La nostra cultura. La Marta, la Marta és bastanta llum a la vida en general. La Marta és periodista, és estudiosa d'edita, refrans i cultura popular i ha recollit la seva feina en el seu llibre Peti qui peti, que ho peta també en vendes, eh? Sapigueu, eh? Que segueix allà sempre arrenquejant. Peti qui peti, regals de l'amic invisible. Jo ho torno a dir, ja ho vaig dir l'any passat, però és un regal de super, l'amic invisible. Sí, sí. Escolta'm, Marta, avui parlarem d'unes quantes dites, uns quants refranys, farem una crida també, les persones que vulgueu interactuar amb la Marta, avui ho fem a l'engròs, avui parlem de dites i refranys en general, què preguntem, Fran?

Mira, avui a través de les vies de contacte habituals, que ja les teniu ja sabudes, però que de tant en tant va bé recordar-les, El telèfon del directe és el 932017474 si voleu parlar amb nosaltres. I després hi ha el WhatsApp del programa, el 677387719. Aquest que, aprofito, esteu fent servir per demanar-nos formar part del club. Ho demaneu i allà hi trobareu la mapa d'esmorzars i altres coses que tenim al Club de la Solució. Mira, avui us demanem una cosa domèstica. Quin refrany feu servir més a casa vostra? Perquè totes les famílies tenen aquell refrany que fan servir més d'una vegada o que el tenen com a refrany crossa o expressió popular crossa, no? Ara, ara. Qui no té un all té una ceba.

Per Lluís s'ha de patir. A calçabater, sabates de paper. Mira, jo dic qui passa any en peny. Ma mare sempre fa servir vas bé, ciraré. Ah! Vas bé, cireret. Sempre dic cosa dolenta fora del ventre. Quina és la vostra favorita? I si en teniu alguna, que això a vegades ens passa, moltes vegades. Ostres, canviar el referent en castellà. Digueu-nos-ho, perquè la Marta és com un diccionari en potes i ens pot dir com ho diríem en català, que soni més de casa nostra. El 677-387719 o el 932017474. Abans de continuar. Ai, nena. Víctor, deixa'm l'antena en blanc. Dimecres 21 d'octubre. La solució? Marxa d'excursió! On aneu, per favor? Doncs mira, a partir de la una del migdia estarem en directe a la biblioteca Gabriel Ferreter de la UPC, la Universitat Politécnica de Catalunya, a Barcelona, que em consta que són molt fans de la solució. Per tant, ens fa especialment il·lusió anar a fer aquest volo amb ells. Ens podeu venir a veure, però hi ha una bona i una mala notícia. Ai, nena, ja estem. Ah, lo de l'aforament, no? Tenim entrades. Però només disposem de 60 localitats.

Nena, només, Déu-n'hi-do, ja m'adrimi plenar el teatre, 60. 60 seria un emplaguet, que dèiem abans.

Intentarem que siguin una miqueta més, ja apretarem a la gent de l'OPC. Però de moment, 60. Això vol dir que ara mateix obrim 10 places. 10 places. Nena, com s'ha de fer? Ho podem fer de dues maneres. El WhatsApp de sempre, el nostre WhatsApp. Eh, que vull venir al bolo de l'OPC, o ens dieu vull venir el 21 d'octubre, qualsevol cosa. La Viena i la Líbia us atendran. Per tant, ara mateix correu, perquè obrim 10 places. Envieu-nos un WhatsApp, que està rebentant el WhatsApp ja.

Sí, és que això és el que passa, que tenim en paral·lel. Tenim els esmorzars de Forquilla. La gent que vol ser part de la solució. La gent que està dient el refrany que diuen a casa. Vindran els esmorzars. S'incorpora el carril adicional de l'operació tornada.

Perdoneu, gent, sou fantàstics, perquè us estic fotent un poti-poti.

La Marta Pérez Verge és testimoni del que hi ha aquí.

Voleu venir a aquest volo a la UPC el dia 21 d'octubre? La solució marxa d'excursió a la una del migdia. Ens tindreu en directe. Voleu venir? WhatsApp. Ens envieu al 677-387719. Ostres, que jo no tinc WhatsApp, que no sé. Correu electrònic. Solució arroba 3cat.cat, el 3, amb números. Però en principi el WhatsApp el teniu tots, el 677-387719. Vull venir al bolo de l'OPC. Ens poseu, eh? Vull venir. Si ens poseu el DNI, el nom complet, ja serà. Encara millor, però no us preocupeu, perquè la Líbia i la Viena us contactaran. Encara que heu posat Vull venir al bolo, no patiu de res. Passarà de tot, hi haurà premis, ens posarem cara, i sobretot recordeu, 21 d'octubre a l'UPC Biblioteca Gabriel Farrater us presentarem, a més a més, en exclusiva, un nou podcast de la ràdio.

A veure, senyora Pérez Verge, comencem parlant de l'expressió, si et sembla. Anar-se'n en orris. Què en sabem, d'aquesta expressió, Marta?

Comencem, com deies al principi, per saber el significat d'orris, què és orris. Què és, Brigitta, tu saps?

Jo em pensava que era un poble del Berguedà.

Té nom de poble. Té nom de poble. És veritat. De barranc, no?

El barranc d'Orris. Un moment, vaig a buscar-ho, eh? Barranc d'Orris. Era de Norris. Però clar, Norris. No, Orris. Ah, Orris. Hi ha Oriols. No, Oriols no. O Rius. El barranc dels Orris és un curs fluvial situat a la comarca de l'Alta Ribaborsa.

I sobretot per la part del nord, i ara entendreu per què hi ha molts noms que hi apareix Orris. De fet, si voleu fins i tot encara anem una mica més endavant a saber per què fem servir aquesta expressió, potser, perquè segurament tothom la coneix, però la diem sobretot quan un projecte fracassa, quan uns plans se'n van en l'aire, o una cosa que semblava ben encarrilada acaba malament. Però doncs bé, va, doncs tenim com sempre moltes teories diferents, però comencem per, com us deia, pel mot orri. Segons el diccionari català Valencià Balear, prové del llatí orreum, que vol dir graner.

