Quina és l'etapa més feliç de la vida segons la ciència?

Passen 6 minuts de la 1, soc l'Elisenda Carod i ha arribat l'hora de buscar la solució.

Ja ha arribat el moment d'obrir de bat a bat les portes de la ràdio pública per investigar fons tota mena de temes en un món de respostes simples. Nosaltres, ja ho sabeu, us portem la solució. I com sempre, a part de la solució, el meu 50% es diu Fran Domènech. Molt bon dia. Bon dia, Elisenda Canot. Com estàs? Mira, torno a estar constipada, nen. Què ha passat aquí? No ho sé, estic vacunada de tot. Crec que és tenir una criatura petita.

La vida és allò que passa entre constipat i constipat,

que deien els Beatles. Literalment, l'haurien de patentar. Ai, senyor, per cert, hem de dir que el Club de la Solució. Ai, increïble. Estem fregant que els 1.600.

No, ja hi som. Ah, ja hi som? Ja hi som, perquè la vida també és allò que et dic que gairebé som a prop dels 1.600 membres del Club de la Solució i que ja ho som. Efectivament. I tot va començar del no res. Els llibres eròtics, eh? Literatura eròtica, el dimecres vam demanar als oients que recomanessin llibres eròtics i la gent va començar a recomanar llibres eròtics i va començar a demanar entrar massa al Club de la Solució per rebre una cosa que podeu trobar-hi en el club, que és una llista dels millors llibres eròtics. En podeu proposar, eh?, també, però vaja, n'hi ha moltíssims.

Doncs ja ho sabeu, si voleu formar part del Club de la Solució, 677-3877-19, al control tècnic, al mestre, en Víctor Villar i a la peixera, en Nilvia, la Sofia Mejías i en Joan Castells.

I si avui és divendres vol dir que saludem l'editor i expert en viatges Malcom Otero, molt bon dia. Molt bon dia. Expert en viatges o en vida? En vida, en llibres.

Vull dir una cosa dels llibres eròtics. Ara, vinga va. Els llibres eròtics hi ha tota una tradició llibertina, francesa sobretot, del segle XVIII i tal. La literatura eròtica contemporània és horrible.

Però què dius, Malcom? Que hem fet un llistat, que l'hem recomanat a la gent.

És horrible. Tot sembla com un article dolent de Playboy. Aquesta és la veritat.

Fem una cosa, m'inclou els llibres clàssics, si et sembla, d'aquesta literatura llibertina francesa, i així ho afegim al nostre llistat.

Mira, de la mateixa manera que vam fer la guia Balam dels bolets, podem fer la guia Otero dels millors llibres eròtics.

La guia Otero dels llibres eròtics. I a l'altra banda també hi tenim l'assessora d'imatge. Marta Pantnou, molt bon dia. Bon dia. Bon dia. Què, Marta, com estàs? Molt bé, molt contenta. Avui has estat a punt de parlar abans de ser presentada i t'has fet enrere, eh?

Sí, perquè ja he vist la mirada de reull de la mama, que ja em diu. Ai, senyor. Va, vinga, vies obertes avui, eh?

Atents, perquè us farem una pregunta que us apela a tots. Avui us portem una solució sobre benestar. Quina és l'etapa més feliç de la vida segons la ciència? En quin moment de la vida sentim el punt màxim de felicitat? Quin és el moment més baix de felicitat vital? I aquest 10? És una fórmula que creua data, experiència i propòsit? O com funciona aquesta fórmula? És el mateix sempre en la majoria de persones? O no? Varia segons sexe? L'etapa més feliç la reconeixem mentre la vivim? O la reconeixem allò de. Ai, va passar i era aquella etapa? La solució a aquestes preguntes hi ha moltes més. La té en Pere Estopinyà. Molt bon dia, Pere. Hola, bon dia. Com està? Bé, molt bé.

Escolta, puc fer un apunt jo també sobre literatura? Per favor. Va, va. Perquè vaig publicar un llibre que es diu La ciència del sexe. Vas publicar dos llibres de sexe.

Els afegim. El gran és La ciència del sexe. No, La ciència del sexe i és analgistat. Ja està.

Ja està, mira, t'ho vaig a aixecar ja. Té el seu punt eròtic, eh? Gent masturbant se va analgistar un escàner de ressonància magnètica. Clar que sí.

Això és el teu gran hit, se't coneix per això, de fet.

Perdona, poca broma, eh? Insert circles, insert circles.

En Pere va fer un estudi de com reaccionava el cervell en el moment de l'orgasme, d'anomes com dones, no? Sí, com es feia això, posant un senyor i una

senyora tocant-se a dins d'un cadàver separat, a dins d'una màquina d'escàner,

i tots allà aplaudint, perquè clar, era molt mèdic, però tots aplaudint. Jo sé que sempre queda presentar en Pere, en lloc de dir, no, però això és el dibuix del gradó científic, tal, no sé, jo sempre dic expert en sexe, sempre dic això. Oh!

Jo algunes vegades me presento com a experta en sexe, no, no. No, i el llibre és superinteressant, perquè a més que molts de lectors te ho diuen, diuen, home, és científic, però quan comences a parlar d'això d'intercanvis de parella, o quan comences a parlar de la manera d'estimular el clítoris d'estar per fora, per dins, el nervi, el nervi pèlvic, el nervi podent, sí, sí, tot és fisiològic, però.

Diria que hi és, però si no, ara la Sofia i en Joan ho comproven si no l'afegim al nostre llistat. Insisteixo, si voleu el llistat, heu de formar part del Club de la Solució al 677-3877-19. En Pere Estopinyà, part d'Expert en Sexe, ell és bioquímic i divulgador científic i també col·laborador del Matí de Catalunya Ràdio, i ara acaba de publicar un llibre que es diu ¿Qué quieres ser de mayor? ¿Cómo convertir la madurez en la mejor etapa de tu vida? Hem fet una mica d'espoiler, eh? Una mica de espòiler al programa que li dediquem avui. Quina és l'etapa més feliç de la vida? Què ens fa sentir feliços o ser feliços a la vida, Pere?

