Ramon Pellicer: "Faig classes d'anglès i la gent s'atura a mirar-me"

Ara, la tarda, amb Francesc Garriga.

Què és això que sona, Ramon? Quin contrast, no? I de cop i volta ens calment. El diumenge a la nit

et dóna més per això. M'agraden les dues. M'agrada la del Vertax, perquè l'hem estat triant i hi ha hagut abat al voltant i tal, però m'agrada molt la teva perquè és molt significativa i és identitària. Això sí, de seguida saps què estem fent.

Dius que hi ha hagut debat perquè no sabíeu ben bé cap on tirar, si fer-la més canyera, menys canyera, o quin era el debat?

Sempre amb el tema de les músiques és qüestió de gustos, és subjectiu. Un li agrada més d'un estil, un altre d'un altre, havia de definir en certa manera el programa. És interessant poder participar en tot el procés d'elaboració del que ha de ser la imatge del programa, del nom, per exemple, en el seu moment. Doncs la sintonia ha sigut també objecte d'escoltar diferents opinions i retocar-la, adaptar-la i, finalment, donar-li vistiplau. Vèrtex. Passem la setmana envoltats de notícies, de titulars. D'imatges, d'informació que no s'atura. Però per entendre bé l'actualitat, de vegades, el que cal és parar. Amb els protagonistes i els millors experts, cada diumenge analitzarem l'actualitat de la setmana que deixem enrere i de la que tot just comença.

Veus que bé? Ja tenim la ploma a mesa i tot. Bèrtex, diumenge, al voltant de tres quarts d'onze, més o menys, després del piromusical de la Mercè.

A dos quarts i cinc, si el piromusical és puntual.

Si la Dulceida no s'enrotlla gaire. I el Josep Montero posa les cançons que toquen.

Què és el vèrtex? Com ho explicaries així fàcil? Una mica la promo ja ho diu, eh? Nosaltres ens fixem en les notícies destacades de la setmana, triem aquelles que creiem que tenen evolució, que podem progressar amb elles, que les podem complementar, dues, i una de la setmana següent, la que vindrà. Allò encara no és notícia, allò és una previsió. Però el NAS ja ens diu per on aniran una miqueta les coses. Aleshores, comencem a construir al voltant d'aquestes notícies que tothom coneix, amb les que s'han bombardejat a l'audiència o als espectadors de televisió, i fem aquest joc d'intentar veure què no s'ha dit encara i que pot tenir interès. O quin personatge no ha aparegut i potser té alguna cosa que aportar. I clar, això és posar-nos feina, eh? És molt difícil aquest repte, eh?

A més, tens tota la setmana per anar pensant, pensant I que en Roger Escapa no t'ho trepitgi, vull dir que és que clar, que també ell sempre

està escalfant a la banda, a nosaltres, i va el cap de setmana. No patim, eh?

Perquè ningú trepitgi res. Nosaltres no trepitgem i no ens importa, perquè és que ja entenem que aquells temes s'han tocat. És a dir, nosaltres no sortim amb una exclusiva, amb una primícia. Clar, no destapeu. És difícil, en un diumenge pot ser alguna cosa treballar durant la setmana, però no serà el més habitual. El més habitual són notícies que la gent ja està familiaritzada amb elles. I el que volem, modestament, és si hi ha alguna cosa que pot ajudar a entendre millor, a posar-hi context, a veure d'on ve, o a veure per què allò està triomfant a les xarxes, doncs aleshores aquí entra l'ambició del Vertex, amb els seus angles, amb els seus punts de vista.

Que bé. Escolta'm, has fet molts anys directes i explicant notícies, has fet molts programes, però com aquest, ara feia temps que no en feies cap de forma regular, i no sé si això també exigeix una mica d'exercici de memòria, de dir, ostres, com es feia això, d'aquell nervi de dir, a veure si ens hi posem bé això, perquè canvia una mica el rol i el paper que has de jugar, també, no?