Clar, els orrios de Galícia, nena, que tens família gallega.

Amb els orrios, sí, el meu cunyat, bueno, el meu cunyat és català, però viu a Galícia, la meva cunyada és gallega. Els orrios, clar. Allà s'acaben el blat.

I d'aquí que hi hagi tants noms i localitzacions on la paraula orris hi apareix. També designa orris, en l'àmbit ramader, el lloc on munyen les ovelles, on es munyen i també on s'elabora el formatge d'aquestes ovelles. I com podem relacionar aquest espai amb una expressió que avui fem servir per parlar de fracassos i de coses que acaben malament? Us haig de dir que no hi ha allò, una explicació concluent, però una possible interpretació que s'ha plantejat és que si un ramat s'espantava per l'aparició d'un llop o per l'arribada d'una tempesta i fugia descontroladament, es podia perdre el control dels animals i tot plegat acabava amb un desgavell. Ah, amiga.

Aquesta és una, l'historia. Aquesta és una. Mira, ara de seguida connectarem amb una persona que ens pot intentar verificar aquesta part, aquesta primera teoria. Abans, però, si estan cremant els telèfons. Ai, avui. Estic suant, ja, de que no podrem fer cas a tothom que ens està escrivint i que ens ha trucat. No, i et dic una cosa.

Nosaltres anem d'excursió el dimecres 21 d'octubre, però si fóssim ocas grases, podríem anar a l'excursió. No, podríem anar a l'excursió tres vegades més. Quatre. No ho puc creure.

És que sou tan. Lluitarem perquè hi hagi més aforament. Ara parlarem amb la Marta. Va, Pepita, bon dia. Hola, bon dia. Pepita de l'Hospitalet del Llobregat. Quina és aquella expressió que sempre feu servir a casa teva?

Bueno, jo al meu pare el feia servir. Jo ara l'he fet servir i quan ho dic me diuen que no m'entenen.

És a dir, qui té tions fa estelles. Qui té tions fa estelles. Oh, i com l'interpretes tu, aquesta Pepita? Bueno, el meu pare deia que quan a una persona li

diuen que té diners, aquesta persona necessita diners, doncs els tions són els diners. I les estelles és vendre. Tu i tindre diners.

Epa, espera't, Pepita, verifiquem-ho, a veure, Marta, què en saps d'aquesta expressió?

Sí, sí, està documentat que vol dir que qui té finques o altres béns de fortuna els pot adinarar o trobar que li deixi diners amb la garantia d'aquells. I tenim sinònims com, per exemple, en casa que tot hi ha, prompte s'arregla el sopar, o qui té canyes té flautes, qui té ovelles té pells. Ah, com volem dir, si tu meneges,

si tu meneges quartos, la cosa és més fàcil. Nena, això fa les entitats bancàries, i tu tens quartos que donen quartos, i si no en tens, no.

Absolutament veritat, Brigitta. És així, eh? Els diners criden als diners, allò que diuen. Doncs, Pepita, verificada queda, i gràcies per la teva aportació. Una abraçada bonica. A vosaltres, que sempre us escolto. Gràcies, preciosa. Si truquen, que escoltes. La solució amb Elisenda Carot, eh? Vale. Adéu, adéu. M'encanta, diu, vale, pesat. Elena, Sant Jordi d'Esvalls, bon dia.

Hola, bon dia. Doncs mira, a casa tenim un metge, o bé, en tenim dos, i sempre, moltes vegades ens diuen, aquí molt de metge, però a casa del Ferrer, cullera de fusta.

Mira, aquesta ja te la dic jo, que és el Ferrer, cullera de fusta. La Marta ens en va ensenyar una que a mi m'encanta, que és a calçabat i sabates de paper. Que em sembla extraordinària, Marta. I n'hi ha moltes, suposo que n'hi ha més variants.

N'hi ha moltíssimes, moltes. I de fet amb tu, Elisenda, també el vam modernitzar i vam dir a cal dissenyador, còmics Sans i Cartró. És veritat.

Còmics Sans i Cartró, m'encanta. Doncs queda dita, Helena, Sant Jordi, gràcies, una abraçada bonica. Adeu, adeu. Acabem aquesta primera ronda amb en Josep Maria de Manresa. Josep Maria, bon dia. Hola, bon dia. Què, quina me'n proposes? Quina és la que fa servir habitualment?

Pues, mira, és una frase que em va ensenyar un senyor que em va ensenyar moltes coses professionalment. I aquest senyor, quan hi havia un problema i proposaves un. Home, això ho podem arreglar així, ho podem solucionar així. Si no ho veia clar, et deia. Això és com si et pica el nas i et rasques l'orella. Sí. Volent dir que no serveix a res, eh? Vol dir que no perdis el temps, que això no t'ho solucionarà.

Ostres, m'encanta molt fort, eh? No perdis el temps amb històries, que això no té solució. Josep Maria, aquesta me l'apunto i crec que me l'assumo a la llista de les de fer servir a diari. Una abraçada, bonic. Igualment.

Fins ara. Adéu, adéu.

Adéu, adéu. Això com si et pica el nas i et rasques l'orella. A veure, Fran Domènech, sé que t'he fotut un potipot i el 67738779.

Què ens estan dient els nostres oients? Mira, l'Alba diu que la seva expressió és la que fa servir cada dia amb els seus fills. A la taula i al llit el primer crit.

Epa! Amb els fills, eh? Sí, clar. No és el primer,

normalment és el vuitè crit. La Montserrat fa servir S'ha acabat el bròquil. Ah, sí, aquesta sí. Aquesta és fantàstica. L'Anna, D'on no n'hi ha d'on raja. La Sònia, Tants caps, tants barrets. I després la Rosa, Tota pedra fa paret. Oh, i aquesta m'agrada molt, eh? Tota pedra fa paret.