Bueno, estar acompanyat, sentir-nos bé físicament. Mira, l'etapa més feliç de la vida, estadísticament parlant. Em fas el spoiler directament. Ah, que no vols que t'ho contesti encara? No encara, no encara. Bueno, hi ha una satisfacció personal, o sigui, estar rodejat, estar vinculat d'altres persones, és d'alguna manera, junt, no sentir dolor o no sentir malestar físic, són les coses que ens fan sentir millor. O estar motivat, sentir un propòsit. És a dir, quan analitzes els factors de benestar, que és un terme que agrada més als psicòlegs serios que no felicitat, l'estar motivat, el tenir uns objectius tan a curt termini, per al dia d'avui com per a una setmana vista, o quan arribi Nadal, o aquest estiu faré el que sigui, tenir aquests objectius et fan estar. Que al final el plaer és sempre una expectativa cap al que passarà tu disfrutes més de planificar un viatge que no quan estàs allà físicament inclús disfrutes més recordant-lo. Perquè la memòria també.

Estic molt d'acord amb això que diu el Pere, perquè del cap de setmana jo sempre he sostingut que el millor és el divendres a la nit, perquè et queda el dissabte

i el diumenge. Sí, sí, sí, i quan imagines el que passarà, l'imaginar és aquesta motivació que et comença a segregar dopamina al cervell i et fa esperar amb ganes allò. I allò a vegades te pot decebre perquè és molt efímer, no? I ara, a veure, el meu mestre va ser Eduard Ponset i sempre diu, la felicitat està en el camino de la felicitat, en el camino hacia la felicitat.

Ens va deixar gran llegat, eh? I tant. A mi una de les coses que sempre em va marcar moltíssim va dir, jo tenia una criatura a aquella època i deia, bueno, estic pensant, Ponset, aniré a una altra i tal, i em va dir, espera, has d'esperar quatre o cinc anys. Diu, perquè és el moment que una criatura no veurà l'altra com una amenaça. Ah. Això no m'ho havia plantejat així. I així no hi ha aquestes històries de gelosies, de merders.

Per tant, de moment en Pere ens diu, aquesta tria d'aquest triangle, persones, el que fa que siguem feliços, estar vinculats socialment, no sentir dolor i tenir aquests propòsits, sigui a curt termini o un gran propòsit més a llarg termini. Fran, de seguida explicarem quina és, segons la ciència, l'etapa més feliç de la vida. Abans, com sempre, podeu dir la vostra.

Això sí, a través de les vies de contacte habitual. Per cert, hi ha oients que estan esperant les recomanacions de Malcomotero sobre literatura eròtica. Mentrestant us dic que podeu trucar al 93 207 474 o escriure'ns un WhatsApp al mòbil del programa al 677 38 77 19. Ja ho esteu fent, de fet. Tingueu l'edat que tingueu. Quina ha estat l'etapa més feliç de la vostra vida? Pot ser actual, també. Pot ser, com deia el Pere ara, no, mira, recordem aquella que vaig viure, com la Sara, que diu que va ser dels 25 als 30, la millor etapa de la seva vida. Però el Manel diu l'actual, perquè s'ha comprat una casa a Camp de Bànol i inicia una etapa nova

amb la seva promesa. Bravo, Manel. Vosaltres ja teniu decidida quina ha sigut l'etapa més feliç de la vostra vida fins ara? No, és que saps què passa? Que em faig trampa. Per què? Perquè jo penso,

mira, dels 35 als 40, fantàstica, no? Tenia calés, en solteja, tenia una nòvia, la nòvia que és la meva dona, viatjàvem i tal, però no tenia criatures. I em sento culpable de dir que era feliç quan no havien nascut ells. Vull dir que hi ha moments que no. Em faig trampa, no puc contactar aquesta pregunta.

És veritat, però ets molt més feliç quan no tens criatures. Quan no. No, vaig a dir una altra cosa. Ets molt més feliç quan no les coneixes. Uh, Marta, però això és molt.

Mira, jo aquí, per exemple, crec que és molt personal. Jo, per exemple, crec que no. Jo, un dels moments més feliços de la meva vida, tot i la duresa de la situació i l'esgotament físic, per mi és ara, quan existeix la criatura.

És que hi ha dos tipus de felicitats, eh? Això està la felicitat hedònica, que és el que sents, el moment, el benestar del moment, el plaer, i això sí que, quan no tens criatures, potser el dia a dia és més. L'adrenalina, aquella primera cita amb el teu ràdio, entrar i sortir, fer el que vulguis. La eudaimònica, la felicitat d'eudaimònica, que és esta felicitat de benestar, de dir, tanco els ulls i em sento bé, me sento satisfet, això els fills t'ho donen. Quan tu mires a la tua vida. Bueno, espereu a que sigui dolent. No, no, no, però és veritat. Esta felicitat deuda i mònica, que és una mica més quasi budista, però que els experts la definixen com la veritable, perquè l'edonista és de un dia vas a un restaurant o un dia guanyes el Barça, el que sigui, però això és molt efímer, això se'n va, que l'acumules, la pots acumular en moments feliços al llarg de la vida i te sents feliç, però esta sensació més genèrica de felicitat deuda i mònica, els fills sí que te donen. Sí que te la donen en principi.

És allò que veus a la fotografia de la teva vida, no? I dius, uau, està força equilibrat, no?

Tot funciona. Si ets molt satisfet i no donaries, no canviaries per res.

93, 2, 0, 1, 7, 4, 7, 4. ¿Quina ha estat, de moment, l'etapa més feliç de la vostra vida? ¿Van ser els 20? ¿Van ser els 30? No, mira, jo a partir dels 40 em vaig descobrir i se me'n refotia tot una mica. 93, 2, 0, 1, 7, 4, 7, 4. L'edat, jo diria, centrem-nos en edat, si us sembla que és més fàcil, l'edat que considereu que vau ser més feliços de la vostra vida.

Mira, hi ha diverses franges, però el Manel, sobretot, diu que cap als 20 anys, més o menys, quan vaig descobrir moltes de les facetes de la vida, el sexe, la droga i el rock and roll. Diu ara res de res.

Drogues no, per favor, eh?

No, doncs la Maria Antònia diu dels 30 als 40, també. I la Neus, dues etapes de la seva vida. La primera, ara que parlàvem de criatures, naixement i veure com creixien, les seves dues criatures, i la segona, el naixement del seu primer net,

per tant, vinculades al naixement. Aquesta ha de ser xula, eh? Ser avis, tenir una criatura que és molt xulo, sense la responsabilitat de ser-ne el pare, em sembla extraordinari això. Jo vull arribar allà ja.

Bueno, la resposta que et donaré va per aquí. Ai, ai, ai.

Ara hi arribarem. Pere, l'etapa més feliç de la nostra vida la reconeixem mentre la vivim o ja quan ha passat?

Quan ets gran tens més experiència, te coneixes molt millor a tu mateix i ets capaç de fer un judici més equilibrat i saber quan és la millor etapa de la teua vida. Quan ets jove no, quan ets jove encara no ho saps, estàs explorant, no te coneixes bé, no saps el que passarà.

