Ramats contra els incendis: així funciona l'Anella Ramadera de Lladó

Meteoterra, amb Jordi Puig.

Doncs això és Meteoterra i el Jordi Puig, el conductor habitual amb temes, evidentment agrícoles, ramaders i tot el que es pugui orgànic 100%. Jordi Puig, què tal? Molt bé, com anem? Molt bé, fantàstic. Escolta'm, avui ens portes, bé, una d'aquelles coses que fan goig i ho fas amb dues persones més que t'acompanyen. Són les anelles ramaderes, oi?

Exacte, sí, sí, avui parlarem d'un tema que és global, holístic i que toca totes les potes. És un projecte molt interessant perquè el que intenta bàsicament és gestionar el territori, tornar a la vida aquests espais agraris que moltes vegades hem abandonat i des d'una òptica pluridisciplinar, amb ramaderia, amb tecnologia, amb molts elements, que fan que la gestió del territori sigui innovadora i alhora s'adapti al canvi climàtic i, sobretot, i el més important, protegeixi els pobles rurals d'aquest abandonament i dels riscos, com ara els incendis forestals. Per tant, un projecte transversal que s'ha gestat a Lladó, un poble de l'Alt Empordà, i que sense la participació de Fundació EMIS, de l'Ajuntament i dels ramaders del poble no hauria estat possible. I el colofó final de tot això ha estat que el BBVA, un banc, ha finançat aquest projecte i l'ha premiat quatre només a tot Espanya, amb un import elevat de 32.000 euros, i per tant és el reconeixement a tota aquesta feina que s'està fent des del territori.

Fantàstic. Per arrodonir-ho, tindrem el Jordi Puig, ja l'heu sentit, però tindrem un altre Jordi Puig. En aquest cas, Jordi Puig Castellano, que és l'alcalde de Lledó. Bona tarda, Jordi. Hola, molt bona tarda. Fantàstic. I l'Albert Guàrdia, de la Fundació Emis. Què tal, Albert? Hola, molt bé, molt bé. Vinga, Jordi Puig, de casa.

Doncs vinga. Ja pots tirar. Jo, Albert, primer et voldria demanar una mica com neix la idea, com es forja i d'on venen totes aquestes idees que acaben consolidant-se o, diguem, unint-se en aquest projecte.

Sí, com molt bé has dit tu, nosaltres portem el projecte, però de fet la idea seminal va sortir des del poble i el poble, és a dir, dels tres ramaders del poble i a través de l'Ajuntament són els que realment van gestar tota la idea aquesta. Nosaltres ho vam saber i ens va semblar un projecte extremadament interessant per diferents motius. I ens veiem a puntar ràpid. És a dir, la Fundació EMIS és una entitat de conservació ambiental que té com a objectiu fundacional la conservació de zones humides i de la tortuga d'estany. És a dir, en principi no té res a veure amb el que és la gestió forestal i la ramaderia extensiva. El que passa és que nosaltres, com a Fundació de Conservació Ambiental, sí que tenim un fort interès en el sector agrari. Ja que creiem que no és possible conservar la diversitat d'un espai, d'una regió, d'espatlles de qui gestiona el territori i qui guanya la vida. Aleshores, jo mateix soc enginyer agrícola, vinc de pagès, faig de pagès també, tinc activitat agrícola, aleshores creiem que és molt important la sinergia entre les dues coses, entre la conservació ambiental i la conservació del territori i de l'activitat ramadera. I aleshores aquí per nosaltres ha sigut un projecte que és com si avui en dia és un maig, perquè condensa exactament tot el que nosaltres pensem que ha de tenir un projecte d'aquesta mena de conservació. Perquè implica gestió de masses forestals per la prevenció d'incendis, per la preservació de la biodiversitat de la regió, i també l'enfortiment de l'activitat agrícola i ramadera. I a sobre, d'aquests projectes, normalment ja se'n fan, ja són força comuns. El que passa aquí, el més important, almenys per mi, és que és un projecte que primer ha sortit del territori, no ha sortit de l'acadèmia ni d'una entitat de conservació de fora o així. Són terrenys que s'han ajuntat amb la conveniència de l'Ajuntament. I d'altra gent del poble i han tret això endavant. I això és una cosa que és molt important per a nosaltres.