Que és un sinònim de mica en mica s'omple la pica, no?

Exacte, perquè és allò, a poc a poc, es va aconseguint allò que es vol.

Mireu, va, podeu dir la vostra al 932017474, al 677387719, fem una pausa, anem a la publicitat, i a la tornada seguim parlant d'aquest Anarsen-Henorris, les altres teories d'on prové aquesta expressió.

Ja t'han posat el despacito, Marta.

Ai, que això no sona, però no sé quina copla és.

Ai, que això no sona, però no sé quina copla és. Em passo l'hora ballant, jo, que això és una meravella. Ja sabeu que avui tenim la Marta Pérez Verge aquí, per tant, vol dir que estem verificant, comprovant i explicant dites, refranys i expressions populars que podeu trobar a la majoria recollides en aquest Petit i Petit, el llibre de la Marta. Hem començat parlant d'Anarsen a Norris i hem parlat d'una possible teoria. Ara bé, ara bé, has dit que hi ha diferents versions. Hem parlat d'aquesta relacionada amb la ramaderia, però si no ens convenç en tenim d'altres, Marta. Quines? Sí.

Ara anem cap al món mariner. El diccionari també català València Balear recull un ús relacionat amb els vaixells que, quan naveguen en temporal, hi ha la mar tan moguda, amb unes onades tan altes, que escombren la coberta. Ens hem d'imaginar aquesta imatge, del vaixell que es va lluva.

Passa l'onada quasi per sota, eh? Calla, calla, el Titanic.

És una imatge ben diferent a la del ramat però també ens acosta a aquestes situacions en què les coses es poden descontrolar. I tot i que també hi ha qui diu que. Que ve dels esculls on s'enfonsaven els vaixells, que els mariners n'anomenaven orris, haig de dir que he buscat si existeix aquesta excepció, però no l'he trobat a cap diccionari. Podria ser que dins del món mariner s'utilitzés. No l'hem trobat documentada a cap diccionari que digui que orris és un sinònim d'escull. Però és que, a més a més, orri amaga encara un altre significat. Ai. Tant en orri com a orri poden voler dir també, quan estem parlant, en gran abundància, a dojo o a doll. Es pot fer servir en el sentit de a granel, quan parlem de productes que es transporten o s'emmagatzemen sense envasar. Per exemple, traginem el peix en orri. Ah. Que el transportem sense encofrar-lo ni posar-lo a les caixes de pesca, o, per exemple, en fornem en orri, quan en fornem la terrissa sense capses, mesurant allò a ull, la quantitat de peces que s'enfornen. Fa el bloc gros, allò que diuen. Sí, i fins i tot hi ha qui el fa servir com a sinònim de caure o d'anar per terra, ha anat en orris.

Doncs mireu, la Marta és que, com sempre, ho peta. 9320 93207474. Maria de Sabadell, bon dia. Hola. Bon dia, Maria.

Em sembla que ja ho havies preguntat, no? A veure de què parla la Maria.

Va parlar amb el notari. Va parlar amb el notari?

Això és un heret. La Maria està a punt de donar-me valència. Maria, Maria de Sabadell, bon dia. Nena, per favor, que estem en directe. Escoltem. És que estic en directe.

Ara. Doncs hi ha d'allò. Hi ha d'allò, eh? Maria. Sí, jo i el notari, nena. Què, nena? Em havien trucat a la porta, home. Justament ara, escolta. I Maria, què et deia? Què et deia, el de la porta? Què et deia? Res, un que és nou al bloc i es venia presentat. Ai, que maco, escolta. T'ha portat un pastit d'aranda. I a mi que m'importa, mentre es porti bé.

Home, Maria, ha d'haver aprofitat, que potser et portava

panellets de 200 euros al quilo. No portava res, no, ja ho he mirat. I no, res, res. No portava res.

Va, Maria, anem per feina, tu. Algun mal de cap, potser. Potser sí, esperem que no. Maria de Sabadell, a veure, quina és l'expressió

que feu servir a casa teva? Quan teníem mal de cap. Veia, això no és res, passat per la nit tot serà bonic.

Ah, mira, si superes la nit ja la cosa va millor.

Marta, tu la coneixies aquesta? No, no la coneixia, però és veritat allò que diuen que quan descanses, dorms, normalment la cosa millora.

És veritat que a la nit tots els monstres són més grans. Després quan et lleves dius, no era per tant. Maria de Sabadell, escolta'm, l'apuntem en nom teu i en nom del teu veí també. Una abraçada. Adéu, adéu. Gràcies. Anem a la Núria, de Castellà del Vallès. Núria, bon dia. Hola, bon dia. A veure, quina me'n proposes? La paciència és la mare de la ciència. Mira, t'he de dir, Núria, que aquesta la feia servir ma mare, quan ens desesperàvem tots.

I això l'he fet servir molt amb els meus fills. Veus? Quan us deuen neguitosos que no els hi sortia els deures o el que fos, els hi deia i va,

ja està sempre amb el mateix. Dic que a mi quan ma mare em deia la paciència és la mare de la ciència, deies, si home, sobre que estic histèrica digue'm tu que la paciència és la mare de la ciència. De veritat, eh? A aquesta, a què es refereix, Marta? És evident, no?

