Raquel Sans reacciona a la seva cançó

Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

He sentit exclusiva? El meu moment preferit del programa, tant com el moment Activia Kèfir, l'aliat cremós i deliciós de la teva microbiota a qualsevol hora del dia. Activia Kèfir patrocina Que no surti d'aquí.

Un minut per sobre, un quart de set. Juliana Canet, bona tarda. Bona tarda. I Marta Montaner, molt bona tarda. Molt bona tarda.

Ahir se't va trobar molt de falta. No, no, no. Caution. Caution perquè. El que he rigut jo amb el programa que vau fer ahir. Quina classe sou? No tornarà a passar. La classe dels dofins.

Que monos! He tingut una pansa horrible.

Tot i que m'agrada molt gaudir-vos com a oient. És que és genial quan no vens i pots. El Roger no ho sap perquè no li ha passat mai. Sí, quan es va quedar sense veu.

I ara per Nadal ja us aviso que fallaré algun dia. Perquè em falta algun dia de vacances per quadrar-ho.

Tant de bo, m'encantaria. Tot i que en Marc Andreu tindria problemes seriosos per aguantar-se el riure.

Sí, és el que li passa sempre, que ell vol parlar però li surt el riure i llavors es troba com limitat. Bé, Marta, et vam enyorar moltíssim.

Sort que tornem a tenir-te aquí, perquè jo no podia acabar la setmana amb aquesta buidor.

Per cert, aquest migdia ens han escrit alguns oients, el 677271058, perquè s'han trobat de morros amb la Rosalía a la ciutat de Barcelona. Ens diuen, me l'he trobat al morreig, la pastisseria del carrer Verdi, comprant mil dolços, molt discreta ella, sense l'anell daurat als cabells i moníssima fent-se la foto amb els cuiners. Després de comprar, ha marxat en bici amb el que semblava la nòvia. Gràcies pel programa, sou perfectes. Mira-la, eh?

A part que la Rosalía veig que ha vingut aquí a Catalunya a fer turisme de dolços. Absolutament. Sí. Em sorprèn el tema de la bici. Crec que mai havia vist Rosalía anant amb bici. Fins ara no ens n'havien notificat, aquesta afició.

I m'agrada molt la imatge d'ella i la Loli, si és que era la Loli qui l'acompanyava, totes dues amb bicicleta carregades de croissants per Barcelona. Això.

Això vol dir que ella està molt al dia, perquè aquesta és la pastisseria que ha guanyat el

Premi Millor Cruzant. No sé si ella o els seus assessors, perquè recordem que la Rosalia té tot d'informadors que li diuen ara el restaurant de moda a Barcelona és aquest, ara el lloc on has d'anar, ara t'ha d'entrevistar la Mar Vallverdú, ara tal. Però que fins i tot en el teu oci vagis assessorada, és fort, no? És fort i és un privilegi, també, perquè en realitat és el que intentem fer.

Quan jo a la Juliana li dic, em pots dir restaurant, sisplau?

I passes aquesta llista que va molt bé, te l'agraeixo des d'aquí. Un dia la compartirem, però que ho fem tots, tots ens assessorem constantment. Quina pel·lícula puc anar a veure? Quina obra de teatre ara val la pena? I ella té gent professional que s'hi dedica.

És diferent per això fer-ho, perquè realment et ve molt de gust que no pas perquè has d'aparentar certa cosa o has d'anar als llocs que són de moda i que quedes tan guai.

Però jo no crec que sempre, alguna vegada potser sí, però no crec que sempre tingui a veure amb ser guai, sinó que crec que realment la Rosalia té moltes inquietuds i que realment ella vol saber què passa a Gastrona i que no dona basta.

I quan ve es posa el dia i tal. Mira, una de les clientes que aquest migdia estava comprant croissants també, Explica que li ha demanat una foto i ha explicat a Instagram com ha reaccionat la Rosalia, que es veu que ha estat encantadora.

Perdona, ha fet una novel·la, aquesta noia? No, no, i ha explicat. Que ho presenti al Premi Planeta de l'any que ve, aviam si té sort, que no ho crec. Ja no ho crec, perquè està sempre present d'Isabel Allende, que vols dir que això és anònim. No acaba de ser-ho, no? No, no ho sé, eh? Ah, però com mola imaginar-se que realment ella s'ha presentat posant Marta Montaner i han obert. Han dit, mira, aquest és boníssim, i al final ho han obert i han dit. Però no era la continuació d'una cosa que ja havia escrit? Ah, no, però poder. El jurat no havia llegit la prèvia, clar. I tampoc és la primera vegada que guanya algú ja conegut aquest premi. Una novela escrita per IA. Uf. No, Isabel Allende. Uf.

Sí. Veus? Sí, sí. Molt ben trobat. Aquesta senyora no és meu a part ha estat ben rescatat i és el més important de citar perquè hi ha molta gent que fa bromes i no cita jo

cito tan poc que una vegada Sílvia Abril va venir al programa a dir que no citava mai i que robava anècdotes i em va agradar tant com ho explicava que li vaig robar no pot ser més meta però li vaig robar la manera d'explicar-ho tens una credibilitat absoluta sí. La veig una molt bona farsant. Sí, no, jo soc una gran manipuladora, vull dir que Caution. Caution perquè us la puc quedar en qualsevol moment.