En canvi, ho mires des del futur i dius, ostres, els 20 anys, o els 15, no? Vivies a casa els pares, el major problema era que no t'agradava la classe de no sé què, no?

I també hi ha gent que no és capaç de fer-ho, eh? Hi ha una gent que té alexitímia. Heu sentit parlar de l'alexitímia? L'alexitímia, a veure, defineix-nos-ho. L'alexitímia és una condició. Mira, és que vaig estar fa poc als premis. Bueno, a les beques que donava la Fundació La Caixa per a Investigació Científica, hi havia un investigador que estudiava l'alexitímia, que és la incapacitat de reconèixer les emocions pròpies. Ja no la falta d'empatia cap als altres. Hi ha gent, els psicòpates, per exemple, que no empatitzen en l'emoció. Dels altres, sinó que tu pots estar nerviós físicament, tenir les reaccions fisiològiques del nerviosisme o de la tristor o d'estar content, però tu no acabes d'entendre cognitivament el que t'està passant i hi ha graus d'això, és a dir, hi ha segons aquest investigador, que vaig estar parlant amb ell després del còctel, un 10% de persones que és moltíssim, tenen algun grau d'alexitímia,

ells fan testos i poden diagnosticar. I no saben el que tenen, o sigui, no saben identificar-se, estan tristos.

Jo a vegades, jo sospito que jo puc tindre una miqueta, no tal, però a vegades. No, no saps.

Hi ha molts marits heterobàsics que. Però és que era interessant això, eh?

Sí, sí, bueno, busqueu, jo no soc expert en l'excitímia, eh? Ho acabo de dir perquè m'ha vingut al cap de fa dues setmanes que estava allà. Un 10% de la població és molt, eh?

Penseu que un 10% són escarrans de la població. Vull dir, imagineu-vos quanta gent escarrana coneixeu, no? Sí, sí, sí.

A veure, que no és una condició, no és un problema. Per a algunes persones que ho tenen de manera molt extrema, sí. Però, mira, la Marta ho està buscant. Sí, ho està buscant.

Ai, senyor, com podem saber si una etapa vital va ser realment feliç o si l'estem mitificant? Perquè tu ara deies, en un viatge, part de la satisfacció és la prèvia i també la post, el recordar-ho. Com podem saber si realment va ser feliç, objectivament? És impossible.

Sempre ho mitifiquem. Sempre, quan recordem el passat, sempre ho canviem. És a dir, tu penses en una relació que es va acabar. Si la relació es va acabar bé, recordes unes coses. Si es va acabar malament, recordes unes altres. Això és. Som molt selectius en la manera que recordem el passat i el recordem inconscientment d'una manera de la manera que volem recordar-lo. És a dir, a veure, estic exagerant una mica, però durant mesos o anys del passat passen moltes coses, bones, dolentes, felices, infelices. No ho podem recordar tot, és impossible. No, no ho recordem tot i fem un filtre emocional. Si tu aquella exparella t'ha traïcionat i vols. Pensar que tot ha sigut horrorós i millor haver-nos separat, tu els records que tens són els dolents. I si d'alguna forma s'ha acabat de manera O sigui, que l'has deixat tu. Podria ser, no sé. Vull dir que quan recordem el passat. I això els investigadors ho fan, inclús experiments de recordar coses que estan gravades i inclús poden parlar d'implantar records. Uau! Sí, i això hi havia una investigadora que es deia Elizabeth Loftus, psicòloga, que era la creadora de les implanted memories, i de. I de com, això s'aplicava a judicis, de com recordaves coses, no només recordaves coses que no havien passat, perquè havies lligat records i s'havien inventat, sinó que ella era capaç, per exemple, l'estudi clàssic que va fer era que agafava persones i els ho deia, mira, venim a parlar amb gent que s'ha perdut de petit. I diu, no, jo no m'he perdut de petit. Sí, sí, que et vas perdre de partit, que mos ho ha dit, els teus avis mos ho han dit. O qui sigui no, que no, diu sí, tu no recordes que anaves a un centre comercial? sí, pues una vegada que anaves a un centre comercial, que anaves en tallers sí, i no sé què i va passar això i tal i llavors no sé què, et vas acabar perdent i llavors tu estàs imaginant-te aquella situació i un 25% de persones, una de cada quatre, acabaven dient ah, és veritat, que em vaig perdre no me'n recordava, llavors això és una memòria implantada. Uau, el Inception, famós, eh? Te poden implantar records, i si et fiquen una imatge trucada, la mateixa experiment la van fer, quan havies anat en globo amb ton pare. Llavors, te ho van fent això, i al final t'ensenyen una imatge, en estàs tu de petit, en ton pare, a un globo, i un 50% de persones diuen, anda, la memòria no me'n poden fiar.

No ens en podem refiar, perquè després és allò típic de ho recordo perfectament, i és que cada vegada que obrim el calaixet de la memòria, perquè la gent ens entengui, la modifiquem. Sí, sí, sí. Vull dir que allò de recordo perfectament que vas dir això, i després, si tu entens això, discuteixes una mica menys aferrissadament, perquè dius, clar, és que m'estic reinventant, no?, aquest record que estic recordant ara.

El cervell, evolutivament, i aquí sembla un concepte, però però el cervell està dissenyat no per trobar la veritat, sinó per sobreviure. I si te convé recordar alguna cosa d'una manera per estar millor i sobreviure més, el cervell t'enganya, t'enganya constantment.

Ramon, en posta, bon dia.

Bon dia. A veure, tapa. Primer que tot m'agradaria dir. Digues. Primer que tot m'agradaria dir que soc amic del Pere.

Ets amic del Pere, epa. Ja t'he reconegut. Què tal? Com estàs?

Amic del Pere. I acaba d'enviar un whatsapp perquè m'ha fet molta gràcia de expert en sexe.

Amics! Epa! T'ha enviat un whatsapp realment o no? Confirmem que són amics, eh? Escolta'm, Ramon d'Amposta, ja he vist el whatsapp que li has enviat a en Pere. Escolta'm una cosa, etapa de la vida que tu diries que has estat més feliç. Em diuen que en tens més d'una.