Home, sí, que al final tothom hem de tenir paciència i fer les coses a poc a poc acaben sortint. Però és que jo aquesta sempre l'he dit diferent. I he dit l'experiència és la mare de la ciència en comptes de la paciència. Epa, doncs no sé quina m'agrada més, eh? Segons l'ocasió podem fer-ne servir una o l'altra que són en moments diferents que la podem utilitzar però m'ha fet molta gràcia que diguis la paciència perquè és veritat que també es diu però també les dues,

clar doncs Núria, queden apuntades com les més habituals que fem servir als catalans, una abraçada bonica gràcies, adeu i abans hem dit, a veure, aquestes dues teories d'anar-se'n a Norris doncs verifiquem a veure amb una persona basada a conviure amb ovelles si sap alguna cosa d'aquesta primera teoria que ens ha mostrat la Marta Pérez Verge Marc August Montanya, molt bon dia. Hola, bon dia, molt content de ser aquí. Gràcies, Marc, per atendre'ns. En Marc August és pastor, també és codirector del podcast Camí de Cabres, de Catalunya Ràdio, que recordareu que vàrem presentar aquí a La Solució. Ho vàrem fer des de Mollerussa i va ser una experiència extraordinària. Escolta, Marc, Marc August, la paraula orri es refereix a un lloc on es munyen les ovelles i es fa el formatge. Com el pots descriure, aquest lloc?

Bé, es refereix a això, sí i no, diríem. Epa, epa. Un orri és la paraula que defineix un espai a la muntanya, normalment, o a mitja muntanya, que eren les construccions de pedra on es munien, o també la mateixa paraula es feia servir per descriure els llocs on es deixaven madurar els formatges. És a dir, petites construccions de pedra on els formatges que s'acabaven de fer es deixaven madurar. I si plovia, què passava, Marc August? Eren construccions cobertes i tapades. Ah, val. S'entén, s'entén, sí, sí. Era com una petita nevera rural, per dir-ho d'aquesta manera. I els orris eren unes petites construccions que tenien un passadís estret per on les ovelles passaven d'una en una i el pastor es podia jupillar i anar-les munyint d'una en una. Estrets perquè no es poguessin moure, diguem-ne. Exacte, perquè fos més fàcil de fer passar el bestiar i de poder-les munyir. També s'ha de dir que hi ha qui diu orri per referir-se a totes les cabanyes i barraques de pastors que hi ha a la muntanya, és a dir, totes aquestes construccions de pedra seca. A vegades hi ha gent que les anomena orris, però per fer exactes, l'orri és l'espai destinat a la llet i al formatge, és a dir, allà on es munyia i allà

on es guardava el formatge. I saps si se'n conserven en perfectes condicions a Catalunya, d'aquests orris?

En perfectes condicions? Conservem restes, el que passa és que, com que eren construccions efímeres i en el temps, perquè es feien servir poc temps, i estaven en llocs una mica aïllats, doncs, clar, se'n conserven moltes vegades les restes, que si no ho saps, tu segurament passes per allà i no ets conscient que allò és un orri.

I ara estava pensant, clar, es munyia les ovelles a la mateixa muntanya, en aquests orris, i allà mateix es feia el formatge i s'hi deixava, és a dir, es manipulava tota la llet i es deixava allà coellar per després manipular-la, o no?

És a dir, tu mullies les ovelles, feies el formatge i deixaves el formatge que madurés. Allà mateix, eh? O bé que madurés, o bé feies el topí, que és agafar els formatges i els deixaves en vai cardent perquè fermentessin. Ah, carai, t'ho hauríem d'afrontar, això, eh? Al final, el formatge és una manera de conservar la llet, no és cap altra cosa que això.

Clar, perquè si no, no te la podies consumir a la velocitat que requeria.

I hem de pensar que els orris es munyien a la primavera i, per tant, era el moment que les ovelles pujaven cap a muntanya i normalment estaven en llocs una mica apartats. Que d'aquí també l'expressió, no? Perquè els Norris no estaven al costat de casa.

Jo no em vull inclinar per cap de les dues opcions que ha plantejat la Marta. Però aquest, que estiguessin. Bàsicament ens ha donat la clau ara en Marc August. Si estaven allà on Jesús va perdre la sabatilla,

potser té sentit d'anar-se'n a Norris. No seria al costat de casa, no. Estaven a la muntanya i en llocs on hi havia el vaciar, evidentment.

Acordem que ens quedem amb aquesta o no? Ens quedem amb aquesta. Marc August Montanya, pastor, també codirector d'aquest podcast. Recupereu-lo, val molt la pena. El Camí de Cabres el teniu a l'app i al web de Catalunya Ràdio. Moltíssimes gràcies. Una abraçada, Bonic.

Gràcies a vosaltres. Fins ara.

M'encanta, nena. Una història d'amor tan maca que l'han utilitzat els que no ens estimen perquè no saben el que diu la lletra. Ai, senyor, el Belachau, eh?

Ara parlem d'un refrany que té a veure amb la pluja i amb les seves conseqüències. A veure, ho vàrem poder tastar la setmana passada. De fet, el divendres passat, no l'altre, especial aiguats d'aquí a Catalunya Ràdio, dilluns també a diferents zones de Catalunya amarades, vam poder veure les conseqüències de la pluja, malauradament en alguns casos. Però parlem de pluja, Marta, a veure. Va, sí. Avui el refrany que us

porto és un refrany que, a més a més, s'ha sentit molt aquests dies i és carrers mullats, calaixos, eixuts. Que és aquesta dita que ens diu que una meteorologia adversa comporta que la gent es quedi a casa i que els comerços estiguin buits i, per tant, no tinguin beneficis. I, de fet, hi ha qui la continua i diu carrer banyat, calaix eixut, dependent, content, ja m'ho he fotut.

Perquè el dependent treballa, no? No treballa, però clar, l'AMU no fa diners. No fa calaix. M'encanta. Ara de seguida ho comprovem. Abans, però, us recordo els telèfons, eh? 93207474. Si avui ens voleu dir quina és la dita, l'expressió popular, el refrany que feu servir a casa vostra, també ens ho podeu fer saber a través del 677-3877-19.

És curiós perquè el Josep Maria fa servir una expressió popular, jo diré que no és cap refrany, que diu que tot el que es pot arreglar amb diners és barat, que la va prendre el seu pare. Ostres, és que estic.

No, no, no, estic molt d'acord. És allò de, val tants diners, si els tens, no és problema. I més en temes de salut. I per altra banda, és temes de salut, tant de bo. Mira, quants ens deixaríem allà tota la hipoteca, no?, si poguéssim solventar algunes de les coses. Sí, perquè això és la salut.