Sí, de fet, vinc de fer programes en rigorós directe, a un que es gravarà unes hores abans del moment de la seva emissió, el mateix diumenge, molt poques. Imaginem que, esperem que no toquem cap tema d'aquests complicats que després et fan posar vermell. Tot i que tenim previst parlar del canvi climàtic i de tenir alguns meteoròlegs en el plató i de fer-los xerrar de previsions, però potser no es mullaran tant, si plourà o no, a Catalunya a les pròximes hores. Però, a banda d'això. Jo he fet programes en directe, aquest no ho és, i és cert que fa la tira de temps que no tinc un encàrrec, com en aquest cas, que comporta tot això que t'explicava fa un segon, que és pensar una idea, desenvolupar-la des de zero, pensant en el decorat, pensant en les cadires on s'obrem, pensant en l'equip, en què aportarà, en els reportatges, quin tipus de reportatge serà, quina característica tindrà diferenciar el vèrtex de la resta dels programes, perquè el que vols, al cap i a la fi, és distingir-te perquè et seleccionen, et trobin i s'hi quedin.

I ara que veies l'equip, equip molt jove, t'has envoltat del futur de TV3, pràcticament. Clar, d'alguns d'ells, clar. Per grans ja estic jo. No jubilat, recordem, no jubilat. No, no, no jubilat.

Però és que és fantàstic poder-te envoltar de gent amb talent, a més a més, i amb il·lusió i amb ganes de tirar el món cap endavant, de gretar allà on calgui, d'exposar-se, perquè tots donen la cara, tots s'enfronten també a la càmera i fan en alguns dels seus casos coses que no venen fent habitualment, que per tant també té un component de risc. Però que en cap moment m'han donat una imatge d'ai, ai, ai. No ho sé, home, jo no em sento molt còmode,

al contrari. En aquest punt de la setmana, divendres a la tarda, ja teniu l'escaleta feta o. Ja m'agradaria. Tens clar per això algunes coses que passaran diumenge? No sé si ens en pots avançar alguna. Sí, va, tinc clar, per exemple, el presentador el tenim.

Mira, ja és alguna cosa.

Bé, Ramon Pellicer confirmat. Amb el modelet triat, també. Ja saps com aniràs vestit?

Sí, probablement, sí. Mira, ho he demanat, saps que ho he demanat, això, a l'estilista? I, escolta, no puc fer com feia el Cròniques Marcianes fa anys, que anaven tots en un uniforme i ja està. Més còmode, no? Molt pràctics, clar. No cal rumiar, que et posaràs I què t'han dit? Que no. Que cada setmana diferent.

Diferent dins del que és el meu gust. Home, és que si tens Ramon Pellicer per anar-li posant coses noves,

no el malgastaràs. Clar, com un nino. Exacte. És aviat un ninot.

No, però a veure, si hi ha un tipus de roba que a mi m'agrada, em sento còmoda, i és la que més o menys m'identifica, coincideixen els dos punts de vista, en un vèrtex, doncs aleshores ja està, ja tenim la fórmula.

I de temes no ens en diràs cap. Sí, clar. Digue'm algun tema que tracteu diumenge. Mira,

Un dels temes és la sensació d'inseguretat. Molt sobre la taula, això, és cert. Sobre la taula, i venim d'un piro musical de la Mercè, és a dir, del final d'unes festes, que si són com ara, doncs fantàstic, perquè no està passant res, i potser no està passant res perquè hi ha un operatiu al carrer. Que ho està vigilant i ho està impedint. Sí que és clar que altres

anys n'havíem parlat molt, de problemes, d'algun incident, i aquest any, vaja, ara crec que no n'hem hagut de lamentar cap.

Doncs parlarem de la sensació d'inseguretat amb una dona que farà la seva primera entrevista a la televisió. Carai, o sigui, el primer dia hi ha una exclusiva. La Sílvia Catà. Molt bé. Que és la nova comissària. En cap dels Mossos. La primera dona comissària

en cap dels Mossos. Doncs mira, entrevista al Vèrtex aquest diumenge amb el Ramon Pallicer.

T'han posat algun encàrrec d'allò d'anar a buscar públic jove? Quin és l'objectiu? Qui s'ha de captar l'atenció aquí?

Hem d'anar buscant el públic que li interessa saber per què passen les coses. Aquest és un encàrrec.