La Maite és aquesta clienta que, quan estava comprant croissants, s'ha trobat amb la Rosalia i ens relata una mica com ha anat la trobada. Diu, ha estat simpàtica o no? El següent. Propera, afable i gens diva. Mira que ho és. M'ha preguntat com em deia, on vivia, què feia i m'he posat vermella. Li he dit, ostres, se m'està posant la pell de gallina. I ella em respon posant-me un braç per sobre, que ho ha notat, dient-me que ho ha notat, que sent la meva vibra. Diu bé, on arriba el moment en

què la Rosalía agafa aquesta senyora i se l'empotra contra el mostrador de croissants, aquest morreig, i follen. Jo ho veig més com una cosa espiritual, saps? Una mica avatar, de et sento. Jo el que veig és una gran professionalitat de famosa. I només puc admirar-ho. Quines maneres més diferents de relacionar-se amb els fans? Perquè va dir, per exemple, ara estan sortint alguns vídeos, acaba d'arribar a Xile, i estan sortint alguns vídeos de com interactua amb els fans, i és que es nota un menyspreu profund en la seva mirada cap a la gent que la para. És que mai està agradable amb els fans. A mi m'encanta que sigui aquest tipus de diva, però també m'encanta que la Rosalía sigui tan extremadament propera, encara que no passa res, però hi ha una part impostada en tot aquest interès.

Segur que sí, i que tant la Batguial com la Rosalía tenen les seves bateries socials i les dues s'esgoten en algun moment. Una potser triga més, l'altra menys.

I l'altra va néixer esgotada, segurament, de la bateria social.

I que també són estratègies de marketing això. I que quan dic que és aquesta actitud de famosa, és que a mi em sembla més de famosa ser extremadament maca, I aquesta cosa de ser tan i tan propera, que no pas anar a aprendre com anar de diva, menys anar a casa de la Batguial, que no pot ser més famosa.

Avui devia tenir la bateria social a rebentar, perquè a l'hora de marxar diu, he fet la meva compra, no sé com, i al sortir s'ha acomiadat de mi encara amb dos petons més i un adeu Maite. Déu meu, però són millors amigues,

m'ha son donat el talent. Jo crec que també li ha caigut especialment bé la Maite. Segurament, segurament. O que la Maite també ha apretat tort, que en qualsevol cas, jo aquesta noia la vull contractar. La maete. No, no, que ha explicat molt bé, és com si haguéssim estat allà. És que és millor que haguéssim estat allà.

Per cert, una setmana molt dolça a Can Vilatovella, perquè ara ho dèiem, dimarts ja vam explicar que la Rosalia havia anat a una pastisseria marroquina de Martorell, el dilluns, dia del Pilar, i clar, dia gros perquè a casa de Pilars n'hi ha unes quantes, devien anar a buscar pastes per fer la celebració de les Pilars. A tot això jo,

per confiar-vos en algunes qüestions, vaig escriure a la casa de dolços, a aquesta botiga marroquina on van a comprar la rosalia, els vaig passar una foto de la rosalia i els vaig dir que ja hi va venir, oi? I encara han decidit fer-me ghosting. La qual cosa entenc perfectament, perquè aquesta senyora pobra estava allà fotent dolços i jo molestant, i jo crec que també ho fa per protegir la Rosalia. Em fa pensar poder, i això és invenció, que la Rosalia hi deu anar molt sovint perquè està al costat de casa seva, de Sant Esteve de Sant Rovires.

Pot ser que sigui un dels seus llocs de confiança. I per això protegeixen la seva privacitat. Un quart i mig de set. A tot això tenim moltíssims oients emocionadíssims amb la nova cançó dels Tiets i Miki Núñez.

És aquesta cançó que es diu Raquel Sanz i que ha nascut en plena travessa de TV3 i aquesta nit s'ha publicat i crec que hi ha molta gent que no pot parar de cantar-la avui. I no sé si us ha arribat fins i tot a emocionar al sentir-la.

Veig que també hi ha crítiques d'aquesta cançó, molta gent superil·lusionada, d'altres que diuen, bé, musicalment, jo aquí no m'hi fico. A mi, el que realment em colpeix i m'emociona és la figura de la Raquel. I que provoqui això en gent amb qui es porta tants anys de diferència. Perquè al final la veig com a símbol o com a representació d'una Catalunya que jo pensava que estava adormideta, però que en el fons està molt desperta, perquè és que és una Catalunya que també ha crescut amb ella. Veient-la a la tele quan era corresponsal a Washington, quan presentava els TNs, quan feia les brometes amb en Xavi Coral. És que se'm posa la pell de gallina, ella. Però és que per mi ella és molta cosa. Anava a dir-ho és tot. Ho diem, és tot, molt a la babalà i molt així a lo fàcil, però I per això aquí no ho direm. Però és molta cosa per mi, Raquel Sanz.

I que la descriu molt bé, penso, la cançó, de tots els sentiments que tenim cap a la Raquel Sanz i com la vam conèixer i com l'hem anat seguint.

I que jo crec que emociona també perquè t'imagines ser tu la Raquel, una persona ja amb una trajectòria i que nois tan joves et tinguin aquesta estima, ja no només per el referent que has sigut, sinó perquè us heu conegut en aquest context de colònies, que és que jo sento aquesta cançó i sobretot sento una enveja profunda d'haver-me perdut aquest moment de guitarra, o sigui. Perquè és que desprèn aquesta cultura d'esplai, saps? Directament hi ha aquesta cultura convellà, però profundament, saps? Estan després d'això cantant arrels, m'entens? És que estan a punt i m'ho estic perdent. Genera una enveja molt forta que emociona, també. I és el que tu deies, Marta, és també una Catalunya. En realitat, també és bonic perquè és la feina de TV3. Totalment. Crear aquests referents. Fins al punt que tu sentis que Raquel Sanz forma part de la teva família i t'emocionis

perquè li hem dedicat una cançó. I que també és veritat que ella, que tenia aquest perfil informatiu, que de vegades podia semblar una persona seriosa, que ha estat tot un descobriment a la travessa, veure-la com suma, que és una persona que és sempre en positiu, que mai es queixa, tan resilient, tan animada, que dius, ostres.

És un tresor. Fa fins i tot ràbia, jo ja li vaig dir. O sigui, el que no pot ser és fer-ho tot bé. I ser perfecta. Perquè ella és perfecta de veritat. Ella canta bé, té tots els talents, però més enllà de tenir tots els talents, que hi ha molta gent que té molts talents, és que ella és bona. Bona persona, vull dir. Bona persona, molt naïf. Però és que no te la cardarà mai, la Raquel. És que se li veu.