A vegades parlàvem de la paciència i la mare de la ciència. La Montse diu que a casa seva fan servir el poc a poc i bona lletra, i el qui dia passa any en penya. Aquesta com tu, oigita. I després la Sandra, aquella que també hem sentit en alguna ocasió, de qui no té feina, el gat pentina. Aquesta m'ha fotut molt nerviosa. I per això, ja que parlem d'animals, la Lídia, fotre't de lloros quan algú cau. Fem servir a casa constantment. S'ha fotut a lloros.

Això és una distorsió que es va fer de la paraula, és oros, és tocaos, i pots de morros, i llavors a vegades passa amb la llengua i amb les expressions que busques paraules semblants i amb els anys van canviant, i d'oros ha canviat cap a lloros. Però com d'oros?

O sigui, et fots de morros? Sí. I els morros amb els oros què tenen a veure aquí? De morros d'oros perquè té diferents significats que s'adapta al vocabulari que no fos que t'arren la paraula per darrere però ara també ho fan

aquestes nenes que fan reggaeton les esdrujones se les mengen amb patates

perquè rimi en aquest cas els oros són els forats del nas i llavors tu caus amb morros i caus amb el nas cap a terra. Això és com caure de morros, perquè et mirem la boca, però oros en aquest cas ens fixem en el nas. En els narius. Exacte, són els oros. Per tant, és incorrecte això de lloro. No, és correcte en el sentit que al final l'evolució és com allò, tocar el dos que ve de tocar el dors, que és de tocar l'esquerra. Del cavall. Del cavall. Llavors va evolucionant, es perd, cau aquesta R i acabem dient tocar el dos, i no té res a veure amb el número dos. Fantàstic. Caure jo pensava que era pel nas així de lloro el bec,

el lloro al final ja

està tenim preguntes per la Marta que és que la Paula ens demana si podem explicar l'origen de l'expressió això és de l'any de la picor. Home!

Sí, aquest és maco, perquè a més a més ens hem de situar en un moment molt concret, que és a Catalunya el 1471, que és quan els catalans van patir un any de molt males collites, que va portar cap a una fam extrema, on a més a més li hem de sumar una plaga de pusses, que d'aquí que es digui l'any de la Pincó, Que, de fet, l'expressió completa era que és de l'any de la picor que tothom gretava. Uau, la picor. Sí, nena. Uau, quin any has dit, Marta?

1471. Encara no s'havia descobert Amèrica, eh? Bueno, jo no hi era. Bueno, descobert, qui diu. Jo no hi era, però la meva. T'he colonitzat, no? Enveït. Exacte, enveït.

Val, més preguntes. No, mira, la Carolina obre un camí que ja va avançat, ja us ho explicaré per què. A casa meva, quan algú està distret, se li diu que sembla que vingui d'Arbeca. I aprofito per dir que l'any passat, a la primera temporada de La Solució, l'11 de novembre, concretament, això ho he mirat, no és que. No, vam fer un programa amb la Marta Pérez Verge sobre expressions populars i refranys de rivalitats entre pobles. Sí, sí. Que el recuperin també, perquè segurament hi sortia molta gent d'Arbeca, i també molta gent de Sabadell.

Deixeu-me tornar un momentet. Carrers mullats, calaixos eixuts, és veritat això? Parlem de pluges convencionals, això sí, però les pluges fan que anem menys a comprar els comerços. Montserrat Baranguer, molt bon dia. Bon dia. La Montserrat treballa al forn del pont amb Molins de Rei, és part de l'associació de comerços de Molins de Rei. Escolta'm, fa una setmana que patíem un episodi de pluges intermitent. Tu notaves que venia menys gent quan plovia o notes que veia menys gent al forn quan plou a Montserrat? Sí.

Mira, t'haig de dir que aquest fort fa 90 anys que hi és i això jo ja ho sentia amb el meu padrí que va començar. Amiga, per tant és una dita que es confirma. Sí, sí, sí. I jo pensava, quan era petita, què voldrà dir això?

Doncs ja, ja ho sé. Ja ho has viscut. Per tant, tu quan et lleves i dius, ostres, humitat, pluges, avui ja sé que els llonguets me'ls emportaré sota el braç, no?

Exacte, exacte. També t'haig de dir que quan diuen mal temps, llavors és al revés. La gent compra més pa. Per previsió. que les iaies per allò de nevar. Ai, m'encanta aquesta, clar, no l'havia pensat.

Però només les iaies, eh? Que són previsores. Que som previsores nosaltres.

Als joves després ens passa que acabem menjant el pa congelat o aquell pa O sense pa directament. O aquell pa que deixes dos segons fora d'on sigui i és xiclet, no? O sigui, bàsicament les iaies preveuen més, escolten més i van a comprar pa per fer calaix

per si vénen maldades, no? Sí, sí, però ja et dic lo dels calaixos aixuts i els carrers mullats, calaixos aixuts, és veritat. Però ara també hem d'afegir, jo penso, que l'estiu, eh? Aquest estiu també ha fet estragos, tanta, tanta calor,

la gent no sortia, eh? L'hauríem d'adaptar, eh? Calaixos, calaixos ruents. Ai, perdona, carrers ruents, calaixos eixuts, també podria funcionar, no? Dolents, no? Exacte. Ruents, dolents. Oh, carrers dolents. Bueno, jo ho deixo dit, eh? Sí, sí, sí. Carrers ruents, calaixos dolents. Ruents, calaixos dolents. Home, la compro, eh? Marta, pendent-te'l. Vinga, va. Calaixos dolents, carrers roents, calaixos dolents. Equivalent al carrers mullats, calaixos eixuts, doncs el mateix quan fa molta calor. També és veritat que, a veure Montserrat, no et fa gaire de gust quan fa molta calor de dir posa'm aquella baguette o aquell tronquet que acaba de sortir del forn, no? Exacte, exacte, tot ajuda. I pobres també ells. Calor de fora i calor de barra no ajuda gens. Exacte, i allà dintre que deu estar fetes un múscul, no? Sí, sí. Ara comencem ja a tenir la porta oberta, però. Ara no, eh? Montserrat Berenguer, la podeu trobar al forn del pont a Molins de Rei. Servidora, vostè us diu que és com anar a un forn de tota la vida, d'aquells clàssics que fa olor a pa de veritat, no del pa de mentida que ens inventem. Gràcies, Montserrat, una abraçada. Gràcies.