Jo actualment, l'actual és, estic feliç també, però bueno, jo crec que n'he tingut o en tindré tres. Una, al principi de tot, quan érem joves, que vivíem i ens ho passàvem bé i escoltàvem música i rock'n'roll i sortíem de festa i teníem la novieta. Després, quan em vaig casar, que vaig estar molts anys vivint de concerts, de festa, treballant, sense fills, i jo ara tinc 55 anys, i ara tinc un nen de 8 anys i un de 12. Què passa? Que soc una mica papa gran, però al mateix temps també tinc l'experiència i sé el que vull en tot moment, i intento modelar-ho, de la qual cosa intento ser feliç sempre. Perquè l'època aquella de joves vam ser molt feliços i el Pere pot donar fe també de les marxes que fèiem per les Terres de l'Ebre i després un cop te cases, si no tens fills, tens una altra vida que també és molt xula i que també comparteixes vivències amb la teva dona i després arriben els fills. De la qual, jo crec que centrar-te en un és molt complicat, molt, molt, molt difícil, perquè jo per a mi l'actual és molt bonica, perquè els fills els veig créixer, tinc un preadolescent de 13 anys i un altre de 8, però tinc 55 anys, de la qual cosa la meva visió és bastant diferent i la meva forma d'actuar és bastant diferent segurament que si jo tingués 28 o 30 anys ara.

Doncs en Ramon, mira, intuitivament ens està centrant el tema perquè moltes variables que has dit són les que t'arrem ara. Ramon, i espera't que t'arribi, si t'arriba, a ser a l'etapa d'avi, que jo crec que allò pot ser una altra punta de felicitat en la teva vida.

Bueno, aquesta etapa té de dir que jo sempre he tingut els meus dubtes si arribaré, precisament perquè els meus fills són petits o joves i no sé com arriben. Jo vull com el Punset, eh? O sea, jo soc fan del Punset i jo crec que no moriré mai.

Ell ho va dir un bon dia. Fins que no es demostri el contrari, de moment no m'he mort, l'empirisme. Correcte, correcte.

Jo penso igual que el Punset. Mentre no es demostri el contrari, jo no em moriré. Però sí que tinc els meus dubtes si els meus fills em faran allò.

Bueno, veurem, veurem. Se va acabar morint, eh? No, ell deia que les seves cèl·lules no sé què, no? Los átomos son inmortales.

No, però Ramon o la gent de 55 anys no té res a veure ara amb el que era la gent de fa dècades, de 55 anys. Llavors, l'expectativa de vida en salut està augmentant moltíssim i algú com Ramon o jo, que també he tingut filles tard, és molt probable que sí que siguem avis i no només avis ja vells, sinó avis que tindrem 75, 80, 85 anys, però estirem en forma.

Mira, el que diu, t'he sentit moltes vegades dir, en alguna ocasió, en el futur hi haurà més persones grans però menys velles. Exacte, este punt és clau.

És a dir, que la gent està vivint més anys, sens dubte, que està vivint més anys en salut, també. Llavors, ser gran ja no és sinònim de ser vell. Fa dues generacions, quan algú es jubilava, ja passava a començar l'última etapa de la vida. Ara no és l'última. Ara la gent no disfruta. L'última és la bellesa. Tots. Tindràs un accident, tindràs un càncer, el que sigui, hi haurà de tot. Però molta gent sí que arribaràs a fer vella, però se farà vella als 85, als 90, als 95. I abans té esta etapa, que és la veritable tercera edat. La bellesa és la quarta. Jo fico el llibre, parlo de la quarta edat. La quarta edat com a la bellesa clàssica. Però la tercera és nova. La tercera edat actual no existia abans. És una edat entre els 60 i els 80 i algo que estàs bé físicament, que ja has pagat les hipoteques, que els xiquets ja són grans. La frase, és que no pensava que estaria tan bé en esta edat, és com una.

Gent de 60, ¿us sentiu identificats amb el que ha dit ara mateix en Pere? Doncs ja ho sabeu, 932017474, truqueu-nos i digueu-nos. Mira, sí, coincideixo amb el que diu, 932017474 o el 677387719. Estem parlant d'aquest llibre que es diu ¿Qué quiere ser de mayor? ¿Cómo convertir la madurez en la mejor etapa de tu vida? Al WhatsApp, suposo que crema, Fran. WhatsApp, sí, els oients de

La Solució estan explicant quina ha estat l'etapa més feliç de la seva vida. Hi ha de tot, també, hi ha de tot, però ens anem acostant ja a aquesta edat que després ens explicarà el Pere. El Josep Maria diu dels 14 als 18. Estava en un internat, però vaig aprendre molt de la vida. El Jordi també. El Jordi als 19, època de nous reptes, com deia el Manel abans, sortir de casa, conèixer món, gent meravellosa, etcètera, etcètera. Fixeu-vos que bonic això que diu la Isabel. Els moments més feliços de la meva vida han estat quan m'he enamorat. Ah, el que deia la Marta, l'enamorament. No li posa cap franja. Aquelles primeres cites, aquests nervis. Sí, efectivament, aquelles que recorda només lo bo.

Perquè no recordes la mandra que fa al principi? Tot plegat. Per cert, deixeu-me convidar en Ramon, que el tinc aquí pendent. Ramon, encara hi ets, eh? Sí, sí, encara hi ets. Escolta, res, gràcies per trucar.

Digues, digues. Un tertulià més. Pere, quan vagis parlant de sexe, quedarem un dia. Ja sé que t'interessa, sí.

M'ha agradat molt el que ha dit el Pere que recordem els viatges quan els hem fet i després tenim la memòria. I això és molt xulo també. Avui mateix he sentit una notícia que els U2 actuen a Barcelona l'any vinent i jo he recordat quan jo tenia 28 anys i vaig anar a veure els U2 i m'ha fet molt feliç i estic mirant ja de comprar entrades per anar a veure els U2. Per tornar a sentir el

que vas sentir en aquella època. Ramon, gràcies. Una abraçada bonic.

A vosaltres. Adéu, adéu. A part que el Pere clarament ha pactat amb un amic perquè digui que tot

el que diu és molt intel·ligent. Sí, sí, que interessant tot el que diu en Pere.

Hi ha una frase, va ser vicingar, que ja sabeu que va guanyar el Premi Nobel l'any 78, que fa aquests contes de jueus. Hi ha un rabí que li pregunta a un senyor molt gran, que té com 90 anys, se't sembla, i li pregunta si és feliç. I li diu, no, no acabo de ser feliç, perquè encara m'importa el que pensin de mi. El missatge era que quan et fas gran comences a deixar de preocupar-te pel que pensen de tu. I aquesta no ho havia aconseguit.

El Pere, en el llibre, explica que la vida en general, segons molts estudis, segons la ciència, té la forma de la lletra U. Explica'ns què vol dir això, Pere.