És que nosaltres també li hauríem fet una cançó, i això que no som músics.

Sí, si s'haguéssim tocat. Exacte. Per cert, que li hem demanat com ho està vivint, si li ha fet il·lusió, si està emocionada. Hola, aviam,

què voleu que us digui de la cançó? A mi m'encanta, a mi m'encanta perquè és. La cançó me la sé de memòria ja perquè ja fa uns mesos que la vam fer i que ho trobo un regal superbonic i que m'encanta veure'ls cantar junts i que trobo que a més a més revela molt bé també l'ambient aquest de bon rotllo que vam tenir entre tots els concursants de la travessa. Per tant, un regal preciós.

Amb la teva veu.

La única cosa que deies Marta, i algunes crítiques, és que aquesta cançó com que es produeix dins del mainstream, el mainstream sempre genera aquest neguit i aquesta distància en moltes persones que volen ser les més modernes de la sala i les més guais de la sala, quan no hi ha res menys guai que voler ser el més guai de la sala. Però quina és la crítica? No, pot ser més una cosa musical.

No és tan bona per tot el que esteu dient. Gent que no li agrada

musicalment la cançó. És cosa de gustos, com sempre.

El llibre de gustos està en blanc. Però és que aquí, més enllà dels gustos o no els gustos, senzillament són uns amics dedicant una cançó. Jo crec que això emociona qualsevol persona. I és el moment de publicar-la. Ara és el moment. Molt a favor.

Bé, dos minuts i arribarem a dos quarts de set. Mira, d'una diva de TV3 a una altra.

Per sort la història que ara explicarem va acabar bé. Uf, no ho sembla per aquesta sintonia. Es va patir molt. Es va patir moltíssim. Últimament s'està patint molt amb el tema mascotes. No és ni broma. Totalment. Mira que fa anys que fem aquest programa i últimament. Mai havia parlat tant d'animals com. Mossos i gats, uns problemes, en fi. Ah, i qui va patir moltíssim va ser l'Helena García Melero. Va ser a mig directe del Tot es mou quan la nostra diva televisiva va haver d'atendre una trucada d'urgència.

Ha passat el que ha passat. Expliquem-ho perquè això és la vida. A veure, la Melero havia perdut la seva gossa. Acaba de trobar el seu gos. Sí, senyora. Això és vida. Jo no ho sabia.

Felicitats. Felicitats. Disculpeu perquè no m'havia passat mai. Veterinari de Vallbé, dic, necessito agafar aquesta trucada, és que no podia. Escolta una cosa, com se diu aquesta trucada?

Lola, es diu Lola, la tenim, la tenim, la tenim. Escolta'm, guau, guau, guau.

La tenim, la tenim. Pell de gallina, t'ho prometo. Guau, guau. És a dir, l'alliberament que se li veu a la cara en el moment que li comuniquen que han trobat a la Lola, que és el nom de la gossa, i que està bé, és una cosa que, per exemple, la gent que no hem tingut animals, crec que no podrem arribar a en tindre mai del tot. Aquest alliberament que no li ha passat res. Però això vol dir que havia estat fent el programa amb tot. De fet, des de feia dies. El tema, clar, no sé si feia molts dies que l'havia perdut, però ella sí que va començar el tot es mou d'ahir sabent que la Lola estava perduda i tenia el mòbil a punt perquè en qualsevol moment li podíem comunicar. Que l'havien trobat o no. Jo m'imagino que la pots

trobar i que no estigui bé. A mi em sembla molt bé. Bé, és que a mi no sé per què a l'algoritme em surt tot de gent sempre queixant-se. Però a X, l'antic Twitter, tot de gent que deia això no és de professional agafar una trucada personal en un moment de directe.

A mi em sembla bé. Tant que sí.

Perdona, jo podria entendre que no sigui de bon professional si ets cirurgià i estàs amb un cor obert, agafar depèn de quina trucada, potser sí que la pots encarregar que l'agafi el guat. Estàs fent un programa de tele, eh? Per relativitzar, també. Vull dir-te que no passa res si et fas una trucada per un motiu humà. Dic jo. Bueno, en aquest cas, animal. No, oi?

És ser sencera i transparent amb l'espectador. Totalment, i la Melero sempre ha estat així, propera, una persona, no sé. La Melero s'estima amb absoluta devoció a la Lola. És més, una de les úniques entrevistes que ha donat aquests últims anys, i ja sabeu que ella no és de donar pràcticament mai entrevistes, va ser precisament per parlar de la seva gossa. I va ser precisament en aquesta casa, a Catalunya Ràdio, era l'estiu del 2023, ja fa més de tres anys, presentava el matí de Catalunya Ràdio d'estiu la Marina Romero, i va ser una conversa en la que només van parlar de la Lola.

Té 6 anys, va arribar una nit de Nadal amb el pare Noel. I la tens molt mimada? La tinc molt mimada. La mimo tot el que puc. O sigui, a nivell familiar és un membre més de la família. Jo me'n recordo que, això ho vaig dir fa molts anys, és un membre més de la família. I la centraletra de TV3 va començar a trucar a la gent, que és això, que és un membre més de la família. I tant que ho és. Els meus fills també els he mimat molt, però la meva gossa també. Una mica, no puc dir més que els meus fills.

Com un membre més de la família.

Clar que sí. I tant. M'encanta més aquesta melero extremadament estiuenca que ella estava comptant els minuts per marxar a Cadaqués. Una melero, per cert, que també m'estava molt preocupada perquè tenc en una botiga icònica de Cadaqués. Sí, la dels taps. Una pastisseria, no? Una pastisseria. Jo d'aquí a poc aniré a Cadaqués i ja us n'agafaré.