Fins ara. Adéu, adéu.

Aquesta no me la sé. Jo tampoc. Quina és, Víctor, aquesta? Ah, sí, la de la Rosalía, nena. Quina de la Rosalía?

Aquella. El fucking Moniment. Ah, el fucking Moniment. El vull ser milionari, és veritat. Escolta, jo. Jo que passo el dia.

Em passo el dia ballant, jo, aquí. Vinga. La Marta ha vingut aquí a classe de zumba. Per favor, torna'ns a facturar, Marta. Va, parlem amb en Pere, de Cabrera de Mar. Pere, bon dia.

Hola, bon dia. Quina expressió fas servir tu que mai no falla?

Mira, et faig una petita coseta. L'experiència és la mare de la ciència i cosina de la prudència. Bravo, bravo. M'agrada molt aquest salt, aquest doble salt. M'encanta. Bé, el meu és. Qui no treballa. No menja ni va mudat el diumenge. Oh, boníssima aquesta.

És una mica veritat, perquè, clar, no menges, ja no et dic que no tens quartos ni per mudar-te el diumenge, saps? Qui no treballa, no menja i no va mudat el diumenge.

Sí, sí, també d'aquesta jo en tinc una que has dit també, que és a qui geu i no treballa molts cops badalla. Perquè senyor.

Badalla perquè no pots menjar, bàsicament. Tu ves badallant, no? Pere, de Cabrera de Mar, gràcies per la paciència, que és la mare de la ciència, i gràcies per escoltar-nos. Una abraçada, bonic. Adéu, adéu. En Josep Maria, de La Pobla de Segur. Bon dia, Josep Maria. Hola, bon dia. Com estàs, Josep Maria? Hosti, quina veu, nano de ràdio, eh? Josep Maria, quina ens proposes?

Quina dita ens proposes? El meu pare, quan jo era petit, petit, sempre li havia sentit dir, panxa prima, fora son.

Panxa prima, fora son. Aquesta m'has enganxat, Josep Maria, aquesta no la conec.

Panxa prima, fora son. El Pallars sabem moltes coses. I a què es referia el teu pare, Josep Maria? Doncs que s'ha de menjar. M'encanta. Dormim la panxa prima malament.

Ah, és veritat, no aconseguies la son, que li diguin a tots els pares i mares de canalla petita. Ara ho investigarem, a veure si trobem més bibliografia. Panxa prima, fora son. Josep Maria, gràcies per trucar-nos. Una abraçada.

Ell ja era guapo, adéu, adéu. Ell, escriu una badia, ell truca des del Pallars, Jussà, en aquest cas, però l'Éric, que és del Pallars Sobirà, té una altra dita, també, que per dir castigat molt en fer alguna cosa, per exemple, que diu que quan es mor el Pasqual, li porten l'orinal. Com, com? És fantàstica.

Quan es mor en Pasqual, li porten l'orinal. Em sembla un bon moment. A bones hores, no?

L'hauries d'haver portat abans. Mira, aprofitem aquest Pasqual, perquè una servidora, sabeu que va estar, 19, tota la vida de carnicera. És veritat, nena, que tu vas ser carnicera marcat. Jo sempre, quan un ganivet notària diga aquest ganivet, va matar el faliu i encara és viu.

Boníssim, s'han de filar els ganivets, eh? Vigileu, eh, després?

Ja hem parlat del que s'ha de fer si hi ha ferides a les cases.

Recupereu també aquest programa, farem segona edició.

Recupereu també aquest programa, farem segona edició. A casa sempre havíem dit, quan fou mort, el combregaran. Ah, mira, a bones hores.

Això passa també aquí amb la cultura, nena, quan es mor algú és quan li fan els homenatges. Aviam si es fem en vida. Jo he de dir que hi ha

moltes dites relacionades amb la feina que ens han enviat diversos oients. L'Isaac diu, fem-ho bé que malament ja hi queda. Així com per defecte I el Xavi diu que la seva feina fa servir aquest doble salt que dèiem. Ai, senyor, tanta roba i tan poc sabó i i afegim. Tan neta que la vol el senyor rector. I ben neta que la vol el senyor. Sí, no rector en aquest cas, però un senyor. Jo sempre l'havia dit amb el rector, també.

Ai, senyor, vinga, va, fem una pausa per la publicitat i a la tornada resolem més dubtes amb la Marta Pérez Verge i parlarem de què vol dir anar de bòlit. Ara tornem.

La solució, amb Elisenda Carod, a Catalunya Ràdio.

12 minuts i seran les dues del migdia. De seguida seguim parlant de refranys, però abans, dimecres 21 d'octubre, La solució, marxem d'excursió.

És que m'està dient molta gent a través del WhatsApp, a través del Frandomena, que no ho hem sentit. Què hem de fer?

Sí, perquè la gent té ganes de dir que hi havia una mica de sarau aquí, entre el Club de la Solució, els esmorzals de Forquilla i els refranys, i, clar, no saben què passa el 21 d'octubre.