La curva en 1 de la felicitat. És justament el que estàvem dient. Els estudis, i no un, sinó diversos estudis que s'han replicat, diuen que al llarg de la vida la felicitat té forma de 1. És a dir, les primeres etapes és molt alta, després entre els 35-55 és el punt més baix, i és per allò que dèiem abans de les pressions econòmiques, els pares són grans, els fills. Demanen molt, i després, a partir dels 55, comença a pujar la felicitat i es convertís en l'etapa més feliç de la vida abans d'arribar a la bellesa. Però aquí hi ha una cosa interessantíssima.

Ja l'hem dit, l'etapa més feliç de la vida, segons la ciència, a partir dels 55, abans de la bellesa.

Però mira, quasi em preocupa més una cosa que no té res a veure amb el llibre, que és la felicitat. Molta gent recorda els 19, els 20, els 25, com un moment molt feliç. I nosaltres, estadísticament, la curva en 1 de la felicitat la vam viure. O sigui, la nostra infància, adolescència i joventut va ser feliç. Ha sortit uns baròmetres d'esta curva en un s'està aixetant per la gent jove la gent jove ara no és tan feliç és una jota de nou les últimes curves de felicitat per les pressions perquè ara tal com està el món tal com estava vivint tal com estan moltes coses. Els joves actuals no són tan feliços com érem nosaltres quan teníem la seva edat. I això pot ser per un altre tema, perquè jo no sóc expert en això. El meu llibre és sobre esta nova tercera edat, esta nova manera de fer-se gran, aquesta etapa que si tu primer et convences que pots ser molt positiva i et cuides tant a nivell de salut com de psicologia, com d'amistats, com d'econòmica, com d'entorn se pot convertir clarament en l'etapa més feliç de la vida.

Maria, Palma, bon dia. Hola, bon dia. El moment més feliç de la teva vida, quin va ser?

Bé, que li he dit al teu company moments feliços n'hi ha hagut molts allò que em passa és que el moment en què em vaig sentir millor de tota la meva vida i els temps que vaig sentir que era més jo van ser 9 mesos d'embaràs el meu primer fi mira,

té tot el sentit respecte al que deia el Pere de l'estar esperant és com planificar un viatge en el fons sí.

Bueno, allí també hi ha un tema hormonal que te fa estar bé. Sí. Bueno, a partir del tercer mes, eh?

Sí. Perquè els tres primers, Déu-n'hi-do. Maria, digues, digues, que t'he tallat.

No, no, ja va ser des del primer dia. Jo no vaig tenir res en tots els embarats, no vaig tenir ni un vòmit ni un res. Vaig estar superbé, tot, des del primer dia fins al darrer. De fet, la gent em deia, no tinc ganes que neixi, i jo deia, no, jo tinc ganes de veure'l, però després que se'n torni allà on està,

que estic superbé. Exacte, que estic molt bé així, no? Però has dit una cosa, Maria, has dit, del meu primer fill, entenc que en tens més d'un? Sí, en tinc un altre, el que passa que s'embaratja

és que va ser diferent. Ah, amiga. Perquè ja tenia un altre nen, tenia la meva sogra que estava malalta, i ja les coses eren molt diferents. Clar, clar, l'entorn, eh? I també he tingut una neta, i la veritat. Pues que llavors, com que tindré més temps, aniré més tranquil·la, també serà una felicitat diferent.

Doncs mira, segons el nostre expert, en Pere Estupinyà, estàs a punt d'entrar a l'etapa més feliç de la teva vida. Maria, gràcies per trucar-nos. Una abraçada bonica, fins ara. A vosaltres. Adéu, adéu. Narcís de Ventalló, bon dia. Hola, bon dia. Quin és el. Nen, tens 74 anys i què, feliç, felicíssim? Oh, fantàstic. Per què, per què? Què notes al teu vídeo?

Jo som un edifició en Guassardanes. I és clar, a l'estiu hi ha moltes audicions perigues pòmules. I sempre arriba a parar, sempre arriba a parar. I això sempre ha arribat a l'hora. Arribes a l'hora, al moment sardanista. Faig molta vida social, moltes amistats. En salut em trobo molt bé. I ja està. Mira, fixeu-vos que el Narcís

ha reprès com hem començat la conversa. Ha dit, de salut em trobo molt bé. I a la tríada que ens deia el Pere Estopinyà és no sentir dolor. Tinc moltes relacions socials, és a dir, està vinculat. I el propòsit, també ens parlava de les sardanes, eh, Narcís? Narcís, gràcies per trucar-nos, bonic.

Segueix-t'ho passant molt bé. Bueno, bueno. Ara estic aquí al cotxe i fa una hora que he arribat a buscar bolets amb un company i puc decidir cada moment el que em sembla, el que puc fer, el que no puc fer, no t'ho hem de dir a ningú. Familiarment estic molt bé perquè tinc un fill que està casat, tinc nens fantàstics i en principi no he de patir per res. I bueno. No m'estranya que estiguis feliç,

que pots fer el que et surti del folre a les manilles i a sobre amb salut, doncs mira.

Si no estic en un territori que és fervós. Sí, sí, però és que això és cada vegada més comú. Aquesta figura d'algú de 74, 75 anys, que està bé de salut, no té problemes econòmics, té la vida feta i està. Satisfet del que ha aconseguit a nivell professional o personal o el que sigui, però que també recordes el que et dona la gana, que és el que deies abans, i tenen este moment de dir, que li diuen gerontolestència, saps?

Gerontolestència, adolescència és gerontolestència.

És una transició, és una transició de passar de la segona a la tercera edat, com siguéssim, i de cop. Perquè les expectatives, al final les coses ens agraden més o menys en funció de les expectatives que teníem. Aquesta persona, el Vicent, que acaba de trucar, segur que ell fa 30 anys li dius, tu com te veus en 74 anys? I t'imaginaves vell?

Ah, com t'imaginaves tu, Narcís, quan tenies 30 anys i et deien.

Jo poc i poc pensava en això. Jo cotizava d'autònoms i deixava pagar i cobrar, i ja està. Clar, vivies més el moment, el dia a dia. Bueno, el que passa és que l'any de vida sí que vaig anar fent inversions en coses que tenia, i bueno, ja és un sobre, un altre ingrés a part, vull dir que ja és la pensió sola, i per això, mira.

Doncs mira, no estàs apanyat, Narcís. Escolta'm, gràcies per trucar, bonic, una abraçada.

Les coses, m'he estat deixant moltes coses, per anar procurant per tenir una mica la pensió en mitjans arreglades.

Carinyo, que t'acomiado. Va, una abraçada. Adéu, adéu. El 677-3877-19, què ens diu, en Fran?