Crec que estaven estudiant, no sé si hi havia relleu generacional o no. Sí, ja s'havia en els comentaris. Bueno, esperem que hi sigui. Tant de bo no sigui un tancament definitiu. Per tancar-ho, hi ha aquí el tema de la Lola, un parell de dades, per si volíeu saber una mica més de la gossa. La Lola és un snauser miniatura, i si a l'entrevista de fa tres anys. Tenia 6 anys, ara la Lola ens té uns 9 anys, que mide els 10, no sabem quan va néixer, i una edat que si la passem a escala humana serien uns 56 anys. Però això és real o no?

Sí. De multiplicar per 7 va així? Perquè no era una llegenda. No era una llegenda.

És que és una llegenda perquè què significa a escala humana? És absurd en si mateix.

Però és que no he multiplicat per 7, sinó que el que he fet és, bueno, com un arreglar de 3, he mirat quan viuen els snausers miniatura, uns 14-15 anys, està a 9-10, tindria uns 56 anys, m'encaixa molt, perquè la Melero en té 58, vull dir que són dues dones que s'han de portar. Però d'aquí un any la

Lola ja haurà fet una baixona, que la Melero anirà a cuidar la residència, ja.

L'any que ve, sí, sí, amb 75, la Lola, vull dir per això. És que no pot ser més

absurd aquesta norma, o sigui, els anys són anys, com ho hem decidit, amb els minuts que tenen i els segons que tenen. Sí, però envelleixen més ràpid. És que és igual, també hi ha gent que envelleix més ràpid, i l'Ernest Codina no té més anys que tu, m'entens? Sí que en té més. Sí, té dos anys més, però vull dir que no podem dir l'Ernest Codina a escala humana. A escala d'agost, quants anys serien? No, vull dir que tothom envelleix al ritme que envelleix.

Un 6 o 5, l'Ernest Codina tindria. A ritme d'agost, amb la vida que s'ha cascat,

250 anys. L'Ernest sempre ha dit que si ell arriba als 60 serà un miracle i que ja t'ho firma ara. Vull dir que sí, que estaria als 6 o 7. Passen 3 minuts i dos quarts. Des d'ahir que ens heu assetjat enviant-nos whatsapps com a bojos sobre ells. I avui que sí que tenim la Marta a l'estudi, ja podem parlar del tema en profunditat. Per tant, obrim la carpeta Marta Rimbau.

És que jo m'ho imagino tal qual com obrint-la i mentre l'obres ja s'escapen mobles.

Ja estàs tu amb el control rosebut o com era allò, per posar més diners als teus cims.

Bé, hem de parlar de la Marta Riumbau, aquesta influencer catalana resident a Madrid, que va ser, recordem-ho també, mare soltera de la Julieta, que ara està a punt de fer dos anys. Ella és també germana de l'Héctor Rionbau, creador de contingut molt vira a les xarxes, amb vídeos completament oposats als que sol fer la Marta, que això crida molt l'atenció d'aquesta família, perquè són com el dia i la nit. Ell és tot bogeria, caos, desordre, violència, Nutella a la cara, trencar els pantalons de la seva mare. Absolutament. Arriba a punts de violència, fins i tot aquí, a mi sempre m'han alarmat molt.

És incòmoda de veure, és violent, és innecessari, estem en contra. I ell té més seguidors que la Marta.

Marta, això és la vida, això és una foto de la societat. I ella ens és tot el contrari. La Marta és una noia addicta a la tardor, al Nadal, a la decoració i a les reformes.

La vibra és completament inversa. La decoració, el Nadal i mentre està l'altre.

Ella decorarà la casa de Nadal i el vídeo d'ell serà destrossant la casa de la Marta per Nadal. Amb el ren, amb l'elf i no sé què fent-li. Recordem que ella es va comprar una casa nova ara fa pocs mesos, va acomiadar, va dir adeu a aquella mansió tan icònica que havia tingut durant uns anys de microciment i va adquirir un nou xalet amb piscina i jardí amb el projecte de convertir-lo en una casa d'estil victorià i molt més rústic comparant-ho amb on vivia abans. També aquests canvis d'estil radicals basats en tendències, ens els hauríem de mirar. Això li diuen molt les seves seguidores. El cas és que, reformes a banda, la Marta ens devia una explicació d'una gran novetat en la seva vida. Diguéssim que és la part més personal. Ei, perquè fa cosa de mitjanyet vam començar a tenir pistes que la Marta havia estripat el carnet de soltera. Que hi havia algú que l'havia estat acompanyant en l'aventura de la reforma, però també l'aventura de la vida.

És una aventura que no saps. És al·lucinant, l'aventura. Completament imprevisible. Tu, Roger, jo tinc la sensació que t'has despistat. I el Club dels Sultes. El Club dels Sultes. Hòstia, ara fa molts dies que no hi vaig, eh? Que no hi vas, que no vas al club. Fa molts dies que no l'obro. És un club com el cicle del Liceu, saps?

Ja la persiana ha baixat des de fa molts dies. Prometo, Nari, les cartes acumulades.

Nino, seràs tu sol, eh? Revisa qui hi ha. Se t'està quedant el xiringuito buit. És que ara t'ho anava a dir. Vos que quedem. Qui queda?

És que jo. Jo ja ho sé, ja no cal qui vagi.

A veure, algú més ens queda. Ara, com va dir, això l'ha traït el meu amic Martí, va dir, tinc la sensació aquest hivern. Que s'ha fet una partida de les cadires i ningú m'ha avisat del joc de les cadires? Ai, tothom de nòvio! I jo m'he quedat sense cadira.

És dels anys on hi ha més nòvios i nòvies i vincles.

A veure, a la tarda tampoc és fàcil veure què passa, que potser també tindràs alguna alta. Hi haurà mercat o segur, hi haurà moviment.

Però és veritat que feia anys jo crec que no estàvem en un punt tan delicat en el Club dels Solters. Teniu tota la raó.