21 d'octubre. És un dimecres. 21 d'octubre, dimecres, estarem en directe a la 1. Presencials ens podeu venir a veure a la Biblioteca Gabriel Ferreter de la Universitat Politécnica de Catalunya, a Barcelona. Per tant, si voleu veure'ns en directe a tot l'equip de La Solució, fem un bolo el dia 21 d'octubre a la 1 del migdia, com sempre. Sí, normalment sí, a la 1. Mira, si vols anar-hi, només dir-vos que tenim només 60 localitats. Per tant, ara obrim una altra tanda. Heu de ser ràpids a través del nostre WhatsApp, d'acord? El 677-3877-19. Vull venir al bolo de la UPC. Vull venir al bolo de la UPC. Doncs envieu un WhatsApp. Que és que el WhatsApp no em va bé, que no sé què. Solució arroba 3cat.cat, el 3 amb números. Guardeu-vos la plaça, insisteixo, només hi ha 60 places. Els més ràpids que us apunteu cada dia podeu optar a tenir una plaça, evidentment, doble. Vosaltres, més acompanyant. Per tant, si voleu un pla naso el dimecres, dia 21 d'octubre, ja ho sabeu, escriviu-nos ara mateix al WhatsApp del programa o bé al correu electrònic.

No, que no truquin al telèfon. Ah, no truqueu, no truqueu. No, perquè hi ha diversos oients que han trucat i algun que ha fet una videotrucada, també. Ah, fantàstic. Mira, que si hem entrat en directe i si hem parlat amb tu. L'Alba, per exemple, mira, en relació a aquest bolo que fem, fa servir un refrany a casa seva que va perfecte, que és qui no arrisca, no pisca.

Qui no arrisca, no pisca. Sí, s'ha de fer això. Arriscar, vinga, anem a arriscar la vida

perquè no aconsegueixen les coses.

Va, posats arriscant, ens queden 10 minuts i volem fer moltes coses. Tenim temps per parlar de l'expressió anar de bòlit, Marta, anar de bòlit.

Sí, primer deixeu-me fer una petita matització, perquè l'expressió s'escriu amb T final, bòlit, i no bòlit. Amb D. Són dues paraules homòfones, és a dir, que sonen igual, però tenen significats diferents. Un bòlit amb D és un meteor que travessa l'atmosfera i també anomenem així popularment un cotxe que va molt ràpid,

com ara un bòlit de Fórmula 1. Però jo pensava que anar de bòlit era amb D i era perquè anava molt ràpid,

perquè anaves molt tard. Doncs no. Bòlit amb T és un tros de fusta acabat amb punta que es fa saltar d'un cop en un joc tradicional. Sí, allò de picar amb una cantonada. I què tenen a veure l'una amb l'altra? Doncs segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, bòlit és una variant de bòlit amb D per comparació amb aquest euròlit, que no se sap on va aquest meteorit. Ve del mateix lloc, no? Exacte, l'origen és el mateix, però són dues paraules diferents i l'expressió ha agafat la de bòlit amb T. I la imatge és molt gràfica, igual que un objecte que surt disparat i acaba caient en un lloc imprevisible, el bòlit també pot sortir volant i anar a parar allà on menys t'ho esperes. Jo crec que aquesta imatge ens ajuda força a entendre l'expressió aquesta d'anar de bòlit, que la fem servir quan anem atrafegats en presses amb un navall sense acabar de saber ben bé on anem o què hem de fer, com aquest joc tradicional del bòlit que surt disparat i no sempre allà on voldríem. Tu havies jugat a això?

Perquè com que tens més anys que anar a anar a peu. No, i tot era rústic i jugàvem al carrer. Llavors, clar, amb un tros de pal i un altre més petitet A més, no me'n recordo que dèiem una frase, crec, abans de picar. Llavors es picava en un extrem i allò saltava.

Amic, doncs espera, preguntem-li a una persona experta. Marta, digues, digues. No, que anava a dir que a part,

que potser hi ha persones que diuen bòlit, doncs depèn de la zona, té diferents noms, perquè també se'n diu bèlit, piquipala o piqui, segons el territori. I també, a més a més, em fa molta gràcia perquè és un joc que és tradicional català, però és que, a més a més, també es juga fora, i a Anglès, per exemple, a Anglaterra es juga al Tipcat, o a Itàlia es juga a la Lipa. I bé, segurament tenen algunes diferències, però més o menys, de fet, es fan campionats d'aquí a Catalunya que van cap a Itàlia a jugar a la Lipa.

El piquipala, jo havia escoltat, nena.

Campionats de Lipa, nena, t'hi has d'apuntar. Va, parlem amb un expert en la matèria, l'Àlex Novials. Molt bon dia, Àlex. Hola, bon dia. L'Àlex Nubials, l'haureu sentit també aquí a La Solució, és director del Petit Sapiens, la revista de bacos per a joves lectors. Àlex, tu com a expert en joc, la Marta ara ens explicava, ens explicava una mica, ens posicionava el terreny, però tu què en saps? D'on prové exactament aquest joc? Com s'arregla aquí a Catalunya?

Bueno, es veu que aquest joc ja hi jugaven els antics romans, que la cosa és antiga. És un joc que, a més, com ella deia, es juga a tot el món. A les Filipines, a l'Índia també hi ha variants. Segurament perquè és molt fàcil de posar-s'hi. Només necessites un trosset de fusta, com un cilindre, més o menys de la mida d'un puny, que li fas punta a les dues bandes i llavors piques amb un altre bastó i el fas saltar a l'aire i llavors el piques per segon cop mentre és a l'aire per enviar-lo el més lluny possible. I hi ha un altre equip que l'ha d'atrapar a l'aire. Si l'atrapen a l'aire, eliminen el picador, diguéssim.

És una mica com un béisbol. És l'inici del béisbol, no? De fet tinc entès, no sé si és així Àlex, que algunes dones de Catalunya fins i tot, perquè jugaven molt també les dones, feien servir aquelles pales de netejar la roba, perquè tenien una mica d'amplada i llavors així

els podia servir com de pala. Era la de esponsar els matalassos. L'hi diuen la cana, i és ben bé aquesta forma, s'assembla molt, segurament li robaven a. O la dona anava a jugar-hi o el nen li robava la mare i se n'anava a fer una partida.