Ara parlàvem d'aquesta etapa, tu feies la crida de. Ui, és dels 60 anys, no? Com ho sentiu? És veritat, esteu d'acord que. Doncs ara teniu 20 anys, que per endavant, molt diferent, com deia el Pere, a altres etapes de la vida. La Núria està en el seu millor moment de la vida, diu, a punt de fer 60 feina, salut, dues filles ben col·locades i quatre gats preciosos. La Maria, jubilada als 61, diu, acabo de descobrir una segona joventut, les filles fora de casa, gaudeixo d'amics, activitats, passejades, lectures, cinema, i tot el que es presenti, igual que el Jordi, que diu, ganes de viatjar i mil coses, amb 61 anys, i un altre Jordi que diu, 60, fets al gener, feliçment jubilat també, és a dir, aquí gent fins i tot ja. Jubilada o prejubilada, i amb tota una nova vida per davant, amb 60 anys. Us he de dir que ens

està escrivint gent, un famós escriptor, anava a dir super vendes a Catalunya, diu, amb 48 estic al pou de la U, mola saber que hi ha esperança a l'horitzó visca. Vull dir que una abraçada per aquesta persona de qui no diré el nom, però ja recomanarem el llibre un altre dia. Per tant, estem donant esperança. Que es llegi el llibre.

La gent que està en 50, 55, 60. De fet, és un gran regal per algú que està a punt de jubilar-se i diu, toma este llibre, que te sentarà bé.

Doncs ja ho sabeu, aquest llibre, ¿Qué quieres ser de mayor? ¿Cómo convertir la madurez en la mejor etapa de tu vida? Al 932017474, deixeu-me rebre un moment el Manel de l'Hospitalet, que he fet la crida, dient, persones majors de 60, confirmeu que és així, que és el millor moment de la vostra vida. Ell, en aquest cas, en té 78. Manel, bon dia.

Hola, bon dia, bon dia, Elisenda. Estàs feliç, no, rei? Molt feliç, molt feliç perquè, a veure, tinc quatre nets que són una meravella i la veritat és que només ens dediquem a ells. Jugo, encara jugo a tenis, és a dir, que faig coses que abans no feia. Sí, sí. Això és un altre.

Perdona, a veure que et talli. Manel. Sí, sí, no, tranquil·la. No, li volia demanar al Pere. També és un moment, suposo que està, com has dit, gerontolescència. Potser és un moment per provar coses. Sí, que total. Que tota la vida has dit, jo hagués volgut fer això, però hi havia o la pressió social, o ho faré fatal, o no tinc temps, o tinc responsabilitats, no?

Sí, ja. Hi ha gent que comença noves carreres, hi ha gent. Mira, està el concepte de silver economy, que és l'economia plateada en referència a les canes, de gent que comença, que es jubila i comença una empresa, comença una start-up o comença un negoci. O que dius, jo sempre volia haver tingut un restaurant. Clar, si tu prens una expectativa de vida de 73, que com era fa unes dècades, dius, ara m'he de ficar a fer un restaurant, però si dius, és que jo estic bé, jo segur que arribo als 85 o als 90, m'hi queda molt de temps, doncs me monto un restaurant o el que sigui. Hi ha molta gent que no. El que ha dit aquest últim testimoni de dedicar-se molt de temps als nens, està bé, cadascú que faci el que vulgui, però no és només això, no és només dedicar-se als nens, tens l'oportunitat de fer moltes altres coses, il·lusions que has tingut i que no podies fer o per problemes econòmics o per falta de temps quan estaves a la meitat de la teua vida i de cop dius, escolta, que. Que me siento encara bé per a fer estes coses. És un canvi radical.

Nosaltres estem al fons de la U, eh? Com, per cert, ja puc dir-ho, és l'Oriol Canals, autor del Cinquè Corp. Ja trigueu a comprar el llibre, que és meravellós, i te llegeixes en una tarda, perquè és d'aquells que t'atrapen, eh? Nosaltres estem al pou. Us heu sentit una mica més tristos? L'altre dia parlàvem de la menopausa i parlàvem que les dones estan en un moment també anedònic, no? Una mica com falta de l'anedònia, eh? Aquesta com falta d'il·lusió per a tot. Us hi heu trobat?

Des dels 45 o des dels 35, que deia ara en Pere. Jo, com a dona perimenopàusica, doncs, d'aquestes edats, trobo que és una època fatal. O sigui, és una època que està estip de tot. Jo, això que dieu. Clar, sento molt tots aquests. Fixa-t'hi que són tot homes que parlen de la meravellosa vida que tenen perquè tenen la dona de tota la vida. Encara no he sentit cap dona que truqui que digui.

Marta, estadísticament les dones també. És a dir, tu estàs al POU perquè nosaltres també estem a l'edat del POU, però. La perimenopausia se passa, i la menopausia també, i les dones de 70-75, i jo he dit dolor a proposta, perquè el que fastidia no és la diabetes, el que fastidia no és la hipercorresterolèmia, el que fastidia és el dolor als genolls, que no et moriràs de dolor als genolls, però te fastidia la vida. Però és del teu dia a dia, clar. Si no tens dolors, i diguem-ne que musculosquelèticament estàs bé, de fet les dones tenen una vida social molt més rica a la tercera edat, solen estar millor però això viuen més anys també tenim esperança Marta l'esperança de vida en salut d'homes i dones no és tan diferent. Però l'esperança de vida total de dones és més gran. I quan analitzen per què és això, és perquè estan molt millor connectades socialment, hi ha molta més ajuda entre elles. Entre dones, entre amigues.

Però també pot passar que en aquesta etapa de la gerontolescència, que tu dius, et quedis bitu. Què passa en aquest cas? Jordi, Barcelona, bon dia.

Hola, bon dia. M'heu invitat a trucar-vos. Així m'agrada. Tu ets vidu, oi, Jordi? Jo soc vidu. Fa dos anys i tres mesos.

Dos anys i tres mesos. Deixa'm anar a la publicitat i a la tornada parlem amb en Jordi, perquè, clar, hauries d'estar en l'etapa més feliç de la teva vida. Què passa quan reps un cop així? Segueixes estant en una etapa feliç, sí o no? Ara us ho resolem.