I la baixa de la Marta a Riombau va ser dolorosa perquè ella estava molt orgullosa del seu carnet de soltera i ho defensava molt, també com el model de família que havia triat. He de dir, jo he triat ser mare soltera, estic molt convençuda de la decisió. És que com a mare soltera el carnet valia el doble, mínim. Sí, sí. Doncs vam saber que hi havia algú que l'acompanyava, era algú a qui no li vèiem la cara, però sí que li vèiem les cames i els braços. Ell era l'Àlex, l'Àlex del rellotge. A tot això, perdó, Marta, que t'estic tallant molt.

No, no, no, jo ho agraeixo, perquè tinc molt text aquí, veig. Aviam, per ser justos, és que també, al contrari del que jo creia, quan dius, només vèiem una cama o una mà durant dos dies, però literalment 72 hores. I dubtàvem, eh, en aquell moment.

A punt de veure un sexting. Perquè recordem que hi va haver una escena polèmica amb paparazzis que ella va decidir avançar-se que no tinguessin l'exclusiva als companys de premsa. Doncs bé, és un noi que sabem que la feia feliç. Que tenia el vestiplau de les seves amigues, com per exemple la Dolceida, i aquí al cap de poc ja vam poder veure, fins i tot sentir, també la seva veu, perquè la Rimbau ja el va començar a mostrar sense tapar-se. I qui diu sentir, diu intuir. Mira, mira què tinc aquí apuntat. I dic sentir per dir alguna cosa, perquè l'Àlex del rellotge ens gasta una veu tan greu, que aquí al programa

mai l'hem pogut comprendre del tot. Mira, el meu pare s'està quedant una mica sort, em sap greu confessar aquest programa, feixar-hi en tinc a l'inversa, però. És molt habitual això, eh? És molt habitual, és un problema de convivència. I no té per què passar als 80 anys, això pot passar molt abans. No, el meu pare és molt jove. T'escolta la música alta i d'altres coses. I també per genètica. Totalment. I és un problema de convivència, perquè clar, és que realment costa molt de trobar aquest punt d'entendre que ell no ho està fent per putejar-te, de dir què, o d'entendre que tu li dius vas al gimnàs i ella es pensa que te'n vas allinars, m'entens? Aquí hi ha moltes confusions. I que tu penses, ai, que pesa que l'he de tornar a repetir, però ell ho passa molt pitjor. Molt pitjor, i ella explica que sent molt pitjor la meva germana Roser que jo. O la meva altra germana, perquè la meva germana i jo som més de Can Greu, som una mica Manel Vidal, i en canvi la meva germana Roser. Manel Vidal? Serà pare, Manel Vidal. Tindrà una nena amb l'Andrea Gómez, que és cara de trescat. Bé, res, doncs explica que sent més bé la veu de la meva germana, que és més aguda. A mi em passa al contrari amb l'Àlex del rellotge. Tan greu que està, no la capta la meva oïda, no és prou fina. Sí. Segueixo? Molt bé, no, jo comparteixo.

Tinc còmode quan no sabeu què respondre. No, perquè sembla que li estiguem fent voice shaming a l'Àlex, quan és una cosa purament de comprensió que ens costa. Ara de seguida ho entendrem perquè posarem atenció, tenim últimes hores sobre aquesta parella, el sentirem parlar. I que és purament descriptiu, però que és una veu superatractiva i no estem dient si no és maca o no és maca. El cas és que, casualitats del destí, l'Àlex del rellotge és constructor, per tant, un maig perfecte amb la Marta Rimbau adicta a les reformes, però ens faltava saber on i com s'havien enamorat. I el dimecres, la Marta Rimbau va publicar un vídeo a Instagram regalant-nos aquestes intimitats. Per fi podré dormir després de cinc mesos d'insomni. Un post que tenia per títol. Us devíem una història? Una història que va portar

a un somni. Todo empezó aquí. Bueno, aquí, aquí, no. En la notaría, cuando fui a firmar la escritura de la casa. No nos habíamos visto nunca y aún así nos reconocimos. Lo vi fuera antes de entrar, sabía que era él.

Gràcies a Déu, ens han escoltat les pregàries. Després de mesos resant cada nit, Marta Rimbau ha solucionat el seu problema amb el so.

Hi ha una millora substancial del so.

També és veritat que ens trobem amb altres problemes com la vocalització que sempre costarà i la veu greu que també. Però en resum, el que ens expliquen és que la Marta Rimbau i l'Àlex del Rallotge es coneixen a la notaria. Quan ella havia de formalitzar la compra d'aquesta casa nova.

Mira que no hi ha lloc més fred que quan vas a una notaria. Per tant, això vol dir que és un amor instantani. A primera vista.

O no creieu que potser per això ho veus més? Ho pot acceder a, eh? Clar, perquè és un ambient. És a dir, potser és més difícil trobar, dir, és ell, si estàs en una festa, amb tot de guapos, on tot és ambient així.

En un ambient que t'estaca de seguida, no?

Si tu estàs al desert, la rosa la veus. És veritat, estic d'acord amb tu, Juliana. Un amor instantani. No s'entén gaire.

Què vols dir, no s'entén gaire? Bueno, jo veig que tens la frase apuntada, és que hi ha una pregunta que no es pot evitar.

Ah, ara t'ho explicaré. Però aquell, jo sabia que era ell. La pregunta per això que ja va introduint la Juliana és. I què hi feia ell, l'Àlex del rellotge?

A la notaria. Nos sentamos a escriturar la venta de la casa. Me puse nervioso. Y eso que yo nunca me pongo nervioso con esas cosas. Parecía algo nervioso. Intenté centrarme en algo. Fingí revisar la escritura y me puse a jugar con Julieta para disimular los nervios. ¿Y eso que es abogado? Menos mal que dejé de ejercer para hacer casas. En ese momento nos dimos los teléfonos. Entre unas cosas y otras, nos quedamos tres horas hablando. Sabía que me escribiría ese mismo día. Me controlé hasta las seis de la tarde, las cinco horas más largas de mi vida. Después estuvimos una semana pegados al móvil. Volvimos a buscar una excusa para vernos.