I es pintava alguna ratlla a terra o alguna cosa similar per marcar on havien d'arribar els jugadors de l'altre equip? O era més lliure, no era tant béisbol?

No, l'únic que necessites és com una base plana on posar el bòlit, perquè si fos picar terra potser l'ensorraries. Llavors normalment fan servir com una base de fusta rodona també, que és per fer-lo un saltar l'aire i llavors estirar-lo el més lluny possible. O sigui que una esplanada ben grossa és el millor que pots fer servir.

No sé si hi havia algunes hores a Catalunya on era més popular aquest bòlit.

Bueno, ara aquest joc s'estava perdent i hem de dir que als anys 2000 hi va haver una associació, el 6 de Girona, que el van recuperar i s'hi dediquen força fins al punt que aquest any han celebrat el 22è campionat del món. Ostres, repeteix-nos, Àlex, repeteix-nos el nom de l'associació,

perquè just s'ha tallat quan ho has dit, ho dic per si hi ha algú interessat a la zona de Girona d'apuntar-se a jugar a bòlit, com es diu l'associació?

Asociació Cultural del Joc del Bèlit, ells fan servir l'altra manera de dir-ho, del barri de

Sant Narcís, a Girona. Bèlit del barri de Sant Narcís. I què necessites per ser un gran jugador de bòlit?

Una colla d'amics i un parell de bastons, o sigui que és merder. I una mica de, no sé com dir-ho, de tenir poca por, perquè és un joc que segons A YouTube hi ha alguns vídeos, i clar, quan el llencen en l'aire i li foten la garrotada, de fet ara es posen com aquella cosa dels soldadors, amb la cara. Els que reben, perquè clar, si et ve a sobre, déu-n'hi-do.

Home, nen, és que imagineu-vos com una baldufa de fusta macissa que li carden un xec d'hòsties amb un pal i surt disparat. Home, a veure, no sé jo.

Exacte, ha acabat amb punxa per les dues bandes. Mai ha passat cap desgràcia, nena.

Fantàstic, fantàstic. Els catalans fem coses i ens arrisquem també de tant en quant.

Déu-n'hi-do, poseu-vos la màscara. Recomanen fer tirada en paràbola una mica, no tant anar a fer una esmaixada, sinó que vingui de dalt, diguéssim, que així també és més fàcil d'agafar i és més divertit, perquè hi pot haver més.

No s'hi vol tocar matar, allò que diuen. Àlex Nubials, escolta'm, un plaer, com sempre, parlar amb tu. Una abraçada molt forta. Adeu, gràcies. Fins ara, adeu, adeu. L'Àlex Nubials, director del Petit Sapiens,

una revista que si teniu criatura, recomanadíssima. Nena, i no només per nens, que jo m'ho llegeixo.

Jo també m'ho llegeixo. Recordo que vam fer un especial indians que vaig dir, mira, el vaig començar a llegir i després en vam fer l'altre especial a la Sapiens. I també vam fer un de Franco,

que està molt bé pels nens ja per començar a aprendre, que no es perdin. Va, ja ho sabeu, eh?

El 932017474, us diem que ja no acceptem més trucades perquè anem en punt, que hem de deixar-ho amb l'Òscar Fernández. El Catalunya Migdia, abans, però, el 677387719, Fran.

És curiós perquè hi ha molts oients que el Josep, el Josep Maria, el Joan, la Carme, que repeteixen el mateix refrany als seus domicilis. Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla. Molta raó, eh? Si diuen molt. La Mercè diu que l'edita que fa servir és l'orella és l'embut del cor. L'orella és l'embut del cor. Imagina't. Aquí s'ha de saber de tot. Aquí s'ha de saber.

Paramiologia, biologia. L'orella és l'embut del cor,

estic pensant. Ui, ho filtra tot. Exacte, perquè rep els sentiments, les emocions, tu ho sents, no? I llavors va a entrar cap a dins l'orella. Al final, el que et diuen moltes vegades, no? El que t'entra per l'orella és el que repartoteja els ànims, et remou.

Que et poden dir, no? Al final. Ah, podria ser això, eh? Doncs mira, ho investigarem i ho intentarem resoldre el proper dia, que per cert, et poso deures, Marta, estaria bé parlar, és que quan parlàvem amb la fornera, algun especial de referents que tinguin a veure amb pa? N'hi ha? Milers, no? Moltíssims, però molts. Mira, l'apuntem, aquesta.

Mira, ara que dius pa, la Cristina, ella fa servir una dita relacionada també amb una menja, que és, a aquesta persona li falta una patata pel quilo. Una patata pel quilo. I ara, un bull.

Jo tinc una amiga que diu, no és la patata més cruixent de la bossa.

I relacionat amb la patata també, hi ha qui diu que és més curt que una escala de collipatates.

Perquè no necessites escala. És que fa el torres per acabar el programa, nena. Una d'alegria, la Mila, que va servir l'expressió irse de picos pardos. Com ho diríem en català, irse de picos pardos?

Anar a la festa, no? Per cert, que el Nil m'apunta, diu, en conjunt, no és la patata més cruixent de la bossa, no és la cervesa més freda de la nevera, no és el llapis amb més punta. De tot l'estotx. En fi, hauríem de fer una especial dites, refranys i expressions

populars faltones. Va, Marta. Justament l'Optimot recull que la versió d'anar de picos pardos podríem dir anar o fer burina o anar de marxa.

Anar de marxa, un clàssic. Avui aquest especial, refranys, dites populars i expressions populars, com sempre, amb la refranyera de confiança, la col·laboradora de la solució, Marta Pérez Verge, gràcies, estimada. A vosaltres, com sempre. Ai, senyora Brigita Lamur, ens sentim la setmana que ve, no l'altra, una abraçada bonica. Amb 121 anys, ja nena. Felicitats. I tornem demà amb la PON9, amb Malcomotero i amb la Clara Massons parlant d'ordre.