És una lluita contra el TikTok, una mica. Contra TikTok en general, o aquests vídeos que s'informen. Sí, aquesta cosa de l'esquerol ràpid, em quedo amb el titular, és anar en profunditat.

Sí, però compte, anar en profunditat no vol dir no tenir ritme. Anar en profunditat no vol dir explicar el màxim de coses possible en un temps raonable. És una miqueta el to que tindrem. És una miqueta la pausa de dir, fem una pausa i analitzem què ha passat, seleccionem i ho abordem.

Però és una cosa que et preocupa i penses en com s'informa la gent més jove que ara. Jo alguna vegada m'he passat, eh? Estàs amb un grup de gent molt més jove i,

hòstia, i tu com t'informes? Que jo m'he passat lo de l'embapé a la banyera amb la neguet de goma, que es veu que això era. Clar, que era ahir. Ho hem comprovat i era ahir.

Em sonava molt estrany. Però és veritat que cada dia, com aquesta, segur que ens en passen per davant moltes.

Això ja has reflexionat, et preocupa.

Sí, em preocupa. Em preocupa primer amb els de casa, amb els meus fills, perquè ells em diuen coses que veuen i en algun cas intenten contrastar-la amb mi. Pocs.

Però al cap i a lloc sí que els empaito. Però et trobes que fins i tot es creuen més el que veuen a TikTok que el que els explica el seu pare, que és el senyor de les notícies? El que els explica el seu pare no es creuen res.

No, el que fan és que ara han après que a les xarxes socials també hi ha els mitjans convencionals. I si a ells els agrada informar-se amb el mòbil i veure les coses en vertical i fer scroll, doncs que ho facin, però que ho facin quan volen saber si allò té garanties o no a través d'un mitjà convencional. Clar. I aquest és el primer pas i per mi és el més important. Nosaltres a la secció que es repetirà en aquesta edició, per exemple, dues vegades, que és la del Videogol. L'Enric Botella, tenim oberta una finestra l'interès d'aquestes generacions que s'alimenta de les xarxes.

Això és important. Sí, sí. Això és important, fer una mica d'educació mediàtica, fins i tot, que la gent aprengui. Doncs bé, el diumenge, Albert, ara t'explico una anècdota personal. A veure si me la pots resoldre. A veure. Perquè jo visc a l'Eixample, i un dia caminava per un d'aquests carrers, no direm quin carrer, un carrer d'aquests de vianants, caminava, anava a sopar amb els meus pares, tan tranquil, tiqui-tiqui-tiqui-tic, i de cop, en un local. Amb una gran finestral, dic, aquest no és Ramon Pellicer? Exacte. I miro i dic, però què és això? Ah, una acadèmia d'anglès. Estàs fent classes d'acadèmia d'anglès? Sí. En un lloc que sembla gairebé una gàbia del zoo, que podem passar els vianants i veure't fent la classe d'anglès? Exacte, i s'accepten els cacauets.

I la gent s'atura a mirar-te i dir. N'hi ha que sí, n'hi ha que sí. A veure, és la característica d'aquesta acadèmia. Es diu Number 16 i, efectivament, tot és de cara a portes enfora. És el seu mètode, el mètode és de xerrar, xerrar i xerrar. Els profes i les professores són gent jove amb molt bon rotllo i et sents còmode. Jo ja m'he tret el B1 i ara estic traient-me el B2.

O sigui que estàs fent feina aquí en paral·lel al vèrtex d'idiomes, també. Bueno, jo ho vaig fer amb el C2 de català i amb el C2 d'espanyol. El que sí que ens ha dit un ocellet és que intentes practicar a casa i no et segueixen gaire el joc. No, amb el meu fill, que acaba d'arribar del

Canadà i que té l'anglès molt fresquet, i les meves filles que

estudien I que li dius, va, va, ara fem 10 minuts en anglès tots. Va, va, para, prou. Has mort de vergonya. Doncs com que som servei públic i ens agrada comploure els nostres convidats, hem decidit que a partir d'ara farem realitat el teu somni i la tarda de Catalunya Ràdio tornem a començar. Mira, ara me'l senyal els horaris. Tornem a començar en anglès. Vírtex, un punto donde dos o más líneas, bordes o lados de una figura geométrica se encuentran. Más generalmente, también puede referirse a un punto de mayor importancia dentro de una estructura o sistema. Bienvenidos a la mejor hora del día. Son las cuatro de la mañana. Esto es Francesc Garriga.

