Rafael Grasa, professor emèrit de Relacions Internacionals: "No podem parlar de guerra híbrida"

Aquesta setmana hi ha hagut diverses amenaces de bomba en avions. Ahir, sense anar més lluny, van afectar 30 vols. També hi ha hagut ciberatacs en supermercats en diversos països d'Europa i a França. També hi ha hagut tres bancs de sang aturats també per ciberatacs. El ministre d'Exteriors, José Manuel Álvarez, acaba de reconèixer a Televisió Espanyola que es pot parlar de guerra híbrida.

Lo más normal es pensar que estamos ante un intento de agresión híbrida y de guerra de alguna forma psicológica. Estamos viendo muchos episodios de ese estilo en Europa en los últimos días, tanto en las plataformas digitales como sabotajes en todo lo que toca a cámaras frigoríficas de supermercados, ahora esta acción.

A aquesta hora podem saludar també el professor emèrit de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona. Rafael Graça, què tal? Bon dia i gràcies per acompanyar-nos. Bon dia, gràcies a vosaltres. I està d'acord amb el ministre? Hem de parlar ja de guerra híbrida?

No, avui mateix acabo de publicar un article ara dient que això és una bestiesa. Ni l'OTAN ni la Unió Europea parlen de guerra híbrida, que és una expressió avui en dia que no significa res concret, que va utilitzat la comunitat de defensa i que no ens permet comparar coses. Per entendre'ns, hi ha dos països neutrals en aquest moment que encara queden a Europa, Suïssa i Àustria. Però dir que són neutrals no diu res perquè són molt diferents entre si. Àustria és membre inicial de Nacions Unides pràcticament des del principi, també molt aviat de la Unió Europea, i Suïssa va trigar molt a entrar a Nacions Unides fins després de la Guerra Guerra. Què vol dir això? La guerra ha de ser guerra, ha d'haver-hi un component militar.

L'altre, com diu l'OTAN i com diu la Unió Europea, són amenaces híbrides, perquè la seguretat des de fa temps és multidimensional. Té una dimensió militar, una societat de cohesió econòmica cada cop més medioambiental i els ciberatacs ens ocupen des de fa dècades i dècades. I la major part dels ciberatacs van contra les administracions públiques, un 19%, contra el transport, contra les finances o contra els serveis de negoci, és a dir, un 50%. I la majoria dels ciberatacs són de negació de serveis, s'ha aturat. Un servidor, un mecanisme, perquè no pugui fer el servei pel que s'està pagant o el que té encomanat. I la segona part, gairebé un 28%, són el que se'n diuen ransomwares, que són intents de cobrar xantatge, extorsió econòmica, perquè et capturen les dades. Recordem, el Clínic de la TV1 i la meva universitat, l'Autònoma, abans que el Clínic, un altre important, cap dels dos va acabar pagant. Per tant, parlem que són vulnerabilitats molt greus, molt importants. I a vegades és possible que hi hagi estats darrere, que fins i tot són estats que contracten a hackers per fer-ho. Per tant, són actors mixtes, públics i privats. Però això no és una guerra. Parlar de Ceuta i Melilla, del que va passar per la Ceuta, com una guerra híbrida és absurd, no ajuda en aquest sentit, perquè perquè hi hagi guerra. Ara, quan hi ha una guerra, s'utilitzen diversos mitjans,

però això tampoc és innovador. O no recordem que a la guerra civil es van utilitzar cinquenes columnes, guerres informatives d'altre estil, intents de sabotatge. El tema a la fons del que no ens hem de despistar. És que la ciberseguretat, l'espai cibernètic, envolta tota la nostra vida. El transport, el 80% del transport de mercaderies es fa per mar, molt més que l'aeri, molt més que el ferroviari, és important per nosaltres. I tot això depèn d'estructures cibernètiques, d'estructures informàtiques que es poden volcaniar. L'important és intentar veure com podem reduir aquestes vulnerabilitats, perquè a més a més, amb aquest espai cibernètic, amb els ciberatacs, Fer-los és molt fàcil. Dir que no s'ha fet, que no he estat jo, és molt fàcil. Demostrar fer faent-me i contrastar amb qui ho ha fet és difícil. Per tant, jo crec que utilitzar guerra híbrida és útil. Concepte de moda, que no diu res des d'aquesta perspectiva i que amaga causalitat. Exactament igual que si penséssim que tots els problemes de la xarxa ferroviària espanyola són la sembla, que més que probable errada, del controlador a totxa. Aquest és la gota, el disparador, la gota que ve al bast. Però no és el problema de fons. Per tant, parlar de guerra híbrida és un anés de les concessions d'Albares. A coses de moda, a coses que no es poden plantear. Insisteixo. Clar, però,

per exemple, quan parlàvem, Rafael, de Guerra Freda, és veritat que allà sí que es feien servir armes. Això és una metàfora, exacte. Sí, però també hi havia armes, perquè hi havia conflictes en els quals participaven.

