Ramsés Martí: "Les zones de bany són un moment de distensió i abaixem la guàrdia"

Començàvem aquest tram de l'àgora amb aquesta notícia d'última hora d'un apunyalament a Barcelona, d'una persona morta per apunyalament, i a les últimes hores hem tingut també una altra persona morta, en aquest cas ofegada, una dona de 78 anys que va perdre la vida ahir a la tarda en una piscina a Sant Vicenç de Montal al Maresme. És la vuitena víctima, persona que es mor en piscines catalanes des que va començar la campanya de bany el 15 de juny. Volíem preguntar-nos exactament què és el que està passant aquest estiu, si és que està passant alguna cosa diferent d'anys enrere. Per tant, abans fem un retrat de la situació. Redacció del matí, Sílvia Solanes, explica'ns.

Sí, dèiem que aquesta temporada d'estiu ja hi ha hagut 8 ofegaments en piscines, però s'hi han de sumar 12 en platges i 3 més en aigües interiors. Això fa un total de 23 morts quan som a 21 de juliol, en el període d'estiu de l'any passat. I va haver un total de 28 ofegaments, sobretot en aquest cas en platges. Aquest any, el 19 de juny, a la platja de la Rabassada de Tarragona, ho recordareu, tres menors i van perdre la vida, un de 12 anys i dos de 13, quan un grup de joves es banyaven en una zona de roques. Era una zona que quedava fora de la cobertura i de la visió dels socorristes. I un altre cas que també va arribar va ser el de dos germans bessons d'11 anys que es van ofegar al riu Tera, a Manlleu. Gràcies, Sílvia.

Fins ara. Saludem a aquesta hora l'experta en seguretat aquàtica, Ramcés Martí. Ramcés, com estàs? Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Ja parlem amb tu de tant en tant d'aquesta situació, però aquest any va caminar de ser un any molt, molt dolent, en aquest sentit.

Sí, hi ha alguns aspectes que fan que aquest estiu tingui característiques diferents, però jo evitaria afirmar que és un any excepcional sense una anàlisi epidemiològica completa. El que sí que és evident és que s'observen uns patrons interessants, com bé diem, és un inici de temporada massa intens, podríem dir. Quins patrons veiem? Doncs bé, tenim patrons que es repeteixen cada any, que és el de persona d'edat avançada que s'està banyant sola i apareix flotant a l'aigua en els primers metres, que és un perfil que tenim identificat de fa molt temps. Hem tingut també, i de fet ens causa molta pena, les morts per ofegament de menors d'edat, de joves, com els que s'han produït en aigües interiors, que també, com que són menors, sembla que fan més mal, però tots els ofegaments fan mal, la veritat.

¿Hi ha alguna diferència a l'hora de prendre possibles mesures en els casos d'aquests ofegaments? Ho dic perquè a les criatures el que tot apunta és que, tot i que sàpiguen nedar, se'ls ha de vigilar molt, suposo, no?

Com que no existeix una única causa, cada ofegament s'ha d'analitzar. Quan parlem d'infants molt petits, la poca o nula habilitat que puguin tenir davant d'una capbussada sobtada, malgrat que tinguin certa habilitat de nedar, pot comportar tots que no s'han sortit. Però recordem sempre que els menors, els adultos, La gent de Manlleu tenia 11 anys i anaven sols. Segurament és una cosa que feien habitualment. La por a l'aigua, perquè tenim molta calor. L'altre va intentar ajudar, no ho sabem. Els tres nanos de Tarragona també eren ja preadolescents, també és una edat conflictiva, difícil d'arribar-hi per inculcar idees d'autoprotecció. Són edats on es comença a provar el tabac, a provar l'alcohol, a fer les primeres sortides. Hi ha aquesta sensació d'immortalitat del preadolescent i adolescent que és molt complexa de vèncer. I quan parlem ja d'edats més avançades, doncs sovint és aquest perfil que dèiem al principi, persones d'edat avançada que van soles a la platja i que pateixen el major part de vegades algun tipus de malaltia aguda en aquell moment que fa que no puguin sortir de l'aigua. En el cas de la platja,

justament, sovint s'ha comentat, i em sembla que jo ho hem comentat amb tu a tres anys, les banderes grogues i la possible, no ho sé, tu m'ho diràs, falsa sensació de seguretat que pot generar.