Y ya nunca más dejamos de hablar.

Molts detalls per analitzar. El primer és que l'Àlex del rellotge, a part de constructor, també és advocat. Novetat. El que passa és que ja no exerceix. La segona és que ella es va posar tan nerviós en veure la Marta amb la situació que va decidir jugar amb la seva filla, la Julieta. I clar, jo imagino que ella, si li havia cridat l'atenció de primeres i després veure que es posava a jugar amb la nena, li devia fer falta un pitet.

Amb això la biologia és molt cabrona. A tu, un tio que no t'agrada, et parla de nens? O els veus jugar. Bueno, sí, si això passa ja és inevitable el polvo, m'entens?

Total, que a tres es van donar els telèfons i vinga a xerrar. Després la Marta avui ha publicat un vídeo, que no posarem perquè jo dono pel que dono, que diu que l'excusa va ser també anar a posar l'alarma a la casa nova. I llavors, com que ell era qui feia la gestió. Però Marta, perdona, hi ha moltes coses que

no estic entenent, que no sé si explicaràs després. Ell es va enamorar d'ella de bones a primeres?

També entenc. Jo crec que sí. Crec que sí, que sí que va ser una qüestió d'ànimes bessones que es troben. Mira que jo no hi crec gaire amb aquesta teoria, però crec que va ser un maig perfecte en tota regla. Jo crec que passa de vegades.

Home, diu les cinc hores més llargues de la meva vida. Ella esperava nervios per escurar-la. Sí, es van agradar molt i potser també ella la

seguia o ja la coneixia d'Instagram. Això no ens ho acaben d'explicar. Està bonic quan tens aquell retorçament d'estómac, aquella intuïció que dius, amb aquest tio jo puc superar ella.

Ella dona un consell també a tota la gent que té un neguit per algú altre, que està il·lusionada, que diu, no espereu, no us feu els guais esperant tantes hores a l'hora d'escriure, escriviu al moment, feu directament.

Jo el meu consell, encara ningú m'ho ha preguntat, però el meu consell és. No el xatejar de més, justament. Però no per fer-se l'especial o el dur, sinó de dir, cal tota aquesta prèvia de xateig. Quan et respons a un Instastory, per exemple, que això passa molt buidia, que et coneixes per xarxes o que la interacció comença per. Quedem.

Però per mi és diferent. Aquest cas és diferent, perquè ja s'havien conegut en persona. Home, doncs que la química estava garantida.

No creus que ja l'ambient està una mica raro? No està raro? Què, Quim? Estic explicant una. Bueno, és que ho expliques tan bé que penso que m'ho dius a mi a vegades, saps? I tu dius ah, poder sí, i tu dius ah, doncs quedem. No, és que jo, Marta, així de cops. M'he fet servir això i funciona. Molt bé.

És veritat, nois, tornant a la Marta i a l'Àlex del rellotge, que no acaba de quedar clar en quin paper acudia l'Àlex. Vull dir, què hi fotia la notaria? No acaba de quedar resolt. Entenc que treballava a la notaria com a. No, perquè no és d'advocat. Incorrecte. Ell era potser l'antic propietari de la casa nova de la Marta? Mm. Ah, això ens ho respon la pròpia Marta a través dels comentaris de les seguidores del vídeo, que ja ho sabeu que ella contesta tot el que li pregunten, d'una noia que li diu, mira, jo m'he fet un embolic, ell doncs et va vendre la casa, o què hi feia el notari? I diu, jaja, ell ho venia. Com a promotor, com a particular, no. I això va ser en el moment d'escritorar la nova casa. I ella estava a la notaria i jo em vaig emportar la casa i el constructor. Ha, ha, ha. Perquè ell és constructor, ell va reformar aquelles cases, les van posar a la venda i també formava part de la promotora que les estava venent.

I llavors Clàvia acudia a la notaria també per fer la firma. Clar. Per això feien broma que era especialment divertit que ara la Marta volgués destruir i tirar per terra tota la feina que havia fet pròpiament

l'Àlex en la casa aquest senyor venia a una casa nova i es va trobar una compradora que la volia canviar sencera i no només no es va ofendre sinó que es va voler involucrar plenament en el projecte jo quería

canviar algunes coses de la casa i le pedí si podia hacerme la reforma me pidió que le hiciese

la reforma y le expliqué que nuestra constructora está ligada a nuestra promotora es decir, solo reformamos nuestras propiedades pero al final lo hizo igual. Empezamos buscando diseñador y fuimos subcontratando por partidas. Juntos rediseñamos todo.

Logró aterrizar cada idea que me venía a la cabeza. Logramos hacerlo juntos. Encontramos nuevos proveedores. Revisamos cada fase de labor y lo hicimos en un tiempo récord. Licencias. Visitas en búsqueda de materiales. Coordinación de los distintos oficios. Y todo ello sin volvernos locos. Y ahí nos dimos cuenta de lo más importante. Hacíamos muy buen equipo. Sin quererlo, habíamos hecho nuestro primer proyecto, aunque aún no tenía nombre. ¿Y ya lo tiene? Lo tiene.

I així s'acaba aquest vídeo, com amb aquest to be continued. Continuarà.

És que Marta, si no et vull tallar per fer-te preguntes. No, però fes-me-les, a mi m'agrada que me les facis. Jo no entenc per què aquest vídeo. Si entenc que aquest vídeo t'han produït és perquè fan promoció d'aquesta nova empresa que han creat. Però és que jo no entenc ara de solta, i de fet em sembla fins i tot contraproduent, aquest vídeo tan produït que sembla que estigui fent un documental. Sembla que estigui superencarcat. S'han après el guió.