Entenc que els 32.000 euros són el tambor del maig, evidentment, que fa que tot això pugui tirar endavant. Què esperem a partir d'ara perquè aquestes anelles ramaderes tirin endavant? És a dir, quins són els pròxims pasos, els pròxims mesos, per veure aquesta feina i en què consistirà?

Sí, el primer que farem serà fer mostrejos sobre terreny abans de fer cap intervenció de posar ni de gestió forestal ni de posar animals i mirarem exactament com està ara l'ecosistema, els hàbitats en què treballem. Aleshores, després posarem un remat de vaques. De moment seran uns 15 caps aproximadament. Els posarem amb collars GPS, el que en diuen el tancat virtual, que són collars que ells mateixos mitjançant impulsos elèctrics diuen a les vaques on han d'anar i on no han d'anar i aleshores t'estalvies tancats reals. I això va molt bé per poder dir a les vaques on han d'anar.

És molt fàcil això. La modernitat. Ja hi ha algun home del temps que m'ha xivat alguna cosa, que també està amb aquestes coses. Potser ell, Jordi Puig, ja sap de què va. I tant, i tant. Val, aleshores, aquí hi ha un territori que és Lladó, Jordi Puig Castellano. A partir d'aquí. M'imagino que el maig va per la prevenció d'incendis i evidentment per el profit dels habitants de Lledó Bé,

jo indiscutiblement i aquesta primera premissa que prevenir abans que pagar és important que la gestió del territori de per si sola ha de ser una prevenció d'incendis

això és molt claríssim. Mira, jo et posaré un altre exemple de la vida. Abans de fer una criatura, més val prevenir que després no et trobis amb això. Aleshores, ja sé que la comparació està una mica allunyada, però al final la prevenció és el que habitualment és més intel·ligent i t'estalvia mal de caps.

Després hem de destacar la relació, la potent relació que té aquest projecte entre tradició i innovació. Estem recuperant la ramaderia extensiva que estava totalment acabada i que, en el fons, no ens estem inventant res. L'únic que estem fent és fer la manera que es feia abans, però amb una altra tecnologia. Llavors, això trobo que amb molt poc esforç el resultat pot ser molt potent. Llavors, també destacaríem la qüestió dels micropobles, que no hem de ser només. Poblacions, on rebem les propostes de com viure de la ciutat, sinó que nosaltres podem convertir-nos en projectes pilots, com és aquest cas. I que aquest projecte pilot, adaptant-se, segurament, si tot va bé, pot ser una proposta molt interessant per a altres territoris. Després, la qüestió de les aliances. Els pobles petits. La nostra capacitat de gestió, perquè nosaltres, jo sempre ho dic, jo, a l'Ajuntament el que fem és gestió, no fem política, perquè el que fem és gestionar el que tenim. Llavors, en aquest cas, les aliances són molt importants. El fet que hi hagi la Fundació AEMIS, que els ramaders, que els propietaris, fins i tot l'escola, en aquest cas, en aquest projecte també jugarem amb l'escola, tot això fa que la fortalesa del projecte. Amb les aliances es multipliqui.

Jordi, també et volia preguntar una mica la percepció del poble cap a aquest projecte. Hem parlat de les aliances d'altres pobles, però la gent com ho està vivint, com ho està rebent? Ho dic perquè els habitants del poble també són una part molt important i potser conèixer la percepció d'ells és molt important.

Jo la sensació que tinc és que és un win-win. No hi veig cap algú que hi posi pegues, perquè en principi el projecte de per si és guanyador per tothom. La sensació que tinc jo és molt positiva respecte a la sensació que té la gent del poble davant del projecte.

Albert Guardia, des de la Fundació EMIS, tu has dit que la vostra feina habitual no és exactament aquesta, però que en realitat, com que el que voleu és preservar el territori, Doncs en aquest cas, 32.000 euros que us permeten, m'ho has començat a explicar, en els propers mesos anar caminant. Quin podria ser el resultat aquests propers mesos, o fins i tot alguns anys, visible en el territori de prevenció?