13 minuts i seran les dues del migdia. Avui estem parlant amb en Pere Estopiñà, bioquímic, divulgador, científic, que ara mateix acaba d'editar un llibre que es diu ¿Qué quieres ser de mayor? ¿Cómo convertir la madurez en la mejor etapa de tu vida? Hem acordat que la vida, la felicitat, s'estructura en una espècie de forma de U. Dels 35 als 55 estem al pou de la felicitat, però a partir dels 55 la cosa va de pujada. I hem dit, ai, ara bé, què passa amb aquestes persones que estan al pic de la felicitat, tenen una experiència com, per exemple, la biodiversitat, com és el cas del Jordi, que ens ha trucat ara des de Barcelona. Jordi, bon dia de nou. Bon dia. A veure, tu et quedes vidu ara fa dos anys, per tant, estaves feliç de la vida? Sí. I què va passar?

La meva esposa va patir un infart fulminant, no patia cap enfermedat, cap cardiopatia, i me vaig trobar a casa terra quan vaig arribar. Ostres. Això és un xoc impressionant, després de 55 anys de casats i 4 de noviatge. I com es remunta això, Jordi? Aquesta és la qüestió, que sembla que no puguis remuntar-ho, perquè és un impacte brutal, però un cop passat els primers mesos de xoc, ben acompanyat i ben ajudat per professionals, comprens que no hi ha vida si no hi ha mort. Ostres. I això és molt important, perquè ens ensenyen a la vida a créixer i a ser no sé quantos, i pujar no sé què, i tindre, i etcètera, no? I la veritat és que la vida té un fi, tothom, tenim un fi, i per tant hi ha vida i hi ha mort.

Però això no treu, Jordi. Però no treu, Jordi, més enllà d'acceptar la mort, no treu que tu al final t'has de redefinir, no? Perquè 55 anys amb una persona, per molt que la teva identitat no es digui, estar amb aquella persona sí que hi ha un gran component, no?, de la vida en comú que sí que et defineix. Absolutament. Entenc que acompanyat per psicòlegs, no?, Sí. ¿I quan has trigat a refer-te prou com per poder dir, avui en dia, soc feliç?

Al cap de sis mesos no em pensava que hagués reaccionat d'aquella manera, i els meus fills i neus també s'han adonat, no? Potser, com que va ser una mort tan traumàtica, jo no cuinava, i em va donar per cuinar els plats que feia la Montse, i per tant era una forma de fer un homenatge amb ella. I a la vegada era una gratificació per mi, no? I així hem anat avançant. He passat 11 mesos dolents perquè he patit una diverticulosis i ara fa tots els mesos que ja ho he superat i estic bé, estic optimista, amb ganes, ben acompanyat per la família. I intento ser el més feliç possible. Jordi, doncs, escolta'm,

molta enveja per aquesta actitud vital. Prenem nota i que tot és possible. És una mica el que en deia en Pere Estopinyà. Gràcies per trucar-nos, Jordi. Una abraçada. Gràcies per atendre'm. Bona tarda. Adéu. La Marga de Gelida. Marga, bon dia. Hola, bon dia. Tu ets molt feliç. Jo sí, soc molt feliç,

perquè vaig viure ja fa uns quants anys. I faig el que vull, i això està molt bé.

M'encanta, em vaig jubilar fa uns quants anys, faig el que vull, et trobes bé de salut, oi?

Em trobo molt bé de salut, tinc dos fills que els ajuto amb el que puc, no tinc nets, i la veritat és que també es viu bé sense nets, perquè no tinc aquell compromís que tenen molts avis que penso pobres, doncs jo no el tinc, sí, és veritat, és que m'has fet un maltractament allò, i gairebé. Doncs jo estic molt bé, faig el que vull, em dedico, m'agrada molt la cuina, i faig tallers de cuina aquí al meu poble, amb un èxit extraordinari, o sigui que tinc molta feina,

Marga, tu et sents de la teva edat? Tu ara en tens 71 o et sents més jove? Ho dic perquè diversos estudis fets amb persones grans de més de 60 anys els preguntaven si se sentien més joves o més vells del que corresponia a la seva edat i gairebé el 70% van dir sentir-se més joves. Només el 5%, Pere, va reconèixer sentir-se més vell. Per què ens veiem sempre més joves del que som?

Perquè tenim una referència cultural antiquada del que és tenir 70 anys. És a dir, nosaltres quan pensem què és una persona de 70 anys encara estem pensant en els nostres avis, i eren per lo menos d'aspecte i d'actitud, perquè a la millor de salut no, a la millor de salut estaven tan bé com nosaltres, però d'aspecte i d'actitud eren més vells. I jo quan he fet conferències de. El llibre este de la longevitat i tal, i pregunto, a veure, aixequeu la mà als que us sentígueu més joves de la vostra edat, més o menys el 70%, aixequen la mà, i este 5% que són més grans, doncs bueno, és gent que té algun problema de salut, o algun xoc psicològic. Mira, sí que volia reprendre lo del dol, perquè hi ha un capítol, jo no parlo del llibre de la mort pròpia, de la preparació cap a la mort, perquè això forma part de la quarta edat, no de la tercera, però sí del dol, perquè és una cosa que tots viurem. El cas del Jordi, eh? El cas del Jordi. I és veritat que és molt fred, eh? Perquè la ciència és freda i la ciència és així, no? Però analitza les fases del duelo, d'acord? I dius, i tothom passa per unes fases. Una primera és una negació, on. És com que te protegixes emocionalment de caure. I el xoc, la pena, a la millor te ve, perquè a més tens coses que solucionar, etc. Te ve uns dies o setmanes després, i després hi ha una recuperació, i estadísticament és així. I qui no es recupera és quan arriba al que li diuen el dol patològic. I aquí sí que necessita algú que després de sis mesos, un any. Òbviament mai deixaràs de pensar en aquella persona i sobretot si és un fill és encara més greu, però pots continuar fent una espècie de vida relativament normal. Sense això. Total, quan sentia el Jordi sentia que frivolitzava una mica a vegades jo, en esta sensació que serà meravellosa esta època. Estadísticament ho serà, és a dir, per a la majoria de persones si tenen unes condicions de salut i de benestar. I noten dolor, com dèiem abans, ni físic ni psicològic, viuran molt bé, però clar, hi haurà persones que detectaran un càncer o tindran una pèrdua, llavors no seran feliços. El que parlo són estadístiques.