Primer, no tenir en compte que quan anem a les zones de bany és un moment de distensió, un moment d'estar relaxat. Per tant, baixem la guàrdia sovint en matèria d'autoprotecció. Les banderes. Les banderes, ostres, fa molts anys que les tenim i que intentem fer pedagogia sobre elles. La bandera verda, que no indica que no ens puguem ofegar. Ja tenim ofegaments en bandera verda i en zones vigilades. La bandera verda diu que no hi ha cap perill afegit al fet que sí que ens podem ofegar perquè no respirem dins l'aigua. La bandera groga, jo crec que hi ha algun tipus de perill. Aquí potser la problemàtica ve actualment d'aquesta, que és molt genèrica, que és bandera groga per mala mar, perquè fa vent, perquè hi ha corrent, perquè hi ha meduses, perquè hi ha contaminació. El que per mi pot ser una bandera groga per una família que va amb infants o gent d'edat avançada podria ser una vermella, per exemple, no? També sovint generalitzem molt la platja. Les platges tenen morfologies diferents i poden tenir corrents de sortida, corrents de retorn, de ressaca, com les coneixem, que s'haurien d'indicar a part. Una bandera per una platja, sobretot quan són grans extensions, és un problema, perquè possiblement té zones que són grogues i altres zones que segurament serien vermelles. Per tant, és difícil fer-ne pedagogia.

I amb els rius, dona una mica la sensació que amb els rius potser es baixa una mica la guàrdia?

Bé, és que el riu és molt complex, la guerra del riu és molt llarga. És cert que trobem espais que són coneguts, alguns fins i tot que es coneixen, i en certa manera es podria dir que està permès el bany, però recordem que no hi ha vigilància a la major part dels espais continentals que en diem de bany. També parlem d'un entorn que és molt canviant, que depèn d'una corrent que és activa sempre, que pot augmentar de cop, que la forma del riu on ahir hi havia unes pedres avui no, on no hi havia avui sí, pot haver-hi fang, pot haver-hi troncs, són circumstàncies que canvien, sobretot en els rius, la morfologia de la part que no veiem, que és la part que està enfonsada, i ens poden produir una. Un ensurt fins i tot en zones que es coneixen que la gent s'hi banya molt. Ara ja no cal ni que parlem de les zones on no s'hi ha de banyar, però clar, no estan senyalitzades perquè hauríem de senyalitzar una zona tan ingent que seria molt complicat. És a dir, dona una mica la sensació

sentint-te que falta una certa formació, falta aquesta senyalització que és impossible de fer perquè és una zona molt i molt gran i això, òbviament, es combina en, com deies tu molt bé, Ramcés, en moments de vacances, que per tant, per definició, baixes la guàrdia. Sí, correcte. El que vull dir és com es pot casar tot això, o si és que hi ha manera de casar-ho per evitar tenir un estiu dolent en aquest sentit.

Bé, aviam, l'ofegament, aviam, no són una fatalitat inevitable. La majoria som prevenibles si els abordem d'una forma integral, d'acord? I quan parlem integral és des de, òbviament, les administracions, que com sempre diem, les administracions, siguin locals, autonòmiques o nacionals, doncs tenen la responsabilitat de protegir-nos. Tanmateix, els hi posem molt difícil de fer-ho si no som corresponsables en aquesta pròpia seguretat, d'acord? Anar-se a banyar sol a la platja, d'acord? Anar a llocs que no estan habilitats pel bany anar a llocs que no estan vigilats sovint la gent comet imprudències algunes. Per desconeixement, perquè faig una acció, soc conscient que és perillosa, però la faig. Moltes d'elles són per desconeixement. Llavors, és aquí on l'administració hem de buscar una mica, des d'un punt de vista més de psicologia social, d'enginyeria del comportament humà, com fem arribar aquesta necessitat que la gent sigui corresponsable en aquesta autoprotecció. En aquest cas, l'administració és qui ha d'agafar la batuta i, escolta, comencem a posar-hi remei. La manca de neuromatura també no ens ajuda gaire, la veritat. La manca de, perdona? La normativa. No tenim una normativa en allò autonòmic i de fe internacional que ens digui com s'han de vigilar les platges, quanta gent hi ha d'haver i com han d'anar vestits, com han de ser les senyals. Cada. Per llei de costes, ara parlem de platges, això es recabar als ajuntaments. Els ajuntaments fan el que poden o el que volen a vegades. L'administració autonòmica dona unes pautes, dona consells, no?, però està clar, sobretot en aquests estius que s'inicien malauradament tan forts en el tema de pèrdua de vides per un pagament, que es fa per les necessitats que posem a treballar, a buscar, a veure com podem millorar tot.

El Ramsès Martí és expert en sobretot aquàtica. Ramsès, mil gràcies una vegada més, que vagi molt bé. Abraçada forta. A vosaltres, bon dia.