La Fundació sí que té l'objectiu fundacional de les zones humides, però la part que portem nosaltres, que som dos o tres d'entre la Fundació, sí que és bastant aquesta. De les zones humides toquem poc i sí que estem molt focalitzats en el tema forestal i agrícola. El projecte del BBV durarà un any. Ha començat ara, al setembre, i durarà fins al setembre de l'any que ve. Aleshores, seguirem. Ja buscarem diners on sigui, però seguirem fent coses perquè hi ha molta cosa per fer. Però la idea que tenim dintre d'un any, la fotografia que jo visualitzo, és tenir la gestió forestal feta, baixar la càrrega de combustible del bosc bastant, i que les vaques puguin anar punta a punta de diverses finques del municipi i envoltar, no envoltarem el poble del tot, però sí que un flanc important del poble, d'alguns quilòmetres fins i tot, sí que pot estar gestionat per les vaques. Aleshores, és la part que toca. No és la part que toca directament del nord, que és on Bufalada troba, una part sí que toca del nord, però sí que la part que ve de marinada, aquesta estarà ja bastant gestionada. En general, això és el que busquem. Aquests projectes, el problema que han tingut fins ara és que són projectes que són de finques individuals concretes. Aquí podem anar de punta a punta i això és superimportant.

Escolteu, ens hem passat ja un o dos minuts ben bons, però voldria rematar-ho amb un minutet i mig més. Entenc que aquest aliment de les vaques, evidentment, va cap als ramaders, i entenc que d'aquests ramaders, d'aquestes vaques, en surten. Uns resultats, uns productes que ens surten, perquè clar, el win-win, aquest maig, és tancar cercles. I on tanquem el cercle des del punt de vista alimentari?

Jo, permeteu que hi posi cullerada molt ràpidament.

Sí, perquè si vaig equivocat, tu m'ho dius, eh? Que potser estic ficant la pota, no ho sé.

No, no, però jo volia aquí donar peu a l'alcalde perquè fes una petita aportació respecte a una finca pública que també forma part de l'anella i que estarà ficada en tot això i que també permetrà produir aquests productes càrnics vinculats a l'anella ramadera. No sé si, Jordi, ens ho pots explicar molt breument la.

Bé, de seguida que vam parlar dels projectes, el primer que vam fer és veure quines finques tenia el municipi que poguessin afectar i que poguessin gestionar dins d'aquest projecte. I bé, a la que la vam trucar vam anar directament a parlar amb EMIS i estem. Ja tancant el el cercle el moviment, el cercle i és claríssim, llavors això que tu dius del win-win jo et diria que és que els habitants del poble surten guanyant molt amb això.

Entenc que la prevenció d'incendis, però que, clar, aquestes vaques mengen i després en deu sortir llet o carn o alguna cosa que a mi se m'escapa.

No, no, en principi aquí tot l'aprofitament serà carn i que són vaques adaptades a pastura i per tant, doncs això, ara mateix hi ha al voltant de 50-60 caps que estan voltant per aquesta anella ramadera. I clar, tot això serà, diguem, carn que estarà a disposició del poble i dels veïns i de tothom. Fantàstic, fantàstic.

Escolteu, a mi m'agradaria que això hagués durat una hora, perquè en definitiva el que busca aquest programa és això, gretant el territori, gretant el terreny, i fixeu-vos, hem combinat modernitat. Però també el sentit comú ancestral bé ancestral, no tan ancestral de la ramaderia extensiva que hem anat oblidant i que és fonamental per l'equilibri i per moltes coses més Jordi Puig Meteoterra el nostre home habitual moltíssimes gràcies Gràcies a vosaltres Albert Guàrdia de la Fundació Emis Gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. I Jordi Puig, però, alcalde de Lledó, Jordi Puig, castellano, un plaer, de veritat. Moltes gràcies. Gràcies. Adeu-siau, bona tarda, molta sort.