Deixeu-me dir que vam fer un programa específic de la gestió del dol, de la integració del dol, perquè allò que et diuen, ja ho has superat, no, no se supera, s'integra. I això ens va quedar molt clar amb la nostra psicòloga de capçalera, l'Helena Puig-Guitart, un programa que ara mateix busquem l'enllaç i l'enviem pel Club de la Solució perquè el tingueu disponible. També enviarem l'enllaç el llibre del Pere Estupinyal, que se sent fent tota l'estona referència, el que quieres ser de mayor, com convertir la madurez en la millor etapa de tu vida. Marga, que encara et tinc aquí, escolta'm una cosa. Sí, m'estàs escoltant, digues. Amb els anys, jo crec que ens tornem més feliços perquè potser donem menys importància a algunes coses que no la tenen, no? Has après a relativitzar

amb els anys, Marga, també? Molt, molt. I també és veritat que. Perquè això és molt important, tinc bé de salut, tinc una bona jubilació, que això també afavoreix molt, afavoreix molt tenir els ingressos adequats. Però és veritat, Carleta, A vegades, inclús una mica massa, però bueno.

És molt interessant, una mica massa, diu. També ser-ne conscient, eh? Estic en un bon moment, tinc això, tinc això, tinc això, no?

Sí, bueno, i la preparació, eh? És que jo al llibre sí que deixo molt en això, és a dir, quan algú diu, tinc 70 anys i tinc salut, bueno, potser has tingut uns hàbits saludables per arribar a 70, 75, 80, és a dir. Jo quan dic que quere ser de major, este llibre està pensat també per persones una mica més joves, no només per a persones més grans, sinó que digues, escolta, a nivell de salut, d'hàbits saludables, a nivell de psicologia, a nivell d'economia, a nivell d'entorn social, què has de fer per arribar a disfrutar això? O sea, són testimonis que possiblement han fet coses bé per arribar a això.

Marga, tens deures, eh? T'has de llegir el llibre, reina.

Sí, ho faré, ho faré. I ara, quan pengeu l'enllaç, me'l compro.

Moltes gràcies, Elisabeta. Gràcies a tu, una abraçada. Gràcies, bonica, fins ara. Adéu, adéu. Al 677, 38, 77, 19. Què ens diuen, Fran? Mira, parlàvem de.

Clar, parlàvem de les etapes vitals més felices. Hi ha molta gent que ens diu A partir dels 40, diu l'Elisabeta. A partir dels 45, diu la Clara. L'Alba diu. En tinc 37, però la millor etapa va començar als 30. Ui! Feina estable i tot el que m'agrada. Però el Pedro diu. En això que deia el Pere, estic sortint del pou de la U ara mateix. Tinc 60 anys, una criatura adolescent i em sento que estic remuntant. I la Roser diu, he estat tota la meva adulta vivint pels altres i ara crec que la meva millor etapa encara està per arribar. Això és el que diu la Roser. Optimisme, Malcom, què dius?

Jo volia fer-li al Pere la gran pregunta, perquè ha vingut aquí, perquè, òbviament, és un expert en sexe.

La gran pregunta, sí, a quatre minuts. No, perquè la salat a la vida.

Tres minuts per la gran pregunta. Quan tu ets jove, penses, quan tingui 20 anys, tardaré molt. Quan tens 20, quan tingui els 40, després, quan em casi, després, quan em separi, ja arriba el moment que ja ets gran de veritat. A veure que diràs que la policia de feminisme no, no, però vull dir que ja jo sé que hi ha una vida sexual de la gent gran però també hi ha un amic molt gran que diu que és molt feliç perquè ha perdut el desig i això li ha guanyat molt de temps mental i que això la fa feliç no m'esperava aquest gir vull saber el plantejament de fer-se gran i sexe en dos minuts espera,

endavant en tens tres de fet de minuts.

Sí, a veure, és un temazo. Mira, ahir estava a Cambrils i després de la xerrada va vindre un home i em va dir, jo tinc 84 anys i tinc

orgasmes cada dia. Ai, calla.

Bueno, escolta, em té tot el dret. Mira, no vull saber. No vull saber. Això és edatisme. No, tampoc vull saber d'un nen de 15 anys que em digui això.

Ai, no. Bueno, escolta, en resum, hi ha algunes capacitats funcionals que es perden en la salut, i com que quan et fas gran a vegades perds salut, doncs la funció sexual també pot baixar, però està relacionada amb la salut, no amb l'edat. Si tu estàs bé físicament quan ets gran, doncs la teua funció és seguir. El que has dit del desig és interessant, perquè si algú no té desig, no té per què tenir sexe. O sigui, no et farà més feliç tenir sexe de manera forrossada si algú perd el desig, doncs té menys. Menos trobades sexuals i pots ser igualment feliç.

Però això també hi ha un component social, eh? Que sembla que et diuen, no, no tens desig, no t'ho passes bé, perquè això és una de les grans felicitats de la vida, no?

Però això preocupa més els joves que els grans. És a dir, el que dius és que els grans estan com més segurs d'ell mateix, els ho rellissa tot una mica, això també, no? La funció orgasmàtica, he pensat en aquest home, perquè la funció orgasmàtica tant d'homes com de dones no es perd en l'edat. La erecció d'homes sí, l'obligació de dones també, però la part fisiològica sí. Total, i canvia, és una sexualitat diferent, menys acrobàtica, menys.

Mal com resum, no és de patir.

Vull dir que depèn de l'estat de salut, perquè la fisiologia funcioni bé, i depèn també de l'autopercepció. O sigui, hi ha molta gent que no. Abans, ara ja ha canviat, però que no tenia sexe perquè assumia, i això és autoedatisme, ja no és edatisme dels hores. Ja soc gran per aquestes coses. Sí, diu, no, no, assumixes que això ja no toca per edat. És autoedatisme.

Hem començat parlant de literatura eròtica. Tenim un oient, l'Albert, que està escrivint un llibre de literatura eròtica. Otero diu les aventures d'un home amb diferents persones i diferents tipus de sensualitat, erotisme i sexe nu sense ser vulgar. L'està escrivint encara.

Millor, així li anem posant coses per col·laborar-hi. Malcomotero, Marta, moltes gràcies, estimats. Nosaltres posarem punt i final aquí a la solució d'avui. Crec que hem tingut la resposta. Avui ens preguntàvem quina és l'etapa més feliç de la vida segons la ciència. Doncs ja ho sabeu, a partir del 55 cap endavant, abans de no arribar a aquesta quarta edat. Ho hem resolt amb en Pere Estopinyà, bioquímic, divulgador científic i col·laborador del Matí de Catalunya Ràdio, que acaba d'editar aquest llibre, que quiere ser de mayor como convertir la madurez en la mejor etapa de tu vida. Moltes gràcies, Pere. No, a vosaltres un plaer. Torna quan vulguis, eh? La setmana que ve. Vinga, va. Frem-ne un moment que ens sentim ni lluny. Bon cap de setmana, salut. Us deixem amb el Catalunya Mitjà, amb l'Òscar Fernández.