Estan molt poc naturals. Ia és la portada del vídeo de YouTube de la Marta. Això sempre. Bé, aquest projecte que ja començava a introduir la Juliana, efectivament ja té nom, i compta d'Instagram. Es diu Casa L'Art Estudio. Construcció i interiorisme. Mira'm ara quants seguidors tenen a Instagram, perquè ahir en tenien 21.000, però ara en deuen tenir molts més. I com a eslògan tenen, creiem en tornar a fer cases per tota la vida. Clar, amb aquest anunci vam començar a rebre molts whatsapps d'oients al 677 27 10 58 que ens deien, per exemple, hòstia que fort, que pinta que ara la Rimbau i el Xorbo del rellotge crearan una empresa de construcció i interiorisme. Sí que sembla que sigui una nova aventura empresarial. De fet, hem entrat al web de Casa L'Art Estudio i ens trobem aquesta presentació, que és com una cosa molt holística. Un procés o una visió global. Et fan el concepte i el disseny, els materials, t'ajuden a prendre decisions. També et fan un cop de mà amb la coordinació i amb l'obra, que moltes vegades és un mal de cap. Ho fan tot. També hem trobat la fitxa empresarial de Casa L'Art Estudio. És una SL, per tant, a Pau Espart, que has pogut venir al final. Això m'interessa molt. Ja li diré que ho investigui, si pot venir algun dia més. Que no crec. Una societat limitada. Aleshores, no sabem com s'ho reparteixen la Marta i l'Àlex del rellotge, amb quins percentatges, però sabem que hi ha també un tercer soci, que és algú que porta molts més anys en el món de la construcció. I també sabem, perquè ho ha explicat la Marta en un vídeo d'avui, que compten amb professionals del món de l'interiorisme i la construcció, perquè la gent no se li tiria sobre la Marta dient tu ara ets una nena influencer, què hi fots ara aquí? Ets una intrusa, estàs fent intrusisme laboral. Bé, ells han publicat en aquest compte d'Instagram de Casalare Studios un vídeo. Que llueix docu-sèrie de Divinity.

Diu que hi haurà

més capítols i això al final ve a ser com han anat reformant la casa nova de la Marta. No sé, jo crec que aniran fent entregues de com ha quedat aquesta menció, que al final és la seva millor carta de presentació per futurs clients. I també, per la gent que es pregunti, i casa l'art, què vol dir? Doncs la Marta Rimbau també ho arresola en els seus comentaris. L'art vol dir llar en gallec i en portuguès. Tantes coses. Ja ens queda tan poc temps per seguir-les, literalment. Això ho ha dit Lluís Capaldà. Estic en contra de tot. Ja no és només que ells han anat a viure junts portant molt poc, això ja sembla el detall més irrisori, sinó que han muntat una empresa junts. I barrejar parella i eina.

Perdona, però, germana, no l'has vist ni amb jaqueta. O sigui, tu aquest tio no saps ni quina mena de dessuadora es porta a l'hivern. I estàs creant una empresa amb ell. Mira, a vegades la vida et porta per uns canins cada dia. Jo no vull cap allà. Jo no vull cap allà. Que la vida, si tu et deixes en tu per la vida, la vida, la vida, pots acabar a la presó, també, eh? Estan ilusionats tots dos. És que amb la il·lusió no n'hi ha prou. Hem de posar també cent. Jo estic molt a favor de deixar-se. De la il·lusió vivim, deien, eh? Sí, ho va dir l'altre. Que s'havia fumat 15 porros abans d'escriure aquesta línia. Va, anem a. Escolta, en sèrio, que cadascú faci el que vulgui, però jo el meu consell, i no vull sentar càtedra, però això jo crec que és sèrio i sempre funciona. Aviam quants anys hem d'esperar a fer una empresa amb la parella. No anys, ja no parlo d'anys. Almenys que sàpigues quin honorat gasta. Quin pantaló d'hivern. No sap si va amb pitilles o si va com el Bieljustre. No ho sap, només l'ha vist amb bermuda.

Fem una pausa. Catalunya Ràdio. Que no surti d'aquí.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Activia Kèfir.

Víctor Navarro, molt bona tarda. Com anem? Sube la mano per.

És que hauríem de començar per aquí, la cançó. Directament, no? No, però és a dir,

es fa esperar una mica el tros bo, no? Com en Víctor, que també en dic. Sí, es fa esperar. Gràcies. Els apunts. Ahir porta uns apunts increïbles, en Víctor, que es nota molt que ets un periodista d'esports.

Sembla la alineació del primer partit del Barça, això. Sembla un quadre d'admiró.

Gràcies. I llavors aprofito sempre els fuis, això és molt important. Aquests que teniu de guió i tal, per l'altre costat, a mi m'agrada escriure, em va millor. I fas dibuixets, veig també les cantonades I mentre estic parlant per telèfon, llavors faig alguna rodona.

Ets nerviós com poca gent, eh? Tens una ment brillant. Bueno, no ho sé. Víctor,

tu em vas escriure ahir al vespre, jo estava allà fent-me el sopar, em vas escriure amb urgència, dient que avui havíem de parlar sí o sí d'Alexia Pascual, que és l'ex concursant d'Euphoria i cantant de musicals.

El motiu de l'urgència seria que ella està perdudament il·lusionada i en aquest programa no hi ha res que ens faci més feliços que veure gent que. Mira,

una altra baixa al club de solters. És que no. És que la novetat seran les altes. Víctor, a tu com et tenim? Solter, de moment. Gràcies a Déu, està ell vigilant el club.

Si seran al club, podem ficar-t'ho jo allà a la porta. A la porta, ja està, a veure qui s'incorpora. També et dic que hi ha parelles que ja ho deixaran. No, no, hi ha parelles no. Totes. Clar que sí, és la vida, és la naturalesa de la parella. Totalment. Llavors, ja vindran. I vosaltres ja sereu allà amb els millors puestos. Ah, no, si ja davant de tot. Tindrem tot preparat. Si fa fred, tindrem una calefacció, una manteta i tal. I si fa calor, doncs.