No, però la Guerra Freda era una guerra no calenta.

Per això t'ho dic, que no es feien servir. Sí, digues, digues. Perdona, digues.

No, també podem parlar de guerra comercial, però això està clar que estem parlant d'una metàfora. Sabent que la guerra comercial és per referir-se a un enfrontament virulent, encara que sense eines militars, entre dues empreses. La guerra freda, com deia un. En la lista francesa, en Monarón, era pau impossible, perquè hi havia masses diferències entre Estats Units i la Unió Soviètica, guerra improbable per les armes nuclears, per això era una guerra freda. No podia haver-hi enfrontament militar directe, i quan hi havia eren tercers llocs a Àsia, Corea, Vietnam, altres llocs. Per això et dic, metafòricament sí que la podem utilitzar. Però què ens aporta dir que això és una guerra híbrida quan amb Rússia no estem en guerra? Ucraïna i Rússia sí que estan en guerra. Evidentment, la Unió Europea. Desconfia amb raó de les intencions de Rússia, perquè des que va començar la guerra intenta malbaratar l'ordre europeu. Però això ho fa sense recórrer la guerra. Si estés hi va en guerra amb Rússia, no hi haurien ambaixadors russos als 27 països. I n'hi ha. I aleshores haurien de parlar de sabotatges o de què? Sabotatges. A la Unió Europea i la OTAN del que parlen és d'amenaces híbrides. Perquè les amenaces a la seguretat, no a la defensa. I la seguretat ens afecta a tots i és multidimensional, amb tots els factors de la nostra vida. Aleshores podem avançar de sabotatges, d'intents de confusió. Moltes de les coses que es fan és atacs a través de xarxes socials per desinformar. Això ho estem veient constantment. Els vots, influència en eleccions, etc. Per tant, això són sabotatges, intents. Hi ha una zona grisa entre la pau. I la guerra oberta, calenta, i en aquesta zona grisa, estats que tenen animadversions, antagonismes, intenten afavorir l'altre, crear inseguretat. Però hem de parlar de les coses pel seu nom, perquè avui en dia tot és lliure. No, en cap de les guerres que hi ha al món, hi ha només enfrontaments militares. Los estadistas ho han dit sempre. La primera víctima d'una guerra és la informació.

Quan parlem per això d'afectacions als avions, o aquests ciberatacs als supermercats, o als bancs de sang a França, o a les mobilitzacions de blocos, vostè no hi veu una correlació? És a dir, el que fa pensar algú que té una mica de sentit comú és dir, home, això deu haver-hi alguna mena de coordinació que passi, no?

Hi ha una. Causalitat no demostrada. Podria haver-hi causalitat, però de moment hi ha una casualitat. Ho acaben de dir tots els experts de la Unió Europea. No es pot demostrar encara que entre els atacs al supermercat dels dilluns i les falses amenaces de bomba de dimarts i dijous hi hagi col·lecció. I tan sols ha pogut demostrar que els 27 amenaces de bomba falses d'ahir a diverses línies estiguin sortint del mateix lloc i han arribat per llocs diversos. Per tant, ni tan sols es pot demostrar que tot prodigui de la mateixa forma. Per tant, coincidències, les coincidències fan. Ah, perdó, casualitats. Hem de desconfiar. Però hauríem de buscar la casualitat en aquest sentit. L'ús de les xarxes ho fa molta gent. Recordem-ho. No era una. El que va passar. El que va intentar passar el dia de la castanyada i una setmana abans no era una. Lluita violenta per defençar el dret a la vivienda. Era un mecanisme utilitzat per generar soroll i sobretot per apropiar-se a debens preuats de luxe en determinades botigues. Per tant, és important veure això i com ho podem atacar, perquè la nostra vulnerabilitat és enorme i la ciberseguretat implica bàsicament autoprotecció. Mecanismes de reducció de vulnerabilitat. És el mateix que ens va passar amb l'apagada elèctrica. I ara tothom sap que ha de tenir alguna qüestió analògica a casa, piles per estar escoltant la ràdio, etcètera, etcètera, una lot, perquè, i fins i tot, si tot ho té elèctric, fins i tot a la cuina, un petit fogonet de gas, perquè si no, les piles que ho fa, es que el fa ni la llauna, diguem-ne, de menjar que té. És important no confondre coses perquè això és molt efectiu, però insisteixo. Què guanyem dient que això és una guerra de lluvia quan amenaces falses de bomba n'hi ha cada dia? El que passa és que quan coincideixen unes quantes en dos dies, en una setmana, ens preocupem i en raó perquè tenen un gran malestar. O no recordem que quan hi havia un examen o per broma, sovint es feien amenaces de bomba als instituts. I tant.