He sentit el mateix que els fills d'en Pellicer.

Mira quina sintonia que ens hem fet. A la intel·ligència artificial li han dit que convertís en anglès la nostra sintonia.

Home, jo m'imagino Paqui Campales, allà, no?

Ara ve la veu del programa.

I la veu? No tens la veu? Com es deia el programa? Es deia. Afternoon of Catalunya Radio. Teníem una segona versió, perquè la intel·ligència artificial sempre te'n dona dues d'opcions, i la segona tenia lletra i tot. És més animada, aquesta.

¿Cómo te sientes sobre eso, Ramón? Muy bien.

¿Cuándo empezaste a aprender inglés?

¿Cuándo? Cuando estaba en la escuela, cuando estaba. Ten years old. Ten years old.

But when did you. Only at school. And then, now. Later, now. Six months. Oh, only six months. O sigui, fa sis mesos tot just que t'hi has posat. I com és que t'ha donat per l'anglès ara? Bueno, m'ha donat per l'anglès sempre. Però t'hauran preguntat, què fas ara? Si tens el programa a punt de començar, per què t'emboliques a estudiar anglès? Sí, però també m'ho van dir, què fas ara traient-te

el títol de capità de IOT? Sí, és el mateix. T'agafen com objectius. La història és fer coses que et venen de gust i que creus que encara tens ganes i capacitat per abordar-les.

I tenir el cervell en constant aprenentatge, també.

És crossfit. S'ha d'agafar aquesta actitud, al final, d'anar fent coses i no perquè ja tinguem tota la carrera no feta, però ja la podríem donar per feta, doncs en seguim fent, no?

Jo crec que és la clau per continuar aprenent sempre, marcar-te objectius, perquè és que si no marques l'objectiu passa com amb l'anglès. I fins que no em vaig marcar l'objectiu de, doncs, vaig a treure titulacions en anglès, no l'acabes aprenent, l'idioma, perquè no te'l prens seriosament, perquè no tens el compromís. Però quan veus que s'acosta la data de l'examen oficial de Cambridge. Si et vas marcar I dius, ep. Ara s'ha de. Jo tens data o no?

La de. Bueno, és el desembre. Però tenia la del B1, sí. O sigui, el següent nivell el fas ara al desembre, ja. Sí. Doncs bé, si voleu veure Ramon Pellicer, no direm exactament l'ubicació, ho ha dit ell, però si us passegeu per l'Eixample a carrer de Vianants,

diguem, allò pacificat. Tenen aules interiors, també. Però a tu t'agrada la que es veu. No, a mi no m'agrada cap. A mi em faria molta vergonya. No, però, va, vergonya de què? No sé, que tu estàs allà.

Pensa que el veia tanta gent a la tele, també, amb el TN, o sigui.

No se sent, vull dir, que el veus allà. Jo el veia allà xerrant, però clar, dic, hòstia, ara no sé si està fent anglès, francès, o quin idioma està fent.

Allà només es pot fer anglès. Ah, és només d'anglès? Està prohibit rigorosament reunar amb qualsevol altre idioma que no sigui l'anglès. Al moment en què creues la porta, ja t'has d'activar el xip i parlar en anglès. I et renyen, eh? Si et veuen allò, parlant amb un company, una companya, qualsevol cosa, s'acosten i diuen.

Ramon, what are you doing? Come on, Ramon! Doncs els anuncis són en anglès, també, els que farem ara la pausa? Em diuen que els hem traduït també. No, no, això no. No estaria malament, eh? Una pausa i li preguntem a la Marta Montaner, que li ha fotut la tarda en l'aire, en direct a la tarda de Catalunya Ràdio,

de Cat Radio Afternoon. The Afternoon of Catalonia Radio.