També cautio en Víctor, perquè tu també, tan aviat entrarà gent nova al Club dels Volters, com poder tu de sobte. Surto. Et despistes, això mai se sap, eh?

Bueno, clar, és veritat, això.

Això, quan menys t'ho esperes A veure, qui és ell? Com és que s'ha fet públic ara la relació? No sé si venia de.

De fa més temps? Jo tinc algun dat, jo crec que porten cinc mesos junts. Més o menys. Jo crec que és de finals de primavera. I és l'Adri Cruz, que és un dels socis fundadors, són dos, de Better, que és aquesta empresa de barretes energètiques i, a més, de la granola i tot això. Segur que la majoria ho coneixereu. Que no té res a veure amb l'empresa de l'Ibai Empique,

que també fan barretes i tot. No, no tenen aquí la matlle, que avui he anat a buscar uns plàtexs i sí,

ja han arribat, ja en tenen. A mi em van escriure dient, no cap d'ells personalment, evidentment, t'imagines, dient que ens en volien enviar. Home, doncs sí, no? Podem tastar en directe.

O sigui, m'agradaria molt Gerard Piqué aquí amb tu explicant-te totes les.

No, no, però tu has sentit el que t'he explicat. M'han enviat un mail que han enviat a 500 persones més.

Només estava el meu pareu en una llista. Era un desig, el d'en Víctor. T'explica els ingredients, aquí xerrant i tant. Si algú pot aconseguir. Amb la Marta. Amb la Marta, amb la Marta.

Una cada tu, això no seria gens polèmic. No, gens. A veure si tothom està còmode,

a mi em semblaria bé. Si en general està còmode. Si hi ha consentiment i desig, s'acaba el debat. Si la Juliana està bé i la Marta també, ella. Escolta'm una cosa.

No em sembla malament. Parlem de l'Alexia Pasqual, una altra que no ha vist el seu nòvio menorat. I que a mi em consta de molt bona font, Víctor, que estan buscant pis per viure en parella. Això és el dubte que jo tenia. Doncs te'l resolc immediatament.

És per viure en parella, no? No, i tant. Però és que ella buscava pis, a veure, quan va. Ella havia estat vivint a Madrid perquè havia fet

Els Miserables del musical i amb mi amics hi vivia. De bé que l'amor la torni a la terra, perquè jo enyorava l'Alexia. Jo em sento tan més segura passejant per Barcelona sabent que Alexia Pasqual és en aquest país. Totalment. És que ella és una bèstia. Jo recordo que ella, quan feia Euphoria, jo l'admirava molt i molt perquè tenia la teoria que si al final canviaven les normes del joc i consistia en matar tots els seus companys, ella s'oclava. Ella ho feia. Jo només sentia admiració. Una tia ambiciosa, però també en algun sentit. I mira com li ha anat, és que clar que sí.

Sí, està fent moltes coses. Aquesta sí que és el Catalan Dream. De Blanca Maricel a Barcelona, després a Madrid ha fet Les Miserables, que per això va estar tants mesos a Madrid i ara volia tornar, que feia de la coseta. I ara no me'n recordo, és que ho va anunciar l'altre dia, no me'n recordo, ja estava buscant allà a internet i no sé què farà ara, però fa algo aquí.

Doncs practicarà el guió amb ell en el seu nou pis, si Déu vol. Si el mercat de l'habitatge els hi permet. Quina edat té ell?

Ella. Ui, és que amb les edats és complicat. I jo crec que ell deu estar. Ah, no, en va fer 30. Ella en va fer 30. És genial. Jo vaig anar al podcast de Béter, és veritat, i cinc dies després d'anar allà al podcast, ell feia 30 anys, és veritat. Ella 25, no? Ella és del 2001. Això ho posa, eh? A la viquipèdia, a la viquipèdia. Però ella ja buscava, Juliana, ja buscava pis cap a l'estiu. A primers d'estiu ja buscava pis. Jo crec que era molt aviat, com per pensar una cosa, de buscar pis en parella. Jo crec que ella buscava potser alguna companyia. Ah, sí, buscava una companyia que fins i tot es va arribar a parlar de que Fiona Pàmies. Fiona, que podíem viure juntes. La Fiona, és que poso context,

la Fiona és una noia que l'encanta en el Víctor, una model pel rojo catalana. Ah, no, tenen Víctor i l'encanta. Bueno, Víctor, això no et pugui encantar.

Perquè Fiona vivia a Madrid, també, i tornava perquè ella és model i vivia allà, però ja tornava. Total, que anaven a viure juntes perquè consideraven, les dues, que l'altra era molt neta, molt endreçada i tal, i que serien bones companyes.

Bàsic, sabent qui vas a viure. L'utilitat quan es busca companyes. Que és com que hi hagi llum natural, que siguis ordenat i col·laborant amb la comunitat LGTBIQ+. Que m'agrada pensar que pot haver-hi una demanda a la inversa, no? És a dir, un missatge buscant companys de pis dient que hi hagi, sisplau, la màxima foscor, algú que sigui profundament homòfob i si pot ser un marrano, millor. Bueno, per mi són coses tan evidents, però per desgraciar-li com està el món fora de la meva bombolla, s'ha d'avisar de tu.

I ara ja ho han exposat públicament. I ahir van anar a un acte de Nike i del Barça, de la nova samarreta, aquesta que han fet sempre per cada clàssica, es fa una samarreta especial, i en aquest cas és de Tyler, the Creator, que per cert hi haurà un concert especial el proper 17-24.

Això no ha passat ja.

Anirem parlant. No va venir el Tyler, the Creator. No, era el Travis Scott.

I ara ell potser ve aquest dissabte 24. No, és que hem de plegar. I en Ferran Torres. En Ferran Torres en parlarem un altre dia. El Ferran sí que el volem veure a Menorac, ja.

O sigui, posa't la jaqueta, Ferran.