Sí, sí. El que passa és que té clar, totes les tres coses, els supermercats, que provoca pèrdua de tones de menjar congelat i fresc, que obliga a tancar caixes i botigues senceres, el tema del banc de sang i hospitals, que posa en risc directe la salut de molta gent, els avions que cancela vols, que té un col·lapse en el comerç. Tot això fa pensar que hi ha un objectiu molt

clar de generar un caos. Una enorme vulnerabilitat que hauríem de corregir. I ho dic des de la meva mateixa universitat, que va ser la primera institució pública que va ser atacada, van entrar fins a la cuina de la base de dades. No van poder entrar a la base de dades i van demanar un rescat, que òbviament no se'ls va pagar, però van haver-hi sis mesos d'afectació. Ja estava més preparat el clínic i van trigar menys temps quan els va passar. Hem de reduir aquestes vulnerabilitats i pensar que, efectivament, això és el que permet que simplement. Gent amb mala llet, empreses comercials que lluiten contra les altres. El dimarts molts dels vols eren de Ryanair i alguns van dir que si era un intentar d'atacar companyies de la costa. Ahir n'hi havia altres i en diversos països. És a dir, no hi ha un patró clar que podem veure. Per tant, recordem que som molt vulnerables, que ens hem de protegir, també de Rússia, per suposat, i de determinats atacs, però d'altres països. Us ho recordaré. Recordeu el sabotatge del gasoducte del Nord Stream i recordeu que es va dir que si hi havia Rússia al darrere, tot i que era una inversió bàsicament alemanya per portar gas de Rússia, en aquest moment està judicialitzat i la persona acusada és un ucranès. Perquè llocs solitaris també podrien ser? Podrien ser llocs solitaris. Amb hackers hi ha molts. Recordeu que els experts informàtics bàsicament

són experts en saltar-se fronteres, mecanismes firewalls, diguem-ne, de seguretat, i que molts d'ells aspiren a entrar. Amb empreses, amb els sous, una defensa. Per això, el que aconsegueix hackejar el Pentàgon sap que serà cridat ràpidament per una empresa dient, escolta, deixa de fer bestieses i et paguem perquè tu ets tan bo que ens pots demostrar on estan les vulnerabilitats. Pot haver-hi llocs solitaris, pot haver-hi de terrorisme, és una mica. Recordeu les bombes dels àcratas del segle XIX. No volien negociar res. No és com la OAP quan agafava un avió amb segrest i deia vull que em torneu als presoners que tinc a tal lloc. No, no. La bomba del lloc solitari l'únic que diu és estic en contra del sistema, vull destrossar aquest sistema i per tant no vull negociar res. Això ho va començar a fer Altaera, diguem-ne des d'aquesta perspectiva. El que jo vull és acabar amb els Estats Units, que és l'imperi del mal, i per tant l'ataco on li pugui fer més mal. Però sí, hi ha llops solitaris de hackers que disfruten amb això, que tenen una concepció ètica estranya i recordem, Hem vist episodis d'aquests en saquejos recents, a Barcelona mateix, de persones que no havien anat a la convocatòria, que mai havien estat participant en això, però que van veure que es trencava el vidre d'una botiga d'informàtica o d'una botiga de sabates esportives d'alta gama,

I van dir, home, doncs ja que està oberta també me'n porto un parell. Hi ha un parell de casos que expliquen als Mossos d'Esquadra que són persones que avancen de tinguir una passió i simplement que van aprofitar l'oportunitat. Per què? Perquè tenim un problema de falta de referents morals i ètics en determinats casos. Però insisteixo, probablement hi ha coses diverses i també crear aquesta sensació de foc. S'estan donant missatges. De vulnerabilitat. Qui els dona? És molt difícil de saber. Però en tot cas, les coses no les recibirem en paraules, dient que és una guerra híbrida, perquè no podem diferenciar aleshores entre la guerra d'Ucraïna i Rússia o la guerra a Gaza i altres tipus de qüestions. Israel també practica la guerra híbrida a Gaza i Cisjordània, ja ho diuen. Però en aquest cas hi ha una guerra militar. El que ens estem enfrontant és a amenaces que en principi no utilitzen instruments. El que hem de tenir present. Però fan tant de mal, o més, del que podria quedar.

Té un efecte directe a la ciutadania, no? Exacte. Queda claríssim i molt ben explicada aquesta complexitat. Ves que vivim en temps simples i, per tant, això que vostè raona i explica, doncs, sovint és més fàcil de simplificar. Rafael Grasa, professor a Mèrit de Relacions Internacionals de l'Autònoma. Gràcies.

Gràcies a vosaltres per ocupar-vos del tema i intentar donar llum a la ciutadania perquè. Les coses no seran fàcils, insisteixo. Contra més complexa i més rica és una societat, més vulnerable hi som tots. Queda clar, gràcies.